20 minute read
Mollerussa
from COMARQUES 541
Una delegació de dones cooperativistes del Marroc visita la Cooperativa d’Ivars
IVARS D'URGELL
La Cooperativa d’Ivars d’Urgell va rebre el dimecres 20 de juliol una delegació de dones cooperativistes del Marroc en el marc d’un projecte de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (ACCD) i Oxfam. Entre les visitants hi havia algunes presidentes de cooperatives dedicades fonamentalment a comprar cereal i transformar-lo en cuscús, i altres dedicades a la producció de l’oli d’argan. Aquestes cooperatives estan integrades completament per dones de l’entorn rural, que compten amb incentius del govern marroquí per a la seva instauració i activitat. La visita és una de les accions del projecte de suport a cooperatives femenines que desenvolupa Oxfam Marroc amb el suport de l’ACCD. El responsable de relacions institucionals de la Cooperativa d’Ivars, Kevin Requena, va traslladar a les seves visitants quins són els orígens de la institució del Pla d’Urgell i els valors del seu cooperativisme.
COOPERATIVA D'IVARS
«Aquests valors ens han fet arribar fins als nostres dies l’esperit d’aquells pioners que van iniciar el camí que plegats continuem construint, afavorint l’arrelament de les famílies al territori i el desenvolupament econòmic de l’entorn», ha afegit Requena. Des de la cooperativa afirmen que les claus del seu èxit són els cereals de quilòmetre zero dels socis i sòcies, l’especialització per tipus de pinso de cadascuna de les seves fàbriques, a més dels esforços dedicats a la recerca i la innovació. Aquests elements es tradueixen posteriorment en «excel·lents resultats», com els obtinguts a la granja de Valfarta, guanyadora del porc d’or. La cooperativa va cloure la visita amb la delegació de dones del Marroc les darreres innovacions tècniques incorporades a la fàbrica d’Ivars, que permeten fabricar els nostres pinsos compostos amb eficiència i qualitat nutricional.
FIRA DE MOLLERUSSA
L’Expoclàssic escalfa motors per a la seva 27a edició del cap de setmana del 17 i 18 de setembre. Aquesta proposta serà possible gràcies a la col·laboració del col·leccionista Jordi Pedrós. El director de l'ens firal, Roure ha desgranat el contingut de la 27a convocatòria de l’Expoclàssic, la qual, a més del Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, comptarà amb tres exposicions: la més destacada, sobre cotxes americans, amb una dotzena de vehicles i exposada al Pavelló Pla d’Urgell; una segona, també de cotxes, del model 127 de Seat amb motiu del seu 50è aniversari i que s’ubicarà al Pavelló del 125è aniversari, i, per últim, una mostra dedicada a la firma Derbi, amb motiu dels cent anys dels orígens d’aquesta marca de motocicletes i els germans Rabasa, dedicats a la reparació de bicicletes. L’exposició de cotxes americans pretén representar i apropar als visitants els diferents estils, amb cotxes que van des del 1928 a passat els 2000.Pedrós va valorar que són vehicles que criden l’atenció visualment i també atractius per la tecnologia que tenien ja als anys 50 i 60 amb aire condicionat, direcció assistida, capota elèctrica o seients calefactats, la qual cosa aquí no hi era encara. Des de l’organització es confia a aplegar una cinquantena d’expositors en aquesta 27a edició.
