Revista 29

Revista 29:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

18/12/2013

13:25

Página 1

BUTLLETÍ INFORMATIU Número 29 - Desembre 2013 C/ Albereda, 3-5 17004 Girona

Índex OPINIÓ. Parlem del dolor crònic.

INFORMACIÓ. Informació d’interès i notícies rellevants de cadascún dels col·legis sanitaris.

CONTRAPORTADA. IV Jornada de Fisioteràpia Neuromusculosquelètica, celebrada el 18 d’octubre de 2013.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2014

Revista 29:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

18/12/2013

13:25

Per què no desapareix el dolor?

El dolor crònic és un problema comú que afecta al voltant del 20% de la població espanyola segons la Societat Espanyola del Dolor (SED). L’impacte del dolor en la vida del pacient comporta conseqüències a nivell emocional, físic, social i laboral.

Cal destacar, a més a més, que el dolor crònic és un problema de salut pública important doncs comporta una gran càrrega assistencial, així com un gran consum de recursos sanitaris directes.

El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió real o potencial segons l’Associació Internacional per l'Estudi del Dolor (IASP). Així doncs, funciona com un sistema d'alarma propi del cos per avisar-nos de l'aparició d'una lesió o malaltia, i que ens mou a realitzar una acció per tal de guarir la font que l'ha generat.

El dolor crònic, concretament, és aquell que perdura en el temps, més enllà del 3 i 6 mesos i que segueix essent-hi quan les causes que el van desencadenar ja han desaparegut. Així, el símptoma, el dolor, s'acaba convertint en una malaltia per si sola.

Les seves causes són variades. Pot sorgir de forma posterior a una intervenció quirúrgica, pot ser a causa d'una malaltia crònica com l’artritis, com a conseqüència d'una funció anormal del sistema nerviós, ...

El dolor crònic afecta de manera molt directa a les persones que el pateixen. Per aquest motiu, és important identificar-lo i derivar aquests pacients a les unitats especialitzades perquè els hi puguin realitzar un bon diagnòstic i més important, un bon tractament.

Joana Pujolràs Aguasca Infermera

Premi a la millor Trajectòria Professional El proper dia 14 de desembre a la seu del Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona, tindrà lloc l’acte d’entrega del premi a la millor Trajectòria Professional que en aquesta edició és per a la infermera Sra. Vicenta Mitjà i Juan.

Presentació Nou Codi d’Ètica El passat dia 16 d’octubre d’enguany va tenir lloc a l’auditori CosmoCaixa de Barcelona la presentació del nou Codi d’Ètica del Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya davant de més de 200 infermeres i infermers d’arreu del país.

Els treballs per redactar el nou codi d’ètica es van iniciar l’any 2011 amb la constitució d’una comissió redactora que va aplegar 16 infermeres representatives de les quatres províncies catalanes. Van formar part d’aquesta comissió les infermeres del COIGi Sra. Cristina Montero Parés, Sra. Cristina Serrabassa Funoll i Sra. Yolanda Garza Recio.

En l’acte de presentació, la coordinadora del projecte, Sra. María Gasull, va explicar les principals aportacions d’aquest nou codi d’ètica, també va remarcar que va ser el•laborat a partir d’un ampli procés participatiu, en el qual es va tenir en compte l’opinió d’infermeres expertes així com de professionals referents d’altres disciplines.

Finalment es varen contemplar les esmenes que varen fer arribar els col•legiats. La Sra. Gasull va agrair la tasca de tot l’equip redactor i el seu interès per arribar al consens.

Per reflexionar sobre l’impacte que el nou codi d’ètica tindrà en l’àmbit de la salut, el professor d’Ètica del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, va presentar la conferència “La responsabilitat per la salut i la justícia social”.

Podeu consultar el document a la nostra plana web www.codigi.cat a l’apartat de Professió/Codi d’Ètica.

