Butlletí 102

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

102 BUTLLETÍ

D E S E M B R E 2 011

INFORMACIÓ COMG. Postura del COMG davant les notícies relacionades amb la crisi A DRETA LLEI. Informe sobre la Prescripció de Medicaments i la seva afectació pel Real Decreto-Ley 9/2011 OPINIÓ. Papers antics.

El Butlletí perdut THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Bon Nadal i Feliç Any 2012

Sumari [5] INFORMACIÓ comg Nova pàgina web del COMG

Publicació Interna COMG

[6] INFORMACIÓ comg El COMG i els comerciants del Mercat del Lleó signen un conveni de col·laboració

President:

Dr. Benjamí Pallarés Oro

Secretari:

[7] INFORMACIÓ comg Calendari de festes any 2012

Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

[8] INFORMACIÓ Premi a la Dra. Dolors Quera Aymà

Redacció: Meritxell Bonet Costa

[9] ENTREVISTA Dr. Joan Profitós, President del Consell d’Administració de l’IAS

Foto portada: Foto: Martí Artalejo.

[15] OPINIÓ Compromís professional [16] FLAUTA DE PAN Una dona coixa

Realització:

[20] OPINIÓ Peio Pascual i la sal de Cardona

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós

NEXE IMPRESSIONS, SL

[24] OPINIÓ Visions del dolor: ciència i percepció [26] COMG-AJUDA Activitats

Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat

[27] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats [30] FÒRUM C. D’ASSEGURANCES SLU Mutual Mèdica i MM Globalis [34] OPINIÓ El consultori del Glamur

DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: Desembre 2011

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE)

Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

COMG

3

Editorial

e

Dibuix: Maria Escobet

Ara arriba Nadal i és moment de fer balanç de l’any que tanquem.

Per nosaltres és difícil posar “paraules” a una situació que ens està absorbint més del què podem. Però hem de mirar endavant i començar a aixecar el cap per reclamar el reconeixement que ens toca i que ens hem guanyat amb el temps.

Prova d’això han estat aquests anys i l’orgull amb què defensàvem el model sanitari català.

Nosaltres, que tant ens preocupa la “salut” dels nostres pacients i dels nostres professionals, ara hi afegim tot el malestar de la crisi actual: retallades, malalts amb patologies derivades de la situació econòmica actual, major descontentament dels nostres pacients, augment de llistes d’espera i tot el què comporta, etc.

4 COMG

Ara sí, des d’aquí volem recalcar, una vegada més, que estem OBERTS a col·laborar, a parlar, a consensuar. Estem disposats a fer que aquesta situació millori, sempre mirant per la salut de la població, el nostre principal objectiu. És per això que hem de mirar el futur amb optimisme i no deixar de fer el què sabem fer tant bé: de metges.

I això es fa amb: respecte, honradesa i dedicació; els tres pilars de la medicina.

Són temps difícils que cal afrontar-los amb serenitat. Només junts com a col·lectiu podrem defensar la nostra professió.

Junta de Govern

Informació COMG

NOVA PàGINA WEB DEL COMG La setmana abans de Nadal el Col·legi Oficial de Metges de Girona ha inaugurat el seu nou portal web, un pàgina més dinàmica, àgil i navegable, on trobareu tota la informació d’interès actualitzada.

Esperem que aquesta nova pàgina web us obri les portes del COMG i us convidi a participar de l’entitat.

POSTURA DEL COMG DAVANT LES NOTíCIES RELACIONADES AMB LA CRISI Durant aquests últims mesos, són moltes les notícies que han aparegut als mitjans de comunicació explicant, per una banda, les mesures que el Govern de la Generalitat vol aplicar per resoldre la situació econòmica que estem vivint, i per l’altra, situacions que s’han produït dins aquest context de crisi. És per això que el COMG ha volgut deixar clara la seva postura en cadascuna d’aquestes manifestacions: - El mes d’octubre, el COMG va emetre un comunicat donant suport al model de sanitat pública universal, de qualitat i equitativa, als metges d’aquesta sanitat pública, i va manifestar la necessitat de garantir la qualitat de formació dels MIR.

- A finals de novembre, el COMG va adherir-se obertament a la carta del President del Col·legi de Metges de Barcelona, Dr. Miquel Vilardell, en contra de les mesures que s’estaven anunciant per part del Govern.

- Una altra ocasió on el COMG s’ha posicional contundentment ha estat coincidint amb la darrera campanya electoral en la què el PSC va editar (i tot seguit retirar) el vídeo dels “maniquins”. El COMG va fer arribar al director de campanya del partit la seva manifestació de repulsa i rebuig davant actuacions com aquesta amb les què es fa un ús partidista de la salut i els seus professionals.

COMG

5

i EL COL·LEGI DE METGES DE GIRONA I ELS COMERCIANTS DEL MERCAT DEL LLEÓ SIGNEN UN CONVENI DE COL·LABORACIÓ.

Les dues entitats ja estan cooperant, actualment, en una campanya per a l’alimentació dels nadons.

El president del Col·legi de Metges de Girona, el Dr. Benjamí Pallarès, i el president de l’Associació de Comerciants del Mercat del Lleó, el Sr.Josep Campmajó, han signat un conveni de col·laboració que formalitza la bona entesa i ganes de treballar conjuntament de les dues entitats gironines.

Fruit d’un objectiu comú de treball i animats per la bona acollida de la primera campanya en comú, els responsables de les dues entitats van acordar unir esforços per seguir col·laborant i participant conjuntament en activitats en l’àmbit de la salut, la qualitat dels aliments i els bons hàbits alimentaris dels consumidors.

D’aquesta bona voluntat sorgeix la signatura del conveni que té una durada inicial d’un any prorrogable tàcitament i que ha estat aprovat per les dues Juntes Directives.

La primera activitat conjunta es va iniciar el passat 1 d’octubre i té una durada prevista 6 COMG

d’un any. Neix de la necessitat de conscienciar als pares de l’ importància d’una alimentació sana i amb productes de qualitat des de ben petits, i es va optar per transmetre el missatge en el moment en que els nadons s’inicien en l’alimentació sòlida, amb el regal del seu primer aliment: les primeres fruites.

Els pediatres de Girona, Salt i Sarrià son els encarregats d’entregar el val obsequi als pares quan el seu nadó introdueix la fruita, i aquests poden acostar-se a qualsevol de les fruiteries de l’interior del Mercat on se’ls fa entrega d’una bosseta de roba pel berenar que conté les 4 peces de fruita recomanades pels pediatres; una poma, una pera, un plàtan i una taronja.

El bon nivell d’acceptació d’aquesta primera campanya en els seus primers 2 mesos i la definició d’objectius comuns de formació i conscienciació en alimentació, ha afavorit la redacció d’aquest conveni de col·laboració, en el marc del qual ja s’estan preparant noves campanyes de promoció i informació dirigides tant als més petits com a adults.

CALENDARI DE FESTES ANy 2012 Seguint el calendari laboral establert per la Generalitat de Catalunya, durant l’any 2012 els dies festius son: 6 de gener (Reis) 6 d’abril (Divendres Sant) 9 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida) 1 de maig (Festa del Treball) 25 de juliol ( Sant Jaume) Festa local a Girona) 15 d’agost (l’Assumpció) 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya) 29 d’octubre (Sant Narcís) Festa local a Girona 1 de novembre (Tots Sants) 6 de desembre (Dia de la Constitució) 8 de desembre (La Immaculada) 25 de desembre (Nadal) 26 de desembre (Sant Esteve) També romandrà tancat el 5 d’abril (Dijous Sant) a partir de les 13 hores, 30 d’abril, 2 de novembre, 24 de desembre, 31 de desembre.

COMG

7

Informació

PREMI A LA DRA. DOLORS QUERA AyMà El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va lliurar, en un acte celebrat el passat novembre al Teatre Romea, els Premis a l’Excel·lència Professional 2010 a quaranta-dos metges de Barcelona que han destacat per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

Una de les guardonades ha estat la Dra. Dolors Quera Aymà, dins la categoria “Altres àrees assistencials”, per contribuir a elevar la qualitat assistencial i humana del sector sociosanitari.

La Dra. Quera és especialista en geriatria, treballa a CSS Mutuam Güell, PADES Maresme Sud, UFISS Pal·liativa Hospital Mataró, PADES Badalona S. Adrià i Urgències CAP Alt Empordà.

Moltes felicitats!

8 COMG

i

Entrevista

ENTREVISTA DR. JOAN PROFITÓS, PRESIDENT DEL CONSELL ADMINISTRACIÓ DE L’IAS Qui conforma el Consell d’Administració de l’IAS? Hi ha metges, gent de l‘administració, de farmàcia, de l’industria, de Salut Mental. Ho abracem bastant tot, si bé, tan sols som 6 consellers.

Quina funció té?

