L’Assemblea de Compromissaris aprova el balanç i la liquidació pressupostària de

2022

El març de 2023 es va celebrar la primera Assemblea de Compromissaris de l’any, en què el president del CoMB, Jaume Padrós , va detallar les principals actuacions dutes a terme al Col·legi en els últims mesos i entre les quals va destacar:

• Jornada Ciberseguretat en l’entorn mèdic: hàbits digitals segurs i protecció de les dades de salut, amb l’objectiu de conscienciar i formar els professionals sobre la necessitat d’incorporar hàbits digitals segurs i de tenir una major percepció dels nous riscos.

• Jornada sobre la síndrome del cuidador, organitzada pel Programa de Protecció Social (PPS).

• Jornada d’Orientació per als Futurs MIR.

• Sessions sobre salut i lideratge femení al sector salut, adreçada als estudiants de Medicina de la UAB i a professionals de Manresa.

• Acte de lliurament de les de les Beques Bada en el marc d’una jornada sobre cooperació i salut global.

• 4a edició de la Jornada Salut mental i jo, celebrada en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental.

• Presentació del documental Dr. Xavier Sierra, un dermatòleg al museu, sobre la trajectòria vital d’aquest metge especialista en dermatologia.

Substituci Del C Rrec De Tresorer De La Junta De Govern

En el decurs de l’Assemblea Compromissaris, es va ratificar l’acord de substi- tució del càrrec de tresorer de la Junta de Govern, tal com marquen els Estatuts del Col·legi. Amb un 93% de vots a f avor, va ser aprovat el nomenament del doctor Jordi Aligué com a nou tresorer de la corporació, en substitució del doctor Lluís Esteve.

INFORME SOBRE EL CONTROL DE L’EXERCICI DE 2022

Per garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, la Junta de Govern inicia i resol procediments que poden tenir l’origen en una denúncia rebuda per un usuari o company de professió, per petició raonada d’un altre òrgan o per una actuació d’ofici. La vicesecretària del Col·legi, Sònia Miravet , va presentar l’informe sobre el control de l’exercici de 2022, en què es mostra com el Col·legi vetlla per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques i actua com a garant de la protecció de la salut dels ciutadans.

BALANÇ I LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L’EXERCICI DE 2022

El nou tresorer del CoMB, Jordi Aligué, va presentar el balanç i la liquidació pressupostària del 2022. Els estats comptables es van auditar de manera externa i es van aprovar en aquesta Assemblea amb un 98% dels vots.

El pressupost s’ha executat mantenint les prioritats de la Junta de Govern, amb tres eixos principals: accent social (PAIMM, PPS i bonificacions i exempcions de la quota col·legial), activitat col·le - gial i professionalisme, tots tres identificatius de la voluntat de la institució de fer un pressupost més social i solidari i també de potenciar l’activitat col·legial, la participació i la proximitat de la institució amb el metge. Des de 2020, any d’inici de la pandèmia per la COVID-19, s’hi ha afegit un quart eix sota el nom “Seqüeles i impacte Covid” que inclou: assessorament personal i professional.

Les fonts d’ingressos del CoMB de 2022 provenen fonamentalment de les quotes col·legials, de les activitats de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL), de les legalitzacions de signatures de títols i certificats, de la repercussió de les despeses comunitàries de l’edifici col·legial, de l’aportació del Grup Med al CoMB i de l’alliberament dels fons del litigi amb la Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias (OMC).

El balanç del Col·legi mostra una situació sòlida i sanejada que reflecteix la seva solvència econòmica. El fons de maniobra positiu permet l’autofinançament, fet que atorga al CoMB la independència d’actuació i permet l’ampliació de serveis col·legials.

Reglament Del Registre De Societats Professionals Del Comb

El director jurídic del Col·legi, Ignasi Pidevall, va presentar la proposta de modificació del Reglament del Registre de Societats Professionals del CoMB, que va ser aprovada per un 87% dels vots a favor. 

