Agricultors demanen mesures per combatre la fauna salvatge

Asaja denuncia que als camps de fruiters afectats pels animals, els arbres tarden el doble d'anys per començar a produir

PONENT I L'augment d'animals salvatges en els darrers anys s'ha convertit en un veritable problema per als agricultors i ramaders de les comarques de Ponent, que cada vegada veuen amb més freqüència com la fauna fa malbé els seus cultius. Davant d'això, el sector fa temps que demana al Govern mesures eficients per combatre aquestes plagues, com ara utilitzar biocides per reduir la població de conills o un pla per esterilitzar les femelles de senglars. En cas contrari, "d'aquí a dos anys hi haurà més senglars que pagesos", avisa l'agricultor i president d'Asaja Lleida, Pere Roqué, que afegeix que a l'horta de Lleida hi ha senglars que es mengen les arrels de fruiters joves i això fa que els arbres triguin el doble de temps per començar a produir.

Els atacs de fauna salvatge a conreus són cada vegada més freqüents a la plana de Lleida, una situació que els agricultors fa temps que denuncien. "N'estem tips", afirma Pere Roqué, que lamenta la manca, per part del Govern, d'un pla eficaç per reduir els exemplars de seglars, cabirols i conills, i critica també que les administracions "es passin la pilota" sense posar solució a aquesta problemàtica que provoca la pèrdua de producció d'aliments i una despesa econò- mica extra per als pagesos. Les solucions que proposa Asaja Lleida, a banda de la caça, són utilitzar biocides en el cas de les plagues de conills i un pla d'esterilització de les femelles de porcs senglars per evitar la reproducció de l'espècie. Si això no s'atura i es deixa que els senglars es reprodueixin al ritme d'unes set cries per animal, Roqué afirma que "d'aquí a dos anys hi haurà més senglars que pagesos".

I és que des del sindicat agrari denuncien que les pèrdues econòmiques que la fauna salvatge provoca a les explotacions agràries són deu vegades superiors al que costaria un pla per esterilitzar les femelles de senglars o un pla per aplicar biocides. "Si traiem ajudes perquè la gent faci aliments i, per contra, estem produint per alimentar fauna salvat- ge en comptes de persones, algú aquí hi ha de posar remei", afegeix Roqué. Un exemple dels danys que la fauna salvatge provoca als camps es pot apreciar en una finca de pomeres joves de l'horta de Lleida propera al terme de Corbins. un forat de 30 centímetres fet per un senglar. més de 30 centímetres, tot i que la seva petjada també es veu en el creixement dels arbres. Els fruiters es van plantar fa dos anys i haurien de fer entre 2 i 2,5 metres d'alçada, tot i que la realitat és que molts no arriben ni al metre.

Conscienciació sobre l'ús del servei de recollida de voluminosos

La presència de senglars en aquest camp ha passat de ser anecdòtica a ser constant i el que busquen són les arrels de les pomeres per alimentar-se. El rastre més visible que deixen són zones amb la terra remoguda i forats que poden arribar a fer

Aquesta afectació provoca que els arbres tardin fins al doble de temps per començar a produir. "Si al cap de 4 anys l'arbre havia de produir al 80% i als 6 fer-ho ja al 100%, ara ens n'anem a 10 anys, això si para aquí. Si no, s'haurà d'arrancar i el pagès haurà perdut 15 anys", explica Roqué, que afegeix que a banda de la pèrdua de producció que això li suposa a l'agricultor, cal sumar-hi també la despesa de tornar a tapar els forats del terra per posar l'explotació com estava abans i evitar accidents amb maquinària.

