La Fuliola

Les festes del Segar i el Batre es renoven apostant per la formació i la participació

LA FULIOLA

LAIA PEDRÓS

Després de la suspensió l’any passat per la pandèmia, les festes del Segar i el Batre de la Fuliola també han trampejat el perill de desaparèixer al cap de 40 anys d’història obrint una nova etapa centrada en la formació i la participació popular. Lluïsa Solsona, presidenta de la nova junta organitzadora, va explicar que “volem transformar-la i adaptar-la amb l’objectiu de fer unes festes més participatives i encarades a la formació”. En aquest sentit, va assenyalar que “no volem que el visitant vingui només a mirar sinó que també pugui tocar les eines tradicionals, provar-les seguint les indicacions dels experts, i que pugui jugar amb les garbes i el blat”. Solsona va reconèixer les dificultats per les quals passa el certamen: “Som conscients que és difícil que la festa torni a ser com abans i que mantinguem una gran flota de segadors i batedores com teníem, però no hem perdut l’esperança i apostem per transformar el certamen centrant-nos en la participació del públic i en la formació.” Així, entre els alumnes del primer taller de sega, celebrat el passat 27 de juny, hi havia Mireia Pedro, que va valorar positivament l’experiència: “És la primera vegada i és una cosa molt diferent i nova però en tenia moltes ganes; en el meu cas se m’ha donat millor fer garbes que utilitzar la dalla". Pedro va destacar que “la festa mostra l’evolució del treball al camp i, al provar-ho, veus realment el canvi que ha suposat. Només des de la falç a la dalla ja va suposar un gran avenç, i després amb les diferents màquines”. També va animar a participar-hi per “recordar com han evolucionat les tasques al camp”. Per la seva part, l’alcalde, Jaume Ferrer, va afirmar que “estem molt illusionats que la festa pugui continuar i des de l’Ajuntament donem el nostre suport per aconseguir-ho”. La festa del Batre serà el diumenge 11 de juliol, en una jornada que es completarà amb un concert de Lo Pardal Roquer. La vigília s’impartirà un taller de cuina entorn del menjar típic dels segadors i batedors amb sopar posterior. Solsona va animar la gent a assistir-hi el dia 11: “Ens trobaran aquí a partir de les 9 del matí. Hi haurà una senzilla demostració de les tasques de segar i de batre, amb un barret i un mocador de regal per als alumnes".

TORNABOUS No donen llicències d’eòliques

El ple de l’Ajuntament de Tornabous, celebrat el passat 21 de juny, va aprovar per unanimitat suspendre per un any la tramitació de plans urbanístics derivats i l’atorgament de llicències o autoritzacions d’edificació, instal·lació o ampliació relatives a activitats i usos de producció d’energia i no destinades a l’autoconsum. L’equip de govern (Poble Viu-Amunt -CUP-), que va presentar la proposta, remarca que amb aquesta suspensió no s’està en contra de la implantació de les renovables sinó que aquesta no respongui als criteris d’aproximar la producció als centres de consum, potenciar l’autoproducció i aprofitar els espais ja alterats per l’activitat. Els anticapitalistes també denuncien que les comarques de Ponent exemplifiquen la desregularització del sector de les renovables.

TORNABOUS Contracten 8 joves del poble per a la gestió de les piscines

Joves de Tornabous es fan càrrec aquest any de la gestió del dia a dia de les piscines, és a dir, el control d’accés, la venda d’entrades diàries i el bar. L’alcalde, David Vilaró, va explicar que “en un primer moment i com s’havia fet sempre, el vam treure a concurs però només vam rebre una proposta que oferia menys del que demanàvem, i davant aquesta situació vam decidir contractar tres persones del municipi, tenint en compte també que algunes s’han quedat sense feina per la pandèmia, però quan vam veure que s’hi havien presentat vuit joves vam considerar que la millor opció era contractar-los a tots i provar una nova forma de gestió”. Vilaró va afegir que “de moment estem molt contents amb la iniciativa i, si funciona, no descartem mantenir-la en el futur i fins a ampliar l’horari”. També va afirmar que és una oportunitat enriquidora per als joves, “ja que per a alguns serà la seva primera experiència laboral, aprendran a autogestionar-se alhora que treballaran la responsabilitat, l’esforç, l’empatia i el treball en grup”. Aquests joves tenen entre 17 i 24 anys i cinc d’ells van valorar “molt positivament” la iniciativa.

LAIA PEDRÓS

TORNABOUS El Molí d’Espígol reprèn les visites guiades gratuïtes amb èxit

LAIA PEDRÓS

Més d’una vintena de persones van participar el passat 26 de juny en la primera visita guiada gratuïta a la ciutat ibera del Molí d’Espígol de Tornabous des de la seva represa per part de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l’Ajuntament d’aquest municipi de l’Urgell amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre un dels jaciments més importants del país. Des de l’organització es van mostrar “molt satisfets” amb la bona acollida que va tenir la recuperació de les visites guiades previstes per als últims dissabtes dels mesos de juny, juliol, agost i setembre. L’alcalde, David Vilaró, es va mostrar content d’atreure turistes al municipi i va indicar que és una bona elecció, atès que poden completar la jornada coneixent l’Espai Lluís Companys del Tarròs. Després de recórrer el jaciment, que es creu que correspon a Atanagrum (la capital del poble ilerget), els visitants van participar en degustació de cervesa Iberika.