Assegurança Lliure

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va adreçar al març una carta al conseller de Salut, Manel Balcells, on denunciava l’oferta creixent de pòlisses d’assegurances de salut “indignes” que generen desprotecció en els ciutadans i precarització entre els professionals, així com una carta a dues companyies que recentment havien signat un acord arran del qual es va decidir prescindir de manera unilateral i sobtada del servei d’un nombre important de metges i metgesses i rebaixar honoraris als professionals que es mantenien al quadre mèdic. En aquest mateix sentit, el CCMC va rebre amb satisfacció el recent anunci, també al març, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, segons el qual aquest organisme iniciava un estudi amb l’objectiu de conèixer a fons què està passant al sector de les assegurances privades de salut en l’àmbit de l’Estat espanyol. El president del CoMB, Jaume Padrós, i el president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, Pere Torner, van fer declaracions sobre aquest tema als mitjans.

Condicions laborals dels metges

Com a resultat de l’acord del sindicat Metges de Catalunya i el Departament de Salut amb motiu de la vaga de metges i metgesses que va tenir lloc a finals del mes de gener, al mes de febrer es va constituir una taula de negociació amb l’objectiu de millorar aspectes retributius, organitzatius i assistencials dels professionals catalans, en la qual hi és present el CCMC.

COVID-19

L’Organització Mundial de la Salut va declarar a principis de maig la fi de l’emergència sanitària internacional causada pel virus de la COVID-19. Experts en la matèria com els vocals de la Junta de Govern del CoMB Antoni Trilla i Robert Güerri van valorar positivament aquest fet i van seguir insistint en la prevenció contra el SARS-CoV-2.

Atenció Primària

L’atenció primària a Catalunya i diversos aspectes relatius a la seva organització, com la figura dels assistents clínics, les derivacions hospitalàries o la manca d’adjudicació de places MIR de medicina de família, han aparegut entre el febrer i el maig a diversos mitjans de comunicació. El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, i la vicesecretària, Sònia Miravet, van fer declaracions a diversos mitjans.

Ciberseguretat

El CoMB va editar al maig, conjuntament amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el Decàleg de Ciberseguretat per a professionals mèdics, una guia de bones pràctiques digitals per ajudar els professionals a protegir-se en l’entorn digital i minimitzar riscos de seguretat que consta de deu recomanacions bàsiques per adquirir hàbits digitals segurs. El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, va detallar les recomanacions del decàleg a diversos mitjans.

Medalles Trueta

La Fundació Galatea i set metges i metgesses, entre els quals es troben Magda Campins, especialista en medicina preventiva i salut pública i en pediatria i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, i Mònica Povedano, es-

16 de març, Regió 7.

Assegurances ‘low cost’: desprotecció de l’usuari i precarització del metge ul panyie d’a han decidi pe ir en preu plena expan ió perle dificul ts d’accé a la ani a pública, co

-

Quan la salut ja no és el primer La xifra d’usuaris de la cobertura sanitària privada s’ha duplicat Espanya els últims15 anys, destaca Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària. El sector va entrar en una nova dinàmica quan l’últim govern Aznar va establir la possibilitat que les empreses incorporessin pòlisses de salut per als seus empleats en la negociació col·lectiva, a canvi d’exempcions fiscals per l’empresa per al treballador. Companyies que fins aleshoresessencialment havien venut pòlisses les famílies van començar a competir per les empreses. En aquest context, la salut no és el primer, es produeixen maniobres com la cessió de la gestió de les assegurances de salut de Generali a Sanitas per 10 anys, criticada pels col·legis de metges catalans. Sanitas ha prescindit unilateralment de facultatius “ha procedit a rebaixar els honoraris dels professionals que s’han mantingut en el quadre mèdic”, denuncien. Lamenten que Generali “hagi sucumbit a estratègies que responen únicament la lògica del benefici econòmic”.