En principi té la funció d’aconsellar a la gerència les línies del què creiem que s’ha de fer d’acord amb les directrius del Departament de Salut. El Consell, cada mes, és qui rep la informació del gerent, de tot el què ha fet i el que es pretén fer; amb això no vol dir que el gerent no sigui autònom, però la línia sí que la marca el Consell.

A dia d’avui, què s’ha de fer?

Complicat (riu). De moment s’ha de mantenir el què tenim, que és molt important. Però atès la circumstància del moment, tenim una institució que hem de mirar que sigui el màxim eficient.

I tot el què fa l’IAS ha de ser més eficient, hospitals, àrees bàsiques, salut mental, etc.

Sempre es pot millorar. No ho fem malament, la prova és que hem quadrat el pressupost amb la reducció que ens havien dit, però segur que, com a tot arreu, hi ha pous d’ineficiència i hem d’anar mirant que cada vegada n’hi hagi menys.

Hem d’anar-nos adequant sense parar. El més important és dedicar-s’hi. Hem de seguir, no retallant, sinó fent les coses el més eficient possibles, preservant la qualitat del sistema.

Sempre, sense perdre la nostra identitat.

Quina ha de ser la seva tasca com a President del Consell d’Administració?

Això m’ho hauria de mirar als Estatuts (riu).

Jo he entès que el president dóna les línies a

El Dr. Joan Profitós

seguir. El President és el portaveu del Consell, en el fons. No és el President qui decideix. El Consell respon a una voluntat del Departament de Salut i en funció d’això es crea un Consell.

Aquest Consell, d’acord amb el President (que és el primer que es nomena), es conforma buscant una sèrie de persones de reconeguda vàlua.

Aquest Consell, en l’àmbit local, amb una línia concreta, és qui controla l’acció duta a terme pels gerents, direccions mèdiques i d’infermeria, amb una reunió mensual. Sí que el President despatxa puntualment amb el gerent.

COMG

9

e Com arriben a proposar-li al Dr. Profitós que sigui el President del Consell d’Administració de l’IAS? D’entrada és una sorpresa agradable. Jo venia de Barcelona, de portar el Banc de Sang i Teixits, la vessant d’hemo donació, i estava a Girona tranquil; i home, no és el mateix està aquí a Girona que som 40 que a Barcelona que érem 250 persones. Per tant, jo estava molt tranquil.

En cap moment em vaig pensar que hagués de tenir cap més càrrec. Em pensava que ja havia complert amb la meva dedicació al país. Vaig ser director del programa de sang, durant 5 anys, vaig ser president d’una comissió, durant 10 anys, etc..

Ho va acceptar de seguida o s’ho pensa?

La veritat és que no m’ho vaig pensar gaire, però vaig dir-li al Delegat Territorial que ho havia de preguntar a dues persones: la meva dona, important; i al meu gerent, perquè ell havia de saber que si jo era president hi hauria moments que jo estaria fent de president i no estaria físicament aquí al Banc de Sang i Teixits.

Una vegada vaig tenir l’acceptació dels dos, vaig dir que sí. I el 23 de febrer de 2011 vaig prendre possessió.

Quan accepta al càrrec, com es troba les coses? (tenint en compte que començaven les retallades) Al cap de poc de jo arribar, ja ens informen que tindrem un pressupost reduït d’un 10%. Ens hi hem de posar i es comença a mirar a on es pot reduir la despesa.

I a on s’ha pogut reduir la despesa?

Bé, sent més eficients, hem pogut reduir en despesa de llum, de bugaderia, d’aigua, d’alguns serveis contractats, de personal pel què fa a substitució de vacances, de personal en poder tancar un dels 3 sociosanitaris (els contractes eventuals no es van renovar quan van acabar els contractes), etc.

I també, la gent va entendre que tots ens hem de ressituar. Es van demanar menys analítiques, es van fer menys radiografies...; és a dir, la demanda que es podia disminuir sense reduir la qualitat, es va reduir. Hem mirat de ser eficients amb la despesa.

Aplicant aquesta lògica, hem tancat amb els números que ens demanàvem.

De cara al futur, quins són els objectius i com el veu?

Jo el veig bé. L’IAS és un hospital comarcal i ha de fer bandera d’això.

Té adossat la salut mental que l’hem de treure al carrer. Hem de ser més presents. La societat gironina ha de saber que té una gran xarxa de salut mental a l’IAS. Això ho hem de publicitar.

L’IAS són 1650 persones. No només és el Santa Caterina, també són els nostres CAP’s.

Veig un futur esperançador. Perquè la gent està compromesa amb l’empresa. Quan arribo a l’IAS veig que la gent s’estima l’empresa.

IAS-Plural Comunicació

10 COMG

IAS-Plural Comunicació

Que no passa el mateix amb l’ICS? L’ICS és un monstre, és molt gran. Jo mai m’he estimat l’ICS, per exemple. Però, m’estimo, i molt, el Trueta. És a dir, el teu hospital sí. És a dir, la gran diferència entre l’IAS i l’ICS seria el factor humà de la gent que hi treballa respecte a l’empresa? És un altre sentit de pertinença. No és el mateix.

Ja n’hi ha als dos costats.

Jo he treballat al Trueta tota la vida. Fa 15 anys que no treballo a l’ICS; fa 15 anys que treballo al Banc de Sang i Teixits. Estic a dins de l’ICS però no estic contractat per l’ICS. Sóc una empresa externa a qui li contracten la transfusió de la sang de molts hospitals. Per tant hi sóc però no hi sóc. (Podria ser un diàleg dels germans Marx).

El caliu de la gent de tota la vida del Santa Caterina és encomiable. Tenen molt sentit de pertinença amb aquesta empresa i això s’ha de tenir en compte a l’hora de prendre decisions.

Tothom està content, se sent molt de l’IAS. I això és molt important perquè quan l’empresa té un problema, si tu te’n sents molt de l’empresa, serà més fàcil fer un sacrifici. I això ja ha passat amb les DPO. Estem renunciant a alguna cosa per un bé dels demés. I la gent ha estat solidària fent això. Son solidaris.

Actualment hem d’aguditzar l’enginy. Aquest voler trobar un altra manera de fer les coses per mantenir-les, això, també és millorar.

Vostè que coneix l’ICS i l’IAS, a on es treballa millor?

No t’ho sabria dir. Jo he treballat bé. Crec que el més important és tenir ganes de treballar; si en tens i t’agrada la feina que fas, es treballa bé a tot arreu. Ja sabeu que jo també havia estat al Col·legi, i com que m’encantava també m’hi trobava bé. I no deixo d’estar lligat al Col·legi a través del consell de redacció del Butlletí. També vaig ser president de la comissió deontològica, però vaig renunciar al càrrec quan vaig agafar el càrrec de president del consell d’administració de l’IAS. Parlem de les notícies que parlaven d’una possible fusió entre el Trueta i l’IAS. Què hi ha de cert?

Jo crec que l’ICS i l’IAS han de col·laborar per fer economies d’escala. Crec que cap dels dos hauria de perdre la seva identitat. No sé en aquests moments com acabarà l’ICS; crec i espero que acabarà bé. Igual que vull que també acabi bé l’IAS. Aquests dos hospitals saben cap a on han d’anar, i això és l’important. I clar, dos entitats que COMG 11

saben cap a on han d’anar, doncs millor que es trobin. Un amb una clara vocació de Comarcal, l’altre amb vocació i obligació d’hospital terciari.

Tenim quadres de comandament als dos llocs, seguretat als dos llocs, bugaderia als dos llocs, diferents serveis als dos llocs, etc... tenim de tots als dos llocs.

Potser s’hauria de compartir coses, no fusionar hospitals. No tot serà Trueta ni tot serà IAS. Això seria lo millor. I jo crec que això és possible.

I repeteixo, crec que tots dos han de mantenir la seva personalitat. I en aquest sentit, l’IAS ha de seguir amb aquesta vocació comarcal.

Quina és la seva opinió de com s’han portat les retallades?

La primera retallada es fa des de Madrid i ens baixen els sou un 5%.

Personalment crec que les coses no s’han fet malament perquè s’han dit les coses des del principi. Ens han dit que “farem això” i “han fet això”.

El tema de la mobilització del personal, l’entenc.

A mi em va molestar que em baixessin el sou.

S’ha d’entendre. Entenc que els professionals de la salut diguin que si redueixes tant la despesa, tard o d’hora pots afectar la qualitat.

Ara bé, s’ha afectat la qualitat? Es pot afectar de moltes maneres. Potser fent una vaga també l’afectes, la qualitat.

Eren necessàries aquestes retallades?

Jo crec que sí. Potser havíem estirat una mica més el braç que la màniga.

Creu que hi haurà més retallades?

Crec que hi ha d’haver més ajustos que facin baixar la despesa. Però no retallar. El que ha fet la gent de l’IAS, que ha adequat la demanda de proves al moment actual i ha receptat el què havien de receptar.

Hagués tocat altres sectors que no fos la Salut?

Jo crec que s’han tocat tots. Sinó mirem els 12 COMG

e

altres departaments com estan. El què passa és que el que ven és Salut i Educació.

Quin és el futur del Dr. Joan Profitós?

El 17 de novembre vaig fer 64 anys. I això ja marca una mica el futur.

No em desagradaria jubilar-me tot i que m’agrada el que faig. De tota manera no crec que m’avorreixi. No em falta ni un any per jubilarme.

Ho farà?

M’han ofert seguir una mica, però era de tres anys més al Banc de Sang, i de moment he dit que m’ho vull pensar. Potser un any més sí, però 3 no m’hi veig. Jo tinc ganes de fer coses al marge de la medicina. He treballat molts anys.

Quins projectes personals té?

Seguir amb l’IAS no m’importaria. A més podria fer la feina amb més dedicació, altruista igual que ara. Perquè els temes de salut m’agraden.

Opinió

PAPERS ANTICS. EL BUTLLETí PERDUT. Quant just acabem de passar pel Butlletí col·legial número cent de la nova època, d’una publicació que s’inicià fa cent quinze anys, es resol una incògnita per a tots aquells que d’una manera o altra han seguit aquesta publicació.

Tots ens preguntàvem perquè hi ha un salt tan gros passada la guerra civil i no és fins l’any 1960 que s’empren de nou la seva edició.

Doncs vet aquí que seguint en la recerca de les depuracions de metges col·legiats que estic portant a terme, entre el munt de papers encaixats, i que segurament no s’havien obert des dels anys quaranta, ha aparegut l’explicació del què podia ser la represa del Butlletí.

En un primer plec de papers antics hi ha la carta que transcric i que forma el pròleg del primer Full Informatiu: A los compañeros, miembros de este colegio.

Una de las primeras iniciativas que tuvo el Consejo provincial que tengo el honor de presidir fue la de volver a publicar el Boletín del Colegio; el clásico, querido y casi histórico Boletín. Pero,

orilladas ya casi todas las dificultades, incluso la de encontrar papel para la cubierta semejante al usado siempre, una orden de la Dirección General de Sanidad, fundada en la escasez de la citada materia, suprimía la publicación de los boletines de todos los Colegios Médicos de España……hemos de resignarnos a pasarnos, por ahora del Boletín, y , siguiendo el ejemplo de otros colegios y con el fin de no perder el contacto con nuestros colegas, empezamos la publicación de la primera HOJA INFORMATIVA que llega con estas líneas a sus manos……

Nuestra “Hoja Informativa” no saldrá de una manera periódica sino siempre y con la frecuencia que las circunstancias aconsejen; en ella hallaran los señores colegiados, los avisos y órdenes que tenga que dar el Consejo, las noticias de interés que lleguen, etc.….tendrán cabida las pequeñas publicaciones que se mantengan dentro del carácter de la “hoja” y que nos remitan los miembros de este Colegio que pueden considerarse sus colaboradores.

Signat el 11 de novembre del 1940 pel President, Dr. Josep Mª Riera.

COMG 13

o En aquest primer plec s’hi troben els esborranys previs a la publicació amb paràgrafs, paraules i articles tapats amb llapis gruixut de color vermell, mostra de la ja avisada censura de Propaganda de Falange. A les missives del president a d’altres col·legis preguntant com s’ho feien per treure el Butlletí, aquests ja avisen de la preceptiva autorització i censura.

El sumari inclou els següents apartats: Sindicación Médica; Previsión Médica Nacional; Establecimiento de cuota anual obligatoria por el Patronato de Huérfanos de Médicos; Consejo Directivo y comarcales; Nombramiento Secretaria Auxiliar; Depuración Colegiados; Liquidación del Sindicato de Médicos de Cataluña y Baleares.

14 COMG

En reprodueixo la plana tres on hi surt la Comissió Gestora o Consell Directiu que va nomenar el Governador Civil. Aquests va demanar als membres de la Confraria dels Sants Metges de Girona que l’ajudessin en la tria dels més adequats.

Encoratjo des d’aquestes línies a tots aquells que puguin estar interessats en la recerca històrica a venir al Col·legi i poder treballar tota la documentació trobada, i fer un recordatori també a qui convingui, de la petició que en el seu dia ens varen fer reconeguts historiadors de la medicina, de la necessitat de digitalitzar el Butlletí Col·legial de Girona.

Dr. F. Xavier Carreras

Opinió

COMPROMíS PROFESSIONAL No ens podíem quedar de braços creuats. Érem conscients que la vaga convocada el novembre passat per Metges de Catalunya (MC), sindicat majoritari a la sanitat catalana, contra les retallades sanitàries aplicades pel Govern seria difícil d’entendre per als usuaris i també difícil d’assumir per a molts facultatius que ja han sofert una tisorada salarial considerable aquest any.

Però com a sindicat mèdic teníem i tenim la responsabilitat no tan sols de defensar els interessos professionals i laborals del col·lectiu, sinó també de preservar un sistema sanitari públic, universal i de qualitat que estimem i que està greument amenaçat pels efectes de les retallades.

Set de cada deu facultatius dels centres de salut públics i concertats es van mobilitzar durant les dues jornades de vaga, en un acte de responsabilitat amb la ciutadania, del qual n’hem sortit amb el cap ben alt.

Algunes veus van voler desacreditar la protesta, però el rebuig majoritari dels metges a la política d’austeritat de l’Executiu català, que no ha tingut en compte l’opinió dels professionals de la salut, ha refermat els nostres arguments.

Havíem de dir prou. Havíem d’aixecar la veu i defensar un pressupost sanitari adient per a un model d’excel·lència construït amb el sobreesforç de tots nosaltres. Però sobretot, també havíem de deixar molt clar –per enèsima vegada– que els metges i les metgesses de Catalunya volem participar en la gestió clínica del sistema, des de la responsabilitat

professional i el coneixement mèdic, per ajudarlo a fer sostenible.

La potenciació del professionalisme i la seva participació en la presa de decisions han de marcar el full de ruta de la sanitat per evitar reviure una situació com la d’aquest any.

Ara és hora de sedimentar la vaga, d’analitzar els pressupostos sanitaris de 2012 i d’examinar la resposta de la Conselleria de Salut a l’onada de protesta mèdica. Com sempre, MC està disposat a dialogar i a posar el coneixement mèdic al servei de les reformes que siguin necessàries per preservar el model sanitari català i millorar-ne la seva eficiència.

El Govern ha assegurat que no hi haurà més retallades en l’activitat sanitària, però l’experiència ens demostra que hem de ser cautelosos i restar vigilants, perquè els fets ens estan donant la raó.

Som conscients que l’esclat de la crisi econòmica actual requereix forçosament d’unes polítiques d’austeritat, però no permetrem que sota aquesta premissa es desmantelli un sistema de salut públic d’alta qualitat.

No llencem la tovallola i, si convé, continuarem pressionant el Govern perquè prioritzi la salut com un dels elements bàsics de l’Estat del Benestar. Aquest és el nostre compromís amb la professió i amb els ciutadans.

Dr. Josep Vilaplana

Delegat de Metges de Catalunya (MC) a l’Hospital Josep Trueta COMG 15

f

Flauta de pan

UNA DONA COIxA Et consideres bona cuinera? El teu marit deixa els plats nets com una patena? Creus que altres homes es podrien llepar els dits amb el teu talent com a cuinera? Ara la Cuina de l’Àvia Xup Xup et dona l’oportunitat de demostrar el què vals com a cuinera i guanyar-te un sobresou.

Vine’ns a veure. Pregunta per la cap de cuina, la senyora Isabel. És part de l’anunci que la Sonia guarda entre les pàgines de Madame Bovary. L’anunci té dues taques d’oli evadides d’un entrepà de tonyina.

El llegí mentre esmorzava en el bar. Mirà amb la cua d’ull al seu voltant i l’anunci volà del diari a la lligacama. Sortí del bar i entrà a la biblioteca.

Era la primera vegada. Demanà a la senyora que trobà darrera la pantalla d’un ordinador que li aconsellés un llibre. La bibliotecària se la mirà per sobre les ulleres, s’aixecà i es perdé entre els passadissos de llibres. Tornà amb la novel·la de Flaubert. Una obra fonamental de la literatura universal. De què va? D’adulteri. Com no te s’ha ocorregut entrar en una església - fa sarcàstic en Manel, quan ella a casa li explica l’anècdota.

Estàs segura que vols cuinar per mi? -pregunta la Isabel sense treure la mà del pom de la porta.

No ha llegit ni una línia de la novel·la, però sí vàries vegades l’anunci. Sempre ha estat una il·lusa.

Sempre s’ha deixat entabanar pels homes, sense que en Manel hagi estat una excepció.

Si les coses em surten com he planificat, i no poden sortir de cap altra manera, et podràs passar el dia en un jacuzzi acompanyada d’una ampolla de cava francès, li va dir un dia. Com t’ho has fet? - li pregunta la Isabel en veure que 16 COMG

Dibuix: Maria Escobet

es balanceja en caminar. La meva germana i jo anàvem a un certamen on s’exposaven aparells de neteja. Volíem crear un negoci de neteja de la llar. Un desgraciat accident ens deixà a ella morta i a mi coixa. No he tornat a treballar. Em rebenta haver de netejar terres o culs de vells.

