Jornada de debat per a metges i metgesses amb fills adolescents

El Programa de Protecció Social (PPS) del CoMB va organitzar, en col·laboració amb Amalgama7, la segona edició de la jornada adreçada a metges i metgesses amb fills adolescents, que es va celebrar els dies 26 i 27 d’abril, i en la qual es van tractar diversos temes relacionats amb la salut mental dels joves i el seu impacte en les famílies i la societat en general.

La jornada va ser presentada pel director general corporatiu del CoMB, Lluís

Esteve; el director del Pla director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Joan Vegué; la vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria , i la directora general d’Amalgama7, Montserrat Magrané. Va moderar les sessions el director del PPS, Antoni Calvo

Durant la sessió es van abordar temes com els trastorns de conducta i l’ús de drogues, el bullying i el cyberbullying, i l’ús de xarxes socials per part d’adolescents.

Escobar, va compartir com va viure en primera persona el canvi de rol en el moment que va passar de metge a pacient arran d’un càncer. Fruit de la seva experiència, i juntament amb altres companys va crear el Grup JANUS , que té l’objectiu de millorar el sistema sanitari a partir de les seves vivències que professionals de la salut tenen com a pacients.

Finalment, la metgessa de Família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Penedès rural, Sara Freixedas , va analitzar com es fa l’abordatge de la síndrome del cuidador des de l’atenció primària i com es pot detectar en la consulta. 

A partir de les exposicions fetes durant la taula rodona final, on es va tractar l’impacte negatiu i perjudicial que té l’ús del mòbil i de les pantalles en infants i adolescents, s’ha creat un grup de treball amb la voluntat de preparar un document on es recullin recomanacions adreçades a les famílies, educadors i als infants i adolescents. 

La COVID-19 persistent a Catalunya

El Departament de Salut ha publicat un nou informe sobre la prevalença de la COVID-19 persistent a Catalunya en què revisa els recursos assistencials disponibles i proposa una sèrie d’accions amb l’objectiu d’agilitzar l’accés a l’atenció sanitària d’aquelles persones que ho necessitin. El document Situació actual de la COVID-19 persistent a Catalunya. Càrrega estimada, recursos assistencials, experiències internacionals i àrees d’incertesa ha estat elaborat pel Comitè Científic Assessor de la COVID-19 (CCAC), el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari de Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC) i altres professionals de diverses disciplines i institucions.

Els autors han revisat què han fet altres països per abordar el problema i reconeixen la gran implicació del sistema sanitari català en la resposta. Així mateix, els experts insten a mantenir i augmentar la sensibilització sobre aquesta patologia, a tots els nivells, i proposen deu accions per millorar, mesurar i gestionar la COVID-19 persistent, com ara reforçar el paper central de l’atenció primària, adoptar un abordatge multidisciplinari, estandarditzar visites i definir criteris, millorar la formació de tots els professionals implicats i escoltar les necessitats de les persones afectades.

50è aniversari del primer calendari de vacunació a Catalunya

El passat mes de març es va celebrar al CoMB un acte acadèmic en el qual es va fer una mirada 50 anys enrere per reflexionar sobre què va representar tenir un calendari de vacunació a Catalunya . El primer calendari de vacunació es va publicar l’any 1973 i es va aplicar als nens de 0 a 14 anys de Barcelona. Durant la sessió es va destacar que Catalunya ha estat pionera en l’estratègia vacunal i es va fer un repàs de l’impacte que tenen i han tingut les diferents iniciatives vacunals en la població. També es va destacar que la vacunació no és sols cosa de nens, l’impacte positiu de les vacunes incideix també en els adults i van recordar la importància que té el calendari de vacunació al llarg de tota la vida.

Van intervenir en l’acte el president del CoMB, Jaume Padrós; el vicepresident de la Societat Catalana de Pediatria, Borja Guarch, que va moderar el debat; l’expresident de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga-Llop; el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Barcelona (UB), Lluís Salleras; la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Públicade la UB, Àngela Domínguez , i la professora titular de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins 

4t Fòrum d’Inversió E-Health

El Fòrum d’Inversió E-Health és un espai únic i específic per a la inversió en salut digital. En la quarta edició, l’esdeveniment coorganitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), ESADE BAN, Biocat, Barcelona Activa, EIT Health i Barcelona Health Hub (BHH) va posar el focus en eines de suport a la decisió clínica i es va celebrar a les instal·lacions de la Llotja de Mar, en el marc del Health Revolution Congress (HRC).

En la primera part de la jornada es va debatre sobre la importància dels sistemes de suport a la decisió clínica i sobre com s’estan integrant en el flux dels hospitals. La taula rodona va ser moderada per la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, Georgina Sorrosal, i hi van participar la directora Mèdica d’Amalfi Analytics, com a perfil de metgessa implicada en una startup, Julianna Ribera; el director - CG Health Ventures, com a perfil d’inversor especialitzat en salut digital, Pablo Prieto; el CEO de l’empresa Methinks, com a perfil emprenedor, Pau Rodriguez ; i la responsable de l’Oficina mHealth.cat de TIC-Salut, com a representant del sector públic, Carme Pratdepàdua i Bufill

Tot seguit, les 7 startups seleccionades van exposar els seus projectes. 

Presentació del llibre La sanitat a la cruïlla post-COVID

El Cercle de Salut, entitat creada el 2017 que promou el debat i la millora del model sanitari català, va presentar el llibre La sanitat a la cruïlla post-COVID (Profit Editorial, 2023), que partint del model català, té com a objectiu donar a conèixer a fons els àmbits de millora en finançament, organització i gestió d’una sanitat que, al món desenvolupat, es troba clarament en una cruïlla postpandèmia.

El llibre és un treball conjunt de tres experts: el cofundador del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) i catedràtic d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vicente Ortún; el metge i doctor en Economia i vicepresident de la Fundació Institut d’Investigació en Serveis de Salut de València, Ricard Meneu; i la catedràtica d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid, Rosa Urbanos . Ortún i Meneu van presentar el llibre acompanyats de la presidenta en funcions del Cercle de Salut, Núria Bosch, i del degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Junta del CoMB, Antoni Trilla. 

Mòbils i xarxes, un risc per a la salut d’infants i adolescents

El periodista Jordi Basté va moderar la sessió Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d’infants i adolescents , que el CoMB va organitzar el passat 13 de març i que més de 700 persones van seguir, de manera presencial o virtual. La taula de debat va aplegar reconeguts professionals que van aportar els seus coneixements i punts de vista davant d’un tema complex que preocupa i planteja reptes enormes.

El debat va comptar amb les intervencions de la pediatra, cap de Secció de l’UCI Pediàtrica i adjunta a la Direcció Mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu i vocal de la Junta Govern del CoMB, Iolanda Jordan; la psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives en Adolescents (UNICA-A), del Servei de Psiquiatria i Psi- cologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic, Rosa Díaz ; el psicòleg clínic, cap de Psicologia i coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu, Josep Matalí, i el psicòleg, educador i periodista, Jaume Funes Durant el debat, es van oferir algunes dades sobre la problemàtica i es va insistir en el fet que la clau a l’hora de valorar riscos rau en l’ús que es fa dels dispositius. Els experts van alertar que els missatges excessivament alarmants poden generar molta preocupació i el que cal és més consciència dels riscos i acompanyar més els adolescents i no deixar-los sols en les seves transicions. 

Vídeo del debat: