Butlletí 106

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

Entrem a la tardor... i continuem treballant!

106 octubre 2012

EDITORIAL. Continuem treballant OPINIÓ. Posició del Departament de Salut sobre l’atenció sanitària als ciutadans que no consten acreditats a l’Institut Nacional de la Seguretat Social THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Publicació Interna COMG President: Dr. Benjamí Pallarés Oro Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz

Sumari [5] INFORMACIÓ comg Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta 2012 [6] ENTREVISTA Dr. Vicenç Martínez Ibáñez, nou gerent de l’ICS i de l’IAS [8] OPINIÓ Visió de la vida des de la joventut i des de la vellesa [14] FLAUTA DE PAN L’hostessa que ha de caminar de costat entre els seients [16] ESPAI DEL METGE I DE LA SALUT RURAL Objectes amb història i notícies [19] AGRUPACIÓ CIÈNCIES MÈDIQUES Agenda [20] OPINIÓ Recerca de l’excel·lència en la recuperació auditiva [26] ÀGORA Vacances, mar o muntanya?

[27] COMG-AJUDA Resum d’activitats

Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock Realització:

Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: octubre 2012 Escrits i opinions al : press@comg.cat Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

[29] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats [33] OPINIÓ Un assassí a la Costa Brava

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3

> Dibuix: Maria Escobet

Continuem treballant

J

a ha acabat l’estiu i, totes i tots, tornem a les nostres rutines diàries: els horaris, la casa, els fills i la feina.

En situacions de crisi, el retorn a una certa normalitat i rutina és fonamental per tots.

Editorial

Després d’un dels estius més convulsos dels últims anys, cada dia amb noves notícies i incerteses cap al futur, reprenem la nostra tasca, fer de metges, una de les parts més importants del teixit social actual.

Hem de dedicar-nos a la nostra professió perquè la nostra prioritat és complir el nostre jurament hipocràtic. Treballem per aconseguir el benestar físic, psíquic i social dels nostres pacients. Aquesta ha de ser la nostra principal prioritat!

Hem de carregar les piles i posar-nos de cap a la feina, perquè n’hi ha molta per fer!

4 | COMG

c Torres

> Cartell Temporada Alta 2012

Avantatges pels col·legiats

U

n any més, el Col·legi Oficial de Metges de Girona ha format part del Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta 2012.

Com a col·legiat has pogut gaudir de l’avantatge de poder adquirir les entrades amb un descompte del 15% amb un màxim de 6 entrades per espectacle (excepte pels espectacles familiars, el II Torneig de Dramatúrgia Catalana i Heroïnes i Herois de W. Shakespeare).

A més, tots aquells que gaudeixen d’alguna assegurança mitjançant Fòrum Corredoria d’Assegurances, participaran en el sorteig d’entrades per a diferents espectacles durant tota la programació de Temporada Alta 2012.

Esperem que la iniciativa sigui del teu interès i que gaudeixis dels espectacles!

COMG | 5

Informació COMG

// Club de Mecenatge Teatral de Temporada Alta 2012

// Dr. Vicenç Martínez Ibáñez Nou Gerent de l’ICS i l’IAS Quina és la seva missió com a gerent?

Liderar un projecte de sinèrgies entre l’ICS i l’IAS, ressaltant els nivells d’excel·lència de cadascuna de les institucions i reduint les ineficiències que hi ha a qualsevol organització hospitalària.

Objectius que ha d’afrontar?

Els objectius són d’una banda posar el pacient com a centre del projecte, és a dir, reorientar l’organització per tal que en surti afavorit l’usuari del sistema de salut, i de l’altra banda impulsar el professional cap a l’excel·lència en tres àmbits: en l’assistencial, en la recerca i en la docència.

Entrevista

Ara hi ha 2 Consells d’Administració. Se’n farà només un?

En realitat no és ben bé així, només hi ha un Consell d’Administració, el de l’IAS. A la Gerència Territorial de l’ICS a Girona no hi ha cap Consell d’Administració. L’ICS com a empresa de 40.000 professionals i 8 hospitals i 288 Equips d’Atenció Primària, sí que té un Consell d’Administració. Però en aquest projecte només hi ha implicada la Gerència Territorial Girona, amb un hospital, el Josep Trueta, i 26 EAP. Són dues empreses diferents amb un marc jurídic diferent.

Com es farà la “unificació”? Quins són els criteris que la marcaran?

La paraula “unificació” no és la més correcta, sinó que es buscaran línies estratègiques conjuntes per treballar per un mateix objectiu. L’únic que s’unifica és la gerència, justament amb la intenció de potenciar i afavorir la col·laboració entre les dues institucions i buscar aquestes línies de treball conjuntes. És a dir, un sol equip per analitzar les oportunitats de treball conjunt, potenciar les sinèrgies i afavorir que el projecte vagi

6 | COMG

> Fotogriafia cedida per ICS

endavant. Tot això no es pot fer d’esquena al professional, sinó que s’ha de fer amb aquest i per a aquest, amb els de l’ICS i amb els de l’IAS. La participació dels professionals és essencial per millorar l’atenció al ciutadà amb una millora continuada dels procediments.

Si parlem de serveis concrets, si els dos hospitals ofereixen el mateix, com es farà?

Tots tenen les seves particularitats i tots són diferents. La història dels dos centres ha portat a que s’hagin anat creant uns serveis que encara que siguin de la mateixa especialitat, són diferents. És a dir, no hi haurà una sola fórmula de treball, sinó que s’adaptarà a cada lloc.

e Què passarà amb el personal dels dos hospitals?

Que es podran motivar encara molt més, perquè a les dues institucions hi ha molt de talent, i el talent el que vol és treballar i millor.

Un cop feta la unificació, com quedarà internament?

Insisteixo que no estem parlant d’unificació.

S’està treballant per fer un bon equip comú que ho coordini. Confio que a finals d’any es podrà començar a visualitzar...

De cara als pacients, com els afectarà?

L’objectiu és la millora dels professionals, aprofitar més el talent, i això ha de repercutir en una millora de la percepció que en té el ciutadà. Anirem fent un seguiment per saber com es materialitza aquesta millora.

Com a gerent, com es distribuirà la feina entre els dos hospitals?

Com ho estic fent actualment: cada dia vaig als dos hospitals, a les dues organitzacions.

Quina serà la “foto” final de la unificació: una unificació física (un sol edifici) o funcional exclusivament (amb 2 edificis per especialitat com és en l’actualitat)?

Com ja sabeu, el projecte del nou Trueta és un projecte departamental, i per tant, la decisió la prendran des de la conselleria, des del govern. Ja va avançar el conseller en la darrera visita que va fer al nou edifici de consultes externes que una comissió haurà de valorar les diferents possibilitats d’ubicació del nou Trueta, i decidir quina és la millor opció.

Pensa que l’ICS ha d’acceptar medicina privada?

Ni es planteja, ni legalment es pot.

> Fotografia cedida per IAS.

COMG | 7

// Visió de la vida des de la Joventut i des de la Vellesa

Opinió

No es pot generalitzar, però en els nostres temps hi ha un sector considerable de jovent amb una visió inconscient de futur, que és preocupant. Menors de vint anys tenen una visió molt llunyana de l’inevitable envelliment, pensant que ells no arribaran mai; és a dir, no tenen consciència, ni s’imaginen que si no moren prematurament, arribarà un dia que hauran de penedir-se i lamentar, la abúlia amb la que han viscut sense cap sana ambició de laboriositat, d’adquirir coneixements, de progrés i de sacrificis, per aconseguir un estat respectable i profitós per sí mateix i per la societat

8 | COMG

on viuen submergits en els estrats més profunds. Un sector d’aquests no tenen cap respecte per les persones d’edat avançada. És corrent l’expressió: “Ah! és un vell”. Però al mateix temps, tampoc tenen cap respecte pels seus propis pares. Ara bé: aquí rebrà tothom; perquè tinguem en compte que hem de distingir entre vells, i segons quins vells. De tots és conegut amb escreix que a la vellesa s’incrementen i es fan més patents els defectes de caràcter de les persones que ja tenien de joves. Per aquest motiu hem de reconèixer que hi ha vells insuportables, perquè a la seva joventut foren subjectes conflictius, orgullosos, insociables, egoistes, manefles, dominants, envejosos o saberuts repel·lents. Aquests casos deixem-los a part, doncs no compten pel tema que jo tinc plantejat.