La psicòlega em diu que encara estic en procés de dol. Aquí cap home se n’adonarà, li diu la Isabel. Els homes no veuen el que tenen davant els nassos sinó el que esperen veure. Mengen més amb els ulls que amb la boca.

S’ho pensava i no s’ho pensava. Ho volia i no ho volia. Les veteranes l’han previngut. Li recorden el cas d’una noia que obrí la porta amb desaville i es trobà amb el seu xicot. El veu per l’espill de la porta. Mira una revista d’homes amb una mà a la butxaca. La Sònia es posa la mascareta, obra la porta i el fa passar amb la mà. S’estira el llit. L’habitació és un univers tenebrós on només brilla un penis de color vermell. Ell s’acosta al

llit. Un vel transparent difumina el cos de la meretriu i el fa misteriós i excitant alhora. Ella s’incorpora i lentament li descorda els pantalons.

Per sorpresa d’ella les coses surten com si ho haguessin fet tota la vida. El membre que agafa amb una mà i xucla amb avidesa no és el d’en Manel ni la gola golafre és la d’ella. Són dues existències estranyes arrossegades per una corrent enterbolida. Dues existències sense ànima. Ella hagués posat la mà al foc que en Manel, un individu indecís i en ocasions poruc, no gosaria trucar a cap porta prohibida. I segur que ell embogiria si descobrís que la seva Sònia visita llits d’estranys.

On eres, pensava que l’aniries a buscar tu, li pregunta en Manel. I tu, jo pensava el mateix, li etziba ella. Com pot ser si és l’única feina que tens, i quina feina tens tu, s’acusen un a l’altra.

Ell se la mira amb desdeny. No has anat a buscar el nen perquè te n’has anat de putes malparit, pensa ella. Segons la directora de l’escola els de serveis socials volen parlar amb ells. Ell se’n porta a la Sònia de l’habitació del nen. Encara plora, no vol que el tornin a deixar sol a la porta de l’escola. En Manel la deixa caure al llit amb la intenció de fer-li l’amor. No se’n surt. Dues vegades al mateix dia és excessiu per ell. A ell no li passa res. La culpa és d’ella que és coixa.

Ell està rabiüt. Si crida així despertarà el nen.

Ella s’asseu i li baixa els pantalons del pijama.

Ell li aparta la cara com si fos la d’un gos que el volgués mossegar.

Una amiga digué a la Sònia que hi ha una tendència natural a perpetuar la manera com fas el sexe amb la mateixa persona. Ella i en Manel sempre han follat de la mateixa manera. Si ella ha pogut ampliar horitzons ha estat perquè mai li ha agradat veure. Coneix dones que s’amaren d’alcohol per curar una vida eixuta. Ella es fica al llit amb el primer home que li fa l’ullet.

Homes sense gaires escrúpols que la llencen a la paperera a les primeres de canvi. Homes

que no s’avergonyeixen de res, que poden lluir la seva feina respectable, la seva dona immaculada, els seus cotxes de luxe, les seves cases fortificades, unes cases on els serveis socials mai s’atrevirien a posar-hi els peus.

Que t’ha semblat Madame Bovary? La bibliotecària interpreta el silenci. No té perquè tornar-lo. Pot prorrogar el préstec. Treballes?

La pregunta sobta a la Sònia. No, no, estic buscant feina. És mig dia. El sol entra per les finestres i s’ajaça per la superfície de les taules buides. La Sònia mira els llibres col·locats a les prestatgeries, ordenats un al costat de l’altre, tancats amb totes les paraules silenciades.

Pensa en un cementiri. El llibre que torna és un cadàver perquè no l’ha llegit, potser ningú el llegirà mai i acabarà en un crematori. Et trobes bé? Vols que avisem un metge? La cara de la bibliotecària il·luminada per una llum celestial és la d’un àngel enviat pel destí. T’agradaria cuidar llibres? Treure’ls la pols, ordenar-los, deixar les taules netes com una patena…. la dona que teníem s’ha jubilat i… La Sònia s’imagina netejant les tombes de males herbes, posant flors en cada una de les làpides i en una en especial, la d’en Manel. El fill plora al seu costat.

Una separació sempre és traumàtica, li diu la bibliotecària mentre li agafa la mà. No, no m’he separat, fa la Sònia. Només ha descobert que vivia amb un estrany. Cada dia feia el sopar a un estrany, se n’anava a dormir amb un estrany i es llevava amb un estrany. Una persona a qui no coneixes et pot enganyar? Entre aquests millers de llibres en podríem trobar un que parlés de l’adulteri entre persones desconegudes? Per què hauria de voler separar-se d’un estrany?

La bibliotecària abaixa els ulls i se n’adona que des de l’últim dia que es veieren no s’ha fet les ungles dels peus.

Jordi Costa COMG 17

e

Espai metge rural LA VITRINA DE LES DONACIONS El passat 25 de novembre de 2011, el Museu d’Història-Espai del Metge i de la Salut Rural va inaugurar La Vitrina de les Donacions. Situada al vestíbul del Museu, vol esdevenir un lloc d’exhibició de les darreres donacions fetes al fons del Museu i de l’Espai del Metge i de la Salut Rural. Un petit homenatge a totes aquelles persones que han cregut en el valor de deixar que un llegat patrimonial d’interès, passi a formar part de la col·lecció de bens mobles i documentals que es custodien als magatzems i sales d’exposició del MHSFG-EMSR. En aquests moments i durant els propers sis mesos, hi podeu veure un petit recull del fons del Dr. Àngel Latorre i Rios (Barcelona, 21/11/1913 – Bescanó, 24/04/2005), resultat de la donació que la seva família va fer el passat mes de juny de 2011. El fons està compost per un important llegat documental i moble, generat arrel de la pràctica professional i personal d’Àngel Latorre i Rios, que exercí com a metge rural de les poblacions de Vilobí d’Onyar i Bescanó (Girona) entre els anys 1939 i 1983.

Al llarg del 2011, el fons de l’Espai del Metge i de la Salut Rural ha rebut les següents donacions: La Sra. Maria Arbó, cap de l’Àrea de Serveis Públics de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, va fer donació d’un microscopi datat al s.XIX i que procedeix de l’Antic Hospital Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Els fills del Dr. Àngel Latorre i Rios, metge rural de Vilobí d’Onyar i Bescanó, van fer donació del fons documental i moble del seu pare, generat arrel de la pràctica personal i professional del Dr. Latorre.

El Dr. Eudald Maideu i Puig, metge de Ripoll, ha fet donació d’un aparell RAY XAC portàtil i el llibre “Tuberculosis Pulmonar Infantil”, del Dr. Clariana Vives.

18 COMG

La vitrina de les donacions, situada al vestíbul del Museu d’Història-Espai del Metge i de la Salut Rural

ACTIVITATS CICLE DE CONFERÈNCIES “SALUT I SOCIETAT” Us avancem les conferències programades pels mesos de gener i febrer de 2012.

13 de gener de 2012, a les 20.30h: Conferència sobre “Salut i Banys de mar. Els orígens del turisme a la Costa Brava”, a càrrec de Laura Francès (Tècnica Espai del Metge i de la Salut Rural) i Sílvia Alemany (Directora del Museu d’Història-Espai del Metge i de la Salut Rural).

Lloc: Centre Avenir Fanalenc de Platja d’Aro. 17 de febrer de 2012, a les 19.30h: Conferència “Medicaments : cara i creu”, a càrrec de la Dra. Fina CAMÓS, Cap del Servei de Farmàcia de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.

Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols Per més informació sobre les Activitats: www. metgerural.cat o www.udg.edu/salutrural

NOTíCIES CONFERÈNCIA INAUGURAL DEL CICLE SALUT I SOCIETAT SOBRE EL DESASTRE DE FUKUSHIMA. El passat divendres 4 de novembre es va celebrar a la Sala d’Actes del Museu d’Història del Monestir, l’acte inaugural del programa d’activitats per al curs 2011-2012 del Cicle Salut i Societat de la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’àmbit rural de la Universitat de Girona i de l’Espai del Metge Rural. La presentació del nou cicle va anar a càrrec del Director de la Càtedra, el doctor Joaquim Mª Puigvert i Solà i del doctor Pau Casals, regidor d’Història, Coneixement i Difusió de la ciutat.

La conferència inaugural, titulada “Fukushima: anàlisi crític dels fets i conseqüències per la salut”, va anar a càrrec del catedràtic guixolenc Josep Amat i Girbau, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Comissió Redactora d’un estudi sobre energia nuclear després del desastre de Fukushima. (encarregat a l’Institut d’Estudis Catalans pel Parlament de Catalunya).

