Col·legi Oficial de Metges de Girona - Butlleti 99 - Febrer 2011

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

99 BUTLLETÍ F E B R E R 2 011

INFORMACIÓ COMG. Beca “Mas Casadevall” A DRETA LLEI. Reconeixement a efectes professionals de títols estrangers d’especialista: propera finalització del terminis de presentació LUMIÈRE. Finals de 2010 THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Entrega de l’Esculapi al Dr. Josep Ruscalleda Sabater

Sumari [5] INFORMACIÓ comg Entrega de l’Esculapi al Dr. Josep Ruscalleda Sabater

Publicació Interna

[6] INFORMACIÓ comg Taula rodona: Atenció al menor d’edat. Les implicacions legals, responsabilitat i ètica

President:

COMG

Dr. Benjamí Pallarés Oro

Secretari:

Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

[13] INFORMACIÓ Òbit Dr. Josep M. Freixa Sunyer i Dr. Josep Palomer Peracaula

Redacció: Meritxell Bonet Costa

[16] OPINIÓ El vol de la vida: instint o raó

Foto portada: (Foto Carnaval) Martí Artalejo

[18] OPINIÓ Escatologia catalana [19] ENTREVISTA Dr. Josep Ruscalleda i Sabater

Realització:

[24] FLAUTA DE PAN La cama esquerre

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós

NEXE IMPRESSIONS, SL

[38] COMG-AJUDA Activitats

Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

[41] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats [48] OPINIÓ Anotacions oblidades

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: Febrer 2011

Esculapi

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE)

Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

COMG

3

Editorial

e

Dibuix: Maria Escobet

Sembla que en els últims temps s’hagi entrat en una espiral de canvis que poden afectar, i pel que sembla no sempre de forma positiva, el nostre col·lectiu.

Ho fa evident un canvi polític a Catalunya amb un nou conseller que d’entrada ha sol·licitat, tot i que després ho ha matisat, un nou esforç als metges: més hores de treball i més eficàcia.

Des del Col·legi i a través de la pàgina web ja hem fet pública la nostra postura. I és que aquest esforç se’ns demana quan encara està fresca a la memòria la retallada del sou generalitzada d’ara fa 6 mesos.

Ens preguntem com ho faran ara per sortir de la crisi aquells que han deixat que arribem a on som?

Les dos mides adoptades fins ara ja ens han afectat directa o indirectament. D’una banda, la rebaixa de sou ja esmentada; i de l’altra, la retallada en la despesa farmacèutica. Els metges ja hem estat solidaris.

4 COMG

Correspon a qui mana buscar noves solucions a la crisi i que no sigui novament el nostre col· lectiu qui en surti malparat. Tant difícil és posar límits a les prestacions? Tant difícil és racionalitzar la cartera de serveis?

Els qui patim cada dia aquests problemes tenim solucions. Però cal que se’ns escolti. Ja s’han fet molts informes, però sempre acaben en un calaix de sastre. Sabem que no són ni seran mides populars, però creiem que en moments com aquests calen solucions polítiques valentes.

I per acabar, a Madrid també sonen temps difícils. La nova Llei Òmnibus pot retallar la independència de les decisions preses des de Catalunya.

Noves obligacions i més poder transferit lluny de nosaltres.

Nous reptes que en els temps que corren fa que sigui més necessari que mai que el nostre col· lectiu es mantingui unit. És la nostra força.

Des del Col·legi seguirem intentant aquesta unió. És el nostre compromís.

Informació COMG

Entrega de l’Esculapi al Dr. Josep Ruscalleda Sabater El passat 24 de desembre, la secció de metges de jubilats del COMG, acompanyats del president, Dr. Benjamí Pallarès; del secretari, Dr. Pere Rimbau, i del vicepresident primer, Dr. Emili Ayats, van traslladar-se a Cassà de la Selva

per fer entrega de l’Esculapi al Dr. Josep Ruscalleda Sabater, en honor al seu centenari, celebrat el març del 2010.

L’homenatge va ser molt emotiu i la vetllada va transcórrer amb alegria i il·lusió.

COMG

5

i Taula Rodona “Atenció al menor d’edat. Les implicacions legals, responsabilitat i ètica” Professionals i pares van exposar i debatre durant la taula rodona, la maduresa dels adolescents per prendre determinades decisions sobre la seva salut El passat 27 de gener l’Auditori de la Casa de Cultura de Girona va ser l’escenari escollit per posar de manifest la falta de recursos i els problemes ètics que es troben els professionals que treballen en contacte directe amb els adolescents.

La taula rodona, organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Girona i l’Agrupació de Ciències Mèdiques, va posar damunt la taula temes com la demanda de tractaments anticonceptius, la píndola postcoital, etc.

Davant un mateix problema de salut en les persones menors es poden observar diferents comportaments i moltes maneres d’entendre la vida. Què passa quan aquests comportaments generen dubtes i inquietuds tant en els professionals que han d’atendre els menors, com en els pares o els mateixos menors? Què passa quan aquest menor és l’interlocutor de la família, quan aquest es converteix en traductor dels propis pares? Què passa quan el menor d’edat apareix sol a la consulta?

Avui dia l’aplicació dels principis, normes, drets i deures que estableixen les lleis, exigeix pensar en els factors que porten a un acte o a una situació concreta.

Precisament aquestes són algunes de les preguntes que es van parlar durant la sessió, posant 6 COMG

en dubte els barems del menor madur i qüestionant la capacitat d’alguns professionals per a valorar la maduresa d’aquests adolescents.

La taula rodona va començar amb la ponència de la Fiscal de Protecció de menors, la Sra. Victoria Paredes, que va donar informació clara sobre la legislació vigent.

A continuació va ser el torn dels facultatius. La Dra. Graciela Perkal, pediatre especialista en adolescència, i el Dr. Narcís Bardalet, metge forense, els quals van exposar les seves experiències professionals.

Tot seguit, vam comptar amb la participació de la senadora per Girona de Convergència i Unió, la Sra. Rosa Núria Aleixandre que va parlar de la visió específica dels responsables del govern,

que en definitiva són els impulsors dels canvis legislatius.

dels adolescents, dels problemes i les limitacions que es troben aquests professionals.

El menor també té deures respecte a la seva salut per això vam poder escoltar la veu de l’adolescent, a través de la Srta. Mercè Barris, estudiant de 4rt d’ESO de l’Institut Vicens Vives de Girona, que ens va parlar de les seves experiències, dificultats, pors i emocions.

Com a representant dels pares i tutors, vam comptar amb la col·laboració de la Sra. Susagna Serrainat, educadora social i mare de dos adolescents. Amb ella vam acabar les ponències.

Precisament, aquesta va ser una de les ponències més aplaudides i va posar de manifest la poca incidència que té el programa Salut i Escola a l’Institut, i el seu poc aprofitament per part dels estudiants.

La jornada va finalitzar amb el torn obert de paraula, on els assistents van manifestar i preguntar els seus dubtes als ponents.

Després va ser el torn de la Sra. Carol Delgado, educadora social del Consorci de Benestar Social del Pla de l’Estany, que va parlar de la situació

COMG

7

i Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut L’ Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut (AECS), és una associació d’Estudiants universitaris de caire social, científic i cultural. Una entitat prestadora de serveis a la joventut, apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre, en el sí de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (ACMSCB) i en la Societat Andorrana de Ciències ( SAC).

Per últim, es programen, realitzen i avaluen amb rigor totes les accions, mostrant-nos però, oberts i flexibles segons la realitat de cada moment.

A l’AECS, volem aprofundir en el coneixement de la realitat de la salut en l’àmbit territorial, donant suport al desenvolupament cultural, científic i social

L’associació té la seva seu principal al local de la mateixa Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, al carrer Major de Can Caralleu 1-7 de Barcelona, així com també disposa de locals a totes les seccions territorials i de domicilis a les seus de l’ACMSCB.

de comarques, regions i països d’arreu del món, i col·laborant amb les entitats i associacions que treballen per la potenciació de la salut i la qualitat científica i educativa d’aquells. També es vol fomentar la col·laboració amb altres associacions i societats estatals i internacionals, representant-la com una entitat diferenciada.

Un dels nostres objectius prioritaris és aglutinar els estudiants de grau i postgrau de les Ciències de la Salut, relacionant-los entre ells i amb els professionals de les diferents disciplines, buscant la interdisciplinarietat en tots els projectes de l’associació, encaminats a millorar la formació humana i científica. A més a més, es pretén fomentar i divulgar activitats culturals i científiques i oferir serveis als estudiants de grau i postgrau de Ciències de la Salut.

L’AECS es manté fonamentalment de subvencions, donatius, activitats organitzades pels seus membres i minoritàriament per la quota abonada pels socis.

Aquesta associació, s’articula en Seccions Territorials i Grups de Treball. Actualment, Barcelona, Lleida, Reus-Tarragona i Girona són les seccions territorials actives de l’AECS. Hi ha 7 grups de treball: Drets Humans i Pau, Educació en Ciències de la Salut, Intercanvis Clínics, Pràctiques Clíniques a Catalunya, Balears i Andorra, Grup de Recerca, Salut Pública i Salut Reproductiva i SIDA. Si voleu rebre més informació sobre la secció territorial d’AECS a Girona, no dubteu en enviar-nos un mail a aecsgirona@gmail.com o a presidencia. girona@aecs.org A més també trobareu informació a la nostra plana web www.aecs.org Anna Pujol Flores Presidenta AECS-Girona

8 COMG

CANVIS EN L’oRGANITZACIÓ DEL COMG Amb aquest escrit els informem dels canvis soferts en la direcció del COMG des de inicis d’aquest 2011.

Us comuniquem que el COMG ha arribat a un acord amb el Sr. Lluís Barnés i Tarrés, pel qual ha deixat de ser el gerent del col·legi, però, acceptant la petició que se li ha fet de continuar vinculat a la institució, en qualitat de professional lliberal, per tal de continuar assessorant els projectes que el col·legi estava duent a terme i que es vol continuar potenciant. Aquests

projectes són el de signatura electrònica, el d’assegurances, el d’acords amb institucions bancàries, projectes del Fòrum Sanitari amb Dipsalut (Organisme Autònom de la Diputació), etc..., així com també donar assessorament i suport en les àrees econòmic-financeres i comptables de totes les empreses del grup.

Des d’aquest escrit agraïm la bona voluntat i predisposició del Sr. Barnés envers aquesta Junta, per tal de facilitar la seva tasca.

Actualització del registre de col·legiats Benvolgut/da company/a, El Reial Decret Legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de Llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relatives als serveis al mercat interior, en el seu capítol 6, referit als serveis professionals, modifica la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, imposant als Col·legis Professionals, entre d’altres obligacions, que faciliti l’accés al registre de col·legiats, registre que ha de estar actualitzat, i en el qual constin las dades següents: nom i cognoms dels professionals col·legiats, número de col·legiació,

títols oficials, domicili professional. Això implica que cal fer públic les dades esmentades, a la informació de les quals tindrà accés tota la població en general.

Com que ens trobem davant una obligació legal, a l’objecte de tenir actualitzades les teves dades professionals, et sol·licitem ens tornis complimentat i signat el qüestionari que podràs trobar al web del COMG. En cas contrari, atès al caràcter obligatori de què constin al registre les dades que et demanem, haurem de posar les dades que consten a la nostre base de dades.

Junta de Govern COMG

9

i BECA “MAS CASADEVALL”

Per formació en investigació de l’autisme i trastorns de l’espectre autista Participant en el Autism Research Training Fellowship Program de l’MIND Institute (Medical Investigation of Neurodevelopmental Disorders), de la Universitat de California Davis (Sacrament), EUA. El MIND Institute és probablement el centre més important i avançat en investigació dels trastorns de l’espectre autista. http://www. ucdmc.ucdavis.edu/mindinstitute/ Mas Casadevall és una fundació sense ànim de lucre que disposa d’un centre residencial de tractament de persones amb trastorns de l’espectre autista situat a Banyoles Girona. http://www.mascasadevall.net/ Les característiques d’aquesta participació són les següents: • La formació és als EUA a la seu del MIND Institute, és multidisciplinària i cobreix la totalitat del programa que és de dos anys de durada.

mateix. El MIND Institute cobrirà els costos de la formació i de recerca realitzada per la persona becada.

• La beca ‘MAS CASADEVALL’, cobrirà les despeses de viatge, estada (d’acord amb les recomanacions del NIH), assegurances, despeses propis relacionats amb la investigació de la persona becada (PC, llibres, reunions) i costos administratius del MIND Institute .

• La persona candidata serà seleccionada pel Comitè Científic de Mas Casadevall i la seva sol·licitud serà sotmesa al Professorat del Programa.

• La carta sol.licitud ha de contenir una breu explicació de la motivació per al coneixement de l’autisme, CV i relació de títols i qualificacions. Igualment, determinarà el mes en què la persona interessada estaria disposat a iniciar la seva estada a l’Mind Institute.

• Són sol·licitants adequats els que vulguin especialitzar-se en el coneixement i investigació de l’autisme i trastorns del desenvolupament neurològic i s’hagin llicenciat en medicina, ciències biomèdiques o ciències del comportament, cal un bon nivell d’anglès parlat i escrit.

