Col·legi Oficial de Metges de Girona - Butlleti 100 - Juny 2011

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

100 BUTLLETÍ J U N Y 2 011

INFORMACIÓ COMG. Horari d’estiu A DRETA LLEI. Incompatibilitat percepció de la pensió de jubilació amb l’activitat per compte pròpia dels professionals col·legiats LUMIÈRE. Elisabeth Taylor, Mourinho i la crisi THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Capità Jambo

Sumari [5] INFORMACIÓ comg Convenis amb la Fiscalia, amb l’Ajuntament de Girona i amb el GEiEG

Publicació Interna COMG

[6] INFORMACIÓ comg Assemblea General Ordinària del COMG

Dr. Benjamí Pallarés Oro

[8] INFORMACIÓ comg Òbit Dr. Pujiula, Dr. Viladiu i Dr. De Cendra

Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

President: Secretari:

[13] INFORMACIÓ Premis dels Concursos Artístics per a Metges

Redacció: Meritxell Bonet Costa

[18] TAULA RODONA El Butlletí del COMG: Què és, què ha estat i cap a on ha d’anar?

Foto portada: Foto: Dr. Joan Prat Coll, guanyador 1r Premi Fotografia Concursos Artístics 2011

[22] FLAUTA DE PAN Començar de zero

Realització:

NEXE IMPRESSIONS, SL

[27] OPINIÓ Capacitats per la Dansa

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós

[31] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats [34] COMG-AJUDA Activitats

Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

[41] OPINIÓ El Japó

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: Juny 2011

Foto menció especial

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE)

Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

COMG

3

e

Editorial El COMG, en representació dels seus col·legiats, fa públic que en la situació de crisi que ens ocupa , no vol mantenir-se al marge. Per això amb el següent manifest té la voluntat d’ expressar el seu posicionament davant la mateixa: · Estem compromesos amb la crisi com a ciutadans i com a professionals. Volem ser escoltats i que se’ns tingui present abans de què es prenguin decisions. El Model Sanitari Català sempre ha estat basat en el treball en equip, sota el lideratge clínic, i no ens podem quedar en silenci quan creiem que està en perill de deteriorar-se.

Les mesures que s’apliquin han de respectar aquest principi bàsic. · No es pot garantir la mateixa qualitat amb menys recursos. La nostra gran preocupació és que no es perjudiqui l’assistència i per tant la salut dels nostres ciutadans. A més, tot això suposa un nou sobreesforç per al metge assistencial, no assumible sense alterar les relacions amb els destinataris finals de la nostra actuació professional: la població. Tenim una Sanitat de gran qualitat i no la volem perdre per culpa de les “retallades”. · En els últims temps, malgrat les constants disminucions de recursos, els professionals metges hem demostrat la nostra disposició per dur a terme una bona qualitat assistencial. No ens és possible assumir més càrrega sense alterar-la. · La despesa sanitària per habitant espanyola, està per sota de l’europea. Dins del territori estatal, Catalunya està per sota la mitjana de les altres comunitats. Girona n’és la darrera. Cal reflexionar d’una manera rigorosa si és possible actuar també sobre aquests aspectes . · Tenim un sistema en el què des de Catalunya no podem decidir sobre les variables que ens podrien proporcionar un augment dels ingressos o una racionalització de les prestacions mèdiques, ja que són competència del Govern Central. Sense aquest poder no es poden generar solucions

4 COMG

Dibuix: Maria Escobet

efectives. Per tant, caldria que la Conselleria reclamés aquestes competències. · Les accions i actuacions han d’afectar tant a professionals sanitaris, com a l’administració i gerents sense oblidar el paper de la població ... que són els principals beneficiaris del bon funcionament de la nostra Sanitat. En definitiva tots nosaltres podem ser-ho en qualsevol moment. · Els metges estem compromesos en la nostra activitat diària i hem d’analitzar de forma individual i col·lectiva com millorar la tasca habitual i quines mesures d’estalvi, a petita i gran escala, podem aportar. Som els que millor coneixem els nostres centres. Però necessitem que l’estructura, els nostres gerents, i l’administració, ens donin les eines adequades als temps actuals per a poder-ho fer, i això inclou tant tecnologia com organització. Per tant, des d’aquest Col·legi, demanem formalment que la nostra opinió com a professionals mèdics es tingui en compte abans de prendre decisions que repercuteixin en un canvi de l’estructura del Model Sanitari del que, fins ara, tota la societat ens en sentim tan orgullosos.

Junta de Govern

Informació COMG Horari d’estiu del COMG A partir del dia 18 de juliol i fins el 31 d’agost, les oficines del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) romandran tancades durant les tardes.

L’horari serà de les 8:30 a les 15h

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Fiscalia signen un conveni per facilitar l’assistència jurídica dels metges agredits Els Col·legis de Metges catalans i la Fiscalia Superior de Catalunya han signat un conveni de col·laboració per agilitzar i centralitzar les denúncies que presentin els metges que hagin sofert una agressió durant l’exercici de la seva professió. En aquesta línia, la Fiscalia nomenarà un fiscal especialitzat en els casos de violència contra els metges.

Segons la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Compte, el motiu d’aquest conveni “és donar a conèixer la coordinació entre la fiscalia i els Col·legis de Metges” de manera que el metge agredit sigui conscient que pot denunciar, i estigui guiat i acompanyat durant tot el procés judicial. Molts metges refusen denunciar les seves agressions per por a represàlies.

Representants dels col·legis catalans amb la Sra. Teresa Compte, Fiscal Superior de Catalunya

Conveni amb l’Ajuntament de Girona El COMG ha signat un conveni marc de col·laboració amb l’Ajuntament de Girona, per tal de portar a terme projectes específics de promoció i educació per a la salut, i la utilització per part del COMG dels equipaments municipals.

Sra. Anna Pagans, Dr. Emili Ayats, Sr. Joan Olòriz

COMG

5

i

Conveni amb el GEiEG El Grup Excursionista i Esportiu Gironí, GEiEG, ha signat un conveni amb el Col·legi Oficial de Metges de Girona oferint la quota de matrícula gratuïta a tots els col·legiats.

Quotes mensuals: - Familiar: 31,90 euros (pares i fills menors de 15 anys) - Sènior: 23,63 euros (fins a 15 anys) - Infantil: 17,01 euros (menors de 15 anys)

Dra. Cristina Soler, vicepresidenta COMG, i Francesc Cayuela, president GEiEG

Per tal de poder gaudir d’aquests avantatges s’haurà de presentar el carnet col·legial.

Esperem sigui del vostre interès!

Assemblea General Ordinària del COMG

La CVI Assemblea Anual Reglamentària del Col·legi Oficial de Metges de Girona, que es va celebrar el passat 30 de març de 2011, va comptar amb la presència d’una quarantena de col·legiats.

Es van debatre i aprovar diversos temes importants pel Col·legi; es va aprovar l’acta de l’assemblea del 2010, la liquidació del pressupost de l’any 2010 i el pressupost de l’any 2011.

Un dels punts més destacats de l’assemblea d’enguany ha estat l’aprovació, per majoria, 6 COMG

de la separació de quotes: per una banda hi haurà la quota col·legial i, per l’altra, la quota de Responsabilitat Civil.

En aquest sentit, s’informa als col·legiats que, atès que l’assegurança de Responsabilitat Civil vigent té venciment el mes de desembre d’enguany, se celebrarà una assemblea extraordinària a principis d’octubre, per presentar propostes de diferents asseguradores.

Jornada de Salut El passat 25 de març, un centenar de professionals, entre metges i infermeres d’atenció primària, van assistir a la “Jornada de Salut” que organitzava el COMG i l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona, al Centre Cultural La Mercè.

Les diferents conferències, molt ben acollides per tots els participants, van tractar temes tant diversos com: la Incontinència vesical femenina. Diagnòstic, tractaments; Lesions cutànies tumorals. Abordatge atenció primària i diagnòstic diferencial; Maltractament Infantil.

Signes de sospita. Signes radiològics; Preguntes i dubtes diaris en medicina legal. Actuació des del punt de vista de medicina forense; Lesions a la retina. Nous tractaments; Control símptomes en l’atenció Terminal; Genètica i càncer. Actuació en atenció primària. Marcadors tumorals. A qui, quan...; i Actualització en vacunes.

COMG

7

i PUJIULA s’escriu amb majúscules En Jordi Pujiula Ribera d’Olot. Assagista, poeta, periodista, home de teatre, historiador, metge, humanista, col·leccionista i altres adjectius.

En Pla l’hagués catalogat d’homenot ben segur, i prova d’això ens la va donar fins i tot en el moment culminant de la seva estada entre nosaltres; en la cerimònia civil de condol.

La seva música preferida, les poesies i algun acudit, entre altres, ens acabaren de destacar fins a on la persona que acomiadàvem ens volia transmetre pau, harmonia i tranquil·litat: Ens feia de psiquiatre? O bé no deixava de donar aquella bonhomia que sempre transmetia?

El conegué treballant ambdós al Ripollès, on ell era el psiquiatre i jo un recent funcionari de Sanitat destinat a aquell muntanyós país.

Des d’aleshores fins al març d’enguany hem tingut diversos contactes puntuals, ja fos per motius professionals, acadèmics, col·legials i altres derivats de les activitats humanístiques

que realitzava. Un polifacetisme que anava descobrint a base de temps, creant-me una respectuosa admiració cap a la figura d’aquest company.

En el món de la medicina li he d’agrair tot allò que vaig aprendre de la seva especialitat quan estant ell al Ripollès, sol i amb massa feina, l’ajudava en l’atenció compartida dels pacients del tèxtil.

Bons records en tinc també de les activitats lúdiques que compartia amb els companys del llavors ambulatori de Ripoll, activitats en les què no hi solia mancar, i on conegué l’altra totalitat de la seva persona, l’Assumpció. Aquestes i altres sortides organitzades pel col·legi ens han anat fent retrobar, com en la que férem en visitar una fàbrica de sants d’Olot, activitat molt familiar per a ell, doncs el pare n’era artesà.

Amb el meu nou destí a Mieres no en vaig perdre el rastre, doncs llavors la comunicació

8 COMG

ho fou per la pertinença a la Filial Garrotxina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i també per les excursions pels amagatalls dels vessants de la Serra de Finestres i Rocacorba que fèiem amb la gent del país; estava interessat en tot allò que en pogués recollir.

I han anat seguint les coincidències, més recentment a través del Col·legi de Metges, institució en la qual hem participat durant temps; en fou vicepresident i últimament President de la Fundació Pascual i Prats. Persona clau en l’impuls del projecte dedicat al metge rural participant amb tot el seu bagatge cultural i apassionament per la memòria històrica, ajudant als iniciadors d’aquest projecte.

I pel Col·legi, lligat a la seva concreta passió per la historia referent a la Guerra Civil, sobretot Olotina, fou també artífex de què es tirés endavant la proposta de revisar el procés de depuració col·legial i fer una declaració institucional de desgreuge als metges depurats: Això ha deixat un projecte obert i que m’he compromès a acabar analitzant els expedients personals dels companys depurats. Una feina que podem dir que el col·legi li deu en memòria seva.

L’any 2008 va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, llegint el seu treball sobre les Topografies Mèdiques d’Olot a la Fontana d’Or de Girona, una excepció de la Reial Acadèmia fent una recepció fora de la seva seu barcelonina. El 2004 havia estat premiat, a Sitges, en el primer Congrés de la Professió, amb el Premi a l’Excel·lència Professional en l’àmbit d’Humanitats.

No m’estenc en els seus llargs mèrits, doncs hores d’ara ja es poden llegir en l’enciclopèdia lliure de Viquipèdia.

Restarà sempre amb nosaltres d’alguna forma.

Per a mostra serveixi que en la lectura que tinc aquests dies a mans, sobre histories de la vall de Sant Miquel de Campmajor, em surten referències als seu llibre de bruixes, dimonis i follets de la Garrotxa.

Una mala malaltia ha occit la seva còrpora, però no el seu esperit. Amb serenor i profunditat m’atreveixo a dir-te; Jordi, ves tirant, que acabem la nostra caminada i ja venim; fins ara!.

Mentrestant, tingues cura de nosaltres i guia’ns.

F. Xavier Carreras de Cabrera COMG

9

Extracte del currículum del Dr. Pau Viladiu i Quemada El Dr. Pau Viladiu nascut a Barcelona el 1943, es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1968. Per la mateixa Universitat va obtenir els títols d’especialista en Endocrinologia i Nutrició l’any 1973 i en Oncologia l’any 1982. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1973 amb una tesi “cum laude” titulada “Hormonodependència del càncer de mama”.

La seva carrera professional s’inicià al Servei de l’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona l’any 1971. Estant cap de secció d’Oncologia Mèdica, el 1974 va realitzar una estada a la Case Western Reserve University a Cleveland, als Estats Units, on va desenvolupar treballs de recerca bàsica i clínica en l’estudi dels receptors hormonals a estrògens i progesterona dels teixits mamaris, del càncer de mama i d’altres teixits i òrgans.

L’any 1976 es traslladà a Girona on va organitzar i dirigir el Servei d’Oncologia de l’Hospital de Santa Caterina, Hospital del qual va ser director des de l’any 1979 al 1987.

