El Col·legi recupera els guardons que reconeixen el compromís i el lideratge

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va guardonar en la darrera edició dels Premis a l’Excel·lència Professional 51 metges i metgesses i quatre equips assistencials de les co marques de Barcelona que han desta cat per l’excel·lència i la qualitat en l’acti vitat professional. L’acte de lliurament dels premis, al qual hi van assistir unes 500 persones, va tenir lloc el passat 28 de novembre a l’Auditori AXA de Barce lona.

Els Premis a l’Excel·lència Professional es concedeixen anualment des de 2004 (a excepció de la interrupció causada per la pandèmia de COVID-19 els anys 2020 i 2021) a criteri de jurats constituïts per metges i metgesses de reconegut prestigi i són el reconeixement de la professió mèdica a professionals i equips assistencials que han destacat per una trajectòria exemplar en l’exerci ci i per l’enaltiment dels valors que con figuren el professionalisme mèdic. Els premis del CoMB posen en valor trajec tòries basades en l’honestedat, el com promís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta i l’excel·lència. Al llarg de tots aquests anys, s’han premiat 805 professionals i 41 equips

El CoMB guardona professionals en sis àmbits diferents: medicina d’atenció hospitalària, medicina d’atenció primà ria, medicina d’altres àmbits assistenci als, recerca biomèdica, educació mèdi ca i, a l’últim, humanitats, cooperació i gestió. Així mateix, es concedeixen qua tre premis per a equips assistencials, per tal de reconèixer el lideratge i l’excel·lèn cia dels metges que treballen en equip.

La vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe (1), va inaugurar l’acte de lliura ment i va mostrar la seva satisfacció per poder celebrar i recuperar “l’acte més important de tots els que organitza la institució”, ja que els Premis a l’Excel·lèn cia Professional són “una celebració del professionalisme mèdic i els seus valors”.

El president del CoMB, Jaume Padrós (2), en la seva intervenció, va demanar un aplaudiment en record dels professi onals que van emmalaltir o que van per dre la vida a causa de la COVID-19. Pa drós va destacar que “aquest premi és un reconeixement dels mateixos com panys, que consideren que els professi onals premiats són referents i models a seguir”. El president del CoMB va fer menció a l’actualitat “davant d’una situ ació de malestar generalitzat dels pro fessionals” i va garantir el seu “compro mís personal i també el de la Junta de Govern per defensar el sistema sanitari i aconseguir l’acompliment de canvis profunds i necessaris”. Padrós va recla mar “fugir del pessimisme i de l’immo bilisme” i va advocar perquè els metges i metgesses “se sentin orgullosos, con tinuïn liderant el canvi i visquin plena ment i a temps complet el seu professi onalisme”. “Volem més recursos, però també més meritocràcia i més aposta de futur per a una sanitat i una societat que necessita el millor de nosaltres”, va cloure.

La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet va llegir l’acta del plenari de la Junta de Govern on es concedien els premis i Jaume Padrós i Elvira Bisbe, juntament amb el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès , van lliurar els guardons. Després, va parlar en nom dels guardonats la directora del servei de Patologia Digestiva de l’Hospital de Sant Pau, Àngels Escorsell (3), qui va expressar que “aquest guardó mostra que els companys t’ensenyen el treball en equip i que ho tenim incorporat al nostre ADN”.

100 Anys De La Primera Insulina

Sònia Miravet , va conversar amb Ramon Gomis (4), metge endocrinòleg, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, investigador emèrit de l’Ins titut de Recerca IDIBAPS i director dels Estudis de Salut de la Universitat Ober ta de Catalunya, al voltant d’una impor tantíssima efemèride per al món de la medicina i per als pacients: els 100 anys de la primera insulina. Gomis va recor dar amb detall aquesta “ fita fonamen tal”, assolida gràcies als científics Fre derick Banting, Charles Best, James Collip i J.J.R. Macleod, de la Universitat de Toronto (Canadà) i va detallar també la seva introducció a Catalunya de la mà de Rossend Carrasco i Formiguera, un metge “visionari i lluitador”.

El director del Parc de Recerca Biomèdi ca de Barcelona i vicepresident de la Fundació Pasqual Maragall, Jordi Camí (5), va cloure l’acte amb la conferència “El cervell il·lusionista”, on va explicar i demostrar “com la màgia deixa en evi dència el funcionament automàtic del cervell”. 