També es diu que una persona envelleix, quan no segueix, el ritme dels temps; és a dir que no s’adapta als canvis de costums, a la manera de viure, ni als avenços de la tècnica, així com la disbauxa del consumisme, amb endeutaments superflus. Tot això, ja és qüestionable, doncs és de bon criteri d’una persona, que no es vol hipotecar amb préstecs amb objectius innecessaris, i que no es pot adaptar a les modes imperants d’aquests temps, com poden ésser, la manera de vestir, les noies amb uns pantalons estripats de fàbrica, que els arrosseguen per terra, els pírcings, els tatuatges, els tints de colors antinaturals dels cabells i les disbauxes amb una pèrdua absoluta del concepte de moral i malbaratament dels joves i dels no tan joves. També una relaxació sense límit de moralitat, de corrupció política a tots els nivells, i la inhibició dels governants de tots els colors envers de la delinqüència, i la manca de defensa del ciutadà honrat.

o Las sortides nocturnes de la gent jove, i alguns no tant joves, a les discoteques on la gresca comença a la una de la matinada; i desprès de l’alcoholització corresponent, a més dels estimulants acaba a les set del matí o més tard. Sé casos de jovenetes, que després de les sessions del dissabte i diumenge a la nit, el dilluns al matí, per esgotament no es presenten al treball o a classe si estudien. Amb aquest fets es lògic que cap persona sensata i amb bon criteri es pugui adaptar.

També hem de tenir present que molts pares que no són pocs, tenen els seus fills descontrolats, és a dir, en un abandó i despreocupació per la seva conducta, i activitats recreatives. Recordo una anècdota ben certa; era per la dècada dels anys seixanta del segle passat. Un jove de setze anys, es queixava que els seus pares, els caps de setmana, se’n anaven a passar-ho amb dos matrimonis més a l’apartament que un d’ells tenia a la muntanya. El fill el deixaven sol, i en aquell temps li donaven cinc mil pessetes perquè anés a dinar i sopar

Camisa Pvp.

2 videojuegos

Americana Pvp.

1 videoconsola

La vida no se paga en videoconsolas. Se paga en euros.

Bankinter le ofrece la Cuenta Nómina que más le da por su dinero.

Oferta exclusiva para nuevos clientes.

Pero además, le ofrece unas condiciones extraordinarias:

5

%

T.A.E.

• Transferencias nacionales a través de bankinter.com por 0 €.

• Sin comisión de mantenimiento de cuenta.

• 0 € de cuota anual en la tarjeta de crédito o débito asociada a su Cuenta Nómina.

• Posibilidad de un anticipo de nómina por importe de una mensualidad neta, con un máximo de 6.000 euros.

• Gestionamos de forma gratuita el cambio de sus recibos.

el primer año.

• Servicio SMS antifraude.

2% T.A.E. el segundo año.

• Un seguro de accidentes gratuito de 6.000 €.

• Una suscripción gratuita al servicio de asistencia en el hogar proporcionado por Reparalia.

Y para que pueda contarle las ventajas de la Cuenta Nómina Bankinter a todo el mundo, en lugar de un juego de toallas, le ofrecemos también: • 5% de descuento en el consumo mensual de todas las líneas que tenga o contrate de Bankinter Telefonía Móvil con Tarifa 10.

• 10% de descuento en el consumo mensual de todas las líneas que tenga o contrate de Bankinter Internet 3G.

… Y además por hacerse cliente antes del 31 de octubre de 2012 en la Oficina Virtual del Col-legi de Metges de Girona y domiciliar su nómina...

le regalamos

100 €.

Infórmese de todas las condiciones a través de la Oficina Virtual de Bankinter en el 901 116 206 o envíe un email a: oficinavirtual@bankinter.es

Promoción válida hasta 31 de diciembre de 2012. Exclusiva para nuevos clientes con nómina desde 1.000 €. Saldo máximo a remunerar 5.000 €. Permanencia de 2 años desde el ingreso COMG de la primera | 9nómina. Primer año: tipo de interés nominal anual 4,94% (5%T.A.E.). Segundo año: tipo de interés nominal anual 1,99% (2% T.A.E.). Liquidación semestral. Ejemplo para saldo en cuenta nómina diario de 3.000 €, calculado para un periodo de liquidación de 180 días, remuneración bruta: 1er semestre 72,89€, 2º semestre 72,89€, 3er semestre 29,44 €, 4º semestre 29,44 €.

o al restaurant proper a casa seva. I el noi comentava: ”Els meus pares em deixen sol, i amb uns diners amb els que jo podria fer un mal ús”. Era més sensat el fill que no pas els pares. També hi ha un fet que varem viure els de la meva generació de la postguerra a Espanya. Molts pares, gent encara jove en aquella època, recordant les privacions i necessitats que havíem patit durant la guerra i la postguerra s’expressaven així: “Jo, al meu fill no el vull privar de res, no vull que li falti res. No vull que passi les penúries i insatisfaccions que vaig patir jo en la meva adolescència i joventut”. Així varen pujar els fills d’aquella generació viciats en tots els capricis insaciables, sense un sentit de l’estalvi, sense disciplina ni cap sentit de responsabilitat. Això va tenir una conseqüència, que l’estem vivint actualment, i és que aquesta joventut i actualment ja no tan joves, defugen de les males notícies de tot ordre, les volen ignorar per no tenir problemes de consciència. No tenen valentia per afrontar l’actualitat de fets que estem vivint, tant de tipus polític, econòmic, de moral i de calamitats que

10 | COMG

existeixen al món actual. Fan com l’estruç, amaguen el cap sota de l’ala per no veure el perill. No hi ha dubte que els fills que han viscut una infància vigilada, amb ordre i control per part dels pares, en arribar a l’edat adulta ho reconeixen i corresponen amb la mateixa preocupació i sol·licitud en vers dels pares quan aquests arriben a la vellesa. Per aquestes circumstàncies, els casos d’abandonament dels fills vers els pares, tot i en casos de malaltia, va lligat a una falta d’estima mútua, que es tradueix a una pura indiferència del que els pugui passar.

S’ha fet enquestes a grups de joves, demanant-los, què esperen de la vida. La resposta va ésser decebedora i depriment.

El que esperen, és només passar-s’ho bé, viure amb el mínim esforç, que els pares els mantinguin indefinidament, doncs diuen que és la seva obligació, ja que els han portat al món, i després d’això morir-se; I amb això s’acaba el cicle vital d’aquests subjectes. És trist i decebedor. Naturalment, em diran que

o això són casos límit, que són casos de famílies desestructurades, però cada dia són més els casos i més nombrosos. No dubtem que aquests macroconcerts amb música soroll i amb uns cantants estrafolaris, gesticulant, amb alarits i amb una indumentària miserablement repel·lent, acompanyat en molts casos amb consum de drogues, i que a tot això ho anomenen enganyosament com a manifestacions culturals, és el reflex d’una joventut intel·lectivament malmesa.

Milers de joves i uns altres que també varen ser joves, embogits amb els braços enlaire, escoltant unes cançons que no entenen, la major part de les vegades. Aquest espectacle que malauradament representa l’ocàs d’una civilització, és una mostra de la degradació mental, amb pèrdua de criteri i de sentit de l’estètica de la vida que estem vivint.

Però com que està de moda la democràcia, una democràcia molt mal entesa en tots els aspectes, cap govern no gosa, i no és capaç de frenar aquestes conductes.

Un factor que fa que aquests espectacles

es vegin afavorits és que les discoteques i les manifestacions publiques a l’aire lliure paguen impostos que reben les administracions locals o inclús estatals.

Senyors, la pela mana. I ja no comptem el benefici que fan els venedors de begudes alcohòliques i els venedors de drogues.

Aquests fan l ‘agost.

I com valoren i jutgen la vida que han viscut els vells en arribar a final de trajecte en la seva vida, suposant que conservin íntegres les seves facultats mentals? La reacció immediata és que no entenen com s’està vivint. No albiren un futur amb esperança, amb un equilibri vital pels seus descendents més propers. El vell viu de records. Hi ha una dita en castellà que diu: “Todo tiempo pasado fue mejor,” que en realitat no sempre és certa. S’és vell encara que es conservi la capacitat mental íntegra, quan es perd interès per escometre noves activitats.

Inclús es perd interès per millorar els bens materials, llevat de les persones que tota la vida s’han dedicat a les finances, cosa que

COMG | 11

o per a ells és un divertiment. Efectivament es perd l’interès per incrementar el patrimoni, mentre es tinguin suficients medis per viure. Encara que també hi han ambiciosos congènits. Realment, el vell (i diguem-ho pel seu nom) es troba desplaçat en el medi en que viu. I he dit, anomenem-lo pel seu nom, perquè això de parlar de la gent gran, és un pretext per falsejar el valor semàntic de la paraula vell i gran, perquè no tenen valor de dir la paraula que li correspon.

Doncs sí; he sentit a gent no pas massa vella dir que no entenen el món en què vivim.

Es troben fora de lloc, en aquest desfermat món de desordre, d’anarquia de costums, de corrupció, fins i tot dels organismes que haurien de vetllar per l’ordre, la justícia, la conducta i la falta de civisme de molts ciutadans. El vell tampoc accepta l’ús incontrolat de la tècnica que arriba a ésser patològic en joves i no tan joves, com són els videojocs, els auriculars permanentment a les orelles escoltant musica soroll. I la propagació de la pornografia i la degradació lingüística a la radio i televisió.

Però no és tan vell, mentalment, el que no ha perdut el desig d’adquirir nous coneixements. Físicament es diu en fisiopatologia, que l’edat d’una persona és l’edat de les seves artèries. En efecte: unes artèries flexibles que no han perdut la seva elasticitat, perquè no estan calcificades i no tenen ateromes de colesterol a les seves parets, les podem qualificar d’artèries joves.