Durant els anys 1991 a 1995 va dirigir l’Àrea Oncològica de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge donant origen a l’Institut Català d’Oncologia del que fou el primer Director fins l’any 1996. Des de l’any 1997 fins 2001 ha estat Cap dels Servei d’Oncologia dels Hospitals de Santa Caterina i Josep Trueta de Girona.

Director de la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona des de l’any 1995. Director del Registre de Càncer de Catalunya des de l’any 2002.

Ha estat President de l’Associació CatalanoBalear d’Oncologia, President de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, President de la 10 COMG

i Federació de Societats Espanyoles d’Oncologia i President de l’Agrupació de Ciències Mediques de Girona, de la que n’és membre de Mèrit.

Membre d’Honor de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives.

Membre de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica i de la Unió Internacional Contra el Càncer.

L’any 1999 va rebre el premi “Duran i Reynals” a la millor carrera professional en Oncologia.

L’any 2003 va rebre la Medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari.

Ha publicat més de 125 treballs científics a revistes nacionals e internacionals. Autor i editor de cinc llibres especialitzats, i coautor en d’altres 29. Ha dirigit i participat en els tribunals de més de 15 tesis doctorals.

Ha estat convidat a presentar els seus treballs en més de 150 conferències i ponències a Congressos nacionals e internacionals i és membre dels Comitès Editorials de 8 revistes d’especialització mèdica.

Els temes sobre els que ha vessat l’activitat de recerca clínica han estat fonamentalment els estudis sobre el diagnòstic i tractament del càncer de mama. Ha dirigit estudis d’avaluació de nous fàrmacs pel tractament hormonal del càncer de mama i per la comprensió del fenomen de la dependència hormonal.

Dins de la recerca epidemiològica destaquen les aportacions fetes en relació als estudis de caràcter etiològic sobre les causes del càncer de coll d’úter i del càncer de mama, especialment els estudis d’epidemiologia molecular en relació al càncer de mama familiar i hereditari. Ha estat impulsor decidit del desenvolupament dels Registres de Tumors Hospitalaris i Poblacionals arreu de Catalunya.

Ha rebut nombroses ajudes i premis.

Destaquen a nivell nacional les ajudes per a la recerca del Fons d’Investigació Sanitàries (FIS), del Fons per Ajuda a la Recerca de la Conselleria de Sanitat (CIRIT) i de la Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). Internacionalment ha rebut ajudes i reconeixements per part de la Unió Internacional Contra el Càncer (UICC), L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

A banda de la seva trajectòria professional cal destacar també la seva vessant artística, que inclou la seva afecció per la pintura i per la literatura, amb la publicació de diferents contes llibres de poesia (“ Mas allá del Laurel”) i de recerca històrica.

Algunes referències bibliogràfiques:

Viladiu P. The in vivo uptake of tritiated estradiol in carcinoma of the breast. Surg Gynecol Obstet 1975; 140(4):544-546.

Aquest article publicat als inicis de l’era de l’hormonoteràpia en càncer de mama, detectà que les pacients amb una captació elevada d’estradiol responien favorablement al tractament hormonal.

Viladiu P, ALonso MC, Avella A, Beltran M, Borrás J, Ojeda B, ,Bosch FX. Chemotherapy versus chemotherapy plus hormonotheray in postmenopausal advnced breast cancer patients. A randomized trial. Cancer 1985; 56:2745-50

Treball cooperatiu que demostrà que l’addició d’hormonoteràpia a la quimioteràpia augmenta el nombre de respostes inicials, sense modificar la supervivència global.

Muñoz N, Bosch FX, de Sanjosé S, Tafur L, Izarzugaza I, Gili M, Viladiu P, et al. The causal link between human papillomavirus and invasive cervical cancer: a populationbased case-control study in Colombia and Spain. Int J Cancer 1992; 52(5):743-749.

E studi epidemiològic internacional on es posa de manifest el paper causal, que posteriorment es confirmaria, d’alguns serotips del virus del papil·loma humà en l’etiologia del càncer de cèrvix.

Viladiu P, Izquierdo A, de Sanjose S, Bosch FX. A breast cancer case-control study in Girona, Spain. Endocrine, familial and lifestyle factors. Eur J Cancer Prev 1996; 5(5):329-335.

Estudi epidemiològic on s’analitzen els factors de risc de càncer de mama a la Regió Sanitària de Girona; es van entrevistar unes 700 dones, detectant-se que els canvis hormonals a l’època posterior a la menarquia poden ser rellevants en el risc de càncer de mama. La peculiaritat de l’estudi radica en el seu disseny poblacional la qual cosa va permetre que les seves dades foren incloses al metanalisis fet pel “Collaborative Group on Hormonal Factors in Breast Cancer” d’Oxford en l’avaluació del paper de l’alcohol, tabac i l’alletament matern. Veure Br J. Cancer i Lancet de l’any 2002.

Viladiu P, Bosch FX, Castellsague X, Munoz N, Escriba JM, Hamsikova E et al. Human papillomavirus DNA and antibodies to human papillomaviruses 16 E2, L2, and E7 peptides as predictors of survival in patients with squamous cell cervical cancer. J Clin Oncol 1997; 15(2):610-619.

La presència d’anticossos contra la proteïna E7 del VPH 16 confereix un pitjor pronòstic en el càncer de cèrvix estadis I i II. La detecció i tipus de DNA-VPH a les cèl·lules cervicals o als teixits no es factor pronòstic ni per recidiva local ni per supervivència.

“La fita en oncologia és la prevenció” “S’ha de preservar al màxim possible el criteri de llibertat en els plantejaments d’investigació” Dr. Angel Izquierdo Font Dr. Francisco Bastida Fenoy COMG 11

In memoriam Dr. Carles De Cendra Torres

i

EL SOMRIURE ETERN El Dr. Carles De Cendra Torres (reumatòlegradiòleg), va néixer a Anglès i ens va deixar el passat 14 de Juny de 2011 a Fornells de la Selva a l’edat de 78 anys.

Sens dubte una notícia i un dia trist per tots aquells que vam tenir la sort de conèixer-lo i de compartir part de la nostra vida amb ell.

El Dr. Cendra va ser un dels pioners de la radiologia gironina i per tant pertanyia amb tot mèrit a la “vieja guardia” radiològica, de la qual tots els radiòlegs posteriors hauríem d’estar agraïts i orgullosos de per vida, ja que amb el seu esforç, en temps difícils i d’ostracisme, va gestar l’origen d’una especialitat que avui dia és una punta de llança dels avenços mèdics.

Respecte al seu currículum laboral, va iniciar-se com a metge de capçalera en el seu poble natal, i després es va especialitzar en Reumatologia i Radiologia, exercint gran part de la seva trajectòria a l’ambulatori Güell.

En Carles era una persona especial amb majúscules, era intel·ligent, culte, educat, assossegat, li agradava llegir, era un amant de l’art, de la pintura, de les antiguitats, del camp, de la natura i, per suposat, no podríem oblidar-nos de la seva passió pel mar.

Parlar amb ell era una lliçó magistral sobre la vida i els valors, sabia fer una anàlisi i crítica acurada dels fets del dia a dia amb la perspectiva àmplia que li proporcionava la seva experiència i coneixement, això sí, sempre impregnades de les dosis d’humor i alegria que el caracteritzaven.

Treballar al seu costat era un regal, ja que era com un pare, respirava optimisme per tots els

12 COMG

costats, si estaves decaigut i desorientat sorties de la feina enfortit, amb les idees clares i amb ganes de tornar el dia següent.

Des de la seva jubilació continuàvem mantenint un afectuós contacte telefònic, petites tertúlies, algun sopar i mai faltava la seva visita periòdica sempre que podia, ja que teníem la necessitat de recordar uns vells temps que mai tornarien però que mai podíem oblidar.

En Carles era un enamorat de la seva família, i quan es tocava el tema dels seus fills i la seva dona no podia evitar emocionar-se. En aquests últims anys en els que la malaltia ja feia efecte de forma important en el seu cos, ho hem acabat d’entendre tot amb claredat, ja que aquesta família que portava tant dins del seu cor ens ha donat una mostra inequívoca del que és el veritable amor, i això val més que qualsevol altre cosa.

Avui amb aquest escrit, voldríem fer-te un petit però sincer homenatge, voldríem donar-te mil gràcies per tantes coses compartides, i ens agradaria acomiadar-nos amb aquells petons i abraçades que ens feies amb tanta estima.

Et tindrem sempre en la nostra memòria, i estem segurs que de tant en tant ens vindran al cap flaixos teus, però per sobre de tot mai podrem oblidar el record del teu somriure. Descansa en pau!!!

Els teus amics, Joaquim Barceló i Vicky Triola

Informació

PREMIS DELS CONCURSOS ARTÍSTICS PER A METGES Els Col·legis de Metges sempre han tingut una especial preocupació per la cultura i les arts.

Per aquest motiu es cregué convenient oferir un escenari en el que es poguessin conèixer les opcions artístiques i culturals dels metges o dels seus cònjuges que tinguessin aptituds en alguns dels amplis camps artístics i culturals.

Fou per aquest motiu que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, creà l’any 2001, els primers concursos, que s’han anat ampliant en el curs dels darrers anys. Actualment són cinc els camps artístics i culturals que es contemplen: poesia, narrativa breu, pintura/dibuix, fotografia i cinema (cadascun dels col·legis es responsabilitza d’uns determinats temes).

Jurat

Girona va ser el Col·legi encarregat d’organitzar el Concurs de Fotografia, que va rebre més

Foto guanyadora

Foto menció especial Acta

COMG 13

i d’una vintena d’obres, sent la guanyadora de l’Esculapi l’obra “Capità Jambo” del Dr. Joan Prat Coll.

També es va concedir l’accèssit a la Dra. Rosa Oliver Isach per la fotografia “Tempesta”.

L’entrega dels premis als guanyadors dels Concursos Artístics dels Col·legis de Metges de Catalunya 2011, es va celebrar a Tarragona, el passat 11 de maig, amb una Jornada Cultural organitzada per l’ocasió.

14 COMG

A Dreta Llei ORDRE TIN/1362/2011 INCOMPATIBILITAT PERCEPCIÓ DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ AMB L’ACTIVITAT PER COMPTE PRÒPIA DELS PROFESSIONALS COL·LEGIATS Tal i com es va informar, el 26 de maig de 2011 es va publicar al BOE l’Ordre del Ministerio de Trabajo e Inmigración per la qual es declara incompatible la percepció de la pensió de jubilació amb l’exercici de la professió per compte pròpia a partir de l’1 de juliol de 2011. Per aquest motiu, el passat 7 de juny de 2011, al Centre Cultural la Mercè, el COMG va impartir una sessió informativa, realitzada per la Sra. Esther del Moral, sobre l’ordre TIN/1362/2011 en la qual es van exposar les principals característiques de l’ordre, així com les possibilitats que es poden adoptar depenent de la situació de cadascú.

A la sessió informativa, a la que van assistir una vintena de metges, es van tractar, entre d’altres, els següent assumptes dels quals fem un resum: - Situació actual: Incompatible pensió de jubilació i exercici activitat per compte pròpia amb R.E.T.A. No obstant això, és compatible (fins el 30/06/2011) la pensió de jubilació i l’exercici activitat per compte pròpia dels metges col·legiats integrats a Mutual Mèdica.

Situació a partir del 01/07/2011: El règim d’ incompatibilitat entre la pensió de jubilació del sistema públic i el treball del pensionista, serà també aplicable a l’exercici de l’activitat per compte pròpia dels metges col·legiats integrats en una mutualitat de previsió social (mutual mèdica) - No serà aplicable la incompatibilitat en els metges col·legiats que ja estiguin cobrant la seva pensió de jubilació i estiguin treballant per compte pròpia (inclosos a la mutual mèdica) amb anterioritat a l’1 de juliol de 2011 i per als metges que, a data 30 de juny, tinguin 65 anys.

Amb la legislació actual vigent l’edat ordinària de jubilació és als 65 anys, però existeixen excepcions per a poder optar per la jubilació anticipada entre els 60 i els 65 anys.

1.- Mutualistes abans del 1-1-1967 :  Edat: a partir de 60 anys  Aplicació coeficients reductors a la pensió resultant (8% per cada any) 60 anys-----à 0,60% 61 anys-----à 0,68% 62 anys-----à 0,76%

63 anys-----à 0,84% 64 anys-----à 0,92%

2.- Substituïts als 64 anys:  Edat: 64 anys  Acord amb l’empresari lligat a un contracte de substitució  No existeix coeficient reductor 3.- Aturats a partir dels 61 anys:  Mínim 30 anys de cotitzacions efectives  Estar inscrit a l’oficina treball mínim 6 mesos abans a la data de la jubilació  S’apliquen els coeficients reductors 4.- Jubilació parcial (modificat a partir del 25-52010)  A partir dels 61 anys (60 anys si eren mutualistes abans de 1/1/1967)  Contracte de relleu  30 anys de cotització efectiva  Mínim 6 anys d’ antiguitat a l’ empresa  Reducció entre el 75% i el 25% jornada (fins el 85 % amb contracte a temps complert al rellevista) La sessió informativa va finalitzar amb el plantejament de dubtes i qüestions personalitzades dels professionals afectats, amb la recomanació de què en aquestes properes setmanes i fins l’1 de juliol, els metges afectats que, complint amb els requisits per obtenir la pensió de jubilació i que al mateix temps desenvolupin una activitat per compte aliena i una altra per compte pròpia, es plantegin si és convenient jubilar-se abans d’aquest 1 de juliol.