Amat va seguir l’accident de la central nuclear de ben aprop, ja que el passat mes de maig va ser convidat a assistir en un congrés mundial de robòtica a Shangai on va participar en una sessió especial amb els enginyers japonesos, nord-americans i xinesos que estan coordinant les missions de control dels reactors mitjançant la robòtica, qüestió molt important per evitar l’exposició de la radiació als treballadors.

Crèdits Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.

Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.

Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols.

Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat COMG 19

Opinió

o

PEIO PASCUAL I LA SAL DE CARDONA Poder recuperar un fragment qualsevol, ni que sigui petit, del nostre passat com una tessel·la més del gran mosaic de la nostra història col·lectiva em sembla un fet sempre satisfactori i, en els temps que ens toca viure, important i fins i tot necessari.

Paraules d’en Peio Pascual durant l’acte d’entrega a la ciutat de Cardona d’uns plànols de les salines. Els propietaris dels plànols, en Peio i la seva senyora Maria Gifre Rodríguez, es posaren en contacte amb la direcció de l’Arxiu Històric Municipal de Cardona i els expressaren la seva voluntat de fer-los entrega d’uns documents que per ells tenien el valor d’una col·lecció, però que per la ciutat de Cardona el valor era incalculable. És amb aquest sentiment - prossegueix Peio Pascual – que m’ha semblat oportú restituir a la comunitat de Cardona tres petits dibuixos cartogràfics que poden aclarir algun detall concret de la història econòmica o social d’aquesta ciutat o del seu entorn.

Temps enrere la mineria de potassa era el pal de paller de l’economia de la població. En els temps 20 COMG

que corren, les visites a les antigues mines i a les muntanyes de sal susciten un interès arreu del món. La incorporació a l’Arxiu de la població dels plànols servirà per conèixer millor la història de la muntanya de sal de Cardona. ......penso que si d’alguna manera poden ajudar, un cop estudiats, a omplir el un buit d’informació en la panoràmica d’aquells anys difícils per a tots els catalans i particularment per a Cardona – última i heroica resistència del nostre país contra l’agressió del primer Borbó – val la penna de tenir-ho en compte. .....jo sóc aquí només per fer-ne lliurament sense altre pretensió que la de restituir a Cardona uns documents del seu àmbit territorial. Uns documents que, per dir la veritat, ni tan sols recordo com van venir a parar a les meves mans i per donar-vos les gràcies per haver-los volgut acceptar.

Jordi Costa

A Dreta Llei

INFORME SOBRE LA PRESCRIPCIÓ DE MEDICAMENTS I LA SEVA AFECTACIÓ PEL REIAL DECRET LLEI 9/2011, DE 19 D’AGOST El passat 1 de novembre va entrar en vigor el Reial Decret Llei 9/2011 que modifica l’article 85 de la Llei 29/2006, de garantia i ús racional dels medicaments i productes sanitaris.

Aquesta modificació afecta als metges del servei del Sistema Nacional de Salut quant a la prescripció de medicaments en el sentit que es passa a imposar legalment la prescripció per principi actiu, amb l’excepció de les necessitats terapèutiques del pacient.

Com a conseqüència d’això, la llibertat de prescripció del metge es veu amenaçada i per això l’Assessoria Jurídica del COMG fa un informe del què us transmetem les conclusions.

CONCLUSIONS Les anteriors consideracions porten a concloure el següent: 1 .- Els metges al servei del Sistema Nacional de Salut, encara que cada cop està més amenaçada i restringida, tenen llibertat de prescripció.

2 .- Aquesta llibertat de prescripció els ve atribuïda legalment i, a més, és una exigència deontològica.

3 .- La llibertat de prescripció no és absoluta, i cada cop més restringida, sinó que s’han de tenir en compte criteris científics, ètics, deontològics, tècnics, econòmics, de racionalitat i eficiència.

4 .- De tots els criteris que cal tenir en compte en l’acte mèdic, sempre estarà per sobre el de l’interès per la salut del pacient.

5 .- El fet que la llibertat de prescripció no sigui absoluta i s’hagin de tenir en compte els factors esmentats, no vol dir que el metge hagi d’acomodar-se a imperatius i instruccions de prescriure un determinat medicament, sinó que pot prescriure una determinada marca comercial quan les necessitats terapèutiques això ho justifiquin.

6 .- Existeix una norma legal (Art. 85 de la Llei 29/2006) que imposa als metges l’obligació de receptar medicaments per principi actiu en termes generals, però les necessitats terapèutiques constituirien l’excepció a la norma general.

NOTA: Això és un extracte de l’informe que es va presentar al COMG. Podeu consultar l’informe sencer a la pàgina web www.comg.cat.

Assessoria Jurídica COMG

COMG 21

Opinió

o

SEGELL DE BUTLLA PAPAL De trifulgues i maldecaps Fruit de les excavacions al Castell Palau medieval fortificat del conjunt monumental de Mataplana (enguany se celebrarà el 25è aniversari de la descoberta), a Gombrèn,i al seu museu centre d’interpretació del Comte Arnau, filial del Museu etnogràfic de Ripoll, es guarda o millor dit es custodia i conserva un segell de butlla del Papa Benet XII. Fins avui ignorem el contingut d’aquesta butlla segellada per l’esmentat Papa...

Però si que sabem que, en un indret de la nostra comarca, a Sant Joan, prop de Ripoll, en varen fer una de grossa, que obligà a l’exclaustració del tota la comunitat monacal. Existeix el pergamí a l’arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona És una butlla que exposa nítidament i solemne en el preàmbul les bones intencions papals per poder estudiar i analitzar de primera mà i tenir un coneixement directe dels fets acusatoris que l’obligaren a l’externalització de les monges del monestir. Benet, bisbe... molt ens agradaria tenir una santa conversa... la qual cosa no succeí.

Anar a Roma fa un mil·lenni era, segons per qui i perquè, com ara gairebé anar a la lluna i més tractant-se d’unes monges jovenetes... En fi: que després haver-les advertit diverses vegades i no presentar-se, Benet VIII Papa, es veié en l’obligada tessitura, dolorosa i desagradable d’haver-les de foragitar, etiquetant-les, segons 22 COMG

li havien informat, de nefandíssimes meretrius dedicades als ludibris de Venus... Total que el Ripollès va perdre el primer convent femení –el de les Abadesses-fundat per Guifré i ubicat proper al Monestir de Ripoll, comandat per Oliba.

La sentència papal s’acomplí (circa 1017) i quedà en la consciència històrica del poble de les Abadesses com un fet exemplar que va marcar i ha marcat per generacions el col·lectiu històric i posteriorment la memòria llegendària comarcal i nacional. Tinguem clar que fets com els denunciats, es donaven arreu de casa nostra, de la península ibèrica i també al veí país del francs.

La història es repeteix inexorablement. Realment tots els humans som flacs i miserables com deia un ancià Mossèn Martí, ple de bonhomia, que viví a Ripoll fins passada la meitat del s.XX. Evident:Tots som flacs i miserables...

Després de transcórrer gairebé un mil·lenni dels insòlits i lúbrics fets, l’actual Papa Benet XVI es troba en similars circumstàncies.

Ara i precisament aquest mes de març, s’ha vist implicat de ple en la nova i extraordinària, però històrica circumstància, a més de desagradable i seriosa, d’haver de tancar un monestir i foragitar tot una comunitat cistercenca de Roma de mig mil·lenni d’histôria, ubicada en la Basílica de la Sta. Croce, fundada fa disset segles ...(1) Re-

lata, específicament la noticia, que fa uns anys, l’abadia era escenari de conductes sospitoses que molestaven a la Santa Seu, per això segurament i per redreçar la situació, el 2008, Benet Papa va iniciar una “Marató de Lectura bíblica” dins la basílica de la Sta. Croce, d’una setmana de duració, per apaigavar el problema que fou retransmesa per la TVRAI italiana..

ma que la dansa és una manera formidable d’acostar-se a Déu...Tot i que el descobriment de la Fe la va fer canviar radicalment de vida, conserva la desimboltura i l’amor per la dansa.

Assegura, en entrevistes a Internet, que Jesús m’ha tornat la virginitat i que l’Eucaristia és el mes potent dels psicofàrmacs. En fi: què en farem de la monja Anna-gogó ?

El Vaticà ordenà a posteriori, una inspecció -visita-apostòlica, comprovant transgressions litúrgiques, problemes de gestió i conductes morals inadequades. Per la qual cosa va destituir l’abat, un ex-dissenyador de moda de Milà i dos dels seus més propers col·laboradors.

I després que vinguin i perquè es digui que si el llegendari Comte Arnau anà amb l’abadessa és un fet ignominiós.... Vaja toquem de peus a terra, i no ens alarmem tant. A fi de comtes és simplement un reflex literari -nucli dur d’una llegenda-del que va succeir fa segles i encara, pel que es veu, semblantment està passant actualment... El sexe sempre ha estat problemàtic ...