2

Página 2

El Dolor Crònic “El dolor més ben tolerat és el que tenen els altres”. John Bonica El dolor crònic es defineix com un dolor que persisteix més de 3 o 6 mesos després de la lesió que l’ha provocat. Es considera una malaltia. És un dels motius més comuns de consulta mèdica i d’utilització dels Serveis de Salut.

Afecta enormement la qualitat de vida de la població general i és causa de patiment, incapacitats i importants conseqüències en l’àmbit personal, familiar i laboral junt amb alteracions físiques i emocionals. El seu abordatge valoració i tractament ha de ser interdisciplinar i representa un gran repte pels diferents professionals sanitaris.

El dolor crònic a la població adulta en el nostre país és molt elevada. Oscil·la entre un 15%-25% dels adults, xifra que augmenta fins al 50% en els més grans de 65 anys. A l’atenció primària un 30,9% de la mostra poblacional referia dolor crònic, amb un alt component neuropàtic. Malgrat la magnitud del problema i de l’interès mèdic, científic i social que suposa l’atenció i el tractament de les persones amb dolor crònic, aquest és un problema infravalorat o tractat inadequadament.

El dolor el defineix l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (International Association for the Study of Pain –IASP-) com “una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tissular real o potencial o descrita en termes d’aquesta lesió”.

En aquesta definició s’inclouen tant la sensació com l’experiència emocional desplaent. La dificultat en el tractament del dolor, rau en que és una experiència, única i personal i la percepció del dolor afecta els nostres pensaments, memòria, actituds, emocions i conducta, i a la vegada és afectada per cadascun d’aquests processos.

La presència de dolor crònic en múltiples malalties és considerat com un patiment innecessari, inútil, que en moltes ocasions és responsable d’un augment de la morbilitat, prolongació d’estades hospitalàries i font de trastorns psicològics importants que precisen atenció i tractament mèdic especialitzat. Disposem de fàrmacs, tècniques i professionals ben entrenats en aquest camp per tractar-lo. Les Unitats de Dolor, presents a quasi bé tots els hospitals del nostre país, són organitzacions especialitzades en la prevenció, el diagnòstic, el tractament, la docència i la recerca del dolor, on professionals amb coneixements i experiència estudien i valoren l’estratègia per al seu control.

El tractament inclou medicació, bloqueigs nerviosos, intervencions conductuals, fisioteràpia, i tractaments específics de les Unitats de dolor.

En les últimes dècades s’han produït espectaculars avenços que han donat un gir important en el concepte del dolor i el seu tractament.

“El dolor és el resultat d’un procés intel·ligent de la consciència amb una extraordinària plasticitat, i no només una resposta passiva del cervell a un estímul extern” Dra. Carme Busquets Julià Unitat de dolor. Servei d’Anestesiologia. Hospital Clínic. Barcelona.

Presentació Programa Protecció Social del COMG El Programa de Protecció Social vol promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i les seves famílies, especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials.

S’ofereix un assessorament social expert, personalitzat i confidencial, i es recomanen les opcions més adients en cada cas d'entre una àmplia oferta de serveis d'alt nivell. www.comg.cat/proteccio-social

Dolor crònic en gossos Una de les prioritats en medicina veterinària és el tractament del dolor crònic, el qual afecta no només al gos, sinó també a l’entorn familiar. Les causes més freqüents de dolor crònic poden ser entre altres els tumors, les otitis i l’artrosi.

El dolor que pateixen els gossos es pot comparar al dels humans, només varia el grau de tolerància. A vegades aquests dolors es confonen o són mal interpretats per l’amo veient la conducta del gos.

Donat que “no parlen”, és necessari interpretar diferents senyals, com ara: l’agressivitat, no deixar-se tocar, gemecs, mossegar o llepar-se la zona adolorida, disminució de la gana, moviments anormals, no tenir ganes de jugar, no voler sortir a passejar, i un gran etcètera d’una llista força llarga. Vistes aquestes senyals, sempre recomanem la visita al seu veterinari.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Colorado estan fent un estudi sobre la teràpia gènica amb Interleuqina-10 (IL-10), una proteïna i alhora antiinflamatori que els humans produeixen de forma natural.

