Butlletí 104

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

Feliç diada!

104 abril 2012

INFORMACIÓ COMG. Nou gerent A DRETA LLEI. Assegurança RC 2012 OPINIÓ. Art sense fronteres THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Publicació Interna COMG President:

Dr. Benjamí Pallarés Oro

Secretari:

Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

Sumari

Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock

[6] INFORMACIÓ comg Assemblea General Ordinària del COMG

Realització:

[6] INFORMACIÓ comg Nota informativa: Temdi

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós

[7] INFORMACIÓ comg Programa Cicle Legal [8] ENTREVISTA Dr. Jordi Boix i Roqueta, Gerent de la Fundació Privada Hospital de Puigcerdà [12] OPINIÓ Avortament provocat; una Depuració especial. [16] FLAUTA DE PAN Teatre de titelles [22] ÀGORA Prefereixen llibres convencionals o e-books?

Nexe Impressions, sl

Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: Abril 2012

[23] COMG-AJUDA Resum d’activitats

Escrits i opinions al : press@comg.cat

[24] JUBILATS Conferència del Dr. Cornellà

Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[28] COL·LEGI Acords de junta i baixes per defunció [29] OPINIÓ “Elemental, benvolgut watson”

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3

partir de l’assignació “per càpita”, la nova estructuració de l’ICS a Girona, hauria de permetre que una única Àrea Bàsica de Salut gestionés el seu propi pressupost de manera independent al de l’Hospital Josep Trueta. Un Consell d’Administració se n’ocuparia. Qui el formaria? Com es designaria? Aquesta clau fonamental pel bon final de la idea està per a revelar. Quins contractes regirien? Es respectarien els actuals sense condicionants? Estava pensat que totes aquestes incògnites i altres detalls s’expliquessin de manera oberta al conjunt de la societat civil gironina, interessada en conèixer-les. Problemes “tècnics” sorgits de la “complexitat” del procés, han fet aconsellable (argumenten des de l’ICS) que l’explicació es doni inicialment de manera restringida als col·legiats. El compromís inicial amb el COMG era un altre, i així es va fer públic en el seu moment, després de la seva aprovació per la nostra Junta. De totes maneres, ens ocuparem, fins allà on sigui possible, d’informar a la resta de la societat civil del resultat d’aquesta inicial reforma, ja que no serà l’única.

Editorial

L’ unificació de serveis hospitalaris està cau no cau. Que sigui potenciació i no absorció, que sigui respectada l’opinió i el consens professional sense imposicions alienes a les necessitats assistencials, és un compromís d’aquesta Junta, com també ho és evitar la confrontació entre els metges dels centres hospitalaris potencialment afectats per la reforma. La dilació en la presa i comunicació de les decisions per part de la gerència unificada només afavoriria la impossibilitat d’opinar en el moment oportú. Posats a retallar, que retallin el temps d’espera i la incertesa dels professionals i dels ciutadans en general, destinataris, al cap i a la fi, de les seves actuacions. Ni moneda de canvi, ni “mercadeig”: les soles paraules d’agraïment per l’actitud dels metges en les difícils circumstàncies actuals han d’anar acompanyades de mesures que fins a dia d’avui no s’han donat. Ens arriba, no obstant, el suport de la resta de la societat a la nostra tasca professional. N’estem agraïts, i ens sentim responsables d’aconseguir que l’assistència sanitària no sigui un simple banc de proves pels gestors: ni ciutadans ni professionals s’ho mereixen. És un desig, i un compromís que no abandonarem. Pot costar algun disgust i fins i tot alguna renúncia forçada per les circumstàncies, però els recanvis seguirien el mateix camí. No en dubteu: per això ens vàreu escollir.

4 | COMG

// Nou gerent del COMG

es del passat 15 de març, Jordi Rosa és el nou gerent del Col·legi Oficial de Metges de Girona, en substitució d’Ester Soler que va deixar el càrrec per motius personals. Jordi Rosa és diplomat en Ciències Empresarials per la UPC i BSBA per la University of Wales. Des de 1998 ha exercit com a auditor a PricewaterhouseCoopers, com a controller a El Periódico de Catalunya, i com a director financer a diversos sectors com la distribució tèxtil i l’enginyeria d’instal·lacions i infraestructures.

Dins els objectius marcats, Jordi Rosa vol aconseguir: - Aprofitar les noves tecnologies i les xarxes socials per donar presència al COMG, establint bidireccionalitat en la comunicació vers els col·legiats. - Potenciar l’activitat de la Fundació Pascual i Prats promovent activament els avantatges de gestió que suposa per als col·legiats. - Difondre entre els col·legiats, els beneficis de revisar les cobertures i preu de la seva cartera global d’assegurances, a través d’una diagnosi gratuïta des de la Corredoria. - Revisar, redissenyar i simplificar els procediments de treball administratius per a millorar el control intern de l’entitat. COMG | 5

Informació COMG

Des de l’inici de la crisi, ha desenvolupat tasques d’organització i reestructuració d’empreses amb greus desequilibris econòmic-financers, ajudant a millorar la seva liquiditat, solvència i viabilitat.

// Assemblea General Ordinària del COMG

a CVII Assemblea Anual Reglamentària del Col·legi Oficial de Metges de Girona, que es va celebrar el passat 28 de març de 2012, va comptar amb la presència d’una trentena de col·legiats. A l’inici de l’acte, es va presentar, a tots els col·legiats assistents, el nou gerent del COMG, Sr. Jordi Rosa Ariza. Durant l’assemblea es van debatre i aprovar diversos temes rellevants per la institució: es va aprovar per majoria l’acta de l’assemblea del 2011, la liquidació del pressupost de l’any 2011 i el pressupost de l’any 2012.

Un dels punts que també es van tractar durant la reunió reglamentària va ser l’aprovació per majoria de les noves quotes col·legials pels col·legiats normals, col·legiats/des amb malalties, col·legiats/des sense exercici que volen seguir col·legiats i col·legiats/des en atur. L’assemblea va donar compte, també, de les activitats portades a terme per la institució des de la darrera reunió, destacant aquells aspectes que es consideren rellevants i que han marcat la vida col·legial.

// Nota informativa: Temdi

om ja es va fer anteriorment, el Col·legi Oficial de Metges de Girona torna a alertar als seus col·legiats que TEMDI - The European Medical Directory - a través de l’enviament de cartes amenaçadores, reclama el pagament corresponent a la inserció d’anuncis publicitaris en la seva plana web: http:// temdi.com.

els imports reclamats i /o facin cas omís de les mateixes si és la primera vegada que les reben.

Atès que estem davant un cas de publicitat enganyosa i/o possible estafa, l’Assessoria Jurídica del Col·legi continua assessorant que els qui rebin aquestes cartes, no paguin

Des de el Col·legi Oficial de Metges de Girona t’agrairíem que, si et trobes en aquesta situació, et posis en contacte amb l’Assessoria Jurídica del COMG.

6 | COMG

TEMDI indueix a creure que la publicitat que ofereixen és gratuïta quan, en realitat, se signa un contracte que vincula durant tres anys per un import de més de 1.000 euros a l’any.

inscripcions_ Agrupació Ciències Mèdiques de Girona Casa de Cultura Pl. Hospital, 6. 17001 Girona Tel.: 972 211 353 e-mail: acmg@academia.cat

Col·legi Oficial de Metges de Girona inscripcions_ Albereda, 3-5, 4rt. 17004 Girona Agrupació Ciències Mèdiques de Girona de Cultura o Meritxell) Tel.: 972 208 800 (RuthCasa Pl. Hospital, 6. 17001 Girona e-mail: secretaria@comg.cat Tel.: 972 211 353 press@comg.cat e-mail: acmg@academia.cat

cicle legal cicle legal

Col·legi Oficial de Metges de Girona Albereda, 3-5, 4rt. 17004 Girona

Preu_ 30 Tel.: 972 208 800 (Ruth o Meritxell) e-mail: secretaria@comg.cat Residents_ 20 press@comg.cat Estudiants medicina_ gratuït Preu_ 30 Residents_ 20 Per tal de formalitzar la inscripció s’ha de fer un ingrès al Estudiants medicina_ gratuït número de compte corrent 2100 8227 41 0200021674 Per tal de formalitzar la inscripció s’ha de fer un ingrès al on hi consti el nom i cognoms dedel’assistent número compte corrent 2100 8227 41 0200021674 on hi consti el nom i cognoms de l’assistent

abril - maig de 2012

Centre Cultural La Mercè

–Sala Polivalent– Activitat pendent de ser acreditada pel Consell de la Formació Mèdica Continuada