També volem informar que el COMG impugnarà judicialment aquesta norma, demanant tant la immediata suspensió de la seva execució com la seva anul·lació. Tanmateix, la interposició del recurs i el seu resultat es presenten, per ara, com l’únic camí per tractar d’aturar l’aplicació de la norma. Del resultat d’aquesta impugnació s’informarà oportunament.

Per a qualsevol qüestió i/o aclariment, li recordem que l’Assessoria Jurídica del COMG resta a la seva disposició.

Esther Ibáñez Assessoria Jurídica COMG

(poden ser inferiors en cessaments involuntaris i més de 30 anys cotitzats) COMG 15

Opinió ENTRE LA VIDA I LA MORT “ENTRE LA VIDA I LA MORT” és el resultat d’un interessant treball de recerca que han dut a terme la metgessa Dra. Maria Farners Riera i el filòsof Miquel Verdaguer. El treball, editat pel segell editorial Documenta Universitaria, ha estat finançat des de l’Institut Borja de Bioètica (Universitat Ramon Llull) amb una beca d’investigació i consta de dues parts ben diferenciades; en la primera, els autors fan una reflexió i actualització sobre la temàtica de l’Estat Vegetatiu Permanent des de diferents vessants (mèdica, ètica, filosòfica i jurídica), posant sobre la taula dificultats clares en la presa de decisions en aquests tipus de pacients. En la segona part recullen l’estudi quantitatiu amb una estimació de la prevalença de l’EVP a la regió sanitària de Girona i qualitativament analitzen 9 casos treballats amb els familiars dels pacients. D’aquest diàleg amb les famílies se’n deriven un seguit de temes emergents que porten a qüestionar conceptes com la mort digna, les voluntats anticipades, la limitació terapèutica, les creences, etc.

L’IBB, en la seva trajectòria de gairebé 35 anys d’història com a centre pioner en matèria de Bioètica a Europa, ha reflexionat extensament sobre el tema de la mort, sobre la malaltia i el tram final de la vida, sobre l’evolució de la medicina i el necessari respecte dels drets de les persones a poder conèixer la seva situació i a decidir com volen viure aquest final de vida, com a part del seu projecte vital...

L’Estat Vegetatiu Permanent és un d’aquells temibles diagnòstics que fan trontollar tot l’entorn del pacient, especialment quan la seva confirmació dibuixa un horitzó de no retorn de la persona estimada, malgrat tenir-la present, alhora que absent, en tot moment.

Les persones que han de viure el cop duríssim d’aquest diagnòstic en un familiar, necessiten un suport essencial, inicialment de tipus psicològic per assimilar el fet, i posteriorment en el seguiment del procés amb informació completa, ajuda en la presa de decisions y acompanyament. No obstant això, la casuística ens posa al davant situacions ben diferents: famílies que compten amb aquest suport perquè el seu pacient està ingressat en una institució, però altres que perden aquest encaix en el moment en que el pacient és donat d’alta i passen a cuidar-lo a domicili. Uns i altres però, en un determinat moment del procés, i especialment amb l’esgotament psicològic que comporta el pas dels mesos i anys 16 COMG

o Acte de presentació celebrat a Girona, a l’Escola Universitària d’Infermeria de la UdG. (Fotos: Plural Comunicació)

en aquesta situació del tot irreversible, es troben amb interrogants de difícil resposta: Quines cures i tractaments requereixen aquests pacients, fins quan donar-les, podem limitar els tractaments i posar fi a aquesta situació de “morir sense morir”, qui ho decideix, què fer quan no es compta amb el suport dels equips?

Avui tenim un marc jurídic –en el que Catalunya ha estat pionera amb la Llei 21/2000 d’autonomia del pacient- que reconeix explícitament els drets del pacient, la possibilitat de rebutjar tractaments, i que li permet fins i tot anticipar les seves decisions amb un document de Voluntats Anticipades. Amb tot, molts d’aquests casos no compten amb un coneixement específic de quina seria la voluntat de la persona si la pogués expressar i són les famílies i les persones properes al malalt les que es troben en la difícil situació de prendre decisions. Quedi clar, però, que el marc legal empara totes aquelles decisions que suposin la retirada o no inici de tractaments, fins i tot aquells que entenem com de suport vital (alimentació i hidratació, ventilació mecànica) quan clarament són mesures artificials que simplement fan possible mantenir una vida merament biològica sense aportar cap benefici al pacient. No obstant això, queden situacions en que malgrat la no actuació, el temps de vida que pugui quedar pot ser llarg i penós i no tenim manera d’estalviar aquest darrer patiment a la família –no al pacient que no en té cap consciència ni percepció-, si no és traspassant la línia de la legalitat, i dels valors ètics de moltes persones, que ens impedeix dur a terme una acció positiva d’acabar amb aquesta vida vegetativa... Potser arribarà el dia en que la legislació variarà també aquest punt, però ara com ara, no sembla haver-hi solució que no passi per assumir aquests riscos.

Núria Terribas Directora INSTITUT BORJA DE BIOETICA (Universitat Ramon Llull)

Cent números, verge maria!

Apocalipsi va ser el meu primer escrit en el Butlletí. Com tot bon pare em semblava una criatura perfecta. Ara, després que el pas del temps m’hagi estirat les orelles, penso que si la petita narració tenia una cosa positiva era el seu marge per a la millora. Va aparèixer en el Butlletí número 15, el mes de gener de 1996.

Endarrere quedaven els focs d’artifici de la Barcelona olímpica, i sobre el fil de l’horitzó treien el nas dues epopeies que havien de canviar les nostres vides: el canvi de moneda i el canvi de mil·lenni. Encetat el tercer mil·lenni la vida ens continua acomboiant riu avall amb aquell tantsemenfotisme que sempre l’ha caracteritzat.

La cadira buida que deixà Eulàlia Sendra en el Consell de Redacció l’ocupà un servidor.

Em donaren l’alternativa en Joan Baró i Joan Profitós. Els tres apostàrem amb convicció per un Butlletí diferent, poc convencional, que no es limités a ser el recull d’actes de les reunions de la Junta. Els col·legiats tindrien l’oportunitat de disposar d’un espai on poder dir-hi la seva.

Podrien escriure de cinema, de literatura, de les seves aficions o del què els vingués en gust.

Podrien opinar en taules rodones o en seccions com l’Àgora. El què aspiràvem era allargar la vida del Butlletí, que de la bústia no anés de dret a la paperera, sinó que abans se li donés un cop d’ull encara que fos per mofar-se dels qui sortien en escena. Si ho hem aconseguit ens donem per satisfets.

Joan Baró es morí fa un temps. Continuem en Joan Profitós i un servidor en el Consell de

Redacció, i la Meritxell Bonet Costa, cap de premsa del COMG, que sense la seva feina – i no es cap tòpic – no seria possible el Butlletí.

Comptem amb la inestimable col·laboració d’en Josep Cornellà i Daniel Palomeras.

Recordo amb estima l’empenta que ens han donat en Carles Puigdemont, en Josep Mir, l’Esther Saborit, l’Eva Pilo, l’Alícia Martínez i l’Alba Guerra. Si m’oblido d’algú confio que no se senti contrariat. La memòria és fràgil i voladissa com una fulla de tardor.

El Butlletí modern – no oblidem que el primer Butlletí del COMG es publicà a les darreries del segle XVIII - arranca amb Albert Caselles com a president i continuà amb la presidència d’Eudald Bonet. Ells apostaren fort per un Butlletí que donés una mica d’espurna a la vida col·legial. Ens alegrem que fins ara l’actual Junta es mostri igual de sensible amb l’edició del Butlletí i confiada amb la gent que el tirem endavant.

Espero que el Butlletí de demà, estigui qui estigui en el consell de redacció, o en la pròpia Junta, el llegiu en format de paper o en una pantalla, sigueu joves o granats, voteu dretes o esquerres, creieu o no creueu en la providència, continuï sent un espai on el tradicional estira i arronsa entre els metges s’aparqui i aflori un estat d’ànim més indulgent i bonhomiós. No vull dir que ens hàgim d’estimar. Més aviat concedir-nos la mena de tracta que donem al nostre gat quan s’estarrufa al nostre costat en el sofà. Siau.

Jordi Costa COMG 17

Taula Rodona

t

EL BUTLLETÍ DEL COMG. Què és, què ha estat i cap a on ha d’anar?

El Butlletí del Col·legi Oficial de Metges de Girona va iniciar-se l’any 1896, amb la intenció de comunicar les actes col·legials del moment i el llistat de persones que no pagaven.

Aquesta primera etapa va durar fins l’any 1934, quan es produeix una parada de publicacions a conseqüència de la guerra.

I no és fins el gener de 1960 quan es reprèn el Butlletí, amb nous aires i noves participacions. A partir d’aquest moment comença la segona era.

Perquè es va iniciar i quin era l’objectiu del Butlletí del COMG? Dr. Costa: Va començar a finals del segle 18, i feia referència als clients que no pagaven.

Dr. Bastida: Va començar amb la publicació de la llista de morosos, sí.

Dr. Profitós: Després durant la guerra es paren les publicacions del Butlletí. Es va deixar de fer durant molts anys. I quan es va recuperar no hi havia periodicitat. Per exemple, l’any 77 quan jo vaig arribar aquí, en sortia un o dos l’any. Sortia quan es considerava convenient; quan el Mauri creia i considerava.

Així va anar fent-se fins que va arribar de president el Dr. Casellas, i després el Dr. Bonet que li dóna molt de suport.

Quan s’incorporen vostès al Consell de Redacció?

Dr. Profitós: El primer número de l‘època moderna són els segons 4 anys del mandat del Dr. Casellas, que el Dr. Bonet segueix de Secretari; és llavors quan s’incorpora tot de gent nova, jo en sóc un; també la Dra. Mallorquí. El Butlletí s’anava fent “a salto de mata”.

Dr. Costa: Jo em vaig incorporar l’any 1988, en substitució de la Dra. De Cendra; era el número 15 de la nova era. Ara, se’n publiquen sis números l’any.

Dr. Bastida: Jo sóc més recent. Formo part del Consell de Redacció des de fa un any.

18 COMG

Quan es recupera després de la guerra, amb quina finalitat es fa?

Dr. Costa: Quan vam començar, el propòsit era fer un Butlletí modern. Hi havia el Dr. Joan Profitós, el Dr. Joan Baró i un servidor, i era fer un Butlletí diferent al que feien els col·legis de Barcelona, Lleida i Tarragona; que no només hi hagués les actes i el que feia el Col·legi de forma

oficiosa, sinó que també la gent pogués dir la seva i pogués escriure el què volien. I fer entrevistes amb personalitats que no fossin fos del ram de la medicina, algun personatge important. També hem fet reportatges. La intenció era que el Butlletí el pogués llegir gent que no fos metge.

Com sorgeixen les noves seccions, com l’Hipòcrates Times o el Lumiere?

Dr. Costa: La idea és d’en Carles Puigdemont.

La idea era fer unes pàgines d’humor, semblant a una diari, i va sorgir l’Hipòcrates Times, que va començar amb una pàgina i després amb dues. I el Dr. Profitós va decidir escriure sobre cinema.

Dr. Profitós: L’article de cinema apareix més o menys a la mateixa època que l’Hipòcrates Times. Va ser un article que vaig escriure a favor del tabac, i vaig ser altament criticat. Bé, a favor del tabac no. Vaig fer un article a favor del plaer de fumar.

Dr. Costa: Sí, del glamour.

Dr. Profitós: Sí, del plaer de fer un cigarret. Jo era un fumador “empedernit”, i vaig deixar de fumar fa 10 anys. I si és veritat el que es diu que tens un gen que et genera tendències, jo no el dec tenir, perquè fumava molt, i ara puc fumar 3 cigarros al dia, un, cap, una setmana sense, etc. Llavors, això és un plaer. A més, el tabac es devia inventar per això, però el consumisme ha anat fent que sigui necessari. La tendència l’han creat les tabacaleres (s’ha fet una pel·lícula sobre això). En fi, jo vaig fer un article sobre això; tu no et pots imaginar John Wayne sobre el pont sense un cigarret, o el Bogart sense un cigarro.

Dr. Bastida: I tant. Jo recordo començar a visitar i tenir el cigarro a la taula. Jo també era fumador i fa 21 anys que ja no ho sóc.

Dr. Profitós: Sí. I també hi havia aquelles situacions de quan anaves al metge i te n’oferia. Ara els temps han canviat.

El Butlletí se’l llegeixen els col·legiats o no?

Dr. Bastida: Sí que se’l llegeixen. Però sobretot quan hi ha alguna notícia que els interessa.

Dr. Costa: Sempre hi ha un grup que no se’l llegirà.

Dr. Bastida: Podríem incorporar la Facultat de Medicina a través d’alguna secció. Potser el faria més interessant.

Dr. Costa: Quans alumnes són?

Dr. Bastida: Són uns 80 per curs i estan realitzant el 3r curs. Podríem aprofitar per arribar a aquests alumnes.

Dr. Costa: Ja hem fet entrevista a algun professor, però a nivell d’alumnes no.