L’estudi es centra en les anomenades cèl·lules glials, que es troben al sistema nerviós dels mamíferes i que tenen un paper clau en la transmissió del dolor. L’IL-10, segons els estudis, normalitza l’activitat glial i atura el dolor neuropàtic.

L’IL-10 suprimeix l’activitat glial a la medul·la espinal, estimulant la regeneració i el creixements dels teixits, disminuint la producció de les substàncies pro inflamatòries i l’augment de la producció de les substàncies antiinflamatòries.

Veient els resultats positius, que està tenint l’estudi, els investigadors de la Universitat es posen com a objectiu final alleugerar el dolor crònic en gossos amb l’esperança de trobar un mitjà pel qual es puguin millorar per a què, en un futur, s’arribi a disminuir el patiment humà.

Margarita Zurtuzar Urquia Col·legi Veterinaris de Girona

Es demana la obligatorietat de la vacunació contra la ràbia per a gossos, gats i fures Amb motiu del cas de ràbia que va aparèixer a Toledo, i que procedia d’un animal que s’havia infectat al Marroc, el passat mes d’octubre a Lleida va tenir lloc una trobada entre diferents representants del Consell de Veterinaris de Catalunya, CRESA (Fundació Centre de Recerca en Sanitat Animal), DAAM (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) i l’Agencia de Salut Pública.

L’organització col·legial va tenir el suport durant la reunió del president del Consejo de Colegios Veterinarios de España, Juan José Badiola, i va aportar també el testimoni de dos experts en ràbia que treballen a la ciutat de Ceuta.

Els representants del sector veterinari van reafirmar-se en la seva petició d’aconseguir que la vacunació contra la ràbia sigui obligatòria, com ja passa a la majoria de territoris de l’Estat espanyol.

Totes les parts es van comprometre a fer un estudi objectiu per tal d’analitzar els riscos reals de la reaparició de la malaltia a casa nostra.

IV Iberian Primatological Conference Del 2 al 5 de octubre de 2013 va tenir lloc a la ciutat de Girona el IV Iberian Primatological Conference. El CIP és un Congrés de caire internacional que reuneix a primatòlegs de tota la península ibèrica i que se celebra de forma bianual entre Espanya (Asociación Primatològica Española) i Portugal (Associaçao Portuguesa de Primatologia).

El Col·legi de Veterinaris de Girona com a sponsor va oferir als col·legiats, mitjançant un sorteig, 5 entrades al Congrés, les quals creiem vam ser del tot aprofitades pels assistents.

Revista 29:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

18/12/2013

13:25

El dolor crònic El dolor estem acostumats a concebre’l com un símptoma. És típic pensar en el dolor com quelcom secundari a una lesió. I així, els pacients i molts professionals sanitaris quan sentim dolor pensem “que s’ha lesionat?”.

Convé recordar que la funció del dolor és evitar que ens lesionem (o en el cas d’estar-ho, evitar que anem a més).

El dolor pot aparèixer abans de la lesió, i hi ha lesions que poden cursar-se sense dolor. En el cas del dolor crònic, té una duració desproporcionada respecte les troballes anatòmiques. Passa de ser símptoma a malaltia.

El dolor és una experiència tridimensional: Té components cognitius, emocionals i sensorials. El pes d’aquests components pot fer que la experiència sigui més o menys suportable, i que la conducta i, per tant, la discapacitat variï. Uns cruiximents (agulletes) després d’un partit de bàsquet amb els amics té un component sensorial fort, però normalment no hi ha un impacte emocional negatiu (inclús pot ser de satisfacció), i, com que sabem el perquè i l’evolució (cognitiu), l’experiència és lleu. Quan el dolor esdevé crònic els components cognitius i emocionals acostumen a tenir més pes, i el pacient mostra conductes mal adaptatives. Els fisioterapeutes hem de reconèixer aquests pacients que sovint pateixen de desacondicionament, dolor relacionat amb l’activitat física, estratègies de moviment, conductes i creences errònies sobre el sistema musculosquelètic.