Activitat pendent de ser acreditada pel Consell de la Formació Mèdica Continuada

Pujada de la Mercè, 12. 17004 GIRONA

–Sala Polivalent–

Pujada de la Mercè, 12. 17004 GIRONA

programa_ Aspectes legals en la pràctica diària del metge

16.00 - 17.30 h

Responsabilitat Civil Professional. Pòlissa Document de consentiment informat Concepte de majoria legal Document de voluntats anticipades

PONENTS

17.30 - 18.00 h

Dra. Anna Hospital

Coffee-break

Metgessa Forense. Institut Medicina Legal de Catalunya Divisió de Girona

Dr. Josep Castellà Cap del Servei de Patologia Forense. Institut de Medicina legal de Catalunya

9.00 - 11.30 h

18.00 - 19.30 h

Torn de preguntes

Exposició del tema

11 de maig _

11.30 - 12.00 h

Responsabilitat penal

Coffee-break 12.00 - 14.00 h

Taller Resolució de casos pràctics Torn obert de preguntes

4 de maig _

TAULA PRESIDIDA PEL

Sr. Josep Maria Casadevall Barné Fiscal en Cap de l’Audiència de Girona

16.00 - 17.30 h

Responsabilitat penal Imprudències mèdiques Agressions contra metges Llei de protecció de dades (ponent a determinar)

Responsabilitat civil professional

17.30 - 18.00 h

TAULA PRESIDIDA PEL

Coffee-break

Sr. Fernando Lacaba Sánchez President de l’Audiència de Girona

PONENTS

Dr. Josep Arimany Cap del Servei de Responsabilitat Civil del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Dr. Narcís Bardalet

Informació

20 d’abril_

18.00 - 19.30 h

Torn de preguntes

NOTA En ambdues sessions (4 i 11 de maig) es comptarà amb l’assistència de tots els ponents

Cap de Medicina Forense de Girona

COMG | 7

// Dr. Jordi Boix i Roqueta Gerent de la Fundació privada Hospital de Puigcerdà

Es tracta del primer hospital transfronterer europeu? De fet l’actual Hospital de Puigcerdà ja és transfronterer en virtut d’un acord amb l’administració francesa per atendre urgències i parts. Però, pel que fa al nou Hospital de la Cerdanya és el primer a Europa que comparteix patrimoni i governança del mateix entre dos estats europeus. On s’ubicarà? Està ubicat al nord del municipi de Puigcerdà, en una zona coneguda com Pla de Rigolisa. El terreny ha estat cedir per l’Ajuntament de Puigcerdà. En quin punt estan les obres? A finals d’abril està previst l’entrega de l’obra a la propietat amb la signatura de la darrera certificació d’obra de la mateixa. Quan es preveu el seu funcionament? Es preveu posar-lo en marxa als voltants de la Setmana Santa del 2013.

Entrevista

A qui donarà cobertura? Als 35.000 habitants de l’Alta Cerdanya, Baixa Cerdanya i Capcir. I també als ciutadans que visitin la Cerdanya que poden donar puntes de fins a 130.000 persones en èpoques vacacionals tant a l’hivern com a l’estiu. Com es finança? Amb fons públics distribuïts percentualment entre un 60% de la Generalitat de Catalunya i un 40% de la República de França. Els dos socis reben per la seva part, de l’import que els hi correspon aportar a la construcció, una subvenció de la Unió Europea pel 60% del total.

8 | COMG

Combinarà dos models sanitaris (francès i català)? Doncs sí. Però, caldria diferenciar dos nivells al respecte. El clarament administratiu que òbviament ha de respondre a les normes de cada sistema (acreditació, graus de cobertura pública...); i el pròpiament clínic, que ha de tendir a l’homogeneïtzació (protocols clínics, priorització d’atenció, guia farmacoterapèutica...). Jurídicament, com funcionarà? El dret a aplicar és el que marquen els estatuts de l’entitat i davant qualsevol dubte, s’aplica el dret del territori on està ubicat l’hospital.

e L’assistència sanitària catalana i francesa és diferent. Quines són aquestes diferències? Els metges francesos tenen un tarannà de tall liberal i nosaltres com a més d’assalariats. Els usuaris catalans estan més conduits, en canvi a França el continuum assistencial és poc rellevant. Sota quin criteri assistencial funcionarà l’hospital transfronterer? Caldrà anar trobant el punt mig que doni satisfacció a l’expectativa de l’usuari francès i català. Pel que fa als temes assistencials caldrà anar treballant en els protocols clínics.

Els professionals que hi treballin, es regiran per les condicions catalanes o franceses? El mercat de treball anirà modelant la situació tot i que el punt de sortida seran els convenis XHUP i el C51 dels francesos que són bastant similars. La diferència major es troba en les aportacions per a la jubilació. La responsabilitat civil d’on dependrà? Pels professionals catalans com fins ara i pels francesos com la tinguin ells, tot ajustant-ho a un àmbit territorial més ampli i estranger .

Els drets dels pacients, seran els de Catalunya o els de França? Inicialment cadascú està dins de la cartera de serveis determinada per la seva assegurança pública. Pel que fa als drets que es poden considerar com a universals: intimitat, informació...es parteix d’un marc comú.

COMG | 9

e Qüestions més pràctiques: Quants llits hi haurà? Una cinquantena. Quants professionals es preveu que hi treballin? Aproximadament uns 220. Quants metres quadrats? La superfície és de 20.000m2 amb pàrquing, dels quals destinats a serveis assistencials són 14.000m2 Com serà la distribució? A la planta -2 hi ha el pàrquing, a la planta -1 es troben l’arxiu, farmàcia, morgue, rober, vestidors, manteniment, magatzem. A la planta baixa: CCEE, RX, atenció a l’usuari, direcció i administració, laboratori, urgències, Hospital de Dia, hemodiàlisi, laboratori, cafeteria. I a la primera planta els quiròfans, hospitalització, maternitat, biblioteca i àrea docent. I per sobre d’això l’heliport.

10 | COMG

Idioma? Els que determinen els Estatuts de la seva entitat jurídica: català, francès i castellà. Quina col·legiació haurà de tenir el professional que treballi en aquest hospital? Es treballa perquè es pugui partir amb una única col·legiació, tot i que és evident que és un tema obert a tractar amb el Col·legi de Metges de Girona i l’Ordre des Médecins de Perpinyà.

Qüestions més tècniques: Naixements i morts. Com funcionarà? Quins tràmits seguiran? S’estudia la fórmula jurídica que permeti actuar el nou hospital com un ens administratiu similar a un consolat. El pacient serà un “pacient únic”? (o hi haurà pacients segons la nacionalitat o segons on hagi succeït l’accident o la malaltia) La voluntat és que sigui així, únic, tot i respectant la cartera de serveis contractada. No tothom té els mateixos graus de cobertura.

e Breu qüestionari: Quina és la virtut d’aquest hospital? La seva virtut serà quan el nou hospital aporti valor afegit en termes de salut als ciutadans del territori. Especialment als francesos, que per rebre assistència d’un procés agut amb necessitat de nivell hospitalari no hagi de fer dues hores de carretera. I aportar un granet de sorra a la construcció de l’atenció sanitària de la Unió Europea. Quin és l’objectiu primordial? L’accessibilitat, la fiabilitat clínica i cooperar entre tots es agents de salut del territori amb independència de la seva nacionalitat.

Com a professional de la Salut, i com a gerent de l‘Hospital de Puigcerdà, quina opinió en té del projecte? És un repte molt complex on intervenen moltes persones. Que tot respongui en temps i forma als mateixos objectius ho fa tot encara més complicat. Però superant aquestes dificultats el resultat permet consolidar un nivell d’atenció d’alta qualitat en un territori allunyat i aïllat geogràficament. Hagués fet alguna cosa diferent? Tot el que hem après fa respondre que sí, però hauríem d’haver sabut el que ara sabem.