• La sol.licitud es dirigirà al Comitè Científic de Mas Casadevall per correu electrònic indicant en assumpte “BECA MAS CASADEVALL” info@mascasadevall.net

• El programa forma part del full de ruta de l’Institut Nacional de Salut (NIH), dels Estats Units i la formació està finançada pel

Gener 2011 Projecte realitzat amb la col·laboració de Obra Social “la Caixa”

10 COMG

• La resolució del guanyador de la beca es realitzarà al maig del 2011.

Conveni amb Viatges Tejedor Viatges Tejedor s’uneix al Club Fòrum i signa un conveni amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona oferint, d’aquesta manera, avantatges als col·legiats i treballadors del COMG. Bonificacions: - 6% de descompte en la compra dels paquets turístics de les majoristes considerades per l’Agència com a preferents o autoritzades (consultar la llista a les oficines de l’Agència). Els paquets turístics considerats promocionals com les ofertes especials, podran ser exclosos, o bé, que el percentatge de descompte sigui reduït.

-6% de descompte en la compra de creuers, aplicat a la millor tarifa o promoció existent en el moment de la reserva.

-8% de descompte al contractar qualsevol paquet turístic de la nostra majorista preferent “AVIOTEL – AVIOTREN”. *Consulta les condicions dels descomptes al conveni penjat al web del COMG. Per tal de poder gaudir d’aquests avantatges s’haurà de presentar el carnet col·legial.

Esperem sigui del vostre interès!

Conveni amb el Pitch and Putt Can Pascual El Pitch and Putt Can Pascual ha signat un conveni amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona oferint, als col·legiats, familiars i treballadors del COMG, preus preferents en tots aquells serveis i activitats d’aquesta empresa dedicada a serveis i activitats d’oci.

Avantatges: - Green-fess 18 forats laborables: 6,00 € IVA inclòs.

- Green-fees 18 forats festius: 12,00 € IVA inclòs.

- Abonaments mensuals · Individual: 30,00 € + IVA · Oferta (mínim 3 persones): 25,00 € + IVA

*Consulta el conveni penjat al web del COMG. Per tal de poder gaudir d’aquests avantatges s’haurà de presentar el carnet col·legial.

Esperem sigui del vostre interès!

COMG 11

Informació

Òbit

Òbit

Dr. Josep M. Freixa Sunyer

Dr. Josep Palomer Peracaula

Va estudiar medicina a la Facultat de Barcelona, i allà va tenir com a professor de patologia mèdica al Dr. Gibert Queraltó, famós internista i cardiòleg.

El Dr. Josep Palomer Peracaula va ser un dels primers especialistes a tractar el càncer de laringe.

Acabada la carrera de medicina va passar a treballar al despatx particular del seu professor, ocupantse principalment de l’anamnesis dels malalts i la pràctica dels electrocardiogrames.

Passat un període de temps va ocupar la plaça de metge lliure a Camprodon durant 8 anys, fins que va decidir especialitzar-se en cardiologia i va obtindre una plaça a la Seguretat Social de Girona.

Sense cap dubte, la unió del generalista i el cardiòleg va nuar-se en benefici dels seus pacients.

El Dr. Freixa va morir el dia 19 de gener a l’edat de 84 anys.

Nascut a Girona el 26 de juliol de 1918, va estudiar medicina a Barcelona i es va especialitzar en otorinolaringologia. Posteriorment va ampliar els seus estudis a Montpeller, Tolosa, Bordeus i París.

El Dr. Palomer Va treballar a la Residència de Girona, a la Clínica Bofill, a la Clínica Girona i tenia consulta a la ronda Pare Claret. Era un gran aficionat als vaixells, fet que en destaca la construcció d’una embarcació de set metres amb fibra de vidre durant els anys setanta.

El metge gironí Josep Palomer Peracaula va morir el dia 13 de gener a l’edat de 92 anys.

COMG 13

i Els bevedors moderats de cervesa segueixen el patró alimentari de la Dieta Mediterrània Segons l’estudi “Cervesa, Dieta Mediterrània i malaltia cardiovascular”, realitzat per diverses institucions, com l’Hospital *Clínic, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Salut Carlos III, i presentat el passat 15 de desembre a la sala de junta del Collegi Oficial de Metges de Girona.

El patró alimentari global dels consumidors moderats de cervesa és més proper a la Dieta Mediterrània que el dels no consumidors d’aquesta beguda fermentada. A més, la ingesta d’àcid fòlic, vitamines, ferro i calci és superior i presenten una menor incidència de diabetis mellitus i hipertensió, així com un índex de massa corporal inferior. Aquestes són les principals conclusions de l’estudio “Cervesa, Dieta Mediterrània i malaltia cardiovascular”, que va ser presentat al Col·legi Oficial de Metges de Girona pels seus coautores: el Dr. Ramón Estruch, Consultor del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic, i la Dra. Rosa M. Lamuela, Professora del Departament de Bromatologia i Nutrició de la Universitat de Barcelona.

Aquesta investigació, que s’emmarca dins de l’estudi PREDIMED, ha utilitzat una mostra d’1.249 participants amb un elevat risc vascular, i ha analitzat la relació entre consum moderat de cervesa, factors de risc cardiovascular, patró d’alimentació i activitat física. Segons el Dr. Ramón Estruch, “els bevedors moderats de cervesa van manifestar consumir una major quantitat de verdures, llegums, peix, cereals i oli d’oliva, tots aquests productes lligats a la Dieta Mediterrània, i van assegurar realitzar major activitat física”.

14 COMG

Concursos Artístics per a Metges

2011 Onzena edició

JORNADA CULTURAL DEL CONSELL DE COL·LEGIS DE METGES DE CATALUNYA 2011 Primera edició

La convocatòria està oberta a tots els metges deCatalunya (també les mullers i marits i vidus i vídues de metges).

Cinema

organitza Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Dibuix i Pintura Narrativa breu

organitza Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Fotografia Digital organitza Col·legi Oficial de Metges de Girona

Poesia

El veredicte de cada jurat es farà públic dins de la Jornada Cultural 2011, prevista pel dia 11 de maig de 2011 a Tarragona.

S’atorgarà un premi per a cada especialitat: El Premi Tritó de Bronze s’atorga als guanyadors dels concursos de Dibuix i Pintura, Fotografia Digital, Narrativa Breu i Poesia. És obra d’Eusebi Arnau –escultor– i Lluís Masriera –joier–, grans artistes representatius del modernisme català.

El “Premi Antonio Muza”de cinema és una al·legoria a la figura de Hygea, filla d’ Escolapi, trobada en les excavacions dels Munts (Altafulla. Tarragona).

Antonio Muza va viure al segle I .

Es el primer metge tarragoní del que es té notícia.

organitza Col·legi Oficial de Metges de Lleida Bases del concurs: http://concursosartistics.comb.cat També estan disponibles a la seu de cada col·legi.

Promou:

o

Opinió

Dr. Joan Vilalta i Dra. Isabel Pérez, coordinadora del cicle “El vol de la vida”, al Centre Cultural la Mercè.

El vol de la vida; instint o raó Amb aquest lema, recentment, es van portar a terme un seguit de conferències de caire mèdic al Centre Cultural de la Mercè que catalogaria de “socialment atractives”. A l’Aula d’Humanitats, un espai dedicat a les lletres i al pensament contemporani que s’articula a través d’activitats culturals de creació, reflexió i divulgació del coneixement; un espai que permet un accés obert i dinàmic a la cultura, a nivell intel·lectual i també com a experiència viscuda, i en el què per primera vegada, uns companys metges, van organitzar un cicle divulgatiu dintre el programa d’aquest centre gironí de cultura.

Amb el lema que encapçala l’article es van desenvolupar amb un èxit inesperat de públic les següents conferències: - Introducció a la fisiologia de la conducta.

Per què i com sentim, pensem i actuem?

A càrrec de la Dra. Isabel Pérez Guerra, professora de Fisiologia del Comportament de la Universitat de Girona.

- Sociobioecologia. A càrrec del Dr. Wifredo Ricart, professor de Nutrició i Dietètica de la Universitat de Girona .

16 COMG

- Simulació dels mecanismes neuronals.

Com funcionen les neurones? Dr. Ramon Carbó-Dorca, professor de Química Teòrica i Enginyeria Molecular de la Universitat de Girona.

- Som animals socials? Neurobiologia de les relacions interpersonals. Dr. Joan Vilalta, doctor en Medicina i Psiquiatra.

Totes les conferències van despertar un gran interès i un bon debat entre el divers públic, de totes les edats i entre el qual potser en destacava l’absència de la professió mèdica.

Amb aquesta primera experiència dels companys es demostra que en fòrums de divulgació com l’Aula d’Humanitats, els metges hi tenim una bona plataforma per a fer difusió d’un coneixement i educació que no ens hem de quedar per a nosaltres. Esperonem des del Col·legi i amb el Centre Cultural la Mercè que us animeu a presentar temes en aquest espai.

Dr. Francesc X. Carreras

El metge El cap entre les mans no deixes d’estudiar són anys de dur aprenentatge i mai sense acabar.

Has jurat l’Hipòcrates, com un sacerdot t’has consagrat.

La vida dels altres tens en les mans, com un calze sagrat.

Tems a la mort com el colom al caçador.

La teva bata blanca es bandera contra la mort, no deixes de pensar en el teu malalt, pres de temor.

Fas hores i hores, el cap cansat, més el cor enlairat.

Ja no penses en el teu dolor, la malaltia has fustigat.

Sol, en el teu despatx, sols et queda la veritat.

No busques l’agraïment, no esperes l’amistat.

Estàs en la soledat, complint l’ordre de bon soldat.

Recorres els passadissos del teu hospital, reconeixes el dolor, no ets tan insensible com el teu rostre sembla demostrar.

Cap crit, cap gemec, cap ganyota de dolor no serà per a tu un malestar. Esperaràs el moment de tornar la pau, a l’home ensangonat que perd la vida com ona en el mar.

I cada dia, al teu altar sacerdotal, tornaràs prest a estimar, la vida d’aquells que amb ulls llagrimosos, la mort està esperant.

Cauràs en l’oblit, la indiferència, pot ser odiat, més et queda la tranquil·litat de saber-te entregat.

Ser metge va ser el teu ideal, no oblidis que la vida és un regal i ets home, sols amb un ideal.

Salvador Mañé Farré

COMG 17

o ESCATOLOGIA CATALANA Contràriament a la llengua anglesa, en català la paraula escatologia té dos significats totalment contraposats: coneixement teològic de tot el relacionat amb el més enllà (eschatology) i coneixement de tot allò relacionat amb els excrements (scatology). Atàvicament, els catalans han manifestat una atracció per tot allò relacionat amb la defecació, que s’ha manifestat a la poesia, el teatre, la novel·la, la pintura i, sobretot, en les festes populars. En el Nadal català hi conviuen harmònicament l’escatologia messiànica (Jesús) i l’escatologia excremental (caganer, cagatió, cagarada de massapà dels reis). Joan Coromines recull més d’un centenar de paraules catalanes derivades del verb cagar.

Als segles XVII i XVIII, era considerat un costum normal compartir les comunes i, tot defecant, es podien fer transaccions mercantils, complots o, simplement, xerrades.

Aquesta escatofília dels catalans, que hagués fet les delícies de Sigmund Freud, ha sorprès sempre propis i estranys. Però no cal ser psicoanalista per entendre aquest fet – insòlit i únic a tot el món – i trobar-hi una explicació raonable. En primer lloc, cal remarcar que tot el costumari català està impregnat d’un ruralisme intens que li infon caràcter. Això s’explica pels importants canvis demogràfics que es produïren a Catalunya durant l’avanç sarraí al segle VIII. Fins que Girona i Barcelona foren alliberades pels francs, tota la població havia fugit cercant refugi a les muntanyes i valls pirinenques, on assoliren un sòlid nivell de subsistència i llibertat 18 COMG

fent de pagesos i traient, literalment, pa de les pedres. Tothom era pagès o pastor. Aquesta situació s’allargà durant vuitanta-cinc anys i marcà profundament el caràcter i la idiosincràsia dels futurs catalans.

Aquesta atracció pels excrements, que no és cap vulgaritat ni irreverència, també té unes profundes arrels rurals i s’explica pel caràcter pràctic, pragmàtic i equilibrat del pagès davant la vida, que a través dels segles s’ha transmès a tota la població, de tal manera que, d’una forma o altra, l’escatologia ha esdevingut consubstancial a l’essència catalana. Aquest equilibri comporta, com a pauta de conducta i interacció amb el medi, el profund convenciment que tot el què ens dona la terra és ric i cal retornar a la terra part d’aquesta riquesa, en forma del gran fertilitzant, símbol d’arrelament al lloc (ecologisme avant la lettre).

Des de el punt de vista mèdic, els catalans d’origen viuen els problemes relacionats amb la defecació amb una preocupació un tant més acusada que la resta de la població; una preocupació, que podríem dir-ne, quasi antropològica. Aquest deu ser el motiu pel qual els catalans consumeixen més medicaments laxants i catàrtics que les altres cultures i ètnies que conviuen amb nosaltres.