- ideren quele condicion ón hu iliants É una pena, perquè hi ha pacien que por fa 20 o 25 any i, é é or que apor a enorm beneficis econò ic a le pre ”, hi aprofundeix. Quan parlen de condicion ilian el facul iu refereixen, per exemple, cobrar 40 per una in ervenció quirúrgica, per repar ir en t l’equip, for per íni cirurgià, in men st ajudan Quan s refereixen arife vergonyo al·ludeixen, en re al al inada anar a una clínica per endre una urgència com podria diografia al pacien reduir-li la frac ura, enguixar-li la le ió, e perar, radiografia de con to al, unparell d’hore per ingressar en re 20 30 euros El Con ell General de Col·legi de me de Ca alunyaexhor a “po creixen que e viual ec or de la sani privada lliga a l’a eguran a lliure”. “La proliferació fre de pòli indigne genera cada vegada é indefen ió de pro ecció en re el ciu adans afavoreix la precari zació de ol profe ional reballen per a le panyie eguradore ”, afir en le col·legial al con eller de salu de la Generali Exigeixen ma- nuel Balcell l’e abli d’un arc regulador l’“ordenació del La xifra de pòli privade creix en e parar, encora jada bé pel efec de la pandèia en el st a públic. A Ca lunya un 34% de la població dia de cober ura privada Barcelona ciu a un 40%. En aque ura, el col·legi de exigeixen una regulació anera que le panyie d’a ofereixin una informació de allada obre le cober que ofereixen. “Fa un stan en plena guerra pòli baix, ofer de 16 de 20 euro per a la família. É eviden que a b aque quo-

P en S e m qU e Pòlissa mèdica correcta

Ningú no dona duros a quatre pessetes. Així comença la crònica avui de l’obertura de la secció de societat. La dita descriu bé a què es veuen abocatsmoltsmetges ipacients.El deteriorament d’una part de la anitat privada ha arribat amb l’expansió de pòlisses d’assegurança low cost amb què determinats grups empresarials engreixen les seves llistes de clients. El problema és que aquesta operació d’abaratiment de la cobertura està perjudicant, no només la qualitat de l’assistència, sinó els salaris dels facultatius, que reben quantitats irrisòries per la seva activitat. tant és així que el Col·legi de metges de Barcelona ha exigit al conseller de salut que intervingui per corregir la situació.

Laxifrad’usuaris ambcobertura sanitàriaprivada no ha deixat de créixer els últims anys i s’ha accentuat pels efectes de la pandèmia sobre el sistema públic. Cal exigir a les companyies d’assegurances que ofereixin una informació detallada sobre els serveis que presten per evitar enganys i que deixin de considerar el metge com el factor que encareix el negoci.c

A Cataluny un 34% de la oblació disposa de cobertura privada un 41% de met es compa inen activitat pública rivada

28 de març, La Vanguardia.

pecialista en neurologia i neurofisiologia i membre de la Junta de Govern del CoMB, van ser distingits al febrer amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari, que atorga la Generalitat de Catalunya i amb les quals reconeix la seva tasca, trajectòria i contribució a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut.

Premis a la conciliació

El CCMC va lliurar al març els primers Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari a l’EAP d’Olot i a l’EAP Gornal de l’Hospitalet de Llobregat (categoria d’àmbit d’atenció primària) i al Servei de Pediatria de l’Hospital General de Catalunya (categoria d’àmbit d’atenció hospitalària). Diversos mitjans de comunicació es van fer ressò del lliurament dels reconeixements.

Jornada sobre mòbils i xarxes i salut infantil i adolescent

Al març va tenir lloc al CoMB la taula rodona “Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d’infants i adolescents”, que va comptar amb la participació de diver- sos experts i expertes en salut mental infantil i de l’adolescència, que van valorar l’impacte que suposa l’ús de telèfons mòbils i xarxes socials per a la salut en aquesta etapa de la vida. Diversos mitjans es van fer ressò de la taula rodona.

Juntes Comarcals

Diversos actes de les Juntes Comarcals del CoMB han aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local i regional, com ara el nomenament de la nova presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental del CoMB, Isabel Martínez; la conferència “Salut i lideratge femení”, a Manresa; la 10a edició de les Jornades Sanitàries al Món Rural, a Berga, i la presentació del llibre Barcelona, la ciutat de les febres. La febre groga de 1821, a Manresa.