Hi veu alguna desavantatge? Els riscos assumits pels actuals operadors de salut del territori per la reordenació que promou. Ajudarà a pal·liar la crisi l’hospital transfronterer? Ajuda a establir noves economies d’escala i per tant ha de ser més eficient

COMG | 11

// Avortament provocat; una Depuració especial.

ls vaivens polítics comporten canvis segons la ideologia de cada partit polític, fent, posant, canviant o anul·lant normes i lleis. En democràcia succeeix tot plegat a l’empara d’unes regles clares i consensuades, però en èpoques reculades, quan les desavinences han estat executades a base de garrotades, les coses han anat d’extrem a extrem. I en aquestes setmanes, que degut a la majoria absoluta d’un partit conservador han tornat a sorgir diferències i opinions sobre temes concrets, l’avortament ha tornat a ser motiu de notícies. Aprofito l’avinentesa per explicar breument els documents del Col·legi de Metges que estan sent estudiats i entre els quals s’hi troba una carpeta especial dedicada a la depuració relacionada amb la pràctica de l’avortament provocat.

Opinió

En aquests documents, el President del Col· legi invita als metges del Consell Directiu a una reunió que es celebrarà a casa seva, el dia 27 de febrer del 1940, amb motiu de decidir si es vol formar part del procés judicial obert contra la pràctica de l’avortament provocat que s’ha practicat “oficialmente” a Girona. En aquesta reunió, amb els cinc membres del Consell Directiu1, s’hi transcriu, entre altres coses, el següent: “El Sr. President, en qualitat també de Director de l’Hospital Provincial, havia rebut de l’Excelentíssima Diputació Provincial l’encàrrec d’instruir l’expedient per depurar les responsabilitats administratives derivades 1 Assistents 27 febrer 1940: Riera, Genover, Bosch Clos, Vehi, Cuffi

12 | COMG

de la pràctica de l’avortament a l’Hospital Provincial. Pràctica instaurada per Decret per l’extinta Generalitat i aprovat el 25 de desembre de 19362. Es decideix que el Col· legi, que es creu en el deure d’actuar com a acusadors, per demostrar els principis, dignitat i decoro professional, es presenti com a querellant i acusador particular en el Sumari que es segueix en el Jutjat d’Instrucció del Partit contra els metges acusats de practicar avortaments, i es faculta al President perquè atorgui poders als procuradors pertinents”. És gràcies a aquestes dualitats de càrrecs del President, al Col·legi i a l’Hospital Provincial de la Diputació, que, enmig dels altres documents de depuració del propi col·legi, 2 DOGC 9 gener 1937

o s’hi trobi còpia de l’expedient fet a l’Hospital de Santa Caterina Màrtir, relatiu a “l’avortament provocat”. Hi consten: - Els nomenaments de Jutge Instructor i Secretari f4s paràgrafs: Decret de regulació de la interrupció artificial de l’embaràs i ordre d’aplicació: La reforma eugènica que representa una de les majors conquistes revolucionàries en Sanitat, comença el seu pla d’acció mitjançant la incorporació a la legislació sanitària d’un fet fins avui efectuat lluny de tot control científic, a l’ombra i per persones incompetents i que des d’aquest moment adquireix categoria biològica i social, com és l’avortament. La finalitat primordial que es persegueix, és la de facilitar al poble treballador una manera segura i exempta de perill de regular la natalitat, quan existeixin causes poderoses, sentimentals, eugèniques o terapèutiques que exigeixen la interrupció artificial de l’embaràs. - Transcripció de l’Acte de la reunió del Cos Facultatiu del Centre Sanitari de Girona

referent al Pla d’Organització dels Serveis d’interrupció artificial de l’embaràs segons el Decret de 25 de desembre del 19363, encomanant al Cap del Servei de Toco-ginecologia de donar aquest servei, signada el 26 de gener del 1936 pel secretari Sr. Santaló Sors amb el vist-i-plau del Degà de l’Hospital, Dr. Pompeu Pascual. - Declaracions Jurades del personal de l’Hospital, que eren interrogades sobre si havien assistit a la reunió de facultatius; si en aquesta reunió el Cap de Toco-ginecologia havia manifestat alguna cosa a favor o en contra; si tenien constància d’avortaments fets al centre, per quines persones i a quines persones. Hi responen els senyors Juan Santaló Sors, farmacèutic; els metges Carlos Sureda Costas, Josep Mª Butiña Guimerà, Josep Mª Bosch Masgrau, Joaquim Dausà Olivé, Martirian Siqués Figueres, Miquel Pons Milans, Joaquim Castany Bernat i Josep Mª Muñoz Arbat; els practicants Amadeo Orri Corredor, Julio Sans Saba i Carme Mora Guilany, també llevadora com la senyora Mª Lurdes Alis Clopés.

3 Una llei potser la més progressista a Europa

COMG | 13

o - Cent quatre fitxes i fulls clínics d’intervencions avortistes. Dels cursos clínics i declaracions dels professionals, es dedueix que eren interrupcions de l’embaràs pels diagnòstics de “legrat uterí per retenció ovular”, “hemorràgies uterines”, “retenció ovular”, “raspat uterí”. A l’informe final, el Jutge Instructor posa èmfasi en què el Decret fos aprovat en dia tan senyalat com el de Nadal. Resumidament ve a donar tota la culpabilitat al Director del centre i al Cap de Toco-ginecologia, demanant s’adopti la Resolució de separar definitivament dels seus càrrecs als responsable i que es publiqui al diari oficial de la província, més quan no es podrà notificar als interessats per estar en lloc desconegut. El Dr. Pompeu Pascual Carbó� es va exiliar a Xile, on hi va estar quasi bé deu anys. Al seu retorn descobreix que en el seu expedient policial hi té una pena de mort pel tema de l’avortament. Quan les autoritats i el Col· legi el van readmetre el 1948 l’avisaren de

14 | COMG

què no podia ocupar cap càrrec a perpetuïtat, pel què va exercir només la medicina privada. Al Dr. Roca Pinet li van prendre tot el despatx professional, que va estar dipositat i custodiat a l’Hospital Provincial. Dita incautació va ser ordenada pel Governador Civil i feta en persona per l’Inspector de Sanitat Dr. José Luis Monforte i el Director de l’Hospital Provincial Dr. Riera. Va ser rehabilitat professionalment l’any 1946. Dr. F. Xavier Carreras

// Art sense fronteres

Opinió

n la fotografia, el doctor Peio Pascual i un acompanyant en l’exposició inaugurada el passat dia 7 d’abril a Llagostera, a la sala d’exposicions de La Caixa. El pintor, ceramista i gravador Juan José Pérez Moreno ha cedit la seva obra a Peio Pascual amb qui té una gran amistat. L’artista és natural de Bejucal, Cuba, però actualment resideix a Mèxic. Segons els crític la seva obra es podria resumir com la “recreació d’alguna cosa trobada”.

COMG | 15

// Teatre de Titelles

Flauta de pan

l teatre de titelles d’en Gustau tanca els diumenges a la tarda. Ho aprofita per refer el decorat, desvestir les titelles, desempallegar-les de barrets, barretines, nassos, bigotis i altres empostissats. Les titelles esporgades acaben en un cistell d’on més endavant seran rescatades per donar vida a un altre personatge. Un teatre de titelles, li deia el seu pare, és com la vida, sempre es repeteix, però mai de la mateixa manera. Mentre despulla la princesa Encantada i la bruixa Desdentada, en Gustau rumia una nova història. Després agafa el príncep Valent i es disposa a treure-li la capa quan s’adona que té els ulls humits. Plora! No pot ser! En Gustau es posa les ulleres al front i s’apropa la titella als ulls. - Si us plau Gustau, deixa’m tal com estic, no em llancis al cistell. Vull continuar sent el príncep Valent! L’espant ha deixat mut en Gustau. No pot ser! Com és possible que un dels seus titelles sigui capaç de plorar i de parlar. En Gustau deixa el príncep Valent en una cadira i se’l mira des de la distància. Alguna cosa hauré fet malament. És el que es pregunten els pares quan els surt un fill esgarriat. El seu titella ha sortit esgarriat. - No pot ser, la funció El Príncep Valent s’ha acabat. Ara mateix pensava en una nova història que ha de començar demà mateix. - El que no pot ser és que em llencis al cistell, sóc príncep i a més a més valent. No recordes que m’haig de casar amb la princesa! - Escolta, en realitat no ets príncep, ets… com t’ho diria… sí, una interpretació, exacte, només ets una interpretació, i el teu casament, doncs una altra interpretació, que per cert ja s’ha acabat. - No sóc una interpretació, sóc un príncep valent. Ho he vist en la mirada i en els xisclets dels nens i nenes que aquests dies han vingut a veure’m.

