Estan en crisi els models sanitaris a Europa?

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un fort impacte en els sistemes sanitaris d’Europa i ha fet que els grans problemes que ja existien abans i la necessitat de transformació profunda s’hagin tornat molt més evidents. Partint del fet d’aquesta realitat compartida en més o menys grau per la pràctica totalitat d’estats europeus, el CoMB va plantejar, el passat 17 de maig, una sessió de debat, on es van posar sobre la taula diverses preguntes: Estan en crisi els sistemes sanitaris europeus? Quines en són les causes? Quins són els reptes i canvis que cal entomar de manera més urgent?

Experts del Regne Unit, Portugal, França i Catalunya van aportar les seves visions a partir de l’experiència viscuda des dels diferents sistemes. Malgrat alguns punts de divergència, tots van coincidir en què, efectivament, els models sanitaris europeus es troben en un moment de crisi profunda i que requereixen transformacions urgents per fer front als reptes, sobretot al demogràfic i al tecnològic.

Abans de donar inici al debat, conduït i moderat per la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, el president, Jaume Padrós , va assenyalar que l’objectiu de la jornada no era tant trobar solucions com “fer un diagnòstic encertat dels problemes dels nostres sistemes de salut”. Padrós va apuntar que, per superar el reptes i impulsar els canvis més urgents, cal incrementar els pressupostos en salut, afrontar la manca de professionals i millorar l’organització dels sistemes sanitaris.

Per al professor emèrit d’Economia i Empresa i exdegà de la Facultat d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vicente Ortún , no hi ha dubte que els sistemes sanitaris estan en crisi i va recordar que “crisi és canvi”. Va destacar com a principals reptes per als sistemes sanitaris els que plantegen la tecnologia i l’envelliment de la població. Per a Ortún, la pandèmia ha demostrat que és necessari apostar de veritat per una atenció primària forta i que “cal començar a gestionar en lloc d’administrar”

La presidenta del Royal College of General Practitioners (RCGP) i impulsora de programes de suport i benestar per als professionals del National Health Service (NHS) del Regne Unit, Clare Gerada, va insistir en la idea que a la major part d’Europa més que destinar més recursos als sistemes sanitaris, el que cal és “emprar-los millor”. En aquest sentit, va defensar la digitalització de processos que no requereixin el factor humà i va ser crítica amb l’excés de paternalisme dels nostres sistemes envers els pacients. Gerada es va mostrar preocupada pel dèficit de professionals i de vocacions que es registra al seu país pel que fa a l’àmbit de l’atenció primària, així com per la salut mental dels professionals.

El portuguès José Manuel Martins dos Santos , president de l’European Council of Medical Orders (CEOM), també es va mostrar molt preocupat pel dèficit de professionals i per la manca d’accions al seu país per retenir-los. “Necessitem incrementar salaris per competir amb el sector privat. A Portugal, “cada dia perdem professionals al sistema sanitari públic”, va afirmar. Per a Martins dos Santos és evident que els sistemes sanitaris europeus estan en crisi. “Hem de convèncer els polítics perquè cal fer-hi alguna cosa. Hem de donar esperança”, va dir.

El professor de Finances i director executiu de l’MSc Finance a HEC Paris, president de Relyens i director general del Centre Hospitalari Universitari de Saint-Etienne, Olivier Bossard, va afirmar que la principal crisi que està afectant els sistemes sanitaris “és una crisi d’organització”. Va coincidir en el diagnòstic de la manca de professionals que, a França, afecta molt especialment als àmbits rurals. “Hem d’aconseguir que els joves tinguin ganes de ser metges i infermeres”, va dir.

Elvira Bisbe, en finalitzar la taula de debat, va insistir en la necessitat d’impulsar i aplicar canvis urgents si es vol seguir garantir una atenció sanitària de qualitat per a tots els ciutadans. 

Vídeos de la jornada: