La CHE preveu restriccions d’aigua i una campanya “difícil” a la part de la conca que té a Catalunya

MOLLERUSSA I La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) preveu restriccions a l’ús de l’aigua en la campanya del regadiu però també altres usos no econòmics o no agraris com l’hidroelèctric davant l’actual situació de sequera. La situació de la conca de l’Ebre a Catalunya és la que té les “pitjors perspectives”, segons la presidenta de l’organisme, Maria Dolores Pascual, que dimarts 28 de febrer va visitar la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. En aquest sentit, va apuntar que el mes de març serà “determinant” per prendre decisions si no hi ha un canvi de tendència, però en qualsevol cas, va dir que la campanya serà difícil. De fet, el regadiu ja aplica restriccions al canal d’Aragó i Catalunya i a l’Urgell s’ha plantat més cultiu de secà. Pascual va assegurar que “desgraciadament” la part catalana de la conca de l’Ebre és la que té pitjors perspectives en l’actual sequera. I és que al marge esquerre, tot i que la situació tampoc és bona, almenys van caure precipitacions a la capçalera que han permès “millorar una mica”.

Davant aquest panorama, Pascual va dir que la CHE està en contacte permanent i en vigilància per les zones crítiques, com pot ser la conca del Segre, que està en situació d’emergència des de fa molts mesos. Els contactes es mantenen amb la Generalitat, tant pel que fa a l’activitat agrària com també amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els usuaris. Uns usuaris dels quals

Pascual va matisar que tenen capacitat de reduir i preveure, i per això s’han adaptat, com és el cas

El regadiu ja aplica restriccions al canal d’Aragó i Catalunya i a l’Urgell s’ha plantat més cultiu de secà dels pagesos, modificant els cultius per plantar els que tinguin menys demanda d’aigua.

Al març hi haurà les juntes d’explotació dels diferents territoris de la conca de l’Ebre i allà es prendran les decisions més rellevants per al conjunt de la campanya. Pascual va remarcar que no perd l’esperança en què hi puguin haver precipitacions a la primavera, però va reconèixer que cada vegada queda menys temps i, per tant, ja s’estan adaptant a la realitat que els espera.

L’embassament de Rialb es troba a menys del 12% de la seva capacitat total. Les mesures es prendrien per tal de garantir l’aigua de boca i també els cabals ecològics dels rius fixats al Pla Hidrològic que s’acaba d’aprovar. En qualsevol cas, Pascual va dir que qualsevol restricció es prendrà de manera consensuada i va recordar que la campanya passada ja hi va haver un “exercici de responsabilitat”. Així, va posar el focus en altres usos de caràcter no econòmic de l’aigua, o no agrari com l’aprofitament hidroelèctric, que veurà reduïdes les seves expectatives. Per la seva banda, el president de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros, va remarcar que els pagesos han apostat enguany pel cultiu de cereal d’hivern a un 50% de la zona regable. Ros es va mostrar esperançat en l’arribada de pluges, però també convençut que se salvarà la campanya si continua la sequera, ja marts 28 de febrer a Mollerussa. L’Estratègia està contemplada en el Pla Hidrològic de l’Ebre 22-27, dins de la mesura “Actuacions en conservació de la biodiversitat dels Canals d’Urgell”, amb una inversió de 3 milions d’euros del pressupost de la Confederació. que el cereal es deixa de regar a finals de maig i hauria de ser «molt dramàtic» que a l’estiu no es poguessin regar els arbres fruiters i altres cultius fins a finalitzar la temporada al setembre.

El grup de recerca de la Universitat de Lleida que s’ha encarregat d’elaborar aquesta estratègia ho ha fet amb l’objectiu de millorar l’estat ecològic dels cursos i masses d’aigua, crear espais com a hàbitat per a espècies de flora i fauna de ribera autòctones i controlar les espècies invasores, millorar la connectivitat fluvial del riu Segre, i posar en valor el patrimoni hidràulic dels Canals d’Urgell amb la finalitat de potenciar l’educació ambiental i com a base per a la promoció local.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic) ha elaborat l’“Estratègia per a la millora de la biodiversitat en l’àrea regable dels Canals d’Urgell”, de la mà de la Universitat de Lleida, presentada di -

Els Canals d’Urgell tenen una superfície regable de 75.000 ha, entre les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, la Noguera, les Garrigues i l’Urgell. El sistema de regadiu es compon dels Canals d’Urgell (Principal i auxiliar), conjuntament amb les seves séquies principals. El canal principal es proveeix de l’embassament de Rialb – Oliana i el canal auxiliar, de l’embassament de Sant Llorenç – Camarasa.

A través de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell (CGRCU) se subministra aigua a 21.000 regants, agrupats en 21 col·lectivitats, i es proveeix a 55 municipis, amb 112 nuclis i més de 117.000 habitants.