COMARQUES DE PONENT 559

És Festa Major!

La demarcació de Lleida arranca la temporada de festes locals. I 12

06 TÀRREGA I

La Mitja Marató i 10 km tanca la seva 22a edició amb quasi mig miler d’inscrits.

08 NOGUERA I

Una pedregada provoca danys a explotacions de fruita i cereal.

10 EL PALAU D'ANGLESOLA I

El Palau d’Anglesola rebrà 1,5 milions d’euros per desplegar projectes d'eficiència energètica.

14-15 FIRES I FESTES I

Fira de la camamilla i dels tractors antics de Linyola. Mostra d'oficis i artesania de Fondarella.

17 LES BORGES BLANQUES I

Cap de setmana de motor i d’ofertes comercials a les Borges Blanques.

16 CONCABELLA I

Torna la tan anhelada Fira del Barber, després de sis anys d’aturada.

L’ entrevista | 24

Club Patí Vila-sana

Ramon Porta, president de l'equip i Maria Porta, jugadora i capitana

Hem entrevistat a Ramon

Porta, president del Club Patí de Vila-sana d’Hoquei amb patins i a Maria Porta, capitana de l’equip femení del mateix club. Club Patí Vila-sana

ha aconseguit ser el primer equip de la demarcació de Lleida que ha arribat a jugar una final de la Copa d'Europa, i tot i que han quedat segones, no descarten endur-se

el títol l’any que ve. A través d’aquesta entrevista podreu conèixer una mica més la història i trajectòria d’un equip que del ‘no res’ s’ha convertit en un exemple per a molts.

EDITORIAL

Número 559

1a quinzena de maig de 2023

Direcció Josep Anton Pérez

Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia

Josep Anton Pérez Asmaa Rabhi Bellahbib

Disseny i Publicitat

Cristina Castells

Consellera Editorial

Roser Torruella

Col·laboradors:

Teresa Miserachs

Jordi Bonilla

L’edita

Comarques de Ponent

Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix

Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge

33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent®

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

El lector opina

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Tel. 973 501 878

Josep Anton Pérez, director de Comarques de Ponent

Ja ni ha prou de ser l’Ànec lleig

Les terres lleidatanes tornen a obrir informatius i a ocupar portades de diaris per una nova “desgràcia” l’estat de sequera, i sembla que la manca de reserves hídriques i de precipitacions només afecti la terra on “es pon el sol”.

Vull creure que la manca de precipitacions està generalitzada a tot el país i encara que una de les primeres comunitats de regants en tancar l’abastament de l’aigua fos de la demarcació de Lleida, les reserves dels envasaments es troben sota mínims històrics en la resta del país; però l’exemple sempre és Ponent. Vegis durant la crisi sanitària, vegis les campanyes i els temporers... la major part de vegades l’actualitat catastrofista és el que més ha destacat en els informatius, feu una mica de memòria.

És evident que tenim una terra majoritàriament agrícola, que les nostres comarques són d’àmbit rural, que podem tenir mancances respecte a la metròpoli, és evident, com en les altres tres demarcacions catalanes, el centralisme és difícil

d’evitar, però cada territori es pren aquesta teòrica dependència d’una manera diferent, i crec que en terres lleidatanes aquesta actitud és de massa conformisme; que falta una mica més de convenciment que aquests fets “catastrofistes” són circumstancials.

Lleida deu rondar els 450.000 habitants que resideixen en 229 municipis amb els seus agregats, o sigui que eminentment rural, tret de les 251.000 persones que resideixen a la capital; que en una bona proporció també pertanyen a la zona de l’horta. Sí aquesta és la seva demografia, però fem una mica de memòria i comprovarem que hi ha una universitat amb especialitzacions úniques i singulars, centres científics i de recerca i desenvolupament de referència al seu voltant; vegis Parc Tècnologic, Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, un teixit de centres de Formació Professional amb un alt nivell d’especialització.

Fabricació i desenvolupament del sector indus-

trial, agroalimentari, tecnològic amb un altíssim volum d’exportació a tot el món. I no s’ha d’oblidar la riquesa cultural, tradicional i patrimonial afegida al paisatge.

“Tot això és nostre” i segur que la vostra memòria encara descobrirà altres racons amb molt de talent amb molt d’excepcionalitat.

Les noves generacions de lleidatans han de saber que en la seva terra hi ha molta riquesa, potencial econòmic i humà per poder recuperar i reconduir, el relat del conformisme; i el catastrofisme tindrà tot el recorregut que se li vulgui atorgar; hi direu, és que no es posa a la pell dels que ho pateixen!, no m’hi puc posar, però si soc conscient que al final els efectes ens arriben a tots.

No s’ha d’estar supeditat a què ens resolguin les situacions, hi ha capacitat i mitjans per afrontar-les cal voluntat: Al final es tracta d’aconseguir la sobirania suficient per aconseguir que ens deixin de tractar com si fóssim ‘l’Ànec lleig’.

Davant aquesta sequera, cal una visió integral de país

Davant aquesta sequera extrema hem d'anar a l'una i no valen polítiques a curt termini. Demanem la modernització i el finançament dels regadius. El Govern ha de prioritzar les inversions en aquest camp, com una mesura més de les de mitigació del canvi climàtic, com ara ho han estat les inversions per a la implantació de les energies renovables. Ens hi va el futur més immediat com a país. Cal modernitzar regs i fer-los més eficients. I cal ser conscients que en una zona mediterrània, el secà perilla, per tant, s'han d'ampliar els camps regables amb reg de suport. Tothom ha de fer la seva part i la pagesia caldrà que adapti els conreus al clima i que faci un ús més eficient de l'aigua.

Reclamem una política amb visió integral del país. Avui, una visió urbana del territori és reduccionista i pot comportar greus problemes de futur per a Catalunya. Demanem a les forces polítiques que no caiguin en mi-

Eleccions

Jo no sé a vosaltres, però a mi, malgrat el temps passa molt de pressa, segons com se’m fa llarg. Només de pensar que tenim eleccions el dia 28 de maig i a finals d’any, ja em ve basca. De fet, les que em produeixen més malestar són les generals i aquestes no són fins a finals d’any, que dit així sembla molt, però que ja veureu com a tots se us acabarà fent llarg.

Miris on miris, escoltis el que escoltis, llegeixis el que llegeixis, tot és política i res més que política. Bé això és un dir, perquè de política en té més aviat poc, perquè tot és joc brut, insults i desqualificacions, ara això sí, tots els partits constitucionalistes amb un denominador comú: qui podrà fer més mal a Catalunya. I després volen que ens quedem. A més ara estem sempre en campanya, i això cansa. I fa fàstic mirar segons quines cadenes perquè sempre hi veus les mateixes cares, que podríem ben definir com a cares d’odi, sempre amb el mateix relat i dient : “jo el primer que faré és aplicar un 155 indefinit”; doncs jo, diu un altre dels trifachitos “prohibiré el català a l’escola”, i el més fachito de tots diu “doncs jo faré tot això i a més els suspendré l’auto-

rades electoralistes de curta volada. Cal aprofitar cada metre cúbic d'aigua. Cal invertir en la regeneració de les aigües de les depuradores repartides arreu del territori i invertir en les infraestructures que en facin possible l'ús per a reg. Hem badat, la sequera del 2008 va plantejar obligacions perquè totes les noves construccions poguessin recollir l'aigua de la pluja: cada casa, una cisterna. I això no ha estat així. Hem d'anar cap aquí i crear nous sistemes de basses i embassaments distribuïts per aprofitar l'aigua quan plou.

El debat sobre l'aigua al país s'ha d'obrir i no reduir-lo als usos urbans. Un cop garantit l'ús de boca, no es pot anar traient l'aigua al camp en benefici d'usos industrials i del sempre creixent sector turístic. Cal buscar alternatives.

La pagesia necessita dos recursos: terres i aigua. Produïm béns bàsics de consum i garantim la seguretat

nomia”. Apa, a veure qui la té més llarga, i nosaltres escoltant, callant i acatant com qui no els hi va la cosa. Ve a ser com aquell matrimoni on la pobra dona treballa perquè el marit visqui amb l’esquena dreta i a sobre ha d’aguantar els seus mal tractes, insults i vexacions, i llavors li diu tu no pots marxar perquè jo t’estimo molt, però sobretot et necessito molt. I és que absolutament tots s’han adonat que anar contra Catalunya és molt rentable, el que no s’adonen però és que els seria més rentable anar a favor de Catalunya.

Un període pre-electoral es fa llarg i pesat, i segons com molt llarg i pesat. I ara, estem de període pre-electoral tot l’any, i potser és per això que a mi se’m fa tot tan carregós. Només sents la paraula enquestes, més enquestes i tot queda reduït a les maleïdes enquestes, que dit sigui de passada, amb els diners que els costen moltes vegades van ben errades. I com pot ser, que segons qui sigui que les presenta, puguin donar un resultat tant diferent de les altres? Diuen els entesos, que la culpa de tot és del vot ocult. I és que a mi em venen ganes de dir que votaré a Vox si em truquen,

alimentària del país. La pagesia és una garantia per a la ciutadania, parlem de la petita i mitjana explotació, amb diversitat de cultius i ramaderia, distribuïda al territori, capaç de mantenir l'equilibri territorial i la gestió dels recursos naturals, el medi ambient i la preservació de la biodiversitat. Aquesta pagesia també és garantia per a la llibertat de la ciutadania. Atenció: els voltors de les finances al segle XXI ja han posat els ulls sobre la terra i l'aigua. Els grans inversors volen acaparar la terra i la gestió de l'aigua. El perill és que el futur sigui governat pels Senyors de l'aigua i els Senyors de la terra. Estem lluitant perquè l'impacte immediat de la sequera als sectors de producció d’aliments més afectats trobi compensacions. Però, avui, ja és urgent reclamar polítiques estructurals que prioritzin l'agricultura davant el repte de la sequera amb una visió integral de país i que situïn el sector agrari com un sector essencial.

a veure si així es confien i se la foten, perquè ningú o pocs admeten votar la dreta o l’extrema dreta, però atenent als resultats bé que després els voten.

Ara, si una cosa tenen de bo les eleccions, en aquest cas les municipals que són les properes del mes de maig, és que els municipis llueixen com mai, això sí que no és pot negar. Totes les jardineres amb flors noves i florides, els carrers nets i pintats, l’enllumenat regulat com hauria d’estar tot l’any, i la amabilitat de tots els candidats, que això sí que no té preu. Si sembla que visquis a un altre lloc i tot. Durant tot l’any suportem la merda als carrers, perquè jo no havia vist els carrers tan bruts com ara, al menys a Tàrrega. I dels paviments m’estimo més no dir res, perquè l’any passat a casa meva vam caure dos cops, una el meu marit i una jo. Però ara ja estic tranquil·la, perquè han donat una capa de maquillatge, llegeixis quitrà, i hi han fet unes ratlletes, que durarà el que durarà però que de moment queda bé. Apa, que us sigui lleu i penseu-vosho bé perquè després ho hem d’aguantar 4 anys més.

CALAIX DESASTRE Teresa Miserachs

Joan Caball i Siurana, coordinador nacional d'Unió de Pagesos

L’equip d’hoquei Club Patí Vila-sana fa història com a primer equip lleidatà en arribar a una final de ‘Champions’

L’alcalde de Vila-sana, Joan Ramon Sangrà va rebre a les subcampiones que arribaven acompanyades del preparador, Lluís Rodero i el president del Club, Ramon Porta que van signar el llibre d’Honor AJUNTAMENT DE VILA-SANA

VILA-SANA I La corporació municipal i els veïns de Vila-sana van rebre dilluns, 1 de maig, a les jugadores de l’equip d’hoquei local que el diumenge, 30 d’abril, van disputar la final de la Copa d’Europa d’hoquei amb el Gijón, equip que no van poder superar, quedant classificades com a subcampiones. El Patí Vila-sana havia superat tot el campionat amb molt d’esforç i tenacitat, ja que es tracta d’una competició que obliga a molts desplaçaments i un cost elevat. Van aconseguir arribar fins a Lisboa per derrotar al Benfica, l’equip amfitrió i un dels favorits del campionat d’enguany.

Però tot el coratge i la voluntat de l’equip de Vila-sana no va poder superar a les astu-

rianes, que també s’havien proposat proclamar-se com a millors jugadores europees d’hoquei.

L’alcalde de Vila-sana, Joan Ramon Sangrà va rebre a les subcampiones que arribaven acompanyades del preparador, Lluís Rodero i el president del Club, Ramon Porta. La història de tots plagats va quedar inscrita en el llibre d’honor de l’Ajuntament. La benvinguda fa finalitzar amb les subcampiones al balcó del consistori saludant a la multitud de veïns i segui-

dors que van voler felicitar a les esportistes d’elit.

Recepció a les subcampiones d’Europa d’hoquei patins a la Diputació de Lleida Dimecres, 5 de maig, el president de la Diputació

de Lleida, Joan Talarn, va rebre l’equip del Club Patí Vila-sana, que aquest passat cap de setmana s’ha proclamat subcampió d’Europa d’hoquei patins femení, després de superar a les semifinals el Benfica portuguès

per 3-2, i perdre a la final contra el Telecable Gijón per 6-1, en una competició que es va celebrar al Pabellón FidelidadeEstadio da Luz de Lisboa, i a la qual l’equip del Pla d’Urgell arribava per primera vegada.

Talarn –que va estar acompanyat de la diputada Helena Martínez i del diputat Jordi Verdú– va agrair l’esforç i els èxits esportius assolits per club, situant el nom de Vila-sana entre l’elit de l’hoquei europeu i també per la promoció de l’esport de base que està duent a terme des de fa temps.

De part del CP Vila-sana, la comitiva va estar encapçalada pel seu president, Ramon Porta, els delegats i quiromassatgista de l’equip i les 10 components de l’equip. En l’actualitat, el CP Vilasana és segon a l’OK Lliga, quatre punts per darrere del CH Palau de Plegamans, i dos punts per davant del Telecable Gijón.

Directius i jugadores de l’equip d’Hoquei al balcó de l’Ajuntament de Vila-sana.

"El primer equip lleidata d’hockei que ha aconseguit arribar a una final de Champions"

Recepció de les subcampiones d’Europa d’hoquei patins a la Diputació de Lleida.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

CLUB PATÍ VILA-SANA

Equip tècnics del Club Patí Vila-sana.

Els menjadors escolars, oportunitat per la transformació del sistema alimentari

Cinc entitats especialitzades en diversos àmbits relacionats amb les cuines per a col·lectivitats s'uneixen per tal de crear una assessoria integral i donar resposta als reptes de la transició agroecològica a les cuines de col·lectivitats

CATALUNYA I A Catalunya i a l'Estat espanyol l'aposta per l'agricultura agroindustrial ha provocat la disminució de persones que es dediquen a la pagesia i la pèrdua de cultura agrària. Segons el cens agrari de 2020 en els darrers deu anys a Catalunya han desaparegut més de 5.800 explotacions agrícoles (unes 10 per setmana), s'han perdut més de 5.000 hectàrees anuals de superfície agrària i el 41% de les explotacions són de persones més grans de seixanta-cinc anys.

Això dificulta l'accés a aliments locals i ecològics per part dels canals d'abastiment de la població, tal com passa amb les empreses gestores de l'alimentació per a collectivitats

A més, actualment l'alimentació està totalment globalitzada i deslocalitzada, hi ha un excés de consum de carn, i d'aliments processats i fregits, i un baix consum de verdures i de llegums.

Davant d'aquest escenari, els menjadors per a collectivitats, és a dir, menjadors escolars, menjadors socials, hospitals o residències, són espais amb un enorme poder transformador. Ens centrarem en els menjadors escolars. El menjador escolar com a espai de migdia és també una eina molt potent d'aprenentatge i de formació dels infants i adolescents.

Un menjador que es pot vincular al projecte educatiu de l'escola, i en el qual aprendre i compartir hàbits per una vida saludable, amb cura pel medi ambient o per lluitar contra el malbaratament, entre d'altres

Per això, quan es defineix el model de menú o menjador escolar cal fer-ho des del dret a l'alimentació, l'agroecologia i la sobirania alimentària. Per garantir la viabilitat d'aquest model, s'han de tenir en compte aspectes com la disponibilitat dels aliments que conformen el menú, la ràtio del personal de cuina i de monitoratge, la disponibilitat d'una cuina prou equipa -

da per a elaborar el menú, i el cost econòmic del servei.

Els preus del servei Actualment, el departament d'Educació ha establert que el preu màxim de la prestació del servei de menjador a les escoles públiques és de 6,54 euros per menú i dia. Dels quals 1,75 euros han d'anar destinats per la compra d'aliments. Amb aquest preu es pot començar a fer una aposta per la producció local, de temporada, ecològics i pagant a un preu just a les persones que produeixen els aliments dels menjadors escolars. A Catalunya, excepte en contextos rurals molt puntuals, són les famílies les que paguen tot el cost del menjador. Només es financen de forma pública els infants que tenen beques menjador. Actualment, incrementar més el preu del menú suposa demanar un esforç a moltes famílies.

En aquest sentit, les administracions són claus, tenen en el seu poder la possibilitat d'augmentar el pressupost, modificar els processos de compra pública i licitació de subministrament o serveis relacionats amb les restauracions col·lectives, com els menjadors escolars.

Menjadors ecològics

En definitiva, els menjadors escolars ecològics poden ser motors per a potenciar la producció agroecològica dels territoris i es pot convertir en un circuit curt de comercialització segur. Però per a això és necessari buscar la complicitat i crear xarxes entre totes les parts protagonistes d'aquesta cadena: del camp a l'escola on les administracions i les polítiques alimentàries tenen un paper important.

Projectes

En terres lleidatanes el projecte Quàlia gestionen menjadors escolars basats en una cuina mediterrània, gustosa, nutritiva i variada, on els pilars fonamentals són les proteïnes vegetals i

de la prestació del servei de menjador a les escoles públiques és de 6,54 euros per menú i dia.

els llegums. Treballen per un consum responsable i sostenible amb productes de temporada, ecològics i de proximitat recolzant, en la mesura del possible, els productors locals. A més a més, el menjador també és un espai per aprendre, descobrir i conviure.

Quàlia considera que l'es -

pai de menjador és una oportunitat única d'aprenentatge de valors, hàbits i convivència. Un moment fantàstic perquè els infants prenguin consciència sobre la importància del què mengen i del que vol dir alimentació saludable.

L'espai del temps del migdia, permet plantejar una intervenció educativa dividida en tres fronts: l'estona del menjar, l'estona de relaxar-nos i l'estona de lleure amb activitats lliures i dirigides.

Àpats Garrigues és una empresa de restauració col·lectiva que us pot acompanyar durant to -

tes les etapes de la vida. Des de creixement dels més jóvens fins a la tercera edat, oferint una dieta adequada, equilibrada, saludable i d'alta qualitat.

Sercodaga neix l’any 2005 amb la intenció d’oferir servei de menjador de qualitat, sostenible, proper i segur a diferents centres educatius de la ciutat de Lleida. Des dels nostres inicis hem promogut una alimentació sana, equilibrada i ecològica, amb producte fresc i ecològic per als infants. Una proposta innovadora i amb un compromís ferm, per cobrir les necessitats

de cada centre.

El servei de cuina central de l'Associació Alba dona servei a menjars de diferents col·lectius, principalment escolars que gestiona el servei de projectes educatius Quàlia, a les residències de l'entitat i també dona suport al restaurant i al càtering de El Gat del Rosal. Serveix de mitjana uns 600 menús diaris. La cuina i instal·lacions estan equipades per a servir àpats tant en la línia calenta com en la línia freda, seguint les normatives sanitàries i els processos de control més estrictes.

El preu màxim

SERCODAGA

Imatge d'un menjador en un centre escolar de la demarcació de Lleida.

El sistema públic de transport terrestre a Lleida supera el nivell d’usuaris previ a la pandèmia, amb més de 2,3 milions de viatges

Tercera reunió de la Comissió de Seguiment de Rodalies de Lleida, constituïda al desembre de l’any 2020 com a continuació de la de l’antiga Plataforma per la millora de la línia Lleida-Manresa

LLEIDA I El nivell de demanda d’ús del transport públic terrestre a les comarques de Lleida se situa per sobre de l’índex registrat abans de la pandèmia de la COVID-19, amb un total de 2.371.300 viatges l’any 2022 entre l’oferta conjunta de trens i autobusos, segons ha informat el secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Marc Sanglas, en la reunió de la Comissió de Seguiment de Rodalies de Lleida celebrada aquest matí a la Diputació de Lleida. L’any 2019, aquesta xifra va ser d'1.968.300 entre els usuaris dels autobusos interurbans, les línies fèrries R12, R13, R14 i la línia de la Pobla de Segur. Per al secretari de Territori i Mobilitat, aquestes dades demostren la necessitat de reforçar i millorar el sistema de transport públic de Rodalies de Lleida. La Diputació de Lleida acollia el 5 de maig la tercera reunió

de la Comissió de Seguiment de Rodalies de Lleida, constituïda al desembre de l’any 2020 com a continuació de la de l’antiga Plataforma per la millora de la línia LleidaManresa. El president de la Diputació, Joan Talarn, recordava que la Comissió és un òrgan de coordinació institucional entre el món local i econòmic de Lleida amb les administracions responsables del servei de transport públic a la nostra demarcació.

A la Comissió van assistir el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Oriol Martori; el president de Ferrocarrils de la Generalitat, Antoni Segarra; la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Montse Bergés; el subdelegat del govern de l’Estat a Lleida, José Crespín, a més dels portaveus dels diferents grups polítics de la Diputació, dels ajuntaments i consells co -

marcals amb línia ferroviària i representants de sindicats i organitzacions sindicals.

El secretari de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Marc Sanglas, va recordar que la configuració actual del servei de Rodalies de Lleida inclou els serveis ferroviaris de Lleida-Balaguer-la Pobla de FGC i els serveis de les línies R12, R13 i R14 de Rodalies de Catalunya a les comarques de Lleida, els serveis de bus Exprés i els serveis de bus de curt recorregut al voltant de la ciutat.

Sanglas afegia que l’increment potencial de serveis es basa en aquesta configuració conjunta dels serveis de tren i bus en funció de la demanda existent, així com en la millora dels serveis ferroviaris en el tram LleidaCervera-Manresa.

En aquest sentit, Sanglas ha reiterat el compromís del Govern de la Generalitat d’en-

carregar a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya la millora dels serveis ferroviaris de rodalies de Lleida al corredor Lleida-CerveraManresa per tal d’ampliar la freqüència i la qualitat de l’oferta, que passarà de 6 a 12 serveis entre Lleida i Cervera i de 3 a 5 entre Lleida i Manresa. Ha fet valdre “el treball del Govern per a millorar el transport públic a les comarques de Lleida, sobretot pel que fa a la seva intermodalitat”. "La nostra voluntat és millorar la vida de la gent i per això el 70% del pressupost del Departament es destina al transport públic", ha reblat. Pel que respecta al sistema de transport per carretera, en l’actualitat la Generalitat té en diferents processos de licitació i execució la nova parada d’autobusos al carrer Anselm Clavé de Juneda, la construcció de la nova estació d’autobusos de Tàrrega

que compta amb finançament dels fons europeus Next Generation, la nova estació d’Almacelles al carrer Joan Maragall, i la nova estació d’autobusos a l’antiga farinera de la Meta i els Docs, al costat de l’estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida. Igualment, es preveuen 13 noves marquesines a poblacions de les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

Per la seva banda, el subdelegat del govern de l’Estat a Lleida, José Crespín, va dir que “ara com ara, l’operadora Renfe continua manifestant la seva capacitat i voluntat de poder dur a terme la gestió i l’explotació de Rodalies Lleida”. També s’ha referit a “l’impuls del Govern de l’Estat en la intermodalitat en el conjunt de les Terres de Lleida, perquè gràcies als fons del Pla de Recuperació de Transformació en Resiliència, amb un import de 48

M d’euros, serà possible la construcció de les estacions d’autobusos de Lleida, Juneda, Tàrrega, Almacelles i del nou baixador al polígon del Segre”.

Així mateix, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va manifestar que cada vegada que li pregunten per les Rodalies ho veu amb escepticisme. “Penseu que del 1.033 de Rodalies que circulen, només n’hi ha 22 que ho facin per la demarcació”. D’altra banda, ha exigit a l’Estat que compleixi amb el que acorda amb el Govern de la Generalitat. “Si l’any passat se’ns va dir que la Generalitat té una previsió pressupostària –que la té– disposada per tal que Renfe comenci a operar ja amb els seus trens i equips humans amb majors freqüències, que ho facin ja, perquè fa molts anys que estem ancorats en aquesta situació d’immobilitat”.

FOTOS: DIPUTACIÓ DE LLEIDA

La Mitja Marató i 10 km tanca la seva 22a edició amb quasi mig miler d’inscrits

TÀRREGA I Diumenge, 7 de maig es va dur a terme la Mitja Marató i 10 km Ciutat de Tàrrega, la qual va comptar amb més de 470 inscrits en les diferents categories.

El Quart i Mitja Marató ciutat de Tàrrega-Memorial Eduard Garcia Piqué és una doble cursa de fons, que té lloc a Tàrrega durant la primera quinzena del mes de maig. La cursa es va començar acelebrar l’any 2001 en la distància del Quart de Marató (10,5 km) i, l’any 2004, s’hi incorporà a més el recorregut de la Mitja Marató (21,097 km). L’any 2008 va morir dissortadament el que va ser fins aleshores soci fundador i vicepresident de l’entitat: Eduard Garcia Piqué. La cursa es convertí a partir d’aquest moment en un memorial, un petit homenatge a una persona dedicada a l’esport i a l’atletisme de fons de casa nostra. L’any 2014 es va modificar la distància del Quart de Marató a 10 km, canviant-li així el nom a la cursa, que passà a ser Mitja Marató i 10 km Ciutat de Tàrrega.

El recorregut dels 10 km combinant asfalt i camins, els últims 11 km de la mitja tot asfalt. Els 10 km transcorren per Vilagrassa i Tàrrega. Els 21 km, juntament amb

els anteriorment mencionats, pel Talladell, la Mora i Fonolleres.

En la Mitja Marató, en l’apartat masculí s’ha proclamat campió Mahummud Lamin Bah (AA Xafatolls) amb un temps total de 01:10:40, seguit d’Iván Menchón Velasco (Runner’s Balaguer) amb un temps de 01:15:29 i en el tercer lloc Bernat Llop Penella (Escatxics) amb un temps total de 01:17:36. En l’apartat femení Rosamari Carulla (Altan Wear) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 01:26:21 seguida d’Elisa Lladós Català (Clos Pons Thai Runners) amb 01:33:35

i Alegria Vargas (El Reto de Correr) en tercer lloc, amb un temps de 01:36:39.

En la Cursa de 10KM, en

l’apartat masculí s’ha proclamat campió Roc Bellostas Carreras (AA Xafatolls amb un temps total de 00:31:56, seguit de Diego Cardozo (AA Xafatolls) amb un temps de 00:34:07 i en el tercer lloc Juanma Fernandez Hornero (Finques Prats Runners) amb un temps total de 00:34:27.

En l’apartat femení Marcela Villalobos Martinez (CE Trail Tarraco) s’ha proclamat campiona amb un temps total de 00:40:09 seguida d’Alba Bellostas Carreras (TRI-4.40) amb 00:40:19 i Emma Carreras Boladeras (TRI-4.40) en tercer lloc, amb un temps de 00:40:53.

TÀRREGA I Com ja és de costum, el darrer cap de setmana de maig (26 al 28 de maig), Tàrrega celebra el Mercat del Vehicle d’Ocasió, on una àmplia gamma de cotxes de segona mà s’exposen en 4.000 m² de superfície al Parc Esportiu de 5 de la tarda a 8 del vespre. El públic hi trobarà més de 300 models de quilòmetre 0, gerència i seminous de les principals marques del sector. També s’habilita una zona outlet amb vehicles a preus molt econòmics.

El Mercat del Vehicle d’Ocasió de Tàrrega, que enguany arriba a

la seva 10a edició també destaca per la seva atractiva oferta en vehicles de km 0.

La capital de l’Urgell fou una de les localitats pioneres pel que fa a mercats d’automoció, el primer dels quals es remunta a l’any 1950, una tradició que la capital de l’Urgell ha consolidat de nou. Cal destacar el sorteig de 2.000 euros que el consistori realitza entre tots els compradors d’un vehicle en el decurs dels tres dies.

El certamen està organitzat per la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tàrrega.

‘Paranys’, de Sant Joan de Vilatorrada, guanyador de la 34a edició del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Tàrrega

TÀRREGA I Dissabte

6 de maig, es va dur a terme la gala d’entrega de premis del Concurs de Teatre Amateur Ciutat de Tàrrega, proclamant a la companyia Paranys de Sant Joan de Vilatorrada guanyadora de la 34a edició del certamen, amb la seva obra ‘Cançó de les Mentides’.

El grup es va endur sis premis més: millor grup, millor direcció, millor actor de repartiment, millor actriu principal, premi de votació popular i segon premi al millor actor principal.

Montse Mas Camprubí, membre de la companyia Paranys i encarregada de recollir els guardons, va

dir que guanyar el Concurs de Teatre de Tàrrega és un ‘somni per a qualsevol grup amateur’, ja que els hi permetrà actuar a la pròxima edició de FiraTàrrega.

La Joventut de la Faràndula de Sabadell amb l’obra ‘Diner (molt) negre’, va ser guardonat amb el segon premi a millor grup

i la Lira Vendrellenca del Vendrell amb l’obra ‘Càsting’, el tercer.

El concurs, organitzat pel Grup de Teatre BAT, enguany va abaixar el teló amb un balanç molt positiu, ha comptat amb més de 1.400 espectadors, uns 240 per funció.

Els alcaldes i alcaldesses de l’ABS d’Agramunt presenten les signatures recollides

AJUNTAMENT

AGRAMUNT I Els alcaldes i alcaldesses de l’àrea bàsica de salut d’Agramunt van fer entrega de les més de 2.500 signatures que van recollir als diferents municipis després d’elaborar el manifest conjunt per protestar per les mancances de personal sanitari.

També es van reunir amb el Departament de Salut

que els va explicar quines mesures tenien previst adoptar a curt i a llarg termini per dona solució al problema.

A curt termini, han previst una redistribució territorial de metges amb la incorporació de nous professionals que permetrà cobrir la xarxa territorial tant d’atenció continuada (visites programades)

com l’atenció urgent. Amb aquesta mesura, quedarien cobertes les places i, per tant, els metges es podran tornar a desplaçar als pobles per fer l’atenció mèdica. També a curt termini es millorarà la coordinació d’urgències amb l’hospital de referència, així es podran atendre més urgències des de l’ABS d’Agramunt i potser en al -

guns casos no serà necessari el desplaçament fins a Lleida.

D’altra banda, les mesures que volen aplicar a mig termini (de quatre a cinc mesos), són les millores salarials per als metges de família que vulguin establir-se a una zona rural i que sigui un atractiu per a ells establir-se a zones com l’ABS d’Agramunt.

El Mercat del Vehicle d’Ocasió celebra la seva desena edició

ASMAA R. BELLAHBIB

Premien

dos nous treballs de recerca en el marc de la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila

TÀRREGA

I MALDÀ I

Els treballs de recerca “El Foc de Gra. Reconstrucció d’una gran batalla campal durant la primera carlinada” de Jaume Moya i “Les pedres de Maldanell. Paisatge en moviment” de Marc Verdés han estat els guanyadors de la Beca d’Estudis Humanístics i de Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila en la seva segona edició. Impulsen aquesta convocatòria el Consell Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament de Tàrrega i l’Ajuntament de Maldà amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, l’Institut d’Estudis Ilerdencs i la Universitat de Lleida.

Creada l’any 2021, la Beca Joaquim Capdevila i Capdevila vol contribuir a la producció i la difusió d’estudis en el camp de les humanitats i les ciències socials, en l’àmbit de Tàrrega i Ponent (i l’àrea d’influència). A la vegada es vol perpetuar el record d’aquest lingüista i historiador lleidatà

que esdevingué una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori.

En la seva investigació, Jaume Moya indaga en la batalla del Foc del Gra de l’any 1837, un dels episodis més sagnants de la primera guerra carlina a Catalunya amb més de vint mil combatents. L’autor planteja l’oblit en què ha caigut aquest fet succeït entre les comarques de la Segarra i l’Urgell i en reivindica la recuperació històrica “per la seva transcendència i per la profunda empremta que va deixar al territori”.

D’altra banda, Marc Verdés

aprofundeix en la història de la zona de Maldanell, al poble de Maldà, “un lloc màgic de la vall del Corb del qual hem traçat un complet mapa temporal i etnogràfic”. El document també compta amb un exhaustiu treball fotogràfic d’Aitor Estévez. Els projectes corresponen a les dues línies de la beca dotades amb 1.500 euros cadascuna per part de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell. Al mateix temps, l’Ajuntament de Maldà aporta 1.000 euros en concepte d’edició dels treballs guanyadors dins

la col·lecció “Quaderns d’Urtx”.

Gerard Balcells, president del Consell Comarcal de l’Urgell, destaca la importància de la beca a l’hora de fomentar la recerca al territori. També ha subratllat que “un dels treballs premiats atorga una altra dimensió al poble de Maldà, lloc de naixement de Quim Capdevila”. En parallel, Carlos Vílchez, regidor de Cultura de Tàrrega, ha posat l’accent en la beca “com a eina de suport vers les persones que treballen a favor de la recerca i el coneixement”.

En aquest sentit, s’ha d’afegir que els organitzadors de la beca han encarregat també la redacció d’un nou estudi sobre l’aportació historiogràfica de Joaquim Capdevila i Capdevila a Xavier Ferré Trill, doctor en Història i Sociologia. L’autor acumula destacats estudis com els que va dedicar a Antoni Rovira i Virgili o Manuel de Pedrolo.

La comarca de l’Urgell protagonista de dos impecables reportatges

URGELL I El 33è Premi Turístic Internacional “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, Televisió i Internet que convoca el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, ha atorgat dos premis a reportatges sobre la Comarca de l’Urgell. Un és el guardó de Premsa escrita d’informació general, elegit també Premi al millor treball entre tots els guardonats en aquesta edició (dotat amb 10.000 € ), ha estat per a l’article “Por las riberas del Segre. Brindis en la colina del vino”, de Carlos Pascual, publicat al diari El País el 23 d’octubre de 2021. El periodista ens proposa un viatge turístic per conèixer el patrimoni paisatgístic, monumental, enològic i gastronòmic de la Vall del Corb, que inclou jaciments arqueològics, castells i monestirs, cellers de vi i productes tan emblemàtics com l’oli, entre altres atractius.

I l’altre guardó de Premsa internacional (atorgat al millor treball publicat o emès a l’estranger i dotat amb 5.000 € ) ha estat per a l’espai televisiu “Food Safari Catalunha chapter 1”, presentat pel xef Paulo Coelho Machado Neto i emès el 28 de setembre del 2022 per les cadenes Globo TV Streaming Globoplay i Globo TV Cable Globosat. Es tracta d’un “safari” gastronòmic pel Pirineu i la plana de Lleida, en el qual es posen en valor aliments com els formatges i els torrons artesanals de la Ribera del Sió d’Agramunt, els productes de l’horta, i l’oli d’oliva, entre altres. El jurat ha destacat que el programa té un milió i mig de seguidors. Aquests guardons són un element clau per promocionar, difondre i aportar prestigi i reconeixement al patrimoni natural, paisatgístic, cultural, històric i gastronòmic de la comarca.

L’Ajuntament finalitza la renovació de l’equipament escènic i la climatització del Casal Agramuntí

AGRAMUNT I L’Ajuntament d’Agramunt ha destinat 193.073,87 euros al projecte de modernització i gestió sostenible del Teatre Casal Agramuntí. Aquesta inversió, finançada a través dels Fons Next Generation del Departament de Cultura, l’Institut Català de l’Energia i aportacions municipals, ha permès renovar els sistemes d’àudio, il·luminació i vídeo, així com la climatització i ventilació de l’espai. Just quan es compleixen 20 anys de la darrera re -

novació del teatre, l’Ajuntament, gràcies a la línia de subvencions per a la modernització i la gestió sostenible de les infraestructures d’arts escèniques i musicals dels Fons Next Generation UE, ha pogut fer front a la digitalització de bona part de l’equipament tècnic i a la renovació de la climatització per tal de garantir un funcionament més sostenible de l’espai i adequat a les necessitats escèniques actuals.

La inversió en la infraestructura escènica, a la qual

s’ha destinat 97.510,96 euros, ha permès substituir l’equipament existent, pràcticament analògic, per nous sistemes digitals d’àudio, vídeo i illuminació, que entre altres ha suposat la instal·lació de nous altaveus, taules de so i il·luminació digitals, focus led i un projector digital de 10.000 lúmens, a banda de noves connexions i un sistema de comunicacions intern.

Pel que fa al sistema de refrigeració, aquesta actuació permetrà reduir notablement el consum

energètic de l’edifici (fins a un 26%), ja que per obtenir la mateixa quantitat d’energia tèrmica es consumeix menys energia elèctrica. Aquesta actuació ha consistit en la reforma de la instal·lació tèrmica de ventilació i refrigeració de la sala del teatre, que ha permès substituir dos equips vells i obsolets per dos de nous amb un rendiment superior. El subministrament i instal·lació d’aquesta nova climatització ha tingut un cost de 95.562,91 e

Un any més la ciutat s’omple de solidaritat amb la Fira dels Somnis

BALAGUER I Aquest passat diumenge dia 7 de maig Balaguer s’ha omplert de solidaritat amb la celebració de la VII FIRA DELS SOMNIS PEL CÀNCER INFANTIL. Més de 2.000 persones han participat en la cursa caminada pels carrers de la ciutat, lluint la samarreta distintiva d’aquesta diada. Posteriorment, han pogut gaudir de les actuacions que s’han ofert al parc de la Transsegre.