16 | COMG

- Són il·lusions teves. Perquè hagis fet feliç a la mainada uns dies no vol dir que quedis enganxat a l’escenari per sempre més. Has estat creat per fer el paper de príncep durant una setmana i després…. La punta del nas d’en Gustau assenyala el cistell. - M’estàs dient que no sóc més que una il·lusió? - Si ho vols veure d’aquesta manera. - Vols dir que mai, que mai més seré jo, que el temps passarà i jo seguiré dins el cistell? Si és així la meva actuació no haurà estat més que una broma. - Considerat afortunat. Entre els milers i milers de personatges que podria triar, tu, príncep valent, has estat escollit. Has tingut l’oportunitat de fer feliç a la mainada durant una setmana. Hi ha milers i milers de personatges que mai tindran l’oportunitat de sortir a l’escenari. - Bé, veig que en el teu teatre, facis el que facis no val ni un ral. A un príncep valent li espera la mateixa fi que a una bruixa desdentada. - Sigues més humil, no inflis el pit de romanços. Pensa que aquest pas que et disposes a donar abans que tu l’han donat centenars, milers de titelles. Una ombra com les que acompanya els núvols que presagien turmenta transforma en Manel en una figura en blanc i negre. Alça la vista i veu com el senyor Esteve li dona la mà. En l’altra porta la gorra, la pipa i les ulleres trencades. La criatura tanca la llibreta negra i s’aixeca. El senyor Esteve és el farmacèutic

f del poble i també fa de jutge negut difunt. Li agrada de pau. El seu pare deia que xerrar amb el seu avi, mentre mossèn Rovirosa era més que res perquè pot un furóncol en el cul, el botifer-ho sense embuts. És cari era vicks vaporu. Aquell veritat avi que el dia dia mentre la mare d’en Manel del judici final les tommaleïa el tractor, el bon home bes s’obriran, els morts posà una mà en cada galta de ressuscitaran i pujaran la criatura. El seu pare li acaal cel? Creus avi que el bava de passar la torxa, potser pare li agradaria que la d’una manera massa precipimare es tornés a casar? tada. Un altre dia, i esperem Saps, m’agrada una que amb una mica més d’asnena que es diu Elena. sossec, ell la passaria als seus M’imagino que sóc un > Dibuix: Maria Escobet fills. La vida consisteix en príncep i ella una prinpreparar-se per afrontar el moment del relleu cesa. Una bruixa li fa un encanteri i jo la amb el cap ben alt. rescato d’unes urpes llargues com espasses. La llibreta negra estava al costat de les vies, Travessa les vies i veu la gorra de l’avi. S’hi respon en Manel. El seu avi ho escrivia tot. acosta. A poca distància veu la seva pipa. I Deia que sense la llibreta no sabria qui era. més enllà les ulleres amb els vidres trencats. - Manel, demà no aniràs a l’escola perquè A uns metres troba la llibreta negra. La meheu d’enterrar l’avi. El cap de setmana famòria de l’avi. A uns vint metres veu un grup ràs costat a la teva mare i pots plorar tan d’homes. Reconeix el senyor Esteve, el farcom vulguis. Ara bé, dilluns et vull veure macèutic i jutge de pau, un policia local, el a l’escola i que no em diguin que treus fuster que s’encarrega de la funerària i el seu males notes. ajudant. Als seus peus veu un cos tapat amb un llençol. Els homes se’l miren. Ell s’asseu en una pila de travesses de via i obra la lliEls dijous en Gustau no es queda a dinar a breta. Es topa amb el que sembla una mena l’escola. Els dijous dina a casa amb la seva d’història. Teatre de Titelles. Llegeix. Es camare i el seu avi. Surt corrents i va esperar el bussa en la lectura. La seva atenció focalitzaseu avi. Ell viu a les afores del poble, en una da només en el conte és una bombolla opaca casa amb jardí i una mica d’hort. Fins fa poc que el manté aïllat del què passa a pocs meli feia companyia en Tom, però el veterinari tres. Revisar diàlegs entre el príncep valent l’hagué de sacrificar perquè el pobre animal i en Gustau abans de passar-lo en net per en no podia ni aixecar la pota per espolsar-se. Manel. En Gustau què representaria, l’atzar, En sortir del veterinari comentà que ben una necessitat, un demiürg? Demà no aniré aviat ell també feria via. La casa està situaal cementiri. Seré jo que vagi a buscar en Mada a l’altre costat de les vies del tren. L’avi nel a l’escola, així compraré tabac i uns xuiestà sord com una perola, té cataractes i un xos de postres. Escolta unes passes, alça la maluc que li grinyola. El punt de trobada és vista i veu que el senyor Esteve li dona la mà. davant la porta del cementiri. A vegades el veu com surt del seu interior. Parlava amb l’àvia i amb el fill, perquè no s’acabin de Dr. Jordi Costa morir. En Gustau no parla amb el seu pare perquè tem trobar-se de cares amb un co-

COMG | 17

// L’Oli de peix porc, un remei amb propietats científicament provades

Espai del Metge i de la Salut Rural

’equip del Laboratori de Química Farmacèutica de la UB, encapçalat per la Dra. M. Dolors Pujol, ha col·laborat amb l’Espai del Metge Rural amb l’anàlisi d’un remei tradicional utilitzat als pobles pescadors de la Costa Brava: l’oli de fetge de peix porc -anomenat també tamborer-, que s’elaborava a partir de l’oli que el fetge d’aquest peix deixava anar en assecar-lo al sol. Amb això, la gent de mar calmava el dolor de cremades i evitava la formació d’ampolles, accelerant la cicatrització de la ferida. Els resultats obtinguts amb l’anàlisi per Espectrometria de Masses, concretament amb la tècnica de l’electrospray, indiquen que aquest oli conté un gran nombre de components amb un gran interès biològic. Concretament s’han detectat les següents substàncies:

> Josep Pascual Rosselló, Peralta, pescador de professió, mostrant dos pots amb remeis naturals: “oli de porquet” i “vi de saüc”.

Vitamina A, Vitamina D, Ergosterol, L’esqualè, Vitamina E, Àcids grassos Omega-3 i Taurocolat sòdic. Que en conjunt fan que aquest oli de peix porc presenti valuoses propietats nutricionals i dermatològiques que, en paraules de la Dra. Pujol, “fan que aquest remei constitueixi un excel·lent suplement dietètic, que pot ser d’interès per al tractament de malalties dermatològiques, artrosis, artritis i d’altres malalties òssies i també s’esperaria un efecte positiu sobre els problemes cardíacs i el mateix cervell. La presència de vitamines estimulants de les respostes del sistema immunològic fa que pugui ser considerat d’interès per a la prevenció d’infeccions de diferent identitat”.

// Activitats CICLE DE CONFERÈNCIES “SALUT I SOCIETAT” Us avancem les conferències programades per als propers mesos de maig i juny de 2012. > L’equip del Laboratori de Química Farmacèutica que ha col·laborat en l’anàlisi de l’oli de peix porc. Autora: Sílvia Alemany

18 | COMG

/ 11 de maig de 2012, a les 19.30h: Conferència sobre “13 mals i 13 remeis”. A càrrec de Rosa Subirós Teixidor (Infermera i Antropòloga).

e ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional. Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material. Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

Presentació a càrrec del Sr. Josep Trias i Figueras (Director dels Serveis Territorials de Salut a Girona) Lloc: Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro (C/ Platanera, s/n. 17246 Santa Cristina d’Aro). / 25 de maig de 2012, a les 19.30h: Taula rodona sobre “El Normalisme una pràctica violenta”. Amb la participació de Carme Riu (Presidenta de l’Associació de Dones no Estandards) i Sònia Pujol (Presidenta de l’Associació de Discapacitats Ganxons). Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols). / 15 de juny de 2012, a les 19.30h: Conferència “De bussos i metges: 18 anys de medicina hiperbàrica a l’Hospital de Palamós”. A càrrec del Dr. José Maria Inoriza, Coordinador de la Unitat de Medicina Hiperbàrica de Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà. Presentació a càrrec: Dr. Miquel Bruguera (President del Patronat del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya) i Dr. Joan Prat (Director dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà-Hospital de Palamós). Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Pl. Monestir, s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols). / 16 de juny de 2012, a les 18.00h: Medicina, societat i literatura: La Muntanya màgica, de Thomas Mann. A càrrec de Toni Sala,

escriptor i professor de literatura catalana. Amb la col·laboració dels Clubs de Lectura d’Adults de les Biblioteques Municipals de Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro. Lloc: Església de Bell-lloc (Carretera de Romanyà de la Selva). * Reconeixement de 0,5 crèdits de lliure elecció, amb l’assistència a un 80% de les xerrades del cicle.