F. Benejam: Potser a aquests sí que podríeu arribar per correu electrònic, ja que utilitzen molt el mail.

Dr. Bastida: I també hi ha l’associació d’estudiants que ens podrien ajudar.

Com veuen els mitjans de comunicació el nostre Butlletí?

Francesc Benejam: Aquest el veiem molt complert. Jo no fa molt que estic a sanitat del Diari de Girona, però el veig molt complert. Porto un any, poc més. És gironí, temes d’aquí, propis i interessants. Evidentment hi ha coses a millorar; tot és millorable. Però està molt bé. Això només és pels col·legiats?

Dr. Bastida: No. L’enviem als col·legiats, a Institucions, a entitats, a mitjans de comunicació, etc.

Ha de desaparèixer el paper?

F. Benejam: Substituir-lo no, però fer una versió digital sí!. Ja teniu la versió amb PDF, però a part d’això, fer una versió digital sempre és bo.

Dic que substituir-lo no perquè aquest Butlletí segurament molta gent el llegeix quan està a la sala d’espera o en algun moment tranquil.

Dr. Costa: Dèiem de preguntar qui el volia digital i qui el volia imprès.

Dr. Bastida: La idea és fer això. Demanar al col· legiat com el vol, si amb paper o amb digital. Hi ha gent que el voldrà amb digital, ara que estem a l’era digital; però segurament alguns encara el voldran conservar imprès, tenir-lo amb paper, sobretot els jubilats.

Dr. Costa: A nivell dels diaris, coneixes com varia la gent que el llegeix amb format digital o amb format paper? Sembla ser que amb digital la gent COMG 19

Taula Rodona

només mira els titulars; van picotejant i canvien de diari. Això no passa amb els paper, oi?

F. Benejam: La part digital és més selectiva, sí.

Dr. Bastida: És clar. Vas mirant els titulars en el format digital i quan t’interesses per alguna notícia, cliques, l’obres i la pots mirar al complert sense haver de llegir les altres, si no vols.

F. Benejam: En el cas del paper, tu vas passant pàgines i sí que tens el text allà, i tot i que sembla que t’arriba més, no és el mateix. Però crec que és també una qüestió d’edat. La gent més gran potser no està tan involucrada amb les noves tecnologies i internet, i potser encara prefereix tenir-lo present davant seu.

Dr. Profitós: A mi m’agrada molt el paper. Però això ho ha de decidir la Junta.

Dr. Bastida: Ja està decidit que farem les dues coses. Ho demanarem i així estalviarem. Amb el digital pots arribar a més gent, si parlem dels estudiants.

Dr. Profitós: El paper també el voldran els que tenen afany de col·leccionista.

Dr. Costa: Els diaris tot i tenir la versió electrònica, mantenen el paper.

Dr. Bastida: Sí, sí. Ha de continuar en format imprès.

F. Benejam: Les altres institucions de Girona, que no són mèdiques, t’envien 2 o 3 titulars del Butlletí que publiquen via mail, i si després t’interessa i els vols, el demanes i te l’envien. Diario Médico o Revista Médica, també ho fan així.

Dr. Bastida: Ara el què hauríem de fer, amb els temps que vivim, és estalviar. Donar l’opció i la llibertat que la gent que ho vulgui ho tingui amb 20 COMG

t paper, com farem ara. Penso que hem de continuar oferint aquesta possibilitat. Però la gran pregunta és: si ho pengem del web del Col·legi la gent ho mirarà més o ho hauríem d’enviar per correu electrònic?

Dr. Costa: És cada dos mesos, pensem-ho! Entre un i l’altre, hi ha molt de temps.

Dr. Profitós: La majoria d’entitats que tenen butlletins electrònics, t’envien els titulars per recordar-te que l’han publicat, em sembla.

Dr. Costa: Jo penso que s’ha de recordar que està penjat i que el poden mirar. I també, el que fan les versions digitals dels diaris, és que van actualitzant la informació. Però això amb la versió paper no es pot fer!

F. Benejam: S’hauria d’intentar actualitzar la versió digital, almenys una vegada per setmana.

Dr. Bastida: Així també es pot aconseguir que la gent s’acostumi a llegir i mirar la part electrònica.

El problema que tenim amb això és la participació.

Dr. Profitós: La participació és un altre tema important. Per això algunes seccions han desaparegut, com per exemple l’Àgora. De seccions n’hi ha hagut moltes, però s’han retirat per la poca participació. Costa molt! Crec que avui dia les noves generacions s’hi haurien d’involucrar més. Les seves inquietuds són les què s’haurien de tractar. El col· lectiu universitari sempre és més “opinador”. Que sàpiguen que poden dir i que poden col·laborar.

D’esquerra a dreta: Dr. Joan Profitós, Dr. Jordi Costa, Francesc Benejam, Dr. Francesc Bastida

Dr. Bastida: Que sàpiguen que tenen aquesta via per expressar la seva opinió, dels problemes que tenen i les situacions que viuen.

Dr. Costa: El tema de les col·laboracions és complicat. Amb les noves tecnologies hi ha gent que ha perdut el costum d’escriure.

Dr. Profitós: Sí. Però hem de dir que els nostres articulistes no cobren. Ho fan de franc. Com el Dr. Palomeras, el Dr. Cornellà, etc... Això és d’agrair.

Dr. Profitós: També hi havia una secció que va desaparèixer i que es deia Coses d’Esport. I és que abans es feien campionats de golf, però això ara ha canviat.

Dr. Bastida: Podríem recuperar-ho amb l’esport de moda, el pàdel. Hi pot jugar gent de totes les edats. Estic segur que funcionaria.

Dr. Costa: Potser sí.

Dr. Profitós: O d’escacs.

Dr. Bastida: I de Butifarra?

Dr. Profitós: A mi m’agradaria el de Butifarra.

Dr. Costa: Ara està de moda, també, organitzar concursos de micro relats. Ho podríem fer.

Dr. Profitós: Això està bé!

Dr. Bastida: Ens ho apuntem i ho treballem. El Butlletí hauria de ser un reclam del Col·legi!

Han passat els anys. El Butlletí va començar essent una recopilació de les actes de la junta i del llistat dels què no pagaven. Després de la

guerra es torna a reprendre i intenta ser diferent als butlletins existents als altres col·legis catalans, que no fos tan mèdic i que pogués interessar no només al metge.

Ara, cap a on ha d’anar el Butlletí? En què s’ha de convertir? S’ha de mantenir?

Dr. Costa: Com ho fem ara! S’ha de continuar com ara.

Dr. Bastida: Hi ha seccions que s’han de conservar perquè hi ha molta gent que se les mira i les llegeix. Ara mateix hi ha informació, opinions i entreteniments. M’agradaria, però, que la gent abans de rebre’l tingués l’interès de llegir-lo perquè “el què jo espero hi serà”. No només la informació del Col·legi en sí, sinó que recollís la informació que la gent espera. Hem d’aconseguir que sigui tan actual que hi hagi els temes que veritablement interessen als nostres col·legiats.

Dr. Costa: Hauríem de mirar quins temes interessen, doncs.

Dr. Bastida: Per exemple, ara hauríem de recollir la opinió de tots els partits polítics sobre la medicina a Girona? Què pensen fer? Què no pensen fer?

Potser els col·legiats esperen això.

Dr. Costa: Però la gent es malfia de l’opinió dels polítics.

Dr. Bastida: És un exemple. S’ha de conèixer la opinió dels col·legiats.

COMG 21

f

Flauta de pan

Començar de zero La televisió parla de milers de víctimes al Japó per culpa d’un terratrèmol, de bombardejos a Líbia, d’una cimera anticrisi, de la vaga de futbolistes...... La taula rectangular situada al mig de la sala està ocupada per persones ancianes. Algunes estan endormiscades, altres reciten una salmòdia infatigable i uns pocs callen i miren. Una dona amb els peus inflats prega a crits que li portin un vas d’aigua. Un ancià, encarcarat d’esquena i que es belluga gràcies a un caminador, plora desconsoladament perquè se li ha mort el pare. En un extrem de la taula hi ha una criatura que dibuixa. El seu pare mira a través de la finestra. A través de la finestra es veu l’estació de trens.

El nen es posa al costat d’una de les ancianes.

Agafa un clínex usat de sobre la taula i li escapça un rajolí de bava que penja dels llavis. Ensenya el dibuix a la seva àvia. S’ha de començar de zero. El seu pare li ha explicat que el cervell de la iaia és una pissarra en blanc. Totes les lletres i números que hi havia escrit s’han esborrat.

El ninot amb els cabells blancs i els ulls com taronges és ella, la iaia Àngels. Al seu costat hi ha el iaio Eduard. L’ha dibuixat amb un bastó en una mà i amb un matoll de cabells encastat al cap. A sota, el seu pare, en Manel, fill de l’Àngela, amb el nas enganxat al què vol ser una finestra, i la seva mare vestida amb una mena de negligé. A sota els seus pares, en Miquel s’ha dibuixat a sí mateix en companyia dels cosinets.

Finalment dibuixa un cocker spaniel.

- Iaia Àngels, la Laica, aquesta és la Laica! Te’n recordes quan la trèiem a passejar pel parc!

En Miquel acosta la boca a l’orella de la seva àvia. Sí, la Laica. Se n’ha de recordar. Li ha de dir 22 COMG

Dibuix: Maria Escobet

al seu fill que és seva. El seu pare la vol portar a la gossera. A les gosseres els gossos fan nosa i si ningú se’ls queda els donen una injecció i es moren. La Laica, la pobra, és vella i segurament no esperaran a veure si algú se n’enamora.

Només de veure-la li clavaran una injecció amb una agulla molt llarga al cor.

L’assistent social es posa al costat del pare d’en Miquel i es posa a mirar per la finestra. Les mirades coincideixen en una mateixa escena.

En un punt de la vorera de l’estació uns nois negres fan rotllana. Les seves gorres, collars, ulleres, samarretes, pantalons, són la versió urbana de l’arc de Sant Martí. La rotllana acaba de fagocitar un foraster. És un home gran, de maneres lentes, que es sosté dret gràcies a un bastó, primmirat en el vestir: americana tweed, foulard, pantalons de pota de gall una mica acampanats, i un perruquí de color castany.

Escampa un somriure petrificat per la rotllana i amb la punta dels dits acaricia els rostres angulosos i de pell lluenta.

- No podem fer-hi res – diu taxativa l’assistent social. No li poden prohibir sortir. No està en règim tancat. El doctor Ferrer té unes teories molt liberals. Caldria veure si ho fes el seu pare. Diu que el que agradi al pobre home no té perquè agradar-nos a nosaltres, i que la moral és un malson per la salut mental. Ara bé, ell com a fill podria fer alguna cosa. Per què no avisa a la policia? Només li poden escurar els diners!

A la finestra del costat hi ha en Miquel amb la seva àvia. El net assenyala amb insistència una farola situada en una zona verda davant de l’estació. S’hi troba lligada la Laica. Encongida amb les orelles caigudes mira la gent que passa per si descobreix una cara coneguda. En Miquel no desenganxa els seus ulls del rostre de la iaia.

Busca desesperadament una senyal, un indici, que indiquin que la iaia encara recorda a la Laica.

No pot ser que en el cervell de l’àvia s’hagi esborrat el nom de la Laica. Tantes vegades es va escriure que segur que en un racó de la pissarra s’ha de poder llegir. Només que una llàgrima rellisques dels ulls, o que alcés la mà i assenyalés en direcció a la farola, o que digués el seu nom de forma mínimament intel·ligible, i segur que el seu pare es repensaria el destí de la Laica.

La Laica en veure que se li acosten dues cares conegudes, una alegre i una altra sorruda, belluga frenètica la cua.

- Avi, avi – crida en Miquel. En Manel no ha pogut evitar que el seu fill veiés el que no volia que veiés: l’avi camina per la vorera i darrera seu el segueix un dels nois negres. L’Eduard s’atura i es gira cap on percep la veu familiar. El seu net que porta la Laica lligada a la cadena se li llança a sobre. Està frisós. S’entrebanca al parlar. Vol dir tot el que té al cap. L’única esperança que li queda és el seu avi. Només ell pot salvar a la Laica. L’Eduard inclinat sobre el bastó acaricia els cabells del seu net. El xicot negre se li acosta i li diu alguna cosa. L’Eduard s’incorpora i bastoneja de valent al poca-solta. En Manel s’interposa d’un salt entre tots dos. Es treu un bitllet de la butxaca, el posa a les mans del noi i li diu que foti el camp.

En Manel, en Miquel i l’Eduard, i la Laica entren a la sala del geriàtric on es troba l’Àngels.

L’Eduard se seu en una cadira amb l’ajuda d’un bastó. La Laica es posa dreta davant de l’home cansat, li flaira el perruquí, li rasca amb una pota i el perruquí es precipita al terra. La iaia Àngela es posa a riure com una nena i a picar de mans com una nena. Riu i pica de mans fins que la Laica se li acosta bellugant la cua i somicant. A en Manel se li escapa un exabrupte perquè no era conscient que havien pujat amb la gossa.

- Laica, Laica , on eres? Ja has dinat? – fa la iaia amb veu de nena.