A la basílica s’hi trobaven o reunien certa aristocràcia romana, es feien “nits de moda” i altres actes mundans. Acollí justament a Madonna i a la cubana Gloria Stefan, a més de servir d’escenari privilegiat dels “balls religiosos” de sor Anna Nobili, simpàtica i loquaç, que desproveïda de vel, havia creat especials balls amb música, davant l’altar, creu en mà, fent contorsions i ajaient-se a terra. Anna havia estat una singular gogó d’una discoteca Milanesa, de les que tanquen a primera hora: a les 8,30 del matí.

Té antecedents -segons Internet-de vida sexual promíscua. De totes totes, sempre segons comentari de l’articulista , ella, Anna Nobili, afir-

Ens queda encara l’interrogant : del què els comunicava i de quin caire, als Arnau de Mataplana comtes, en Butlla del segle XIV, un altre Papa: Benet, ppXII, corrector d’abusos i relaxació de costums, papa del segell que guardem al Museu...

Nota (1): La noticia de premsa , datada de 28 de maig, la dona Eusebi Val, corresponsal de La Vanguardia a la Ciutat del Vaticà.

Dr.Eudald Maideu i Puig

COMG 23

o VISIONS DEL DOLOR: CIÈNCIA I PERCEPCIÓ L’Aula d’Humanitats del Centre Cultural la Mercè i el Col·legi Oficial de Metges de Girona han organitzat conjuntament el cicle “Visions del dolor: ciència i percepció”, amb l’objectiu de fer reflexions sobre el dolor com a concepte i vivència des d’un punt de vista transversal: humanístic, filosòfic, científic i mèdic.

El dolor és definit enciclopèdicament com un “Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire” o un “Sentiment de pena, comparable al sofriment físic, que experimenta l’ànima per la pèrdua d’un ésser estimat, per un fort desengany, pel penediment, etc.” Tot i que és difícil descriure les sensacions que genera, 24 COMG

el dolor és una experiència comú i fàcilment identificable per tots els éssers vius.

El cicle ha tingut lloc els dimarts 8, 15 i 22 de novembre amb la participació dels ponents següents: - El concepte del dolor a la llum dels nous coneixements en neurobiologia. A càrrec de Jordi Montero, cap de la secció de Neurofisiologia del Servei de Neurologia de l’Hospital de Bellvitge - La representació del dolor. La imatge davant dels seus límits. A càrrec de Xavier Antich, professor d’estètica i director del Màster de Comunicació i Crítica d’Art d’aquesta universitat

- Conviure amb el dolor. A càrrec de Víctor Mayoral, metge anestesiòleg , president del Comitè del Dolor de l’Hospital de Bellvitge Tant des de L’Aula d’Humanitats com des del COMG, estem satisfets de l’acollida del cicle que comptat amb una cinquantena de participants per conferènciaVolíem donar una visió multidisciplinar sobre el dolor. S’han despertat noves inquietuds, desvetllat els camins de les investigacions actuals, la manera que l’art en les seves diferents formes ha interpretat el dolor a través de la història, i finalment, una aproximació de com es pot tractar el dolor en les seves formes de presentació.

L’àmbit de l’Aula d’Humanitats és obert a totes aquelles persones que estan interessades a participar-hi sense distinció d’edat, professions o provinences. És per això que des del COMG, estem satisfets de la participació en aquesta iniciativa que ha part de poder interessar al col·lectiu de professionals, obren la porta a la participació i aproximació de la ciutadania en les activitats del COMG, camí que tenim voluntat de continuar, tant en properes edicions d’aquest tipus de cicle, com en d’altres activitats en les que anem treballant.

Dra. Dolors Lloret

COMG 25

COMG - AJUDA

a

MéS FORçA AL COMG-AJUDA La Junta del COMG aposta per la cooperació, per això s’ha proposat donar més força al COMG-Ajuda. Com sabeu el COMG-Ajuda, dins el marc de la Fundació Pascual i Prats, és el consell dedicat a la cooperació. El COMG-Ajuda fa més de deu anys que està en funcionament i ha realitzat en aquest temps molts projectes en diferents països, dels quals us hem anat informant en anteriors Butlletins.

Recentment hem renovat la Junta del COMGAjuda. Els membres que formem part del nou consell de gestió del COMG-Ajuda, Dra. Jaumà, Dr. Bastida, Dra. Soler, Dra. Pascual i Dra. Boada, volem treballar per continuar impulsant els projectes oberts i per engegar-ne de nous.

Per una banda volem enfortir especialment el projecte de lluita contra la mutilació genital femenina tant a Mali com a Guinea- Conakry.

Tots sabem que són moments econòmicament difícils, ho són en tots els àmbits i l’àmbit de la 26 COMG

cooperació també se’n ressent, és per això que estem treballant per aconseguir altres vies de finançament, a més dels que s’han utilitzat fins ara, que ens permetin continuar amb la nostra tasca.

També, amb la creació de la nova web del col·legi, renovem la nostra per fer-la més àgil i útil. Hi haurà unes àrees dedicades a difondre la nostra activitat i projectes i unes altres a dedicades a oferir serveis als metges gironins interessats en cooperar. D’aquesta manera intentarem que el COMG-Ajuda sigui una eina útil per aquells que vulguin entrar en el món de la cooperació o ja en formin part.

Volem donar una nova empenta al COMG-Ajuda i us convidem a tots i totes les col·legiades a participar-hi.

Jubilats

IV CONGRESO ESTATAL DE MEDICOS JUBILADOS Los días 30 de septiembre y uno de octubre tuvo lugar en Barcelona el IV Congreso de médicos jubilados que disfrutó de una gran afluencia de congresistas, pues fueron algo menos de 200, de los cuales gran parte vinieron acompañados, llegando a ser cerca de una 300 personas en total.

En primer lugar se celebró la asamblea general de los vocales de las diversas provincias españolas; a continuación fue abierto el congreso por el Dr. Juan José Rodríguez Sendin, presidente del Consejo General de Colegios de Médicos de España, el Dr. Miquel Vilardell, presidente del COMB, el Dr. Aurelio González, representante nacional de la vocalía de médicos jubilados, y el Dr. Joaquim Ramis, presidente de la sección de médicos jubilados del COMB. Hubo una intervención del Dr. Moisés Broggi, presidente honorífico del congreso, que nos dirigió su palabra a sus 103 años de vida y que ha sido un gran defensor de la clase médica de

Cataluña durante tota su vida. También tuvo la amabilidad de obsequiarnos a todos con un ejemplar del libro titulado “El Camí de la Vida” (conversaciones con mi nieto Carlos Brasó) que encontré personalmente muy interesante en todos sus capítulos (1- La crisis, 2- La política, 3- El conocimiento y 4- La vida en común).

Contestó a las preguntas de su nieto con respuestas muy sensatas donde ser deduce la veteranía y sus muchos años de experiencia.

Se concluyó el acto con una tabla redonda sobre las situaciones y necesidades sociales de los médicos en España en la que actuó de moderador el Dr. Ramis, siento ponentes Nina Mielgo, psicóloga, Antoni Calvo, psicólogo y director del programa de protección social del COMB, Isabel Calvo, trabajadora social del COMZ, y el Dr. Aurelio González.

Después de la comida en el COMB, en la que asistieron también los acompañantes que habían estado visitando el Parque Güell durante COMG 27

j la mañana, fuimos todos a visitar La Sagrada Familia, en la que tuvimos el honor de ser guiados por el Sr. Jordi Bonet, jefe de obras de La Sagrada Familia, quedando todos admirados por las exquisitas obras realizadas en ella, según el proyecto original del insigne arquitecto Sr. Antoni Gaudí.

l’Hospitalet de la Santa Creu i Sant Pau, dirigida por el Sr. Jordi Craven-Bartle, y desde allí salimos para la cena de clausura que tuvo lugar en el restaurante “El Xalet” de Montjuic, donde disfrutamos tanto de una buena mesa como de unas vistas impresionantes de la Ciudad de Barcelona.

Por la noche asistimos a la cena de bienvenida en el restaurante “Barceloneta”, en una terraza exterior abierta al puerto desde donde disfrutamos de unas vistas maravillosas.

Dr. Francisco Cid

El día uno de octubre escuchamos la conferencia “Envejecimiento y profesión médica” siendo ponente el profesor Sr. Ricardo Moragas.

Seguidamente tuvo lugar la conferencia “Se acerca la jubilación” siendo ponente el Dr. Miguel Bruguera, expresidente del COMB. A continuación la conferencia “Envejecimiento activo” de la que fue ponente Rocío Fernández Ballesteros, catedrática emérita de la Universidad Autónoma de Madrid. Por último escuchamos la conferencia “Médicos para médicos” de la que fue ponente el Dr. Josep M. Benet, vocal del COMB. Terminó la mañana con el acto de clausura a cargo del Dr. Jaume Padrós, vicepresidente del COMB, el Dr. Aurelio González y el Dr. Ramis.

A las ocho de la tarde tuvo lugar en el salón de actos del COMB la audición de la Coral de 28 COMG

Col·legi

ACORDS JUNTA 14 DE SETEMBRE DE 2011 S’aprova unàniment l’acta del 27 de juliol de 2011.