Dr. Salvador Tarradas Ustrell

Entrevista

Entrevista al Dr. Josep Ruscalleda i Sabater El centenari Dr. Ruscalleda ha vist l’esdevenir de la medicina del darrer segle i en la seva experiència hi ha records per a tots nosaltres.

Per sort, conserva una memòria prodigiosa explicant fets, dates i dies de tot allò que l’hi ha marcat la vida.

El Dr. Josep Ruscalleda i Sabater va complir els cent anys el passat 27 de març del 2010.

Malgrat que fa uns anys que no gaudeix de bona mobilitat, té el cap ben serè.

Vostè va néixer a Sant Feliu de Guíxols. Com recorda aquells primers anys?

Molt bé. En aquell temps jugàvem pel carrer.

Jo, de totes maneres, anava a col·legi. Anava als “hermanos” des dels 3 anys i en teníem un que ens explicava la història sagrada com un conte.

Ens agradava molt. Tenia una paciència...

La vida ha canviat molt des de llavors.

Ara ens trobem a Cassà de la Selva. Què representa per a vostè aquesta vila?

El meu pare era de Cassà; i el meu oncle, que era el que estava aquí a Cassà i era metge, no tenia fills; per això nosaltres veníem molt sovint a passar una temporada amb ells. El meu avi i besavi també eren de Cassà.

Jo vaig venir aquí definitivament l’any 36, abans de la guerra. Vaig acabar la carrera i com que ells no tenien fills, em vaig quedar aquí.

Els meus pares, la meva germana i els seus fills també van venir a refugiar-se aquí a Cassà, perquè tenien por dels bombardejos de Sant Feliu.

Aquest poble és gairebé el meu poble natal, perquè he passat més anys aquí que a Sant

El Dr. Ruscalleda a casa seva el mes de desembre passat. Foto: COMG

Feliu. Als 10 anys vaig anar als Maristes de Girona a fer el batxillerat; després vaig anar a estudiar a Barcelona, de manera que només anava als estius a Sant Feliu. Per tant, sóc més d’aquí que d’allà.

Ens pot dir com eren aquests dos pobles fa un segle?

Han canviat molt. Han crescut. Passa, però, que a Sant Feliu al fer tants anys que no hi soc, el canvi és més sobtat. Aquí a Cassà el canvi s’ha fet més pausadament. Però tot ha evolucionat...

Abans anàvem a pagès amb una tartana, després hi vam anar amb bicicleta, i finalment amb cotxe; a vegades també a peu.

COMG 19

e Com recorda els anys de la guerra i a on la va passar?

El 18 de juliol va esclatar la guerra, però a mi no em varen mobilitzar fins al juliol del 37, al cap d’un any. Vaig haver d’anar a Barcelona i em varen enviar com a metge a Pino de Ebro; fins al febrer del 38 que el meu oncle es va posar malalt, vaig demanar permís per anar a veure’l i vaig venir.

Em varen demanar passar a l’altre costat, però els republicans -al lloc a on vaig anar jo no eren militars, eren milicians- no sabien de què anava la guerra. Allò era un desastre. I vaig dir que sí, que volia passar a l’altre costat.

Vaig passar per la frontera del castell de Recasens.

Vam arribar a l’altre costat i allà ja no era tinent com abans però ens deien Soldado Médico. D’allà em van enviar a Saragossa, a una companyia d’automòbils. Recordo que em pagaven 25 pessetes al mes. Hi havia molta gent de Catalunya, de manera que ens reuníem.

Llavors, amb una companyia d’ambulàncies vam anar seguint les tropes que venien cap aquí, i vam entrar a Barcelona. Les tropes ho feien al matí i nosaltres a la tarda.

Un cop acabada la guerra vaig tornar a Cassà.

Com ha canviat la professió mèdica en aquests 100 anys?

Mare de Déu com ha canviat!

Miri, abans hi havia curanderos. Ara ja no n’hi ha cap. Això vol dir que abans la medicina no era gaire “segura”, en canvi ara ha fet molts avanços, per això els curanderos ja no tenen raó d’existir.

El tema dels medicaments; abans les medicines les preparaven els farmacèutics; ells feien les barreges.

No hi havia gairebé injectables; era una medicina molt naturista, amb moltes herbes. En canvi ara 20 COMG

tot són medicaments. Han aparegut les grans farmacèutiques que ho dominen tot.

Quan jo vaig començar, per exemple, amb els RX (que ja n’hi havia a Girona): com hi anava el malalt a Girona? perquè cotxes tampoc n’hi havia gaires...

Una altra cosa, per exemple, eren les anàlisis: quan vaig tornar de la guerra amb el farmacèutic vam començar a fer anàlisis, perquè per fer una anàlisis de sang a Girona hi havies d’anar amb dejú... i com hi anaves si no tenies ni cotxe ni res? De manera que nosaltres fèiem el més elemental de l’analítica.

Valoraria aquest canvi a millor o a pitjor?

Després d’explicar tot això, evidentment, el canvi ha estat positiu.

El contacte amb el pacient, però, era millor abans. El que hem perdut ha estat l’humanística.

Quan jo vaig començar aquí, cada dia venien 3 ó 4 malalts. Amb la Seguretat Social, es va produir un gran canvi. Les medicines eren de franc, de manera que la gent venia moltes vegades sense tenir res.

Penso, també, que el cotxe ho va fer malbé tot, perquè abans la gent s’ajudaven mútuament.

Quan jo anava a una casa a mirar una criatura, per exemple, i els pares treballaven, sempre hi havia un veí que m’atenia i m’ajudava (quan havíem de posar injeccions, s’havien de bullir les xeringues i, per tant, s’havia d’encendre foc).

A més, la gent no marxava del poble. Ara ve el dissabte i tothom toca el dos. Abans els dissabtes encara es treballava. I els diumenges s’anava al cinema, a passeig...es feia més vida al poble. Abans tothom es coneixia i ara, en canvi, no. Tothom marxa, és fora. Ha canviat molt.

L’any 2008 va presentar el llibre “Anys i panys, vivències d’un metge rural”. Quan va tenir la idea d’escriure el llibre?

M’ho deien els nets i els nebots: “Avi, ha d’escriure un llibre”. I al final em vaig decidir a escriure’l.

Aquí a Cassà hi havia un xicot, que es va morir l’any passat, que sempre em preguntava perquè no feia les memòries. I ell em va ajudar a fer-les.

I per què aquest títol?

No ho sé, algú m’ho va dir. És una recopilació d’històries i records?

Sí. De coses que m’han passat des de la infància a ara. Aquestes memòries han tingut moltes vicissituds. Quan les va tenir fetes, les vaig donar a llegir a un cunyat meu, en Jordi Nadal. Li vaig ensenyar i em va dir que així “no podia anar ni amb rodes”, perquè estava mal escrit. Llavors el vam reescriure i quan el va tornar a llegir ja li va agradar més. He de dir que aquestes memòries me les va aprovar en Quim Nadal, també. És important dir que el què en vàrem treure ho vam donar tot a l’Associació d’Alzheimer de Cassà. En vam vendre molts!

I la família. Quants fills, néts i besnéts té?

9 fills, tot i que se’ns va morir un l’any passat.

També tinc 23 néts i 8 besnéts. Som una gran família.

Quin és el secret per arribar tan bé als 100 anys?

No n’hi ha de secret.

Home, potser el secret més secret és no fer disbarats. És igual que amb medicina.

Hi ha una dita que diu “Primer, no fer mal”. El metge té aquesta norma. Doncs el mateix amb la vida. Pots gaudir-la però amb compte.

Jo no soc gran menjador; menjo poc. Tampoc m’agrada el beure i fumava amb pipa. Per cert, tinc 500 pipes. Vaig començar a fumar amb pipa als 17 anys quan estudiava a Barcelona.

Li fa por la mort?

No. Hi penso molt. Penso com vindrà, tot i que ens diuen que vindrà quan menys ho esperem.

A casa, érem molt religiosos. Hem estat creients.

No em fa por la mort.

Expliqui’ns algun record que mai oblida.

N’hi ha tants...

Quines han estat les seves principals aficions?

La natació. Jo vaig participar a la travessia del port de Barcelona. Teníem un equip de Waterpolo i jugàvem amb els diferents equips que tenien les poblacions de la costa, com per exemple Llafranc. Durant la festa major jugàvem partits.

També m’agrada viatjar; he viatjat molt. Amb el meu germà hem estat a Nord Amèrica, a Canadà, a Groenlàndia, al Japó, a la Xina, als països del Nord (Noruega, Suècia), al Brasil, a les illes de l’Atlàntic... hem estat també al Transsiberià... en fi, hem estat a tot Europa.

El Dr. Ruscalleda el dia de la presentació del seu llibre. Foto: Codolà

COMG 21

Agrupació ciències mèdiques

En data 16 de desembre es va celebrar la Sessió Inaugural de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona. , i en primer lloc agrair l’assistència dels socis, i també no socis, que van acompanyar-nos en aquest acte en que obrim l’Any Acadèmic de l´Agrupació.

L’acte, va ser obert pel Dr. Gabriel Coll de Tuero, nou president de l´Agrupació, que després de donar la benvinguda als presents, va dir que les referències de l’ACMG han de ser: els professionals associats als qui cal oferir les activitats de la màxima qualitat i fer que l’ACMG sigui un espai de debat integral; l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears com a matriu i casa comú de totes les Filials; la Facultat de Medicina com a entitat dinamitzadora de la formació i recerca; i, el Col·legi de Metges de Girona amb qui cal establir una es22 COMG

a treta col·laboració i desenvolupar activitats complementàries i sinèrgiques. Va agrair a la Junta anterior i molt especialment al president sortint, Dr. Joaquim Barceló, la molt bona tasca realitzada i finalment, va convidar a tots els associats a participar a les activitats de l’ACMG i que se la sentin com a pròpia. Va ser seguit pel parlament del Dr. Josep Anton Bombí, que es va acomiadar de la seva presidència en front de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, agraint les fites aconseguides i la col·laboració que sempre ha tingut de l´Agrupació.

Tot seguit el Dr. Albert Zamora va presentar els resultats del treball de la Beca que li fou atorgada en la XXIV Jornada de Cloenda amb el títol “Pronòstic de la Variabilitat Circadiana de la Pressió Arterial en la Síndrome Coronària Aguda”.

Moments abans de la Conferència Inaugural es va reconèixer la tasca feta dels membres de la Junta de l’ACMG que enguany han deixat els seus càrrecs: Dr. Joaquim Barceló, que en va deixar la presidència, i els vocals: Dra. Ia Jaumà, Dra. Montserrat Motgé, Dra. Pepi Almirall, Dra. Teresa Osuna, i Sr. Lluís Saguer. Se’ls va fer entrega d’una reproducció en ceràmica de part del fris de la Creació del Claustre de la Catedral de Girona.

El Dr. Javier Tirapu Ustarroz responsable del “Servicio de Neuropsicología de la Unidad de Daño Cerebral de la Clínica Ubarmin. Servicio Navarro de Salud.

Director Científico de la Fundación Argibide (Pamplona)”, va oferir-nos la conferència: “Que nos hace humanos. Emoción i Cognición Humana”. La conferència que va ser seguida amb molt interès, va aixecar

molta curiositat i controvèrsia entre els assistents establint-se un interessant diàleg amb el Dr. Tirapu.

Per acabar, des d’aquí us emplacem a col·laborar i participar en les activitats científiques que organitza l´Agrupació i informar-vos que properament us enviarem la documentació relativa a la XXVII Jornada de Cloenda que enguany es celebrarà a l’Alt Empordà i que desitgem que sigui tan participativa com en totes les seves edicions.

Una cordial salutació.

COMG 23

f

Flauta de pan

La cama esquerre Què estrany! No pot ser. El peu esquerre no és el meu! Sóc jove, ple de vida, les meves dents llueixen blanques com la neu i els de l’equip de futbol no posen mala cara quan en veuen arribar.

Si una malifeta els agrada a les meves novies és escurar-me els dits dels peus. Em recorden les dones que amb els llavis untats i amorrades al plat xuclen els caps de gambes i escamarlants.

Les més entremaliades no es tallen i fan ramblejar la llengua per la planta dels meus peus. No estic gelós. Per què hauria d’estarho! Només em rebel·lo. No em molesta que les dones vegin en mi un objecte sexual, el què m’incomoda és que la meva anatomia comenci i acabi en uns peus per més artístics que siguin.

Contempleu-me amb visió cosmopolita! diria si no les veiés tan atrafegades. No! Aquest peu boterut i repulsiu no és meu!

- Estava aquí, a peus del llit, era la mort, la meva mort!

Són les quatre de la matinada. El meu company d’habitació em desperta. Està amarat de suor.

Té la boca oberta i respira feixugament. Els ulls oberts i enrogits miren davant seu. Sé poca cosa d’ell. Es diu Maurici i té un bony com una pilota de tennis en el ventre. La seva dona, grassa com una màrfega, li ha portat un tortell de reis i un benjamín. Explica atabalat que se li ha presentat el seu propi cadàver. Sí, una criatura de carns eixutes i ennegrides. Els quatre cabells enrampats són de color panotxa.

