3 minute read
La Fira de Sant Josep, una fita històrica que posiciona
Catalogat com ‘La Fira Catalana de la Maquinària Agrícola’ i amb reconeixement internacional, el certamen esdevé un referent
El 1872, atenent a la demanda ciutadana i al creixement del sector agrari, comercial, industrial i demogràfic amb l’arribada del ferrocarril a la comarca del Pla d’Urgell, juntament amb la construcció del Canal d’Urgell, l’Ajuntament de Mollerussa decideix dur a terme un mercat setmanal i dues fires anuals, una a la primavera i una a la tardor, enfocades cap a la ramaderia i l’agricultura. Uns anys més tard, concretament el 18 de gener del 1885, es pacta canviar les dates de la fira de primavera, que es feia entre els dies 6 i 8 de març, per celebrar-la el dia 19 del mateix mes, coincidint amb la festivitat de Sant Josep. Així mateix, es decideix anul·lar la fira de tardor.
Advertisement
Aquesta centenària fira va començar com a fira de bestiar per donar resposta a les necessitats d’una època i d’una comarca. Seguint el desenvolupament del sector agrícola, la Fira de Sant Josep ha anat adaptant-se als canvis produïts any rere any. D’aquesta manera, el 1950, arran de la industrialització del camp amb l’aparició del tractor i substituint la mula, es va incorporar la maquinària agrícola dins el certamen firal. Van iniciar un seguit d’Exhibicions de Maquinària Agrícola i Ramadera que, a poc a poc, van anar reemplaçant l’antiga fira de bestiar.
Aquest fet va portar, al llarg dels anys 60 i 70, un creixement espectacular de la manifestació firal. Va començar a augmentar el nombre d’expositors i visitants, i també el guany econòmic. La data es va convertir en un imprescindible en el calendari dels habitants, tant de la comarca del Pla d’Urgell com dels voltants, sobretot de les persones que formaven part del món agrícola i ramader: pagesos, ramaders, agricultors…, ja que els permetia estar al corrent de les noves tendències del sector.
Amb tot això, de la xifra de 47 firmes expositores l’any 1960 es va passar a 125 l’any 1966, 211 en l’edició del 72, i 314 l’any 1979. Val a dir que durant els anys 80 es va produir un lleuger estancament davant la situació de crisi del sector, la qual va remuntar de seguida fins a arribar als 278 expositors l’any 1996 i als 308 el 1997.
L’any 1980 decideixen afegir una nova línia que va marcar també un nou enfocament del certamen, adreçada a la formació dels pagesos, ramaders i industrials amb l’oferta, complementària i parallela a la fira, de jornades i conferències sobre temes relacionats amb els diferents sectors.
Aquestes Jornades Tècniques, espais de debat i anàlisi, s’han convertit en un dels vèrtexs sobre els quals es fonamenta avui en dia el certamen. Des dels seus inicis van rebre una molt bona acollida per part dels professionals, que es fa palesa en els seus bons resultats de participació.
Un dels altres punts d’inflexió a la Fira de Sant Josep va ser el naixement de la I Mostra d’Automoció l’any 1981, actualment el Saló de l’Automòbil, que va connectar el món professional amb el món popular, ja que no només està dirigit a pagesos i ramaders, sinó que pot interessar a tothom.
Tots els canvis i innovacions que ha anat afegint el certamen han comportat que des del seu inici i fins als anys 70 hagi experimentat un canvi d’ubicació fins a cinc vegades: l’Av. de la Generalitat, el carrer Ferran Puig, l’Av. de Catalunya, la plaça de Sant Jaume, i el carrer de la Creu, a la carretera N-II, plaça de l’Ajuntament.
L’any 1968 la fira es va traslladar a l’Av. del Canal, tot i que no ocupava el mateix espai que ha ocu - pat fins ara. Així mateix, l’any 1958 es van utilitzar per primera vegada els Pavellons Firals per l’exposició d’estands.
L’ens autònom municipal Patronat de Fires de Mollerussa va ser constituït el 1985 com a organitzador de la Fira de Sant Josep, muntatge que fins llavors s’havia fet des de la Delegació de la Cambra de Comerç de Mollerussa.
La situació de l’economia i el dinamisme local es van traduir en els darrers anys en un increment de l’activitat firal d’aquesta ciutat lleidatana amb la proliferació de nous certàmens que promocionaven diferents sectors de l’economia regional. Aquesta empenta va contribuir, i molt, a la difusió de la imatge de Fira de Mollerussa com a entitat promotora de fires de referència.
D’aquesta manera naixien certàmens com Autotrac, Autotardor, Mollerussa
“Disseny i Moda”, Expoclàssic, Concurs de Pintura Ràpida, Mollerussa Lan Party…