- Eduard no som res. Aquest pobre animal t’ha passat la mà per la cara, si jo fos el director d’aquesta casa no permetria que entrés cap familiar, només obriria les portes per tota mena d’animals, gats, gossos, escorpins, .... – comenta el doctor Ferrer mentre posa el braç per sobre les espatlles de l’Eduard.

Jordi Costa COMG 23

Espai metge rural

e

OBJECTES AMB HISTÒRIA Una de les maniobres més antigues i conegudes, utilitzades per intentar recuperar a una persona que ha patit un episodi d’aturada respiratòria, és la coneguda com a “respiració boca a boca”, consistent en la insuflació dels pulmons de la víctima amb l’aire expulsat per la boca del reanimador i col·locada sobre els llavis, i en el cas dels nens, també sobre el nas de l’accidentat. Malgrat la seva eficàcia, aquest procediment també té un risc evident per part de qui l’aplica, ja que per la proximitat física pot entrar en contacte amb el contingut de les vies aèries del pacient (vòmit, sang, cos estrany, etc). Per evitar aquesta possibilitat, a mitjans del segle passat es van introduir alguns dispositius destinats a permetre la pràctica del “boca a boca” sense que fos necessari un contacte directe entre el reanimador i l’accidentat. Amb petites diferències, la majoria estaven formats per algun tipus de cànula que s’introduïa a la boca de la víctima, prolongada per un tub o una altra cànula per on insuflava el reanimador.

El “Reanimador Herrera” (donat pel nom del seu fabricant) que presentem, pertany a aquesta tipologia. En esquema, consta de quatre elements: - Una cànula orofaringe que s’introdueix dins la boca de l’accidentat.

- Una peça en forma de mascareta que al comprimir-la sobre els llavis tanca la via aèria i evita fugues de l’aire insuflat.

- Un tub d’insuflació que pel fet de ser flexible permet practicar la maniobra tot adaptant-se a la posició en que es troba la persona que ha patit l’aturada respiratòria.

- Una vàlvula aspiratòria que envia l’aire que surt dels pulmons de la víctima cap a l’exterior, impedint així que retorni cap al reanimador.

24 COMG

Tot l’equip ve en una caixa de plàstic que facilita el seu transport i la seva disponibilitat en tots els llocs on es pugui preveure un accident d’aquest tipus.

Es tracta d’un model que podem considerar “autòcton” doncs el seu fabricant, José Herrera, va assolir un gran prestigi com a constructor d’instrumental mèdic i quirúrgic. Fundada l’any 1923, la seva botiga al carrer de Provença de Barcelona, molt a prop de la Facultat de Medicina, va subministrar instruments i material sanitari a moltes generacions de joves metges i estudiants.

Una de les aportacions més importants d’aquest comerciant va ser la seva capacitat de produir, en una època en que eren molt difícils les importacions de material estranger (com van ser els anys posteriors a la guerra civil), gran quantitat d’instrumental semblant o similar a aquell del que no es podia disposar.

Tot i que per les seves característiques (material emprat, tecnologia de la vàlvula aspiratòria) aquest aparell reanimador el podríem situar cronològicament cap als 60-70 del passat segle, no deixa de ser una mostra més de l’enginy i la capacitat d’adaptació d’aquest rellevant personatge.

Carles Hervàs i Puyal

Reanimador Herrera, aparell i full d’instruccions

NOTÍCIES POTENCIAR EL PART NATURAL, UNA DE LES LÍNIES D’ACTUACIÓ DE L’HOSPITAL DE PALAMÓS Des del 2008, any de la inauguració de la nova sala de parts, l’Hospital de Palamós treballa en una línia d’actuació maternoinfantil, que vol potenciar el part natural i afavorir l’estada de la mare i el nadó a l’Hospital.

L’evolució del part medicalitzat al part natural, fou el tema sobre el que versà la darrera conferència del cicle Salut i Societat el passat divendres 25 de febrer, a càrrec del Dr. José Manuel Marqueta (Director de la Unitat Infància i Dona dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà) i que aplegà una trentena de persones.

El canvi de paradigma en la manera com es fa un part, caracteritzat pel dret de la dona a decidir com vol donar a llum als seus fills, si vol un part ràpid i amb el mínim dolor o prefereix un part més natural, ja és una realitat a l’Hospital de Palamós, que des del 2008 i gràcies al treball dels professionals de la Unitat Infància i Dona (ginecòlegs, llevadores, infermeres i auxiliars), compta amb un nova àrea obstètrica, on es duu a terme el procés complet del part i es treballa en consonància amb les noves tendències de la nova obstetrícia, fomentant actituds més conservadores, menys intervencionistes i més de cara a la dona.

El Dr. Marqueta també explicà què significa que l’Hospital de Palamós sigui un centre acreditat dins el Programa de Donació de sang de Cordó umbilical, que permet a les famílies que vulguin, fer donació de la sang del cordó umbilical del seu nadó, que pot ser utilitzada com a alternativa al trasplantament del moll de l’os, serveis per al tractament de malalties molt greus o bé és utilitzada en investigació amb cèl·lules mare.

ÈXIT DE LA JORNADA CUIDAR LA MEMÒRIA Unes 170 persones varen assistir a la jornada sobre com Cuidar la memòria, que va tenir lloc el passat dissabte 19 de febrer. Un matí dedicat a conèixer i divulgar què és l’Alzheimer i quin és l’estat actual pel que fa al seu diagnòstic i tractament.

En el marc de la jornada, es visionà la pel·lícula documental “Bicicleta, cullera, poma”, un film dirigit per Carles Bosch i coproduït perTelevisió de Catalunya, Televisió Espanyola i La Xarxa de Televisions locals, que narra la lluita de Pasqual Maragall, la seva família, la seva fundació i la comunitat científica mundial, per intentar posar fi a la pandèmia de l’Alzheimer.

Seguidament, quatre especialistes en el tractament i diagnòstic de l’Alzheimer ens feren una breu explicació de quin és el seu paper i el de les institucions a les que representen, en el procés de la malaltia. El Dr. Secundino López Pousa, neuròleg i Cap de la Unitat de Valoració de la Memòria i les Demències del Parc Hospitalari Martí i Julià-Hospital de Santa Caterina de Girona, va fer una breu però completa explicació de quina és la situació actual en el diagnòstic i tractament de la malaltia de l’Alzheimer, considerada la primera causa de demència en les persones majors de 65 anys. Una malaltia que actualment no té cura, encara que existeixen determinades conductes saludables i alguns tractaments farmacològics, que alenteixen el deteriorament cognitiu. Malgrat tot, la prevenció és l’únic que està a les mans de cadascú, controlant els factors de risc cardiovascular, tenint una dieta equilibrada, exercitant la memòria i l’intel·lecte, realitzant activitat física moderada i evitant l’estrés. A continuació, la psicòloga Anna Puig explicà quina era la funció de les Associacions en el procés de la malaltia i concretament, la seva tasca com a professional que actualment treballa COMG 25

e ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

per EMAD Sant Feliu de Guíxols, entitat que ofereix atenció psicològica, individual i en grup, a familiars i malalts d’Alzheimer, com també diversos tallers de psicoestimulació i de memòria, a banda d’altres activitats diverses. L’infermera Irene Ribas, oferí un tast dels objectes i instruments més adients a l’hora de tenir cura d’una persona en una fase avançada de la malaltia, en la que molts cops la persona ja no es capaç de sortir de casa i el curador necessita l’ajut i assessorament de professionals com els infermers de les Àrees Bàsiques de Salut de cada població.

Finalment, la psicòloga Neus Rodríguez explicà la seva tasca com a professional d’un Centre de Dia, concretament del Centre Cuidem la Memòria de Barcelona, especialitzats en l’estimulació cognitiva del malalt a través d’activitats pensades per millorar el funcionament cognitiu, en benefici de l’afectivitat, conducta i qualitat de vida de la persona.

Crèdits Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.

Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Taula rodona de la jornada Cuidar la Memòria. D’esquerra a dreta: Neus Rodríguez, Irene Ribas, Anna Puig i el Dr. Secundino López.

26 COMG

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.

Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols.

Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

Opinió

L’Associació Gironina “MIRA capacitats per a la Dansa” i l’agència Gironina de comunicació “ARCproject comunicació” s’han unit per crear el projecte, sense ànim de lucre, CAPACITATS PER LA DANSA. Capacitats per la Dansa és una jornada dedicada a la Dansa Integrada a celebrar el dissabte 28 de maig al Centre Cultural La Mercè. La Dansa integrada és aquella modalitat en la que la dansa és utilitzada com a eina per integrar persones amb diferents discapacitats i persones sense discapacitats i ofereix la possibilitat d’expressarse a través d’altres canals de comunicació, com són el cos, el moviment i la dansa.

Capacitats per la Dansa té com a objectius fomentar la dansa a la ciutat de Girona; informar i donar a conèixer la dansa amb discapacitats; fomentar la dansa amb discapacitats a Girona; crear un espai de diàleg on es pugui parlar dels beneficis d’aquesta activitat tant si es pateix o no una discapacitat; obrir un debat social per tal de normalitzar la realització de qualsevol activitat en aquest sector de la societat; obrir la dansa a

tothom sense fer distincions; donar a conèixer la dansa per a discapacitats no només com una teràpia sinó també com una afició, activitat de lleure o professió, mitjançant la consolidació de formació específica en el camp i així obrir camí per formar professionals; afavorir la creativitat i la realització personal de les persones amb discapacitat.

El projecte s’ha materialitzat a través de diferents actes: CLASSE MAGISTRAL 28 de maig a les 12:00 h. - sala polivalent del Centre Cultural la Mercè S’ha realitzat una classe magistral gratuïta, a càrrec de les promotores de MIRA, on tota la gent assistent ha pogut participar i experimentar a través del cos i la dansa.

COMG 27

o TAULA RODONA 28 de maig 16:30 h. - sala de conferències del Centre Cultural la Mercè S’ha portat a terme una taula rodona per aconseguir obrir debat amb el públic sobre els beneficis d’aquesta activitat tant a nivell físic com psicològic i tant si es pateix o no alguna discapacitat. S’ha comptat amb ponents de renom en el marc en el què treballem, metges especialistes, ballarins discapacitats professionals, coreògrafs de dansa integrada,etc.,

28 COMG

L’ESPECTACLE 28 de maig a les 18:30 h. - Auditori del Centre Cultural la Mercè L’espectacle de dansa Integrada ha constat de dues parts; la primera part ha estat un espectacle amateur dirigit i produït per l’Associació MIRA Capacitats per la dansa i protagonitzat per ballarins discapacitats de la Fundació Astrid 21 amb col·laboracions externes d’altres ballarins -discapacitats i no discapacitats- de diverses disciplines i escoles de Girona.

En la segona part de l’espectacle s’ha comptat amb la col·laboració de la companyia professional de dansa integrada “Despertar los sentidos” de Bilbao.

LA SALUT DEL CATALÀ Ara que acabem de passar la diada de Sant Jordi i que tothom parla de la lectura, llegeixo al bloc literari 80 grams que més del 50 per cent de la població catalana major de 14 anys es considera lectora. És una bona notícia, sens dubte. Però del llibres llegits, només un minso 21 per cent són en català, davant de l’esclafant 71 per cent en castellà. No ens hauria de sorprendre.

cregut tant que avui som incapaços de dirigirnos a un nouvingut en català, per més que ell faci l’esforç de parlar-lo. És veure un color de pell diferent del nostre, sentir un accent estranger i començar a parlar en castellà, tot i les campanyes institucionals fetes a favor de l’ús social del català (sempre benvingudes!) i els lip dubs per la llengua que circulen a la xarxa.

Ja fa més de dues dècades, Modest Prats, Albert Rossich i August Rafanell, filòlegs i professors universitaris, van vaticinar al català una vida de cinquanta anys. N’han passat vint, doncs, i no sembla pas que la realitat ens pugui fer ser gaire més optimistes. Potser tampoc del tot pessimistes. Hem treballat molt i encara aguantem, encara hi som, encara escric això que escric en català.

Hem de recordar, d’altra banda, que sempre que dues llengües han conviscut en un suposat bilingüisme, la forta ha acabat menjant-se la feble. Cal que diguem quina és la llengua forta a Catalunya? Potser encara hi ha qui ens vol fer combregar amb rodes de molí quan afirma que, ara que el català s’ensenya a les escoles, el castellà recula a casa nostra, però de veritat que algú s’ho creu, això? La llengua catalana s’ensenya a les aules, però és parla al carrer?

Només hem d’anar a un institut a l’hora del pati i en tindrem la resposta. En un grup de sis, set, vuit nois i noies, n’hi ha prou que un parli castellà perquè el parlin tots. Acostem-nos a les àrees metropolitanes de les gran ciutats: els mestres i professors de català piquen ferro fred dia rere dia. Per no analitzar ara (ens allargaríem

Però són uns quants, els factors que ens continuen fent patir per la salut de la llengua de Fabra, d’Alcover i de Maragall. D’una banda, aquesta mena de vergonya que ens envaeix quan és hora de fer-nos valer lingüísticament.

Al llarg de la història, ens han fet entrar al cap a cop de maça que el castellà és superior al català en tots els àmbits i sembla que ens ho hem

COMG 29

o massa) com es parla quan es parla: a veure qui és l’espavilat que troba un vailet que digui dos quarts i no i mitja, només per posar un exemple.

