malalties cròniques (pressió arterial, sobrepès, diabetis, insuficiència cardíaca, arrítmies, malaltia pulmonar obstructiva crònica, etc.), com en el control de malalties agudes (infeccions o processos postoperatoris, en què l’ús de rastrejadors de l’activitat després d’una cirurgia encoratja el pacient a començar a caminar i ha demostrat que escurça estades i evita reingressos). Hi ha evidència suficient que el telemonitoratge millora la salut de la població, redueix costos sanitaris i millora l’experiència del pacient en la cura de la seva salut. Per això, diferents societats científiques, com ara l’American Heart Association, ja en recomanen l’ús per controlar millor la salut. Altres maneres de monitorar constants vitals són, per exemple, els sistemes de teledetecció sense contacte, o per fotopletismografia remota, que poden dur a terme un monitoratge continu, precís i a llarg termini.
2.
La relació metge-pacient va ser descrita magistralment per Laín Entralgo La relació metge-pacient com un tipus “particular i únic” de relació entre persones, asimètrica i bai la qualitat de l’acte mèdic sada en una triple confiança per part en telemedicina del pacient: confiança que la medicina podrà curar, pal·liar o alleugerir els seus patiments; confiança en els coneixements del metge o metgessa i confiança en el mateix metge com a persona. Aquest darrer punt inclou tots els valors que integren la professió mèdica i que s’expressen, entre d’altres, a través de la prudència, l’empatia, el saber escoltar i el secret professional. Aquesta relació és l’essència de l’exercici de la pràctica mèdica, tant des del vessant de les relacions humanes, que n’és una part important amb l’establiment del vincle terapèutic, com del resultat que se n’espera (diagnòstic, tractament, acompanyament). I, en aquest model de relació, no hi hem d’oblidar la família del pacient, Els principis bàsics ja que, en ocasions, és la interlocutora directa amb de la relació els professionals i, en aquests casos, té un paper clau en el model de relació. metge-pacient en Però la relació metge-pacient, malgrat formar part telemedicina són els de la tradició mèdica, no és fixa ni immutable. El mateixos que en la contingut de la relació metge-pacient ha canviat visita presencial substancialment al llarg dels anys —del model paternalista a la incorporació dels valors del pacient en la presa de decisions— i també s’han produït canvis profunds en la manera en què es desenvolupa. D’altra banda, la introducció de la telemedicina com un element més de la pràctica mèdica suposa un nou repte en la relació entre el metge, el pacient i la família. La telemedicina té un impacte clar en el marc de la relació metge-pacient i, tot i que és avantatjosa i recomanable en determinades circumstàncies, ha de garantir el compliment de la bona pràctica clínica, les normes ètiques i deontològiques i la normativa legal i professional aplicable a tot acte mèdic i ha d’estar presidida pel criteri clínic del professional. Els valors i principis bàsics de la relació metge-pacient en telemedicina són, senzillament, els mateixos que en la relació presencial. La visita o consulta per mitjans telemàtics no ha d’interferir en els principis bàsics de la relació metge-pacient
Telemedicina | 9 |
