Professionals Compartir moments i converses en català

m’atreia molt més fer-ho amb algú de la professió, amb qui tens coses en comú, que no pas amb altres persones, tot i que tampoc no em faria res.

P. R. - Jo volia aprendre català per parlar-lo a l’hospital, amb els pacients i els companys, però també per parlar-lo amb els amics. I em semblava que aprendre la llengua amb els companys i els amics em resultaria més difícil, per una tema de vergonya, de no saber parlar-la bé. Volia una persona nova, per parlar només en català des del principi. Quan parleu, us centreu en la gramàtica o feu conversa?

Montserrat Serra (Barcelona, 1952) és especialista en Medicina Interna i Dermatologia i ha exercit la professió durant vint anys a la Clínica Tres Torres, tot i que en fa cinc que es va jubilar. Pastora Rodríguez (Madrid, 1997) és a punt de començar el seu segon any de residència en Cardiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Serra ha trobat la manera de promoure la seva llengua i Rodríguez ha aconseguit practicar i aprendre català d’una manera natural. A més, totes dues agraeixen que l’experiència els hagi brindat l’oportunitat de conèixer-se.

Com vau sentir a parlar del programa de parelles lingüístiques del CoMB?

MONTSERRAT SERRA - M’hi vaig apuntar abans de la pandèmia i fa un any em van telefonar per saber si hi seguia interessada. El setembre passat em van comentar que hi havia una doctora de

Madrid interessada i si em semblava bé trobar-nos. I ens hem anat veient des de llavors.

PASTORA RODRÍGUEZ - Jo acabava d’arribar a Barcelona i estava interessada a fer alguna classe de català per aprendre’n una mica. Em vaig intentar apuntar a unes classes que es feien al Clínic, però no hi havia lloc per a tothom i vaig quedar fora. Llavors, buscant a la web del CoMB, vaig veure que hi havia classes [del CPNL] i també el programa de les Parelles Lingüístiques. Em va semblar bé, perquè era una opció més flexible que les classes, que són sobretot al matí i, amb l’horari de l’hospital, no hi podia anar.

Què us va impulsar a fer el pas?

M. S. - Una raó és l’activisme per la llengua. Penso que és important que la gent que viu i treballa a Catalunya pugui desenvolupar-se bé en català. I

M. S. - La Pastora estava interessada a fer, sobretot, conversa i la veritat és que, des del primer dia, déu n’hi do. S’hi ha esforçat moltíssim. Ella parla també francès i hi ha moltes coses que li sonen. No li he parlat mai ni mitja paraula en castellà i m’ha entès perfectament des del primer dia sense cap mena de problema.

Quines activitats feu a les vostres trobades?

M. S. - Hem fet una mica de tot. Al començament, ens trobàvem per fer un cafè i fèiem conversa: ella m’explicava coses de la feina, jo li explicava coses de la vida. I vàrem dir: “per què no ens trobem en algun lloc i aprofitem per fer o veure alguna cosa?”. I vam començar a anar a exposicions de diferent tipus. La primera va ser la de “Crims”, al Palau Robert. Era una exposició interactiva. Ella feia anar el mòbil i jo, com soc d’una altra generació, m’ho mirava una mica més de lluny.

P. R. - Jo anava amb el mòbil, però la persona que tenia la idea dels crims i els coneixia era la Montserrat. Ara he començat a veure’n la sèrie. Quin balanç feu de l’experiència de ser parella lingüística?

M. S. - N’estic encantada. M’ha permès conèixer la Pastora, que és una persona encantadora i, a més, és una crac en medicina. Li consulto moltes coses! Ha sigut una molt bona experiència. Estic amb una persona jove, que està just formant-se i que m’explica coses de la feina, de les guàrdies... L’he integrat al meu cercle.

P. R. - Per a mi també. Tot va començar per aprendre el català i ho hem aconseguit. Em sento més còmoda amb la llengua i, cada cop més, intento parlar-la a l’hospital i amb els amics. A més, com diu la Montserrat, parlem de la vida, de la feina. No és una classe. Som dues persones amb interessos comuns i amb altres coses en què som diferents. Parlem de tot això i està molt bé, sí.

El coneixement de la llengua és una habilitat que es pot aprofitar de la mateixa manera en l’àmbit personal i en el laboral?

P. R. - Ara mateix és molt important per a mi parlar català a la feina. A l’hospital et trobes amb pacients que prefereixen parlar català, sobretot quan estan en una situació una mica difícil o complexa i els costa més del normal parlar en cas- tellà. A la feina, parlar català m’ajuda a donar una atenció millor als pacients i a ser millor metgessa. Amb els amics, és més per una qüestió de confiança. M’agradaria poder parlar-hi en català, i valoren molt quan faig l’esforç de parlar en la seva llengua.

M. S. - Els pacients catalanoparlants se senten més còmodes parlant en català. Per tant, si la conversa amb els pacients es pot desenvolupar en català, és important. Evidentment, aquí tothom sap parlar castellà i, quan s’ha de fer servir, es fa. Però, malauradament, moltes vegades els catalanoparlants canviem ràpidament al castellà. De cara a l’atenció als pacients, atendre’ls en la llengua que s’expressen millor és fonamental. I de cara a les relacions socials, als amics, aquí no tenim cap problema a canviar i, en general, ho fem: quan veiem que a algú li costa. Però, en realitat, sovint li fem un flac favor.

Quins avantatges suposa el coneixement del català en l’àmbit professional, doncs?

M. S. - El pacient sempre està en una situació vulnerable quan està davant nostre. En general, no tindrà cap problema a expressar-se en castellà, encara que la seva llengua habitual sigui el català. Però, si es pot expressar en català, serà una facilitat més per a ell. Amb nens o amb persones que poden tenir més dificultats per expressar-se en castellà, veure que la persona que està al davant els entén i els contesta en català, és un punt molt a favor.

P. R. - No passa tant amb la gent jove, que parla el castellà perfectament, però hi ha gent gran que està en una situació de vulnerabilitat i ja no és només que prefereixi expressar-se en català, sinó que s’expressa millor. S’ha de trobar el punt d’equilibri entre la manera com els pacients s’expressen millor i la manera com ho fa el professional. Hi ha situacions difícils, com comunicar un diagnòstic complex en una llengua que no domines. Per això, estic intentant aprendre més i veure cada pacient

Més informació sobre el programa de parelles lingüístiques: de la manera més adaptada a ell possible. Si el castellà va bé per als dos, parlaré castellà; però, si la persona clarament s’expressa en català, serà millor per a tots dos que jo, almenys, ho intenti. Com animaríeu altres companys i companyes a participar al programa de parelles lingüístiques del CoMB?

M. S. - És una experiència molt positiva i està molt bé poder fer-la amb gent de la professió, amb qui tens més coses en comú. Se n’ha de fer difusió perquè, a part de jubilats com jo, també li pot interessar a professionals en actiu.

P. R. - Per als metges i metgesses que són de fora com jo i que no parlen català, és una oportunitat per aprendre’n d’una manera diferent. M’agrada molt la flexibilitat: hi ha setmanes que no podem quedar i no passa res. No és com si et perds una classe. Fem activitats i tenim l’oportunitat de conèixer millor la cultura a partir de les experiències i la visió d’una altra persona que és d’aquí i amb qui comparteixes la professió. 

Document complet: