Necessitats i models d’atenció a les persones que viuen al carrer

Professionals dels sectors de la sa lut i social procedents tant de l’àmbit local com internacional van debatre en la jornada #SalutSenseLlar, celebrada el passat octubre, sobre els avenços i les mancances que hi ha en els models d’atenció a les persones que viuen al carrer i en situacions d’emergència d’habitatge. Una de les finalitats de l’acte va ser conèixer què s’està fent en altres ciutats d’Europa i posar les bases per iniciar un treball conjunt que contribueixi a impulsar noves propostes per a professionals, entitats i administracions que millorin la qualitat de l’assistència i que garan teixin l’accessibilitat de les persones que viuen al carrer als serveis de salut.

L’acte organitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va ser presentat pel president del CoMB, Jaume Padrós , i la metgessa de família al CAP Raval Sud de Barcelona i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Beatriu Bilbeny (1). Padrós va ressaltar que “és una obliga ció ètica i professional ajudar a millorar la qualitat de vida dels sectors més vul nerables de la societat”. Per altra ban da, la principal impulsora de la jornada, Beatriu Bilbeny, va promoure la creació d’un grup de treball per començar a fer coses “d’una manera diferent”, “aquesta jornada no pot quedar en un simple tuit”, va alertar.

També va participar a la jornada l’ales hores conseller de Salut de la Generali tat, Josep M. Argimon, que en la cloen da va deixar clar que “la funció del sistema sanitari és curar, cuidar i acom panyar, però tot això s’ha de fer també des del conjunt de la societat”.

Contrastant Experi Ncies

En la primera taula, (2) la directora d’Atenció als Serveis de Sensellarisme de l’Institut Municipal de Serveis Soci als de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Fortea; la coordinadora de polí tiques de la Federació Europea d’Orga nitzacions Nacionals que Treballen amb Persones Sense Llar (FEANTSA), Simona Barbu, i el president executiu de l’ONG anglesa Pathway, Alex Bax , van explicar com s’ha abordat aquesta realitat des de les seves organitzacions i com s’han trobat que el fenomen del sensellarisme continua creixent. Els po nents van explicar que actualment, a Barcelona, afecta unes 1.000 persones i que a Europa hi ha unes 700.000 per sones sense llar, xifra que ha augmen tat un 70 % els darrers 10 anys i que in clou cada cop més dones, famílies amb infants, menors d’edat i migrants. Es van explicar les experiències de Barce lona i de Londres, com s’ha col·laborat i coordinat amb la xarxa de salut, i la im portància de formar professionals per què puguin actuar de manera simple i replicable. Així mateix, es va presentar la Declaració de Lisboa de la Platafor ma Europea per Combatre el Sensella risme (2021), firmada per 27 estats.

Perspectiva Cl Nica

Cada cop es disposa de més coneixe ment sobre els efectes que tenen els determinants socials en les desigual tats en salut i, des d’aquesta perspecti va, es va desenvolupar el debat de la segona taula rodona (3), en la qual van intervenir la metgessa epidemiòloga i directora de Promoció de la Salut de l’Agència Salut Pública de Barcelona, Maribel Pasarín; la infermera del SEM, Zulma Itzaina; la metgessa de família al CUAP Peracamps – Parc Salut Mar, Núria León; el metge de família al CAP Raval Sud, Daniel Roca , i les metges ses de l’Associació #Salutsensesostre, Carme Roca i Montse Pérez . En les in tervencions es van donar dades del SEM, del recent estudi ESSELLA (Estat de Salut de la Població Sense Llar) i de l’entitat #Salut sensesostre. També es va denunciar que les solucions puntu­

Professió Vídeo de la jornada: als que s’ofereixen actualment generen “impotència” i “distorsió” als serveis d’urgències . També es va demanar imaginació i flexibilitat davant un collectiu extremament vulnerable i emmarcar l’atenció sanitària dins el sistema públic de salut .

Salut Mental I Addiccions

En la tercera taula (4) centrada en la sa lut mental i les addiccions entre les per sones sense llar van intervenir la psi quiatra de l’Hospital Clínic de Barcelona i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Rosa Calvo; la psicòloga i cap del Servei de Prevenció i Atenció a les Drogode pendències de l’Agència de Salut Públi ca de Barcelona, Montse Bartroli, la psi quiatra i coordinadora del programa ESMES (Equip Salut Mental Sense Sos tre) del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Yolanda Osorio, el psicòleg i coordina dor del Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Baluard, Diego Aránega, i el metge i subdirector General d’Addiccions, VIH, ITS i Hepati tis Víriques de l’Agència de Salut Públi ca de Catalunya, Joan Colom . En aques ta taula es va fer un especial èmfasi en la situació dels infants i adolescents en situació de sensellarisme i els greus problemes de salut mental que patei xen, especialment l’ansietat i la depres sió. Així mateix, es van presentar dades i valoracions de les experiències del cen tre d’acollida de “baixa exigència”, del programa ESMES i del CAS. També es va demanar abordar el consum de dro gues des d’una perspectiva transversal i avançar cap a una xarxa de recursos inclusiva.

Una Mirada Social

En la darrera taula rodona (5), la degana del Col·legi O ficial de Treball Social de Catalunya, Conchita Peña; la treballa dora social del CAP Drassanes, Carolina González ; la treballadora social de l’AIS Litoral de l’Hospital del Mar, Laura Morro, i la treballadora social de la Fun dació Arrels, Marta Maynou, van incidir en la vessant social i la necessitat de tractar el sensellarisme amb una inter venció polièdrica i treballant en la inte gració de tots els sistemes de benestar implicats en la cura de les necessitats de les persones: social, sanitari, d’edu cació i de justícia. També es va fer una crida a tenir una mirada que tingui en compte tots els eixos de desigualtat.

Finalment es va poder escoltar la veu d’una persona que ha viscut al carrer, Jordi Rodríguez , que va arribar a viure en un abocador a Vilafranca. Al seu pa rer, manquen idees noves i recursos per abordar l’atenció a les persones sense llar, “seria ideal que un metge pogués receptar­nos un habitatge”

Adhesi A La Proposici De Llei Per Erradicar El Sensellarisme

Refermant el compromís expressat a la jornada el CoMB es va adherir el passat desembre a la proposició de llei de me sures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, actual ment en fase de tramitació parlamentà ria. Aquesta proposició de llei, entrà per registre al Parlament de Catalunya el 25 de gener de 2022, amb el suport de la majoria dels grups parlamentaris. 