Aquesta diada solidària per donar suport a la lluita contra al càncer infantil és la continuïtat de l’antic projecte de Posa’t la Gorra a Balaguer, i que actualment dona la totalitat dels recursos obtinguts a la recerca i la investigació que es porta a terme a l’Hospital de la Vall d’Hebron. La Fira dels somnis ha agrupat un seguit d’espais amb àmbits i temàtiques diverses, adreçats principalment als infants.

Aquest espai lúdic i educatiu compta amb quinze àmbits temàtics, amb més de seixanta activitats, demostracions i exhibicions que es distribueixen al llarg del Parc de la Transsegre i l’avinguda dels Països Catalans. Un nombrós grup de persones ofereix el seu temps i talent als infants i joves perquè puguin gaudir de les activitats que els proposen. En

aquestes es destaca la col·laboració dels monitors i voluntaris, així com la implicació d’institucions, associacions i collectius que la fan possible. Els infants que hi participen, conjuntament amb les seves famílies, donen el millor exemple de civisme, solidaritat i compromís envers la causa a la qual va destinada, la sensibilització i el suport

al càncer infantil i juvenil. Enguany s’han dut a terme activitats molt diverses com de l’àmbit del motor, serveis públics, manualitats, ciències, música, danses, jocs i esports, balls de colles geganteres, jocs populars, esports d’aventura, o animació amb grups de batucada. D’entre tots, destaca el Bosc dels Somnis, on es podien trobar diferents manifestacions plàstiques fetes per l’alumnat dels centres educatius, així com pels usuaris i usuàries de les residències per a gent gran.

Des de l’organització es valora molt positivament la implicació de la ciutadania, així com el món empresarial, amb accions com la barana de la solidaritat, que en conjunt ha permès una assistència multitudinària a la celebració i amb una previsió de recaptació superior als 25.000 euros.

cereal

NOGUERA I La tempesta que va caure acompanyada de pedra diumenge, 7 de maig, a la zona oest de la Noguera ha afectat 856 hectàrees de cultius amb danys d’entre el 80% en ordi i el 100% en fruita dolça. Segons l’informe elaborat pels tècnics del Departament d’Acció Climàtica, els municipis més afectats són Albesa, Castelló de Farfanya, Algerri i en menor mesura, Me -

nàrguens. La pedra que va caure tenia una mida petita i anava poc o gens barrejada amb aigua. Hi ha hagut grans danys en ordi i cereals de regadiu pendents de recol·lectar i en fruita dolça, la tempesta va fer caure molts fruits a terra deixant els arbres força despullats. A més, caldrà veure si els cops de les pedres sobre la fusta dels arbres afecten la producció de l’any que ve.

Fira Q tanca l’edició d’enguany amb més de 18.000 visitants

BALAGUER I Dilluns 1 de maig es va fer la cloenda de Fira Q al pavelló d’Inpacsa, a càrrec de Carles Gibert, diputat i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, i Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de Balaguer. Fira Q va tenir una durada de tres dies, en els quals s’han promocionat les empreses i els produc -

tors del territori a través de múltiples activitats, com tallers gastronòmics i demostracions a l’espai de Proximitat; degustacions, maridatges, tallers i presentacions de nous productes a l’espai de Restauració i Oci; i desfilades de moda, xerrades, demostracions i tallers a l’espai dedicat al Comerç i els Serveis. En aquest mateix sentit, dilluns es

va fer entrega dels premis als millors estands, els quals han estat per a Oli Castelló en el sector de Proximitat; per al Monestir de les Avellanes en el sector de Restauració i Oci; per a Joieria Joima en el sector de Comerç i Serveis; i per a Greico en la zona del Saló de l’Energia de les Terres de Lleida. Per l’edició d’enguany han passat més de 18.000

Tres itineraris a la Marxa Cicloturista Montsec-Montsec, que compleix 13 edicions

BALAGUER I

La 13a Marxa Cicloturista

Montsec-Montsec 2023, que se celebrarà el pròxim 20 de maig amb sortida i arribada a Balaguer, ha estat a punt de tancar inscripcions amb 1.000 participants i comptarà amb tres recorreguts: el Gran Fons, amb 190 km i 3.300 metres de desnivell acumulat; el Mig Fons, amb 140 km i 2.050 m de desnivell, i el Challenge, amb 80 km i 1.300 m de desnivell, una proposta que vol apropar participants amb diferents nivells d’exigència.

Com a novetat, les rutes Gran Fons MM190 i Mig Fons MM140 passen a formar part del Circuit Català de Cicloturisme Gran Fons, donat que la FCC ha unificat els dos anteriors circuits (CicloPirineus i Llarga Distància) en un de sol. La ruta Challenge MM80 no té variacions i continua dintre del circuit Challenge organitzat per la FCC.

Una altra de les novetats és que, coincidint amb els actes de celebració del 40è aniversari del Club Ciclista Terraferma, enguany els exciclistes Abraham Ola -

no, Mathieu Hermans i Toni Marin faran una xerrada el dia abans al Centre Cívic de Balàfia. Aquests reconeguts ciclistes assistiran l’endemà

a la sortida de la Marxa. Uns 550 participants són de fora de la demarcació de Lleida i hi ha presència de corredors de l’Aragó,

País Basc i Andorra, i una aportació fonamental del personal voluntari que, en nombre de 160, controlen diferents moments i espais de la ruta. La presentació de l’acte va estar a càrrec de la vicepresidenta Estefania Rufach; el vicepresident del Club Ciclista Balaguer, Jordi Ribalta; el president del Club Ciclista Terraferma, Arturo Santiveri, i el delegat de la Federació Catalana de Ciclismes i secretari del CC Balaguer, Víctor Saiz. Estefania Rufach s’ha referit a la importància d’una

persones, comptant que dissabte en van passar vora 5.000; diumenge gairebé 7.000; i dilluns més de 6.000 visitants. Les empreses expositores valoren positivament la seva presència a Fira Q, entenent que és un espai idoni per a donar a conèixer els productes i els nous projectes que es duen a terme del territori.

bona harmonia entre clubs, federacions, entitats i institucions per dur a terme activitats com aquesta. “Gestionar una competició amb 1.000 participants no és fàcil”. Com cada any, la marxa, que té un marcat caràcter no competitiu, vetlla especialment per la seguretat dels cicloturistes, segons ha explicat Jordi Ribalta. “No volem que sigui la marxa més gran, sinó la més bonica i la millor cuidada”. A més, està consolidada i equiparada a les marxes de més nivell.

Una pedregada provoca danys a explotacions de fruita i

PAERIA DE BALAGUER

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Penelles tanca una edició de récord del Gargar Festival de Murals i Art Rural

PENELLES I Diuen els organitzadors que es tractava de ‘l’edició més social’ del Gargar Festival de Murals i Art Rural, perquè sembla ser el programa de la vuitena edició pretenia incrementar la participació, la implicació del públic interactuant amb els artistes, en definitiva diuen que ‘eines per llaurar el futur’.

Tres dies de frenètica activitat per carrers i places de Penelles, el petit municipi de la Noguera que s’ha convertit en la galeria d’art a cel obert més rellevant de Catalunya. L’Ajuntament de Penells i l’estudi Binomic.cat han situat el certament en els circuits internacionals de l’art mural, i no menys important han aconseguit que aquesta expressió artística evolucioni a altres escenaris i arribi a nous públics.

El festival seleccionava enguany als artistes Mura, Podre, Rame13, Stillo Noir, Sucri i Furyo, Uri Kthr, Valentí Gubianas i Wedo Goás, Anna Repullo, Dirty, Dante AR-

cade, Edgar Massegú, Gijs Van Hee, Heléne Planquélle, Ian_Lleida, Kamma Marlo, entre les 358 peticions rebudes, per incorporar setze noves obres a la galeria Gargar. Enguany l’organització ha volgut aprofitar el ressò de la convocatòria per projectar iniciatives de col·lectius vulnerables i en risc d’exclusió social com és el cas dels joves interns del Centre Educatiu de Justícia Juvenil El Segre de Lleida, que amb la col·laboració de l’ar-

tista Tope, han elaborat dos murals.

La codirectora del Gargar, Mar López-Pinto destacava que “tenim un altaveu i l’oportunitat de donar veu a aquests col·lectius als quals moltes vegades no se’ls dona”, i afegia que “l’art” com a “motor transformador” de la societat.

El Gargar Festival de Murals i Art Rural també s’ha involucrat en la commemoració de l’any Vallverdú dedicat un dels murs a l’escriptor lleidatà centenari. L’il -

Homenatgen a les dones de la postguerra en el marc de la Diada de la Gent Gran

lustrador Valentí Gubianas recollia l’essència de l’obra literària, de la mateixa manera que en el seu dia ho va fer la Roser Capdevila amb les Tres Bessones.

L’estudi creatiu de Penelles s’obria el dia 5 de maig i fins al dia 7 artistes i públic han interactuat i han compartit un programa amb una vintena de concerts i espectacles, un mercat d’artesania, cinema la Fira del Roser, tallers de circ, escultura, grafiti, creació tèxtil i estampació adreçats a infants, entre altres. Mar López-Pinto explicava que ha sigut un gran festival al marge que els visitants hagin sigut centenars o milers, per organitzadors la satisfacció dels artistes, dels artesans i de tots els implicats, és el més important. Cada edició procurem millorar en oferta, qualitat i organització, perquè la simbiosi entre el festival i el públic sigui perfecta, al final aquesta satisfacció global és la que dona rellevància a la proposta.

TÉRMENS I Diumenge 7 de maig Térmens va celebrar Diada de la Gent Gran, en què s’han homenatjat els avis i àvies que enguany compleixen 80 anys.

L’homenatge va començar al matí amb una visita a la Llar de Jubilats Sant Sebastià. La jornada va continuar a l’església parroquial de Santa Maria, on es va oficiar una Missa en honor de la Gent Gran, cantada per la Coral de l’Ateneu de la població. Seguidament, després d’un dinar de germanor al Poliesportiu, es va dur a terme l’acte de lliurament de plaques comme-

La Paeria demana un ajut per a la subvenció de barreres arquitectòniques i la digitalització en l’àmbit comercial

BALAGUER I La Paeria de Balaguer va portar al Ple de dimecres dia 3 de maig el sorteig dels membres de les meses electorals per a les eleccions locals del pròxim dia 28. En aquest mateix sentit, també es van donar a conèixer els espais que la Paeria ha reservat per a la realització dels actes de campanya electoral, els quals seran: la sala d’actes de la Casa de la Paeria, la sala d’actes del Col·legi Àngel Guimerà, la sala d’actes del Collegi Gaspar de Portolà i

la sala d’actes del Col·legi La Noguera. Igualment, es destinaran els suports habituals en l’espai públic per a la col·locació del material de campanya. Seguidament, es va portar a aprovació provisional la modificació de l’ordenança fiscal número 37, corresponent a taxes per a visites a museus, exposicions, monuments històrics o artístics, i altres centres o llocs anàlegs. Aquesta es modifica per incloure el preu de 15 euros per grup de les visites guiades ‘Balaguer, ciutat daurada’ i ‘Balaguer, la

ciutat de les tres cultures’ per a les entitats del programa Apropa Cultura. En aquest mateix sentit també es va portar a

RÀDIO BALAGUER i altres, correspon al llibre ‘Vestir la moda’ per 12 euros. Aquest llibre ha estat editat per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, i n’ha dipositat vint exemplars al Museu de la Noguera. Ambdues modificacions han estat aprovades per unanimitat.

aprovació la modificació de l’ordenança fiscal número 44, referent al preu públic per vendre publicacions, diapositives, textos

El següent punt del Ple va ser la Declaració d’especial interès o utilitat municipal les obres a l’Institut Almatà, per a la substitució de finestres, la col·locació de protecció solar, l’aïllament de la coberta i de la sala de la caldera, i la substitu -

moratives als homenatjats, al qual es va sumar el vicepresident primer de la Diputació de Lleida, Jordi Latorre. La diada es va cloure amb un ball amenitzat per Marc Anglarill.

Latorre va voler recordar l’esforç d’aquestes persones homenatjades, dones nascudes el 1943, en plena postguerra, que van viure una etapa de la vida i història, complicada i complexa. En aquest sentit, ha afegit, que “com a mínim el que els hi podem fer és aquest homenatge per agrair la gran contribució que han fet al llarg de la seva vida”.

ció de llums fluorescents per llums LED. També van aprovar aquest punt per unanimitat.

Finalment, també es va aprovar la moció proposada pel grup municipal de la CUP, per tal de donar suport a les persones encausades en l’Operació Judes, en el marc de repressió a la societat civil independentista. La moció es va votar per punts, amb abstencions en alguns punts de Treballem per Balaguer i Ara Sí, els vots a favor de ERC i CUP, i en contra del grup Socialista.

El Palau d’Anglesola rebrà 1,5 milions d’euros per desplegar projectes d'eficiència energètica

PALAU D'ANGLESOLA

JOSEP A. PÉREZ I

L’Ajuntament del Palau d’Anglesola ja podrà encarregar la reforma en tancaments, envoltants tèrmics, instal·lacions fotovoltaiques i d’aerotèrmia en el pavelló poliesportiu i l’edifici consistorial, així com en altres equipaments municipals com el Casal d’Entitats o l’Escola Sant Roc, gràcies a l’ajut d’1,5 milions d’euros que rebrà del programa DUS 5000 que gestiona el Ministeri per a la Transició Ecològica.

El passat 1 de maig l’alcalde del Palau d’Anglesola, Francesc Balcells acompanyava al subdelegat del Govern a Lleida, José Crespín en una visita a les instal·lacions en les quals el municipi del Pla d’Urgell té previst desplegar projectes relacionats amb l’eficiència energètica i la mobilitat sostenible.

El consistori palauenc també ha previst en el projecte actuacions en matèria de mobilitat sostenible relacionada amb la pacificació del trànsit en el municipi, els vehicles elèctrics d’ús municipal i l’habilitació d’un car-

ril bici per facilitar l’accés a l’escola amb bicicleta.

José Crespín va fer valdre el Programa DUS 5000 en petits municipis com el Palau d’Anglesola “perquè permetrà tirar endavant projectes rellevants per al municipi en

El consistori palauenc també ha previst actuacions de mobilitat sostenible

glesola se suma als més de 35 projectes d’energia verda en 30 municipis lleidatans que ja s’han resolt de forma favorable dins la convocatòria d’ajuts del programa DUS 5000.

qüestions tan importants com l’eficiència i l’estalvi energètic, a més a més d’introduir mesures que aposten per una mobilitat més sostenible de la que, sens dubte, es beneficiaran els veïns”. L’ajut ara concedit al Palau d’An -

Felip Gallart i Vicent Lladonosa presenten “El presidi de Montclar. Els reclusos i la construcció del Canal d’Urgell”

PAGÈS EDITORS I

La construcció del Canal d’Urgell és la història de la transformació i millora més profunda i visceral que mai s’ha dut a terme en un territori de Catalunya. És el relat d’un triomf extraordinari en un context ple d’adversitats.

El túnel de Montclar n’és l’obra més emblemàtica. En aquest llibre no hi trobareu les biografies dels burgesos inversors, ni dels enginyers, ni dels polítics, ni d’aquells que la història oficial coneix com a personatges rellevants de l’obra del Canal d’Urgell. A partir

d’un exhaustiu recull documental, els autors dibuixen la crònica més precisa, viva i convulsa de les obres del túnel de Montclar i del seu presidi dins de la gran epopeia de la construcció del Canal Principal d’Urgell (1853- 1862). El presidi i els condemnats, sobretot tots

aquells que hi van deixar la vida, en són els grans protagonistes. Aquesta és la sinopsi del nou treball elaborat a quatre mans pels historiadors lleidatans Felip Gallart i Vicent Lladonosa El presidi de Montclar. Els reclusos en la construcció del Ca -

nal d’Urgell (Pegès Editors), que inclou el pròleg del geògraf Ignasi Aldomà. El treball, posa nom i cognom als 284 reclusos que van deixar la vida en la construcció del túnel de Montclar, obra estratègica en la consolidació dels Canals d’Urgell.

Segons va explicar Felip Gallard “som deutors d’aquesta gent que va vèncer el monstre de l’escassedat i la sequera”, i amb la informació detallada sobre els 1207 reclusos que el 1860 treballaven en l’obra, s’aporta rigor a la història.

Mollerussa reuneix a sardanistes del Pla d’Urgell, l’Urgell i el Segrià, participants en el Saltem i Ballem

SALTEMIBALLEM

MOLLERUSSA I

La Trobada Intercomarcal Escolars de les comarques de Lleida del projecte Saltem i Ballem ha reunit el dia 5 de maig al Camp Municipal d’Esports de Mollerussa al voltant de 700 sardanistes del Pla d’Urgell, Urgell i Segrià, procedents de 14 centres educatius de Primària i Secundària.

Alumnes i docents que al llarg del curs participen en el programa Saltem i Ballem han pogut compartir una jornada tots plegats per compartir rotllanes posant en pràc -

tica l’aprenentatge, i gaudir de la dansa, acompanyats per la Cobla Tàrrega. La matinal sardanista arrencava amb l’esmorzar per als participants i tot seguit la gespa del Municipal rebia el galop de presentació i la ballada de la sardana de lluïment

Mollerussa, capital de la sardana, del mestre Òscar Barqué, present també a la trobada, i la sardana de punts lliures Aplec de Sant Feliuet, de Ventura Pons, i per finalitzar la sardana de germanor Enganxa, d’Albert Palau, la qual ha estat ballada i també cantada pels par-

ticipants juntament amb les autoritats presents en l’acte. Aquest curs han seguit el programa Saltem i Ballem més de 2.000 alumnes de 54 escoles de terres lleidatanes, 14 de les quals estaven avui representades en la trobada. Pel curs vinent es preveu ampliar la implantació dins el currículum escolar a centres educatius del Segrià i de les comarques del nord, com l’Alt Urgell i els Pallars. El programa Saltem i Ballem es va iniciar l’any 2017 en catorze entres de del Pla d’Urgell, l’Urgell i el Segrià.

JOSEP ANTON PÉREZ

Mollerussa convida a una cinquantena d’activitats

per celebrar la Festa Major del 18 al 21 de maig

Un macrocircuit d’obstacles, un taller de pintura corporal, una ‘Sex Truck’ i un espai de jocs en família, entre les novetats que s’afegeixen

MOLLERUSSA I La Festa Major de Mollerussa, que tindrà lloc del 18 al 21 de maig, presenta de nou més d’una cinquantena d’activitats culturals, esportives i lúdiques per a tots els públics. Entre les noves propostes d’enguany, destaca un macrocircuit d’obstacles amb inflables, el qual s’instal·larà a l’esplanada guanyada al recinte de les piscines i el parc municipal; un taller de pintura corporal a Cal Duch i un espai de jocs en família, que s’ubicarà dissabte i diumenge durant tot el matí a Cal Jaques. Igualment com a novetat, la Jovefest torna a la carpa de la pista de bitlles, en una festa que comptarà amb la música de KM0 d’Indubio i Sexenni i també amb una Sex Truck, una caravana pedagògica amb informació sobre sexualitat, afectivitat i feminismes. Una altra de les accions que s’afegeixen és l’execució en directe per part de l’artista local Kamma Marlo d’un mural urbà al carrer de Navarra per donar visibilitat als límits de les dones, un iniciativa que es farà durant els tres dies de la Festa Major i que dissabte al matí es connectarà amb un vermut musical i el taller de pintura corporal.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat de la regidora de Festes, Raquel Pueyo, i el tècnic de l’àrea, Àlex Culleré, han donat a conèixer aquest matí el programa complet de la Festa Major, del qual ja se n’ha fet una avançada amb l’anunci dels caps de cartell del concerts de nit al Pavelló Firal amb, dissabte, Els Catarres i Lildami, i el cantant de rap Sho-Hai i el músic i productor musical Marz Marzenit, divendres.