Una túnica negre li rellisca per les espatlles. La mirada buida, un pou negre sense fons, glaça la sang! Mica a mica la respiració se li assossega.

Tanca els ulls i el seu rostre s’ajaça sobre el coixí.

Miro de tranquil·litzar-lo. Ha estat un malson per la febre. L’atmosfera dels hospitals convida a 24 COMG

Dibuix: Maria Escobet

fenòmens paranormals. I altres frases per l’estil i igual d’estúpides. Uns minuts després entra una infermera, se’l mira i corre la cortina que separa els llits.

Si el malaguanyat d’en Maurici ha vist el seu propi cadàver, no serà aquest peu infame el portaveu del meu jo difunt? On és l’Ariadna?

Ella no està preparada per les revessades de la vida. Fa poc em deia: “fills? Què dius boig! No saps el què m’ha costat tenir aquesta figura de fantasia. Voldries potser que fos mamelluda i panxuda?“ No me la imagino fent-se càrrec dels tràmits del meu enterrament. O comunicant la meva desaparició a la família, als amics. Quan els metges li diguin la veritat el millor que podrà fer és desmaiar-se i no tornar en sí fins passats un parell d’anys. Què es pot esperar d’una pelandrusca que es presenta a l’hospital amb talons d’agulla i amb una faldilla pensada perquè no se li vegi el tanga a primera vista. I si el peu, per entendre’ns, no fos pregoner de la mort? Si només fos un avís?

“No tens vint anys, hauries de fer dissabte a la teva vida” em deia la Carme. Tenia la mare enamorada i al meu pare li queia la bava. Culta, maca, simpàtica. La dona ideal. Llàstima que no volgués saber res dels meus peus. On deu ser ara? A l’ONU, segur, treballant perquè les llibertats i els drets humans es respectin en cada racó del món. Una idealista. Em deia: “m’agrada somiar, però sempre estic preparada per si m’han de portar a l’hospital o per si em moro així de cop”. La Carme sempre sortia de casa amb les ungles tallades, les calces netes i els papers de la seva taula ordenats. “Tu hauries de fer el mateix”. I que vaig fer jo? Deixar-la per un cap de suro!

Els peus de l’avi gotejaven. Els tenia tan inflats que en prou feines se li distingien els dits. Jo me’n reia. No tenia més de set anys. La meva germana, més gran, em renyava: “no veus que li ploren el peus de tan vells que són, un dia et passarà a tu”. Aquest dia ha arribat. El peu no em plora, simplement recorda els peus de l’avi. No serà ell? Conec a gent que se’ls han aparegut els avantpassats. L’ànima dels difunts deambula per la terra amb la missió de vigilar que algun membre de la seva nissaga no s’esgarriï. No calia que em vinguessis a veure avi. El teu nét preferit posarà seny més endavant. Saps que amb una feina decent no es fan diners. Que si sovint tasto llaminadures que l’ordre prohibeix és perquè la vida se’m fa avorridíssima. Més endavant, quan no em pugui aguantar els pets ja em buscaré una bona noia.

- Francesc, em sents? Obre els ulls poc a poc.

Et trobes a la sala de reanimació….. surts de l’anestèsia, t’hem hagut d’amputar la cama esquerre, just per sota el genoll…. Una cama és un preu de saldo després que un camió t’hagi passat per sobre... Aviat et pujarem a l’habitació….

Sí, era l’avi. El peu deforme era l’avi. Ha aprofitat l’avinentesa per ocupar el lloc de la cama.

Què em volia dir? Què li volia dir al company

d’habitació la seva pròpia mort? Aprofita per fer alguna cosa de profit mentre et quedi un bri de vida! Com que t’és impossible portar-la al cinema a veure una pel·lícula romàntica, acaricia-li les amígdales amb la llengua! En el meu cas estic convençut que el peu monstruós, vull dir l’avi, em volia dir: surt de casa amb les ungles del peu tallades, els calçotets nets i amb els papers de la taula en ordre! Surto de casa, he deixat a l’Ariadna de caps per vall: drenatge limfàtic iogui, a l’altre vorera el quiosc, the economist, travesso corrents, sense mirar….

M’entren a l’habitació. El sol entra per les finestres i dispara el flash. En Maurici i la seva senyora grassa mengen el tortell de reis i veuen amb copes de plàstic el benjamín. Assentada al llit del ressuscitat hi ha l’Ariadna. Les seves cames, torrades de raigs UVA, no s’acaben mai.

Oh estimada meva què hi fas aquí, et feia al massatgista. Em mirem com si veiessin entrar un mort. Si no em conegués diria que acabo d’entrar al cel.

- Reiet, saps, no ho diries, per primera vegada a la vida m’ha tocat el rei, una mica més i me l’empasso.

Santa innocència! Quina vitalitat! Puerilitat picant i seductora! Viu en el planeta del petit príncep. Ara sé perquè em tocà la fibra sensible.

No perquè amb el xarrupeig dels dits dels meus peus hagi escrit un nou capítol del kamasutra, sinó perquè forma part del gènere immortal. A pesar que surt de casa amb la manicura dels peus fets, amb el tanga net i amb la taula sense cap paper, té el convenciment innat que mai cap camió s’atrevirà a posar-li una roda a sobre. Si totes les angoixes s’alleten de les metes de la mort, la meva Ariadna ha de ser feliç! Com li diré que a partir d’ara només podrà jugar amb un peu!

Jordi Costa COMG 25

Espai metge rural

e

OBJECTES AMB HISTÒRIA La utilització dels raig X per al diagnòstic i tractament mèdic va començar poc després del descobriment fet per Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923), el 1895. El professor Rötgen era, en aquells moments, un important físic alemany de 50 anys d’edat, Rector de la Universitat Alemana de Wurzburg, amb 48 articles científics publicats.

El 8 de novembre de 1895, mentre experimentava amb un generador de raigs catòdics per estudiar les corrents elèctriques, va observar com una placa de cartró coberta de cristalls de platícianur de bari, emetia una fluorescència que desapareixia quan desconnectava la corrent.

Röntgen va seguir investigant i aviat va descobrir que aquests rajos, que anomenà X, tenien la capacitat de travessar diferents materials com el cartró negre, un llibre o la fusta. Així va obtenir les primeres imatges de l’interior d’un llibre o de la porta de la seva habitació. El 22 de desembre de 1985 va fer estendre la ma de la seva dona, Berta Röntgen, sobre una placa fotogràfica y li va passar els raig X per sobre, el resultat va ser la primera imatge humana aconseguida per raig X. El 28 de desembre va entregar el treball “Sobre la nova classe de raigs. Comunicació preliminar”, (Vorläufigen Mitteilung über Eine neue Art von Strahlen, Verlag und Druck der Stahel’schen K. Hof- und Kunsthandlung Würzburg, 1895) al secretari de la Societat Física i Mèdica de Würzwurg. Pocs dies després la notícia va aparèixer publicada a la premsa, produint un gran impacte entre la població.

Els descobriments de Röntgen varen obrir un extraordinari camp en medicina; aviat varen ser un instrument de diagnòstic de gran importància 26 COMG

Consulta del Dr. Joan Mascaró, al C/Santa Clara nº 9, principal, on s’hi pot veure un dels primers aparells de raig X de la província de Girona.

La imatge va ser presa abans del seu desmuntatge per ser traslladat a l’exposició permanent de l’Espai del Metge i de la Salut Rural

i varen donar lloc al desenvolupament d’una ciència i una pràctica radiològica, que permetia estudiar al pacient per dins, fent cada cop més precís el diagnòstic de les malalties.

Als sis mesos de la troballa, la indústria oferia aparells de raig x complets als metges i d’aquesta manera sorgí una nova professió: especialista en diagnosis per raig X, la radiologia.

Els metges podien observar si els seus pacients tenien problemes ossis, o investigar si les senyores patien tuberculosis sense la necessitat que es ruboritzessin, ja que no era necessari despullar-se. Aviat, els metges es varen adonar que als pacients tractats amb varies sessions de raig X, se’ls queia el cabell o se’l hi cremava la pell. Va ser així com es va començar a utilitzar la radiologia amb finalitats terapèutiques. La primera pacient tractada amb raig X va ser una nena vienesa que tenia una gran taca de naixement a l’esquena. El 1896, el dermatòleg Leopold Freud li va aplicar la teràpia amb radiació i encara que la pell de la nena va resultà cremada durant el tractament, va viure fins els 75 anys. Malgrat tot, encara no es coneixien els efectes nocius dels raig X i molts radiòlegs varen ser víctimes de la seva professió i varen morir a causa dels danys produïts per la radiació. Poc a poc es varen anar millorant les tècniques de dosificació dels raig i varen donar

lloc al desenvolupament d’una ciència i una pràctica radiològica de gran importància per la medicina actual.

Fitxa tècnica: Nom: Aparell de Raig X Cronologia: 1940-1950 Especialitat: Radiologia.

Núm. Registre: 4.594 Procedència: Objecte adquirit pel Dr. Joan Mascaró i Roura en l’exercici de la professió de metge i donat al Museu d’Història-Espai del Metge i de la Salut Rural de Sant Feliu de Guíxols per el Dr. Jaume Mascaró el 25 de febrer de 2010.

ACTIVITATS CICLE DE CONFERÈNCIES “SALUT I SOCIETAT” Us avancem les conferències programades per als propers mesos de març, abril i maig de 2011.

18 de març de 2011, a les 19.30h.: Conferència sobre “Com prevenir el sobrepès en els nostres fills”, a càrrec del Dr. Casabona (pediatra de l’ABS Sant Feliu de Guíxols).

29 d’abril de 2011, a les 19.30h: Taller-sessió sobre “El llenguatge del cos i de les malalties”, a càrrec del Dr. Antoni Beltran (Metge especialista en Medicina Interna).

13 maig 2011, a les 19.30h.: Conferència sobre “La dieta anti-càncer”, a càrrec de Mª. Josep López (Directora de l’ABS Sant Feliu de Guíxols).

Les conferències tenen lloc a la Sala d’Actes de l’Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols (Plaça del Monestir s/n.

17220 Sant Feliu de Guíxols. 972821575). L’entrada és gratuïta i no cal inscripció prèvia.

NOTÍCIES

UNA ULLADA A L’EVOLUCIÓ DEL TRACTAMENT DE LA SIDA, CONFERÈNCIA DE L’ESPAI DEL METGE I DE LA SALUT RURAL- CÀTEDRA DR. MARTÍ CASALS

El passat 28 gener de 2011, tenia lloc una nova xerrada del cicle “Salut i Societat”, aquesta vegada sobre “SIDA i Baix Empordà – 20 anys d’experiència”, a càrrec de la Dra. Àngels Masabeu (Directora Especialitats MèdiquesServeis de Salut Integrats del Baix Empordà).

En la presentació feta pel director de l’Hospital de Palamós, Sr. Joan Prats- que destacà el paper col·laborador de l’Hospital de Palamós tot contribuint a l’Espai del Metge Rural per documentar el present i la salut al Baix Empordà.

La Dra. Àngels Masabeu, experta en patologies associades al VIH, va iniciar la xerrada fent constar que fins fa poc no existia la sida a les facultats de medicina,i que la seva irrupció va suposar uns canvis radicals als mateixos hospitals. Parlà de la detecció dels primers casos a la Califòrnia de 1981, com el 1983 el virus ja aconsegueix ser aïllat pel que seria Premi Nobel de Medicina (Dr. Luc Montagnier), i de la varietat de tipus de pacients que existeixen.

En l’actualitat s’està actuant molt en la prevenció, la medicació- d’un preu molt alt- és molt més COMG 27

e ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

Crèdits còmode per al pacient (s’ha passat d’haver de prendre diàriament unes 30 pastilles a una de sola). Però són esgarrifoses les diferències entre el Primer i el Tercer Món, a causa dels criteris de mercat en què actuen globalment les indústries farmacèutiques.

Avui dia es considera vital el diagnòstic i per això ja s’inclou en alguns països -com Estats Units- en els controls rutinaris de salut. La sida ha passat de ser una condemna a mort a ser, amb diagnòstic i complint el tractament, una malaltia crònica.

(Imatge 2: D’esquerra a dreta, Joan Prats, director de l’Hospital de Palamós, Dolors Padilla, alcaldessa de Platja d’Aro i representant de la Comunitat de Municipis per a la Gestió de l’Espai del Metge Rural, i la doctora Àngels Masabeu).

28 COMG

Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.

Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.

Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols.

Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

A Dreta Llei

RECONEIXEMENT A EFECTES PROFESSIONALS DE TÍTOLS ESTRANGERS D’ESPECIALISTA: PROPERA FINALITZACIÓ DEL TERMINI DE PRESENTACIÓ PER A AQUELLS PROFESSIONALS QUE EXERCEIXEN L’ESPECIALITAT SENSE TÍTOL RECONEGUT. Com ja va informar oportunament el COMG, el passat dia 3 de maig de 2010, es va publicar en el B.O.E. el “Reial decret 459/2010, de 16 d’abril, pel qual es regulen les condicions per al reconeixement d’efectes professionals a títols estrangers d’especialista en Ciències de la Salut, obtinguts en Estats no membres de la Unió Europea”. Aquesta norma, que deroga el règim d’homologació fins avui vigent, estableix un sistema pel qual els títols de metge especialista que habilitin al seu país d’origen per a l’exercici d’alguna de les especialitats oficialment reconegudes a Espanya tinguin reconeguts els efectes professionals dels títols espanyols.