Per més informació sobre les Activitats: www.metgerural.cat o www.udg.edu/salutrural

// Noticies “Els efectes dels medicaments són molt més positius que negatius” Aquesta va ser la conclusió amb la que la Dra. Camós va tancar la xerrada sobre “Medicaments: cara i creu”, que va reunir a una trentena de persones el passat divendres 2 de març a la Sala d’Actes del Monestir. Una interessant conferència que va tractar temes tan desconeguts i controvertits com l’eficàcia i seguretat dels medicaments, el perquè del seu cost i per últim, la utilització que en fem. A través d’un recorregut històric per l’evolució del complex món dels medicaments i la farmacologia, la Dra. Camós va explicar com ha anat canviant la regulació en la invenció de nous medicaments, els assajos

COMG | 19

clínics sobre la seva eficàcia i seguretat, les fases d’investigació fins que un medicaments surt al mercat, com influeixen les patents en el cost del medicament, etc, i finalment, va acabar amb algunes reflexions sobre com utilitzem els pacients els medicaments i els problemes que se’n deriven: la polimedicació (un 75% dels majors de 65 anys prenen entre 2 i 5 medicaments), el baix compliment del tractament (la mitjana del compliment dels tractaments no arriba al 50%) i la sobreutilització (l’automedicació i la medicalització de la vida). Només a través de l’educació i la conscienciació del pacient sobre el mal ús que se’n fa, podrem disminuir els efectes negatius dels medicaments.

La presentació anar a càrrec del President del Col·legi Oficial de Metges de Girona, el Dr. Benjamí Pallarès, qui deixà sobre la taula la següent reflexió: Fibromiàlgia: dolor crònic o dolor cronificat?

La presentació anar a càrrec del Dr. Joan Prat (Director dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà), que va voler homenatjar a la Dra. Camós per la seva trajectòria de 26 anys de treball al servei de l’Hospital de Palamós, amb un recorregut per l’evolució del Servei de Farmàcia al llarg d’aquests anys. La Fibromiàlgia, una malaltia misteriosa? Amb aquest interrogant, el Dr. Cayetano Alegre de Miguel, va plantejar la seva xerrada sobre la fibromiàlgia, una malaltia crònica que afecta a un 5% de la població, majoritàriament dones, i que sembla que no és tant desconeguda com popularment es creu. Un centenar de persones varen assistir a la interessant conferència que oferí el Cap de Reumatologia de l’Institut Universitari Dexeus i Reumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que de forma magistral anar desmentint el seguit de mites a l’entorn dels misteris d’aquesta malaltia, definida com un dolor crònic generalitzat amb una durada de més de tres mesos, en els que cada dia et fa mal tot. El Dr. Cayetano va deixar clar que saben del que parlen, coneixen la malaltia, saben com es manifesta i com avaluar-la i per tant, poden tractar-la simptomàticament. Malgrat no existir un medicament específic per a la Fibromiàlgia, si que n’hi han per als diferents símptomes que provoca. Ara bé, el més important és que el metge de capçalera sàpiga identificar aquesta patologia i que l’especialista pugui crear un pla individualitzat per a cada pacient, amb el qual s’intenta millorar les condicions de vida del malalt.

20 | COMG

// Crèdits Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona. Diputació de Girona. Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya. Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història. Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols. Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

// XXVIII Jornada de Cloenda

Pre-Programa 15,30 a 16,00 h.:

20,00 h.:

Lliurament de la Documentació

i de l´Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona

Col.locació de Pòsters

Dr. Gabriel Coll de Tuero

SALA A- Comunicacions Lliures SALA B- Comunicacions Lliures SALA C- Comunicacions Lliures SALA D- Comunicacions Lliures

Salutació del President de l´Acadèmia Dr. Alvar Net Castel

Agrupació ciències mèdiques

16,00 a 17,30 h.:

21,00 h.: Sopar de Cloenda. Entrega de Premis

17,30 a 18,00 h.: Coffee-break 18,00 a 19,40 h. : SALA A- Comunicacions Lliures SALA B- Comunicacions Lliures SALA C- Comunicacions Lliures SALA D- Comunicacions Lliures

Data: Divendres, 8 de juny de 2012 Lloc: Palau de Congressos de Girona

Informació i inscripcions: AGRUPACIÓ DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE GIRONA Casa de Cultura -Pl. Hospital, 6 17001 Girona | Tel: 972211353 http://webs.academia.cat/filials/girona/ E-mail: acmg@academia.cat

COMG | 21

//Prefereixen llibres convencionals o e-books?

otser algun dia canviaré d’opinió, però actualment prefereixo el llibre convencional, no per cap factor racional concret (que n’hi ha) sinó per raons purament romàntiques i sentimentals, que fan que per a mi el llibre de paper tingui una màgia especial en el seu olor, tacte, soroll al passar les pàgines, l’emoció d’obrir-lo, les biblioteques, etc... De totes maneres crec que ens trobem davant d’un altre canvi cultural i generacional i, així com fa anys el paper va cedir el seu lloc al pergamí i posteriorment aquest al paper, amb el temps el e-book s’anirà imposant lentament. Coses del progrés. Dr. Joaquim Barceló Prefereixo per a la lectura el llibre.

o és una negació de la bona aportació de les noves tecnologies, ja que estem d’acord que el iBook pot portar més informació (molts llibres), que amb els últims models ha millorat la il·luminació i per tant la lectura, que l’emmagatzematge ocupa menys lloc, .... però, m’agrada acabar un llibre abans de començar la lectura d’un altre, l’olor del llibre nou, el treure la sorra abans de reiniciar la lectura a la platja, aquell punt de llibre que tants records porta i que tant t’ajuda, el dia de Sant Jordi no seria el mateix i sobretot el buscar i rebuscar un llibre i no saber a qui el vas deixar, ...... Per tot això, no renuncio a la lectura tradicional d’un bon llibre. Dr. Francesc Bastida

ls eBooks i eReaders han arribat per quedar-se. Oferim-los la nostra hospitalitat. Tenen les seves avantatges: estalvien espai i diners, i permeten una lectura espigolada i opípara. En el fons el format és anecdòtic, la vivència experimentada o el goig de cabussar-se en una història, és el que dona sentit a la lectura. Per la meva part no hi ha competència entre llegir en una pantalla o en una fulla de paper, més que res perquè encara que faci la viu-viu durant molts anys, no sé si em donarà temps de complaure tots els llibres que pacients esperen en les prestatgeries que em digni a treure’ls la pols de sobre. Dr. Jordi Costa

Àgora

rec que els dos tipus de llibres cohabitaran durant força temps. No ens podem resistir a la innovació en el camp de la lectura ni en cap. Ara bé, tot i que podran arribar a ser molt barats, personalment m’agrada tenir el llibre a la mà i que no sigui de plàstic o alumini. Que tingui fins i tot la seva “aulor”. Dr. Joan Profitós

22 | COMG

// Resum d’activitats

quest trimestre, el COMG-Ajuda, a part de canviar de despatx dins la mateixa seu del col·legi, s’ha reorganitzat amb el repartiment de tasques i ha començat a treballar. Enguany a part de continuar amb la consecució dels projectes, ens hem proposat elaborar un dossier per tal de poder-lo presentar a les empreses gironines per l’obtenció de recursos.