Per tant la tensió arterial es mantindrà dins d’uns valors normals. Com que la irrigació sanguínia del cervell funciona amb normalitat, les facultats mentals poden conservar-se, amb una productivitat pròpia d’edats més primerenques. Així s’aconsella molt que els vells caminin, facin exercici físic, però s’obliden d’aconsellar que estudien matèries noves, que fan rumiar i crear noves sinapsis a les neurones, per exemple estudiar noves llengües, física

12 | COMG

moderna, o estudiar musica amb algun instrument musical. És a dir fer treballar el cervell esforçant-se amb temes que no siguin massa fàcils. Sabem que a partir dels trenta anys, el cervell perd milions de neurones; però si hi han estímuls per activitat mental, les neurones creen sinapsis i la funció cerebral es manté activa. (Les sinapsis son connexions entre les neurones).

En canvi les persones que no llegeixen ni el diari i es passen la vida davant del televisor es converteixen en analfabets funcionals; és a dir llegeixen però no entenen el que llegeixen.

A la fi; el que cadascú ha invertit psicològicament en el banc de la vida, a la llarga, així seran els interessos que es trobarà al final en la seva llibreta d’estalvis vital.

Dr. Joan Pérez i Grasa vell de 83 anys

COMG | 13

// L’hostessa que ha de caminar de costat entre els seients

Flauta de pan

T

é la cara vermella i esbufega. Com sempre en Benet arriba tard. Diu que els seus pacients el tenen segrestat. Sempre m’ha semblat que et falta un bull, tots els psiquiatres teniu una retirada amb als vostres pacients igual que els gossos s’assemblen al seus amos, li diu en Fermí. En Benet se li costa i li agafa fort els ous. En Fermí fa el mateix amb ell. És la seva manera particular d’encaixar des de que teníem quinze anys. Abans visitava trastocats, ara gent obsessionada per ser feliç.

Els receptaria pic i pala i un rosari. El faig callar posant-li un whisky a la mà. T’has tirat a l’hostessa que ha de caminar de costat entre els seients? No sé quantes vegades en Benet m’ho ha preguntat des de que em rebutjaren definitivament per ser astronauta. Descobriren que havia falsificat el DNI. No sabies Benet, li diu en Fermí, que els pilots no poden prendre viagra. En Benet tira el cap endavant per no ennuegar-se amb el glop de whisky.

En Fermí és un àcrata. A La Salle inicià una revolta contra el mes de Maria. Acabà expulsat. Dies més tard escampà pel pati centenars de paperetes on hi havia dibuixat un cervell dins un pot, com aquells del museu Darder.

Sota es podia llegir: l’especialitat de l’escola cristiana és posar el cervell dels alumnes en pots de formol. Quasi amb crosses arribà a la universitat. A la universitat es proposà rescatar el cervell dels seus companys de l’interior dels pots de formol i posar-los al seu lloc. A la policia no li agradà. En sortir de la presó acceptà l’oferta de treball del seu pare: venedor de piscines. Una casa sense piscina és una església sense altar.

Per què hem canviat de lloc? pregunto en seure a la taula. Sorpresa, respon en Fermí.

Sabeu a qui he vist avui, fa en Benet. A la Marga, la dona, vull dir la vídua d’en Fèlix.

Anava amb un paio que li posava la grapa a l’espatlla. El pobre Fèlix encara calent i ella mirant de no agafar fred. Ara amb la història de la incineració, que si les cendres es llencen al mar o al wàter, els qui més t’han esti-

14 | COMG

mat t’obliden l’endemà d’estirar la pota, fa un Benet cínic. Llegia ahir en el diari, els dic, que trobaren una dona vella morta a casa seva. Sembla ser que estimava els gats, en tenia prop de vint a casa. Doncs bé, la trobaren literalment devorada per les seves mixetes.

No demanem, diu en Fermí. Esperem, avui serem quatre a sopar. Sabeu, diu en Benet, que avui he pensat molt en el pobre Fèlix.

Ens deu esperar amb els braços oberts. No ets tu Benet, faig, qui diu que no som més que cadàvers amb permís de cap de setmana.

La meva dona, fa en Fermí, està connectada a una pàgina que retransmet en directe la descomposició d’un cadàver, els cabrons han posat una càmera dins el fèretre.

En Fermí s’aixeca i abraça a una senyora que fa l’estaquirot al costat de la taula. Aquí teniu la sorpresa, ens diu. En Benet escup el pinyol a la mà i s’aixeca. Fa dos petons a la senyora. Qui és? Juan, collons, que no coneixes a la Silvia, la nostra Silvia! Salto de la cadira. Sí, és ella. L’abraço. Flairo una pell estovada de perfum. Després de quasi quaranta anys en Fermí l’ha localitzat. Quaranta anys buscant-la! Quaranta anys en que el seu record ha burxat tots els nostres pensaments. No ha passat ni un sol dia en que no hàgim escoltat la seva veu melosa, recordat la mirada felina, els llavis com ventoses i un cos amb les tetes turgents i un pel del pubis que titil·lava en el clímax de l’excitació. Ens presentem. No recorda cap de les nostres cares. En cas d’haver-me-la trobat pel carrer no l’hagués conegut. Ara que sé qui és i desbrosso amb la mirada el pas dels anys – més de quaranta! – el meu record descobreix una noia gràcil i lleugera.

Es matriculà en filologia anglesa, però només cursà un any. S’escapà a Brasil amb un pilot de fórmula u de segona o tercera fila. Trampejaren com pogueren fins el naixement de la segona filla. Després ell es féu fonedís. Un segon matrimoni amb un periodista esportiu la portà fins a Miami. Era alcohòlic. Un dia

f es tirà per la finestra. Pregunta quan arribaran els altres.

Els altres? Ens mirem entre nosaltres.

En Benet li explica el perquè dels nostres so- > Dibuix: Maria Escobet pars. La vigília de reis de fa un pilot d’anys en Fèlix ens reuneix i ens pregunta: sabeu què tenim en comú? No? Doncs que hem mullat el pa en el mateix plat. Jo he estat l’últim, i mentre la Sílvia prenia un bany després de la batalla li vaig tafanejar el dietari. En l’anotació del dia deia: en Fèlix promet, sempre marca paquet. Giro pàgines fins el mes de juliol on el dia vint, també en vermell, llegeixo: avui Neil Armstrong i en Juan han arribat a la lluna. En un dia del mes de maig, en vermell, és clar, llegeixo: en Fermí una vegada enllesteix, prematurament pel meu gust, ha estès el braç i tancat el puny. L’última anotació en vermell es troba un dia del mes de febrer. Escolta Benet. El porc d’en Benet pretenia donar-me la volta. M’hi he negat no perquè no en tingués ganes, sinó perquè no volia que el boques ho escampés per tota la classe.

On és aquest Fèlix, pregunta la Sílvia. Jau sota terra, li respon en Benet. La papada blanca de la Sílvia contrasta amb la vermellor del rostre. Apura el vas de vi blanc. Es treu el mòbil de la bossa i truca. Eduard, passem a buscar. Posa el vas buit al mig de la taula i en Benet l’omple. Veu. La Sílvia també anava a una escola cristiana, de monges. No semblava aleshores que el seu cervell estigues macerat en formol. Mentre totes les joves semblava que eren aspirants a novícies ella tenia posada la mirada en l’horitzó de Hollywood, volia retirar a la Rita Hayworth. L’Eduard és

el meu home. És un empresari i tot un cavaller.

Mai li ha sentit una paraula grollera, ni per descomptat cap fantasia eròtica.

Li encanta els diumenges agafar l’automòbil i fer quilòmetres.

Després d’unes hores em pregunta: dinem estimada? S’acaba el vi i s’aixeca de la cadira. El seu cos es balanceja. Dona la volta disposada a marxar. S’entrebanca i cau a terra.

Estesa de boca terrosa fa estisores amb les cames. En Fermí arriba primer. Intentar baixar-li les faldilles. No se’n ensurt. Em disposo ajudar-lo quan escoltem una veu escanyada: que fan, deixin-la estar. És l’Eduard. És un home de cabell blanc, d’aspecte fràgil.

Un fulard li tapa el coll. S’agenolla vora la Sílvia i li amanyaga la cara. Transcorren un minuts. Ens ho mirem sense saber què dir.

La Sílvia deixa de sanglotar i s’incorpora feixuga. Un cambrer obra la porta al matrimoni que camina amb passes curtes.

El cambrer ens pregunta si serem tres o quatre. Li diem que ens porti tres whiskys dobles. En Fermí diu que juraria que al paio li ha venut una piscina. En Benet mira el rellotge, demà s’ha de llevar d’hora, ha de preparar una xerrada per la universitat. Fora es veu poca gent. En Fermí i en Benet s’acomiaden tocant-se les espatlles. Em pregunto perquè han trencat una tradició de quasi bé mig segle. Si sabessin que durant uns mesos m’ho feia amb la hostessa que ha de caminar de costat entre els seients. Volto pels carrers, més que res perquè la Neus no em pregunti perquè arribo tan d’hora.