La Festa Major començarà dijous 19 al vespre amb el repic de campanes i la llonganissada popular en col·laboració amb el Jovent de Mollerussa i l’Agrupament Escolta Cal Met, que precedirà l’espectacle inaugural i el concert de La Causa Major a la plaça de Manuel Bertrand. Els tiquets per gaudir de la llonganissada s’han d’adquirir al Forn de pa Guiu per 6 euros. El Teatre L’Amistat serà l’escenari de les havaneres i el rom cremat del grup Ultramar divendres; de l’actuació d’El Mag Lari, amb el seu darrer espectacle Strafalari, dissabte, i del concert de jazz de La Vella Dixieland. Les entrades per aquests dos darrers esdeveniments, que són els únics de pagament en tota la programació, ja estan a la venda a www.entrapolis.com per 18 euros en el cas del Mag Lari i a www. teatrelamistat.com per 15 euros pel que fa al concert de jazz. Pel públic juvenil, el Consell de Participació Adolescent organitza el Dancing Molle divendres al vespre a L’Amistat amb una festa conduïda pel DJ Sergi Domene de FlaixFM i per al públic familiar hi ha programats espectacles d’animació els tres dies de Festa Major.

Reivindicació de la cultura popular amb trobada gegantera i grallera i la diada castellera

La cultura tradicional també hi té un lloc destacat amb la 17a Trobada gegantera i grallera de dissabte, que comptarà amb nou colles sota la batuta de l’amfitriona, la Colla Gegantera i Grallera del Casal Popular de L’Arreu, i la ja tradicional Diada Castellera de diumenge, enguany amb tres colles que seran els Margeners de Guissona, la Colla Jove de l’Hospitalet i els Castellers de Cerdanyola. També cal destacar les ballades de sardanes, que es faran a la plaça de l’1 d’Octubre, i els concerts i els balls de tarda a càrrec de les cobles i orquestres punteres del moment com són La Maravella, la Selvatana, la Cobla Ciutat de Manresa i l’orquestra Metropol.

Així mateix, com a prèvia de la Festa Major, el Casal Municipal Sènior, torna el Gran Còctel que tindrà lloc dijous tarda davant de l’equipament per oferir una activitat específica al col·lectiu sènior de la ciutat amb música d'Only Anthony.

Mercat de Festa Major amb més 30 parades i campionats esportius D’altra banda, tornarà a la

seva cita anual el Mercat de Festa Major, que celebrarà la 29a edició sota l’organització de la delegació de la Cambra de Comerç i la collaboració de Mollerussa Comercial i que comptarà amb una trentena d’establiments inscrits.

Altres activitats d’aquesta Festa Major, seran la Trobada escolar de Futbol 7, el 25è Torneig escolar d’escacs Memorial Igor Florez, el Torneig de Tennis Taula, el Torneig de Waterpolo o el de Pàdel Ciutat de Mollerussa així com una bicicletada popular pel Salt del Duran i una trobada de motos clàssiques.

Firetes amb sensibilitat cap a les persones amb trastorns autistes D’altra banda, l’Ajuntament ha arribat a un acord amb els firaires presents a l’espai recreatiu de la Festa Major, ubicat a l’esplanada entre l’avinguda de Negrals i el carrer del Mestre Enric Subirós, perquè divendres, dissabte i diumenge en horari d’11 a 12 i de 17 a 18 h no hi hagi música al recinte perquè les persones amb trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i hipersensibilitat auditiva puguin gaudir de les atraccions.

Actes destacats

Festa Major Mollerussa

Dijous, 18 de maig

A les 9 de la nit, Repic de Campanes d’inici de la Festa Major, i seguidament, a la plaça de Manuel Bertrand Llangonissada popular

A les 10 de la nit · A la plaça de l’Ajuntament ESPECTACLE DE FOC a càrrec de l’ARF DIABLES DE MOLLERUSSA i seguidament, a la plaça de Manuel Bertrand CONCERT amb els sis grups de LA CAUSA MAJOR!!

Divendres, 19 de maig

A 3/4 de 12 del matí · A la plaça de l’Ajuntament GRAN TRONADA

A les 12 del migdia · A la plaça de Manuel Bertrand Espectacle-Concert familiar XIULA HITS a càrrec de XIULA

A la 1 del migdia · A la plaça de l’1 d’Octubre BALLADA DE SARDANES amb la Cobla-Orquestra MARAVELLA

A les 5 de la tarda · Al parc municipal, XTREM RACE

A 2/4 de 6 de la tarda · A l’Envelat del Pavelló Pla d’Urgell CONCERT DE FESTA MAJOR a càrrec de l’Orquestra MARAVELLA

A les 7 de la tarda · A l’Envelat del Pavelló Pla d’Urgell

SESSIÓ LLARGA DE BALL amb l’Orquestra MARAVELLA

A les 9 de la nit · A la sala de ball de L’Amistat

FESTA FLAIX-DANCING MOLLE amb DJ Sergi Domene +

DJ resident

A les 9 de la nit · Al Teatre L’Amistat

HAVANERES a càrrec del grup ULTRAMAR

A partir de 2/4 de 12 de la nit · Al Pavelló Pla d’Urgell

CONCERT JOVE: SHO-HAI + Dj. LXY (Luxury) + MARC

MARZENIT

Dissabte 20 de maig

A partir de les 11 del matí

VERMUT amb MÚSICA EN DIRECTE amb POLAR SOFT

A la 1 del migdia · A la plaça de l’1 d’Octubre

BALLADA DE SARDANES amb la Cobla-Orquestra SELVATANA

A les 5 de la tarda · A la carpa del pati de bitlles

JOVE FEST!!

A 2/4 de 6 de la tarda · A l’Envelat del Pavelló Pla d’Urgell

CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’Orquestra SELVATANA

A 2/4 de 6 de la tarda · A la plaça Major

ANIMACIÓ INFANTIL PELL DE GALLINA de SAC ESPECTACLES

A 2/4 de 7 de la tarda · A la plaça de Manuel Bertrand

17a TROBADA GEGANTERA i GRALLERA

A les 7 de la tarda · A l’Envelat del Pavelló Pla d’Urgell

SESSIÓ LLARGA DE BALL amb l’Orquestra SELVATANA

A les 8 de la tarda · Al Teatre L’Amistat

ESPECTACLE TEATRAL: MAG LARI amb STRAFALARI

A les 11 de la nit · Des de la plaça de Manuel Bertrand GRAN CORREFOC DE FESTA MAJOR

A partir de 2/4 de 12 de la nit · Al Pavelló Pla d’Urgell

CONCERT JOVE: ELS CATARRES + LILDAMI + MON DJ

Diumenge, 21 de maig

A 2/4 de 12 del matí · A la plaça de l’Ajuntament

DIADA CASTELLERA

A les 12 del migdia · Al pati de l’Escola de Música

VERMUT DE FESTA MAJOR

A la 1 del migdia · Al carrer Ciutat de Lleida

BALLADA DE SARDANES

A 2/4 de 6 de la tarda · A l’Envelat del Pavelló Pla d’Urgell

CONCERT DE FESTA MAJOR amb METROPOL

A les 7 de la tarda · A l’Envelat del Pavelló Pla d’Urgell

SESSIÓ LLARGA DE BALL amb METROPOL

A les 7 de la tarda · Al Teatre L’Amistat

CONCERT DE JAZZ amb LA VELLA DIXIELAND

A les 10 de la nit · A l’avinguda d’Ermengol V

CLOENDA DE LA FESTA MAJOR amb EL CASTELL DE FOC

Tàrrega celebrarà la Festa Major amb més d’una quarantena d’activitats

Firacóc aplegarà una vintena d’expositors

TÀRREGA I La capital de l'Urgell es prepara per viure de l’11 al 14 de maig una nova edició de la seva Festa Major, expressió multitudinària de tradició, cultura i convivència. Més d’una quarantena de propostes integraran la programació, en la qual confluiran manifestacions de cultura popular, música de diversos gèneres, gastronomia i més al·licients. L’Ajuntament de Tàrrega i el teixit associatiu han bastit una programació d’alçada per a públics de totes les edats i majoritàriament de franc, consolidant la Festa Major com una de les celebracions de referència a les Terres de Ponent. Tant és així que la Festa Major de la capital de l’Urgell serà una

de les primeres parades de la gira per tot Catalunya de la Companyia Elèctrica Dharma, amb la qual la veterana formació celebra mig segle de vida. Josep Manel Leiva és l’autor del cartell, amb una imatge que subratlla diferents elements de la cultura popular de la ciutat, en especial del bestiari, signes d’identitat de la festa.

La Regidoria de Cultura posarà a la venda en el marc de la Festa Major 2023 una reproducció de goma del Drac de Tàrrega, que justament és un dels protagonistes del cartell de la celebració. L’element de folklore local custodiat pels Diables de la BAT esdevindrà així la segona figura del bestiari

targarí de la qual s’ha fet una representació a escala amb la finalitat de donar a conèixer la cultura popular de la ciutat. La imatge, fabricada amb materials de gran qualitat i pintures homologades, presenta un gran realisme i és de tacte semitou, de manera que pot ser tant una joguina segura per a la mainada com una peça de colleccionisme. Confeccionada per Rotomolding, empresa d’Alacant especialitzada en la fabricació de figures i ninos de goma. La reproducció d’aquest element així com la de Lo Tossino es podrà adquirir a la Botiga del Museu (c. Major, 11), a l’estand del consistori instal·lat a Firacóc i a Llibreria Estel.

ASMAA R. BELLAHBIB TÀRREGA I Tàrrega es prepara per celebrar el dissabte 13 i el diumenge 14 de maig la Firacóc 2023 – 35è Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca. Organitzat per la Regidoria de Promoció Econòmica, l’esdeveniment és una plataforma gastronòmica que aposta, en el marc de la Festa Major, per les especialitats artesanes de fleca del territori. És, en essència, un gran aparador de la coca de recapte si bé també dona cabuda a altres elaboracions de fleca dolça i salada com pans de pessic, coques, panades, bunyols o panadons. No hi faltaran les varietats tradicionals del cóc urgellenc fets amb escalivada, llonganissa o arengada a més d’elaboracions singulars que incorporen nous ingredients. La convocatòria aplegarà una vintena d’expositors a l’Espai MerCAT, a la plaça de les Nacions sense Estat. A més de Tàrrega, procediran de localitats com Lleida, Bellcaire, Bellpuig, Bellvís, la Fuliola, Verdú, Anglesola, Mollerussa, Torregrossa, Perafita, Calders, Bigues i Riells, Manresa i fins i tot de l’illa de Menorca. Els horaris d’obertura són el dissabte 13 de 6 de la tarda a 2/4 d’11 de la nit; i el diu-

menge 14 de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 2/4 de 10 de la nit. El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, inaugurarà oficialment la Firacóc el dissabte 13 a les 6 de la tarda. Durant la presentació de l’esdeveniment, l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú va destacar el protagonisme que el coc adquireix com a producte estrella en dates tan assenyalades per Tàrrega. “La Firacóc forma part intrínseca de la nostra Festa Major i aconsegueix aplegar una àmplia representació de forners del territori”, va manifestar. Per la seva part, Núria Robert, regidora de Promoció Econòmica, va apuntar que “el sector de la fleca espera cada any

aquesta convocatòria per acostar les seves receptes a la gent i que, per tant, és un punt important d’exposició comercial”.

La Firacóc 2023 compta amb el suport del Gremi de Forners de les Terres de Lleida, certificant així el caràcter referent dins el sector de la fleca artesana. D’altra banda, i com a activitats paral·leles, s’impartiran els tallers de fleca per a infants, de caràcter gratuït (places limitades). Enguany, com a novetat, tindrà lloc un tast de vins dissabte al vespre a càrrec de Marc Boldú del celler Boldú Viticultors de Verdú. És necessària inscripció prèvia a l’estand de Boldú Viticultors. L’activitat tindrà un preu simbòlic de 4 euros per persona.

Acte de presentació de Firacóc 2023.

Acte de presentació de la Festa Major de Tàrrega.

PROGRAMA FESTA MAJOR de maig

TÀRREGA 2023

Diumenge 07 de maig

09.00 h · Sortida i arribada al Parc Esportiu

MITJA MARATÓ I 10 KM CIUTAT DE TÀRREGAMemorial Eduard García i Ricard Mir, fundadors del Club d’Atletisme 100 X 100 Fondistes

Organitza: 100x100 Fondistes

Dimarts 09 i Dimecres 10 de maig

22.00 h · Local d’assaigs Societat Ateneu

Assaig del ball de l’EIXIDA

Organitza: Esbart Albada

Dijous 11 de maig

09.00 h · Al 92.3 FM i al Laberint, cruïlla c. del Carme amb c. Santa Anna

Programa especial de RÀDIO TÀRREGA

Organitza: Ràdio Tàrrega

Es podrà seguir al dial 92.3 FM o posteriorment al podcast de Ràdio Tàrrega.

12.00 h · Des del campanar de l’Església Parroquial

Repic de campanes i ‘sirollada’ amb DIABLES DE BAT

Organitza: Diables de BAT

13.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat

DINAR POPULAR

Organitza: Associació Alba

18.00 h · 19.30 h · 20.30 h

Al campanar de l’Església Parroquial

PICAMPANAR

Organitza: Agrupament Escolta de Tàrrega Pioners i Caravel·les

18.30 h · Plaça Major

L’EIXIDETA. Espectacle de cultura popular a càrrec dels infants de la ciutat

Organitza: Associació Guixanet

20.30 h · Sala de Plens de la Casa Consistorial (plaça Major)

PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec d’Anna Salvadó Figueras. Emmarcat en el 70è aniversari de l’entitat targarina, Esbart Albada, la seva presidenta Anna Salvadó Figueras serà l’encarregada d’oferir el pregó d’aquest any 2023.

00.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat

Sessió musical amb DJ JORDI VILA

Divendres 12 de maig

09.30 h · Pavelló del Club Natació

MATINAL DE BÀSQUET 3X3

Organitza: Club Natació Tàrrega

11.00 h · Des del Museu Tàrrega

GIMCANA FAMILIAR

Et coneixes la ciutat com ningú, sabries descobrir els racons amagats? Et proposem un ral·li fotogràfic familiar perquè utilitzant la càmera del mòbil participis en aquesta gimcana per a tots els públics.

11.30 h, 17.00 h i 18.30 h · Al campanar de l’Església

PICAMPANAR

Organitza: Agrupament Escolta de Tàrrega – Pioners i Caravel·les

11.30 h · Plaça de les Nacions sense Estat Jocs infantils amb XOU’S PRODUCCIONS

Jocs gegants individuals i col·lectius per als més petits de la casa.

13.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat Concert amb l’ORQUESTRA DE VENT de l’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE TÀRREGA i vermut popular

Aquest concert anirà a càrrec de de l’Escola Municipal de Música de Tàrrega i, més concretament de l’agrupació que forma l’Orquestra de Vent.

18.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat Ball amb l’ORQUESTRA MEDITERRÁNEA

18.30 h · Plaça de Sant Antoni

Espectacle ZUM!!! amb LA TRESCA I LA VERDESCA

Organitza: Regidoria de Cultura

20.00 h · Llera riu Ondara

Holi Colors amb HOLIBLUE · Organitza: Holi Blue

22.30 h · Plaça de les Nacions sense Estat

Concert amb el grup COCO, LA QUEENCY i FESTA

FLAIX FM

Dissabte 13 de maig

09.00 h · Càmping Municipal (zona de lleure Felip Robinat)

Trobada Motera

Organitza: Club Esportiu Motards Tàrrega

11.30 h · Des de la plaça Major

Processó i SEGUICI FESTIU de les Santes Espines

Organitza: Parròquia de Tàrrega i Associació Guixanet

12.00 h · Llera del riu Ondara VERMUT MUSICAL amb l’actuació de SAL150 acustic (folk-rock) i DJ MILU

Organitza: Associació Agrat

12.00 h · Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba SOLEMNE OFICI en honor a les Santes Espines

Organitza: Parròquia de Tàrrega

13.00 h · Plaça Major

L’EIXIDA amb exhibició de balls tradicionals

Organitza: Regidoria de Cultura i entitats locals

16.00 h · Camp dels Escolapis

Tirada de BITLLES CATALANES

Organitza: Club de Bitlles Tàrrega

17.30 h · Des del Parc de Sant Eloi

CORRETOSSINO amenitzat per BAND THE MARXA i LA FOLLIA

Activitat no recomanada per a menors de 16 anys.

Organitza: Associació Guixanet

De les 18.00 h a 22.30 h · Espai MerCAT (plaça de les Nacions sense Estat)

FIRACÓC 2023

Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica

19.30 h · Carrer de Migdia amb carrer La Solana Exhibició de la secció infantil dels DIABLES DE BAT acompanyats per la COLLA INFANTIL DIABLES DE L’HOSPITALET DE L’INFANT

Organitza: Grup de Diables de BAT

20.30 h · Plaça Major

LA NIT DEL TARAROT

20.30 h · Plaça Major

Sopar popular

22.00 h · Plaça Major

Espectacle i cercavila de cultura popular

Organitza: Associació Guixanet

23.15 h · Carrers del nucli antic

Correfoc amb DIABLES DE BAT i amb la colla convidada DIABLES DE L’HOSPITALET DE L’INFANT

Organitza: Diables de BAT

23.45 h · Plaça de les Nacions sense Estat Concert amb les agrupacions

CIA ELÈCTRICA DHARMA, LA FÚMIGA I DJ LUARA BEARKA

DiumenDIUMENge 14 de maig

09.00 h · Càmping Municipal (Zona de lleure Felip Robinat)

MATINAL MOTERA

Organitza: Club Esportiu Motards Tàrrega

10.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat Torneig d’escacs 23è OBERT D’ESCACS SUB-16 i PARTIDES RÀPIDES CIUTAT DE TÀRREGA

Organitza: Club d’Escacs Tàrrega

De 10.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 21.30 h Espai MerCAT (plaça de les Nacions sense Estat)

FIRACÓC 2023

Organitza: Regidoria de Promoció Econòmica

11.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat

34a TROBADA DE GEGANTS I CAPGROSSOS

Organitza: La Fal·lera Gegantera Tàrrega

11.00 h, 13.30 h, 17.00 h i 20.00 h · Al campanar de l’Església PICAMPANAR

Organitza: Agrupament Escolta de Tàrrega – Pioners i Caravel·les

11.30 h i 17.30 h · Plaça del Carme

39è APLEC DE SARDANES

Organitza: Amics de la Sardana de Tàrrega

12.00 h · Església Parroquial de Santa Maria de l’Alba SOLEMNE OFICI en honor de la Mare de Déu de l’Alba

Organitza: Parròquia de Tàrrega

12.00 h · Recinte Beat Open Air

BEAT OPEN AIR

Organitza: Beat Grup

18.00 h · Plaça de les Nacions sense Estat Cafè-concert i ball amb l’ORQUESTRA SELVATANA

19.00 h · Plaça Sant Antoni Concert amb PERIFÈRICS

22.15 h · Llera del riu Ondara · Camp dels Escolapis Castell de focs amb PIROTÈCNIA TOMÀS

Dilluns 15 de maig

17.00 h · Zona del Parc Esportiu Dia de l’infant a les atraccions i firetes

Linyola va ser bressol del conreu i l’elaboració de remeis amb camamilla

LINYOLA

JOSEP A. PÉREZ I

Diuen els linyolencs que històricament han tingut una fixació amb la camamilla, una planta que la quitxalla local es dedicava a collir, en els marges de les finques, per tal d’aconseguir uns dinerons per poder gastar durant la Festa Major. Al mes d’abril les bicicletes feien autèntics carrerons pel terme de Linyola a la recerca de la camamilla, joves inquiets que conreaven les plantes per després vendre-les al poble, per elaborar les infusions i licors, segons explicava l’elaborador local Mingo Sarradell. Els experts expliquen que la camamilla de Linyola compta amb propietats que la distingeixen d’altres. Als anys seixanta una empresa alemanya es va dedicar a conrear tota la camamilla que estava al seu abast; la pellerofa es convertia en sobres d’infusió, i l’essència la transformaven en un producte que, sembla ser... curava tots els mals.