Podem oferir als pacients que ho necessitin estratègies per al reacondicionament. Cal aplicar el model cognitiu-conductual donant informació útil sobre el sistema musculosquelètic i propiciant canvis en les estratègies de moviment i creences errònies.

Xevi Sala Fisioterapeuta, membre de la comissió de neuromusculesquelètic, i fins aquest mes de desembre membre de la secció territorial de Girona del CFC

Reprogramció Abdominal El passat 26 d’octubre va tenir lloc a la seu de la secció territorial de Girona del CFC, a l’edifici Fòrum Sanitari, el seminari tècnic de Reprogramció Abdominal, a càrrec de Pat Vidal, fisioterapeuta i coordinadora de la comissió d’ObUGi (Obstetricia i Uroginecologia) del CFC. Amb un format teòric-pràctic molt didàctic i participatiu, els assistents varen valorar l’estàtica lumbopelviana i l’estat del transvers de l’abdomen i el sol pelvià, experimentant una sèrie d’exercics destinats a establir una pauta de treball integral, preventiu i terapèutic per als nostres pacients i les disfuncions abdominopelvianes que puguin presentar.

Ja estem preparant una segona edició!

Página 3

El dolor crònic i la implicació de factors psicològics El dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable, segons la International Association for the Study of Pain, IASP (1986). Es tracta d'un fenomen que inclou factors biològics, psicològics i socials que interactuen entre si de forma dinàmica. Tenir-los en compte és cada vegada més important per entendre el dolor crònic.

Gran part dels pacients amb dolor generalitzat i persistent, sense causa orgànica coneguda, presenta elevats nivells d'ansietat i estats depressius. S'ha vist que no només l'estrès agreuja la simptomatologia, sinó que els factors psicosocials adversos influencien en l'empitjorament (Dailey, 1990). Estudis prospectius més recents suggereixen que aquests factors, també contribueixen al desenvolupament d'un dolor crònic (Harkness et al ., 2004).

La forma particular de cada individu de viure els esdeveniments i les situacions determina que el que representa un factor estressant per a una persona no produeixi un efecte semblant en una altra, és a dir, que posseeix menys força pertorbadora. La tensió que deriva del que s'interpreta com amenaçant a la seva estabilitat a partir d'un esdeveniment, comportarà un increment del dolor i de la psicopatologia, present en molts afectats.

Diversos estudis, entre ells una investigació recentment publicada per mi, mostren diferències simptomatològiques entre els afectats (Keller, 2013).

Molts dels pacients presenten característiques premòrbides de personalitat que actuen com a factors predisposants que s'exacerben per l'estrès que comporta l'intent de fer front al dolor segons Gatchel (1996).

Els resultats del meu estudi suggereixen l'existència d'una relació entre alguns factors de personalitat i la pertinença al grup de pacients amb menor o major afectació simptomatològica. Segons l'Associació Britànica de Psicologia (BPS), el sofriment humà és el resultat d'una complexa combinació de factors psicològics i socials. Per tot això, sembla convenient, no només optar per una personalització dels tractaments emprats actualment, sinó promocionar, sobretot, enfocaments no farmacològics en les intervencions terapèutiques. Un canvi del model biomèdic a un altre model biopsicosocial facilitaria la introducció recomanable de tractaments psicològics, primordialment, per la seva eficàcia mostrada, la teràpia cognitiu-conductual. Una combinació amb classes d'educació per a la salut, estretament relacionada amb els hàbits i estils de vida de qualsevol persona, serviria als pacients per alleujar els seus símptomes i, probablement, al sistema sanitari a reduir els elevats costos econòmics d'uns fàrmacs que aproximadament mostren eficàcia en només 30 % de pacients amb dolor crònic.

