El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) planteja al conseller de Salut millores per al sistema sanitari

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), presidit per Jaume Padrós es va reunir, amb el conseller de Salut, Manel Bal cells, poc després del seu nomena ment, a qui va plantejar la necessitat de transformació del sis tema sanitari d’acord amb les recomanacions ja ex pressades pel Comitè d’experts que va elaborar el document 30 mesures per enfortir el sistema de salut

Durant la trobada, que va tenir lloc el 16 de novembre, abans, per tant, que es fes pública la convocatòria de vaga del collectiu mèdic, es va abordar la delicada situació que viu la sanitat catalana, un dels principals elements de cohesió so cial del país, així com els reptes als quals ha de fer front de manera imminent: el dèficit de finançament; la necessitat de millora de les condicions laborals, la inversió en infraestructures i en tecnologia; el reconeixement i la salut dels professionals i, sobretot, un dels grans problemes, el sociodemogràfic , que afecta la professió.

Propostes Per A La Millora Del Sistema Sanitari Catal

El conseller va assumir les premisses i plantejaments exposats pel CCMC per a la millora del sistema sanitari català:

1. Cal posar fi a la incertesa que pateix el sistema sanitari promovent un pac te, al més ampli possible, de totes les forces del Parlament per tal de planifi car un full de ruta del futur del sistema sanitari català, al marge de la lícita con frontació política. En aquest context, la situació pressupostària és un element que ha d’ajudar a definir el futur imme diat i permetre planificar a mitjà i llarg termini.

2. És necessari disposar d’un instrument d’estudi i d’avaluació de les necessitats en recursos humans del sis tema que permeti planificar i adequar propostes, especialment ara, davant l’actual crisi sociodemogràfica de pro fessionals (metges i infermeres).

3. L’atenció primària és el servei de referència, proximitat i confiança pel que fa a la salut dels ciutadans i la població. Cal apoderar efectivament els equips amb una dotació de recursos i autono mia reals per tal de millorar l’accessibili tat, la longitudinalitat, la presencialitat i l’equitat. Aquest àmbit de salut garan teix l’acompanyament, les accions pre ventives i comunitàries, el diagnòstic de noves malalties i el control i el segui ment de les malalties cròniques.

4. Cal reforçar tot el sistema sanitari amb la voluntat d’enfortir-lo i millo rar-ne el servei. Cal una dotació suficient per millorar les condicions econòmiques i reconèixer els professionals. Cal inversió en infraestructures i tecnologia que faciliti la feina dels professi onals i que millori la qualitat del servei.

5. Cal prestigiar i posar en valor la feina que desenvolupen els professionals i els serveis sanitaris per la millora de la salut de la població. Cal reconèi xer les bones pràctiques assistencials i organitzatives, amb incentius que afa voreixin el desenvolupament i la millo ra. Ens cal posar en valor tot allò que es fa i que es fa bé, que és molt, i fugir de generalitzacions catastrofistes.

6. En aquest sentit, cal disposar d’un ens d’avaluació d’aquestes pràctiques i dels models organitzatius . Un ens de gestió independent que permeti que les diferents actuacions i interven cions, a través d’un procés de rendi ment de comptes, siguin avaluades de manera objectiva, tenint en compte la qualitat assistencial i la seguretat clíni ca, i que permeti l’anàlisi per ajudar a la presa de decisions.

7. Pel que fa als serveis d’urgències, són prioritàries la reordenació dels serveis i la instauració de nous models organitzatius per a la cobertura dels horaris de nit i de caps de setmana. És necessària la planificació en el territori i en els diferents àmbits assistencials. Cal reconèixer i revalorar la feina dels pro fessionals i la seva especialització.

8. Cal promocionar el treball en xarxa i els acords entre àmbits assistencials La relació de l’atenció primària i l’aten ció hospitalària ha de ser entre iguals, basada en el pacte, el respecte i assegu rant l’acompanyament i la transició dels pacients. Igualment, és prioritari dur a terme una reordenació de serveis hos pitalaris a tot el país, basada en la màxi ma col·laboració entre centres i equips assistencials i tenint cura de l’equilibri territorial.

9. Cal prestigiar el lideratge clínic i organitzatiu dels professionals com a motor de transformació i millora del sis tema sanitari. Impulsar el lideratge a través de la formació. Invertir en liderat ge és invertir en futur.

10. La desburocratització del sistema sanitari és una prioritat . Suposa gua nyar temps per a l’acte assistencial i in crementa l’autoestima professional. És urgent afavorir tasques delegades i el treball en equip entre tots els grups pro fessionals, amb desenvolupament mà xim de les competències. És urgent dei xar de fer activitats que no aporten valor.

11. La formació, la docència, la recerca i l’emprenedoria han de formar part de l’activitat ordinària dels professio nals de la salut. De manera específica, cal una estratègia clara que afavoreixi l’increment de la formació especialit zada (places MIR) per a les especialitats deficitàries.

12. Cal una definició clara de la cartera de serveis . Cal explicar clarament els límits i les limitacions del sistema sani tari, tot afavorint la seguretat clínica. El CCMC ha demanat que s’eviti fomentar la creació d’expectatives entre la pobla ció que facin pensar que les demandes al sistema sanitari poden ser infinites i que qui les ha de proveir són els profes sionals.

13 . Cal considerar la implantació progressiva de la telemedicina i de nous instruments de comunicació analit zant-ne els avantatges i inconvenients, amb especial atenció a la bretxa digital.

14. La integració social i sanitària és prioritària . S’ha de fer amb recursos su ficients i, en cap cas, pot implicar con vertir problemes socials en sanitaris. Cal un compromís transversal de les diferents àrees per treballar i millorar els determinants socials de la salut i te nir un impacte positiu en millores de salut poblacional.

15. Finalment, davant la imminent ne gociació d’un nou conveni a l’àmbit del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i, poste riorment, a l’Institut Català de la Salut (ICS), el CCMC ha instat el conseller a impulsar l’assoliment d’acords de les parts al més aviat possible que recone guin unes condicions laborals i salarials més justes i dignes per als professionals

Els membres del plenari del CCMC i el conseller de Salut es van emplaçar a noves trobades. 