El cultiu i la transformació ha derivat en una activitat residual per alguns nostàlgics com el Mingo Sarradell i el Gerard Barsalàque l’han convertit en un licor gurmet. Per tal de conservar la memòria històrica d’aquest correu el municipi del Pla d’Urgell va impulsar una

festa anual, que reunia persones i activitats que encara continuaven amb el tractament de la planta remeiera i medicinal. La iniciativa va arrencar fa vuit anys, i en aquesta trajectòria ha anat modificant el seu format per tal d’adaptar el progra -

ma als hàbits i els gustos dels veïns i visitants. Els organitzadors van incloure la mostra de tractors antics, perquè Linyola va ser un dels primers municipis a comptar amb aquests vehicles agrícoles i també el que va arribar a tenir un parc més nombrós.

Agenda d’exposicions en espais singulats

LINYOLA I El programa d’activitats de lleure i musicals es completa amb un seguit d’exposicions singulars, com la visita al Molí de l’Oli on es podrà veure una exposició de plantes aromàtiques i medicinals, de la Montse Darbra i Josep M. Mas. Els pintors urbans situaran obres d’anys anteriors per l’espai expositiu. Als baixos de L’Ajuntament es podran visitar als gegants joves i als centenaris, a Cal Formiguera - l’antic Cau- es podrà veure una mostra de treballs de Patchowork. A la Sala del Sindicat la Il·lustradora Glò -

ria Vidal mostrarà el seu treball Oníriques. Als baixos de Cal Formiguera el fotoperiodista i director del diari Comarques de Ponent, Josep Anton Pérez presenta una nova sèrie de la collecció Cotidiane Look, un projecte que combina la tecnologia digital amb el concepte orgànic i analògic de la tècnica Glidèe. El fotoperiodista desplegava el projecte l’any 2015 recollint una col·lecció de més de 1.700 instantànies, en paral·lel a la feina quotidiana del seguiment informatiu. A Linyola mostrarà una trentena de peces.

Mostra dels tractors antics i programa cultural i gastronómic completen la festa de la camamilla

LINYOLA I

La Fira de la Camamilla naixia l’any 2014 en paral·lel amb la Mostra de Tractors antics, una manera de dur a terme dues reivindicacions locals, el conreu de la planta aromàtica i remeiera, i el parc dels vehicles que van facili -

tar de manera considerable l’activitat agrària. El dia 21 d’abril el municipi de Linyola torna a proposar un programa d’activitats al voltant d’aquests dos elements. Un programa que arrencarà a les vuit del matí amb l’arribada dels tractors que se situaran al llarg del car-

rer Major, al voltant una cinquantena de models de totes les èpoques. Per obrir boca entre les nou i les onze en la zona de Cal Muntaner una llonganissada Popular; per poder esmorzar caldrà retirar el tiquet a l’Ajuntament o en el web del consistori fins al dia 18 de maig.

A les deu del matí s’obrirà la zona expositiva i d’activitats de la Fira de la Camamilla amb una quinzena de parades amb productes relacionats amb les plantes aromàtiques i medicinals, entitats socials i culturals, i productors locals. La zona del carrer Major també estarà ame -

nitzada per concerts de música en directe que interpretaran alumnes i professors de l’escola Municipal de Música. Un any més els dibuixants urbans -Urban Sketchers- formaran part de l’espectre artístic del certamen. En la plaça de l’Església s’instal·larà

una Àgora gastronòmica on es duran a terme tallers i demostracions de cuina amb la camamilla com a ingredient. A partir de migdia els tractors es començaran a moure pels carrers i places de Linyola i en la plaça Planell participaran en una gimcana.

Programa 8a Fira de la camamilla i dels tractors antics · LINYOLA · 21 de maig’23

De 08.00 h a 09.00 h

Zona del carrer Major

Arribada dels Tractors Antics

De 09.00 h a 11.00 h

Zona de Cal Muntaner

Llonganissada Popular

Preus: 6 euros per persona. Tiquets a l’Ajuntament o per la web de l’Ajuntament del dissabte 6 de maig al dijous 18 de maig.

A partir de les 10.00 h

Entre el carrer Major i la plaça de l’Església Obertura de la

8a Fira de la Camamilla Amb parades de productes relacionats amb plantes aromàtiques i medicinals, entitats locals, productes de proximitat. Durant tot el matí hi haurà exposicions i música en directe.

III Trobada d’Urban Sketchers Dibuixants urbans.

Música en directe

Per part dels professors i alumnes de l’Escola de Música de Linyola.

Exposicions: Molí de l’oli. Portes obertes i exposició de plantes aromàtiques i medicinals. (Montse Darbra i Josep M. Mas).

Exposició de Dibuixos Urban Sketchers. Exposició dels dibuixos de la primera i segona trobada Urban Scketchers per tot l’Espai Firal.

Exposició dels Gegants Joves i Centenaris de la Vila. Als baixos de l’Ajuntament s’exposaran els gegants joves (Ermelinda i Oleguer) i els gegants cenenaris (Griselda de Mascançà i Valeri de Golifàs).

Exposició de treballs de Patchwork. Exposició de treballs als baixos de Cal Formiguera, antic Cau.

Exposició Cotidiane Look del fotoperiodista Josep Anton Pérez als baixos de Cal Formiguera. Són fotografies en blanc i negre impreses en paper de cotó orgànic (tècnica Gidée).

Exposició Oníriques de la il·lustradora Glòria Vidal a la Sala Sindicat.

De 12.00 h a 13.00 h

Plaça Planell

Gimcana de tractors

A les 13.00 h

Plaça Església · Escenari principal

Àgora Culinària

Taller de cuina amb camamilla.

A les 14.00 h

Sortida des de l’Espai Fira

Rua de Tractors

Recorregut pel poble.

A les 14.30 h

Espai Fira

Cloenda de la Fira

JOSEP ANTON PÉREZ

El 21 de maig, Fondarella celebra la XVI Mostra d'Oficis i Artesania

FONDARELLA I

La XVI Mostra d'Oficis i Artesania de Fondarella es pot considerar consolidada com a referent de la memòria històrica del territori. Un certamen que va néixer amb la voluntat de recuperar les arrels de la societat i la cultura popular del nostre entorn, i per aquest motiu un cop a l'any els seus carres retrocedeixen als orígens de les activitats rurals tradicionals. El visitant pot comprovar com es treballaven alguns dels oficis més representatius de l'entorn rural com el cabassaire, la teixidora, el forjador de ferro, el bufador de vidre, la joiera artesana, l'artesà d'instruments, el canyissaire, el terrissaire, l'espardenyer, l'esclopaire, el toneler, el matalasser, el picapedrer, o l’esquilador d’ovelles.

La XVI edició de la mostra obrirà portes el diumenge 21 de maig, a partir de les deu del matí, i el visitant es trobarà amb la representació d'una trentena d'oficis antics, i al mateix temps podrà gaudir de parades de venda directa de productes de proximitat.

La mostra, al marge de la divulgació del municipi, també aconsegueix la cohesió entre els veïns i les diverses entitats, que

es bolquen en l'organització de diferents activitats paral·leles com la demostració de l’elaboració

d’orelletes o caliquenyes, o bé a embalar alfals utilitzant una premsa manual. Els mateixos veïns

també elaboren durant l'any ratafia, sabons artesanals, llonganissa de tupina i orelletes, que oferiran aquest dia. Les associacions han preparat un seguit de representacions que anunciaran esdeveniments i simularan la vida i rutines d'aquells temps. La Mostra d'Oficis i Artesania es converteix en visita obligada del públic familiar, que podrà gaudir d'una àmplia varietat d'activitats culturals, gastronòmiques i de lleure, així com diferents tallers per treballar la terrissa o la fusta, elaborar penjolls, pintar murals i fomentar el reciclatge.

XXV Jornades Culturals Fondarella 2023

Dissabte, 13/05 · 20.30 h · Sala d’actes

Embotits del món, formatges i vins de la terra, amb Cristina Bonet. (Inscripcions fins a l’11 de maig a l’Ajuntament).

Dimarts, 16/05 · 20.00 h · Sala d’actes

Show Cooking, des de Teresa Carles Healthy Foods, ens porten les alternatives veganes.

Dijous, 18/05 · 15.00 h · Escola Minyons d’Urgell Visita del Postu amb la seva campanya solidària d’AFANOC i les #postuxapes.

Divendres, 19/05 · 20.00 h · Sala d’actes

Acte de reconeixement al Dr. Josep Maria Garcia Deza en el decurs del qual podrem saludar-lo i agrair-li la seva dedicació al poble de Fondarella. Hi haurà un refrigeri.

Diumenge, 21/05 · D’11.00 h a 14.00 h i de 17.00 h a 20.00 h

Als carrers del poble: XVI Mostra d’Oficis i Artesania.

Dimecres, 31/05 · 19.00 h · Sala d’actes

Xerrada: Sepsis i eines diagnòstiques amb l’Eduard Guerrero.

Divendres, 02/06 · 20.00 h · Sala d’actes

Taller de cuina i tot seguit còctels amb el Pau de la Boscana.

Dimecres, 07/06 · 19.00 h · Sala d’actes

Les millors receptes de cuina de la Rosa de Cal Menut.

Dissabte 10/06 · 18.00 h · Pista esportiva

3a Trobada Gegantera de Fondarella.

Dijous, 15/06 · 20.30 h · Sala d’actes

Taller Sanitari Dea per aprendre a utilitzar el desfibril·lador extern automàtic, a càrrec de l’empresa Cardiosos.

Divendres, 16/06 · 20.00 h · Sala d’actes

Com es prepara un partit l’àrbitre i el VAR, a càrrec de Xavier Estrada.

Dissabte, 17/06 · 11.30 h · Pista esportiva

Festival final de curs dels alumnes de l’Escola Minyons d’Urgell.

FOTOS: JOSEP A. PÉREZ

L’INS Mollerussa i l’empresa Catalana de Perforacions rebien el passat 29 d’abril el Premi #FPCAT

L’any 2015 l’empresa Catalana de Perforacions signava un conveni amb l’INS Mollerussa per tal de formar tècnic en el maneig de maquinària de perforacions controlades. L’empresa va cedir un equip el centre per tal que els alumnes poguessin dur a terme les practiques

MOLLERUSSA I

L’INS Mollerussa i l’empresa Catalana de Perforacions rebien el passat 29 d’abril el Premi #FPCAT que atorga el departament de la Presidència a través de l’Agència Pública de la Formació Professional. Amb aquest guardó la Ge -

neralitat reconeix i valora el foment les de bones pràctiques en els centres de formació i a les empreses que hi col·laboren. El centres de Formació Professional mollerussenc va incorporar un cicle mitjà d’Excavacions i sondatges amb el perfil d’operadors

de maquinària de construcció l’any 2006, una proposta que va generar al voltant d’un centenar de professionals cada promoció.

L’any 2015 l’empresa Catalana de Perforacions signava un conveni amb l’INS Mollerussa per tal de formar tècnic en el maneig de

maquinària de perforacions controlades. L’empresa va cedir un equip el centre per tal que els alumnes poguessin dur a terme les pràctiques. Segons explica el director del centre de Formació Professional, Antoni Reig la gran majoria dels joves que

La formació és el primer mòdul d’una formació de gairebé 300 hores

finalitzen els estudis en aquesta matèria s'incorporen immediatament en les empreses del sector, construcció, pedreres, mines o el maneig de maquinària pesant.

El centre educatiu de Mollerussa, que actualment compte una matrícula de

La tracció animal recupera habilitats i coneixements

súpera els setzens alumnes, ha dut a terme convenis amb els sectors empresarials de la construcció, del manteniment d’equips elèctric i de la pedra natural per la falta de professionals especialitzats en aquestes matèries.

MANRESA

JOSEP ANTON PÉREZ I

L’Escola Agrària de Manresa -centre del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural- va dur a terme un curs de tracció animal moderna a Mas La Franquesa, a Moià, una iniciativa que tenia com a objectiu aprendre qüestions relacionades amb l’alimentació, les cures bàsiques, la psicologia, la importància del llenguatge corporal, el manteniment i la reparació de guarniments, el maneig i les

tècniques elementals, els mètodes de comunicació i la tria de l’animal. Una formació de 52 hores entre els mesos de gener i febrer que van impartir nou experts en onze sessions. El veterinari i ramader ecològic, Just Serra, Ada Torra, veterinària especialitzada en èquids de la Universitat de Lleida, Quim Digon, expert en tracció animal, o Jorge Sánchez, baster, entre altres van ser els encarregats de la formació.

Segons Bernat Torras, coordinador del curs, “la tracció animal moderna té una

filosofia que ha d’anar en concordança amb el teu projecte. Si tens 200 hectàrees de cereals, ara mateix no és una bona opció. Però sí que l’és en altres situacions, per exemple per vinya i per fer altres feines agrícoles o al bosc”. Per a ell, que es dedica a oferir serveis en tracció animal, cavalls, mules o bous són companys de treball, no una simple eina més. “A més aporten fems, poden pasturar el sotabosc, no compacten la terra i ajuden a fer-te més conscient del que fas i per què ho fas”.

Una tracció animal moderna, amb moltes possibilitats El curs organitzat per l’Escola Agrària de Manresa és el primer mòdul bàsic d’un curs més ampli -de gairebé 300 hores, amb més de la meitat de pràctiques- que aborda tota la complexitat de la feina al camp amb animals. La resta de mòduls específics es dedicaran al desembosc, al treball en vinyes, a les feines a l’horta i a la utilitat dels animals com a mitjà de transport.

L’Associació Catalana de Tracció Animal (ACTA) és

l’entitat impulsora del conjunt d’aquesta formació. L’objectiu és contribuir a superar els esculls que sorgeixen a l’hora de plantejar-se la incorporació de la força de treball animal en una finca agrària. Per En Bernat Torras, que també forma part de l’associació: “En països d’Europa s’ha mantingut l’ús dels animals i encara s’hi troben persones que es dediquen a fer les eines necessàries, a modernitzar-les i millorar-les, però no és el cas del nostre país. Aquí tampoc s’ha mantingut la

selecció de races amb millors aptituds per al treball”. Tot plegat fa que la situació sigui molt més complexa. Ara com ara, ACTA té una vintena de persones associades i compta amb una quinzena de finques agràries per fer les diferents sessions dels mòduls i les pràctiques previstes. El mòdul específic d’horta es farà sota l’organització de l’Escola Agrària de Manresa, que expedirà un certificat a qui hagi fet el mòdul bàsic i també el d’horta.

FOTOS: INS MOLLERUSSA

Cap de setmana de motor i d’ofertes comercials a les Borges Blanques

Certamen literari i artístic intergeneracional de les

Garrigues

CC GARRIGUES

BORGES BLANQUES I

El president de la Federació Catalana d’Automobilisme (FCA), Joan Ollé tallava la cinta el divendres 5 de maig de la sisena edició de Fira Borges Motor, el certament garriguenc dedicat als vehicles i maquinària agrícola d’ocasió, acompanyat de l’alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau i membres de la corporació municipal. Fira Borges Motor, que es prolongarà, fins diumenge ocupa una superfície de 3.000 metres quadrats

als Jardins del Terrall en els quals es mostren un centenar de vehicles, i una mostra de maquinària agrícola de cinc expositors locals i de la comarca, 4 expositors de vehicles d’ocasió i 2 de maquinària agrícola. L’Ajuntament de les Borges convida a gaudir d’una oportunitat per trobar un vehicle d’ocasió adaptat al preu i les prestacions que necessita el comprador, així com de la maquinària agrícola o els estris pel camp, a més a més, l’única fira

del sector automobilístic del nostre país que es duu a terme en un entorn natural a l’aire lliure. La Fira va coincidir amb el Mercat de la Ganga, una jornada d’ofertes i descomptes en la qual els i les comerciants del municipi muntaran parades al voltant de la plaça 1 d’Octubre i de les seves botigues, amb l’objectiu de dinamitzar comercialment el municipi. La proposta comercial, que impulsa l’Agrupació de Comerciants de les Borges, anima als visi -

tants a participar en el sorteig de 200 euros si és dur a terme alguna compra en les parades dels 45 establiments participants en la jornada comercial. Per altra banda, l’Ajuntament de les Borges Blanques ha engegat una nova edició de ‘Borges en flor’, la campanya d’engalanament de balcons de la vila, que per segon any consecutiu premiarà els tres balcons, terrasses i finestres més ben decorats de tots els que participin en el Concurs d’engalanament de balcons.

GARRIGUES I El Consell Consultiu de la gent gran en col·laboració amb el Consell Comarcal, l’Ajuntament de la Pobla de Cérvoles i el Casal de la gent gran de la Pobla de Cérvoles organitza el 12è Certamen literari i artístic intergeneracional de les Garrigues.

Adreçat a les persones majors de 18 anys de les Garrigues.

Les obres del 12è Certamen LITERARI s’han de presentar al Consell Comarcal de les Garrigues, Av.

Francesc Macià, 54, 25400 Les Borges Blanques, o bé per correu electrònic a ssocials@garrigues.cat . El termini d’admissió de treballs serà de l’1 de juny al 31 de juliol.

Les obres del 12è Certamen ARTÍSTIC s’han de presentar al Consell Comarcal de les Garrigues, Av.

Francesc Macià,54, 25400

Les Borges Blanques. El termini d’admissió de treballs serà del 28 d’agost a l’1 de setembre.

L’acte d’entrega d’obsequis i exposició de les obres tindrà lloc el 21 de setembre del 2023 a les 10 h del matí a la Pobla de Cérvoles.