Maldà, referent de les escultures en pedra

MALDÀ

FOTOS: LAIA PEDRÓS

Maldà vol convertir-se en un referent de les escultures en pedra. Un primer pas per aconseguir-ho és el Maldant la pedra, un festival d’intervenció socioartística a la pedra que va celebrar amb bona acollida la primera edició la setmana passada. La principal activitat va ser la intervenció en pedres situades al camí d’accés a l’ermita de Sant Joan per part dels artistes Marta Pruna, Nomar Guixé, Nacho Culleré, Noemí Palacios i Kim Schmitz. Així mateix, es va programar una exposició, una conferència, un taller infantil i un concert d’arpa amb Berta Puigdemasa a la bassa de les Comes. L’objectiu principal de Maldant la pedra és posar en valor la pedra com a element bàsic en l’evolució de la humanitat, principalment des del punt de vista constructiu i artístic. El festival també generarà itineraris lligams amb escoles d'art. La intenció és que la iniciativa sigui un referent a Catalunya i a nivell internacional així com un focus d’interès turístic i cultural per a Maldà.

TORNABOUS Demanen una sessió del Parlament

La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, va anunciar el passat 29 de juny que celebraran una reunió ordinària de la mesa de Parlament a Tornabous recollint així la proposta de l’Ajuntament d’aquest municipi de l’Urgell on va néixer Lluís Companys. Segons Borràs, "fem així present el Parlament arreu del país i relliguem, amb aquest canvi de legislatura, el fil que ens vincula amb el MHP Companys". L’alcalde de Tornabous, David Vilaró, ho va valorar molt positivament: "Estem molt contents perquè a banda d’un reconeixement a la figura de Lluís Companys, també és apropar les institucions a la ciutadania". Vilaró ha assegurat que "ens fa molta il·lusió que sigui Tornabous el municipi que acollirà per primera vegada una reunió ordinària de la mesa del Parlament fora del Parlament". Vilaró també va posar en valor que "es reconegui Companys com a primer president del Parlament".

TÀRREGA Convocada la nova beca en homenatge a Joaquim Capdevila

LAIA PEDRÓS

La beca d’estudis humanístics i ciències socials en homenatge pòstum a l’historiador i lingüista Joaquim Capdevila i Capdevila (1967-2017) ja és una realitat. Els interessats en participar en la primera edició tenen temps fins al 23 de juliol per presentar els seus projectes. La beca compta amb dues línies d’ajuts dotades amb 1.500 euros cadascuna: una pretén impulsar la producció d’estudis en el camp de les humanitats i les ciències socials en el sentit ampli i l’altra se centra en els estudis d’investigació històrica i memòria de la comarca i la seva àrea d’influència. En nom de la família, Sònia Rubió, vídua de l’homenatjat, va agrair que "aquesta beca sigui una realitat, pensem que honora molt la tasca intel·lectual que va fer per aquestes terres i volem mostrar la nostra màxima satisfacció perquè el seu nom tingui aquesta representació pública". La beca, de caràcter anual, és una iniciativa conjunta del Consell de l’Urgell i dels ajuntaments de Tàrrega i de Maldà amb l’objectiu que el record de Joaquim Capdevila Capdevila quedi perpetuat. S’ha de destacar que els treballs guanyadors es publicaran en una nova collecció d’URTX.

AGRAMUNT Exploren la dimensió artística del torró

LAIA PEDRÓS

Agramunt explorarà la dimensió artística del torró en la setena edició del curs d’estiu ‘Art i Territori’ de la UdL, que se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juliol. Ho farà amb un taller impulsat per l’artista de Ponts Joanpere Massana. L’alcaldessa, Sílvia Fernàndez, va destacar “la voluntat de lligar el ric patrimoni gastronòmic, gràcies a les empreses torronaires del municipi, amb el ric patrimoni cultural, artístic i arquitectònic d’Agramunt”. Per la seva part, Massana va detallar que “davant la impossibilitat de treballar el torró en si mateix, treballarem el seu embolcall, la caixa, a nivell modular per crear nous objectes de gran format per tal de donar-los-hi una nova funció”. El curs, L’objecte trobat, comptarà amb diferents activitats, bàsicament de caràcter pràctic, a càrrec de reconeguts artistes.

L’ESPAI DE L’ESTALVI

ECONOMIA CIRCULAR

L’Economia Circular és un nou model que es contraposa amb la clàssica economia lineal -comprar, consumir i gastar- i que busca la reducció de l’ús de matèries primeres. En aquest sentit promou la reutilització, la reducció i el reciclatge per afavorir l’optimització dels recursos naturals que tenim. Allargar al màxim l’ús dels productes i minimitzar la generació de residus són aspectes bàsics pel desenvolupament d’una economia sostenible.

Aquest nou model s’està imposant com un canvi de mentalitat clau en aquest moment de transició, de reactivació econòmica després de la pandèmia i de transformació cap a un model econòmic i social més sostenible.

L’ECONOMIA CIRCULAR APLICADA A CASA

Moltes empreses, institucions, ciutats i entitats ja l’apliquen i en aquest sentit es pot implementar, també, a les nostres llars si incorporem una nova mentalitat al nostre consum:

Allargar al màxim la vida útil dels productes

Fer compres reflexives

Consumir productes sostenibles

Promoure la reutilització

Aptar pel manteniment i la reparació Són petits canvis que ens ajudaran a generar menys residus, a reduir la nostra petjada mediambiental i a estalviar.