Sort

Cartells per conscienciar sobre la convivència entre el turisme i l’activitat agrícola i ramadera

SORT

La Federació Raça Bruna dels Pirineus (Februpi) impulsa una campanya per facilitar la convivència entre l’activitat turística i la del sector primari que es duu a terme a les àrees de muntanya. Així, han fet un centenar de cartells on, de manera simpàtica i amb un toc d’humor, volen conscienciar els visitants de tots els “riscos i perills” que poden trobar si entren en aquestes zones, com ara sentir el toc de campanes, veure els ramats que hi viuen o la tasca que hi fan els agricultors i ramaders. El primer d’aquests cartells es va col·locar el passat 21 de juny en una de les entrades del poble de Prullans (Cerdanya) i la idea és frenar les conductes incíviques detectades entre una petita part dels turistes que visiten els entorns naturals. El president de la Februpi, Joan Noguera, va explicar que la campanya pretén ser una crida a la població perquè “s’adapti a les característiques particulars dels pobles de muntanya i de la vida a pagès”. Tot i això, va voler deixar clar que si bé la gran majoria dels turistes respecten l’entorn, n’hi ha una minoria que no ho fan i aquest percentatge està creixent tenint en compte l’augment del nombre de visitants als entorns naturals. La iniciativa s’inspira en altres accions que s’han dut a terme a

ALBERT LIJARCIO (ACN)

França i altres territoris i s’espera que diversos municipis decideixin sumar-s’hi i instal·lin els cartells. Per la seva banda, l’alcalde de Prullans, Albert Maurell, que també és ramader, creu que els “conflictes de convivència” que s’han donat no arriben a ser considerats un problema. Tot i així, veu necessari enviar el missatge sobre la necessitat que cal “conviure” amb el sector primari. En aquest sentit, va afegir que els cartells no volen ser ofensius i va detallar algunes problemàtiques amb les quals es troben, com ara l’entrada de persones a finques que estan a punt de dallar o els residus que hi deixen.

SORIGUERA Obres al camí de Llagunes

El Govern ha autoritzat el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a fer una despesa per a contractar les obres de millora del camí d'accés a Llagunes i d'estabilització del talús en l'encreuament amb el barranc de Coma Sarrera, al terme municipal de Soriguera. L'import de l'actuació és de 810.053,44 euros, el qual es distribuirà en 324.021 euros per enguany i 486.032 euros pel 2022. L'Ajuntament de Soriguera va sol·licitar intervenir-hi pel perill d'esllavissades en el pas del barranc.

RIALP Manel actuarà el 7 d’agost a la ‘catedral de la fusta’

El Festival de Música Vila de Rialp presenta un cartell amb 8 concerts de diferents estils musicals del 10 de juliol fins al 26 de setembre. L’actuació estrella serà la de Manel el 7 d’agost. El fet especial d’aquest concert serà l’espai, ja que es farà a la batejada com ‘la catedral de la fusta’ de Catalunya per part dels organitzadors. Es tracta d’una nau de l’empresa Fustes Sebastia de Rialp, pionera i líder en la construcció de cases de fusta. Dins un espai ple de fusta on les premisses són “la sostenibilitat i l’ecologia” tocarà la banda barcelonina. Ensemble Pyrinèe actuarà el 31 de juliol, però el projecte és més ambiciós i les seves actuacions, unides a la vessant pedagògica, es perllongaran durant tot l’any. Abba Taano, Ivón Frontela, Toti Soler i Gemma Humet, Joel Bardolet i Guillermo Pastrana, Yuri Martinov i Alexei Lundin i la Swing Pallars Orquestra són la resta de formacions que completaran el cartell del Festival de Música Vila de Rialp. L’objectiu de cada edició del festival, aquesta la 21a, és el d’oferir a la gent del Pallars i de la resta de Catalunya un projecte cultural en l’àmbit de la música “de primer ordre”, va dir el president de l’Associació, Josep Sabarich. Per a Sabarich, aquest festival ha d’anar acompanyat de “qualitat artística, interès de la programació i impacte del projecte al Pallars”. Després de 21 anys al capdavant del festival, Josep Sabarich plega i deixa la direcció en mans de Quim Térmens, director i primer violí de l’Orquestra Terrassa48, violinista de gran prestigi, deixeble del gran violinista Gonçal Comelles. Durant vint edicions, s’han realitzat un total de 198 concerts amb més de

MARTA LLUVICH (ACN)

30.000 espectadors. Cada edició del festival també compta amb la seva vessant social i alguns dels concerts s’han celebrat en residències per a la tercera edat. Aquesta edició volen ajudar a la fundació ‘Música para salvar vidas’ d’Uganda.

SORT Reclamen materials més sostenibles per embolicar les bales d’herba

La proliferació de les bales d’herba embolicades amb plàstics per millorar la seva conservació ha arribat acompanyada de la necessitat de gestionar el reciclatge d’aquest plàstic. Es tracta d’un volum considerable que el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça fa nou anys que gestiona la seva recollida i el del Pallars Sobirà, cinc. La solució definitiva pels ramaders passaria per materials més sostenibles com el plàstic compostable. En el cas de la Ribagorça, pionera en aquest

MARTA LLUVICH (ACN)

servei de recollida, suma 30 explotacions ramaderes i recull anualment 15 tones de plàstics. En el cas del Sobirà, una cinquantena de ramaders s’han sumat al projecte i el Consell recull unes 14 tones de plàstics.

TREMP Èxit del renovat Festipallars

El Festipallars es va tornar a celebrar enguany amb molt bona acollida per part del públic. Com a mesura de prevenció contra la Covid, es van programar un total de cinc concerts en cinc municipis diferents, que van tenir lloc entre el 23 i el 26 de juny. Amb l’objectiu de promoure el talent musical local i de mantenir la filosofia del festival, cada concert va comptar amb dos grups de la comarca. El primer concert va tenir lloc a l’Espai Cultura La Lira el dia 23 a càrrec de Far Out i Fugint del Silenci. L’endemà la música va arribar a la Pobla de Segur i a Talarn; el dia 25, a Salàs de Pallars, i el dia 26, a Isona. A banda dels grups esmentats, també van actuar Mercè i Arnau, Ramones & Mazmorrras, la solista Nuni Moreno i els històrics Adrenalina.

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