Sense oblidar, encara, que a la Catalunya Nord i a gran part del País Valencià fa temps que la batalla està perduda, i que a l’Alguer, el català és un motiu folklòric que tot just atrau turistes nostàlgics que somriuen amb idiotesa quan veuen els noms dels carrers en la seva llengua.

A tot plegat, hi hem d’afegir la qüestió més rellevant de totes: el català és una llengua sense estat i sense estat que la defensi i la protegeixi no té prou força per revifar-se. L’alè d’Europa, que hauria pogut refer-nos un xic, tampoc no ens arriba: el català no és oficial al Parlament Europeu i la petició que vam fer no fa gaire perquè ho fos va ser denegada. Així anem.

No vull obviar la gran feina que ha fet i que fa el Consorci per a la Normalització Lingüística,

30 COMG

amb vint-i-dos centres arreu de Catalunya a través dels quals porta a terme tasques d’assessorament, dinamització i ensenyament de la llengua catalana. Ha estat i continua essent molt necessari. Però n’hi ha prou? Resistim, és veritat. Però no ens deixem enganyar: el futur és, si més no, incert.

La meva filla parlarà en català als seus fills i m’agradaria creure que els meus néts i les meves nétes encara parlaran als seus descendents la llengua de la meva ànima: l’esperança és l’últim que es perd. Però no podem viure en cap excés de confiança. Al capdavall, els refiats queden penjats.

Núria Martí Constans http://nuriamarticonstans.blogspot.com/

Jubilats

LES ACTIVITATS DELS NOSTRES JUBILATS Excursió a Montserrat Una trentena de persones, entre metges jubilats i vídues, ens vam aplegar per fer l’excursió a Montserrat el dia 15 de març. Vàrem sortir a les 9 del matí del Bar Núria, guiats i comandats per l’expert xofer de sempre, l’Enric Vila. El temps era plujós i fred, però la cosa va millorar pel camí, i a l’arribar a Montserrat el cel es va aclarir i vàrem poder gaudir d’un bon temps tot el dia.

Segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, fou trobada per uns pastorets en una cova, l’any 880. A la muntanya s’erigí una petita església dedicada a Santa Maria, datada l’any 888, i al seu costat, l’any 1025, l’Abat Oliba de Ripoll va fundar la primera comunitat benedictina. En el segle XVI es construí una nova església que bàsicament és l’actual. La Mare de Déu de Montserrat que presideix la Basílica és una magnífica talla romànica policromada del segle XII, amb la cara de color fosc, per això se l’anomena LA MORENETA. La Verge de Montserrat va ser declarada Patrona de Catalunya l’any 1881 pel Papa Lleó XIII. Vàrem assistir a la missa conventual de les 11 i que ens van oferir als metges de Girona.

Seguidament vàrem pujar al camerí a verenar a la Moreneta. I després fórem rebuts pel Pare Ignasi Fosas (secretari-administrador de la Comunitat) que ens va saludar i donar la benvinguda. Aquesta visita va ser possible gràcies a les bones gestions del Dr. Josep Mª Campistol fill. El Pare Ignasi, que a part de monjo és també metge, va ésser company d’estudis durant la carrera de medicina amb el Dr. Campistol.

Assistírem a l’audició de l’escolania i gaudírem d’un concert coral molt ben cantat, finalitzant l’audició amb el conegut cant del VIROLAI. Acabat to això, ens reunírem al restaurant Abat Cisneros, on vàrem gaudir d’un excel·lent dinar de germanor.

La tarda la vam dedicar a visitar el museu, un dels més importants de Catalunya per la seva col·lecció de pintura, en especial la modernista catalana, sense menysprear la part del museu dedicada a l’arqueologia de l’Orient Bíblic i d’Egipte.

COMG 31

Jubilats

j

Conferència “El control dels sentiments” El passat dia 7 d’abril va tenir lloc l’esperada conferència a càrrec del Dr. i company nostre, Xavier Solé Balcells, condeixeble de dos membres de l’actual Junta de Metges Jubilats.

Va dissertar sobre el control dels sentiments en vista a obtenir un estat de benestar a través de raonaments mentals positius, meditació i tècniques de relaxació.

Neurològicament va determinar les àrees de localització de l’estat emocional al còrtex prefrontal i va parlar àmpliament de les funcions neuronals, tant en l’ordre emocional com en el dinàmic i extrasensorial (cas extraordinari del maneig d’un robot a través del pensament).

32 COMG

Va desgranar una gran conferència basada en una àmplia bibliografia científica, composta per més de 80 publicacions. Els assistents a l’acte van rebre unes fotocòpies de totes les diapositives de la presentació.

Com era d’esperar, donat el gran prestigi del nostre company, l’assistència a l’acte fou nombrosa i va premiar al conferenciant amb un fort aplaudiment.

Projecció de “Garbo, l’home que va salvar el món” El COMG, i la secció de jubilats del col·legi, va oferir a tota la col·legiació la projecció de “Garbo, l’home que va salvar el món”, el passat dijous 26 de maig.

El documental es va projectar al cinema Truffaut de Girona. La presentació de l’acte va anar a càrrec de Guillem Terribes, i vam comptar amb la presència del seu guionista, director i productor, Edmon Roch.

Entre el guardons que li han concedit destaquen el de millor documental i millor guió dels Premis

Gaudí, millor documental del Festival de Cinema Europeu de Sevilla, millor pel·lícula documental dels XXIV Premis Goya, etc.

Esperem hagi estat del vostre interès!!!

COMG 33

COMG - AJUDA Flabougoula Flabougoula és un petit poble del sud de Mali.

Forma part de la comuna de Gouanan que té una població de 3.500 habitants. Per arribar-hi, la carretera, és una pista amb uns sots, que el 4x4, en ocasions té problemes per passar-los. En l’època de pluges (de maig a desembre) està tota inundada i per això, han construït un pont, al cantó de la pista, fet de troncs d’arbre, per on es pot transitar a peu o bé en moto, quan tot és un gran bassal.

Quan hi vas arribant, de cop, vas veient xais, cabres i ases i al fons, confós per la igualtat de colors, construccions rodones, amb el sostre de palla; com les de conte. La seva vegetació està composada d’arbust baix i de grans arbres (baobabs, fromagiers, flamboyans, mangos...) Els colors dels vestits de les dones i nens comencen a ressaltar del beix homogeni de camins. Els mangos, a part de color, donen ombra i són, alhora, una font d‘aliment. A on no pots gaudir de la seva ombra, al migdia, el sol que cau és de justícia.

Els homes són els que treballen i porten els diners i el menjar a casa i les dones són les que en tenen cura i també de la família i els animals. Les dones que treballen fora de casa, en general, és perquè volen fer-se uns calerons per comprar-se joies, vestits o el que els hi faci falta. Els nens estan tots escolaritzats a partir dels 5 anys o sigui que els que veus, en horari escolar, són els més petits.

Romanen pels jardins de la casa o pels carrers fent, en ocasions, més nosa que servei però sense adonar-se’n van aprenent a ser útils a la societat. Per ajudar fan petites coses com cuidar dels més petits, portant petits feixos de llenya sobre el cap i sobre tot persegueixen les gallines i els xais. Quan arribes, tots et volen tocar. El saber com és la nostre pell és el que més els agrada de nosaltres el blancs (tubabs).

Al poble, viuen per famílies, que són molt nombroses, distribuïdes en petites cases que envolten el jardí. En ocasions, si tenen un avantpassat cèlebre, el tenen enterrat allà mateix.

Al poble hi ha la plaça on es reuneixen per discutir els problemes o per fer les festes. Hi ha unes construccions de fusta a sota els arbres on hom es pot assentar còmodament (mirador), i participar en els temes que s’hi discuteixen. Hi ha un “cercle d’anciens “que com el seu nom indica, són els més vells del poble i per suposat, els més savis.

34 COMG

a

Són ells els consultors i els que tenen sempre l’última paraula.

El seu idioma és el bambara i en canvi formen part de la tribu anomenada “peul “ que té el seu propi llenguatge. La raó és perquè, al contrari dels peuls que viuen en altres països, s’han barrejat amb la tribu Bambara. Les salutacions que es fan l’un a l’altre quan es troben són molt cerimonioses i llargues i per a nosaltres molt gracioses.

Són musulmans i animistes. Preguen cinc vegades al dia, ballen a la nit per espantar els mals esperits o bé, fan sacrificis d’animals per donar-los les gràcies per la sort que tenen o per demanar-los qualsevol cosa. La religió musulmana permet als homes tenir fins a quatre dones. Això és perquè hi ha un sobrant i la dona, a la seva societat, ha de tenir marit i no poden concebre la idea d’estar soltera perquè sí. L’ aspiració de la dona a la vida és tenir marit (encara que sigui compartit) ja que així té assegurada la seva existència. El seu deure és tenir fills i pujar-los, i en tenen molts perquè la mortalitat infantil és molt elevada (quasi d’un 20%). L’ obligació de les mares és ensenyar a les filles, i els pares són els instructors dels nens i de les dones per tal de que eduquin bé les seves filles.

La dona està educada per compartir l’home i les àvies els recalquen la importància de la tolerància per tal de tenir una bona convivència amb les altres dones i fills del seu marit. Han de compartir les feines, cuidar la família. Si no s’entenen, pot haver-hi molta mala maror. El marit, per ser equitatiu passa dues nits amb cada una d’elles, sense descans dominical.

Aquesta zona de Mali és tradicionalment caçadora i el col·lectiu de “chasseurs” és un dels més respectats. Són ells els qui transmeten les tradicions de manera cantada acompanyats per uns instruments semblants a la guitarra on la seva caixa és una carbassa. Ballen i canten a les celebracions i el més curiós és que també actuen, interpretant els càntics monòtons dels qui tenen la veu i el privilegi de cantar; generalment interpreten els animals que han tingut ocasió de matar. A més, hi ha el que fa de bufó, que rebat en tot moment les sentències filosòfiques que tenen els relats dels cants.

Després de conèixer un xic com és aquest poble africà, podreu entendre la il·lusió que fa quan al arribar al final del poble, es pot divisar unes construccions noves i pintades que corresponen a una escola de 3 classes, construïda amb la col·laboració econòmica de Mans Unides i un complex sanitari que comprèn una maternitat, feta amb la col·laboració de COMG-Ajuda (Fundació Pascual i Prats) i un dispensari i una casa pel metge i la llevadora (això és molt africà: l’infermer o el metge i la llevadora viuen en el complex sanitari) que ha construït l’estat veient que el somni d’una cobertura sanitària digne per la comuna de Guannan s’estava fent una realitat gràcies a unes entitats catalanes que s’han recordat d’una petita part del seu país.

I us preguntareu, com ha arribat el COMG-Ajuda a un poblet de Mali que ni surt al mapa? Doncs la història és la següent: Un dia, fa 3 anys, va arribar al despatx del COMG-Ajuda un expatriat malinés que es va presentar com a Saïbou Sangare. Viu a Salt des fa temps amb la seva família i ens va dir que era de Flabougoula, Mali. Portava un dossier sota el braç que ens va entregar. Es tractava d’un projecte global per tal d’obtenir una millora

considerable al seu poble. El projecte està molt ben elaborat i demana la construcció d’una escola, d’una maternitat, una pista per poder accedir a Yanfolila (poble de referència sanitària a on hi ha un hospital) ...

Varem estudiar el projecte sanitari (que és el que COMG-Ajuda pot suportar ) i varem anar-hi per veure si era viable. La nostra sorpresa va ser quan en les preparacions del viatge vàrem saber que Mans Unides havia acceptat construir la escola.

Un cop vàrem ser a Flabougoula, vàrem conèixer el pare del projecte: Famoro Diallo. Aquest senyor, ha viscut 15 anys a París i al tornar ha volgut tirar endavant el somni de millorar el seu petit poble. I de moment ho està aconseguint.

Amb l’estreta col·laboració de Famoro i la insistència de Saibou, COMG-Ajuda ha pogut amb el suport dels ajuntaments (Girona, Salt, CastellPlatja d’Aro, Blanes), de la Diputació de Girona i d’algunes donacions de col·legiats, construir una maternitat que té aigua i llum i a més una ambulància que els propis malinesos conduint han baixat fins el seu poble.

El poble de Flabougoula demostra el seu agraïment amb un dia de festa quan arriben els tubabs.

Però també, els transmeten el seu agraïment als gironins, que han fet possible que en el seu poble, per fi, puguin ser atesos sanitàriament d’una manera digne, i que les seves dones puguin parir els seus fills en unes condicions higièniques correctes, i que si per mala sort, el part es complica, tenen un 4x4 (que han habilitat com a ambulància) per poder portar-les ràpidament a l’hospital de Yanfolila.

Gràcies doncs a tots els que han fet possible aquest projecte. Ara hem d’acabar-ho omplint la maternitat (instrumental ginecològic, ecògraf, llits, bressols, taules, cadires, bancs…) Si ho aconseguim, enguany haurem aconseguit el nostre objectiu.