Totes aquestes informacions han aparegut a televisions com TV3, TVE1, La 2, 324, Betevé i Telecinco; ràdios com RAC1, Catalunya Ràdio, Cadena SER, COPE Catalunya i Andorra, Ràdio 4 i Ràdio Sabadell; agències com EFE, Europa Press i Agència Catalana de Notícies; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui,

El País, El Mundo, La Razón i 20 minutos; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, ActaSanitaria.com, RedacciónMédica.com, ElMédicoInteractivo.com, GacetaMédica.com, ConSalud.es, IMMédicoHospitalario.es, InfoSalus.com, ISanidad.com, MédicosyPacientes.com, PlantaDoce.com; mitjans digitals com Eldiario.es, LaSexta.com, Público.es, Beteve.cat, ElMón.cat, CrónicaGlobal.com, ElNacional.cat, NacióDigital.cat, Vilaweb.cat, LaRepública.cat, Social.cat i publicacions d’abast regional, comarcal i local com Regió 7, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, Segre, LaCiutat.cat, MetrópoliAbierta. com, NacióManresa.cat, ManresaDiari. cat i NacióBerguedà.cat, entre d’altres. 

Els metges demanen més sous i incentius per atreure professionals a zones rurals u Berga vaacollir ahir les Jornades Sanitàries al Món Rural, amb ponències de personal mèdic n Catalunya no té prou metges. eszonesruralsiallunyadesdeles grans ciutats, les places són més diícils de cobrir la falta de professionals sanitaris encara és més destacada. Aquesta realitat s’ha tornat a osar sobre la taula a les Jornades Saitàries al Món Rural, que es van fer ahira Berga organitzades per la JunComarcal del Berguedà del Col·legi de Metges de Barcelona. Metges metgesses de l’Hospital de Berga que van participar a la jorada van posar sobre la taula les diicultats de treballar en un territori ural els aspectes positius, així com ambé les millores necessàries. Enre les problemàtiques, destaca la falde relleu mèdic en períodes de va-

Nicolau Núria Rovira, metges de l’Hospital de Berga cances, la sobreacumulació de tasques, la solitud les guàrdies en la resolució de casos, «per exemple què fas si tens un electrocardiograma complicadíssim estàs sol de guàr- dia?». Pel que fa aspectes positius de treballar en un hospital rural o centre d’atenció primària, es va parlar de l’ambient familiar el tracte proper amb els pacients, la facilitat de conciliar vida familiar laboral si vius al mateixentornruralontreballes,el contacte amb la naturalesa un estil de vida saludable, menor despesa de lloguer que en les grans ciutats, i, entre d’altres, les facilitats per continuar fent formació. Diferents ponents van destacar la necessitat d’atreure retenir el talent a l’entorn rural amb millores retributives, incentius, facilitats per a la conciliació l’habitatgei sinergies entre equips de professionals. Núria Rovira, cap de pediatria de l’Hospital de Berga, va remarcar que una de les línies en les quals es volavançar és crear vincles amb hospitals d’alt nivell: «Oferir a metges que acaben la residència o que es formen en màsters un contracte mixt en què una part de l’assistència es faci en un hospital de tercer nivelli l’altra part en una hospital comarcal com el de Berga». El servei de pediatria de l’Hospital de Berga és un dels que ha evolucionat en els últims temps, com també el de ginecologia: «Hi ha hagut millores noves prestacions que fins ara no es feien aBerga calia anar a Manresa, com interrupcions de l’embaràs millora del control de l’embaràs el part», ha comentat el cap de ginecologia de l’Hospital de Berga, Pau Nicolau. Pau Nicolau, que viu al Maresme també treballa a l’Hospital del Mar de Barcelona, s’ha mostrat satisfet de poder exercir al Berguedà: «La gent d’aquest territori mereix la mateixa atenció de qualitat que la de l’àrea metropolitana». Reconeix que hi ha limitacions, però sosté que també hi ha avantatges: «Per als joves que acaben la residència, en un hospital com el de Berga poden liderar una consulta monogràfica d’alguna patologia concreta opoden fer operacions, per tant, fer més del que farien en un hospital gran».