Dr. Jordi Costa

COMG | 15

// Objectes amb història

A

el 1641 va construir el termòmetre que tots coneixem.

Ara bé, molts cops el més quotidià és el més desconegut i són poques les persones que coneixen la història d’aquest aparell.

El seu ús es va popularitzar a Holanda quan Hermann Boerhaave construeix amb Fahrenheit un termòmetres d’alcohol i mercuri per les seves investigacions. Mentrestant, altres personatges treballen en descobrir i explicar les lleis de la temperatura i com aquestes s’analitzen clínicament – Robert Boyle, Anton De Haen i George Martin.

Espai del Metge i de la Salut Rural

ctualment, no concebem una farmaciola a casa sense la presència d’un termòmetre. Un instrument mèdic que és dels pocs que hom encara sap utilitzar per l’autodiagnòstic, sobretot en patologies lleus com grips, constipats, etc. I que és un dels instruments bàsics de la pràctica mèdica quotidiana.

Suposem que ja els homes primitius tenien consciència del calor i fred del cos com una característica del humans. Hipócrates utilitzava el tacte per comprovar la temperatura del malalt i, segons la sensació que notava, feia la diferencia entre “calor dolça” i la “febre ardent”, molts cops la cura casolana encara utilitza la ma o els llavis al front per diagnosticar la febre.

El termòmetre prové del mot grec therme que significa “calent” i metro “mesurar” i com el seu nom indica, s’utilitza per mesurar la temperatura. Es diu que el seu inventor va ser el famós astrònom i físic italià, Galileo Galilei, que va construir un tub de vidre amb els extrems tancats on hi va col·locar aigua i, a la base, una esfera amb líquid de color a dins, que a l’escalfar-se pujava per el tub. El fet d’utilitzar aigua provocava problemes en la medició, pel fet que aquesta es congela a l’arribar als 0º i per això es va substituir per alcohol, que no fa aquesta reacció.

Va ser Santorre Santorio, també anomenat Sanctorius de Padua, un fisiòleg, físic i professor italià, que el 1612 va introduir una graduació numèrica a l’invent de Galileo i li va donar un ús mèdic, utilitzant-lo per primer cop per mesurar la temperatura humana. Ara bé, el disseny de l’aparell encara no era el més idoni i encara tenia problemes de medició. Va ser Fernando II de Medici, Gran Duc de Toscana i aficionat a la ciència, que

16 | COMG

El 1665, Cristian Huygens va donar origen al sistema centesimal i donat que a Suècia era més interessant mesurar el fred que el calor, se li va assignar 100 al punt de fusió del gel i 0 al punt en que l’aigua s’evapora, valors que va invertir el naturalista Carl von Linneo. En base a això, el 1740, el suec Anders Celsius va proposar els punts de fusió i ebullició de l’aigua al nivell del mar com a punts fixes i crea un termòmetre que calibrà utilitzant l’escala cenesimal: es crea l’escala Celsius, anomenada després centígrada, utilitzada internacionalment per tots els treballs científics.

En el camp mèdic, la relació de la temperatura amb la febre i les malalties va ser analitzada per diferents científics i metges que no relacionarem aquí per falta d’espai. Un dels més importants va ser Carl Reinhold August Wunderlich, que va diagnosticar que la febre no és una malaltia sinó un símptoma i que la seva avaluació era tant important com la mesura del pols. Va descriure que no hi havia una temperatura normal sinó una franja de normalitat entre 36.3 i 37.5 ºC i que temperatures majors o menors suggerien malalties.

La popularització del termòmetre es fa realitat quan el 1866, Thomas Clifford Allbutt dissenya un termòmetre portàtil per a ús clínic, de 12 cm, que és capaç de prendre la temperatura en menys de 5 minuts.

e // Notícies Amb aquest breu recorregut per la història, veiem que des de la seva invenció, el termòmetre ha evolucionat molt, sobretot a partir del desenvolupament dels termòmetres electrònics digitals. A l’Estat Espanyol es prohibeix el termòmetre de mercuri el 2007, per ser considerat tòxic i perillós per la salut. l termòmetre que conservem al fons de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, és un aparell de mercuri, de finals del s.XIX, procedent del fons del Dr. Salvador Tarrades Ustrell, amb número de registre 4595.

Sant Feliu de Guíxols s’endinsa al món dels balnearis i banys de mar El passat juliol, la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural i l’Espai del Metge i de la Salut Rural, van organitzar la quarta edició dels cursos d’estiu que venen desenvolupant des de 2009. Enguany, el tema a tractar era “Aigua i Salut, Balnearis i Banys de Mar” i durant tres dies, de manera itinerant entre Sant Feliu de Guíxols, Santa

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

COMG | 17

e > Acte de cloenda del curs d’estiu. D’esquerra a dreta: Dr. Benjamí Pallarès (President del C.O.M.G), Sra. Anna Mª Geli (Rectora de laUdG), Sr. Joan Alfons Albó (Alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) i Eloy Martos (President de la Red de Universidades Lectoras).

// Crèdits Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm, s’han desenvolupat conferències, visites i taules rodones que han anat desgranant de manera multidisciplinar el món relacionat amb els Banys de Mar i Balnearis a casa nostra.

Multitud de disciplines han interrelacionat amb la temàtica, s’han pogut escoltar textos literaris, visitar espais arquitectònics, restes arqueològiques, conèixer el passat, el present i també el futur d’un àmbit de la salut tan important al nostre territori com és el de la balneoteràpia o turisme balneari.

El curs es va enriquir considerablement al acollir durant tres dies als membres de la Red de Universidades Lectoras, que han participat com a públic durant la seva estada a la ciutat.

Els resultats de les investigacions presentades es podran llegir a la publicació que es realitzarà de les actes, que editarà Marcial Pons.

Podeu llegir l’article complet del curs a la plana web www.udg.edu/salutrural

18 | COMG

Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.

Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.

Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols.

Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

AGRUPACIÓ de CIÈNCIES MÈDIQUES i de la SALUT de GIRONA ASSOCIACIÓ de CIÈNCIES MÈDIQUES de l´ALT EMPORDÀ FILIAL de la GARROTXA VOCALIA de GIRONA de la CAMFiC ORGANITZAN:

Actualització

sobre la

Patologia Osteomuscular

Data:

Comité Científic:

Dissabte, 20 d’octubre de 2012

Dr. Antonio Rodríguez Dr. Antoni Viñas

Horari: de 9,00 a 14,00 h.

Lloc:

Introducció:

Sala d´Actes de l´Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona C./ Campcardós, 37-39 17006 Girona

Les malalties osteomusculars són un dels motius de consulta més freqüents en l'atenció primària i en moltes ocasions l'abordatge d'aquestes patologies no es realitza d'una manera uniforme.

Agrupació de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona Tel: 972 211 353 Enviar inscripció a: acmg@academia.cat

Realitzar una jornada en què participin diferents especialistes que tracten aquestes malalties ajudaria a la millora en el seu tractament.

Socis de les filials: gratuït No socis: 30 € (Ingrès Banc Sabadell 0081 0377 93 0001082610) Places limitades a 50 assistents per rigurós ordre d´inscripció

Revisar l'evidència actual sobre l'abordatge de la patologia osteomuscular entre les diferents especialitats que intervenen en el seu tractament.

Organitzadors i coordinadors de la Jornada: Dr. Gabriel Coll de Tuero, President de l´Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona.

Dr. Carles Camps, President de l´Associació de Ciències Mèdiques de l´Alt Empordà.

Dra. Glòria Bassets, Presidenta de la Filial de la Garrotxa.

Dr. Josep Figa, President de la Vocalia de Girona de la CAMFIC.

Objectiu:

Demanada Acreditació al Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries

Programa 9:00- 9:15 h.: Entrega de documentació

11:30-12:00 h.: Actualització sobre l’ús dels condroprotectors Dr. Antonio Rodríguez Poncelas ABS Anglès

9:15-9:30 h.: Presentació de la Jornada 9:30-10:00 h.: Actualització del tractament de la lumbàlgia i ciatàlgia.

Dr. Miquel Sala Gòmez Reumatòleg. Hospital de Figueres

12:00-12:30 h.: Evidència de les medicines alternatives en la patologia osteomuscular Dr. Ishar Dalmau Santamaria 12:30-13:00 h.: Actualització sobre la profilaxi tromboembòlica en la cirurgia traumatològica Dr. Antoni Castro Medicina Interna. Hospital Dr. Josep Trueta

10:00-10:30 h.: Actualització del tractament de l’osteoporosi.

Dra. Marta Zwart Grup de l’Osteoporosi de la Camfic 10:30-11:00 h.: Actualització sobre l’ús d’AINEs i els seus efectes adversos gastrointestinals Dra. Miriam Sàbat Digestòloga. Hospital Santa Caterina. Salt

13:00-13:45 h.: Actualització de les indicacions de la fisioteràpia en la patologia osteomuscular Dr. J. Gabriel Pérez Karduss Servei de Rehabilitació. Hospital St. Jaume d'Olot.