MOLLERUSSA Tornen a incrementar les tones de residus generades durant el 2021
La ciutadania de Mollerussa va generar el 2021 un total de 7.982 tones de residus, una xifra que s’assimila a la del 2020 any en què es va registrar un increment del 7%. Així doncs, cada habitant va generar de mitjana 1,5 quilos diaris de brossa, la ràtio més alta dels darrers 8 anys, amb un lleuger increment de les tones recollides selectivament però també de les de la fracció rebuig. Són dades de la memòria elaborada pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, el qual presta aquest servei a l’ajuntament de la capital des del 2014. Destaca el funcionament del servei de recollida de voluminosos que han incrementat en un 71% els serveis fets i en un 61% les tones recollides, un augment que s’atribueix a les accions de sensibilització fetes des del Pla de Civisme impulsat per l’àrea d’Acció Social i Comunitària. Del total de residus generats, 3.877 tones (un 1,3% més) corresponen a recollida selectiva i 4.105 a la fracció rebuig. Aquestes xifres representen que Mollerussa ha assolit el 2021 un índex de recollida selectiva bruta del 48,5%, per sobre de la mitjana catalana que és del 45,9%, una tònica que es repeteix des de 2015. En aquest sentit, l’alcalde va dir que cal fer una aposta per reduir el rebuig, ja que és el que fa augmentar el cànon a pagar pel consistori, un augment que acaba repercutint en el rebut de la brossa de la ciutadania. Solsona va explicar la voluntat d’implantar un sistema de contenidors intel·ligents que premiï qui faci bé la selecció i penalitzi qui no. Un sistema per al qual es va demanar una subvenció a l’Agèn-
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
cia Catalana de Residus de 332.000 euros, la qual va ser denegada a l’abril perquè la convocatòria no podia assumir el cost de tots els projectes presentats. Ara s’està a l’espera que se n’obri una altra, a la qual es vol tornar a concórrer. Pel que fa a les fraccions, a més de l’augment de la fracció resta, cal destacar també l’increment de l’orgànica (un 0,47%) i d’altres tipus de residus com la roba usada i l’oli de cuina (un 4%). No obstant això, destaca el descens de la recollida selectiva del paper i el cartó (un 6,49%), seguida de la del vidre (3,64%) i de la dels envasos lleugers (1,82%). En aquest sentit, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i l’Ajuntament de Mollerussa estan ultimant els detalls d’una campanya informativa i de sensibilització adreçada als comerços generadors de vidre amb l’objectiu d’incrementar la recollida selectiva d’aquesta fracció.
PALAU D'ANGESOLA
S'inicien obres a la carretera municipal
AJUNTAMENT DEL PALAU D'ANGLESOLA
La Diputació de Lleida ha iniciat les obres d’arranjament de la carretera local LV-3321 del Palau d’Angesola. La millora afecta des de l’entrada al municipi des de Fondarella fins a la connexió amb la carretera de Linyola a Mollerussa. Hi ha diferents actuacions previstes: des de pintar una doble línia i posar nous passos de vianants elevats a l’avinguda Sant Roc per reduir velocitat i millorar la seguretat de la via, fins a rehabilitar el ferm de la plaça Catalunya, carrer la Bassa i carrer la Fassina, passant per renovar totes les rigoles de banda i banda de carrer. Tanmateix, l’obra més important és corregir la corba que hi ha actualment al carrer la Bassa i carrer la Fassina, un punt negre vial de la vila, perquè és un pas estret i no té ni vorera. Per això l’ajuntament va adquirir la casa que feia xamfrà, la va enderrocar i ara permetrà corregir el traçat de la carretera, millorant la visibilitat i la seguretat, a més a més de construir voreres a banda i banda, que en aquests moments no existeixen.L’obra la realitza Sorigué amb un pressupost de 378.929,92 euros.
Un veí d’Ivars d’Urgell dona els beneficis del seu poemari a l’AFANOC de Lleida
IVARS D'URGELL
L’autor del poemari Albertus i veí d’Ivars d’Urgell, Albert Riu Anguera, va fer una donació de 400 euros a la seu de l’AFANOC de Lleida. L’import recollectat per l’autor correspon a les vendes del poemari que va publicar per Sant Jordi. Enguany, l’Albert Riu va presentar aquest recull de poemes personals en la Diada de la literatura a Catalunya, ja que anteriorment s’havia dedicat a escriure, però el veïnat de la vila va encoratjar-lo a publicar-ne una recopilació. L’obra resultant compta amb il·lustracions de Genís Castelló i amb l’edició de David Pradas. Riu va ser el pregoner de la Festa Major del municipi i en l’acte va fer saber
MARIA JOSEP BALLARÍN
que els beneficis del poemari es destinarien a una causa benèfica i, des del primer moment, explica que va tenir molt clar que volia fer la donació per la Casa dels Xuklis. La casa dels Xuklis és una residència d’acollida per als familiars de nens amb diagnòstic de càncer que reben tractament oncològic als hospitals de Barcelona. El projecte, una iniciativa de l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya, més coneguda com l’AFANOC, es finança mitjançant donacions com les de l’Albert Riu per oferir suport i allotjament gratuït a les famílies no residents a la ciutat.