COMG 35

Lumière ELISABETH TAYLOR, MOURINHO I LA CRISI A més de la mort d’Elizabeth Taylor pel què fa al món del cinema, hi ha aconteixements que d’alguna manera han trasbalsat la sanitat catalana i mundial. Escric aquestes línies a diumenge 17 d’abril de 2011. Un diumenge en què es pot dir, sense gaire possibilitat d’equivocar-se, que el Barça és ja campió de lliga (tot i la teoria del Guardiola de què no hi ha res guanyat) i que també l’Espanyol i el Girona han aconseguit el seu objectiu ...... és a dir, la salvació.

l

Estic realment sorprès, que fins i tot a la secció de LUMIERE del butlletí del Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Girona es parli de futbol. Però, ja ho va dir algú fa anys, FUTBOL ÉS FUTBOL. I a mi m’agrada.

Elizabeth Taylor va morir el passat mes de març als 79 anys a l’Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles on estava ingressada des de feia uns dos mesos per problemes cardiorespiratoris.

Elizabeth, que havia participat en una cinquantena de pel·lícules va guanyar dos Òscar, un per “Una mujer marcada” (1961) i l’altre per “¿Quién teme a Virginia Wolf?” (1966) a més de protagonitzar cintes exitoses, tant de públic com de crítica, com son: “Gigante”, “La gata sobre el tejado de zinc” o “Cleopatra”.

Però, abans de començar, deixeu que us comenti que en una de les primeres declaracions després d’una recent convalescència, la presidenta de la comunitat de Madrid, va declarar: “Mourinho es el mejor entrenador del siglo XXI. Yo soy de Mourinho a muerte”. Amb les seves declaracions, la senyora Esperanza Aguirre ha convertit Mourinho en una icona de la dreta populista espanyola. És per això que el sociòleg JL Álvarez comenta que “el Barça li deu un homenatge a Mourinho, perquè al eliminar la façana del señorio, ha fet del Madrid un oponent, si pot ser més autèntic i, la lluita entre els dos, més vivificant” i afirma “hem de reconèixer que contra Mourinho, la vida del Barça és més intensa”.

36 COMG

La seva mare, sempre va voler que arribés a ser una gran estrella. Així, ja de ben petita la va portar a gravar anuncis. És per això que Elizabeth Taylor sempre havia dit que ella no havia volgut fer carrera com a actriu, sinó que se li va imposar.

En l’època del seu màxim esplendor, va protagonitzar amb Paul Newman el drama romàntic”La gata sobre el tejado de zinc” de Richard Brooks, adaptació de l’obra teatral homònima de Tenessee Williams que li va proporcionar la seva segona nominació als Oscar.

En realitat la pel·lícula es titulava “Cat on a hot tin roof””La gata sobre el tejado de zinc caliente” però la censura, va fer desaparèixer l’adjectiu de les cartelleres espanyoles. Es tracta d’un drama

sobre el sentit i valor de l’existència humana en mig d’un conflicte matrimonial amb insinuació homosexual.

Te m p e r a m e n t a l , carismàtica i rebel, es va casar vuit vegades, dues amb el mateix home, Richard Burton, el seu gran amor juntament amb Michael Todd, segons declarava fa un temps la pròpia artista.

Amb Burton havien coincidit a la filmació de “Cleopatra” on la Liz va cobrar un milió de dollars per protagonitzar-la. Va ser el sou mes gran en el seu temps per una pel·lícula. Va dir de Burton:”Amb Burton vaig madurar, vaig aconseguir equilibrar-me i desprendre`m dels meus complexos”.

Dels seus famosos ulls violeta Burton comentaria una vegada que “eren tan sexy que equivalien a la pornografia”.

Tot i que la mala salut la van portar varies vegades a les portes de la mort, ella se’n reia. De la seva tendència a engreixar-se comentava: “No m’importa estar grassa, no em preocupa en absolut; per al consol general he de dir que m’he guanyat a pols cada kilogram i cada arruga”.

Descansi en pau la dona dels ulls violetes així com Annie Girardot, de la que Claude Lelouch va dir que “havia estat la millor actriu francesa de la postguerra i el meu millor record de la vida com a realitzador i home”. Havia rematat la seva carrera brillant al 2008, dos anys després que es conegués que patia d’Alzheimer, amb una commovedora interpretació del seu propi paper en “Així va la vida”, documental sobre aquesta malaltia.

I tornen els Pirates del Carib amb la Pe... fent de pirata. Pe...nelope Cruz, és clar. Companya de Jack Sparrow, el pirata més excessiu i més taquiller que

mai ha surcat els mars i les pantalles. Benvingut Jack Sparrow, benvingut Jonny Depp. Difícilment igualarà les anteriors.

Pel què fa al trasbals de la salut mundial, no hi ha dubte que el Tsunami del Japó i els problemes de la central nuclear de Fokushima són els més importants. Aquests han generat una crisi al Japó que ens ha deixat entreveure una manera diferent d’afrontar-les. A la japonesa.

El principal periòdic japonès demanava fa un mes calma i resistència als japonesos tot recordant al Govern i empreses, com ara TEPCO (propietària de Fokushima), la obligació d’una màxima transparència. Perquè només es pot gestionar una crisi si hi ha confiança amb el Govern, tot i que, l’executiu ha de confiar en els ciutadans i no intentar protegir-los amagant informació.

Per entendre com afronten els japonesos l’amenaça de Fokushima, és important saber, que es consideren abans ciutadans que individus i reaccionen com a tals. D’aquí l’absència de robatoris, pillatge, i molt poques escenes de pànic col·lectiu. La cultura occidental, la nostra, és molt individualista i ...... també estem en crisi.

Cal apel·lar al sentit de sacrifici i de construcció col·lectiva tot posant ens mans dels millors la seva gestió. Els japonesos faran el que sigui pel seu país. No sé si nosaltres serem capaços de fer el mateix amb el Tsunami econòmic que ens ha vingut a sobre i (espero equivocar-me) el que encara queda per venir.

Joan Profitós Hematòleg COMG 37

THT

Celebra que el Butlletí del COMG hagi arribat al centenari. Es pot donar per felicitat. Que en compleixi molts més. Si pot, je, je,…. -

o físic quàntic o cirurgià cardiovascular o enginyer de canals, ports, camins i el que s’escaigui o broker o economista o, per què no, psicòleg?

LLEI DEL PÈNDOL

Després d’anys de compartir taula amb el desordre, THT dóna la benvinguda a l’ordre. És llei de vida, al desordre l’arracona l’ordre i un dia aquest serà bandejat pel desordre. Seguint a Marx, no el comunista sinó al comediant, i al nostre esperit tolerant i dialogant, si els nostres principis no li agraden en tenim d’altres. THT cau de genolls davant CIU i espera que aquesta vegada sí, se li concedeixi la Creu de Sant Jordi.

VENTS D’INDIGNACIÓ SOTA UN CEL D’ESPERANÇA

Molts pares, alguns d’edat avançada, han vist com els seus fills eren capaços de dormir més d’una nit fora de casa, mal que fos entaforat en un sac de dormir i enmig d’una plaça pública. Progenitors descreguts han vist com el seu cor s’omplia d’esperança i era capaç d’exclamar: oh gràcies senyor, aquesta era la senyal que esperàvem! No confiaven que els fills els fessin avís seguint una tradició mil·lenària.

No confiaven que la universitat ventilés els seus cervells ni que treballessin com a passejadors de gossos. Només tenien la vaga esperança que un dia sortirien casa indignats, trepitjarien el carrer indignats, coincidirien amb altres indignats i junts crearien una corrent d’indignació que s’escamparia com una bassa d’oli. Aquest dia ha arribat. Els pares afligits pel futur dels seus fill esperen que la flama de la indignació no s’apagui. Perquè quan això ocorri els tornaran a veure per casa. Mentre hi hagi indignació hi haurà esperança.

AGÈNCIA CURRICULAR

Es vostè un polític o una política que li fa vergonya mostrar el seu currículum perquè el del seu fill que va al parvulari fa més patxoca? És vostè un polític poc instruït i desitjaria que els seus votants en particular el prenguessin per una persona culta, d’intel·ligència afilada i devorador de carreres universitàries i no com un pelacanyes analfabet? Doncs posi’s en contacte amb nosaltres, li confeccionem un currículum a mida.

I el que és més important: mai, però mai, ningú, ni vostè mateix, descobrirà què és una autèntica conya. Que li semblaria demà mateix ser astronauta 38 COMG

Maria Escobet

ENTREVISTA THT. Avui entrevistem al Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut Pregunta: Abans que res Sr. Conseller, voldria que em desmentís dos rumors, o més aviat dues maledicències. La primera, és veritat que li diuen termineitor? I la segona, és veritat que té interessos en les empreses de pompes fúnebres?

Resposta: Perdoni, no he vingut a parlar de ximpleries, he vingut a parlar de coses serioses, molt serioses, tan serioses com que hem solucionat el finançament de la sanitat d’una vegada per totes.

Pregunta: Un miracle? Per intercessió de Sant Jordi?

Resposta: Miri, oi que tot canvia, que els temps estan canviant que deia en Bob Dylan. Oi que abans masturbar-se era pecat i origen d’atròfia cerebral i avui és pràctica sana i recomanada. Oi que l’homosexualitat ha deixat de ser una malaltia que es curava a cops de bastó per convertir-se en un canvi de paradigma sexual: l’atracció pel que és igual. Càrregues del mateix signe s’atrauen, no es repel·leixen.

Pregunta: Què té a veure això amb el finançament sanitari?

Resposta: Fàcil. El que ahir es considerava una malaltia avui no té perquè ser-ho. He recordat els savis de la contracultura que deien que les malalties mentals no existien, que tot plegat era producte d’una societat repressora, opressora i capitalista.

Doncs bé, amb la crisi desapareix el capitalisme i per decret les malalties mentals. No hi ha malalts mentals, tots a treballar! Hem confós els individus diferents amb individus malalts. Que un senyor té la tensió arterial alta, doncs serà perquè es diferent no perquè estigui malalt. Un colesterol per núvols,

Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants.

Senzillament diferent.

doncs visca la diferència. Que una persona és morta d’una pneumònia, d’alguna cosa s’havia de morir.

Aquest govern el que no pot fer, perquè no té majoria absoluta, és decretar la immortalitat dels catalans, però tot arribarà.

Pregunta: Vol dir que quan siguem independents serem immortals?

Resposta: Anem a pams. Qui corra s’entrebanca.

Per començar Catalunya serà la nació més sana del planeta. Tots sans per collons! L’excés de metges o infermeres els reciclarem a mossos d’esquadra, a inspectors d’hisenda, a veterinaris o el què se’ns ocorri. I amb els diners que estalviarem podrem enviar un coet amb les quatre barres a plutó. Apa adéu maco.

Maria Escobet

FLOR DE CACTUS Consultori Sexològic a

càrrec de la Dra. Olívia Miramar Pregunta: Estimada Dra., una amiga m’ha convençut perquè entri en una d’aquestes pàgines d’internet on pots trobar parella per una nit i a vegades per dues.

Ara bé, com em presento? Quina mena de fotografia hauria d’enviar? Li revelaré un secret, no sóc una dona de la primera volada, de fet tinc moltes hores de vol, em sobren quilós, tinc una berruga congènita a la llengua i a vegades se m’escapa el pipí. Difícil, oi!

Creu que el “meu home” m’espera pacient i frisós alhora a la xarxa? Una dona acomplexada.

Resposta: Estimada donaacomplexadasensemotiu, pensi que la recerca de parella és com una peixateria, al final tot s’acaba venen. Miri, la seva presentació podria ser alguna cosa així: Dona experimentada, amb corbes de vertigen, llengua entremaliada i amb un punt d’erotisme irresistible, i, sempre que sapigueu estar a l’altura, capaç d’experimentar orgasmes que es desborden en un mar de sensacions. I pel què fa a la fotografia, posi una part del seu cos com la punta d’un dit, un trosset de llavi, la insinuació d’una regatera, o la mateixa berruga. La imaginació masculina farà la resta. Segur que l’estratègia li servirà per sortir del pas una nit o dues. Seva O.M..

PERLES DE SAVIESA

Tot està canviant. La gent es pren seriosament als humoristes i als polítics com una broma.

Will Rogers M’oposo a tota superstició, sigui musulmana, cristiana, jueva o budista.

Bertrand Russell

No hi ha res més fàcil que l’autoengany, doncs el que es desitja és el primer que es creu.

Demostenes No hi ha cap bé en el món que un examen lúcid no ens el mostri irrisori i menyspreable.

Clement Rosset

NOU DICCIONARI THT FALANGISTA: Persona convençuda que la vida plena és com la caserna militar. A les antípodes trobem els hippies. Totes dues cultures, per dir-ho d’una manera, compartien la creença que treballar era de covards.

FÀL·LICA (Cultura): Cultura en procés d’extinció.

Encara que el fal·lus no passarà de moda, ha deixat de ser una icona de la modernitat. El llibre d’Erich Fromm: Tenir o ser començà la davallada. La fecundació in vitro ha estat l’estocada final.

I Dominique Stauss-Kahn una rampoina vestigi d’una època convençuda que el cervell masculí quan treballava experimentava una erecció.

FARMACÈUTICA: Nom amb què es coneix una conxorxa sionista capitalista que pretén convertirse en l’amo del món mundial fomentant l’ús abusiu de medicaments. Ha estat denunciat per una monja benedictina i metgessa, i per algun que altre comunista barbut.

Jordi Costa COMG 39

c

ACORDS JUNTA 23 DE FEBRER DE 2011 S’aprova per unanimitat l’acta de Junta de Govern de 9 de febrer de 2011.