En la normativa esmentada, s’estableix un procediment especial i transitori, que finalitza el proper 4 de maig de 2011, per a aquells metges que estan exercint l’especialitat a Espanya sense el títol reconegut, sota les següents característiques: A.- Aquest règim especial és aplicable a aquells metges que reuneixen les següents característiques:

 Nacionals i extracomunitaris residents al territori espanyol.  Estiguin en possessió d’un títol de metge especialista extracomunitari.  Hagin exercit a Espanya l’especialitat per a un període no inferior a un any en el transcurs dels últims cinc.

B.- El procediment serà el mateix que per a la resta de peticionaris fins a la validació inicial del Ministeri de Sanitat, amb les següents particularitats:  Els sol·licitants hauran d’optar entre la realització de pràctiques o prova teòrica – pràctica.  Serà necessari presentar la petició en el termini d’un any des de l’entrada en vigor (finalitza el termini, tal i com s’ha fet esment, el 4 de maig de 2011).  Serà necessari acompanyar a la petició les certificacions acreditatives de l’exercici professional que s’estableixen COMG 29

a en la Disposició Transitòria Tercera del Reial decret.

Com a recordatori, exposarem unes breus notes sobre el procediment de reconeixement contemplat en la normativa: 1.- Per iniciar el procediment es necessitarà que els interessats presentin una petició al Ministeri de Sanitat i Política Social en el format previst en el Reial decret, acompanyant tota la documentació que demana.

2.- Verificada la recepció de la documentació, el Ministeri de Sanitat i Política Social efectuarà una comprovació prèvia que els títols reuneixen els requisits mínims de formació exigits a Espanya (article 37 del RD 1837/2008, de 8 de novembre).

3.- Posteriorment, el Comitè d’Avaluació format per tècnics i metges especialistes valorarà el grau d’equivalència qualitativa i quantitativa entre el programa formatiu seguit i el corresponent espanyol de l’especialitat del com es demana reconeixement.

4.- D’aquesta valoració sortirà un informe – proposada què podrà ser: a) Negatiu si les deficiències es consideren insubsanables b) Condicionant el reconeixement a la validació d’un període de pràctiques 30 COMG

si hi ha equivalència quantitativa i qualitativa en la formació acreditada però es considera necessari verificar que ha adquirit les habilitats clíniques i comunicatives necessàries per relacionar-se amb els usuaris i els altres professionals. Les pràctiques seran per un temps màxim de 3 mesos i amb caràcter retributiu. c) Condicionant el reconeixement a la validació d’un període de formació complementària quan hagin deficiències formatives o respecte a les competències adquirides que siguin subsanables mitjançant un període complementari de formació. La formació complementària serà per a un temps màxim de nou mesos, no serà retribuïda i haurà de ferse en centres assistencials acreditats per a la docència de l’especialitat que es tracti. d) Condicionant el reconeixement a la superació d’una prova teòrica – pràctica a més d’un període posterior de pràctiques quan es consideri que l’acreditació de l’equivalència quantitativa o qualitativa s’hagi de demostrar la superació d’una prova objectiva seguida d’un període de pràctiques.

Els períodes de pràctiques o de formació complementàries seran realitzats en aquelles comunitats autònomes elegides pel metge que pretén el reconeixement. La determinació de les seves característiques temporals i d’ubicació d’aquests períodes serà fixada pels organismes competents en matèria de formació mèdica especialitzada de cadascuna de les comunitats autònomes.

La prova teòrica – pràctica s’articularà en dues fases, una de qüestionari de preguntes i l’altra de supòsits pràctics amb preguntes obertes per a la seva resposta en forma raonada.

5.- En el cas de la prova teòrica – pràctica, el Comitè d’Avaluació qualificarà als aspirants com a aptes o no aptes.

6.- Finalitzats els períodes de pràctiques o de formació, els supervisors designats emetran els corresponents informes d’avaluació que, comprovats pels organismes competents de les Comunitats Autònomes, es traslladaran al Comitè d’Avaluació perquè emeti, si es dóna el cas, un informe – proposada d’avaluació final.

7.- Previs els informes del Comitè d’Avaluació, la Direcció general d’Ordenació Professional, Cohesió del Sistema Nacional de Salut i Alta Inspecció del Ministeri de Salut dictarà la resolució procedent i els peticionaris que vegin

benvolguda la seva sol·licitud de reconeixement, rebran una credencial acreditativa d’aquest reconeixement.

No obstant això, els professionals que no es trobin el supòsit explicat anteriorment, també poden optar a aquest reconeixement, si tenen un títol d’especialista oficial al seu país d’origen, la formació del qual hagi estat efectuada en una universitat o en un centre sanitari acreditat per la docència, que acreditin un programa de formació i d’exercici professional que permeti comparar les seves competències amb les exigides al programa de formació espanyol, que coneguin l’idioma espanyol i que no es trobin inhabilitats judicial o administrativament.

Quant als processos d’homologació anteriors, és a dir, els iniciats de conformitat amb el previst en l’Ordre de 14 d’octubre de 1991, se seguiran pels seus tràmits tret que l’interessat manifesti expressament la seva renúncia i la voluntat d’aconseguir el reconeixement a efectes professionals que és objecte del Reial decret vigent.

Per aclarir qualsevol qüestió, l’Assessoria Jurídica del COMG resta a la seva disposició.

Assessoria jurídica COMG

COMG 31

Opinió

o

LAÍN SEGONS ALSINA, BIOGRAFIA COMENTADA1 En el llibre Pedro Laín Entralgo. El político, el pensador, el científico, el professor Josep Alsina situa aquest personatge en la España de la rabia y de la idea. Això m’ha incitat a publicar comentaris i reflexions sobre aquest text de perfil històric biogràfic, comentaris que em semblen aptes per fer canviar d’idees i mentalitat als que varen estudiar la seva història de la Medicina.

Ara m’he adonat que he de reconèixer a Laín com un Déu Janus de la medecina del segle XX, el Déu de les dues cares: una d’ideòleg del franquisme i l’altra, com a metge, psiquiatre i historiador de la medicina.

Perdó per aquesta comparació en paral·lel.

M’ha vingut com un llampec a la memòria la mitologia dels déus grecoromans, el símil amb Janus, el de les dues cares (així es representa); considerat primerament com el guardià de la llar (la falange) i després, més tard, de les entrades de les cases (el metge-psiquiatre i professor universitari-historiador).

En resum: un LAÍN polièdric. Potser seria millor aplicar-li una definició astrològica d’aquest Déu Janus, que precisament és un satèl·lit de Saturn (per cert satèl·lit relativament modern descobert el l966) que descriu pràcticament quasi la mateixa òrbita que un altre satèl·lit anomenat Epimeteu -maridat aquest amb Pandora -la de la caixa-, amb el qual intercanvia periòdicament les posicions a causa de la interacció gravitacional mútua.

32 COMG

Aquestos podrien ser els “efectes astrals” que intervingueren en la vida de Laín. Veiem... El nostre Janus-déu-Laín, pel que es veu, fou gairebé el màxim ideòleg polític -i no a l’ombra-, de l’ <España> franquista; que de Saturn en passava perquè fou en sa vida l’antítesi de la disbauxa saturnal (la de les festes –saturnalsorgiàstiques i desenfrenades en tots els sentits, saltant-se els participants totes les formes, normes i distancies socials). Seguim sempre mitològicament: Janus bascula amb Epimeteu (del grec = sobrealçat), tità, dictatorial i tossut com bon gallec, marit de Pandora, a la què Zeus, ai las!, confià la caixa plena de tots els mals i que en obrir-la fatalment encuriosida, s’espargiren per la terra... I es veu que així ens va anar.

Siguem prudents i seriosos; passem al text real. El redactor del pròleg del llibre situa l’obra simplement com a” Trajectòria d’un intel·lectual falangista”(que en la realitat era molt més).

Remarca que, avui dia, no es disposa de biografies polítiques de rellevància dedicades als caps visibles de la dreta <española> del període franquista; així arriba a la diagnosi de l’escàs interès demostrat per aquests estudis.

Per sort la historiografia <española> - just ara fa pocs anys- s’ha despertat... I ens sorprendrà.

Josep Alsina-Calvés, autor del llibre que es comenta, és professor de la Universitat Abat Oliba CEU de BCN, i fill d’eximi ripollès i

catedràtic de grec de la UB, amb qui m’uneix amistat. Alsina exposa que li ha plagut molt estudiar i fer l’estadiatge, no sols biogràfic en el qual s’endinsa, descobrint-nos les facetes curricularment més polítiques, (el que jo anomeno:”el Cain dins el Laín”) sinó també la totalitat de l’obra i publicacions del professor Laín Entralgo, que ha estat considerat com el pare de la història de la medicina a la península ibèrica.

Alsina, després d’entonar un càntic fins a cert punt exculpatori, dels excessos de la seva pròpia joventut, entra de ple en la faceta incomprensiblement polièdrica de Laín, penetrant fins les entranyes del líder de la ideologia franquista (“Los valores morales del nacional sindicalismo)- post-joséantoniana, del grup de Burgos, fidels i addictes impulsors del règim dictatorial, amb l’escalada cap a la conquesta del <Estado Español> de bracet amb Serrano-Suñer, trajectòria que el porta fins al rectorat de la <Universidad de Madrid>, obviant el <Ministerio de Educación Nacional>, però participant-hi amb tot el poder repressiu.

Per exemple, la repressió estudiantil dels anys 56-57. Episodis de trista memòria que molts estudiants de medicina i dret i jo mateix, vàrem conèixer/sentir en pròpia carn. Fórem represaliats amb anul·lació del curs, pèrdua de matricula i el que és pitjor: militaritzats, passant a posteriori a un batalló de càstig, comandat

per oficials de <la Legión>, degut als fets de participació en la vaga de Barcelona del febrer del 57, amb la defenestració de la icona de Franco a la Universitat Central.

També cal ser justos i reconèixer que gràcies a Alsina tenim a l’abast i a mà, un excel·lent i aprofundit assaig per enriquir la història de la Medecina. Podreu fer-hi un recorregut pel Laín pensador: elucubracions sobre el problema d’Espanya, amb la seva proposta política i la seva antropologia i “interessant” filosofia, amb mètode propi i per arrodonir, acabant amb la immersió dins el Laín Entralgo científic.

Capítol a part mereix subratllar els estudis i comentaris sobre Laín historiador de la Medicina, amb la seva magna obra, precedida d’un programa d’investigació: Història Universal de la Medicina, feta amb la col·laboració d’especialistes de prestigi d’ Europa i la pròpia Espanya, convertint-se en un referent per a moltes generacions, redactada amb un acurat programa d’investigació historiogràfica.

Finalment citar la iconografia políticament correcte, per ser tan aclaridora i nítidament explosiva, i més per a mi, que desconeixia tants aspectes del personatge. Cal llegir-lo i us en fareu creus!

Dr. Eudald Maideu i Puig

COMG 33

o LA SOCIETAT DE PSIQUIATRIA INFANTIL DE LA AEP ES REORGANITZA L’any 1972, l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) va crear en el seu sí la Secció de Psiquiatria Infantil per acollir a tots aquells pediatres que se sentien atrets pels temes de salut mental del nen i l’adolescent. Aquesta Secció especialitzada, seguint el costum establert per les altres, es va transformar en Societat de Psiquiatria Infantil de la AEP, i com a tal està recollida la seva existència en els Estatuts de la AEP. La situació una mica estranya de la psiquiatria del nen i l’adolescent en el nostre país, amb la manca de reconeixement cap a aquesta especialitat, ha condicionat en gran manera la seva història, que ha conegut èpoques de major i de menor presència pública.

Darrerament, mentre sembla que es mouen els mecanismes oficials perquè a Espanya sigui reconeguda l’especialitat de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent, havia disminuït l’activitat d’aquesta Societat especialitzada de la AEP. És per això que un grup de pediatres, membres de la AEP, i amb una dedicació preferent a la psiquiatria del nen i l’adolescent, demanaren 34 COMG

a la Junta Directiva de la AEP que facilités els mecanismes per a la seva reactivació, i així es va fer constar en l’apartat de precs i preguntes, en l’Assemblea que la AEP va celebrar a Maspalomas (Gran Canària) el juny de 2010.

Posteriorment, la Junta Directiva de la AEP, sota la presidència del Prof. Serafín Màlaga, en carta del 17 de novembre de 2010, va decidir “rellançar” la Societat de Psiquiatria Infantil de l’AEP, nomenant una Comissió Gestora. Els membres de la mateixa són la Dra . Mercedes Rodrigo Alfageme, el Dr. Josep Cornellà Canals, el Dr. Patricio José Ruiz Lázaro, la Dra. Lefa S Eddy, la Dra. Concepción De la Rosa Fox, la Dra. Azucena Díez Suárez, la Dra. Maria Jesús Mardomingo Sanz, la Dra. Gemma Ochando Perales , el Dr. Pedro Javier Rodríguez Hernández i el Dr. Maximino Fernández.