MOLLERUSSA Segueixen les obres de renovació del clavegueram de la plaça de l’Estació
L'Ajuntament de Mollerussa segueix aquesta setmana, a través de l'empresa adjudicatària Romà Infraestructures i Serveis SAU, les obres d'arranjament del sanejament de la plaça de l'Estació i del carrer Comerç, un cop finalitzades les del carrer Urgell que van començar a finals de juny. Per això, durant tota la setmana vinent continuarà tallat el carrer Comerç mentre es duen a terme els treballs
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
en aquesta via. L'obra té un termini d'execució de 2 mesos i està pressupostada en 89.910 euros, dels quals el 70% són finançats per la línia de subvencions del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al període 20202024. Les obres consisteixen en la substitució de la canonada existent per una de nova de doble capa i de 500 mm de diàmetre així com la construcció de nous pous de registre, la connexió de les escomeses domiciliàries i la col·locació de nous embornals, tot amb l'objectiu de millorar l'eficiència i el funcionament de la xarxa.
VILA-SANA Vila-Sana viurà una nova banyada popular a la llum de la lluna
Aquest divendres, 29 de juliol, les piscines de Vila-Sana acolliran diverses activitats lúdiques. La població torna a acollir, una edició més, una de les tradicions més arrelades dels estius: la banyada popular a la llum de la Lluna. Les activitats s'iniciaran amb un inflable ubicat a la piscina, del qual podran gaudir des de les 18 hores a les 21:30 hores. Més tard, a les 22 hores, tindrà lloc un sopar popular i a les 23:30 hores hi haurà un concert d'havaneres a càrrec del
NICELOCAL.ES
grup Xarxa que també inclourà el tradicional ron cremat. Per Joan Sangrà, alcalde de Vila-sana, aquestes tradicions populars són "absolutament vitals després de la pandèmia per crear agermanament entre els habitants de la població i potenciar una comunitat unida". A la vegada, ajuden a reactivar el teixit comercial i d'oci del municipi.
MOLLERUSSA L’Ajuntament treu a concurs el servei de neteja viària
AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA
L'Ajuntament de Mollerussa portarà a l'aprovació del Ple ordinari d'aquest dijous l'expedient de contractació del servei de neteja viària que surt a concurs per un import de 433.160 euros l'any, similar a l'actual, i amb una vigència de tres anys, prorrogables dos més. La previsió és que es pugui adjudicar durant el mes d'octubre perquè entri en vigor al novembre, segons va explicar, el passat dimarts 26, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. La licitació ha suposat una revisió del contracte actual pel que fa a horaris, freqüències i serveis complementaris, segons va afegir el primer edil, el qual va remarcar que a finals d'any es preveu licitar també el servei de neteja d'equipaments amb la qual cosa el 2023 estaran operatius, juntament amb el de jardineria que l'Ajuntament torna a prestar amb gestió directa, els tres grans contractes de serveis. També es portarà a l'aprovació del Ple dues modificacions de crèdit per imports de 25.191 i 38.684 euros, respectivament. En el cas de la segona, una de les partides de 9.000 euros correspon a la rehabilitació d'un pis al Grup Jaume d'Urgell, que recentment ha passat a formar part de la Borsa d'Habitatge de l'Ajuntament fruit de la donació de la seva propietària per tal que sigui destinat a emergències socials per a atenció a famílies, infants o joves vulnerables, segons va explicar Solsona, el qual va afirmar que amb aquest ja són dos els pisos d'aquestes característiques que té a disposició el consistori per poder donar sortida a necessitats d'habitatge puntuals per raons d'urgència. En aquesta modificació de crèdit també inclou una partida de 24.000 euros derivada de la necessitat de revisar els contractes de lloguer de solars per a estacionament públic.
