entrevista Teresa Jordà i Roura

Consellera del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Els pròxims dies tenim una reunió amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per veure com gestionar la situació de sequera plegats.

Quina és la seva visió de la 150a Fira de Sant Josep?

Primer de tot, vull començar per felicitar l’organització per aquest segle i mig d’història d’un certamen que va començar a caminar l’any 1872, i que ha passat des de ser inicialment ramader a esdevenir la gran Fira que coneixem avui, sense deixar mai de ser mirall del nostre sector i del país. I és clar que n’ha viscut de tots colors, però malgrat les adversitats com la més recent, la Covid19, que va impedir realitzar l’edició de l’any 2020 i va fer ajornar la de 2021 al juny, aquest certamen se’ns presenta tant o més viu que mai. Enguany el nombre d’expositors s’ha incrementat en una quarta part, arribant als 253, i la superfície neta ocupada ha augmentat gairebé un terç, fregant els 22.000 m². A més encara hi ha un altre motiu de celebració, que és la remodelació i reorganització del recinte firal.

Quines són les expectatives amb relació a la Fira?

Després de molts reptes superats i projectes assolits al llarg d’aquesta tan dilatada i exitosa trajectòria de 150 anys, enguany, com sempre, aquest certamen se’ns presenta amb moltes i importants novetats, entre les quals, destaca una nova ubicació, que també comportarà l’esmentada remodelació del recinte firal i que alhora s’esdevé responent a l’oportunitat de generar un major i més potent espai comercial, expositiu, professional, sectoritzat, i adaptat a les demandes d’una part important dels expositors, el que permetrà oferir moltes més activitats dinàmiques i interactives paral·leles, a més de l’ampli ventall d’accions diverses que ja es ve celebrant com les indispensables jornades tècniques, i que enriqueixen i aporten un important valor afegit a la part expositiva de la Fira.

Enguany hi ha hagut molts canvis en la Fira amb l’ambició de créixer. Què representa aquest creixement per a Lleida? I per a Catalunya?

De tothom és sabut que aquesta fira ha estat, és i serà una rellevant plataforma-aparador i referent del sector primari de les terres de Lleida, i del país, i que després de 150 anys segueix creixent, i sent un fidel testimoni i reflex de les transformacions, reptes i oportunitats que al llarg del temps ha viscut i viu aquest sector, que com no em cansaré de dir és estratègic, imprescindible, dinàmic, competitiu, innovador i sostenible, i per extensió de l’economia productiva de la terra, de Lleida, i conjunt del país.

Així, amb aquesta efemèride del 150 aniversari i el creixement que ens presenta el certamen d’enguany, s’obre una nova etapa carregada de noves oportunitats de futur, en què continuarem treballant plegats per a superar reptes i continuar endavant i sempre amunt, afrontar plegats el present i el futur que encarem com a sector, i com a país.

És oportú preguntar-li quina és la situació actual de la sequera a Catalunya? I específicament a Lleida?

Portem 29 mesos sense pluja. De fet, més de 2 anys consecutius de manca d’un règim normal de pluges que aportin, recursos allà on els han d’aportar, als rius, als aqüífers i evidentment també als embassaments.

A hores d’ara, les conques internes estan sobre el 27 %. I si no es troben més baixes és perquè fa temps que estem actuant: la producció hídrica de recursos no convencionals provinents de la dessalinització o de la regeneració, sens dubte, ha estat essencial en aquests mesos. Això ha permès que el 2022 hàgim pogut aportar més de 160 hectòmetres cúbics d’aigua de més al sistema, l’equivalent al volum de l’embassament de Sau. Sense aquesta aportació avui, òbviament, estaríem en una situació molt pitjor.

Davant aquest escenari hem activat una sèrie de mesures. La primera, com ja saben és l’activació de la fase d’excepcionalitat del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià Muga. En segon lloc, portarem a aprovació al Parlament el decret llei amb mesures d’emergència que ens permetran protegir els abastaments. Això ens permetrà agilitzar actuacions a tots els municipis. La terce- ra mesura ha estat incrementar el volum d’aigua que passa de Sau a Susqueda per no perdre ni una sola gota d’aigua i preservar-ne la qualitat. I, finalment, la quarta, és triplicar esforços per al transport d’aigua, si calgués, en camions cisterna, passant de 800.000 euros a 2 milions d’euros.

Totes aquestes mesures són una mostra de l’acció decidida del Govern per adaptar-nos als efectes d’una sequera sense precedents. Però també hem de ser conscients que situacions com aquesta no seran excepcionals en un escenari de crisi climàtica com l’actual, per això, més enllà d’una actuació puntual, hem de tindre una visió més global. I, això, passa per planificar en infraestructures hídriques per tenir un país més preparat i més resilient als canvis, no només que hi ha ara, sinó als que sens dubte vindran.

Fa relativament poc va comentar que “La CHE no està fent els deures i és innegable que hi haurà dificultats per regar”, quines mesures creu que s’haurien de prendre?

Precisament els pròxims dies tenim una reunió amb la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per veure com gestionem la situació plegats. Perquè és evident que hem trobat a faltar una acció més decidida de la CHE en la gestió dels recursos i així els hi hem reiterat diver- ses vegades per carta. Esperem que la trobada dels pròxims dies serveixi per posar fil a l’agulla i conèixer les seves propostes.

On es troba Catalunya en el seu camí cap a la transició energètica en l’agricultura i ramaderia?

Des del Departament apostem amb força pel sector primari per fer efectiva la transformació envers models de producció més sostenible, en la línia del Pacte Verd Europeu i l’Estratègia del Camp a la Taula. Enguany, el Departament destina un pressupost de 141 milions d’euros a la Secretaria d’Alimentació. Entre els projectes estratègics a desenvolupar durant els pròxims anys hi ha Pla del Biogàs i l’impuls de la bioenergia o la implantació de la Producció Agrària Sostenible, amb l’objectiu d’aconseguir que el 50% de la producció del país tingui aquesta certificació el 2030.

Precisament, no fa gaire vam presentar a Lleida les nou línies d’ajuts de l’Estratègia Agroalimentària de Catalunya, dotades amb 10 milions d’euros, i que volen esdevenir una caixa d’eines per a la transformació agroalimentària del país i ajudar a articular un sistema alimentari integral, sostenible, competitiu, arrelat territorialment al país, i basat en la seva diversitat, que produeixi uns aliments saludables, accessibles, i de qualitat, reconeguts per les consumidores i els consumidors.

Finalment, podria enviar un missatge esperançador amb relació a l’actual situació a la ciutadania?

Vivim un moment on tenim davant molts reptes. Crec sincerament que estem en el bon camí i que tenim les eines per fer front a l’emergència climàtica global. I ho hem de fer des de l’entesa i el diàleg, però sense perdre empenta. Les polítiques energètiques, les climàtiques, les relacionades amb la biodiversitat, però també les agroalimentàries, l’agenda rural o les relacionades amb l’àmbit marí i pesquer, tot i que històricament han estat en dos mons allunyats, sota el paraigua d’un mateix departament estem consolidant ponts i teixint complicitats. Tot està relacionat.

Per això enguany fem una aposta ferma amb un pressupost de 1.400 milions d’euros, un 20% més que l’any anterior, per posar el país al dia en matèria de transició energètica a través d’un model energètic distribuït, participat i territorialment cohesionat; revertir la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes, i garantir que la població catalana tingui accés físic i econòmic a una alimentació sana, segura i de qualitat i que les persones que treballen la terra es puguin guanyar dignament la vida.