demanarà el Castell Medieval

07 TÀRREGA I

El 34è Concurs de Grups de Teatre esdevindrà un aparador del gènere comèdia del 25 de febrer a l’1 d’abril.

09 MOLLERUSSA I

Junts proposa Raül Aguilar com alcaldable per les eleccions municipals.

10 BALAGUER I

Posen en valor les dones que van fundar els monestirs cistercencs femenins del territori.

14 POBLA DE SEGUR I

L’Ajuntament rebrà un milió d’euros per a la millora energètica del municipi.

15 BORGES B. I

Aproven la redacció de l’avantprojecte per abastir amb energia fotovoltaica les instal·lacions municipals.

16 CERVERA I

La Paeria preveu estalviar el 60% en el consum d’energia elèctrica de l’enllumenat públic.

Número 554

2a quinzena de febrer de 2023

Direcció Roser Torruella

Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia

Asmaa Rabhi Bellahbib

Cap de Publicitat Roser Torruella

Disseny i Publicitat

Cristina Castells

Col·laboradors:

Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent

Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix

Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge

33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent®

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Santi Puiggené Sempre t'estimaré

És molt fàcil dir-te t'estimo, més difícil és demostrar-ho i complir-ho. Moltes vegades t'he dit, el meu amor és infinit, net de veritat, durador com l'eternitat.

Amb tots els sentits t'ho vull demostrar, perquè mai dubtis de la meva fidelitat. T'estimaré fins a l'últim alè de vida, fins que el cervell em guiï.

En l'últim batec del meu cor, quan les cames aguantin el meu cos. Mai deixaré d'estimar-te, i fins dalt el cel seguiré adorant-te.

Cultura pròpia

Tot i que ja ha passat he pensat adequat dedicar aquesta editorial a parlar sobre Sant Valentí, que des del meu punt de vista és la celebració més capitalista que hi ha avui, tot i que en certa part la majoria de celebracions també inciten al consumisme. El que m passa amb Sant Valentí és que considero que no és necessari celebrar-lo, ja que a Catalunya, almenys, ja existeix el dia dels enamorats, i és Sant Jordi. Anteriorment, pensava que era una celebració inventada per alguna empresa gran, i que s'ha anat expandint, però he estat investigant. Sant Valentí, era un sacerdot italià, a l'època que go- vernava Claudi II, qui va prohibir el matrimoni dels soldats, ja que considerava que no tenir lligams emocionals amb ningú els feia ser més eficients. El sacerdot, considerant aquest fet una injustícia, va decidir casar els soldats amb els seus amants en secret, fins que se'n va assabentar l'emperador i va sentenciar-lo a mort, el 14 de febrer de l'any 270.

He de remarcar que m'ha sorprès que el fet que hi hagués realment una història així al darrere, però encara coneixent-la continuo pensant que tenint la versió pròpia de les nostres terres no cal celebrar-ho tot com ho fan els anglosaxons.

Josep M. Castells Benabarre, divulgador social, emprenedor, estudiant i fundador d'ElMercadal.cat

El nou currículum de Batxillerat que ha implantat el govern és una gran aposta que ha fet l’actual govern d’ERC, a correcuita, però val més tard que mai.

Jo que vaig estudiar en altres temps i que ara torno a estudiar penso que es va fer un gra massa amb l'obsessió de puntuar només per la memorística, els deures, la disciplina i la competitivitat (i també altres coses com ara els càstigs).

Un nou model que sigui molt més obert com s'ha parlat aquestes darreres setmanes era necessari per fer que no hi hagi tants abandonaments escolars per culpa d’un model educatiu caducat i fora de la normalitat. Els directors i directores dels centres educatius per a nens, adolescents i adults han de tenir com a objectiu facilitar l'aprenentatge i divertirsió dins de les aules, independentment de si es tracten d'estudis diürns o nocturns per adults, universitaris o de formació professional. Crec que aquest nou enfocament per part del Departament d'Ensenyament, és una gran victòria per la democràcia després de molts anys de reivindicacions per part de sindicats d’alumnes, que s'oposaven a un model que venia del franquisme.

Com ja sabeu, internet és present a tots els domicilis i a gairebé totes les parts del món, ja que amb el teu smartphone pots fer-ne un ús quotidià i per aquest motiu crec que abaixar el nivell o fer classes més divertides no és negatiu, sota el meu punt de vista. Veig positiu que dins el nou currículum de Batxillerat, es desenvolupin habilitats competencials, l'empre-

El lector opina

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Tel. 973 501 878 nedoria, el respecte de la diversitat de les persones i intel·ligència emocional, en l’alumnat.

La nova orientació competencial hauria de ser acceptada per tot professorat, ja que venim d’un sistema retrògrad i on només es tenia en compte la memorística i els “eterns” deures. Cal que el departament d’educació faci que les classes no siguin tan memorístiques i teòriques, que l’alumnat de la diversitat funcional o LGTBIQ+ tinguin un suport com es mereixen.