El Sr. Saibou Sangare, el nostre enllaç a Girona de Mali, ha anat a Flabougoula a finals de febrer a controlar el desenvolupament dels projectes, tant de la Maternitat com de la MGF. Els hi a fet a mans 500 dosis de medicaments (antinflamatoris, antibiòtics, analgèsics...) cedits pels laboratoris Esteve a través de ATAAF (Associació de Tècnics Farmacèutics) i ens ha portat les propostes dels projectes pel 2012. Uns expatriats a Girona del Senegal ens han demanat ajuda sanitària per poder sostenir el Dispensari “Boke Dialloubé”. COMG-Ajuda

els hi ha proporcionat medicaments (laboratoris Esteve) i material mèdic (cedit pels col·legiats) que ells mateixos han traslladat al seu país. L’onze de febrer va ser la primera vegada que Girona, per iniciativa del COMG-Ajuda i a través del Col·legi de Farmacèutics, va col· laborar amb “Banco Farmaceutico”. Com havíem comentat en altres articles, aquesta organització intenta obtenir medicaments de les farmàcies de cada província que hi estiguin adherides, un cop a l’any. Aquests medicaments els compren els ciutadans i s’entreguen a les associacions que les han sol· licitades. Aquestes, a la vegada, les donen als gironins que no poden obtenir-los per falta de recursos. És una campanya que es fa en un sol dia i a Girona i província, malgrat ser el primer any, ha estat un èxit . S’han obert les convocatòries per a la presentació de projectes tant de l’Ajuntament de Girona com de la Exma. Diputació de Girona. COMG-Ajuda ha presentat el projecte de la Maternitat de Flabougoula, Mali, per tal de finalitzar-la enguany i el projecte de lluita contra La MGF. Per acabar, solament recordar-vos, que si teniu material mèdic o quirúrgic que no feu servir, si us plau, envieu-nos un mail a comgajuda@comg.cat o truqueu-nos al 972208800 que el vindrem a recollir.

COMG | 23

Comg - Ajuda

La col·laboració entre els col·legis de metges catalans per a la cooperació sanitària continua i s’han presentat, aquest mes de març al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, uns estatuts per a la seva aprovació i presentació d’esmenes. S’intenta amb aquesta reunificació buscar un marc legal per la protecció del metge cooperant i tenir més força davant les institucions en el moment de demanar ajuts.

// Conferència del Dr. Cornellà

l dia 22 de febrer varem gaudir de la conferència del Dr. Josep Cornellà i Canals sobre el tema “aproximació a la figura de Joan XXIII”.

Jubilats

El Dr. Cornellà ens va fer una emotiva i magnífica visió cronològica de Joan XXIII, des del naixement el 25 de novembre de 1881 al poble de Sotto il Monte, província de Bergamo a la Lombardia, fins a la seva mort el 3 de juny de 1963 a Roma, remarcant que ha estat el Papa que l’11 d’octubre de 1962 va firmar el “Motu Proprio” del Concili Vaticà II que va representar l’obertura de l’Església. Per poder comprendre millor com era Joan XXIII transcrivim alguns fragments de l’improvisat discurs que va dirigir a la multitud de persones que estaven congregades a la plaça de Sant Pere la nit de l’obertura del Concili Vaticà II, en la què resplendia esplendorosa la lluna, circumstància per la qual és anomenat “El sermó de la lluna”. “Estimats fills escolto les seves veus. La meva és una sola veu, però resumeix la veu del món sencer, de fet avui, tothom està representat així...”

24 | COMG

“La meva persona no compta res, és un germà que us parla, convertit en pare per la voluntat del nostre senyor, però tot junt, paternitat i fraternitat són gràcia de Déu” “Fe, esperança, caritat, amor de Déu i amor als germans i així ajudar tots a la santa pau del senyor, per la glòria de Déu i dels homes de bona voluntat” “Potser en tornar a casa trobareu alguna llàgrima per eixugar. Tingueu per als qui pateixen una paraula d’ànim. Que sàpiguen els afligits que el papa està amb els seus fills, especialment en les hores de dolor i d’amargor” Un llarg aplaudiment de la nodrida concurrència va tancar la sessió.

// Assegurança RC 2012

Des del dia 1 de gener, cada metge ha d’escollir la pròpia assegurança de responsabilitat, facilitant-se, des del COMG, l’assegurança a la pòlissa contractada pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya que forma part del model d’assegurament de la responsabilitat civil sanitària a Catalunya. Que des del COMG es faciliti la pòlissa de RC del CCMC no vol dir que cada metge no pugui triar la pòlissa que més cregui convenient pels seus interessos i que no agafi la que proposa el Col·legi, però des de l’Assessora Jurídica del COMG hem de recomanar que abans de contractar qualsevol pòlissa els col·legiats han de deixar clars certs punts per no tenir problemes de descobertura en cas de sinistre. En primer lloc, s’ha de declarar l’especialitat o activitat portades a terme. Això no vol dir que s’ha de declarar l’especialitat que el metge té, sinó la que realment exerceix. Per exemple, un metge amb el títol d’especialista en medicina familiar i comunitària que fa urgències, ha de declarar que fa urgències. La raó de ser així és que les asseguradores (no la que facilita el COMG) fan una valoració del risc en funció de l’activitat portada a terme pel metge i aquesta valoració no pot ser igual en una activitat com urgències que com a metge general. En segon terme, s’ha de declarar en quin àmbit s’exerceix. Si és l’àmbit públic, privat o els dos (activitat mixta). L’àmbit de l’activitat també afecta a la valoració del risc i no és el mateix exercir a l’activitat pública, on ja hi ha una assegurança de l’administració, que a

l’activitat privada, on el metge, en principi, no compte més que amb la seva pròpia assegurança. És normal que la pòlissa en activitat pública tingui una franquícia quantificada en l’import de la cobertura de la pòlissa de l’administració. Per exemple, en una reclamació d’1.000.000 €, la pòlissa de l’administració cobriria els primers 600.000 € i la del metge la resta, és a dir, 400.000 €. Aquests dos factors, juntament amb altres (si es fan tècniques invasives o no, per exemple) determinaran la prima (el preu) de l’assegurança. Com no pot ser d’altra manera, l’especialitat o activitat amb menys risc pagarà menys que l’activitat de més risc. I el metge que només faci activitat pública pagarà menys que el que faci activitat mixta i aquest menys que el que faci només privada. Evidentment, qualsevol desacord entre l’activitat i l’àmbit d’actuació declarats a l’asseguradora i l’activitat i àmbit d’actuació reals portarà com a conseqüència la descobertura del metge sempre que l’activitat i l’àmbit d’actuació declarats siguin de menys risc que els efectivament portats a terme. En tercer lloc, si no es té contractada la pòlissa de RC del COMG, s’aconsella contractar, addicionalment, una pòlissa de defensa jurídica, amb la què es podrà disposar, en cas de reclamació, d’un advocat i un procurador designats pel propi metge. Per la seva banda, la pòlissa facilitada pel COMG assegura l’activitat mèdica en general, sense cap franquícia i tots els àmbits d’actuació (pública, privada i mixta), per la qual cosa les consideracions fetes anteriorment no s’han de tenir en compte. Reiterem, per tant, el què s’ha dit si no volem problemes de descobertures: en les pòlisses d’assegurances que no siguin la facilitada pel COMG s’ha de declarar l’activitat que realment es fa i l’àmbit de l’activitat.

COMG | 25

A Dreta Llei

l dia 1 de gener d’enguany va vèncer la pòlissa que tenia contractada el COMG per a tots els seus col·legiats i que, només pel fet d’estar col·legiat a Girona, el metge ja tenia la responsabilitat civil coberta. Aquesta assegurança estava dins la quota col·legial i els col·legiats només havien de pagar un únic rebut.

