Bon Carnestoltes!

Tot i que no molts ho sabem, el Carnaval o Carnestoltes, és una festivitat molt relacionada amb el cristianisme. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma, un temps de preparació interior per la festa més important del calendari cristià, que és el Diumenge de Pasqua en què se celebra la resurrecció de Jesucrist. Comença el Dimecres de Cendra i dura quaranta dies, els mateixos dies que Jesús passà al desert. I, per tant, durant el Carnaval hi ha més llibertat i s’aprofita per trencar totes les regles. És una festivitat que simbolitza la disbauxa el descontrol, tot allò que durant la Quaresma no es podrà fer.

De fet, el Rei Carnestoltes, una figura present en molts Carnavals de Catalunya, és un personatge fictici que sol anar disfressat d'una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada. Durant els dies de celebració, dona el seu discurs i sembra el pecat per allà on passa. Però, quan s’acaba el Carnaval és jutjat pel seu mal comportament i condemnat a mort. Després de llegir el testament, sempre impregnat pel missatge de gaudir de la vida despreocupadament, és cremat en un lloc públic. És una metàfora del que simbolitza aquesta festivitat. Preparats per pecar?

La feina transversal de subaltern

El personal subaltern (també anomenat conserge, uixer, bidell, etc), és conegut a l’Administració Pública i també a empreses privades i comunitats de veïns, amb funcions més o menys similars) i que el terme subaltern sovint equival a auxiliar. Així mateix aquest personal és conegut per la transversalitat de les seves tasques tot i no ser reconegudes acadèmicament en forma de titulació específica, com el sector dels transports i comunicacions, magatzems i logística que oficialment no formen acadèmicament una branca de FP específica (ara dins la branca de comerç i màrqueting). Les feines de subaltern són administratives bàsiques, però inclou feines de magatzem, missatgeria, recepció i distribució de paqueteria, atenció a la ciutadania, vigilància i/o manteniment bàsic (aquestes dues últimes cada cop més fetes per empreses privades). A l’Administració sols cal formació bàsica per treballar-hi (a alguns llocs, també es valora el títol d’ESO i algun curs específic). Amb tot, ara s’ofereixen cursos i certificats professionals de serveis a empreses com capacitació en missatgeria i consergeria externa i per obtenir certificats professionals d’operacions auxiliars de serveis administratius i generals, molt semblants (si no iguals) en matèries i tasques a les de subaltern, i on s’ensenyen matèries culturals com història, geografia, etc, i realitzar correus, preparar comandes i rutes, tècniques administratives d’oficina, organització empresarial i de recursos humans, gestió i classificació auxiliar de la correspondència i paqueteria, comunicació, gestió auxiliar d’arxiu i reproducció, atenció ciutadana, ofimàtica bàsica, etc a més de mòduls de pràctiques professionals per feines de teleoperadors/es, a les finestretes de correus, recepcionistestelefonistes, classificació i repartiment de correspondència, d’ordenances, taquilles, auxiliars d’oficina, arxiu, informació i serveis generals, etc. Un bon començament per reconèixer acadèmica i professionalment la tasca de subaltern i actualitzar les seves funcions.

Santi Puiggené Capvespre a la font de la Guitarra

La tarda tendra i dolça moria, les branques dels pins i ginestes tremolaven, en les verdes aigües de l’estany, les ombres d’un noi i una noia es barrejaven. Els últims rajos de sol ens acomiadaven, la suau frescor de la matinada ens saludava, el murmuri de l’aigua de la font ens acompanyava, amagats entre les fules dels arbres, els ocells cantaven.

La teva mà blanca i pura, els meus amorosos llavis besaven. Per la teva cara de porcellana, dues llàgrimes d’amor brotaven. Agafats de la mà, il·lusionats sentíem com els nostres joves cors bategaven.

El verd mantell de l’herba, els romanís i la flor de la menta, fidels veïns de la font de la ‘Guitarra’, van ésser els callats testimonis, del molt que ens estimàvem.

Els anys han passat, el jove, home s’ha tornat, molts d’aquells pins, la verdor i l’abundor han deixat, l’estany i la font ja s’han assecat. Tanmateix, el teu cor, un altre amor ha trobat. De les perles dels teus ulls, i de la mel dels teus llavis un altre en gaudirà, però el romàntic record d’aquella tarda ni tot el temps del món l’esborrarà.

El lector opina

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Tel. 973 501 878

Sant Valentí

Sant Valentí fa referència a un dels tres sants màrtirs romans dels segle III, d’existència discutida, que suposadament van viure a l’antiga Roma. L’Església Catòlica Romana celebra la festivitat cada 14 de febrer, i és una celebració tradicional d’alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els enamorats s’expressen i demostren el seu amor i afecte mutu, i per això és conegut com el dia dels enamorats, celebrat aquest dia perquè es creia que era quan les aus triaven parella. La forma tradicional de celebració és mitjançant l’intercanvi de notes d’amor, les famosament conegudes com a “Valentines”, amb símbols com cors, o Cupidos i les famoses fletxes, entre altres. Tot i que com ja he dit a Catalunya, el dia dels enamorats per excellència se celebra el 23 d’abril, dia de Sant Jordi i l’intercanvi sol ser entre llibres i roses.

Aquesta festa no morirà mai, mentre no mori l’amor, que en alguns casos ja està tocat de mort, com el de Piqué i la Shakira, o el de Mario Vargas-Llosa i la Preysler, que ara diuen que en Mario torna a estar enamorat de la seva dona (és escriptor de novel·les). Doncs ja serà prou bleda la Carmen Patricia si tenint una llista d’amants com diuen que ha tingut el senyor (ara solo le sirve para mear), la senyora hi torna, perquè mira equivocar-se és humà, ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra pot passar, ara encarinyar-se amb la pedra ja té delicte.

Abans els amors eren sincers, passionals, conseqüents fins a la mort (Romeu i Julieta, els amants de Teruel, Bonnie i Clyde...) però ara l’únic amor sincer, apassionat i conseqüent és el dels polítics per la seva cadira. Aquesta sí que se l’estimen i que son capaços de tot per conservar-la, fins i tot de trair-se ells mateixos i el seu ideari, si és que alguns encara tenen ideari, que a hores d’ara encara ens diguin que ens explicaran el full de ruta d’un vaixell que fa temps que va a la deriva si no és que ha naufragat, no ho acabo de veure. La quantitat de gent que ha mort pensant que veuria una Catalunya independent i resulta que ara tenim el govern menys independentista de la història, i ens prenen per idiotes i ens diuen amb una cara dura que regira qualsevol estómac que ens hem de mobilitzar per la taula de diàleg com si no sabéssim quin és el diàleg amb aquesta gent, no a tot i sanseacabó; ens parlen de fer “tot el possible amb les eines que disposin” pel català, que eines en tenen però ganes poques ja us ho dic i així amb tot.

Mireu, no us sentiu malament per celebrar Sant Valentí, que una alegria al cos no va mai malament, i pastisseries, floristeries, joieries i altres comerços que se’n puguin gaudir ho necessiten, i per Sant Jordi ja hi tornarem, no ens hem de sentir gens malament si ho celebrem tot.