Crec que aquest sistema fa un gran favor als alumnes i tinc el pressentiment que comportarà que arribin a segon de Batxillerat amb millores i no en carències com alguns directors apunten per manca de flexibilitat i temors inculcats des de principis de la democràcia. Cal apostar per exemple, tecnologia amb robòtica, intel·ligència emocional, emprenedoria, tenir coneixements de la salut mental, el retorn de la religió, per nous mètodes per poder combatre amb el bullying i violència de gènere.

Crec que és una gran opció el fet de donar un itinerari personalitzat i més atractiu i facilitador a cada alumne i els professors i professores haurien de procurar aplicar la llei a la totalitat malgrat el que puguin pensar perquè no hi ha proves que l’actual sistema sigui millor que el que proposa el departament d’educació. No obstant crec que és un error el pas enrere de l'equip de la Generalitat a l'hora de canviar el terme "en fase d'assoliment" per un "no assolit" a l'hora d'avaluar el trimestre. Prego doncs que de cara a la propera legislatura que ens espera d'aquí poc rectifiquin sigui el partit que sigui perquè estem en una societat avançada i cal reflexionar i millorar constantment, ja que aquesta llei podrà perfeccionar-se en un futur en favor de l'alumnat.

És normal que els professors tinguin dubtes davant les noves directrius i que facin vagues, però el que sí que crec que és cert és que el nou enfocament dels ensenyaments i ben implementats poden ser molt positius i beneficiosos (no només per l’alumne sinó també pel professorat), pel bé comú dins dels centres educatius, la convivència i la diversitat, sense exclusions perquè fins ara hi havia un excés de competitivitat i la memorística comptava massa, sense tenir en compte les múltiples intel·ligències que té el nostre cervell.

Finalment, vull elogiar al Sr. Pere Aragonés perquè durant aquest mandat s’han aconseguit moltes demandes de l'alumnat pel que fa al recorregut acadèmic de la diversitat, malgrat no coincidir en temes en què està immers el seu partit com ara el procés independentista que també el veig caducat i crec que un govern estable d'almenys tres legislatures seria la millor opció pels catalans, si l'equip del Sr. Salvador Illa no aconsegueix la majoria crec que un tripartit podria fer viable aquest canvi que demanen els alumnes al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, perquè ells (els alumnes) són els veritables protagonistes del canvi de model educatiu que necessita la nostra nació.

CALAIX DESASTRE Teresa Miserachs

Llei trans

Potser soc jo que em faig vella i moltes coses em superen, però de veritat que no sé on anirem a parar. Perquè quedi clar que jo també crec que s’havia de modificar la llei trans, però alguns dels canvis els trobo si més no molt agosarats. Comencem per aclarir què és la Llei Trans; doncs resumint la Llei Trans és la que preveu garantir i promoure el dret a la igualtat real i afectiva de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals, el que és conegut com LGTBI, així com la de les seves famílies, i fins aquí tot bé i res a dir.

Ara bé, que el codi civil vulgui substituir els conceptes “pare” i “mare” pel de “progenitors” o “progenitors gestants”... doncs no ho acabo de veure què voleu que us digui. Tot i que també crec que s’ha fet més rebombori del que caldria i passa una mica com quan van substituir el cònjuge per company permanent. Estic d’acord en que no totes les progenitores gestants son mares, i que el fet de ser una femella prenyada, no la converteix a una en mare, si més no en el que entenem per una mare, perquè una mare és molt més que un contenidor que du nou mesos el fill al ventre, ho és tota la vida. Però home, un pare o una mare son molt més que una fàbrica de fer criatures. De la mateixa manera que no cal haver engendrat o gestat un fill per ser un bon pare o una bona mare. De debò que ens estem bevent l’enteniment amb tot això del llenguatge inclusiu. I ara de cop, ens quedarem sense mares. Jo no m’imagino els nens dient “la disfressa me l’ha fet la meva progenitora gestant”, o “li he de demanar permís al meu progenitor gestant”. Us heu fixat que quan encara que siguem grans, ens fa mal alguna cosa, tots acabem cridant a la mare? Ja us ho dic, ens estem passant de frenada.

I no és la única cosa que em costa d’entendre, no. Perquè a veure, si una persona considerem que no és prou madura per emetre el seu vot fins als 18 anys, cosa que em sembla bé perquè n’hi ha que no haurien de votar ni als 18 i recordem que abans era als 21, voleu dir que és prou madura per permetre-li el canvi de nom i sexe al DNI i al Registre Civil als 16 anys? O que una noia de 16 anys pot decidir si avortar o no sense necessitat d’haver d’obtenir permís patern o judicial. Que a veure, a mi em sembla molt més important i difícil una decisió d’aquest tipus que li canvia la vida radicalment a ella i al seu fill que el fet de posar una papereta equivocada dins una urna.

Que jo em perdo i no entenc moltes coses, i coses que entenc però em costen una mica, com per exemple el cas de la Bel Olid que el seu marit, una persona trans es va quedar embarassat i es va convertir en mare però era el pare, tot i que era una mare lactant amb barba. És igual, que ara diuen que al seu nadó no li volen adjudicar cap sexe i que ja triarà ell quan sigui gran, cosa que ja em sembla bé, però que sortint de fàbrica alguna cosa deu ser: nen o nena.

Potser que ens deixem de collonades i ens ocupem del que realment importa.