Notícies d’interès Cursos de formació L’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona, DIPSALUT, i el Fòrum Associació de Col·legis Sanitaris han impartit aquest any 2013, a trenta de novembre, 26 cursos de formació destinats a la població en general amb el títol ALIMENTACIÓ ECONÒMICA, alimentació en temps de crisi, amb una durada de 2 hores lectives.

Fòrum Associació de Col·legis Sanitaris ha donat suport als actes organitzats en benefici de La Marató L’Associació ha fet un donatiu de 1.000 euros Els professionals de l’ICS i l'IAS han contribuit amb La Marató organitzant un cicle de conferències dirigides a la societat, amb la col·laboració de les organitzacions de l’entorn sanitari i vinculades a la promoció de la investigació, la docència i la millora de la qualitat de vida de les persones afectades i familiars d’aquestes malalties.

Durant el cicle s’ha tractat la malaltia de l'Alzheimer, la malaltia de Parkinson, l’Esclerosi Lateral Amiotròfica i l’Esclerosi Múltiple, combinant de forma amena el contingut científic i la realitat social de cadascuna d’aquestes patologies. Les conferències s’han complementat amb la projecció d’un vídeo divulgatiu amb explicacions mèdiques i testimonis d’afectats i que han estat elaborats especialment per a aquesta edició de La Marató.

Dra. Dagmar Keller Psicòloga

Celebració del 25è aniversari de la Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Al finalitzar l’última sessió, Margarita Zurutuzar (COVGi), en nom de Fòrum Associació de Col·legis Sanitaris, va ser l'encarregada de donar el taló de 1.000 euros en benefici de La Marató.

Conferència Anual Us esprem el proper 18 de gener de 9:30h a 13:30h, a la Seu de la Secció Territorial de Girona del CFC, al carrer Albareda, 3 Edifici Fòrum Sanitari. Com cada any, us presentarem la memòria 2013 i els projectes pel 2014 juntament amb la Conferència anual . Aquest any, “Neurodinàmica: Raonament i aplicació clínica”. Tenim moltes ganes de compartir amb vosaltres tot això i els vostres suggeriments i agrair-vos-ho amb un esmorzar. Esperem la vostre reserva al CFC. Desitjant que tot plegat sigui del vostre gust i interès, aquest any només ens queda desitjarvos bones festes i un pròsper any nou!

El 18 d’octubre es va celebrar a l’Hotel Carlemany la festa de commemoració del 25è aniversari. El Mag Fèlix va actuar de mestre de cerimònies i va amenitzar la vetllada.

Es va comptar amb la presència de l’Alcalde de Girona, el vicedegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs, el Degà de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i el president del SECOT Girona. Es va projectar un vídeo explicatiu amb la història de la Delegació a través de converses amb els expresidents de Girona, també intercalant informació actual dels representats dels grups de treball de les diverses especialitats de psicologia que formen part de la nostra Delegació. A l’acte van assistir un gran nombre de col·legiats, familiars i persones que d’una manera o altra han tingut una relació significativa en aquest període de 25 anys.

Secció Territorial de Girona del CFC

3

Revista 29:NÚM 4 - REVISTA FÒRUM.qxd

18/12/2013

13:25

Página 4

IV JORNADA DE FISIOTERÀPIA NEUROMUSCULOSQUELÈTICA Entrevista a Xevi Sala Garcia Que és la fisioteràpia neuromusculoesquelètica? És un camp de la fisioteràpia ampli. Tot i no existir una especialització de manera oficial, molts fisioterapeutes es dediquen al tractament d’afeccions del sistema neuromusculosquelètic i tenen un gran nivell de formació i especialització. Abarca el tractament tant de lesions dels teixits que configuren el sistema com problemes funcionals que, sense ser lesions estructurals, creen simptomatologia (per exemple dolors musculars i articulars sense lesió anatòmica clara). Els problemes neuromusculosquelètics són aquells que afecten tant la integritat com el funcionament del sistema dificultant les activitats de l’individu i la seva integració en el seu àmbit vital.