PENELLES Canal Viu consciencia els joves del canvi climàtic
Aquest passat dilluns 25, la Plataforma Canal Viu, una associació en defensa de les arbredes del Canal d'Urgell i el seu entorn, va realitzar una xerrada al grup de joves que aquests dies estan instal·lats al poble de Penelles dintre del seu Camp de treball. Han explicat la importància del Canal d'Urgell per a les comarques lleidatanes, la seva flora i fauna, i el gran valor ambiental que suposen les banquetes arbrades en uns temps marcats pel canvi climàtic. El Camp de treball de Joves de Penelles, està impulsat per la Direcció General de Joventut i gestionat per l'Ajuntament de Penelles, on el grup de joves d'entre 14 i 17 anys, vinguts de tota Catalunya, entre altres objectius, aquest any treballen en la consolidació d'una ruta a peu al voltant de la 1a Sèquia del Canal d'Urgell i la Serra de BellmuntAlmenara.
AGRAMUNT (Urgell)
“Una criatura emotiva s’aboca a la vida des de la sordidesa d’un poblet de les comarques lleidatanes”. N’és Guillem Viladot, nascut en aquest poblet anomenat Agramunt, l’any 1922, complint-se ja el centenari del seu temps d’estrena. L’agramuntí va ser un escriptor prolífic, un creador polifacètic que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics. Enguany s’han generat complicitats amb un gran nombre d’entitats, institucions, museus i persones que han convertit l’Any Viladot en un esdeveniment coral que traspassa fronteres geogràfiques i estilístiques, tot posant Guillem Viladot i la seva multiplicitat de facetes en el centre del panorama cultural. El tret més important d’aquest centenari, és la implicació d’una àmplia representació dels sectors del món cultural, però també de la implicació de la població i d’entitats d’Agramunt i la Plana de Lleida. L'any 1968, Guillem Viladot escrivia en un dels seus Pòsters poemes: "Doneu-me un camí i jo us donaré un horitzó. Doneu-me un carrer i jo us donaré una ciutat.” Doncs pel seu centenari proposem una ruta cultural i turística per descobrir l’autor i aquells llocs que han prenyat la seva obra i creació.
"A un pas de Riella": Ruta literària per l'Agramunt de Guillem Viladot
Fruit de la manca d’estudis dedicats a les produccions narratives de Guillem Viladot i del desig d’obrir camí en la investigació del cicle de Riella, Anna Ribó Sala va dur a terme una investigació al finalitzar Grau en Estudis Catalans i Occitans per tal d’analitzar les narracions que introdueixen el mite de Riella en l’obra viladotiana i confegir una ruta literària a partir d’aquests textos. En aquest treball, l’autora ha estudiat les quatre primeres obres ambientades a la població mítica de Riella —Temps d’estrena (1959), Els infants de Riella (1965), La gent i el vent (1967) i L’arrel de panical (1974)— que es troben compilades en un únic volum Memòria de Riella (1974) de l’Editorial Pòrtic. L’anàlisi d’aquesta tetralogia permet aproximar-se a les dues “Rielles” i també a la trajectòria vital de Guillem Viladot: la primera Riella acosta al món de la infantesa i, la segona, a l’edat adulta. Les coincidències entre les narracions i la vida de l’escriptor han permès crear una ruta literària que entrelliga l’obra narrativa i la biografia; que s’està preparant perquè en un futur els visitants puguin resseguir-la a través de codis QR. Tant l’estudi com la ruta volen ser els descobridors d’un món literari encara arraconat, però fins al moment, també existeixen altres indrets ja coneguts que sempre comptaran amb l’empremta viladotiana.