Aquesta comissió gestora es va reunir a Madrid el passat dissabte 22 de gener, comptant amb la presència del Dr. Fernando Malmierca, Vicepresident de la AEP, que va acudir-hi per expressa delegació del Prof. Serafín Màlaga.

En aquesta reunió va quedar constituïda la comissió gestora, amb l’encàrrec de convocar una Assemblea en el sí del Congrés de l’AEP (Valladolid, 16 - 18 de juny 2011), on quedi ja definitivament reorganitzada i activa la Societat de Psiquiatria Infantil de l’AEP . Es va nomenar president de la mateixa el Dr. Josep Cornellà i Canals, i secretària la Dra. Azucena Díez Suárez.

Creiem que el moment és oportú, i que són molts els pediatres interessats en aquells problemes que afecten la salut mental dels infants i adolescents. Des de la Societat de Psiquiatria Infantil de la AEP es pretén un apropament a tots aquests professionals de la pediatria, tenint en compte que les alteracions mentals suposen una problemàtica emergent en els nostres nens i adolescents.

Des d’aquestes línies volem fer una crida a tots aquells pediatres que sentin interès en l’àmbit de la psiquiatria del nen i l’adolescent, en tots els seus àmbits i facetes, i els convidem a formar part d’aquesta societat científica. Per ser membres numeraris es requereix que siguin

pediatres, socis de la AEP a través d’alguna de les seves societats regionals, i que tinguin una dedicació preferent a l’àmbit de la psiquiatria del nen i l’adolescent. Els pediatres que, sense tenir aquesta dedicació, se sentin atrets per aquesta problemàtica, seran acceptats com a membres agregats. Finalment, es contempla també la figura del soci adherit per acollir a tots aquells professionals que, des de diferents disciplines, s’interessen per la salut mental de nens i adolescents.

Tots aquells professionals que vulguin formar part d’aquesta Societat poden enviar un missatge a psiquiatriainfantilaep@hotmail.es indicant les seves dades de filiació i un breu currículum. A tots els convidarem a l’Assemblea General que convocarem en el sí del Congrés de la AEP (Valladolid, 16 - 18 de juny del 2011), per aprovar els estatuts i escollir la Junta Directiva. Així mateix, seran informats de totes les activitats que es promoguin des d’aquesta Comissió Gestora.

Dr. Josep Cornellà i Canals

COMG 35

o SENSE RECEPTA Jo el llegeixo almenys una vegada l’any, el tinc aquí darrera. L’agafo per les parts que considero més importants i el vaig llegint. La farmacologia d’aquest llibre no són les pastilles, sinó els cigars rossos, els whiskys, les cerveses, el champagne, el sentiment d’amor i d’estimació colossal de dos tuberculosos. No és la farmàcia que millora o fa viure més temps, són aquestes coses íntimes que fan viure el personatge.

Els amics d’en Peio Pascual saben de quin llibre parla. Qui durant molts anys va ser metge de Llagostera té com a bíblia La Muntanya Màgica de Thomas Mann. El jove Hans Castorp viatja als Alps, al sanatori Berghof, a visitar un cosí seu, convalescent de tuberculosi. El què ha de ser una estada curta s’allarga set anys per culpa del bacil de Koch. Al sanatori el temps transcórrer en compte gotes, sense que els tambors que vaticinen el desastre de la primera guerra mundial alterin la cadència monòtona i encantada. A en Peio li fascina l’antagonisme de dos personatges, en Settembrini, “un republicà i un demòcrata italià”, i en Nafta, “una mica 36 COMG

stalinista”, que espera l’arribada del regne de Déu a la terra. Mentre aquell personifica el diàleg, la raó, la llibertat individual, la ciència, en Nafta és el dogma, l’escolàstica, la fe, el vassallatge de l’individu en nom d’una idea, i és la llavor dels totalitarismes que tenyiran de sang el segle xx. Anys després, no en la ficció sinó en la vida real, dos maîtres à penser reeditaran la pugna dialèctica. En plena decadència Sastre reparteix pamflets maoistes per les cantonades, mentre Camus defensa que una revolta no es mereix ni una gota de sang.

Una de les espines que té clavades en Peio és la depuració del seu pare, Domingo Pascual i Carbó.

El Col·legi de Metges de Girona i l’Ajuntament l’acusaren de ser un destacado elemento activo de ideas marxistas i separatistas. La sentència significà la inhabilitació professional. Fins l’any 1945 no se li restituí la titularitat de Llagostera.

En Peio ha bregat perquè fos revocada per part del Col·legi aquella sentència, i es despengés de la paret la foto del president que firmà la sanció.

La reivindicació, que és memòria històrica!, es

podria arreglar si la història fos un llibre que permet girar les pàgines endavant i enrere. Però més aviat és un d’aquells calendaris antics que has d’arrancar la pàgina de l’ahir per tenir present l’avui.

En Peio i jo ens coneguérem a l’UCI del Trueta.

Ell va anar-hi a visitar un malalt i jo aleshores m’hi guanyava la vida. D’ençà ens hem vist amb regularitat i puc dir que per a mi la seva amistat ha estat engrescadora. Estic d’acord amb el què diu el seu amic i pintor Bosch Martí: és un home difícil, complex, geniüt, inquiet, desbordant. És una bellíssima persona, és un home generós,

però té personalitat i geni. Si en un moment determinat això no li agrada, ben educadament o mal educadament, estigues preparat, eh!, perquè és un home de personalitat i rauxa. És una barreja de Pla, Dalí i la nissaga dels pascuals i embolica que fa fort.

Sense Recepta és el darrer llibre sobre en Peio Pascual escrit pel periodista Miquel Codolar.

Molt ben editat i recomanat per tots els qui vulguin conèixer de més a prop en Pompeu Pascual.

Jordi Costa COMG 37

COMG - AJUDA

Estem preparant l’anada a Flabougoulà per controlar el projecte de construcció i manteniment del centre de salut, que ja està acabat. Hi anem el dia 5 de febrer i tornem el 13.

Durant aquest dies aprofitarem per conèixer les necessitats que hi hauran a partir d’ara i afinar el projectes de lluita contra la m.g.f. (mutilació genital femenina) que presentarem enguany ja que el 2010 no hem obtingut pressupost per iniciar-lo.

38 COMG

a Sí, en canvi, hem aconseguit pressupost per començar i acabar el pou de Sarekaly (Guinea) i també hem pogut iniciar el projecte de lluita contra la mgf. Estan entusiasmats de l’acollida que ha rebut la proposta de la lluita. Hi ha moltes “mutiladores” que ara van descobrint i que solament deixaran la seva feina a canvi d’un altre treball ja que la mutilació els hi comporta una molt bona remuneració econòmica. De totes maneres,també se n’han adonat de què serà

un procés lent i feixuc i que no s’aconseguirà en un termini curt de temps. Com a per tot es pensa que la mutilació desapareixerà en 2 o 3 generacions. Abans, no.

El Dr. Àlex Pérez, que treballa per la Creu Roja, ens ha proposat al COMG-Ajuda la col·laboració en difusió d’un dels projectes que tenen en mans, a l’equador on donen suport al desenvolupament de la medicina tradicional. Ja

us anirem informant però us avancem que serà un cinefòrum durant el mes de maig.

L’exposició de 10 anys de COMG-Ajuda ara està als Serveis mèdics de Girona fins a finals de febrer.

COMG 39

f

Fòrum Sanitari

L’oficina virtual, fruit de l’acord entre el COMG i Bankinter, repartirà gairebé 5.700 euros entre els seus clients Al igual que l’any passat, l’oficina virtual Fòrum Sanitari, fruit de l’acord entre el COMG i Bankinter, repartirà entre els seus clients gairebé 5.700 euros, com a retorn de part dels beneficis que hagin generat amb la seva activitat.

Aquestes quantitats, que en algun cas arriben fins als 836 euros, són el retorn de part del guany que cada client ha generat al banc, en funció de la seva activitat, fruit de l’acord aconseguit pel COMG durant l’any 2009.

Us recordem que Bankinter, a través de l’oficina virtual de Bankinter, també ofereix d’altres avan40 COMG

tatges als col·legiats i familiars per tal d’accedir a hipoteques, préstecs personals, comptes corrents, productes d’inversió, etc, a preus i condicions avantatjoses. Per tal d’informar-vos més àmpliament sobre aquests avantatges només cal que us adreceu al vostre col·legi o bé al web http://www.forumsanitari.org.

Informa’t i gaudeix-ne!

Jubilats

LES ACTIVITATS DELS NOSTRES JUBILATS Com estava programat, el 20 del passat gener, el cronista oficial de Girona, el Sr. Enric Mirambell, ens va oferir la seva acurada i molt documentada conferència sobre “Els Àngels de la Catedral de Girona”.

El segon Àngel es va fer el 1764 i es va col·locar a la primera barra del campanar barroc, que s’estava construint. Aquest Àngel fou decapitat per una granada o per un llamp durant els setges de la Guerra del Francès (1809).

La sala de la Casa de Cultural plena d’un atent públic, va escoltar la història dels tres “àngels” que ha tingut la Catedral.

Finalment es va fer el tercer i últim Àngel el 1960. Era obra de l’escultor gironí Ramon Carrera.

El primer Àngel (protector de la ciutat de Girona) fou construït el 1373 i es col·locà a sobre de la porta de la catedral romànica.

Al finalitzar l’acte fou llargament molt aplaudit el conferenciant i va obrir un interessant col·loqui.

COMG 41

Lumière

Deu ni do quin final de 2010 i començament de 2011.

Eleccions al Parlament de Catalunya, la crisi profunda de qui les varen perdre, les revelacions de Wikileaks que parlen del nostre estatut així com de la màfia russa que opera a Catalunya, la victòria del Barça per 5 a 0 sobre el Madrid, la bona temporada que està fent l’Espanyol, l’ordre de la fiscalia d’investigar si la vaga de controladors aeris pot ser delicte, la militarització dels mateixos i el perill que això hagi suposat, les revoltes a Tunísia i Egipte, Lauren Gbagbo que s’autoproclama president de Costa d’Ivori després de perdre les eleccions, el positiu de l’Alberto Contador i la força del waka-waka de la Shakira que ha rebut un premi de la música francesa.

Catalunya ha decidit iniciar una nova etapa. Una nova etapa en el terreny institucional i en l’econòmic i social atès que la crisi, obligarà a prendre mesures dures de rigor i austeritat. I cal reconèixer la precisió del nostre sistema electoral amb el recompte d’urnes. Això, ens ha permès saber els resultats en menys de dues hores del tancament dels col·legis electorals.

També cal fer esment de les tertúlies que s’emetien tant per radio com televisió. Va ser la primera vegada que no tothom havia guanyat. Estem millorant. Cal ser optimista.

Un personatge força optimista va ser Leslie Nielsen (1926-2010) actor còmic de cine i televisió que morí als 84 anys els darrers dies del 2010 en un hospital 42 COMG

l de Florida on hi portava 15 dies per una malaltia respiratòria. Amb un rostre sempre com a despistat capaç d’originar els pitjors desastres que es puguin imaginar i que sempre s’associarà a una sèrie d’èxit notable que va començar amb “Agárralo como puedas” en la que encarnava al agent Frank Drebin.

Nielsen era fill d’un estricte oficial de la Policia Muntada del Canadà i va participar a la segona guerra mundial amb les forces aèries canadenques. De fet, no va arribar a l’èxit fins al 1980, formant part del repartiment de “Aterriza como puedas” , una parodia del film “Aeropuerto” i d’altres films catastrofistes molt propis d’aquells anys.

M’agrada recordar-lo de quan era jovenet a “Furia en el valle” (The sheepman), pel·lícula de George Marshall amb Glen Ford i Shirley MacLaine, un western en què feia de dolentot i en el qual es pronunciava la frase següent: “ Aquí me tienes, en mitad de la calle llamándote cobarde y puerco ovejero.

Dispara ovejero”. Genial. També és seva la següent conversa: “Azafata cal que els portem a un hospital”. “Què és doctor?”. “És un edifici gran, ple de malalts, i que gairebé mai, hi ha llits”.

El mes de desembre es van entregar els premis europeus de cine. Roman Polanski, amb sis premis dels set a què era candidat, en va ser el guanyador indiscutible. Amb “El escritor”, va guanyar el premi a la

millor pel·lícula europea de l’any. Polansky, en busca i captura per la justícia americana, va agrair els premis des de la seva casa de París, per videoconferència i gairebé amb sabatilles. Ewan McGregor va rebre el premi al millor actor pel mateix film.

I, a finals de febrer, s’entregaran novament els Òscar de l’Acadèmia de Hollywood. Ja es saben les nominacions. Poques sorpreses però, per mi, una de molt cridanera. L’oblit de Christopher Nolan en la categoria de millor director per “Origen” (“Inception”). També sorprèn una miqueta la nominació de Bardem.

No ha estat nominada la representant espanyola “También la lluvia” com a millor film de parla no anglesa. Alguna cosa li tocarà a “Toy Story 3” i “La red social” i els presentadors seran, James Franco, que està nominat per “127 hours”, i la guapíssima Anne Hathaway.