Els usuaris d’aquest camp de la fisioteràpia es comparteixen amb diferents especialitats mèdiques com la medicina general, traumatologia, reumatologia, la medicina laboral o esportiva, entre altres.

(habitualment teràpia manual) com invasiu. Aquest últim de gran acceptació dins el camp de la fisioteràpia i amb evidència clara sobre la seva utilitat.

David Ponce va fer una ponència sobre la cefalea, la seva importància dins la fisioteràpia i el paper que té aquesta en la prevenció i el tractament. Es van exposar les bases anatòmiques i biomecàniques així com altres factors que també poden condicionar les cefalees. En base a aquesta informació es presentà diferents propostes de tractament.

Pierre Tudelle va presentar els diferents efectes de les manipulacions en el sistema musculosquelètic. Fora de la línia dels abordatges més clàssics basats en regles biomecàniques va plantejar el seu ús en funció de regles de predicció clínica a partir dels assajos clínics existents per la columna lumbar. Amb aquesta proposta s’identifiquen més clarament els candidats a ser manipulats que tenen més probabilitats d’èxit en base a l’anàlisi dels resultats d’assajos existents.

Edith Rescagneres va revisar la clínica i l’abordatge del vertigen paroxístic benigne i el mareig. Considerant al fisioterapeuta com un agent terapèutic.

Entrevista a Xevi Sala Garcia Fisioterapeuta, Membre de la Comissió del CFC de Neuromusculesquelètic i fins aquest mes de desembre membre de la secció territorial de Girona del CFC Signat: Alba Resplandis Segovia Coordinadora de la secció territorial de Girona del CFC

Que desatacaries d’aquestes jornades?

A més de la qualitat del contingut, ja que sempre comptem amb ponències interessants i de gran aplicabilitat, destacaria el format “jornades”, ja que es complementen les ponències amb classes magistrals on els ponents demostren de manera pràctica aspectes prèviament explicats a la ponència davant d’un grup més reduït d’assistents.

Ens pots resumir el que s’ha presentat?

La ponència inaugural d’aquest any fou a càrrec d’Alfio Albasini, fisioterapeuta suís que va desglossar aspectes biomecànics del complex de l’espatlla, relacionant alteracions posturals i del moviment de l’escàpula i l’articulació glenohumeral amb la creació i perpetuació d’àlgies amb diagnòstics com tendinitis o síndrome subacromial i l’evidència disponible sobre les alteracions i l’impacte de les mesures correctores en la clínica dels pacients.

El Sr. Xavier Labraca ens va fer una revisió sobre l’evidència existent a la síndrome de dolor miofascial causada per punts gallet i la prevalença en problemes com cefalees, dolor a l’espatlla o lumbar i el coneixement actual sobre la naturalesa d’aquest problema. Es va parlar de les tècniques de tractament tant conservador

Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona (COIGI) C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 972 20 40 61 / 972 20 15 04 Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) C/ Albereda 3-5, Àtic - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00 Col·legi Oficial de Veterinaris de Girona (COVG) C/ Cor de Maria 10 - 17002 Girona Tel. 972 20 00 62

Consell de redacció: Sílvia Bardalet, Joaquim Barceló, Francisco Bastida, Margarita Zurutuzar, Alba Resplandis, Mª del Carme Casellas i Pilar Mateos.

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya - Secció Territorial de Girona C/ Albereda 3-5, 3r. - 17004 Girona Tel. 663 26 79 92 / 902 10 65 32

Coordinació i maquetació: Meritxell Bonet.

Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya - Delegació de Girona (COPC) C/ Plaça Marquès de Camps 17, 4t. 2a. - 17001 Girona Tel. 972 22 27 10

Foto portada: Martí Artalejo.

DIPÒSIT LEGAL: GI-60-2007 Edició: Desembre 2013