El certamen té com a objectiu exposar els treballs presentats però no és un concurs, per tant, no hi haurà valoració per a determinar els millors escrits. Es donarà un obsequi i diploma a cada participant.

El Consell Consultiu de la Gent Gran farà una exposició dels treballs presentats, a la Trobada Intergeneracional de les Garrigues, l’any que es torni a convocar aquest Certamen. Els contes presentats s’enviaran als ajuntaments i als casals de la gent gran.

Les Borges amplia la cardioprotecció de la població amb tres nous desfibril·ladors en espais accessibles del municipi

BORGES

BORGES BLANQUES I

L’Ajuntament de Les Borges Blanques ha adquirit tres nous desfibril·lagors, una compra que ha suposat un cost total de 7.175 euros.

Es tracta de dos sistemes DEA (desfibril·ladors externs automatitzats), que s’han situat al carrer del Carme, davant de l’Ajuntament, i a l’entrada dels Jardins del Terrall, i un de portàtil que està ubicat a l’Espai Apassomi. L’adquisició dels nous equips s’ha fet mitjançant la compra agrupada amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM). La compra inclou 24 formacions a personal municipal i diversos tallers per a la ciutadania.

També s’han col·locat en un lloc més visible i accessible els desfibril·ladors del Pavelló de l’Oli, situats

ara al costat del mostrador, i del Centre de tecnificació de Tennis Taula, que s’han tret fora del recinte. Igualment, la capital garriguenca disposa de desfibril·ladors al Pavelló Francesc Macià, al cotxe Patrulla de la Policia Local i al camp de Futbol Ramon Espasa.

Geolocalització i sistema de trucada bidireccional amb el SEM

Els nous desfibril·ladors de la capital garriguenca duen cordó de protecció i disposen d’un sistema de trucada bidireccional al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), al telèfon 112 i al 061. A més a més, els aparells tenen incorporat un sistema de geolocalització, amb GPS, per a saber la ubicació exacta del desfibril·lador que s’està utilitzant. A partir de l’any

vinent, també s’ha contractat el manteniment dels aparells per 174 euros. El consistori borgenc ha emès un comunicat per anunciar la posada en marxa dels nous equips i ha recordat que són aparells

que s’han de fer servir només en cas d’emergència, ja que és important que estiguin en perfecte estat perquè poden salvar vides, amb la qual cosa ha alertat que no s’han de manipular si no són necessaris.

En les pròximes setmanes, el consistori borgenc anunciarà les dates en què es duran a terme uns tallers per donar a conèixer a la població com funcionen els sistemes DEA i què cal fer en cas d’emergència.

El Ple amplia en 360.000 euros el Pressupost 2023

L’Ajuntament de les Borges ha ampliat el pressupost del 2023 per un import de 360.183 euros provinents del romanent de tresoreria que destinarà finançar una desena de nous projectes. Destaquen 100.000 euros per activitats de Festa Major; 44.300 euros per a les obres de reforma de l’accés a la biblioteca; 16.611 euros per a la instal·lació de pilones a l’entorn dels centres escolars; 7.000 euros per a la instal·lació d’un nou punt de recàrrega per a vehicles elèctrics, i 15.000 euros per al manteniment de les instal·lacions de la Llar d’Infants.

FIRA BORGES

L’artista lo Pau de Ponts presentarà una cançó dedicada a la Fira del Pa i el Cereal

CERVERA I Sota el lema “Cultivem bon cereal per elaborar el millor pa”, Cervera celebrar una nova edició de la Fira del Pa i el Cereal, que tindrà lloc els dies 20 i 21 de maig. El certamen comptarà amb activitats diverses amb la finalitat de mostrar tot el cicle productiu del cereal i l’elaboració del pa, el ‘producte estrella de la Segarra’, tal com ha remarcat Ramon Augé, regidor de Promoció Econòmica de la Paeria de Cervera, que conjuntament amb el paer en cap, Joan Santacana, van presentar l’esdeveniment, dimarts 9 de maig al Museu del Blat de la capital segarrenca. La inauguració del certamen tindrà lloc el dissabte 20 de maig a les 11.30 hores, i anirà a càrrec d’una representació del Gremi de Forners de Catalunya.

A la programació d’enguany destaquen la mostra d’activitats agrícoles

tradicionals, com la sembra i el batre a potes, que es podrà veure als patis de la Universitat en diferents sessions, i els tallers d’elaboració de pa i gimcana per al públic familiar.

També estan previstes degustacions i el Showcooking del pa, a càrrec de la prestigiosa cuinera Ada Parellada, que enguany serà l’encarregada de clausurar la Fira, el diumenge 21 a les 20 hores.

Entre les sorpreses d’aquesta edició hi haurà la presentació en exclusiva d’una cançó dedicada a la Fira del Pa i el Cereal, el dissabte 20 de maig a les 20 hores, feta per l’artista lo Pau de Ponts, una de les cares més conegudes a Cervera. D’altra banda, el centre neuràlgic de la Fira tornarà a ser la plaça Universitat, on es trobaran els estands. Hi haurà 25 expositors multisectorials

Torna la tan anhelada Fira del Barber, després de sis anys d’aturada

CONCABELLA I

Diumenge, 7 de maig, el castell de Concabella ha estat el teló de fons de la recuperada Fira del Barber, una trobada festiva que ha acollit més de 400 visitants i que ha tingut com a actes centrals la representació de la Llegenda del Barber a càrrec de la companyia La Guilla Teatre, el dinar popular i la inauguració d’un mural ornitològic elaborat per l’artista Swen Schmitz Coll.

La Fira del Barber s’ha recuperat després de 6 anys d’aturada —la darrera edició va ser el 2017— i ha inclòs també un mercadet medieval amb una vintena de parades d’artesania i alimentació. La 5a edició de la fira ha estat organitzada pel Grup de Joves del municipi i l’Ajuntament dels Plans de Sió.

Altres activitats de l’esdeveniment han estat la roda de jocs infantils, el vermut musical, un concurs de futbolí, l’obertura al públic de l’antiga barberia i un original concurs de barbes, adreçat a premiar la més

espectacular, que ha aplegat 8 participants i que ha estat guanyat per Xavi Carbonell, veí de Cervera.

Anna Bosch, portaveu del Grup de Joves del municipi, ha explicat que “hem volgut rescatar de l’oblit la Fira del Barber perquè és un tret distintiu del nostre territori i perquè és una manera d’aplegar el jovent dels onze pobles que conformen el nostre municipi al voltant d’un projecte comú”. Bosch ha comentat també que “la fira ha funcionat molt bé, amb més de 400 visitants i uns 160 comensals al dinar popular, i la intenció és que

tingui continuïtat en els pròxims anys”.

Un dels actes destacats de la fira ha estat la inauguració del mural ornitològic de gran format de l’artista Swen Schmitz Coll, pintat durant tot el cap de setmana i que forma part del projecte global Enciclopèdia Mural per realçar la fauna dels secans que envolten Concabella. El mural representa un sisó, un ocell de gran talla que a Catalunya es troba en ambients estèpics de la plana de Lleida. Aquesta és la pintura que fa 48 de l’Enciclopèdia Mural.

La Passió de Cervera acomiada una nova temporada d’èxit

i 10 espais dedicats a la venda de pa. La Fira del Pa i el Cereal –77a Fira de Sant Isidre encara l’edició 2023 plenament consolidada i amb el repte d’esdevenir el certamen firal de referència nacional del pa i el cereal. Val a dir que les activitats ja començaran el dilluns 15, diada de Sant Isidre, amb la tradicional desfilada de tractors i la trobada de pagesos per celebrar el Dia de la comarca.

CERVERA I Dissabte, 29 d’abril, va tenir lloc l’última funció de la temporada d’enguany dela Passió de Cerver. En total, aquest 2023, hauran tingut lloc 6 representacions que han congregat a més d’un miler i mig d’espectadors des de la primera funció que va tenir lloc el passat 26 de març al Gran Teatre de la Passió de Cervera. Aquesta representació es caracteritza per l’esforç d’un gran equip artístic i tècnic, que involucra al volant de 300 persones, les quals fan possible cada funció.

Aquest any, s’hi ha presentat diverses novetats que han afectat sobretot a la durada de l’espectacle i al seu dinamisme escènic. Uns canvis que han volgut apropar aquesta representació a les formes de consumir teatre més actuals i per un públic acostumat als ritmes més ràpids.

Més de cinc-cents anys d’història converteixen a les representacions de la Passió de Cervera en la més antiga del món, situant documentalment el seu naixement l’any 1477.

GUISSONA I El dimecres, 3 de maig, es va inaugurar a la biblioteca de Guissona l’exposició Pedrolo, revelat negre, un projecte de Miquel Traveria i Georgina Gorriz que s’inspira en les novel·les Joc Brut i L’inspector fa tard de Manuel de Pedrolo.

L’acte va ser presentat per la consellera comarcal de cultura Elisabet Jové i per Miquel Traveria, autor de les fotografies, a més de Dolors Pont, filòloga i tècnica del castell de Concabella que acull l’Espai Pedrolo. L’exposició consta de vinti-sis imatges en blanc i negre que es complementen amb textos de les dues novel·les i amb una introducció d’Anna Maria Villalonga Comissaria de l’Any Pedrolo. Catorze de les imatges estan inspirades en Joc brut i dotze en L’inspector fa tard.

Pedrolo, revelat negre reflecteix la intensitat, la foscor narrativa i el relat desesperançat i suburbial que, com comenta Anna M. Villalonga en la introducció,

es capta a L’inspector fa tard i l’erotisme intens que es traspua a Joc brut.

L’exposició, que es podrà visitar fins al dia 23 de juny a la biblioteca de Guissona, es traslladarà a la Sala Marsà de Tàrrega del 29 de juny al 9 de juliol.

Aquesta mostra és la primera de les set activitats programades per la 18a edició 7lletres. La resta d’activitats que es duran a terme entre els mesos de maig, juny i juliol seran la visita guiada a la Ruta Pedrolo de Tàrrega, el 6 de maig; la presentació del llibre Instants d’intempèrie de Montse Milan, guanyador

de la 17a edició de 7lletres, el 19 de maig a Cervera; un viatge literari i musical per l’obra de Josep Vallverdú, el 20 de maig a Sant Guim; la celebració dels 18 anys de 7lletres amb un cabaret literari a Cervera el 30 de juny; el lliurament del premi a Concabella el 7 de juliol i un sopar literari homenatge al Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona. ‘7lletres. El premi literari i més coses’ és una iniciativa del Consell Comarcal de la Segarra, la Paeria de Cervera, l’Ajuntament dels Plans de Sió i de l’Ajuntament de Tàrrega.

L’exposició Pedrolo, revelat negre dona el tret de sortida a la 18a edició de ‘7lletres. El premi literari i més coses’

Inauguren l’exposició “Pintem Viladot” creada per una vuitantena d’artistes amb diversitat funcional

TÀRREGA I Divendres, 5 de maig, Tàrrega va inaugurar ‘exposició «Pintem Viladot» a l’Oficina Jove de l’Urgell, un conjunt d’obra plàstica creada el 2022 amb participants de l’Associació Alba, en commemoració de l’any Viladot.

La mostra es podrà visitar fins al 31 de juliol i s’engloba en les activitats del festival Embarrat de Creació Contemporània (26 i 27 de maig, Museu Trepat).

Sota la direcció de l’artista Jaume Amigó, una vuitantena de joves i adults dels centres de Verdú, Tàrrega, Guissona, Cervera i Agramunt, de l’Associació Alba, van participar en els tallers d’art collaboratiu. Els artistes van pintar teles de gran format inspirades en algunes de les obres de Guillem Viladot, en el centenari del naixement de l’artista i poeta agramuntí. El festival Embarrat de Tàrrega va dedicar la programació de la seva vuitena edició a commemorar l’efemèride, per la singularitat del personatge, la seva vàlua artística i poètica, així com pel seu

compromís explícit amb Ponent i la llengua catalana. Un dels objectius prioritaris del festival és garantir i facilitar l’accés de totes les persones a la creació artística.

“L’art és una manera de fer inclusió social, l’art apodera i fa que les persones creixin i se sentin partícips. Amb aquesta exposició hem aconseguit totes aquestes coses”, va explicar Jesús Vilamajo director del Festival Embarrat. Els tallers coorganitzats pel festival i l’Associació Alba van culminar amb una activitat performativa el dia 2 de desembre de 2022 a la plaça Major de Tàrrega, en homenatge al Dia Mundial de les

MOLLERUSSA I

L'Ajuntament de Mollerussa rebia en els últims mesos denúncies constants d'avaries en les zones verdes del municipi, els serveis de jardineria van comprovar que aquests casos no es devien al funcionament dels equips sinó que eren provocats intencionadament. Segons fonts del consistori alguns d'aquests actes més vistosos, se sos-

pita que eren els mateixos que es penjava a les xarxes i es culpava a la deixadesa de l'equip de jardineria.

L'Ajuntament de la capital del Pla d'Urgell ha denunciat els fets a la Policia Local, acompanyada d'un informe dels tècnics del servei de Jardineria que constata els desperfectes en un centenar d’elements entre els quals hi ha aspersors, rotadors i difusors, valorats en 2.400 euros.

Persones amb Discapacitat Intel·lectual.

Per Jaume Amigó ha estat una experiència molt enriquidora. “Els pintors normalment pintem sols i aquí va ser al contrari, una immersió amb molta gent i moltes persones en un treball collaboratiu”, explicava durant la inauguració d’avui Jaume Amigó.

Per la seva banda, Míriam Arnaz, responsable de projectes culturals i artístics d’Alba, va explicar que per les persones d’Alba poder exposar les obres en espais públics és importantíssim per posar en valor el seu talent i la seva figura com artista. L’ex -

posició inaugurada el passat divendres 5 de maig compta amb una part de les creacions d’inspiració viladotiana. Una altra part de l’obra es pot veure instal·lada a la façana de Lo Pardal, seu de la Fundació Viladot a Agramunt. Aquestes activitats han estat coorganitzades pel festival Embarrat i l’Associació Alba, amb el suport de l’Ajuntament de Tàrrega, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de l’Urgell, Lo Pardal - Fundació Guillem Viladot i l’Oficina Jove de l’Urgell.

Impulsen la formació en màrqueting digital per a persones joves

TÀRREGA I L’Ajuntament de Tàrrega i l’empresa ADECCO han signat un conveni per impulsar un nou projecte formatiu adreçat a persones joves de 16 a 29 anys inscrites al programa de Garantia Juvenil. Es tracta d’un curs de màrqueting digital cofinançat pel Fons Social Europeu que s’impartirà presencialment a l’Oficina Jove de l’Urgell, a Tàrrega, del 10 de maig al 30 de juny, de 9 h a 14:30 h. La formació és gratuïta i inclou 230 hores de formació teòrica, 30 hores de formació en línia d’ocupabilitat i 12 hores d’orientació laboral amb coach.

Els requisits mínims per a fer el curs són tenir entre 16 i 29 anys, no estar estudiant ni treballant i ser beneficiari de Garantia Juvenil. No és necessari tenir coneixements previs, tot i que és valorable tenir interès en l’àmbit digital. La metodologia de la formació és principalment pràctica, amb casos reals, projectes i formadors professionals del sector. Aquesta iniciativa aporta eines per treballar en l’àmbit del màrqueting digital, dinamització de xarxes socials, disseny d’una pàgina web, introduir-se el comerç electrònic o bé continuar la formació en aquest àmbit.

El consistori ha pres aquesta decisió pel fet que en els darrers quinze dies s'han multiplicat els actes vandàlics. El reg de les zones enjardinades de Mollerussa compta amb 65 punts d’abastiment d’aigua, dels quals 39 en capten de la xarxa municipal mentre que els 26 restants s’alimenten d’aigua de pou no potable, la qual, a banda del reg, també s’usa en la neteja viària.

Presenten un nou recorregut per les pintures murals al fresc de Jaume Minguell

LLEIDA I La Diputació de Lleida i el Grup de Recerques de les Terres de Ponent han organitzat, per aquest mes de maig, un recorregut per les pintures murals al fresc de Jaume Minguell Miret. L’activitat vol posar en relleu el llegat mural del pintor lleidatà, del qual se’n celebra el centenari del naixement, i consistirà en les visites comentades a un total de vuit conjunts murals de la vintena que trobem a les Terres de Lleida.

La ruta donarà el seu tret de sortida amb la visita a les pintures al Palau de la Diputació, aquest divendres 5 de maig. Aquesta visita tindrà lloc a partir de les 18.00 hores i durant la mateixa es podrà gaudir i conèixer els detalls de les pintures murals de l’Hospital de Santa Maria de Lleida que es conserven al Palau de la Diputació, i que daten del 1964. Un dia després, el dissabte 6, serà el torn per a la Paeria de Balaguer, on la

visita al mural ‘Els Comtes d’Urgell’ (1972-73) que hi ha al vestíbul es combinarà amb la visita a l’exposició ‘Jaume Minguell Miret. La mirada del pintor’, actualment al Museu de la Noguera. Completaran el recorregut les visites als conjunts de les comarques de l’Urgell, les Garrigues i la Conca de Barberà. Així, el dissabte 13 es duran a terme les visites a les esglésies de Santa Maria de Verdú (amb pintures dels

anys 1949 i 1955), Santa Maria del Vilet (1959) i Sant Martí de Maldà (1958-1959); el dissabte 20, a les esglésies de la Immaculada Concepció de l’Espluga Calba (19541959) i de Sant Nicolau de Bellpuig d’Urgell (1975-1980); i el recorregut acabarà el divendres 26 de maig a l’església de Santa Maria de l’Alba de Tàrrega (1958-1965), una de les creacions més celebrades de l’artista.

Actes vandàlics en un centenar d'aspersors, rotadors i difusors de les zones verdes de Mollerussa

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Recomanacions sobre la gestió dels usos de l’aigua als municipis lleidatans

LLEIDA I

La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, van mantenir una reunió el dia 8 de maig, amb els alcaldes i alcaldesses i màxims representants dels consells comarcals de la demarcació de Lleida., per tal d’informar-los sobre l’actual context de sequera i posar sobre la taula possibles recomanacions en relació a la gestió de l’estalvi d’aigua en els usos no vinculats a la producció agrària i ramadera, bàsicament el consum

domèstic i altres serveis d’àmbit municipal, com ara la neteja de carrers, regs de zones verdes tant públiques com privades, ompliment de piscines, etc., amb l’objectiu de contribuir a garantir les demandes d’aigua per als propers mesos. A la sessió també hi va assistir el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. El director de l’ACA, Samuel Reyes, ha exposat una sèrie de recomanacions, prenent com a referència el que defineix el Pla de Sequera a les conques in -

ternes de Catalunya, com la recomanació que els volums totals d’aigua que entren al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no poden superar les quantitats de 250, 230 i 200 litres per habitant i dia (incloent activitats econòmiques i comercials) en funció dels escenaris de sequera declarats. Les recomanacions en relació al reg de zones verdes, l’ompliment de piscines i la neteja de carrers segueixen la mateixa línia que les que fixa el Pla de Sequera a les

conques internes. Des del Govern català s’ha posat de manifest l’activació d’ajuts en tot el territori català. En aquest sentit, al llarg de 2022, l’Agència ha destinat més de 600.000 euros a través de dues línies d’ajuts. Enguany, està previst una línia amb una dotació de 2 milions d’euros (inicialment la inversió prevista era de 800.000 euros i s’ha incrementat en un 150% arran de l’elevat número de peticions rebudes, que superen la vuitantena.