13:45:14:00 h.: Conclusions i Cloenda

11:00-11:30 h.: Pausa

Actualització

s o b r e

l a

Patologia Osteomuscular

Dissabte 20 d´octubre de 2012

COMG | 19

Agrupació ciències mèdiques

Informació i inscripcions:

// Recerca de l’excel·lència en la recuperació auditiva

> El Dr. Jürgens durant una ponència sobre l’Abordatge Endo-Meatals (AEM) davant l’atenta mirada dels oients

// Els Implants Coclears Híbrids incorporen tot un ventall de sons quotidians al pacient sense destruir-ne cap d’antic

Opinió

E

l món de la cirurgia otològica va fer un gran pas endavant el 20 de juliol de 2011 a l’Estat Espanyol. En aquesta data el Dr. Víctor Slavutsky i el Dr. Albert Jürgens Mestre van realitzar el primer Implant Coclear Híbrid, sobre la pacient Ana Mª Baserba, en un cas de sordesa parcial d’aguts. El resultat va ser una recuperació auditiva dels aguts d’un 25% a, aproximadament, un 60% (segons les sensacions de la pacient) sense cap mena de pèrdua en els greus. Per a la pacient va significar no perdre cap so anterior i incorporar-ne a la seva vida d’altres tant quotidians com la trucada d’un mòbil, el cant dels ocells, la música, la televisió o la nitidesa d’una conversa.

El gran èxit dels Implants Coclears Híbrids (ICH) amb l’Abordatge Endo-Meatal, tècnica

20 | COMG

quirúrgica mínimament invasiva que realitzen els Drs. Jürgens i Slavutsky a Clínica Girona, és conservar els restos auditius de la còclea (els greus) i estimular-los amb un audiòfon integrat a la part externa del propi Implant. S’aconsegueix amb una guia portadora d’elèctrodes més curta, evitant cap trauma sobre la còclea apical.

Els aguts, per la seva banda, s’hi afegeixen mitjançant estimulació elèctrica. Ambdues parts, acústica i elèctrica, funcionen de forma coordinada, omplint de riquesa auditiva la vida dels pacients.

o dit molt més de tot. Quan apago l’aparell se m’apaga el món” I per a un nen?

“Té menys opcions de desenvolupar-se intel·lectualment, perquè si no sent no parla, i això el limita” Vostè es va operar als 54 anys, per què no abans?

“Per una manca de coneixement absoluta.

De fet, jo anava a la consulta del Dr. Jürgens pensant que sortiria d’allà amb un audiòfon convencional i ens va descobrir els Implants Coclears”

> La part interna de l’Implant Coclear, que consta d’un Iman i de les guies portadores d’elèctrodes cap a la còclea

// Recuperant l’altra meitat L’Ana Maria va començar a notar pèrdua d’audició des de la infantesa, però va ser en la seva transició de l’adolescència a l’etapa adulta que la situació es va fer insostenible.

“La sordesa em va crear molta crispació.

M’havia tornat una persona tancada”.

Com és una vida sense sons? “És una vida a mitges. Jo sento que m’he perdut moltes coses i que podria haver gau-

> La part externa d’un Implant Coclear Híbrid és gairebé idèntica a un IC normal, però incorpora un audiòfon per incrementar l’audició dels greus

COMG | 21

o > L’audiometria amb els resultats de la intervenció sobre la pacient de 54 anys Ana Maria Baserba

Un record del primer dia de la seva nova vida?

“Vaig anar a passejar al vespre i quan vaig sentir tocar les campanes no podia parar de plorar de l’emoció. Va ser el primer so que vaig descobrir, i ara cada dia en descobreixo un de nou” El resultat?

“Recomano a tothom sord que es faci aquesta operació. Cada vegada que sento el telèfon tinc una alegria. Aquest forma part d’una llarguíssima llista de sons quotidians que cada cop anava perdent” Però la intervenció és cara... “És que jo crec que hauria d’entrar per la Seguretat Social. Per això la d’AGICAEM em sembla una gran iniciativa. Sentir hauria de ser un dret, i ara mateix sembla un luxe”

22 | COMG

// Per una vida més plena AGICAEM també considera l’audició com un bé de primera necessitat i un dret de qualsevol ésser humà. Per això apropa els Implants Coclears, híbrids o no, a aquelles persones que no tenen recursos per operar-se. La causa humanitària de l’associació gironina posa èmfasis en la recerca de la millor fórmula per a la recuperació auditiva, tant en cirurgia com en tecnologia. Sobretot per al tractament dels nens, als que dóna absoluta prioritat dins la planificació de les seves intervencions.

Javier Pericet

(Cap de Premsa d’AGICAEM)

E

n relació a la polèmica sobre l’atenció als ciutadans que no consten com acreditats a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, amb l’entrada en vigor, en data 1 de setembre de 2012, del Reial decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat 0 de beneficiari a efectes de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics, a través del Sistema Nacional de Salut transcrivim, per al vostre coneixement, la nota del Departament de Salut1:

Boi Ruiz, ja va manifestar la necessitat de mantenir el model del sistema sanitari estatal com a model de sistema nacional de salut universal. El nou Reial decret determina que, a partir del dia 1 de setembre, els ciutadans empadronats que no tinguin reconegut el dret a l’assistència, com no sigui que tinguin convenis establerts entre els diferents estats, tindran dret d’accés a les urgències, a l’atenció als menors de 18 anys i a l’atenció a l’embaràs i al part.

“El Departament de Salut garanteix l’atenció sanitària a càrrec del CatSalut a tots els ciutadans que viuen a Catalunya

A Catalunya hi ha 600.000 persones que no han estat reconegudes per l’Institut Nacional de la Seguretat Social, d’aquestes 180.000 són estrangers sense permís de residència.

La resta, 420.000 persones amb ciutadania espanyola hauran d’acreditar la seva condició d’assegurat o beneficiari davant l’INSS i, d’aquesta manera, aconseguir l’assistència sanitària de ple dret. A tots se’ls hi regularitzarà la seva situació en un període de sis mesos, en el decurs dels quals seguiran tenint accés a l’assistència sanitària integral.

La regularització de l’accés a l’assistència sanitària de les persones estrangeres empadronades que no tenen condició d’assegurat ve motivada per evitar perjudicis per a la salut d’aquestes persones que es poden produir en cas de no rebre l’esmentada assistència, evitar un augment de la vulnerabilitat dels col·lectius de risc d’exclusió social i també els riscos generals en l’àmbit de la salut pública i comunitària que poden provocar un conjunt de malalties infeccioses sense control.

600.000 persones que viuen a Catalunya no han estat acreditades com a assegurades per l’Institut Nacional de la Seguretat Social; d’aquests 180.000 són ciutadans estrangers • Aquest col·lectiu manté l’accés a l’assistència sanitària integral i en sis mesos adequarà la seva situació administrativa a la normativa actual • El CatSalut estableix uns períodes de carència per evitar situacions d’accés indegut a l’atenció sanitària •

A partir del dia 1 de setembre, entra en vigor el Reial decret 1192/2012, de 3 d’agost, pel qual es regula la condició d’assegurat i de beneficiari a efectes de l’assistència sanitària a Espanya, a càrrec de fons públics, a través del Sistema Nacional de Salut.

Aquesta llei desenvolupa el concepte de persona assegurada i beneficiària amb dret a l’assistència sanitària a Espanya.

En aquest sentit, el conseller de Salut, 1 Data de publicació de la nota de premsa: 31/08/2012 Per veure tota la nota de premsa: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/ AppJava/notapremsavw/detall.do?id=160088&idioma=0&departamen t=9&canal=10

COMG | 23

A Dreta Llei

// Posició del departament de salut sobre l’atenció sanitària als ciutadans que no consten acreditats a l’institut nacional de la seguretat social

a

Estrangers nouvinguts sense permís de residència Pel que fa a les persones nouvingudes, poden demanar l’accés a l’atenció sanitària a càrrec del CatSalut a partir del moment en què puguin acreditar tres mesos d’empadronament continuat a Catalunya. En el moment en què se’ls registri i se’ls lliuri un document d’accés a l’assistència renovable anualment, tindran dret a l’atenció primària, prestació farmacèutica (copagament 40%) i als programes de salut pública, a més de l’assistència que estableix el Reial decret (urgències, atenció dels menors de 18 anys i atenció a l’embaràs i al part). Serà a partir de l’any d’estada reconeguda i continuada a Catalunya que s’ampliarà l’atenció a l’assistència especialitzada programada prèvia validació pel CatSalut.

24 | COMG

Estrangers empadronats a Catalunya als quals l’Institut Nacional de la Seguretat Social no els ha reconegut l’assistència sanitària Al registre central d’assegurats (RCA) del Servei Català de la Salut, hi consten un total de 7.649.848 ciutadans, dels quals 180.000 són estrangers sense permís de residència que no compleixen els criteris d’assegurament del Sistema Nacional de Salut, segons el Reial decret que entra en vigor l’1 de setembre.