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants. Senzillament diferent. CARTA AL PARE (POLÍTIC) D’UN TAL IÑAKI UNDARGARIN Pare, per què m’has abandonat! És aquest el meu destí? Ara sé que no era l’or olímpic ni portar en braços fins al llit nupcial a la infanta Helena. No, el meu destí és salvar a la monarquia. Igual que el galileu permeté que el crucifiquessin per salvar a la humanitat, un servidor, ha posat els seus dos atributs més preuats a la grella per redimir la tradició borbònica. Entre nosaltres majestat, fins ara només quatre maulets capitanejats per un Tardà arrauxat us veien despullat, però d’un temps ençà fins i tot a la dreta de pedra picada li ha caigut la vena del ulls. No us perdonen que donéssiu l’esquena al patriota Tejero ni que desestiméssiu fer de tertulià a El Gato al agua. Un dia un fill em preguntà: què fa l’avi? El vostre avi fa de rei. L’avi és el rei ros? Ja ho veieu majestat, ni els vostres nets us prenen amb seriositat. Recordaré sempre les seves paraules: hijo, os llevais una infanta en el corazón i la España, incluida la Cataluña fenícia, en el bolsillo! INDEX LIBRORUM PROHIBITORUM La biblioteca municipal d’Olot ha tingut la sacrílega pensada d’exposar un plafó sobre llibres d’ateisme. L’ateisme creu en la casualitat de la vida i el silenci de l’univers. L’ateisme incomoda igual els partits de dretes com d’esquerres. A les dretes perquè són gent d’ordre. I les esquerres perquè són hereves de l’esperit de les catacumbes. (Fa anys es prodigaven cervells – per entendre’ns que s’autoproclamaven cristians marxistes). Dos partits polítics de la garrotxa: Plataforma per Catalunya i Ecristians han posat el crit al cel. Catalunya serà cristiana o no serà! MEDICINA IMAGINATIVA La vida és canvi. El que ahir era una heretgia avui és pa de cada dia. S’ha comprovat que animals com gats i gossos tenen un sisè sentit per a diagnosticar malalties dels seus amos. Per què no explotem el nas clínic de les nostres mascotes? Va dir-li en Boi Ruiz al

26 | COMG

President Mas. No se’ls hauria de pagar nòmina, o en tot cas una suma ridícula. No es queixarien per les retallades, no estarien afiliats a cap sindicat, i amb un nas tan fi no hi haurien denúncies per malapraxis. En fi, tots són avantatges. S’hauria de fer una campanya de cons- > Dibuix: Maria Escobet cienciació. Imagineu-vos la cara d’un usuari que entra en el despatx del metge i es troba amb un buldog amb bata blanca. ENTREVISTA THT Avui entrevistem al Sr. Sheldon Adelson, també conegut com Benvingut Sr. Marschall. Pregunta: Vostè és milionari. Quin és el seu secret? Resposta: Miri, jo no em vaig ajupir mai per collir una agulla. Em vaig preguntar: què fa que els homes i les dones es gastin els diners sense recança? La resposta no podria ser una altra que… no ho endevina …. doncs el vici, la cosa prohibida. Es manlleven fortunes per degustar la fruita prohibida. P.: Vol dir? R.: Oh, i tant! Que no ha llegit la Bíblia? Què podien fer Adam i Eva sinó degustar la fruita prohibida! Què podia fer la dona de Lot sinó girar-se i contemplar com Sodoma i Gomorra es reduïen a cendres! Què podien fer els soferts hebreus acampats als peus del Sinaí sinó passar-s’ho d’allò més bé perquè sabien que aviat baixaria Moisès amb un memoràndum de prohibicions que els enterraria en una quaresma perpètua!

t P.: Finalment serà Catalunya o la comunitat de Madrid l’escollida? R.: M’encanten les mongetes amb botifarra, més que res perquè els meus endocrins de Mount Sinaí me les han prohibit taxativament. Ara bé, acceptarà el Sr. Mas les meves condicions? P.: Quines són? R.: Primera, que el Nou Camp del Barça estigui dins el meu complex de vici. Si l’equip guanya els culés ho podran celebrar com mai havien somiat. Si perden podrien ofegar la pena de forma imaginativa i no menys plaent. Segona, traslladar la Sagrada Família al meu Vegas. A Amèrica tenim unes grues enormes que facilitarien la feina. I tercera, si Catalunya vol ser independent en podem parlar. Sóc home de contactes, entre ells amb el futur President dels Estats Units, el republicà Rick Santorum. Si li parlo no hi posarà pegues. Ara bé, la nova nació s’hauria de dir Casino Catalunya. Els homes de negocis ens agrada dir que el què no són pessetes són punyetes. FLOR DE CACTUS. Consultori sexològic a càrrec de la Dra. Olívia Miramar. Pregunta: Dra., ho sé, no es pot fer el fanfarró. No es pot estirar el braç més que la mànega. Però resulta que eren dues monades, una oportunitat única, per més anys que visqui no em tornarà ha passar. I en contes d’una pastilla en prenc tres. Resultat, elles se’n van contentes i un servidor se’n va a urgències. Em sondaren i em parlaren de priapisme crònic. L’opció terapèutica, la cirurgia. La bossa de l’orina amb la sonda i un servidor cames ajudeu-me. M’orienti Dra. Un home amb un problema. Resposta: Estimat senyor. L’entenc. La societat no està pensada perquè homes amb el seu problema ho tinguin més fàcil (triar pantalons, anar pel carrer, en un ascensor, …). La felicitat consisteix en saber adaptar-se a les circumstàncies. En tregui profit. Busqui feina a El Bagdad o en un circ. Quants homes els agradaria servir a la seva estimada mitja dotzena de donuts mentre amb les mans sosté un ram de roses!!

PERLES DE SAVIESA

> Dibuix: Maria Escobet

No em vaig convertir en polític perquè és molt més desitjable fer riure la gent expressament que fer-ho per casualitat. G.K. Chesterton Si només es donés almoina per caritat, tots els pidolaires del món s’haurien mort de fam. Nietzsche Som dels pocs escollits, els purs, tots els altres estan condemnats. Per a vosaltres hi ha lloc de sobres a l’infern. No volem un cel ple de gom a gom. “Adam Bede”. George Eliot

(Sàtira contra els calvinistes que neguen a les altres sectes les seves pretensions de ser els escollits)

La joventut és un disbarat. La maduresa, una lluita. La vellesa, un remordiment. Benjamí Disraelí Anar a una casa de barrets no suposa cap infidelitat. Senyora Rius (La senyora Rius, de “moral distreta” feia senyors en una altra època. Experiència que li aportà moltes satisfaccions i alegries)

Jordi Costa

COMG | 27

// Acords Junta 11 de gener de 2012 S’aprova unànimement l’acta de la Junta de Govern de 21 de desembre de 2011

der donar una resposta afirmativa a la seva petició

S’acorda buscar un nou gerent amb l’empresa de selecció Organigrama agilitzant el procés al màxim, per tal que s’incorpori el més aviat possible

S’acorda no renovar el conveni amb la biblioteca de la UDG al tenir un cost econòmic i al no ser utilitzada pel col·lectiu

S’acorda demanar al Sr. Barnés que substitueixi a la Sra. Arroyo de baixa per embaràs de risc, i faci la feina de comptabilitat per un import menor al què costaria incorporar a una persona nova S’acorda contestar des d’assessoria jurídica la petició de la col·legiada nº 3901 que demana la baixa de col·legiació durant un període de temps

22 de febrer de 2012 S’aprova unàniment l’acta de Junta de Govern del 8 de febrer de 2012 S’acorda citar als dirigents de l’ICS per tal que es reuneixin amb els col·legiats gironins per a tractar la situació actual

S’acorda que des d’Assessoria Jurídica es contestarà a la peticó del col·legiat 2675 que demana la baixa de la quota de col·legiació

S’acorda que des del GEiEG es faci publicitat als col·legiats gironins de la cloració de les seves piscinies

S’aprova el movimient col·legial amb 7 altes i 24 baixes

S’acorda enviar a tots els metges col·legiats homeòpates els tríptics de la jornada “ Hometopatia i oftalmologia”

S’acorda pagar 4.800€ de la pòlissa d’agressions de la companyia DAS amb un 15% de comissió per a Fòrum Corredoria S’acorda que durant les jornades del cicle legal del mes de maig es pagaran als docents que participin en la primera sessió

Col·legi

S’acorda renovar el conveni amb el Centre Cultural La Mercè

BAIXES PER DEFUNCIÓ Pascual Vicente Guillen

Girona

Núria Prats Duch

Girona

8 de febrer de 2012

Salvador Bonet Gusiñer

Banyoles

S’aprova unànimement l’acta de la Junta de Govern de data 11 de gener de 2012

Josep Garriga March

Sarrià de ter

Joaquim Illa Claparols

Camprodon

S’aproven les baixes del Dr. Sarquella i Dra. Paul i s’aproven les noves incorporacions del Dr. Alayrach i Dra. Bover com a membres de Junta de Govern S’acorda respondre a la Dra. Tourag per carta ratificant el què ja el President i el Secretari, en el seu dia, varem transmetre-li de no po-

28 | COMG

// “Elemental, benvolgut watson”