S’acorda donar 1.000€ pel premi accèssit de les beques de Ciències Mèdiques.

S’acorda enviar una carta de resposta a la “Asociación Española de Médicos Naturistas” donant el parer de la Junta per no adherir-se a la promoció de la medicina naturista com a terapèutica mèdica.

S’acorda que dins el pressupost de l’any 2011 s’afegeixi la pòlissa d’agressions i es posi una partida tancada de despeses pels Metges Jubilats durant aquest any.

S’acorda penjar tots els documents a tractar a l’assemblea a la pàgina web del COMG. S’acorda, per votació, dotar dues beques de 1.600€, com a màxim, per a pagar la matrícula a dos estudiants de la Facultat de Medicina de Girona.

9 DE MARÇ DE 2011 S’aprova unànimament l’acta de la Junta de Govern de 23 de febrer de 2011.

S’acorda la signatura del conveni amb el GEIEG. S’acorda denegar la petició de la col·legiada 5131 que demana la baixa de pagament del Patronato de Huérfanos.

“S’acorda que es llogui la sala del Cinema Truffaut, per 150€, i es projecti la pel·lícula “” Garbo”” en obert per a tots els col·legiats.”

23 DE MARÇ DE 2011 S’aprova unànimement l’acta del 9 de març de 2011.

S’acorda que s’enviarà a tots els membres de Junta de Govern el programa de la Cumbre Médico-Enfermera i els horaris de tren per si hi ha algú que vol assistir-hi.

S’acorda proposar al Dr. Roig ser el President de la Comissió de Deontologia substituint al Dr. Profitós.

S’acorda posposar cobrir la plaça de Gerent passada l’Assemblea Ordinària del COMG. Un cop llegit l’informe de l’assessoria jurídica referent al Dr. Riba, s’acorda que l’advocat del COMG actuï segons dicta el seu informe.

13 D’ABRIL DE 2011 S’aprova unànimement l’acta del 23 de març de 2011.

S’acorda fer una carta de posicionament del COMG en referència a les retallades sanitàries i fer una trobada amb la premsa per exposar-la.

27 D’ABRIL DE 2011 S’aprova unànimement l’acta del 13 d’abril 2011.

S’aprova el nomenament de la Dra. Masnou com a Presidenta de la Comissió de Deontologia.

S’aprova renovar l’acord de mecenatge amb Temporada Alta per l’any 2011-2012.

40 COMG

S’acorda signar el conveni amb Viatges Barceló i comunicar-ho a tots els col·legiats mitjançant el web del COMG. S’acorda autoritzar la compra de les 100 participacions socials de la companyia Fòrum Corredoria D’assegurances S.L.U. numerades de l’1 a la 100, ambdues inclusivament, pel preu total de 3.100,00€.

S’acorda que una empresa de selecció porti el procés de selecció del Gerent. La Comissió decidirà el candidat per unanimitat i en cas de no arribar a un acord ho decidirà la Junta de Govern.

S’aprova el balanç corresponent al moviment col·legial amb 11 altes i 19 baixes.

S’acorda eliminar els pagaments als membres de Junta per assistència a les reunions de Junta de Govern i pagar el pàrking a aquells que l’utilitzin.

S’acorda que la partida de les despeses dels jubilats serà de 2.000€ anuals i d’aquí es pagarà tot el que facin durant l’any.

11 DE MAIG DE 2011 S’aprova unànimement l’acta del 27 d’abril de 2011.

S’acorda demanar a l’assessoria del COMG que informi sobre la legalitat que tenen els farmacèutics per a poder canviar els medicaments prescrits pels metges a fàrmacs genèrics.

S’acorda acceptar la proposta de la Comissió Deontològica sobre l’expedient 04/11.

S’acorda acceptar la proposta de la Comissió Deontològica sobre l’expedient 07/11.

S’acorda acceptar la proposta de la Comissió Deontològica sobre l’expedient 01/11.

S’acorda que quan el COMG sigui el soci únic de Fòrum Corredoria d’Assegurances es procedeixi a pagar 22.000€ per a la compensació de les pèrdues que al tancament de l’exercici del 2010.

S’acorda presentar les propostes del dissenyadors de la pàgina web del COMG als membres de Junta de Govern.

BAIXES PER DEFUNCIÓ JOSEP PALOMER PERACAULA

GIRONA

JOSEP M FREIXA SUÑER

GIRONA

MARIONA VENDRELL BACH

BLANES

FRANCISCO PELAEZ JUNCO

BREDA

JORDI PUJILA RIBERA

OLOT

JOSEP Mª VILA BURCH

GIRONA

JOAN RIBAS BONET

GIRONA

PAU VILADIU QUEMADA

BANYOLES

Opinió el japó Probablement el Japó no havia ocupat tantes pàgines als informatius des la fa fi de la guerra del Pacífic. Els terratrèmols, els tsunami, la devastació servida en directe, l’accident nuclear de Fukushima i totes les seqüeles, omplen cada dia els diaris. La crisi econòmica i social que això comporta corre risc d’estendre’s i afectar-nos també a nosaltres i la sensació d’inseguretat no l’atenua la distància. Però un altre aspecte ens ha sorprès als occidentals, si més no els que no hem conviscut ni hem conegut de prop el món japonès: l’actitud de la gent, el capteniment, la urbanitat, la retracció en les conductes.

Molts hem pensat que els japonesos són força diferents de nosaltres. Mai no m’atreviria a dir si millors o pitjors, però certament diferents, al menys, vistos des dels telenotícies o des de les informacions dels corresponsals. Un aire de resignació, paciència i acceptació sobrevola els paisatges desolats. El posat de les víctimes no és sobre-afectat. El mateix, en un país mediterrani donaria lloc a una èpica emocional irrefrenable. Potser m’equivoco, no ho sé.

Del que estic convençut és del que abans deia: els japonesos són diferents. Serà una qüestió genètica, històrica, cultural o producte d’un aprenentatge rebut. El seu comportament no deixa mai de sorprendre’m. En els darrers temps, he llegit tres novel·les de tres autors molt significats de la seva literatura. He passat la darrera pàgina amb un alt grau d’astorament.

Les situacions ja eren de per sí inhabituals per a mi i, a més, hi havia en totes elles alguns trets secundaris relacionats amb la medicina que m’han acabat de desconcertar.

Junichiro Tanizaki va publicar el 1956 La clau, la traducció de la qual ens va arribar a nosaltres fa quatre anys. És la breu història d’una parella que, després de vint anys de vida en comú, es comunica a través dels diaris, presumptament secrets, que un i altre escriuen. Ikuko, la dona,

ha rebut una educació tradicional molt estricta.

Un i altre experimenten desitjos sexuals que expliquen als seus diaris. El marit, delerós de traspassar els límits d’una relació tan formalista, deixa a l’abast d’Ikuko la clau del calaix on guarda el diari. La passió i la perversió queden frenats per la impossibilitat d’una comunicació normal. L’esposa experimenta uns sentiments contradictoris: “He d’admetre que tot i que el meu marit em provoca una repulsió violenta, també l’estimo amb passió”. Una nit, després de sopar, arriba una mena de solució: Ikuko beu massa conyac, s’embriaga i es desmaia al bany. Està bradicàrdica, el marit la porta al llit i telefona el Dr. Kodama, aquest li diagnostica una anèmia cerebral, li injecta Vitacamphor i abandona la casa a les tres de la matinada quan ja ha recuperat el pols. Ikuko, però, segueix aparentment dormida. Aleshores, el marit ho aprofita per il·luminar intensament el dormitori i contemplar per primera vegada la seva dona nua. Quan li sembla que es desperta, li administra un Luminal i mig Quadronox amb un petó als llavis per tornar-la a adormir i poder satisfer així els seus desitjos sexuals. L’endemà, Ikuko s’acontenta pensant que tot ha estat un somni. Per fi han trobat la manera d’accedir a una relació plaent i no culpable. A partir d’aquell moment, el Dr. Kodama serà requerit amb freqüència a aquell domicili a la mitja nit, per injectar l’oli de càmfora a la inconscient Ikuko.

No sé si mai s’ha fet un retrat d’una relació tan reprimida com aquesta.

La lluita interior entre els desitjos de l’individu i el camí que ens han marcat els nostres actes queda reflectit de manera extrema el l’obra Una qüestió personal de Kenzaburo Oé (1964).

També en aquest cas, la malaltia i l’hospital hi tenen un paper. Bird, professor d’anglès en un col·legi universitari s’assabenta que la seva esposa ha donat a llum una criatura amb una malformació cranial que el deixarà de per vida en COMG 41

o un estat vegetatiu. La reacció del protagonista és d’absoluta inhibició, de distanciament.

La situació no dóna peu a un afrontament immediat del drama sinó a una mena de viatge interpretatiu, ajudat per l’alcohol, mitjançant una relació de confidències amb Imiko, una amiga de joventut. La posició de Bird davant dels fets esdevé doblement sorprenent quan intuïm que allò només és ficció en part, ja que possiblement Oé explicava uns fets que havia viscut en pròpia pell, ja que havia tingut un fill amb hidrocefàlia.

Un dels autors més celebrats del modern Japó és Haruki Murakami. Probablement un dels més accessibles pel lector occidental, ja que ha begut de fons mediterrànies, teutones i nord-americanes, cosa que ha fet que entre els seus sigui considerat poc menys que un autor estranger. Destacaria d’ell la famosíssima novel·la Tokio blues (Norwegian Wood) escrita el 1987 i situada al Tokio dels anys seixanta, en plena moguda estudiantil. Toru Watanabe, un estudiant de teatre, amant de la cultura dels Estats Units, estableix relació amb dues dones molt diferents: Midori, una noia activa i optimista i Naoko, sensible i emocionalment làbil. A l’hora d’analitzar la sensibilitat de Naoko entrem en una de les constants de la psicologia

42 COMG

japonesa: la cultura del suïcidi. La germana gran de Naoko s’havia suïcidat als disset anys i el seu promès Kizuki també i a la mateixa edat.

Naoko és ingressada en una mena d’hospital psiquiàtric, com un balneari per malalts mentals on estableix relació amb una professora de guitarra que havia estat també ingressada i que actua com a mentora. Toru la visita, dubta entre una noia i l’altra. Els personatges senten la presència de la mort con una constant prop d’ells i Naoko també s’acaba suïcidant.

Tots aquests autors japonesos posseeixen una prosa subtil i sovint reflecteixen la lluita pels canvis entre una vida fortament tradicional i la modernitat a la que van accedir després de la segona guerra mundial. Hi trobem l’efímer de l’existència, la soledat de l’individu, el buit que produeix aquell canvi de món, el patetisme d’algunes vides, la mortalitat, l’accés difícil al desig amorós, la mortalitat, la bellesa, la passió i la repressió. De tota manera, el pòsit que sovint ens deixen és el d’una societat complicada, amb traumes no resolts i d’una memòria difícil.

Segurament, això no és així, ja que les novel·les són només novel·les. Però ho sembla.

Dr. Daniel Palomeras

AHORA TU VIDA SOCIAL IMPORTA MÁS QUE NUNCA Por ser mutualista y traer con nosotros a tu familia, tus compañeros de trabajo...

A.M.A. te descuenta un 10%* en el importe de la renovación de tu póliza.

te descontamos

10

un % en el importe de tu póliza

Para más información llama al:

902 30 30 10

o acude a tu oficina más cercana.

• Descuentos por traer nuevos mutualistas que contraten pólizas en los ramos de: Multirriesgo Hogar (ramo 12), Establecimientos Sanitarios (ramo 23), Multirriesgo Farmacia (ramo 24), Automóvil (ramo 30), Responsabilidad Civil Prof. (ramo 52), Resp. Civil Prof. Odontólogos (ramo 55), Resp. Civil Sociedades (ramo 56).

• Descuento de un 10% en póliza de cartera si el nuevo mutualista contrata una póliza del mismo ramo.

• Si existen varias pólizas de un mismo ramo susceptibles de descuento, éste se aplicará sobre la que indique el mutualista.

Si no indica nada, sobre la más próxima al vencimiento.

• Si se contrata una póliza de un ramo que el mutualista no tiene, el descuento se efectuará sobre la póliza del ramo que tenga contratada con preferencia de la póliza de los ramos de la escala antes señalada.

• Tratamientos de descuento comercial y solo para el primer año.

• El descuento que se contempla es único (ya se traiga uno o varios mutualistas).

• Oferta válida del 14 de marzo al 31 de diciembre de 2011.

www.amaseguros.com

AMB EL MUTUALISME TOTS GUANYEM Mutual Mèdica s'ha consolidat com a referent dels metges en la seva previsió social. Ara també en la dels seus familiars i companys de professió, per això oferim l' ASSEGURANÇA DE JUBILACIÓ COMPROMÍS, per a que tots es beneficiïn de pertànyer a la mutualitat de previsió social dels metges.

Gaudeixi ara:

· Un 4,5% · ·

d'interès tècnic garantit* el primer any i un 2,5% a partir del segon any fins a la seva jubilació.

Augment del capital garantit per la participació anual en beneficis a partir del segon any.

Possibillitat de cobrar en forma de capital o renda, creixent anualment.

I a més , amb una desgravació fiscal de fins al 100% en l'IRPF. *Interès tècnic garantit el primer any, sense participació en beneficis i fins a esgotar l'emissió.