Taula rodona Des de l’atenció primària

Uns dies després de la vaga con vocada pel sindicat Metges de Catalunya (MC) i de la signatura dels posteriors acords, la metgessa de família i vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, va moderar aquest debat, po sant el focus a l’atenció primària, en el qual van participar la metgessa de fa mília del CAP Sant Miquel de Grano llers, Anna Vilaseca, i el metge de famí lia de l’EAP Martorell Urbà, Marc Tarín.

SÒNIA MIRAVET – El malestar que es viu a l’atenció primària i al sistema sanitari en general ve de lluny. D’abans de la pandèmia. Ara venim d’una vaga recent... Creieu que els acords assolits ajudaran a avançar i millorar l’atenció als equips de primària?

ANNA VILASECA – Fer aquest pas ha ser vit per visibilitzar el nivell de malestar. Hi ha molt a millorar i és bàsic fer una radiografia de com estem i planificar. Hem de veure quins canvis organitza tius cal realitzar i com podem captar més talent per superar la manca de professionals. També hi ha coses que hem de deixar de fer perquè aporten poc valor i fer d’altres que n’aportin molt més. La burocràcia és una càrrega que portem arrossegant molts anys i, si aquesta vaga serveix per avançar cap a la desburocratització, ho destacaria.

MARC TARÍN – Hi ha hagut una reivindica ció per generar una dinàmica de canvi i el col·lectiu ha d’aprofitar que s’hi ha posat el focus a sobre per fer un pas en davant i aconseguir un benefici per a la població, perquè la nostra millora im plica una millora per als pacients. Com a col·lectiu, hem de generar una dinà mica de canvi, perquè, si no es produ eix aquest canvi, hi ha un risc greu que col·lapsem com a sistema.

S. M. – Amb l’anterior vaga, al novembre de 2018, ja es van establir uns canvis que professionals i ciutadans vam entendre com a molt beneficiosos, però, de seguida, va venir la pandèmia. Si no s’hagués produït, la situació ara seria millor?

M. T. – La pandèmia ens va aturar a tots, però no és la justificació de què ara es tiguem malament. Sense la pandèmia hauríem trigat una mica més, perquè va fer d’accelerador, però hauríem arri bat igualment al punt on som ara.

S. M. – Durant la pandèmia, la primària resolia el 80 % dels casos. És evident que els hospitals han fet molt bona feina, però potser nosaltres no n’hem sabut comunicar la nostra... Comuniquem bé?

A. V. – Des dels centres comuniquem bé a la població, però potser no ha de ser l’única via per la qual s’ha de visibilitzar la nostra feina. Les notícies parlaven dels hospitals i de la primària es va par lar a les darreres onades, però va tenir un pes molt important durant tota la pandèmia. El missatge de què no aga fen el telèfon, no ens visiten i tenim els CAP tancats va fer molt mal. La nostra feina no es va fer visible i això va tenir una repercussió emocional en els pro fessionals, és una ferida interna que ha quedat. Més enllà dels mitjans de co municació, hauríem d’estudiar per quines altres vies arribem a la població i als companys.

M. T. – El nostre missatge és molt cons tructiu, de fet: si les nostres condicions milloren, la salut de la població també millorarà. Hem de de tenir aquest punt de valentia, parlar als mitjans de comu nicació i a les xarxes socials, perquè la població ens recolzarà. Hi ha professio nals perfectament capaços d’explicar el que fem i d’assumir aquest lideratge. Estem fent coses molt bé, estem des carregant molt l’atenció hospitalària i això s’ha de poder explicar allà on calgui.

S. M. – Els acords de després de la vaga se centren en temes organitzatius i, òbviament també de finançament. Durant la pandèmia ja van haver­hi moltes experiències d’èxit d’autoorganització davant d’un objectiu comú. En destacaríeu alguna?

M. T. – L’autogestió de la primera onada és una gran representació de l’autono mia dels metges a l’hora de prendre decisions. A tots els centres hi va haver una organització liderada des de la base. Això no ha sortit publicat enlloc i una part de culpa és nostra, però l’altra es pot atribuir al focus mediàtic. L’inici de la pandèmia és un exemple clarís sim d’èxit organitzatiu.

A. V. – Durant la pandèmia vam posar al pacient al centre i vam agafar el liderat ge en coses on no l’havíem assolit mai abans. Va ser l’autoorganització del CAP, treballant amb les màximes com petències que teníem. Vam posar en marxa una sèrie de canvis i moltes co ses han vingut per quedar-se, com, per exemple, La meva salut i l’e-consulta

S. M. – En aquest sentit, a banda del decret de desburocratització del 2020, s’estan fent passes, però potser és hora d’anar més enllà.

A. V. – Tot això s’ha començat a moure fa molt poc. Per exemple, la gestió de les baixes que no ens són pròpies. Si la bai xa es genera en l’acció d’un altre pro fessional i en un altre lloc, està bé que el seguiment pugui ser fet pel profes sional que la genera. Sembla que co mencem a fer passes en aquest sentit.

M. T. – Al final, la vaga fa de sacsejadora, però nosaltres hem de pensar en tots aquells factors que contribueixen per què aquest creixement ens serveixi per millorar. Hi ha coses que funcionen i cal potenciar-les i incorporar les experièn cies d’altres equips.

