els

afectats pel terratrèmol a Turquia, Síria i Kurdistan

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va expressar, el passat febrer, la seva solidaritat amb les persones que van patir les terribles conseqüències d el terratrèmol registrat a regions del sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan, que va causar milers de morts i de ferits. Des de la institució que aplega els quatre col·legis de metges catalans, es van establir contactes tant amb la cònsol general de Turquia a Barcelona, la senyora Selen Evcit, com amb la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret.

El CCMC també es va posar a disposició de les institucions i va oferir la seva col·laboració per a tot allò que pogués resultar d’ajuda i utilitat. 

El pediatre Iñaki Alegria treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del CoMB i ens explica la seva visió de la cooperació.

Quan vas acabar la residència ja vas tenir molt clar que volies fer cooperació?

Mentre estudiava la carrera, vaig veure que em volia enfocar en les persones més vulnerables. I la infància i, sobretot, la infància en països com Etiòpia, ho és. Allà moren nens per malalties que es poden evitar. Les circumstàncies van fer que un dels països escollits fos Etiòpia. En tornar a Granollers per acabar la residència vaig aprofitar per tramitar tots els papers per constituir l’ONGD “Alegría sin fronteras” per canalitzar el suport econòmic cap a l’hospital de Gambo. Quan vaig acabar la residència, vaig tornar-hi, primer com a voluntari i després, com a director mèdic.

Com va ser la teva arribada al país i com va canviar la imatge que en tenies i del concepte de la cooperació sanitària?

Tenia la visió d’Etiòpia d’un país desèrtic, amb molta pobresa, però em vaig trobar també un país molt pròsper, sobretot a la capital, Addis Abeba, i a altres ciutats, amb facultats de medicina molt potents, amb metges molt qualificats i ben formats. De fet, des de la Secció de Metges Cooperants del CoMB ens volem focalitzar a trencar aquesta imatge i a donar una visió més realista de cada país. Estem establint vincles amb la capital d’Etiòpia per fer una xarxa de col·laboració i per intercanviar personal sanitari dins del país. Fa anys parlàvem d’una cooperació molt vertical, paternalista i centrada en la figura de l’home blanc salvador que anava a un país africà a posar aquells mitjans que no tenia. Hem de trencar amb aquesta visió i veure que el continent africà és un continent molt pròsper i amb molta riquesa, tot i que potser està mal distribuïda. Hem d’ajudar a potenciar-ne l’autonomia i la independència i establir una relació i una col·laboració d’igual a igual.

Aquest canvi de concepte inclou que els professionals que aneu a fer cooperació hi aneu com a professionals, no tant com a voluntaris?

Si marxem a Etiòpia, hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a qualsevol altre país, com Noruega o Suècia, per exemple. Hem d’establir una relació d’excel·lència i d’igual a igual. Es tractaria d’establir vincles per donar-nos suport mútuament, de la mateixa manera que dins de Catalunya hi ha col·laboració entre diversos hospitals. Si

Entrevista completa: a Catalunya els hospitals poden tenir unitats col·laboratives a nivell català, espanyol o europeu, per què no podem fer aquestes col·laboracions amb hospitals del continent africà i amb aquesta filosofia d’excel·lència?

Creus que hauríem de deixar de parlar de cooperació, doncs?

Personalment no m’agrada la paraula, ni dir-me cooperant. Jo soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya. Hem de donar-nos suport mutu i la cooperació històricament ha implicat una desigualtat i verticalitat. Hauríem d’anar trencant amb aquesta paraula.

Com és el teu dia a dia a l’Hospital de Gambo?

És molt intens i variable. Ara hem viscut en una emergència contínua. Com explico al llibre En primera línia continua: Una pandèmia entre epidèmies (Caligrama Editorial, 2021), quan va arribar la COVID-19, es parlava molt d’estar en primera línia. Però és que a Gambo hi som de manera contínua. De fet, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat absolutament l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens. Vam haver de muntar un hospital de campanya, triplicar llits… Això s’hauria pogut evitar, fa anys que hi ha una vacuna efectiva. 