UDL I “Probablement d’aquí a 10 o 12 anys sabrem finalment si hi va haver vida a Mart”. L’astrofísic, químic quàntic i divulgador científic Joan Anton Català va dur a terme aquesta afirmació en el decurs de la xerrada que va tenir lloc el dia cinc a l’Auditori del Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera en el marc del Mercat de la Tecnologia de la UdL i amb motiu de l’Any Oró. Català ha explicar als més de 300 alumnes presents en la xerrada, que actualment hi ha 3 robots recollint mostres i que en la propera dècada s’enviarà una missió conjunta de la NASA i l’Agència Espacial Europea per tal de portar aquestes roques a la Terra i analitzar-les. “Si tenim sort, d’aquí a 10 o 12 anys farem el gran descobriment de la història de la

humanitat, trobar-hi restes de vida antiga de fa milers de milions d’anys, quan Mart tenia aigua líquida”. Català va afegir que el descobriment de vida, a banda de la importància intrínseca del fet, “té una transcendència enorme ja que, com va dir Carl Sagan, si mai descobrim que hi ha vida a Mart, al primer lloc fora de la Terra al que hem anat, al costat de casa, què no hi haurà a l’Univers, que és enorme”. El comissari de l’Any Oró, a qui li agrada comparar la investigació sobre la possibilitat de vida extraterrestre, actualment centrada en el Planeta Vermell, amb el joc de la ruleta en el que “ho hem apostat tot al vermell, que és Mart, i ara la ruleta ha començat a girar”, considera que hi ha possibilitats reals de trobar-hi vida.

Concentració a Lleida dels agents del sector agrari per exigir respostes i solucions a la situació de sequera

LLEIDA I

Unió de Pagesos (UP) convocava el dimarts 9 de maig una concentració i marxa lenta per exigir respostes i solucions a la situació de sequera.

Desenes de tractors es van concentrar en l’explana a l’entrada de Lleida en direcció a la Bordeta.

Els vehicles van començar la marxa en direcció al pont de la Universitat per posteriorment seguir per l’avinguda Madrid i acabar al voltant de la subdelegació del govern espanyol.

Allà, els pagesos van tallar una morera morta per mostrar simbòlicament el que hauran de fer amb els abrers fruiters si no poden regar durant tot l’estiu.

Inicialment, s’havia previst una trobada amb el subdelegat del govern espanyol, José Crespín, per

entregar-li en mà les reivindicacions, però aquest no hi era tot hi que se l’hi va comunicar per carta. La protesta va finalitzar amb la lectura del manifest on a banda de posar èmfasi en la greu situació que pateixen els pagesos i ramaders per la sequera, també es va questionar l’eficàcia de l’increment de la burocràcia que han de suportar amb la imposició del nou Quadern integrat d’explotació (QIE).

Acusacions a la CHE

UP denuncia la manca de planificació i improvisació de la CHE per les recents restriccions de reg a la conca del Segre, així com a la part baixa de l’Ebre. Per això, consideren imprescindible que se’ls informi, de forma totalment transparent, de la gestió que s’ha dut a terme dels recursos hídrics

de la conca de l’Ebre i dels sistemes que l’integren. No enten com a finals de la campanya de reg de l’any passat s’assegurava que la present estava garantida i

ara s’ha tallat el reg. Des del sindicat acusen a les hidroelèctriques d’haver “turbinat” sense mesura per generar diners i ara no hi hagi reserves.

UP denuncia la manca de planificació i improvisació de la CHE per les recents restriccions de reg a la conca del Segre, així com a la part baixa de l’Ebre. Per ai-

xò, consideren imprescindible que se’ls informi, de forma totalment transparent, de la gestió que s’ha dut a terme dels recursos hídrics de la conca de l’Ebre i dels sistemes que l’integren. No enten com a finals de la campanya de reg de l’any passat s’assegurava que la present estava garantida i ara s’ha tallat el reg. Des del sindicat acusen a les hidroelèctriques d’haver “turbinat” sense mesura per generar diners i ara no hi hagi reserves.

El coordinador d’UP a Lleida, Josep Sellart, ha avisat que la situació és “greu” per a la pagesia però que també ho serà per a la resta de sectors que en depenen. La setmana que ve es farà una altra tractorada fins a Saragossa.

JOSEP ANTON PÉREZ

“Probablement sabrem si hi va haber vida a Mart d’aquí a 10 o 12 anys”

ORIOL BOSCH

La Festa del Bandoler premia aquest any amb el pedrenyal d’honor a Jordi Borda

CASTELLSERÀ I Els propers 12, 13 i 14 de maig tindrà lloc a Castellserà la 19a edició de la Festa del Bandoler, festa declarada d’interès comarcal que vol rememorar els fets ocorreguts a la localitat, a finals del s. XV i principis del s. XVI, relacionats amb els bandolers. Fets que estaven, molts d’ells, relacionats amb el bandoler, cap de quadrilla, fill de la vila, Perot d’Argensola.

El “Pedrenyal d’Honor”, es concedeix cada any a una persona o entitat de referència, a nivell nacional o local.

Fins ara s’ha concedit, entre d’altres a l’Enric Calpena, pel seu programa de ràdio “En Guàrdia”, la revista “Sàpiens”, els abanderats de la Festa del Renaixement de Tortosa, als trabucaires de Cardedeu, al músic Jaume Arnella, a la il·lustradora Roser Capdevila o a l’AFANOC en la darrera edició.

Des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, s’ha cregut que enguany, la persona més adient per rebre aquesta distinció és Jordi

Borda Marsiñach, el director de Catalunya Ràdio, amb arrels castellseranines que va arribar al càrrec després del primer concurs públic per ocupar aquest càrrec. Jordi Borda, malgrat no néixer a Castellserà, sempre ha estat molt vinculat al municipi, on van néixer els pares i els padrins i sovint el podem veure al poble amb la colla d’amics de la infància. Cal destacar la seva estima cap a la terra ferma i que sempre que pot posa el nom de Castellserà en antena.

La novetat principal d’aquesta edició és la recu-

peració de la Gimcana de l’Alera que tindrà lloc el dissabte a la nit. Una gimcana que s’havia deixat de fer fa anys i que mitjançant l’Associació de joves s’ha volgut recuperar.

Així com també és una novetat, la Festa Jove organitzada per l’Associació de Joves del municipi i que tindrà lloc el divendres al poliesportiu municipal.

Per altra banda, i després dels anys de pandèmia, la voluntat de l’Ajuntament és seguir treballant per consolidar la festa i fer que de nou la gent surti al carrer per par-

ticipar de tots els actes que s’organitzin.

Aquest any es podrà veure una exposició a La Panera, una exposició de pintura de Jaume Prat. El Jaume és el fuster del poble, però un dels seus hobbies és la pintura i durant molts anys ha anat elaborant quadres de tota mena que ha mantingut a casa. De nou s’aposta per mostrar el talent local amb aquesta exposició.

Continuaran igual que altres anys, la fira amb productes artesans i gastronòmics, representacions teatrals, jocs i actuacions musicals. El diumenge al matí es celebrarà també la 22a trobada de puntaires de Castellserà, que aplegarà més de 200 puntaires. Destaquen també les danses populars, totes obra del compositor local David Pradas, que han estat les novetats dels darrers anys. Dues danses per adults, la “Dansa de l’Alera i el Perot” i la “Dansa del batlle” i la “Dansa de cal Tarragona”, pensada per als més petits.

Èxit de la Trobada de Grup de Recreació Medieval més antiga de Catalunya

CIUTADILLA I

El 29, 30 d’abril i 1 de maig, Ciutadilla va tornar a celebrar ‘Ciutadilla Medieval, la Trobada de Grup de Recreació Medieval’, que enguany arriba a la seva XXIa edició, convertint-se en la trobada més antiga de Catalunya, i amb la qual s’homenatja el passat de més de mil anys del municipi. Així mateix, aproximadament uns 170 figurants, que formen part de diferents grups de recreació d’arreu de Catalunya, València, Castella i Ara -

gó, van fer una recreació, amb el castell de fons, del dia a dia de la ciutadania a l’edat mitjana en la vila de Ciutadilla. El certament va oferir una gran varietat d’activitats, des de cercaviles, tornejos, competicions de tir amb arc o esgrima, tallers d’escriptura gòtica o d’elaboració de paper, actuacions teatrals o musicals, etc. A més a més, també va comptar amb un mercat medieval, amb un total de 32 paradetes, que oferien productes artesanals de proximitat.

El Paupaterres celebra els seus 25 anys amb una festa el 20 de maig

TÀRREGA I El Paupaterres de Tàrrega compleix aquest 2023 els 25 anys de vida i per commemorar l’efemèride ha organitzat una festa molt especial per al pròxim dissabte 20 de maig a partir de les 19 h al Museu Trepat. L’Associació Paupaterres i la Regidoria de Cultura han unit for-

ces per celebrar aquesta festa que comptarà com a plat estrella un concert conjunt de La Terrasseta de Preixens i l’Escola Municipal de Música de Tàrrega (EMMT). El grup ponentí, que compta amb cinc treballs discogràfics i ha actuat en els principals escenaris i festivals del territori, repassarà els temes més

populars acompanyats dels alumnes de l’EMMT. El concert, que començarà a les 20:30 h, s’emmarca dins el cicle ‘Tàrrega Sona 2023’.

La festa d’aniversari començarà amb l’obertura de portes de Cal Trepat a partir de les 19 h, quan l’organització repassarà els 25 anys de trajectòria

La Sala Marsà exhibeix una selecció de fotografies de Josep Maria Martí

TÀRREGA I La Sala Marsà de Tàrrega exhibeix fins al 4 de juny una selecció de fotografies del targarí Josep Maria Martí Carnicer. Són una cinquantena d’instantànies captades entre els anys 2008 i 2021, període durant el qual l’autor ha desenvolupat una constant afició a la fotografia. La ciutat de Tàrrega és la principal protagonista, amb vistes urbanes i del seu entorn rural.

Destaquen les imatges del Parc de Sant Eloi i l’Església Parroquial, edifici del qual reflecteix els murals de Josep Minguell o la re -

cent restauració del cimbori. No falten festes populars i religioses, paisatges de la comarca, fauna i viatges, en especial la ciutat de Nova York.

És, per tant, un recorregut sentimental de Josep Ma -

d’un dels festivals més consolidats del panorama musical català. Posteriorment, hi haurà una copa i cóc de benvinguda per donar pas al concert (5 e / persona). Les entrades ja es poden adquirir al web de Cultura Tàrrega. La festa continuarà amb música enllaunada de la mà de DJ FAP i sopar amb food trucks.

ria Martí Carnicer a través de la càmera, que ara fa extensiu al públic amb la seva primera exposició.

“La fotografia és un hobby molt important per a mi, i que combino amb la meva passió per Tàrrega”, afirma.

BELLVÍS I Jordi Pàmies, Maria Josep Escrivà, Àngels Marzo, Joan Francesc Dalmau, Xavier Macià, Jordi Pàmies o Jaume Suau, Jaume Pont, Josep Maria Sala-Valldaura entre altres van recitar els seus poemes en la setena edició de l’Hort Poètic, que es va celebrar el 30 d’abril a Bellvís. Es tracta d’una iniciativa que va arrencar el poeta i historiador mollerussenc resident a Bellvís Jaume Suau fa set anys amb la voluntat de reunir a l’elit

de la poesia lleidatana amb el seu públic, en un entorn natural i atractiu. Enguany entre els rapsodes l’Àngels Marzo que arribava de Màlaga, després de proclamar-se guanyadora del

Premi Estatal de la crítica de Poesia pel seu llibre El Rastre nival. Com en edicions anteriors els participants van poder plantar el seu poema i un arbre en la finca de l’hort.

Onze poetes lleidatans reciten la seva obra en la setena edició de l’Hort Poètic

Anuncis breus

BUSQUEM SOCIS INVERSORS

AMB CAPITAL per dur a terme activitats periodístiques i posar en marxa un nou diari optimista en diversos formats com també per tenir un espai dedicat la venda de productes de proximitat.

Telèfon de contacte 657 675 525 (trucar matins de 10 a 12 de dilluns a dissabte)

ES LLOGA BOTIGA GRAN I REFORMADA al centre de Tàrrega, en carrer comercial. Ideal per oficina, sabateria, botiga de roba, perruqueria... Bon preu. Interessats truqueu al 639 90 35 65.

La recepta

www.receptesfacils.com

Albergínies farcides de verdures

Recomanem

Autor: Xavier Garcia Pujades

Editorial:

Pagès Editors

Gènere: Assaig

OPONENTS

ASSAIG BIOGRÀFIC DE RESISTÈNCIES DEL S. XX

El periodista i escriptor Xavier Garcia amplia i reelabora les cròniques, els articles i els reportatges que publicà en diversos mitjans al llarg de gairebé cinquanta anys i ofereix una panoràmica d'algunes de les realitats socials, polítiques i ambientals de les terres de la plana de Lleida i del Pirineu, viscudes durant els anys setanta i vuitanta. Els testimonis personals d'escriptors i líders de pagesos, així com els combats populars en defensa de la terra, la llengua i la cultura catalana a Ponent, es barregen en una simfonia del que podríem anomenar la Catalunya no oficial, aquell conjunt de ciutadans que, des dels primers anys de la Transició política (1975-1980), van mostrar la seva disconformitat amb l'estructuració dels models polítics i econòmics que ens han dut als desordres actuals.

Autora:

Maite Alastruey Pérez

Editorial:

Pagès Editors

Gènere: Novel·la

SOLCAR MEMÒRIES

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Controla la teva impulsivitat o aquesta pot jugar-te una mala passada, fes-te a un costat i deixa de donar voltes al que et preocupa.

 TAURE 21-IV / 21-V. Para compte a l'hora de comunicar-te amb el teu entorn, encara que les teves intencions siguin bones, cuida les maneres.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Dies de dubtar sobre els teus sentiments, però abans de remoure el passat para a preguntar-te perquè i analitzar el teu voltant.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Prudència serà el teu mantra, centra't en els teus objectius i evita tota mena de distraccions que puguin fer-te perdre el focus.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Has de deixar de mirar-te el melic i ser més conscient del teu entorn i com les teves accions afecten la resta, practica l'empatia.

 VERGE 24-VIII / 23-IX. Encara que els dubtes t'ofeguin i t'impedeixin avançar, respira i mira endavant, tot el que necessites és dins teu.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Ara sembla que tot són discussions i males vibres, però has d'aprendre a fer un pas al costat i allunyar-te de qui trastoca la teva pau.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Et toca sortir de la teva zona de confort per buscar noves oportunitats que et portaran a experiències increïbles.

Ingredients:

· 4 alberginies mitjanes

· 2 cebes

· 3 tomàquets

Elaboració:

· 1 pebrot verd

· 1 pebrot vermell

· 100 gr de pernil

· 60 gr de formatge rallat

· Oli d'oliva

· Sal

· Pebre

· Romaní

Tallarem la part superior de les albergínies i les partirem al llarg, obtenint dues meitats de cada albergínia.

Farem talls fins en forma de malla a cadascuna de les meitats i les rostirem al forn aproximadament a 180ºC-200ºC durant uns 30-40 minuts. D'aquesta manera aconseguirem que s'estovin i serà més fàcil treure la polpa.

Mentre les albergínies estan al forn tallarem els pebrots i les cebes. També pelarem i tallarem els tomàquets.

Un cop tinguem les verdures tallades, afegirem primer la ceba en una paella amb un rajolí d'oli d'oliva. És important afegir primer la ceba que la resta de vegetals, ja que és la que tarda més a cuinar-se.

Quan la ceba comenci a estar daurada afegirem els pebrots verds i vermells tallats. Esperarem uns minuts fins que la verdura comenci a estar cuinada.

Un cop les albergínies estiguin toves, traurem la polpa vigilant de no trencar la pell, ja que la utilitzarem per posar el farciment. Afegirem la polpa de les albergínies a la paella amb la resta dels vegetals i barrejarem. En aquest moment podrem afegir a la barreja els trossets de pernil. Afegirem el tomàquet i el romaní. Si veurem que la farsa no queda prou sucosa podem posar una mica de tomata fregida.

Deixarem la mescla cuinant-se a foc mig lent durant uns 10-20 minuts fins que veiem que les verdures estiguin pràcticament per menjar.

Traurem el farciment de la paella i omplirem les pells de les albergínies amb la barreja de verdures que hem preparat prèviament. Posarem una mica de formatge ratllat per sobre de les albergínies farcides i les deixarem al fons a 200 ºC fins que el formatge quedi gratinat.

Sudoku

Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

www.sudokusweb.com

fàcil ↓ difícil ↓

La vivència sobtada d'una malaltia imprevista planteja a la Victòria la necessitat d'aprendre sobre allò que li ha donat la vida. Les arrels del seu dolor s'endinsen en la guerra civil a la comarca de la Llitera, la seva terra. I, guiada per les persones que l'han ajudat a créixer, fent de la seva memòria un acte d'estima, tempteja el futur, tot regirant el passat i el present d'uns personatges que a voltes són reals i d'altres, ficticis. Entre ells hi trobem la Fel, símbol del dolor i la desventura. Solcar memòries recull alguns elements de la tradició oral de la Llitera i, a través de la veu de tres dones reals, ens aproxima a una petita part de la seva història.

El racó de l'app

Electron

Amb l'app Electron, podràs veure la informació en viu de la bateria amb dades essencials com la salut total o la capacitat real. D'aquesta forma, podràs saber-ne el nivell de degradació i si cal reemplaçar-la. A més, també permet configurar alarmes per al nivell de càrrega per optimitzar la vida útil de la bateria.

Tricount

Tricount és una app pensada per equilibrar despeses entre un grup d'amics, per exemple durant una activitat comuna, de vacances o en un pis compartit. Cadascun dels membres d'aquest grup, introdueix quines despeses ha cobert i l'app calcula el saldo de cada participant i proposa la millor manera de passar comptes entre els membres del grup.

Waze Com a competidor de totes les apps de navegació amb cotxe, Waze és sens dubte una app a tenir en compte. El gran avantatge d'aquesta és que està pensada com una xarxa social; els usuaris avisen sobre retencions o incidents, actualitzant-ne l'estat a temps real i ajudant-nos a anticipar contratemps en els nostres viatges.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Els malentesos poden arribar a consumir la teva energia, protegeix-te i pensa en tu mateix a l'hora de prendre decisions.

 CAPRICORN 23-XII / 21I. Aquests dies tindràs alguns impediments per avançar cap als teus objectius, et caldrà ser persistent.

 AQUARI 21-I / 19-II. Aprofita els canvis que estàs patint com una oportunitat per tancar vells cicles, ara és el moment ideal per tenir aquella conversa difícil pendent.

 PEIXOS 20-II / 20-III. Els teus alts i baixos emocionals estan a l'ordre del dia, però cal analitzar d'on provenen i allunyar-te de qui ja no t'aporta pau.

ANUNCIS BREUS 973 501 878 redaccio@ comarquesdeponent.com publicitat@ comarquesdeponent.com

Solucions Sudoku

Pitonissa Carla

l’Agenda

Dimecres, 10/05

BALAGUER

Xerrada: Sexualitat, mateix concepte, diferent mirada. A càrrec de Sònia Notario, educadora especialista en sexualitats. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

BELLPUIG

Aula d'Extensió Universitària. Conferència: Plàstics i bioplàstics a càrrec de Ramon Canela i Garayoa, Doctor en Química Orgànica i professor a la UdL. A les 7 de la tarda, al Teatre Armengol.

De l'11/05 al 13/05

BALAGUER

Jazz al Pati. VI Mostra Internacional per a Joves Intèrprets. Amb la participació d'alumnes de darrer curs de Grau Superior de l'ESMUC, el Liceu i el Taller de Musics. Al pati dels antics escolapis. (Consulteu horaris al web de la paeria).

De l'11/05 al 15/05

TÀRREGA

Festa Major de Maig 2023. Consulteu el programa a la plana 13.

Dijous, 11/05

MOLLERUSSA

Festival Minúscul presentarà la seva programació. Seguidament actuació de Gerard Aledo amb Cançons C@ntades. A les 8 de la tarda, a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.

Del 10 al 24 de maig de 2023

de les Comarques

Presentació de la novella Les nostres mares de Gemma Ruiz Palà. Obra guanyadora del Premi Sant Jordi de Novel·la 2022 d'Òmnium.

A les 7 de la tarda, a la biblioteca Guillem Viladot. Cicle Brots. Representació de l'obra Monopoli amb Sara Espígul i Eduar Buch.

A les 9 del vespre, al Teatre Casal Agramuntí.

VILANOVA DE B.

XXXIX Marxa Ecològica i per la Pau. III Jornada de Treball a la plaça de la Marxa. Projecte de treball a jova per donar vida a aquest espai públic amb caixes niu, un mur de pedra seca i bancs de bioconstrucció. A les 10 del matí, a la plaça de la Marxa.

LA FULIOLA

Brevet 400km. Homologada per Randonneurs Mondiaux. Més informació a www.ateneupopular.cat. Sortida des de la plaça del Portal.

PREIXANA

BALAGUER

Teatre. L'últim toc. Una adaptació lliure de Jerusalem de Jez Butterworth. A les 4 de la tarda, al Teatre Municipal.

VILANOVA DE B.

XXXIX Marxa Ecològica i per la Pau. L'hora del Conte: La goteta Activitat familiar, amb la construcció d'un llibre col·lectiu. A les 6 de la tarda, a la Bilbioteca Glòria Tudela.

Dissabte, 13/05

AGRAMUNT

10è Mercat del Trasto. Dóna una segona vida a la roba, jocs, complements, petits mobiliari i electrodomèstic, llibres... que ja no fas servir. De 9 del matí a 2 del migdia, a la plaça del Pou.

11è Concert Ramon Casals amb el Cor de Cambra del Palau de la Música. Interpretarà El cançoner popular contemporani. A les 10 de la nit, al Teatre Casal Agramuntí.

BALAGUER

7a Fira d'Abril. Diverses activitats. A partir de les 11 del matí, al Molí de l'Esquerrà.

Nit dels Museu: Visita al museu de la mà de Maria Bullfarines. A 2/4 d'11 de la nit, al museu de la Noguera.

Club de lectura infantil: Agu Trot, de Roald Dahl.

Conduït per Diana Solé i J.

Miquel Varea. A les 6 de la tarda, A la Biblioteca Comarcal Jaume Vila.

Divendres, 12/05

AGRAMUNT

XIII Cicle Joves Intèrprets.

Concert del conjunt de guitarres del Conservatori de Cervera. A 2/4 de 6 de la tarda, a la sala d'audicions de l'EMMA.

Un llarg tomb Josep Vallverdú. Entrevista a l'autor, seguida de la projecció d'un vídeo relacionat amb la seva figura. A les 6 de la tarda, al Casal Lapallavacara.

Trobada dels casals d'Anglesola i Preixana. A les 2 de la tarda, dinar de germanor.

EL TARRÒS

Dia Internacional dels Museus. Sostenibilitat i Benestar. Jornada de portes obertes i programació especial. Consulteu les activitats a: https://espaicompanys.cat

Diumenge, 14/05

AGRAMUNT

Cicle EM'SONA. Concerts de primavera de l'Escola Municipal de Música d'Agramunt. A les 12 del migdia, a l'Església de La Donzell.

BALAGUER

Aplec Sardanista de Santa Maria de les Franqueses. A 2/4 d'11 del matí, al Monestir de Santa Maria de les Franqueses.

BELLPUIG

Cicle Teatre de Primavera. KL'AA, la teva cançó amb Companyia Inspira Teatre. Espectacle dirigit a famílies amb infants de fins a 5 anys. Dos passis: a les 11 del matí i a 2/4 d'1 del migdia.

PREIXANA

Ball amb Joan Cabonell. A les 7 de la tarda, al Pavelló Municipal.

STA. MARIA DE MONTMAGASTRELL

Festa de Sant Isidre: XIII Trobada de l'Associació d'Amics dels Tractors Antics de Ponent. Esmorzar popular a 2/4 de 10 del matí. Tres Tombs infantils a les 11 del matí i cercavila de tractors i vermut a les 12 del migdia.

D illuns, 15/05

BELIANES

Festa de Sant Isidre. Missa i benedicció dels tractors, al matí i benernar popular a 2/4 de 6 de la tarda, al Portal.

BELLPUIG

Cicle de Teatre de Primavera. Representació de l'obra Cunyades de Ramon Grau. Amb Àngels Bassas, Mònica Pérez, Fermí Fernández i Jordi Rios. A les 10 de la nit, al Teatre Armengol.

PREIXANA

Festivitat de Sant Isidre. Benedicció de tractors i maquinària agrícola i missa. A 2/4 d'11 del matí, a l'Ermita de Montalbà.

Dijous, 16/05

BALAGUER

Apropa Cultura. Un matí d'orquestra amb la participació de l'Estel i Salut Mental La Noguera. A les 10 del matí, al Teatre Municipal.

Divendres, 17/05

AGRAMUNT

Aula d'Extensió Universitària. Conferència: Descobrint els Ceriola, a càrrec del llicenciat en Geografia i Història Màrius Torrents Vicens. A les 5 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

Dijous, 18/05

AGRAMUNT

XVIII Cicle Joves Intèrprets. Concert de diverses agrupacions de corda i vent. A les 6 de la tarda, a la sala d'audicions de l'EMMA.

BALAGUER

Dia Internacional dels Museus. Portes obertes i visites guiades. A les 11 del matí, 1 del migdia i 6 de la tarda, al Museu de la Noguera; i a les 11 del matí, 2/4 d'1 del migdia i 5 de la tarda, al Centre d'Interpretació de l'Or del Segre.

TÀRREGA

Cicle Comerç i Progrés a la Tàrrega dels segles XVIII, XIX i XX. Conferència: El comerç a Tàrrega als segles XIX i XX, a càrrec de Jacinto Bonales, Doctor en Història. A les 8 del vespre, al Museu Tàrrega Urgell.

EL TARRÒS

Dia Internacional dels Museus. Sostenibilitat i Benestar. Jornada de portes obertes i programació especial. Consulteu les activitats a: https://espaicompanys.cat

VERDÚ

Dia Internacional dels Museus. Portes obertes. Col·lecció Ramon Boleda. D'11 del matí a 1 del migdia, al Museu d'Arqueologia.

Del 18/05 al 21/05

MOLLERUSSA

Festa Major 2023. Més informació a la plana 11.

BELLPUIG

Visita guiada a les pintures de Jaume Minguell. A 2/4 de 7 de la tarda, a l'Església Parroquial de Sant Nicolau.

MOLLERUSSA

IV Concurs de Salt a cavall 'In Memoriam'. CST-1, Lliga Catalana i Lliga Lleida. A les 10 del matí, a l'Institut Mollerussa.

TÀRREGA

Divendres, 19/05

BALAGUER

Representació de l'obra La visita de la vella dama a càrrec de l'Agropecuària Produccions. A les 8 de la tarda, a la Biblioteca Margarida de Monterrat.

BELLPUIG

Cicle de Teatre de Primavera. Representació de l'obra Cunyades de Ramon Grau. Amb Àngels Bassas, Mònica Pérez, Fermí Fernández i Jordi Rios. A les 10 de la nit, al Teatre Armengol.

TÀRREGA

Acte d'homenatge a les infermeres. A les 7 de la tarda, al local de la Societat Ateneu.

La Nit dels Museus. Presentació del vídeo de dansa de Jarana, a càrrec de Laia Santanach, directora de la companyia. A les 8 del vespre, al Museu Tàrrega Urgell.

Sopar amb cocs i concert de Joan Macià. A 2/4 de 10 de la nit, al terrat del Museu. Del 19/05 al 26/05

BALAGUER

Exposició: I tu, què tries? Emmarcada en la campanya del Mes del Comerç Just 2023. A la Biblioteca Margarida de Montferrat. Dissabte, 20/05

AGRAMUNT

Contacontes. Haki, la papallona màgica i Nhu i la revolta de les camisetes xerraires. Dins del cicle Comerç Just a les Biblioteques. A les 7 de la tarda, a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot.

BALAGUER

Visita comentada a l'exposició Jaume Minguell. La mirada del pintor. A càrrec de Camil·la Minguell. A les 6 de la tarda, al Museu de la Noguera.

BELIANES

XXXIX Marxa Ecològica i per la Pau. Xerrada: Pagesia i canvi climàtic. A les 6 de la tarda, a la plaça de la Marxa.

L'Hora del Conte. En Bum i l'estel dels desitjos amb Cia. Homenots. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Germanes Güell.

Mercat de les Antiguitas i les Arts. A les 5 de la tarda, al carrer del Carme.

Cicle Tàrrega Sona 2023 25è aniversari del Festival Paupaterres. La Terrasseta de Preixens + l'Orquestra de vent de l'Escola Municipal de Música de Tàrrega.

AGRAMUNT

Posa't la Gorra. Festa solidària a favor de l'Associació de Nens amb Càncer. Al Pavelló Esportiu.

EM'SONA. Concerts de primavera de l'Escola Municipal de Música d'Agramunt. A les 12 del migdia.

LA FULIOLA

Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula: Vasil d'Avelina Prat. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes.

PREIXANA

Ball amb Salvador Monedero. A les 7 de la tarda, al Pavelló Municipal.

Diumenge, 21/05

FONDARELLA

Mostra d'Oficis i Artesania. Més informació a la pàgina 15.

LINYOLA

8a Fira de la Camamilla i Tractors Antics. Més informació a la pàgina 14.

TÀRREGA

Juguem cantant. Trobada de Corals Infantils. En el marc del 60è aniversari de la Coral Infantil Mestre Güell. A l'1 del migdia, al Teatre Ateneu.

Dilluns, 22/05

TÀRREGA

Cicle Acció Tutorial Compartida amb Famílies. Taller La seguretat emocional en el meu infant a carrec de Iolanda Sisplugues. A les 6 de la tarda, a la Llar d'Infants El Triangle.

Com vau iniciar la vostra trajectòria dins del món de l'Hoquei?

Maria Porta: Fa uns anys, aquí a Vila-sana no hi havia cap activitat extraescolar, i els nens o nenes que volien dur a algun esport havien d'anar a Mollerussa o algun poble dels voltants. A partir d'aquí, un grup de pares es van ajuntar per muntar alguna activitat pels infants, i van elegir l'Hoquei.

Ramon Porta: Quan vam començar a muntar l'activitat, jo era el president de l'AMPA, i em van nomenar també president de l'equip. Ara ja fa 20 anys que desenvolupo aquesta tasca, tot i que m'encantaria que algú altre em relleves.

Què és l'Hoquei per vosaltres?

Maria Porta: Per mi no és només un hobby, sinó que ara mateix ho és tot. Faig Hoquei per tot el que m'aporta, valors, relacions… A través d'aquest esport he conegut molta gent i he viscut moltes experiències increïbles que m'han aportat molta felicitat. I doncs, ara mateix és un aspecte molt important de la meva vida, i no me la imagino sense aquest. Tot i que sé que algun dia ho hauré de deixar, de moment ho vull continuar gaudint.

Ramon Porta: Per mi no és una passió, com per la Maria, però sí que és un hobby. Tinc dues filles jugant i soc el cap visible de l'equip. El gaudeixo i inverteixo

diners.

Maria Porta: També vull afegir que l'hoquei m'ha ensenyat el que vol dir l'esforç, arribant fins on hem arribat del ‘no res’.

Com vau arribar fins a la final de la Copa d'Europa?

Ramon Porta: Per poder anar a jugar a la Copa d'Europa has de quedar entre els 4 primers classificats de la Lliga regular.

Maria Porta: Nosaltres durant tot l'any vam ser primeres, però a l'últim partit vam perdre, i vam quedar segones. Això ens va donar pas per jugar a la Copa d'Europa. Després de jugar diverses eliminatòries, l'últim cap de setmana d'abril, vam jugar a la ‘Final Four’, la semifinal i final.

Què ha representat aquest triomf per vosaltres?

Ramon Porta: Un somni.

Maria Porta: Sí, un somni. Però també, vol dir que hem fet història, perquè al final som l'equip del poble més petit d'Europa que ha arribat a la màxima categoria i a la final d'una Copa, què és molt fàcil dir-ho, però encara que no som conscients del que hem aconseguit. I com diu el meu pare, també és un somni, jo quan vaig començar a practicar Hoquei sobre patins mai m'hagués imaginat que arribéssim fins aquí, sí que vam perdre a la final, però encara queden dos títols en joc, i no es pot donar res per perdut. A més a més, l'any que ve tornarem a jugar i

Club Patí Vila-sana

res és impossible.

Ramon Porta: I cal subratllar que som l'únic equip de la demarcació de Lleida, de qualsevol disciplina, que hem arribat a jugar una final de la Copa d'Europa.

Penseu que els esports tenen suficient suport econòmic per part del govern?

Ramon Porta: Fa falta una cosa importantíssima, que aquí a Espanya no existeix, que m'imagino que acabarà arribant, que és la Llei de Mecenatge, és necessari que les empreses que inverteixen en els esports, se'ls desgravi més, ja que són causes socials.

A nivell de subvencions, sí que n'hi ha, però la majoria estan destinades a la màxima categoria, nosaltres en formem part, i per tant sí que tenim algunes subvencions, tot i que evidentment no n'hi ha prou. L'esport femení està molt apartat, i fan falta molts més diners, perquè les dones que vulguin viure de l'esport puguin tenir una nòmina digna, i actualment això no passa en cap esport femení, ni en el futbol.

Us heu sentit mai marginades dins del món de l'esport per ser dones?

Maria Porta: Jo, personalment, al nostre club no. Des del moment que vaig començar a jugar, el nostre equip ens han tractat molt bé, no ens ha faltat mai res. Però, sí que en alguns aspectes

ens hem sentit apartades, com a la Copa de la Reina, que és la versió femenina de la Copa del Rei, i es duu a terme des de ja fa uns anys, els millors horaris són pels nois, es feien càrrec de l'allotjament dels nois i de les noies no… Bé, són petits detalls, que al final et fan sentir que no s'aposta per les dones com pels homes, i fins que la gent que està al capdavant no tingui clar que l'esport femení també és espectacle i és esport, no avançarem. I calar que s'ha avançat, però encara s'ha d'avançar més. Ramon Porta: El nostre equip ha estat el que s'ha queixat sempre a la Real Federación Espanyola. Jo des del minut 1 he reivindicat i lluitat pels drets de les jugadores del Club Patí Vila-sana, que al final penso que és el meu paper.

Si haguessis de donar-li un consell a alguna noia que es planteja dedicar-se a l'esport, què li diries?

Maria Porta: Primer de tot, que ho fes. Què els obstacles que hi ha no siguin un impediment per lluitar pel seu somni, encara que sigui l'única noia. Tot i que, cal remarcar que molts clubs de molts esports tenen equips femenins, i això és un avanç molt positiu. Jo quan vaig començar, hi havia molt poques noies practicant esports, i t'havies de buscar la vida com podies. I crec que ara hi ha moltes més facilitats.

Canal d'Urgell, zona catastròfica

Els Canals d’Urgell són la infraestructura de reg més gran del país, regant una superfície d’unes 70.000 hectàrees. La seva construcció, culminada l’any 1862, va suposar una transformació a molts nivells per tot un territori en el qual l’aigua va passar a ser el leitmotiv del seu dia a dia. Ara, la situació de sequera pot fer que tot canviï. La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell es reunia en junta el passat dimecres 12 d’abril a la Casa Canal de Mollerussa i decidia tancar el subministrament al maig, obrint només una setmana per garantir l'abastament a la població, unes 77.000 persones. El director general del canal, Xavier Díaz, definia aquestes decisions com “pessimistes, però realistes”.

Aquest dijous es reunirà el ple de la Comunitat per proposar al Govern que declari el Canal d'Urgell com a Zona Catastròfica i a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que estableixi l'estat excepcional per sequera extraordinària. Les pèrdues que patirà el sector agrari seran, també, excepcionals i davant de l'abisme que malauradament tothom albira, cal estar preparats per compensar els danys.

El futur ja és present. Hi havia un clam del planeta que anava ressonant a poc a poc, però que ara s'està fent latent a un ritme vertiginós. Només ens cal sortir al carrer per notar-ho. En un desenvolupament sense límits com el que impregna la nostra societat —capitalista—, l'aigua n'és un dels motors imprescindibles que passem per alt per la senzillesa de l'acte d'obrir l'aixeta i que en baixi aigua. L'alerta sempre apareix quan potser ja és tard: pantans buits, canals tancats i limitacions horàries del subministrament com les que ja estan sofrint alguns municipis catalans. La resposta a la sequera, sens dubte, ha de ser ràpida i segurament acabarà sent dolorosa. Tanmateix, la reflexió sobre el que ens ha dut aquí ha de ser lenta, lentíssima. Al meu país, la pluja no sap ploure, que deia Raimon. Però per què no sap ploure? En la reflexió imperiosa que, afortunadament, fa uns anys que sembrem entorn la crisi climàtica, l'aigua hi havia jugat moltes vegades un paper secundari quan, ara més que mai, està sent una de les primeres protagonistes del col·lapse. Fa feredat sentir que estem en un punt de no retorn i que aquesta excepcionalitat que apunten els regants dels Canals d'Urgell es pugui cronificar. La responsabilitat no és culpabilitat i, en el temps que busquem culpables, la situació s'agreuja. Cal actuar i cal fer-ho perquè no només és una partida on jugui l'agricultura, sinó que hi juguem tots i, malauradament, no ens queden cartes a les mans.

RAMON PORTA, PRESIDENT DE L'EQUIP I MARIA PORTA, JUGADORA I CAPITANA

TEXT I ASMAA R. BELLAHBIB · FOTO I ASMAA R. BELLAHBIB