Aquest col·lectiu tindrà de termini fins el dia 31 de març de 2013 per poder acreditar la seva situació i tenir accés a l’assistència de cobertura pública. Durant aquest termini no es veurà afectat el seu accés a l’atenció sanitària. Per tal de concretar els passos que han de seguir aquestes persones en situació de residència irregular, el CatSalut i les entitats proveïdores els informarà de la documentació que hauran d’aportar, un cop

a comprovat que no consten com a assegurats per part de l’INSS. La documentació que hauran de presentar al seu centre d’atenció primària (CAP) és: el document que acrediti la seva identitat; el full d’empadronament, amb un mínim de tres mesos d’empadronament previ a la sol·licitud; i document que acrediti que tenen uns ingressos inferiors a la renda bàsica per a la inclusió i protecció social.

Un cop presentada tota la documentació, en aquells casos que acreditin que fa més d’un any que estan empadronades a Catalunya de forma continuada, tindran dret a l’assistència sanitària integral i se’ls facilitarà un document, renovable anualment, que els donarà l’accés a l’assistència sanitària, només a la xarxa assistencial de Catalunya i no es podrà fer servir a d’altres comunitats autònomes ni donarà dret a la targeta sanitària europea.

El col·lectiu d’estrangers empadronats a Catalunya que, tot i la seva regularització, no faci un any que visquin a Catalunya, disposaran d’un document, d’accés a l’assistència sanitària, de renovació anual, i tindran accés a l’atenció primària i als programes de salut pública, a més de l’atenció que estableix el Reial decret (urgències, atenció dels menors de 18 anys i atenció a l’embaràs i el part).

Comissió d’accés excepcional a l’atenció especialitzada programada En cas que la persona que sol·licita l’accés a l’assistència sanitària estigui en situació de gravetat o necessitat inajornable d’atenció, i no disposi dels requisits necessaris per ser considerat assegurat del registre central d’assegurats del Servei Català de la Salut, s’establirà un accés de caràcter excepcional mitjançant la valoració de cada cas.”

Assessoria Jurídica COMG

COMG | 25

//Vacances, mar o muntanya?

J

o no tinc cap mena de dubte, muntanya vora la mar. Per a mi, Romanyà de la Selva, al bell mig de les Gavarres, és el lloc ideal per descansar.

Començar el dia amb la sortida del Sol des del Puig d’Arques, amb la magnífica vista de l’Empordà. Continuar amb un passeig pel mercat de Sant Feliu. Anar al mirador de les Mirandes a escoltar el cant de les cigarres en plena calor; i per finalitzar el dia, l’espectacle de la posta de Sol darrera el Montseny, assegut davant de l’església romànica de Sant Martí de Romanyà.

A la nit, contemplar les estrelles, enmig la foscor, especialment la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç.

Dr. Josep Joan Carreras Fígols

É

s difícil de contestar. Penso que els nostres records condicionen les nostres preferències. En el meu cas vaig néixer a un poble de mar i he passat tota la meva infància i joventut amb el mar com escenari. Quan sóc al mar, totes les vivències viscudes a aquell període se’m tradueixen, automàticament, en emocions que són la reproducció de les què llavors vaig descobrir. Per això defenso el mar. Penso que aquests mateixos arguments, i sempre per la via d’evocació emocional, són igual de vàlids pels que defensen la muntanya..

Dr. Joan Titus Boher

M

Àgora

ar i muntanya no són excloents. Molts entorns propers ens ofereixen la possibilitat de gaudir plenament del millor de cada lloc, be sigui l’aire del mar o el silenci de la muntanya. Si ens centrem en el període de vacances estival, prefereixo perdre’m per la muntanya, allà on només si arriba caminant, on el silenci esdevé el teu company i el cel s’apropa a nosaltres amb més força. El contacte amb l’entorn es fa més intens, l’observació contemplativa dels paisatges, el vol suau dels ocells solitaris, l’aigua fresca dels rierols, la presència d’autèntics jardins florits plens de colors i formes, el plaer de caminar per caminar i d’arribar a on ens porti el dia.

I quan t’acomiades de la muntanya és quan més necessito trobar-me amb el mar.

Dra. Rosa M. Jaumà Pou

26 | COMG

// Resum d’activitats

’ estiu al COMG-Ajuda ha estat molt productiu. Hem continuat treballant amb els nostres projectes.

L

és per ensenyar-los el funcionament de l’ecògraf i com l’utilitzem aquí per fer ecografies obstètriques.

Mali: ara ja podem dir que la Maternitat està acabada del tot. El juliol varem enviar a través d’un camió (que els expatriats de Mali baixen des de Girona a Bamako uns quants cops l’any) un ecògraf, unes balances de nadons i unes bateries per tal de proporcionar llum al complex a través de les plaques solars. O sigui, que ja ho tenen tot per treballar com ells ens ho van plantejar. Solament falta anar-ho a revisar i començar a fer la formació i això ho farà aquest proper desembre una comissió del COMG-Ajuda juntament amb una ginecòloga. El fet d’anar amb una ginecòloga

El projecta de lluita contra la MGF també està avançant i anirà molt bé l’anada a Flabougoula per així valorar l’efecte i resultats de la nostre col·laboració sobre el terreny.

Guinea: en el article anterior varem comentar que no havíem pogut treballar en aquest projecte ja que els contactes de Guinea no eren en el seu país. Doncs bé, finalment aquest estiu hi han pogut tornar-hi i hem tornat a engegar-lo. Mentrestant una altra ONG gironina ha fet un pou d’aigua a 200 metres del Centre de Salut de Sarekaly i COMG-Ajuda ha invertit la resta de la subvenció que ens havien

COMG | 27

Comg - Ajuda

> Canalització d’aigua al Centre de Salut de Sarekaly Guinea

a

> Centre Sanitari de Thille Senegal

concedit per fer una canalització des del pou d’aigua fins al Centre. Ara ens han presentat un projecte “verd solar” en el qual el COMGAjuda s’està plantejant col·laborar-hi.

Darrerament hem rebut demanda de collaboració de nous projectes. Com ja varem comentar a l’article anterior dos ONG’s de Senegal ens els varen presentar. Mauritània (Nouakchott) també ens n’ha presentat un aquest estiu. Desitgem poder-los incloure en la nostra tasca però per això és important abans de comprometre’ns valorar les nostres possibilitats ja que engegar-lo requereix d’un estudi de camp i un seguiment. Us animem a tots els col·legiats un altre cop a participar-hi.

Durant l’estiu Musa Camara de Gambia (Centre General Brochurefina) aprofitant la seva estada a Girona, ens ha vingut a donar les gràcies pel nostre suport en el seu projecte sanitari. COMG-Ajuda ha col·laborat amb

28 | COMG

l’enviament de medicaments i material cada vegada que ens ho han sol·licitat.

Amb motiu del 5è aniversari, Banc Farmacèutic vol donar les GRÀCIES a tots els ciutadans, voluntaris, farmacèutics i institucions que fan que actualment estiguem ajudant a 15.000 persones que no tenen recursos econòmics per comprar els medicaments que necessiten, degut a la situació d’exclusió social i de pobresa en la qual es troben immersos.

Per això, Banc Farmacèutic va organitzar un acte d’agraïment a tots els que ho fan possible el passat 19 de Setembre al COFB. Recordeu que la campanya realitzada enguany a Girona es va poder realitzar amb el suport del COMG-Ajuda.

Comencem la tardor amb empenta i us animem una vegada més a ajudar-nos a tirar endavant tant els projectes en els que estem treballant com en els nous que ens estan oferint.

// Conferència del Dr. Ramon Brugada

Genètica cardíaca: La prevenció de la mort sobtada

El Dr. Brugada va iniciar la conferència fent un petit repàs de l’anatomia i fisiologia del cor.

La mort sobtada és una de les causes més freqüents de mort i el poder actuar dins dels primers deu minuts és d’una importància vital ja que el cervell no suporta més de deu minuts sense oxigen.

En les morts sobtades hi trobem un 80% per causa orgànica demostrable i un 20% sense causa demostrable macroscòpicament. En aquest grup incloem les cardiopaties genètiques. Les malalties genètiques cardíaques són malalties que tenen unes alteracions en el seu gen que en determinades circumstàncies poden actuar sobre la transmissió elèctrica del cor

desencadenant una arítmia que pot ser mortal si no es fa un shock amb un desfibril·lador dins dels deu primers minuts de la crisis. És de suma importància la prevenció de les cardiopaties, començant ja en la infància regulant el menjar i evitant l’obesitat, fent exercici moderat, amb una revisió cardíaca per tots el qui comencen a practicar un esport, menjant dieta mediterrània, evitant l’estrès, etc. Menció especial per les cardiopaties congènites en les que és necessària explorar alteracions genètiques als familiars dels morts per dita causa a fi de tractar-los preventivament amb betabloquejants per evitar una arítmia que pot ser mortal. Tot això necessàriament acompanyat d’una bona xarxa de desfibril·ladors.

El Dr. Brugada va venir dels Estats units per a liderar el projecte de la nova facultat de medicina de Girona i també com a director del Centre de Genètica Cardiovascular a la Universitat de Girona.

