Històries de metges

Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

A Joves Migrats

Elena Cases, R2 de Psiquiatria i escriptora

Molt a prop del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona hi ha, des de 2017, Dar Chabab, un equipament per a jo ves migrats i en situació de vulnera bilitat i de carrer. Entre totes dues en titats han construït un pont que assegura que aquests joves tinguin una metgessa de referència, Alba Martínez, que ens explica com abor den la seva atenció sanitària al CAP. 

Josep Maria Benet, metge de família i pagès

Està fent el seu segon any de la residència de Psiquiatria a l’Hospital Benito Menni de Sant Boi de Llobregat i és autora de quatre llibres, el darrer dels quals és Lapislàtzuli (El cep i la nansa, 2021), on aborda, amb un punt de vista feminista i reivindicatiu, les vivènci es i pensaments d’uns personatges que in tenten entendre la seva existència. 

Metge de família a l’ABS Sant Pere de Ribes (EAP Garraf Rural). És un home de camp que gaudeix de les estones lliures treballant o enci sant-se amb la terra que ara cuida, sobretot, el seu nebot, pagès de professió. És, a més, tot un expert en oli. 

Laia Perearnau, periodista, guionista i historiadora

Fa més de vint anys que investiguen la història que hi ha al darrere dels epònims de la medicina catalana. Són els autors del llibre Catalan physicians’contributions to medicine: a historical view through eponyms (editat per Fundació Dr. Anto ni Esteve, 2021). Per a ells, és una forma de salvaguardar el patrimoni lingüístic mèdic i de reconèixer els professionals que hi ha al darrere. 

pacients:

Francesca Satorra, més coneguda com Francesca de Barcelona, fou inicialment una llevadora, que va aconseguir que el rei Joan I li concedís, l’any 1344, el permís reial per exercir de cirurgiana. La periodista, guionista i historiadora Laia Perearnau ha novel·lat la seva vida a l’obra Francesca Barcelona, publicada per Columna, que ha estat guardonada amb el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2022. 

Treballa com a adjunt al servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, on s’ha especialitzat en MEPOC. Però, des que era ben petit, exer ceix i exercita també una disciplina ben diferent: la màgia. Parlem amb aquest metge sobre com va co mençar aquesta afició i com ha anat aprenent trucs nous. 

Mar de Pablo és metgessa resi dent de segon any d’Hemato logia i Hemoteràpia a l’Hospi tal Clínic de Barcelona. A més, és presidenta de la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, que represen ta els metges i metgesses que estan fent la residència i aquells que fa menys de deu anys que l’han acabat.

Els residents arribeu del grau a la residència i entreu de ple a l’activitat assistencial. Allò que us trobeu encaixa amb el que esperàveu?

Molts comencen la carrera sense saber ben bé què és el que s’hi trobaran. Al final, la feina requereix molta més part de comunicació, de treball en equip i d’altres habilitats per a les quals no ens han preparat gaire. Estem força ben preparats, però és evident que hi ha àmbits de millora.

A l’etapa de la residència, què hauria de canviar o millorar?

En general, les reivindicacions actuals dels MIR giren al voltant del reconeixe ment del nostre nivell d’implicació i del volum d’estudis que requereix el grau de Medicina. Volem que això es vegi re flectit en el sou i que aquest estigui equilibrat en comparació amb altres països europeus i amb professions que també exigeixen aquest nivell de res ponsabilitat, implicació, estudis i volum de feina. Una altra reivindicació és la supervisió i la formació. Volem que el metge resident vagi adquirint respon sabilitat de manera gradual i, ja que te nim un contracte formatiu, que això es reflecteixi en la residència i que pu guem tenir espais de formació i ajudes per assistir a congressos. També recla mem condicions de treball dignes, que no hi hagi sobrecàrrega laboral, que puguem conciliar amb la vida fora de la feina i que es compleixen els contractes que hem signat.

Conciliar. Aquesta és una reivindicació que fa uns anys segurament no hauria sortit entre les principals dels metges joves. Diries que és un tret generacional? Crec que sí. A una persona que ha estu diat tants anys i que té il·lusió per exer cir la medicina se l’ha de cuidar. Cuidar és oferir un sou digne, formació i quali tat, perquè això repercutirà també en el tracte als pacients. No és un tema de falta de vocació. Afegit a tot això, neces sitem espais d’autocura, necessitem cuidar-nos entre nosaltres, que es res pectin els nostres drets laborals i facili tar la conciliació personal i laboral.

Hi ha dades i estudis de la Fundació Galatea que mostren com el personal sanitari jove té un alt risc de patir problemes de salut mental, en part per la pressió que ja arrosseguen des dels

Entrevista completa: estudis de Medicina. Què creus que està passant?

En la pandèmia va haver-hi un proble ma molt clar d’esgotament i de manca de formació especialitzada. Els metges MIR van haver de fer una formació dife rent de la de l’itinerari formatiu que ha vien de seguir en la seva especialitat. Tot això, juntament amb unes expecta ves diferents a allò que et trobes a la fei na i amb una preparació molt llarga, fa que, en certes ocasions, l’estrès sigui difícil de gestionar. També afecta el grau de responsabilitat, que, en alguns llocs de treball, no és progressiu i pot ser excessiu en un moment en què pot ser no estàs preparat. Des de la Secció, estem col·laborant amb Fundació Gala tea per tirar endavant diferents estudis.

Un altre tema sobre el que aposteu com a secció és el canvi climàtic i la salut global. Què voleu i hi podeu aportar els metges joves?

El primer de tot és fer difusió i donar a conèixer entre el col·lectiu que el siste ma de salut té un gran impacte en la crisi climàtica. La salut ambiental i la sa lut individual estan molt unides. La crisi climàtica és una de les majors amena ces per a la salut global del segle xxi Com a metges, el nostre paper ha de ser vetllar perquè el sector sanitari no sigui un d’aquests grans emissors. 