El parc de Riella (Urgell)
El Parc de Riella és un espai singular que integra l'univers poèticoplàstic de Viladot, que va des de la prosa poètica i la poesia discursiva fins a arribar a l'escultura, passant per la pintura i la poesia més experimental, visual, concreta i objectual, dins del paisatge autòcton que el va veure néixer i créixer, i que ell mateix recreà i incorporà a la seva Riella, el seu Agramunt vital, tot un món de fantasia, tan literari i alhora real. L’itinerari del Parc, dissenyat en forma de vuit com el símbol d'infinit, acull, d’una banda, una mostra representativa de la seva obra poètica, que inclou deu composicions diferents, concretament sis textos originals de l’autor, reproduïts sobre diferents faristols, i quatre recreacions en forma d’escultures urbanes dissenyades per Jaume Figuera, inspirades en dos poemes concrets i dos més de visuals. Es tracta de peces tridimensionals de gran volum, algunes de les quals conformen un mateix poema. Aquest és el cas de les cinc peces escultòriques que interpreten formalment i conceptualment el poema concret titulat Formes de vida, el poema central de l’indret. Totes elles concebudes per mantenir un diàleg amb el visitant, “entre l’art i el territori, la cultura i la natura, entre el camp i la ciutat, entre el contingut i el continent, que en aquest cas esdevé també contingut”. A més, el parc de Riella aplega una selecció d’espècies naturals autòctones (actualment de plantes i més endavant també d’animals, sobretot ocells) esmentades en l’obra del poeta de Riella, com són els lliris blaus; junt amb alguns dels elements més singulars del paisatge antròpic d’aquest territori, tradicionalment marcat per la sequera, i adornat amb construccions de pedra seca.
Itineraris interiors d’Agramunt (Urgell)
Amb motiu del setantè aniversari de l’escriptor, el diari “La Mañana”, on Viladot publicava una crònica diària, n’edità el volum amb un conjunt de passejades nocturnes pels carrers i places d’Agramunt que feia acompanyat de la seva gossa, Urc, on combina reflexions filo-
TONI PRIM
sòfiques amb la descripció de vint-i-nou indrets de la vila.
Lo Pardal (Agramunt, l’Urgell)
L’any 1991 Guillem Viladot va comprar un immoble a la plaça del Pare Gras d’Agramunt, per convertir-lo en la Casa de la Poesia Visual, Lo Pardal, que aviat s’amplià amb dos edificis nous. Lo Pardal disposa, creativament, tots els seus poemes visuals, objectes poètics i volumetries amb l’expectativa d’esdevenir el primer espai dedicat a aquest gènere, a Catalunya i a Espanya, i una sublimació de les seves arrels agramuntines. "Aquesta placeta —diu Viladot al llibre Itineraris interiors— sempre serà la plaça de Cal Tarill, malgrat que l'hagin batejada amb el nom de la plaça del Pare Gras i Granollers, fundador d'una orde de religioses a Granada... Aviat aconseguirà un gest nou: serà quan s'hi instal·li la Casa de la Poesia Visual. Aquest és el cor del poble, potser un dels indrets més antics i prestigiosos. La poesia hi farà cap per dret propi". A poc a poc els espais dels immobles s'ompliren de creacions visuals que el poeta ordena amb criteris de sensibilitat, de recorregut iniciàtic, defugint etiquetes i cronologies, tot seguint el precepte que "el nom no fa la cosa i el concepte mata l'essència". La disposició convida a observar les obres com a testimoni d'autoria, albirant que l'espectador s'introdueixi en els viaranys d'una poètica visual, guiada pels sentits tal com anuncien els relleus de pedra de la façana de l'edifici amb un ull, una orella, una mà i un peu, i el pedestal amb la lletra "Q" invertida que prologa l'accés a l'interior, com una visualització desestructurada del llenguatge.
Pilar d’Almenara (Urgell)
Dins dels espais naturals de les Serres de Ponent s’hi troba la Serra d'Almenara, la part de llevant de les Serres de Bellmunt. En el medi agrícola i el seu patrimoni arquitectònic, paisatges transformats per l'home i vistes als contraforts rocosos septentrionals. El Castell d’Almenara o Pilar d’Almenara com es coneix popularment, és una torre de guaita que data del 1139. Aquest presideix el punt més alt de tot l’espai natural la Serra de Bellmunt –Almenara. Això fa que tingui una de les millors vistes de tota la plana de Lleida. Es converteix també en un espai únic per observar el canvi de paisatge entre la zona de regadiu i el secà. Dos paisatges sovint relacionats però ben diferenciats.