TÀRREGA I

L'Ajuntament de Tàrrega ha iniciat una nova acció de conscienciació cívica per evitar l'abandonament de voluminosos a la via pública. Així, la Regidoria de Serveis Municipals i Medi Ambient instal·la aquests dies uns plafons informatius vora illes de contenidors en què s'informa del servei de recollida de voluminosos existent a la capital de l'Urgell. S'han escollit vuit punts arreu de la ciutat on s'ha detectat un major nombre de voluminosos abandonats. En concret, són l'avinguda d'Ondara; l'avinguda de Balaguer; el passatge de Sant Jordi; la intersecció del carrer del Prat i Raval del Carme; i els carrers de Betlem, Urgell, Migdia i Hospital. La col·locació de tots els panells culminarà els pròxims dies. Al mateix temps també es lliuraran adhesius al personal de neteja viària per enganxar als voluminosos que es trobin al carrer i en què s'alertarà de la infracció comesa. A la vegada es tornarà a fer difusió del servei mitjançant les xarxes socials. La regidora de Serveis Municipals i Medi Ambient, Laia Recasens, indica que "les vuit illes de contenidors seleccionades en el marc de l'acció són punts calents on hem trobat molt mobiliari i objectes deixats a la via pública". I afegeix: "La campanya vol incidir en la lluita contra l'incivisme mitjançant un caire pedagògic i informatiu". En aquest sentit, els missatges es basen en el material de la campanya 'A l'Urgell, reciclar compta!' dissenyada en el seu moment pel Consell Comarcal de l'Urgell. Així, es recorda a la ciutadania la disponibilitat del servei de recollida de voluminosos, el tràmit previ què cal fer i el tipus d'objectes que es recullen. També s'informa que deixar els voluminosos abandonats sense previ avís pot ser motiu de sanció.

El Parlament engega el tràmit per lectura única de la llei que permetria segregar Biosca i Torà de la Segarra

BARCELONA I

El Parlament ha engegat dimecres, 8 de febrer, el tràmit per lectura única de la llei que permetria segregar Biosca i Torà de la Segarra per unir aquests dos municipis al Solsonès. Ho ha fet amb els 114 vots a favor dels diputats del PSC, ERC, Junts, Ciutadans, En Comú Podem i el PPC. Vox s'ha abstingut i la CUP hi ha votat en contra. Es tracta d'un pas molt inicial que permetrà que el tràmit sigui més ràpid. ERC però, ja ha anunciat que presentarà una esmena perquè, abans d'aprovar-se la llei, es faci una consulta als veïns de Torà i Biosca perquè decideixin si volen o no el canvi. Tots dos municipis fa dècades que demanen formar part del Solsonès, que és la comarca veïna on tenen més tirada i amb la qual tenen un vincle històric.

Fa més de dotze anys que els municipis de Torà i Biosca van iniciar els tràmits per reclamar adherir-se al Solsonès amb l'objectiu de mantenir els diferents serveis que comparteixen amb els municipis de la comarca. El conflicte va sorgir l'any 2010, amb el projecte de la llei de vegueries amb la qual quedarien obligats a rebre tots els serveis públics del seu àmbit territorial, la vegueria de Lleida.

Per formar part de la vegueria de la Catalunya Central, els veïns de Torà i Biosca s'emparen en raons històriques, econòmiques i socials. De fet, la majoria de veïns volen segregar-se de la Segarra i, en el seu dia, ho van expressar a través d'una recollida de signatures.

El que el Parlament ha aprovat dimecres 8 de febrer la proposta del PSC és un tràmit molt inicial i només vol dir que la tramitació de la llei, quan es faci, serà per lectura única i, per tant, per una via més ràpida.

La proposició s'ha aprovat amb 114 vots a favor dels diputats socialistes i d'ERC, Junts, En Comú Podem, Ciutadans i el Partit Popular. Tot i això, els republicans ja han anunciat que presentaran una esmena perquè, abans d'aprovar-se la llei, es faci una consulta als veïns de Torà i Biosca perquè puguin decidir si volen o no fer el canvi de comarca.

En la mateixa línia s'ha pro- nunciat la CUP, que hi ha votat en contra precisament perquè considera que cal fer una consulta als veïns. "Tenim la impressió que s'ha optat per la via ràpida per enterrar definitivament la idea de referèndum que tanta urticària provoca al govern espanyol", subratlla la diputada cupaire Montserrat Vinyets.

En Comú Podem, Ciutadans i PPC han votat a favor perquè consideren que cal agilitzar els tràmits i no posar "més pals a les rodes". Vox, en canvi, s'ha abstingut en considerar que els consells comarcals s'haurien de suprimir.