S’acorda que des d’assessoria jurídica s’enviï un escrit a la OMC donant suport a l’especialitat d’Urgències i emergències per tal que es tinguin en consideració.

S’acorda que Gerència informi a la següent Junta de Govern de la quota de col·legiat que es pagava abans d’unir aquesta amb la quota de la pòlissa de RC. S’acorda que es reclamin , a través d’assessoria juridica, als col·legiats que tenen més de tres quotes pendents de pagaments.

S’acorda que el Secretari i Gerent es reuneixin amb tres companyies d’assegurances per a donar-los el plec de condicions de RC que es demana des del COMG. S’acorda que l’editorial del proper butlletí sigui el manifest que es va presentar als mitjans de comunicació el passat mes d’agost.

S’acorda fer el pagament de les Beques a la Facultat de Medicina de Girona per import de 3.300€.

S’acorda formar part de la campanya de la fruita del Mercat de Lleó pagant 2.315€ en concepte del disseny.

28 DE SETEMBRE DE 2011 S’aprova unàmiment l’acta del 14 de setembre de 2011.

S’acorda demanar preus per a publicitar un manifest als diaris local.

S’acorda demanar als membres de la Junta de Govern que no assisteixen a les reunions que ratifiquin o no el seu compromís amb la Junta.

S’acorda nomenar al Dr. Xavier Espuña portaveu dels representants dels Mir. S’acorda fer el canvi de nom del cotxe Ford Fo-

cus i posar-lo a nom del Dr. Xavier Vila , actual membre de Junta.

S’acorda que des d’assessoria jurídica es respongui a la petició de la col·legiada 4905 S’acorda que a l’assemblea no es defensarà cap proposta de RC i seran els col·legiats qui decidiran quina serà la companyia que des del COMG s’oferirà als nous col·legiats.

S’acorda que la nova pàgina web del COMG sigui de color vermell i el logo quedi igual com ara.

S’acorda que es continuarà donant al Comg-Ajuda el 0,7% del pressupost del COMG. 19 D’OCTUBRE DE 2011 S’aprova unàniment l’acta del 28 de setembre de 2011.

S’acorda que la Gerent farà els tràmits oportuns per a convocar a representants del Patronato de Huérfanos per què expliquin la seva tasca.

S’aprova el moviment col·legial amb 9 altes i 19 baixes.

S’acorda que la propera editorial del butlletí sigui signada a nom de tota la Junta de Govern i no només del President.

S’acorda que es publicarà als diaris locals el manifest ,que la Dra. Jaumà va enviar als membres de Junta, en nom del COMG.

BAIxES PER DEFUNCIÓ CARLES DE CENDRA TORRAS

GIRONA

JOSEP CUSTAL ESTARTUS

GIRONA

COMG 29

Fòrum C. d’Assegurances SLU

c

MM Globalis, companyia del grup Mutua Madrileña, especialitzada en la gestió d’assegurances de col·lectius, ha firmat un acord de col·laboració amb Fòrum C. d’Assegurances, pel qual ambdues empreses inicien una relació conjunta per a la distribució d’assegurances personalitzades.

Mutua Madrileña és una de les més grans asseguradores espanyoles. La seva cartera està formada per aproximadament 2.400.000 assegurats repartits en els diferents rams on opera.

Actualment està present en automòbils, motos, defensa jurídica, accidents i malaltia, assistència sanitària, vida, mort, assistència, multirisc de llar, responsabilitat civil general i fons d’inversió i de pensions.

Firma del protocol: Per part COMG - Dr. Pere Peya. Per part MM - Sr. Victor Domingo, Delegat de Catalunya, i Sr. Miquel Maresch, Subdirector Comercial Territorial Catalunya de MM

30 COMG

és la companyia especialitzada en assegurances de salut del Grup Mutua Madrileña.

Arran d’un acord de col·laboració amb la Companyia MM ARESA, entitat reconeguda dins el sector assegurador, hem signat un protocol d’actuació mitjançant el qual disposem de la millor oferta de salut i que respon a les necessitats reals dels nostres professionals col·legiats i dels seus familiars.

Amb més de 45 anys d’experiència en assistència sanitària, una àmplia xarxa d’oficines a tota Espanya i més de 550.000 assegurats, ARESA

ARESA ofereix una assistència sanitària complerta a través d’una àmplia gamma d’assegurances de salut adaptats a les necessitats concretes tant de particulars com de col·lectius. Disposa de productes dissenyats per oferir als assegurats un pla de salut amb les prestacions més avançades i les cobertures més innovadores.

Amb ARESA ara pot confiar la seva salut i la de la seva família a una gran companyia amb total tranquil·litat i les màximes garanties.

MM ARESA SALUT companyia asseguradora especialitzada en protegir la salut de la seva família amb un quadre mèdic format per més de 600 centres concertats i més de 27.000 professionals a tota Espanya.

JUBILACIÓ ESTALVI FISCAL 105 En l’actualitat s’han produït importants canvis en el càlcul de les pensions públiques, el que significarà necessariament un augment de la previsió privada. Des de Mutual Mèdica volem que els nostres mutualistes tinguin la seva jubilació garantida i el més proper possible al seu nivell d’ingressos habitual, per això creiem que l’important per als metges és tenir un rendiment assegurat i no regals addicionals que no contribueixen a garantir la seva jubilació.

Vegi’n els avantatges: - 4,20% d’interès tècnic anual garantit durant tota la vigència del contracte, a diferència

d’altres entitats, que revisen aquest interès al cap de sis mesos o un any.

- Gran avantatge fiscal: fins al 100% de les aportacions es poden desgravar de l’IRPF, tant si exerceix per compte propi com per compte d’altri.

- Possibilitat de cobrar en forma de capital o de renda amb un creixement anual d’aquesta.

Truqui’ns ara i consulti al seu assessor per ampliar aquesta informació: Telèfon: 972 20 88 00 Mail: assegurances@forumsanitari.cat COMG 31

ESPANyOLS – CATALANS TAMBé – FRANCO HA RESSUSCITAT! El Valle de los Caídos guarda les restes corpòries del nostre dictador per antonomàsia. Les restes espirituals també. Les males ànimes, per definició, també tenen ànima. (La teologia ens ha ensenyat que les ànimes es divideixen més que en blanques i negres – terminologia capciosa – en bones i males). Qui pot assegurar que en el moment que s’aixequi la pesada làpida l’ànima – que s’hi amagava per evitar ser enviada al infern – no prendrà una de dues decisions: reencarnar-se en un nadó, el futur colpista, o posseir una anatomia adulta. Qui serà l’afortunat? En Rajoy?

En Mas? En Boi Ruiz? La Mònica Terribas? En Guardiola? En Mouriño?

THTLEAKS Un micròfon ocult antihumitat i anticalor situat en una sauna ha permès captar la següent conversa entre Duran i Lleida (D) i Boi Ruiz (B): D.: Com ho veuries si els homosexuals es poguessin beneficiar de la sanitat pública?

B.: Que jo sàpiga no se’ls prohibeix l’entrada als nostres hospitals.

D.: Ja ho sé, vull dir tractar la seva libido escorada.

No pot ser que càrregues del mateix signe s’atreguin. Va contra les lleis sagrades de la física.

B.: Escolta Duran, ara que em passo la Constitució i el seu anacrònic dret a la salut per allà on tu saps, i que he descobert que les nostres malalties són una decisió personal, una decisió que l’administració ha de respectar, vens tu i emboliques la troca.

D.: Tenim un problema Boi. Ara a la gent li ha donat per sortir de l’armari. Abans dissimulava, fins i tot es casaven, tenien fills i anaven a missa. Si seguim així els que necessitaran tractament seran els hetero.

B.: Se m’acaba d’ocórrer una idea. Perquè no parles amb en Sistach, sí el nostre arquebisbe. Crec que no tindrà cap impediment perquè l’exorcista oficial de la Generalitat es posi a treballar, posi els homo en fila, una mica d’oli, quatre llatinades, vòmits verds i espessos, i tots curats. I el que és més important, no ens costarà ni cinc. Veus que senzill.

D.: Saps Boi, crec que aquesta conversa és el començament d’una bona amistat.

32 COMG

Maria Escobet

ENTREVISTA THT

Avui entrevistem a Mariano Rajoy. Nou President del Govern.

Pregunta: Felicitats. Què significa ser de dretes?

Resposta: Gràcies. Ser de dretes és una manera de viure, d’agafar-se la vida amb filosofia. Fer una migdiada, anar al casino, encendre un havano, fer la partida amb els amics, i sobretot no interferir amb els designis de la providència, que les coses flueixin, que segueixin el seu curs. Res de sotragades socials, res de revolucions.

P.: Segons vostè, quines són les causes de la crisi?

R.: El que li deia, el voler transformar el que la providència havia lligat ben lligat. El dia que els pobres volgueren fer-se rics, començà la crisi. No hi havia diners per a tothom. Es transmutà l’ordre natural. Els bancs deixaren de ser bancs per convertir-se en una ONG. No donaven hipoteques a dojo, feien caritat.