S. M. – Compartir projectes és una de les maneres d’avançar, però sovint no ho fem. Com veieu el lideratge en l’atenció primària? Tenim uns líders ben referenciats, clars i potents? Estan ben valorats els professionals que dirigeixen equips?

M. T. – Els líders hi són, però els metges de família tenim un problema: la sensa ció que som menys que els d’altres es pecialitats. Això en cap cas és així. Ens manca dir: “Aquí estem fent coses molt potents”. Ens ho hem de creure i ho hem de fer creure a l’administració i els mitjans de comunicació, també. La pri mària és la porta d’entrada al sistema sanitari, és la que mou més volum amb molta diferència i som molt bons a l’ho ra de filtrar i de gestionar. Molta gent de base és capaç d’explicar-te això, cal evitar la por a participar en espais de debat públic.

S. M. – Estem tan avesats a la part assistencial i clínica que nosaltres mateixos ens frenem?

A. V. – A part del lideratge de l’equip di rectiu, també hi ha líders dins els equips i cal fer-los créixer. Necessitem temps per fer recerca, per pensar projectes i circuits. Comparat amb fa uns anys, la cronicitat i complexitat de les visites ha augmentat de manera significativa tant a nivell clínic com social i requerei xen major dedicació que la que estem oferint actualment. Necessitem més temps per poder pensar i també detec tar el talent que tenim als equips i ferlos aflorar.

S. M. – Darrerament, els companys MIR no han ocupat totes les places de Medicina Familiar i Comunitària i això sap molt greu, perquè ens fa molta falta. Com podem fer aquesta especialitat més atractiva?

A. V. – La medicina de família és l’especi alitat on ho trobes tot. A la consulta

Vídeo complet: d’atenció primària trobaràs qualsevol de les malalties que has estudiat durant la carrera i això poques especialitats t’ho donen. L’altre factor molt important és el vessant familiar: pots seguir les fa mílies en tota la seva globalitat. La famí lia, el conjunt, la seva part social i emoci onal. Això és un valor molt atractiu.

M. T. – Hem d’estar presents a la universi tat. Som l’especialitat majoritària per nombre, però estem molt poc repre sentats a la facultat. Sovint, els resi dents s’adonen que no coneixen el que fem. Cada pacient que entra per la por ta és un repte. Aquest atzar dona molta vida. Mai seràs el referent d’aquella cosa específica, però sí que ets perfecta ment capaç de manegar qualsevol pa tologia de les més freqüents.

S. M. – L’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària té molts aspectes positius. Estem treballant perquè millorin algunes condicions organitzatives i de procés i creiem que estem en la línia. Fem una crida a reivindicar­nos i a comunicar més i millor tota la feina que estem fent 

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS), la Plataforma Española de Nanomedicina Nanomed Spain i l’Insti tut Català de Bioenginyeria (IBEC) van organitzar, el passat novembre, la jorna da “El camí de la translació clínica: de la detecció de necessitats a la creació de solucions”.

El propòsit de la jornada va ser unir els diferents actors, des d’investigadors a pacients, passant per metges i empre ses, per tal d’identificar necessitats clí niques on la nanomedicina pugui apor tar solucions. La sessió es va dividir en dues taules rodones: a la primera es va abordar la detecció de necessitats clí­ niques a partir del paper clau del paci ent, i a la segona es va proposar la creació de solucions a partir d’exemples reals, sempre des de la perspectiva de la nanomedicina.

A la sessió presentada per Josep Samitier, de l’IBEC i Nadia Pons , del Progra ma d’Emprenedoria del CoMB, van par ticipar l’enginyer biomèdic de Tailor Surgery, Sergi Coderch; l’investigador: de l’IBEC, Javier Ramon; el director de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN), Carlos Sisternas; la pacient, Lalis Fontcuberta; en representació del fons de capital risc In vivo Capital, Laura Rodríguez ; del Cen tre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI),

Elisenda Casanelles; de l’empresa em prenedora NanoLigent, Montse Cano; de l’oficina de transferència tecnològica de l’IBEC, Eduardo Salas, i la CEO de MTS Tech i membre de GIPS, Maria Visa.

El CoMB i l’IBEC mantenen un acord de col·laboració que té com a objectiu fo mentar la col·laboració clínica, tenint en compte que la recerca biomèdica realit zada en centres de recerca i hospitals genera coneixement dirigit al desenvo lupament de noves eines per a un millor tractament del pacient.

TROBADES ’CAFÈ GIPS’

El GIPS va engegar al novembre el #CafèGIPS , unes trobades informals per compartir l’actualitat del sector de salut i tecnologia i fer xarxa en un ambi ent distès entre professionals. A la pri mera trobada Sergi Coderch i Núria Monill van explicar l’experiència d’un cas d’èxit de treball multidisciplinari i de model de negoci: Tailor Surgery, spin-off del 3DPTLab, que ha incorporat la im pressió 3D a la realitat hospitalària.

TROBADA AMB ESTUDIANTS D’ENGINYERIA INDUSTRIAL

Així mateix, representants del GIPS es van trobar a la seu del Col·legi amb es tudiants de 3r curs d’enginyeria indus trial de l’escola Elisava de Barcelona per plantejar-los un repte: dissenyar projec tes que aportin solucions a les necessi tats de l’atenció primària. 