Vinya d’artistes (Garrigues)
La interpretació del ‘Poema de l’Home’ que va escriure Guillem Viladot el 1972 reposarà per sempre en un marge de pedra seca de la Vinya dels Artistes que el Celler Mas Blanch i Jové té a la Pobla de Cérvoles, a les Garrigues. L’obra realitzada per l’arquitecte Jaume Farreny amb motiu del centenari de l’escriptor, parteix de la poesia concreta per dibuixar un poema arquitectònic. L’escenografia va exposar-se durant els mesos de maig i juny al claustre de la Seu Vella i segons el comissari de l’Any Viladot, Pau Minguet, ara estarà en un paisatge que tot i no ser Agramunt, comparteix el seu secà i el tarannà de la gent. L’obra parteix d’un poema de Viladot de l’any 1972, que l’artista agramuntí va confeccionar en format pòster amb la col·laboració de Josep Iglésias del Marquet. Just un any després es va materialitzar en format llibre i es va iniciar la trilogia de treballs que girarien al voltant d’aquest concepte antropocèntric. En aquesta obra, la successió de lletres de l’abecedari col·locades per parelles genera un espai entre elles on s’insereixen diverses paraules. La primera d’aquestes paraules es ‘pensa’ a la que segueixen tota una sèrie de mots que indiquen parts del cos: des del front fins als peus. Un recorregut vertical on les lletres incorporen la mateixa carn i, finalment, l’envien cap a la utopia a què ens conviden les últimes paraules del poema: passa, camí, horitzó, llum i llibertat. Al final del marge, on hi ha les lletres i les paraules, hi ha un mirall. Hi ha dues cares on es poden llegir, per una banda, el poema de Viladot i per l’altra un escrit del comissari i director de la fundació, Pau Minguet. La Vinya dels Artistes fou concebuda per Josep Guinovart i inaugurada l’any 2010 celebra enguany la seva dotzena edició. Actualment, compta amb 14 obres exposades de forma permanent enmig del pintoresc paisatge de La Pobla de Cérvoles.
Guillem Viladot, artista
Guillem Viladot va ser un artista amb gran domini dels llenguatges, des del poètic, el literari, l’experimental, el periodístic o el plàstic, entre altres. Fou el primer editor d’un llibre de poesia experimental a l’Estat espanyol; a més de ser el primer en publicar una antologia de poesia concreta, va participar en la primera exposició de poesia Concreta celebrada a Catalunya i, a finals dels anys noranta va finalitzar les obres de la primera Casa de la poesia visual (Lo Pardal) del món. A més, Viladot va significar un detonant i dinamitzador de la vida cultural de la plana de Lleida, movent-se entre tertúlies d’amics amb Francesc Porta, Josep Maria Portuguès, Josep Vallverdú, Manel de Pedrolo i Miquel Lladó. Paral·lelament a les seves creacions de poesia experimental, no va deixar d’escriure novel·les, llibres de poesia discursiva, narrativa juvenil i articles d’opinió. La seva vocació pels llenguatges artístics i culturals la va compaginar, sempre, amb la seva professió de farmacèutic. Aquesta simultaneïtat de veus que tenia Viladot el converteixen en un home que, empès per la curiositat i la desbordant creativitat, defugia els encasellaments, les tendències i les modes, convertint la seva obra en un testimoni singular d’una ment sensible, inquieta i arrelada ben fons. De fet, el polifacètic artista, escriptor i poeta de Riella no va deixar mai de fer camí i treballar alhora per bastir un món poètic ric i divers amb una forta càrrega expressiva d'evident plasticitat, que s'ha convertit en un referent de l'avantguarda poètica del segle XX; tot i el desconeixement de la seva obra degut, en bona part, a una injustificada marginalitat, tal com reconeixia Joaquim Molas en el pròleg que encapçala el primer volum de la Poesia Completa de Guillem Viladot, publicada per l'editorial Columna. I cada racó de les comarques lleidatanes on s’hi va arrelar ha prenyat la seva obra.