“

Tot i ser un personatge secundari, el doctor John H. Watson Mackenzie posseeix una biografia dins del cànon i l’extra-cànon holmesià tant o més detallada i prolífica que la del seu creador el també metge Arthur Ignatius Conan Doyle. Tal volta més brillant i tot. A banda de la medicina, algun altre tret poden tenir en comú: el pare de Conan Doyle era alcohòlic, i a Watson se li atribueix un germà amb aquest mateix tret. La comunió entre tots dos es nodreix amb el fet que Holmes i Watson son presentats per un metge que és amic comú, i que Conan Doyle es presenta a sí mateix com l’agent literari de Watson, el veritable narrador de les aventures del detectiu. La biografia mèdica de Conan Doyle no és exageradament brillant, i de ben segur que no hagués passat a la història per ella mateixa. Alumne dels jesuïtes, es llicencià en medicina a Edimburg, obtingué el doctorat quatre anys després, era aficionat al rugby, a la boxa i, com a bon escocès, practicava el golf. Va muntar una clínica a Portsmouth, amb poc èxit, va fer de metge de vaixell per les costes de l’Àfrica Occidental i es va casar un parell de vegades. Com que havia fet l’especialitat d’oftalmologia a Viena, es va instal·lar a Londres com a tal el 1981. Explica en les seves memòries que mai cap

client va traspassar la porta del seu despatx. Tot i així, va publicar alguns articles científics, el primer dels quals fou un estudi sobre les propietats tòxiques del gessamí, Gelsemium as a poison, al prestigiós British Medical Journal. A banda de les seva obra de ficció més coneguda i reconeguda, va fer incursions en la narrativa històrica, tractant sobre la guerra dels bóers i publicant The war in South Africa: its cause and conduct. Se suposa que se li va concedir, el 1902, la dignitat de cavaller de l’Imperi Britànic amb dret a tractament de sir per aquests treballs pels quals tampoc no seria recordat universalment.

COMG | 29

Opinió

Elementary, my dear Watson”. És l’expressió que tots posem en boca de Sherlock Holmes quan li descabdella l’entramat d’alguna de les seves brillants deduccions. En realitat, aquestes paraules no figuren exactament així en cap dels textos que Sir Arthur Conan Doyle va dedicar al més famós detectiu de la història. M’inclino a pensar que va ser una invenció del cinema que ben aviat va veure en les aventures de Holmes i del seu amic metge un filó inesgotable.

o És probable, com tantes vegades passa, que sir Arthur perseguís la notorietat i la fortuna al llarg de la seva vida com a metge i com a historiador, mentre que la resta de la seva prolífica obra la considerés un esforç menor. Que no s’oblidava de la seva professió ho demostren les nombroses ocasions en les que aquesta hi figura: Round the Red Lamp és una col·lecció de relats breus sobre l’exercici de la medicina. Personalment m’agrada The black doctor, ja que el protagonista, també metge, em sembla una mica un antagonista de l’autor: Aloysius Lana és un galè d’aspecte exòtic, solter i ric, sense parents coneguts, que exerceix amb gran èxit en un poble prop d’Edimburg, i cau en desgràcia en trencar el compromís amb la seva promesa després d’haver rebut una misteriosa carta de l’Argentina. El final feliç explica el misteriós comportament del doctor Lana. De tota manera, com dèiem al principi, una de les gràcies creatives de Conan Doyle és la d’haver donat a llum un dels metges més famosos de la història de la literatura: el doctor Watson. Se’l suposa originari d’una respectable família de classe alta, orfe de mare, amb una infantesa a Austràlia de la mà del seu pare, estudiant de medicina a Londres i agregat com a metge cirurgià ajudant al 5è Regiment de Fusellers de Northumberland. Participa a la guerra de l’Afganistan, és ferit al braç i repatriat per refer-se d’un tifus. Un cop a Londres, coneix Sherlock Holmes i decideixen compartir unes habitacions a 221 B de Baker Street, en una casa propietat de la Sra. Hudson. En un moment del seu periple, Watson viatja a Amèrica, on coneix la que seria la seva primera esposa, de la qual va enviudar tres anys més tard. Encara es casaria dues vegades més. Mencionàvem ja que Watson figura com a narrador de la major part de les facècies de Holmes. Doyle ho puntualitza així: <<Reimprès de les Memòries del Sr. John Watson, doctor en medicina, que va

30 | COMG

pertànyer al cos de metges de l’exèrcit>>. Figura que quan es va retirar, es va dedicar a l’estudi de les abelles. El mòbil que porta Watson a relatar les aventures del seu amic és la necessitat de fer públiques les seves excepcionals habilitats mentals, tot i que aquest li retreu en alguna ocasió que les exagera. El doctor, però, és un home discret que es considera a sí mateix un fidel expositor d’aquelles genialitats. Tinc la sensació que el cinema ha infantilitzat una mica la figura de Watson. Un home tan brillant com Sherlock Holmes no hagués acceptat mai conviure ni fer participar de les seves trames detectivesques a una persona que no considerés prou dotada, un company que no estigués a l’alçada, fins i tot un metge que no fos un metge amb més èxit que sir Arthur. En qualsevol cas, l’entramat de realitat i ficció de la vida i les obres de l’escriptor escocès, formen part, al meu entendre, d’aquestes curioses simbiosis que els metges artistes acaben reflectint en la seva obra. Dr. Daniel Palomeras

Camisa Pvp.

1 televisor

La vida no se paga en televisores. Se paga en euros. Bankinter le ofrece la Cuenta

Nómina que más le da por su dinero.

Oferta exclusiva para nuevos clientes.

Pero además, le ofrece unas condiciones extraordinarias:

• Transferencias nacionales a través de bankinter.com por 0 €. • Sin comisión de mantenimiento de cuenta. • 0 € de cuota anual en la tarjeta de crédito o débito asociada a su Cuenta Nómina.

Posibilidad de un anticipo de nómina por importe de una T.A.E. •mensualidad neta, con un máximo de 6.000 euros.

el primer año.

2% T.A.E. el segundo año.

• Gestionamos de forma gratuita el cambio de sus recibos. • Servicio SMS antifraude.

• Un seguro de accidentes gratuito de 6.000 €. • Una suscripción gratuita al servicio de asistencia en el hogar proporcionado por Reparalia. Y para que pueda contarle las ventajas de la Cuenta Nómina Bankinter a todo el mundo, en lugar de un juego de toallas, le ofrecemos también: • 5% de descuento en el consumo mensual de todas las líneas que tenga o contrate de Bankinter Telefonía Móvil con Tarifa 10. • 10% de descuento en el consumo mensual de todas las líneas que tenga o contrate de Bankinter Internet 3G.

... Y además por hacerse cliente, antes del 31 de mayo de 2012, en la Oficina Virtual de Bankinter.

le regalamos

100 €.

Para más información consulte con su Oficina Virtual en el 901 116 206 o a través del correo oficinavirtual@bankinter.es

Promoción válida hasta 31 de mayo de 2012. Exclusiva para nuevos clientes con nómina desde 1.000 €. Saldo máximo a remunerar 5.000 €. Permanencia de 2 años desde el ingreso de la primera nómina. Primer año: tipo de interés nominal anual 4,94% (5%T.A.E.). Segundo año: tipo de interés nominal anual 1,99% (2% T.A.E.). Liquidación semestral. Ejemplo para saldo en cuenta nómina diario de 3.000 €, calculado para un periodo de liquidación de 180 días, remuneración bruta: 1er semestre 72,89€, 2º semestre 72,89€, 3er semestre 29,44 €, 4º semestre 29,44 €.

Premis a la

Investigació

Amb tu, en el teu projecte de recerca Si ets metge i ets jove, Mutual Mèdica és la teva mutualitat. Perquè Mutual Mèdica també és jove. Una mutualitat de previsió social, que treballa en exclusiva per al col·lectiu mèdic i que està compromesa amb el metge jove. Fes-te mutualista i gaudeix d’aquests avantatges: Ajudes per a la teva formació, Assegurança gratuïta d’Assistència en viatge durant un any, Accés als Premis a la Investigació. Presenta ja el teu treball d’investigació i fes realitat els teus somnis. Entra al nostre web i accedeix a les bases.

La mutualitat dels metges

Mutual Mèdica t’informa: 901 215 216 www.mutualmedica.com Segueix-nos a @MutualMedica