Va ser llargament aplaudit i felicitat per la seva conferència.

COMG | 29

Jubilats

E

l Dr. Marquès, com a president de la nostra secció va agrair al Dr. Brugada la seva gentilesa per venir a impartir i compartir els seus treballs sobre genètica cardíaca. Tot seguit va presentar a la Dra. Rosa Mª Jaumà, vocal del COMG, en representació del president del COMG, Dr. Pallarès, que no va poder assistir per motius d’agenda. La Dra. Jaumà va glossar la figura internacional del conferenciant i va resumir el seu ampli i extens currículum.

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants.

Senzillament diferent.

DIADA 11S12 Ja ens podem morir!

Alguns metges ens han comunicat amb llàgrimes als ulls que ja es podien morir. Han flairat l’aire primaverenc de la terra promesa.

Han vist com les aigües del mar de l’esperança s’obrien per permetre el pas de milers i milers de catalans i catalanes, de totes les mides i colors, però amb un sentiment comú, fugir d’una terra erma, ingrata, eixuta, incapaç de fer brotar res que no siguin males herbes com a resposta a una sembra amorosa.

Ja ens podem morir! Exclamen els metges que se’ls entravessen els pronoms febles.

Opinen que el poder, d’existir, millor que es trobi a Madrid que a Barcelona. Que més que una escissió és una amputació traumàtica que sense cap mena de dubte acabarà amb gangrena.

La conselleria demana prudència. Si el desés col·lectiu a favor o en contra de la pàtria es fa inevitable, cal que es faci de forma esgraonada – com la tornada dels automobilistes a les acaballes d’agost - més que res perquè es puguin cobrir les places sense entrebancs.

Una abraçada!

Si l’escissió de Catalunya de la resta de la península Ibèrica és un fantasma que recorre els nostres carrers, les nostres planes i serralades, la fusió és una andròmina que s’ha escapat del baül dels records. En èpoques en què la paraula crisi es feia servir per parlar d’un matrimoni o del mateix Barça, la política de a veure qui la té més llarga feu proliferar aeroports, aves, pavellons… i també hospitals. Ara que la paraula crisi és una piranya voraç toca donar una oportunitat a les mides més modestes. L’hospital Josep Trueta I el Parc Hospitalari Martí i Julià estan destinats a fusionar-se com els teletubis.

Quin nom li posarem? Perquè el nom fa la cosa. La conselleria ens diuen que especulen en dos noms. El primer, per fer contents als qui se’ls entravessen els pronoms febles,

30 | COMG

seria Hospital Álvarez de Castro. La segona opció, la que té més números d’anar a missa, és la d’Hospital Doctor Rafael Casanovas.

Que l’ex conseller en cap durant l’any 1714 no era metge? Potser no. Però ja se sap que els biògrafs dels mites a vegades se’ls escorre la tinta o un rajolí de baves.

FLOR DE CACTUS Consultori sexològic a càrrec de la Dra. Olívia Miramar.

Pregunta: Creu Dra. que el pene és un apèndix virtual, una mena d’estat mental? Fa un mes la meva dona convidà a sopar el seu ex i a la seva companya. Portaren un cake amb un sabor deliciosament amargant. El meu antecessor en el llit ens digué que l’havia comprat on line a Birmània i que estava fet de fetge de tauró confitat. Des d’aleshores experimento com el meu pene s’encongeix i atemorit i més i més petit acaba buscant aixopluc al interior del meu ventre. La meva dona em diu que la seva paciència no és com el univers, que tot té un límit. Orienti’m Dra. Resposta: El pene, senyor meu, és un apèndix real, funció del qual està més que demostrada. Vostè pateix el que es coneix en terminologia oriental com a Koro, una situació angoixant, traumàtica, de dol m’atreviria a dir, en què l’afectat experimenta la desaparició del seu més preuat tresor. Com es tracta?

Si durant vint-i-quatre hores es convenç que

t el seu pene no té potes, es podria arribar a curar. Li queda a la seva companya la paciència suficient com per subjectar-li durant tot un dia el seu pene temorenc? Si no fos així el pot subjectar lligat al pany d’una porta. Espero haver-li estat d’utilitat. Dra. O.M. FIGA FLOR Espai de creixement personal a càrrec del coaching Samal Lamas.

Avui WALLING. Com indica el seu nom es tracte de parlar a una paret. Una paret és equànime, no et jutja, no predica, no riu de les teves confessions, no pensa: quin imbècil! És respectuosa, amable i no es cansa d’escoltar. I el que és important, es de franc. Si fins ara era una pràctica poc coneguda es devia a una conxorxa de psicoanalistes, psiquiatres, psicòlegs, apòstols de l’autoajuda, predicadors o de l’associació en favor del suïcidi. Es recomana que la paret sigui blanca. Ara bé, si poseu una fotografia de la vostra mascota, d’una santedat, de l’arc de sant martí o de la senyera, els efectes seran els mateixos. Postura còmoda, respiració tranquil·la i obriu les portes del cor de bat a bat. Que us preocupa?

A l’hospital no us consulten els casos complicats? A la vostra parella se li escapa el riure quan practiqueu la còpula? Us preocupa el vostre karma? I etcètera. Acabareu amb un rostre transfigurat i un esperit joiós.

PERLES DE SAVIESA Educació és el que la major part de la gent rep, molts transmetren o pocs tenen.

Karl Krauss Compte amb l’home que diu que s’han de posar les coses en ordre. Posar les coses en ordre vol dir posar les coses sota el seu control.

Denis Diderot L’experiència no té cap valor ètic. És el nom que donem als nostres errors.

Un home pot ser feliç amb qualsevol dona amb la condició que no se l’estimi.

Oscar Wilde NOU DICCIONARI THT FUNCIONARI: Paradoxalment la seva etimologia és funcionare. Vist que si treballes poc o molt poc guanyes el mateix, alguns consideren que l’origen de funcionari és ocupare.

Ocupar una cadira. Arribarà un dia que els funcionaris se’ls coneixerà com okupes.

FUNERÀRIA: Empresa de transports que envia la mercaderia a un destí incert.

FUTBOL: Esport que és més un esport. El descregut Montalban parlava de religió.

Mentre el transfuguisme entre les religions és freqüent - alguns cristians amb artrosi de genoll es fan budistes o islamistes si pretenen rebaixar el colesterol - els casos en el món del futbol són excepcionals. Els contestataris de l’espanya en blanc i negra deien que el dictador se’n portaria el futbol a la tomba. Infeliços! Era com dir que una vegada recuperades les llibertats polítiques la gent només menjaria bledes o deixaria de practicar sexe.

FÚTING: Córrer sense una necessitat imperiosa. Només per esport. Abans els que corrien amb “calçotets pel carrer” (Quim Monzó dixit) eren capturats i se’ls aplicava la llei de vagos i maleantes. En l’actualitat els desafectes al fúting són considerats ganduls de mena i sospitosos d’ideologia antisistema.

Jordi Costa

COMG | 31

// Acords Junta 9 de maig de 2012 S’aprova unànimement l’acta del 25 d’abril de 2012.

S’acorda que la Dra. Soler farà una nota reconeguent la tasca del Dr. Franch, antic gerent de l’IAS. 23 de maig de 2012 S’aprova unànimement l’acta del 9 de maig de 2012.

S’acorda renovar el contracte del mecenatge amb Temporada Alta 2012.

S’acorda que s’enviarà un correu electrònic a la Societat Catalana de Mediació en Salut exposant-los que la Junta de Govern posposa formar part d’aquesta societat.

S’acorda, en cas de que legalment sigui possible, personar-se com acusació en el procediment penal que pugui obrir-se com a conseqüència dels fets denunciats pel Dr. LomaOsorio.

S’aprova el moviment col·legial amb 7 altes i 24 baixes.

S’acorda que el Gerent presentarà als membres de la Junta de Govern un llistat actualitzat de tots els convenis que té el COMG .

S’acorda que la Corredoria podrà vendre assegurances en tots els àmbits sanitaris i a les empreses amb qui el COMG o la mateixa corredoria tingui un conveni establert, sigui aquest d’àmbit sanitari o no.

Col·legi

S’aprova que el COMG continuarà donant dues beques de matrícula a dos estudiants de Medicina.

S’aprova que des de comunicació es publicarà al butlletí la notícia de les bones notes dels estudiants de medicina becats pel COMG. S’acorda fer una reunió amb la Presidenta de COIGI per a presentar-li el document de de-

32 | COMG

legació de confiança que el COMG farà extensiu als seus col·legiats.

S’acorda la creació d’una secció volunatària de metges per a la independència i que la Presidenta sigui la Dra. Cristina Soler.

S’acorda fer el pagament del 0,7% del pressupost anual del COMG al COMG-Ajuda (5.000€) aprovats per Assemblea.

13 de juny de 2012 S’aprova l’acta de Junta de Govern del 23 de maig de 2012.

27 de juny de 2012 S’aprova unànimente l’acta de la Junta de Govern del 13 de juny 2012.

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref 02/11.

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref 19/11.