També és maca la cantant colombiana Shakira, que lluita perquè tots els nens del món tinguin accés a l’educació. Menuda però molt segura de sí mateixa a base d’èxits, projectes de futur i canvis d’imatge conquistats un a un.

Shakira Isabel Mebarak Ripoll, té ascendència catalana i 33 anys que no aparenta. Comenta:” Hem de trencar el cercle que el que neix pobre ha de morir pobre. L’educació és l’eina més eficaç per poder transformar la vida de la gent” i també “Crec que l’amor és multifacètic, dinàmic, sempre canviant. La societat vol fer-nos creure

que no varia, però les circumstàncies ens van transformant”. Molt probablement sembla que també estarà a la cerimònia dels Òscar.

Caldrà estar pendents del Piqué.

Joan Profitós Hematòleg COMG 43

DISCURS DE BENVINGUDA

Disculpeu-me estimats metges meus, m’havia d’haver presentat molt abans. Però des de que vaig prendre possessió com a conseller de sanitat no he parat de fer números. Quan l’arimètica em donava mal de cap feia manualitats. Em fascina agafar les tisores i retallar, retallar el que sigui. Tip de tisorades torno als números i així anar fent fins que m’he dit: Boris, no facis com el Sandro Rosell, fes-te sentir, que els nois sàpiguen qui ets. Doncs escolteu: No us pregunteu què pot fer aquest il·lustre conseller per vosaltres per més llest que sigui. Més aviat pregunteu-vos què podeu fer vosaltres, per més rucs i pocapena que sigueu, per aquesta conselleria, és a dir per Catalunya, o sia per mi. No ho sabeu? Us ho diré: treballar, treballar i treballar. I quan la feina s’acabi, una manera d’aportar el vostre granet de sorra a les arques paupèrrimes de la Generalitat és oferir el vostre sou: tot, quasi tot o quasi bé tot. Si sou família monoparental i nombrosa comprendrem que només ens doneu la meitat. Entre les ànimes caritatives es sortejaran mitja dotzena de creus de Sant Jordi. Si ja sé que ara són de llautó, que estan desprestigiades i que les té mitja Catalunya, però menys dona una pedra. Penseu que un altre dia us caurà la bava quan sentiu que els vostres néts us preguntin: és veritat que gràcies a tu Catalunya sortí de la crisi?

QUE CARAI ÉS AQUESTA COSA ANOMENADA NEONATÒLEG?

Davant l’alarma social creada per la falta de neonatòlegs o la seva incerta presència en hospitals i clíniques, la patronal de Mútues de salut es veuen obligades a emetre el següent comunicat: 1. Què no és un neonatòleg: No és una llevadora ni un expert en signes astrals. Tampoc és una incubadora, ni un fòrceps. No és un conseller per ajudar a triar un nom a la pobre criatura ni un psicòleg per prevenir la depre post-part. 2. Què és un neonatòleg: una eminència, una fava, un nobel en potència, un cervell privilegiat. És qui vetlla per la salut psíquica, física i espiritual del vostre fill durant els primers dies de vida. La seva importància és d’una magnitud extraordinària.* Tanta, que d’aquí poc, qui no hagi estat atès per un neonatòleg difícilment podrà entrar en una universitat de primera divisió o accedir a un bon lloc de treball.

La societat es dividirà entre els qui han estat atesos per un neonatòleg i els qui no. No cal dir que aquests últims seran els paries socials.

44 COMG

* En cas que vagin mal dades el neonatòleg tocarà el dos i la mare serà traslladada cagant llets a un hospital.

FLOR DE CACTUS

Consultori sexològic a càrrec de la Dra. Olívia Miramar.

Pregunta: Tinc 20 anys i estudio medicina aquí a Girona. Em podria dir on es troba exactament el sexe. No em refereixo a la localització anatòmica dels òrgans genitals –fins aquí hi arribo- sinó el que podríem anomenar centre neuràlgic. On el meu germà es posa la mà quan li demano un favor? On assenyalen les indicacions del consolador que em regalaren les amigues? O potser en el cor, com en les novel·les de Corin Tallado? O en el cervell, com creuen les feministes del morro fort? O en el dit gros del peu? Pensi que el meu germà i jo vàrem ser infantats en un atac de gota del pare. Sembla ser que en aquestes circumstàncies la libido li puja per les parets. Afectuosament A.A..

Resposta: Estimada, el sexe és omniscient, omnipresent, omnímode, omnipotent, …. en fi, pantagruèlic. Una caiguda d’ull, un dit que refrega la superfície d’un llavi despenjat, una carícia que desperti l’epidermis , una veu sospirosa, una olor que exciti la pituïtaria,... i perquè no, la poesia de santa Teresa de Jesús o de sant Juan de la Creu, la resolució d’un teorema matemàtic, l’èxtasi d’un gol, la lectura de Flor de Cactus….. en fi, tot és sexe. Vivim en un món sexuat. Fins i tot el celibat dels sacerdots flaire a sexe. Només els virus i els microbis tenen més presència universal que el sexe.

“Aneu i reproduir-vos,” sembla ser el consell de la naturalesa. He respòs la teva pregunta?

FIGA FLOR: ESPAI DE CREIXEMENT PERSONAL

A càrrec del coaching SAMAL LAMAS Avui parlarem dels somnis. No somiem quan el cervell passa l’escombra. No. Els somnis són un llenguatge universal. Són el pòsit d’una saviesa mil·lenària que s’ha anat coent generació darrera generació. L’atresorem en el rebost del subconscient.

Mentre els pensaments diürns estan tacats per la fragilitat, la superficialitat i l’evanescència d’un món material, les imatges oníriques són la reverberació de l’harmonia còsmica eterna. No són gratuïtes.

Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants.

Senzillament diferent.

No són casuals. Són sàvies conselleres. Si somiem que estem despullats enmig del carrer –una remake d’Adam i Eva en ser expulsats del paradís– significa que podem ser expulsats de la feina i feríem bé de buscar-ne una altra. Si en un somni ens persegueixen, però no avancem, vol dir que ens hem de comprar unes sabates noves. Si somiem que som invisibles és perquè estem preocupats per la crisi dels quaranta.

Si… En fi. Si als pastors de Fàtima o a la noia de Lourdes, se’ls aparegué la Verge va ser perquè somiaven poc. En cas d’haver-ho fet més sovint, la Verge els hagués aconsellat mentre dormien.

Maria Escobet

PERLES DE SAVIESA

Realment només els pares dominen l’art d’educar malament als fills.

Enrique Jardiel Poncela Tem de qui et tem, encara que tu siguis un elefant i ell una mosca.

Mushih – Ud – Diu Saadi Llei implacable de la naturalesa: devorar o ser devorat. Pobles o individus. Víctimes o botxins.

Mariano José de Larra Si dues coses abunden en aquest món són la ignorància i els xarraires.

Cleóbulo de Lindos La meva manera de fer broma és dir la veritat. És la broma més divertida.

Woody Allen

NOU DICCIONARI THT

EX CATHEDRA: Caràcter infal·lible. Els antics catedràtics no s’equivocaven mai. Les seves classes magistrals eren una homenatge a la veritat. El diagnòstic del càtedro anava a missa. Ara, amb el pla Bolonya, a un pacient li poden caure cent diagnòstics.

I tots desfilen per l’altar de la certesa.

EXCEL·LENTÍSSIM: Forma verbal que substitueix a la genuflexió.

EXHIBICIONISME: La clàssica gavardina ha estat substituïda per un afany desmesurat de notorietat, un discurs hiperbòlic i un raquitisme intel·lectual que aconsellaria afusellar els mestres responsables.

EXORCITZAR: Tradicionalment litúrgia per foragitar el dimoni de les entranyes d’un pecador. En l’actualitat netejar les idees polítiques d’un cervell per l’acció corrosiva d’un càrrec. Ex: el senyor Mascarell des de que és conseller de cultura del govern de CIU pateix amnèsia pel què fa a les seves conviccions socialistes.

EXPECTORANT: Triï. Què en vol fer de les secrecions espesses i llefiscoses que li embussen la gola? Les vol expectorar? Doncs li receptem un expectorant.

Les vol fluïdificar? Doncs un fluïdificant. Se les vol empassar perquè el facin anar de ventre? Aquí té un antitussigen. Una mica de tot? Doncs prengui una mescla d’antitussigen, fluïdificant i expectorant.

Ho veu perquè serveix l’autonomia del pacient.

EXPROPIAR: Despullar Maria Escobet a una persona del que és seu en nom d’una entelèquia. Ex: els funcionaris han estat expropiats de part de la nòmina per la situació de crisi.

EXTORQUIR: Ja no cal.

Jordi Costa

COMG 45

Col·legi ACORDS JUNTA

c

17 DE NOVEMBRE DE 2010

12 DE GENER DE 2011

S’acorda l’aprovació de l’expedient de 01/2010 de la Comissió Deontològica.

S’acorda enviar denúncia dels fets, presentats pel Dr. Pujiula, a la Fiscalia de Girona per si els mateixos poguessin ésser constitutius d’un delicte de revelació o violació de secret.

S’acorda declarar per finalitzat i sobreseït en virtut de l’article 19.2 del Decret 278/1993, l’expedient informatiu número 01/2010.

15 DE DESEMBRE DE 2010 S’acorda el recolzament a la secció de jubilats en l’aspecte econòmic i institucional tal i com s’ha anat fent en els darrers anys.

S’acorda el conveni entre el Ministeri i l’administració pública per tal que es validi la signatura electrònica.

S’acorda l’entrega d’un escolapi al Dr. Ruscalleda i donar constància del fet publicant una entrevista i les fotografies de l’acte al proper butlletí.

S’acorda penjar a la pàgina web, tal i com es va dir a la darrera assemblea, els noms dels patrons i socis que formen part de les empreses del COMG. S’aprova el moviment col·legial amb 10 altes i 10 baixes.

S’aprova l’expedient de la Comissió Deontològica de ref.: 06/10 S’aprova l’expedient de la Comissió Deontològica de ref.: 08/10 S’aprova l’expedient de la Comissió Deontològica de ref.: 09/10 S’acorda que els projectes “taula rodona” i la “ Jornada de Salut” es passaran dins la Fundació Pascual i Prats per tal de presentar el pressupost i demanar la col·laboració econòmica a la Fundació.

S’acorda convidar a la Dra. Pascual, Presidenta del COMG- Ajuda, a la propera reunió de Junta de Govern per tal que expliqui els projectes que s’estan duent a terme.

46 COMG

S’acorda que la Srta. Meritxell Solé ocupi la plaça vacant de recepcionista.

S’acorda enviar una carta , per correu electrònic i ordinari, a tots els col·legiats per a l’actualització de les seves dades.

S’acorda celebrar les reunions de Junta de Govern el segon dimecres, i el quart dimecres celebrar Comissió Permanent.

S’acorda que el Sr. Barnés donarà resposta a la carta de queixa que el Dr. Videgain va escriure en relació a la signatura electrònica.

S’acorda que es citarà al Dr. Valls, representant del COMG dins les Beques Joan Bruguera, a una propera Junta de Govern per tal que informi sobre la beca.

S’acorda donar per a finalitzada l’etapa del Grup Intercol·legial.

26 DE GENER DE 2011 S’acorda anul·lar les reunions de la Comissió Permament i celebrar el segon i quart dimecres de cada mes Junta de Govern.

S’acorda que s’enviarà a tots els membres de JG els esborranys de tresoreria de la propera Assemblea Ordinària del COMG S’acorda fer el pagament a la secció de jubiltats d’una despesa anterior a l’entrada de la nova Junta de Govern però només la despesa dels col·legiats, excloent els acompanyants.

S’acorda enviar per correu electrònic, als membres de Junta, el conveni de l’Ajuntament de Girona per a la seva ratificació a la propera Junta.

9 DE FEBRER DE 2011

S’acorda donar resposta al Consolta del Marroc i comunicar als metges d’origen marroquí la voluntat d’aquest consolat en tenir les seves dades.

S’acorda l’acceptació del nou membre de la Comissió Deontològica.

S’acorden les propostes de la Comissió Deontològica de ref.: 12/10, 13/10,16/10,01/11.

S’acorda fer públic al web del COMG el correu electrònic que el Conseller ha enviat al President on manifesta el malentés de les seves declaracions. Així mateix es farà una declaració oberta de posició de la Junta respecte aquest email.

S’acorda el moviment col·legial amb 14 altes i 22 baixes.

S’acorda que el Secretari, Dr. Rimbau, escrigui l’editorial del proper butlletí.

S’acorda fer un plannig de la Comissió de Gerència i notificar-la a tots els membres d’aquesta per correu electrònic.

S’acorden fer els convenis amb Viatges Tejedor/ Revista de Girona i Pitch & Putt i penjar-los al web del COMG.

S’acorda renovar el conveni amb el Centre Cultural la Mercè per un import de 1.000€ anuals afegint en el nou conveni l’aplicació d’un 15% de descompte pels col·legiats en les entrades de les activitats que el Centre Cultural ofereix.

S’acorda continuar pagant 40€ / trimestrals a las “ Hermanitas de los Pobres” S’acorda publicitar la Beca Masdevall a la pàgina del web del COMG i comentar-la a la propera reunió del CCMC.