P.: Quina és la solució?

R.: Tornar a l’ordre natural. Bé, no caldrà fer res, les coses agafaran el rumb per sí soles. Bé, tocarem una mica el crostó als funcionaris més que res perquè si no tenen diners per gastar treballaran més. No creu que havíem anat massa de pressa? Que ens havíem tornat excessivament moderns? Somio a vegades que condueixo un sis-cents i poso cent pessetes de benzina.

Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants.

Senzillament diferent.

FIGA FLOR

Consultori Sexològic a càrrec de la Dra. Olivia Miramar.

Pregunta: Estimada doctora. Tinc dos fills meravellosos i una dona que és una santa, i un senyor que em té el cor robat. Mai m’ho hagués pensat. No és que hagi sortit de l’armari. La meva dona encara em fa perdre el seny quan me la trobo al llit. Sóc bisexual?

Sóc un depravat? Carrego sobre les meves espatlles tot el pes de la bíblia, com diu l’Evarist – així es diu ell? És normal estar casat – de forma feliç – i tenir un amant mascle? En temps de crisi hauria de ser auster i conformar-me amb una sola opció? Espero els seus consells.

Resposta: Apreciat senyor pantagruèlic. La naturalesa, que a vegades fa coses amb sentit comú, ha volgut que una majoria de la població sigui hetero.

Una proporció menor homo. I un percentatge minúscul no fa discriminacions per raons de gènere en la seva vida sexual. I per quin motiu? Per comoditat i tranquil·litat d’esperit. Si per un home o una dona casats tenir un amant “convencional” suposa un desgast anímic per allò de quasi una doble vida, imagini’s si l’amant és de la mateixa càrrega que la nostra, més que una doble vida és un desdoblament de la personalitat. Si l’amant tradicional demana un canvi de software, l’amant homo ens prega un canvi de disc dur. Tingui en compte, però, que arribarà un dia que uns llençols se li arraparan més fort a la seva pell. Ànim. Dra. O.M..

DICCIONARI THT

FEMINISME: El del morro fort creu que el millor home és el capat. La modalitat dialogant pensa que el millor home és el callat.

FIGUERES: Ciutat cosmopolita. Destaca per dos museus. El d’en Dalí, surrealista, i el de Sodoma i Gomorra, vivent i realista. Bressol de gent il·lustre com el mateix Dalí, en Monturiol o en Fages de Climent. (Un servidor, modèstia a part, és de Figueres).

FILOSOFIA: recull d’anècdotes parlades o escrites d’uns individus que no tenien res més a fer que pensar vaguetats. Susciten un viu interès en els anomenats professors de filosofia. En l’època dels Simpson i dels Soprano la població en general contempla la flor i nata del pensament amb un cert escepticisme.

Maria Escobet

PERLES DE SAVIESA Vota a qui menys prometi. Serà qui menys et decebrà.

Bernard M. Baruch.

El resultat dels canvis polítics poques vegades són el que els seus amics esperen i el que els seus enemics temen.

Thomas Henry Huxley.

L’elector té el sagrat privilegi de votar per un candidat que no ha escollit.

Ambrose Bierce.

Ara bé si el color blau de l’estat espanyol se us fa negre, sempre teniu el consol d’una invectiva d’en Thomas Benhard: “Res he admirat més en aquesta vida que els suïcides. M’avantatgen en tot. Jo no valc res i m’aferro a la vida encara que sigui horrible i mediocre, tan repulsiva i vil, tan mesquina i abjecta. Enlloc de matar-me accepto tota classe de compromisos repugnants, faig causa comú amb tots i cadascú i en refugio en la falta de caràcter com una pell nauseabunda, però càlida, en una supervivència llastimosa!

Em menystinc per seguir vivint.”

COMPTE ARRIBA NADAL! El risc d’un atac d’apoplexia mentre devoreu els canalons es multiplica per deu. El risc d’ennuegar-vos amb un gra de raïm és altíssim. El risc que els vostres fills us provoquin un atac de nervis es quasi bé inevitable. Haver de posar bona cara i abraçar a qui us cau malament us pot deixar exhaust de per vida. És un avís de l’Associació per l’abolició del Nadal.

Jordi Costa COMG 33

Opinió EL CONSULTORI DEL GLAMUR A La Vanguardia del dia 20 de novembre, i sota aquest títol, sortia a tota pàgina la notícia de la publicació per l’editorial Libros de Vanguardia d’una versió castellana de la famosíssima obra d’Axel Munthe La Historia de San Michele. Realment, molts dels lectors d’aquest butlletí sabran que l’Editorial Juventud n’havia fet una edició, fa ja dècades, que està a moltes cases per a plaer de tota mena de públics. Tal volta, el més substanciós de la novetat radiqui en el que se’ns diu que, en el present, el llibre està il·lustrat amb magnífiques fotos i inclou uns fragments censurats a l’Espanya del 1940.

Crec recordar que, no sé si en aquestes mateixes pàgines, havia fet referència en alguna ocasió d’aquest llibre i d’aquest personatge singulars. La seva obra més dstacada fou publicada el 1929 i relata les experiències d’aquest metge suec, nascut el 1857 i mort el 1949. És evident que, per a l’època, Munthe fou un cosmopolita i un políglota. Va estudiar a Uppsala, Montpeller i París, on va ser alumne del gran Jean-Martin Charcot a la Salpêtrière. Va ser el doctor en medicina més jove de l’Europa del moment i va exercir al mateix París i a Roma. Al 1884 va prestar els seus serveis durant l’epidèmia de còlera de Nàpols (ho explica en una segona part del seu cèlebre llibre, menys famosa i potser menys interessant) i va forma part d’un ambulance corps de l’exèrcit britànic a la primera guerra mundial.

Sens dubte, quan el periodista parla del “consultori del glamur” s’està referint a la indubtable condició de metge encantador que Munthe va posseir tota la vida i que el va portar a la capçalera de l’aristocràcia francesa i italiana de l’època i, fins i tot, de la família reial sueca. Però tot això no passarien de ser anècdotes caduques de no haver estat per la compra que va fer a Anacapri, a l’illa de Capri, de la propietat de San Michele, on va viure llargues temporades, on va crear el seu petit regne romàntic i on es va lliurar a una agradable convivència amb els naturals de l’illa, a la restauració d’aquell espai prodigiós que havia estat palau d’estiueig de l’emperador Tiberi i a la protecció dels animals. Moltes d’aquestes experiències les reflecteix a l’obra esmentada, en la que probablement es permet algunes llicències literàries, de manera

34 COMG

o brillant i molt divertida. No es tracta, com tothom sap, d’un veritable llibre de memòries, tampoc no és un anecdotari de batalletes exòtiques ni una obra iniciàtica d’algú que ha descobert el seu camí a la vida.

El mateix autor ho confessa al pròleg: << Sembla ser que els crítics s’han trobat amb veritables dificultats per classificar The Story of San Michele, cosa que no em sorprèn. Alguns han vist en el llibre una autobiografia; altres, les memòries d’un metge. Al meu entendre, no és ni una cosa ni l’altra. Certament jo no hagués pogut emprar tantes pàgines en escriure la història de la meva vida, fins i tot sense ometre els capítols més tristos i més densos dels esdeveniments. El que sí que puc assegurar és que mai vaig tenir l’intenció d’escriure un llibre sobre mi mateix; al contrari, la meva preocupació constant ha estat el tractar de desempallegar-me d’aquesta vaga personalitat meva.

Sigui com sigui, si aquest llibre ha resultat, malgrat tot, una autobiografia, començo a creure, jutjant la seva venda, que la manera més senzilla d’escriure sobre un mateix consisteix en pensar en els altres.

No cal fer altra cosa que asseure’s còmodament i mirar el passat amb els propis ulls cecs.>> Aquests comentaris, revelen, penso jo, la formació psicològica de l’autor i, possiblement, la mateixa ceguesa física que durant alguns anys de la seva vida l’acompanyà i que li va fer insofrible l’enlluernadora llum mediterrània de Capri. Afortunadament, fou guarit a la seva Suècia natal i pogué retornar encara a l’illa.

Pot ser un comentari simplista, però crec que cal ferlo. Indubtablement, el metge retratat a les històries de San Michele no és prototip de gairebé ningú, llevat del mateix autor. Els galens de finals del segle dinou i primera meitat del vint patien també nombroses frustracions professionals. No tots tenien le charme del glamurós metge suec, no hi figuraven comtesses ni princeses reials entre la seva clientela, ni gaudien del cosmopolitisme d’alguns elegits d’aquella societat , però, de ben segur, no s’haguessin imaginat mai que el seu noble ofici pogués derivar cap a unes rutines funcionarials, cap a unes estretors econòmiques, cap a unes lluites sindicals i cap a un futur laboralment tan incert com el que ens ha tocat viure a nosaltres.

Dr. Daniel Palomeras