S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref 05/12.

S’acorda que es faci una cata al paviment del carrer Auriga per tal de saber l’estat de la tela esfàltica.

S’acorda que es farà un homenatge pòstum per la donació que el Dr. Ribas fa de material mèdic al COMG i des del Departament de Comunicació es farà una notícia al web i al butlletí del COMG. S’acorda que des d’Assessoria jurídica es redactarà un conveni de donació del material del Dr. Ribas.

BAIXES PER DEFUNCIÓ MONTSERRAT MIR MATEU JORGE JUAN SOERGEL DE LA ROSA RAMON TRIES RUBIES MARIANO SELER FISAS JORDI GAY CASAÑÉ

GIRONA LLORET DE MAR BARCELONA BEGUR ST. FELIU DE GUÍXOLS

// Un assassí a la costa brava

La primera frase del protagonista, el Dr. Schlosser a l’obra és <<Sóc metge de capçalera>>. El periodista i amic Lluís Bonada va publicar una entrevista a l’autor, a la revista El Temps, el 24 de maig. Preguntat sobre la ubicació de l’acció, Koch reconeix que és la Costa Brava, on estiueja, tot i que la crítica l’ha volgut situar a la Costa Blava, la Toscana i a altres indrets. Més concretament, ens parla d’un lloc entre Calella de Palafrugell, Llafranc, Tamariu i Pals. La proximitat, per tant, està servida. A les seves preguntes, dóna algunes claus sobre el seu personatge: És un assassí que no és un monstre, fins i tot cau simpàtic, és atent amb la seva família i el lector pot arribar-se a identificar amb els motius de la seva venjança. Sens dubte, observa la feina i la vida amb un cinisme que serà desagradable al lector metge, però

que el portarà a algunes reflexions que, més o menys sinceres, l’apartaran de l’autocomplaença. El periodista l’interroga: <<Sabeu si hi ha gaires metges que actuen amb la mateixa insensibilitat respecte dels seus pacients?>> Resposta: <<Crec que sí. La majoria de metges de capçalera m’han dit que una part considerable acaben així...Més d’un metge m’ha dit “gràcies” perquè hi he dit coses que públicament i de manera oberta no poden dir.>> Quines són aquestes coses?: L’expressió d’uns sentiments socialment incorrectes de repulsió per la professió i pels pacients, una sensació de desconsideració dels especialistes i del personal hospitalari envers el metge de capçalera, una percepció de futilitat de la feina...Koch no és metge, i de fet el lector se n’adonarà davant d’algunes imprecisions tècniques que comet, però en deu conèixer més d’un, alguna conversa hi deu haver mantingut o és molt intuïtiu.

En qualsevol cas, aquest mateix lector es veurà empès a reflexionar sobre si ell mateix ha pensat de manera semblant. Especialment interessant és el personatge secundari d’un professor expulsat de la universitat per les seves opinions radicals, el Dr. Aaron Herzl, possiblement inspirat en un catedràtic real que havia iniciat estudis més o menys heterodoxes sobre la personalitat dels criminals. Les seves opinions són la destil·lació d’aquell pensament coherent, lúcid però carregat de cinisme que esmentàvem al principi.

Només per fer un tast del parer que al Dr. Schlosser li mereixen els seus pacients: <<Tinc llista d’espera...Els pacients confonen temps amb atenció...El que em cal saber en un minut ja ho he vist, els altres dinou els omplo amb atenció...Cap metge de capçalera no vol que se li mori gent a la consulta. A casa, el que vulguin. A casa seva, a mitja nit, al seu propi llit.

Si és el fetge el que rebenta, normalment ni són a temps de trucar. De totes maneres, l’ambulància arribaria massa tard...Faig cara d’interès.

COMG | 33

Opinió

Els metges no sempre som els bons de l’obra.

I és que no tots els metges són bons per naturalesa. No ens hauria d’estranyar: poques professions hi ha tan idealitzades de portes enfora i tan denigrades en la intimitat. La literatura, el teatre, el cinema acostumen a incloure metges com a protagonistes o com a personatges secundaris tallats amb el patró de la honestedat i l’entrega al proïsme. La realitat no és aquesta, òbviament. La història recent ens a donat a conèixer metges molt sinistres. Em passen pel cap Radovan Karatzic, poeta i psiquiatre de Sarajevo, genocida en el seu temps lliure, responsable del setge de la ciutat i de la matança de Srebrenica, o Baixar al-Assad, oftalmòleg a Damasc i a Londres, arribat al poder de Síria, de rebot, per la mort del seu germà gran i destinat a ser l’assassí de milers de compatriotes. Però no són aquests fenòmens extrems els que motiven el present article sinó altres de més modestos. Sense anar més enllà, els d’una novel·la que ha circulat aquest estiu per les llibreries: Una casa amb piscina, de l’escriptor dels Països Baixos, Herman Koch. Koch no és un acabat d’arribar a la literatura. Ha estat traduït a una vintena de llengües i porta venuts milions de novel·les.

o Mentrestant, escric alguna cosa en un paper.

De tant en tant demano algú que es despulli darrera la mampara, però normalment ho evito. Els cossos ja em resulten prou desagradables amb la roba posada...No vull veure plecs cutanis on no passa mai l’aire i els bacteris tenen via lliure...Faig com si mirés però penso en altres coses...Alguns pacients amb prou feines poden ocultar la seva decepció. Una simple recepta? Es queden uns segons esmaperduts, fent cara d’incomprensió, amb els calçotets o les calces als genolls. Han demanat un matí lliure a la feina, volen més a canvi dels seus diners, encara que siguin diners que haurà de pagar la comunitat de persones sanes. Volen, com a mínim, que el metge els palpi, que fiqui el dit en algun lloc...no es conformen amb els anys d’experiència del metge, no n’hi ha prou que el seu ull clínic detecti de seguida què els passa perquè ja ho ha vist mil vegades i l’experiència li diu que el cas mil u no deurà ser pas tan diferent perquè ara de sobte calgui que es posi els guants de goma... Explicar la feina d’un metge de capçalera és fàcil. No ha de curar ningú, només s’ha d’assegurar d’impedir que es produeixi un flux massiu de pacients cap als especialistes i els hospitals. La seva consulta és un post avançat...És un càlcul senzill: si enviéssim a un especialista o a l’hospital tothom que ens ve a veure per una picor, una taqueta o una mica de tos, el sistema s’ensorraria...>> I, per no deixar-ho a mitges, alguns pensaments exòtics del professor Herzl: <<La cultura i l’estat de dret ens obliguen a controlar els nostres instints. Però l’instint no és gaire lluny. Espera per atacar quan ningú no li para atenció>> <<De fet, l’ull per ull, dent per dent, s’adiu molt més a la naturalesa humana que no gosem admetre públicament.>> <<En un camp de concentració, els homes amables i dolços no serveixen de res.>> <<El noranta per cent de dones troba els homes casats més atractius que els solters. Un home casat, preferiblement amb fills, ja ho ha demostrat. Que pot. Els homes solters i disponibles són com una casa que fa massa temps que és buida. Segur que té al-

34 | COMG

gun problema, aquesta casa, pensa la dona.>> <<Cal que acceptem que tot està pensat perquè l’espècie humana continuï existint...Ben mirat, un homosexual és un anticonceptiu amb potes.>> <<Els dinosaures van poblar el nostre planeta durant cent seixanta milions d’anys i després es van extingir. Quin sentit tenien aquells cent seixanta milions d’anys?

Quin malbaratament de temps! No hi ha cap línia evolutiva directa entre els dinosaures i els éssers humans. Si la humanitat i la continuïtat de l’espècie fossin tan importants, per què calien els dinosaures, primer?...Els dinosaures no senten cap curiositat per saber qui va caminar per la terra abans que ells.>> <<Els homes no volem dones caducades...No serveixen per a la continuïtat de l’espècie. Entenc les dones que troben que tot plegat és injust. Les dones són com els futbolistes de la creació: als trentacinc anys es retiren. Abans d’aquest moment, s’han assegurat de tenir un sostre sobre el cap, un marit, uns fills. Les dones es vinculen més ràpid que els homes.>> <<Considerem que un adult que intenta forçar sexualment un nen no és normal. Que és un desviat, un pacient que necessita tractament...Mirem-ho d’una altra manera, imaginem-nos que la nostra preferència sexual, tan sana, està prohibida. Et passaries uns quants anys tancat en una presó o una clínica, parlant amb psicòlegs i psiquiatres...

Finalment els hauríem d’intentar convèncer que ens han guarit... Però nosaltres sabem que no és cert: l’únic que volem és sortir com abans millor per tornar a perseguir compulsivament homes o dones, segons el cas.>> Bé, no continuo per aquest camí. Només dir que entre les virtuts de la novel·la s’hi troba, al meu parer, una notable capacitat d’”enganxar” el lector. En detriment, reconèixer que no l’he trobat cap obra mestra, amb algunes irregularitats en la trama i el desenllaç. Tot i així, no crec que sigui una lectura inútil ni avorrida...I menys per a un metge.

Dr. Daniel Palomeras