S’acorda que el D. Emili Ayats i Pere Rimbau formin part de la comissió de seguiment del conveni amb l’Ajuntament de Girona.

ALTES BUTLLETÍ PEDRO PABLO ANIA RODRIGUEZ SERGE ALAIN ZALUSKI QUIONIA VILLAR LAZARO ALBERTO GALLARDO ALCAÑIZ ANTONIO CAMÓS GRAU PAOLA XIMENA RODRIGUEZ ECHEVERRI YASMIN AURORA SALAS SOSA MONTSERRAT ASES GUERRERO DE ESCALANTE JULIA ALBA ARIAS FRANCO MONTSERRAT VILALTA ESCODA JOSE DELIO MENDEZ DIAZ JOSEP ANTONI FORTUNY CID MARIA DEL MAR SALVADOR BOSCH LUCIO CAPULZINI CREMONINI MARCELO FERNANDO CABRINI

ANA BUONGIORNO MARLENY CARREÑO RANGEL ROSA BEATRIZ URDAY SAN MIGUEL MARTA CONDE GALÍ FLAVIA LORENA HUNICKEN VICTOR CARMONA RIBOT JOB DEVILLE ALEJANDRA PAOLA STIVALETTA PAULO CESAR VERGARA ARENCIBIA VICTORIA MANUYLOVA ANTONELLA SMARRELLI ANNA VAN HOOFF MARIA CLAUDIA ESPOSITO HECTOR LUIS CHIVA PUEO JOAQUIN COSTA GRACIA

COMG 47

Opinió ANOTACIONS OBLIDADES

(de quan Espanya anava abandonant el Sàhara) Hi ha cròniques de cada dia i hi ha cròniques d’actualitat. Però el periodisme també coneix les cròniques oblidades i perdudes. Són cròniques sovint inèdites tot i que, malgrat el pas dels anys, mantenen una rabiosa actualitat. És el que passa amb el tema de l’antic “Sàhara Espanyol”, la història d’uns fets que, després de trenta cinc anys, segueixen removent consciències.

Pel fet d’haver estat testimoni directe dels darrers mesos de la presència espanyola en aquell territori, em sento avui amb el deure de publicar alguna de les anotacions que vaig escriure en un quadern d’apunts que mai ha vist la llum.

Jo vaig arribar al Sàhara el gener del 75 per fer el servei militar, acabada la carrera, i després de successives pròrrogues d’estudi. No fou casualitat que el sorteig d’aquella quinta destinés al Sàhara un munt de joves que just havíem acabat les carreres universitàries. El general ens ho va dir ben clar als setze metges d’aquella lleva: donaríem cobertura sanitària a la població civil i militar del territori, donat que s’esperava la visita de la delegació de Nacions Unides. Era important causar una bona impressió.

I així, una vegada superada la instrucció al campament, vaig ser destinat com a soldat-metge al destacament de tropes nòmades que hi havia a la població de Daora, situada uns cinquanta quilòmetres al nord de Al-Aaiun, camí de la frontera amb el Marroc.

Daora era un poble petit i tranquil. Les unitats de tropes nòmades eren mixtes, i possibilitaven un treball ben remunerat per els nadius com a soldats professionals; eren indispensables en la navegació pel desert. Així, compartíem el te a les jaimes, i no deixàvem de acompanyar-los en les seves festes . “Avui celebren els musulmans la Pasqua del Ramadà. Han vestit les túniques blaves de gran festa, han matat la cabra, i a la Base 48 COMG

o

Militar hem tingut festa, tant els moros com els cristians. Estan tots contents; ha acabat el dejuni” (7 d’octubre)El 17 d’octubre va suposar un punt d’inflexió. En aquells moments érem incapaços d’avaluar l’abast d’aquella situació que gairebé no va transcendir a la premsa. A Madrid, un Franco agonitzant havia declarat la guerra contra el Marroc. I nosaltres estàvem a primera línia de foc. Aquella nit, el capità ens va fer l’arenga per la lluita. A corre-cuita vaig improvisar un quiròfan de campanya... Déu me’n guard de que l’hagués tingut que fer servir!.

Aquella situació, però, va durar poques hores i es van canviar els plans bèl·lics per un programa d’evacuació, malgrat l’amenaça de la marxa verda que havia engegat el rei alauita.

Aquell 17 d’octubre no vaig escriure cap anotació al meu quadern.

S’anunciava la marxa verda, però seguien els plans d’evacuació. Qui ho entenia? “Aquesta tarda, a les 3, s’ha evacuat i abandonat el lloc fronterer de Tah. A les 5 de la tarda han marxat tots els policies que hi havia al lloc de Daora, quedant nomes el capità, el subtinent i el practicant, que marxen demà a primera hora del matí. Han acomiadat els pocs nadius que quedaven a la base. S’espera la retirada en els propers dies”(28 d’octubre) “Avui he baixat a Al-Aaiun amb el tinent per fer unes gestions. Al migdia ja estàvem de tornada a la Base. La ciutat està presa militarment. Circulen patrulles militars i demanen la documentació a tots els civils. A la caserna de tropes nòmades ja fan els paquets i cremen documents” (29 d’octubre).

Mentre, la marxa verda s’atansava. “Avui han capturat un manifestant marroquí que volia passar a les nostres files. Anava sol. El tinent m’ha dit que li fes el reconeixement mèdic preceptiu. Tan sols tenia una impressionant desnutrició. Era un noi d’uns 18 anys, i que parlava força bé el francès.

Entre altres coses m’ha dit que la majoria d’ells venen obligats, ja que si no venen els empresonen dos anys. M’ha dit que ahir es va escapar de Tarfaia, doncs ja n’estava tip de patir gana. Portava quatre dies sense menjar. Només els hi havien donat una llauna de sardines i un litre d’aigua per els quatre dies de camí. Ah! I dos paquets de tabac. M’ha explicat que entre els manifestants n’hi havia molts de malalts, i ell calculava que ja n’haurien mort uns 2000 degut a una epidèmia de colera que tenen. Que a la marxa no hi van metges. Tampoc creuen que intervingui l’exèrcit.

La gent de la manifestació està descontents, passen molta gana... Li he preparat un entrepà de formatge, i ell m’ha donat a canvi els dos paquets de tabac” (3 de novembre). Així m’ho va explicar i així ho vaig anotar!

I, finalment, els manifestants van arribar. “Avui han arribat ja els manifestants de la marxa verda.

Ahir ens va dir el tinent que els governs espanyol i marroquí han arribat a un acord, pel qual la marxa verda només penetrarà uns 10 km en el territori, acamparan uns dos o tres dies, i tornaran a marxar.

I per ara, avui, així ho han fet. No han passat d’aquests 10 km assenyalats” (6 de novembre)

cap d’Estat. A les 8 s’ha pujat la bandera a mig pal i amb crespó negre. Es fa guàrdia a amb l’arma de cap per avall, a “la funerala”. A les 9 ens han fet anar a cantina per seguir per televisió el missatge del president del govern... I després hem seguit amb la vida normal” (20 de novembre).

El lliurament de presoners va ser un acte solemne, tampoc reflectit a les cròniques dels diaris, i del que en vaig ser testimoni d’excepció. “Ahir van ser entregats al Marroc 48 presoners marroquins que van ser apressats a Mahbes el 8 de juny.

Els tenien a Villa Cisneros, però el lliurament oficial s’ha feta la base de Daora. Hi ha una gran cordialitat entre els militars d’ambdós bàndols. Els nadius de Daora han abraçat contents als soldats marroquins... (23 de novembre). Aquest fet m’ha fet pensar molt sobre la pretesa existència de nacionalitats al desert. Hem tancat la llibertat del poble nòmada entre fronteres artificials, creades des de la nostra cultura?

Acabada aquesta manifestació, es va reprendre la operació de desmuntatge per la evacuació.

Mica a mica, s’anava fent realitat que el Sàhara passaria a mans dels marroquins. “Ahir, sobre les 11 de la nit, va passar una altra columna de cotxes marroquins (civils i militars) i camions tràilers.

Tanmateix, escortats per una columna de la legió.

Diuen que en aquesta columna hi viatjava el governador marroquí del Sàhara i el president de la Yemaa, el Jatri Said Uld Said Yumani. També els acompanyava el Governador Militar espanyol. En arribar a Daora han sigut saludats fervorosament pels nadius, inclús amb pancartes de benvinguda i banderes del Marroc. Quan passava la primera columna, cap a les 6 de la tarda, van organitzar una petita manifestació de benvinguda al Marroc...

No els acabo de entendre...” (25 de novembre).Ho entendrem mai?

El 20-N, a Daora, no tingué massa repercussió.

“De bon matí ens hem assabentat de la mort del

I el final de Daora ja estava decretat. “Està decidit que el dimarts 2 de desembre entregarem la base

“Avui he estat a la Serha, la posició avançada de les tropes nòmades. A 8 km, hi ha els manifestants de la marxa verda. Els he pogut observar amb els prismàtics. Es veu un campament força ben organitzat, amb camions que transporten queviures”. (8 de novembre) I van tornar a marxar... “S’ha acabat la marxa verda!” (9 de novembre).

COMG 49

de Daora a dues companyies marroquins i que baixarem cap a Al-Aaiun... (29 de novembre).

Es feia imminent una retirada que no ens deixava indiferents. “Ara si que va en serio. Tot està empaquetat i els estris personals dins el petate.

Quan acabi d’escriure aquesta carta, posaré també aquest bloc al petate” (1 de desembre).

I així fou com el dia dos de desembre de 1975 l’Estat espanyol va entregar la població sahrauí de Daora al Marroc. Amb aquell lliurament, Marroc ja establia les seves fronteres fins les mateixes portes d’Al-Aaiun. Per als que en fórem protagonistes va ser un dia especial, de sentiments confrontats. D’una banda, l’alegria per una tornada a casa que s’avançava. I, per l’altra, els grans dubtes i interrogants que planaven damunt aquells nadius que es quedaven allà. El dia va ser intens, però al vespre encara vaig tenir esma per fer unes anotacions al meu quadern. “Avui, la diana ha tocat a les sis del matí, i hem començat a preparar la sortida de Daora. A les 10 del matí sortia ja el primer comboi de camions cap a AlAaiun”. (2 de desembre). Es donava compliment al pla d’evacuació d’aquell ampli territori que havia estat província espanyola.

“El capità ha donat l’ordre de destrossar la base militar. Només han quedat dretes les parets...

S’ha fet una foguera amb els mobles que no servien. Tots els vidres i sanitaris han sigut trencats. La tropa ha fruït alliberant les tensions contingudes durant tants mesos. Cap a dos quarts de cinc de la tarda, els cotxes han engegat motors.

Finalment, s’ha arriat la bandera per darrera vegada, amb la solemnitat permesa: formació de les companyies, presentació d’armes, i toc de cornetí. Baixava la bandera enmig del fum de les fogueres i d’una sensació apocalíptica. Després, ha estat abatut i cremat el pal de la bandera i s’ha donat l’ordre de sortida. Al davant, la primera patrulla. Després, la patrulla de comandament i els cotxes de ràdio. Seguien la segona patrulla, quatre camions de material i la tercera patrulla.

Jo he anat a la cabina del camió que transportava els estris del dispensari mèdic. A la sortida de la 50 COMG

o

base, hem sigut escortats per dos avions F-5 fins a Cabrerizas, prop d’Al-Aaiun, on hem arribat a les set del vespre. Quan hem deixat Daora, hi han entrat dues companyies de paracaigudistes de l’exèrcit del Marroc. Així ha acabat Daora” (2 de desembre) L’estada al Sàhara i la vivència d’aquells últims mesos d’ocupació espanyola no em poden deixar indiferent. Hi ha moments d’història viscuda damunt aquella sorra del desert que encara no ha estat mai explicada. Davant la facilitat per crear línies dicotòmiques en una aproximació per entendre el conflicte actual, crec que cal aprofundir molt més en els múltiples vectors que intervingueren en aquell moment i que segueixen vigents el dia d’avui. Potser mai s’arribarà a entendre el perquè aquell poble nòmada del desert ha estat durant tants anys víctima de les disputes entre unes potències que no tenen cap més interès que el poder, lluny de l ‘aproximació als sentiments de les persones.

Avui, quan ja han passat trenta-cinc anys dels fets narrats aquí, em venen encara dos pensaments molt vius i molt actuals d’aquell dia en que es va abandonar Daora. Són com flaixos o llambregades del record.

El primer, és la mirada interrogant dels sahrauís.

Durant anys, havien conviscut amb nosaltres i havien rebut, entre altres coses, atencions en sanitat i en ensenyament. M’ha quedat aquella mirada interrogant davant un esdevenidor incert.

I l’altre flaix és la acollida per part de la població sahrauí cap als civils marroquins que anaven arribant a Daora. S’abraçaven i es preguntaven per la família, les cabres, els camells... Amb els anys, he anat entenent que al desert no hi ha més fronteres que les que han dibuixat els poderosos i els qui hi tenen interessos personals. El desert és la gran pàtria d’una població nòmada que hi ha après a viure i a conviure. Només, ai las, que d’una manera diferent a l’occidental!

Dr. Josep Cornellà i Canals