9barris 56

redacció: 93 458 87 80 – linianoubarris@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Ciutat pàg 3 Recta final dels actes de Santa Eulàlia, la Festa Major d’Hivern

Entrevista pàgs 10 i 11 Irma Rognoni: “Molts veïns m’exigeixen que trenquem amb la imatge de districte pobre”

línianoubarris barcelona

linianoubarris.cat · 10-02-2015 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals

Nou Barris Cabrejada demana solucions contra la pobresa Foto: Racons Públics

La plataforma veïnal vol una audiència pública extraordinària i el Districte es mostra disposat a fer-la pàg 16 pàg 12

Habitatge pàg 12 L’Ajuntament detecta 57 pisos buits al barri de Ciutat Meridiana

Equipaments pàg 16 La residència de la Prosperitat obrirà, finalment, el març

Can Peguera no es toca El consistori salva de l’enderroc l’històric barri de les cases barates

Comerç pàg 20 La ruta de tapes Pinxu-Panxo es presenta dilluns que ve Esports pàg 21 La Monta empata a dos a casa contra el Figueres

|2

lĂ­nianoubarris.cat 10

febrer 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 línianoubarris.cat

En Portada

3|

La cultura popular és la protagonista de la festa. Foto: Ajuntament

Santa Eulàlia fa bategar la ciutat » Fins dijous Barcelona celebra la tradicional Festa Major d’Hivern en honor a la seva copatrona » La celebració suma tradició, cultura popular i noves formes d’expressió a través de la llum Redacció BARCELONA Santa Eulàlia ha tornat. Des de divendres passat i fins aquest dijous, gegants, capgrossos, dracs, diables, àligues, castellers, colles sardanistes i altres expressions de cultura popular desperten per celebrar la Festa Major d’Hivern en honor a la copatrona de la ciutat, una tradició que compta amb segles d’història i que en les darreres edicions suma tradició amb noves formes d’expressió a través de la llum.

Enguany s’ha afegit a la celebració el seguici festiu de Manresa, la ciutat convidada. A més, durant la festa també s’ha presentat la colla Ball de Bastons de Barcelona, una formació creada

amb membres de les colles bastoneres de la ciutat perquè Barcelona pugui estar representada en un sol conjunt bastoner en ocasions especials. Una altra novetat és la reproducció de la bandera de Santa Eulàlia que l’associació de recreació històrica La Coronela de Barcelona ha confeccionat i que ofereix a la ciutat.

I, com sempre, a tot plegat s’hi afegeixen els actes que marca el protocol festiu de la ciutat, com el Ball de l’Àliga, la col·locació del penó, la passejada de les Laies, la jornada castellera o el correfoc, entre altres.

LA FESTA DE LA LLUM Però més enllà dels actes tradicionals i de cultura popular, un dels vessants més destacats de la festa és el festival Llum BCN, que enguany celebra la seva quarta

edició i que coincideix amb la declaració del 2015 com a any Internacional de la Llum per part de Nacions Unides. Per aquest motiu, l’Ajuntament i l’Institut de Ciències Fotòniques van preparar un acte per al passat 6 de febrer que marca el punt de partida d’un any ple d’activitats relacionades amb la llum.

L’arquitecta Benedetta Tagliabue va fer un pregó a les set de la tarda al Saló de Cròniques de l’Ajuntament i, a continuació, la Colla Jove de Barcelona va oferir una actuació amb castellers lluminosos a la plaça de Sant Jaume.

Amb aquest esdeveniment es volia fer visible la importància de la fotònica en una ciutat que concentra gran part de l’excel·lència en recerca i innovació del país.

Per altra banda, els vespres del passat cap de setmana es van

poder veure una vintena d’instal·lacions lumíniques al cor de Ciutat Vella creades per alumnes i escoles de disseny, il·luminació, arquitectura o interiorisme de Barcelona, amb la col·laboració de l’Institut de Ciències Fotòniques i l’Associació Professional de Dissenyadors d’Il·luminació, entre altres entitats i artistes.

Per poder-les visitar es proposaven tres itineraris diferents: Mar, Catedral i Rambla. Cada un d’aquests recorreguts estava senyalitzat amb llums de diferents colors i guiava els visitants per tots els patis il·luminats. A més, paral·lelament als recorreguts pels patis dels edificis, Llum BCN també proposava instal·lacions artístiques a diferents places.

Tanmateix, i com en edicions anteriors, les projeccions a les façanes també tornen a ser prota-

gonistes durant les nits de festa.

Així, la façana de l’Ajuntament, per exemple, projecta Barcekholm, el mapping que es va poder veure durant la Mercè de l’any passat, i Trets de llum, cinc càpsules audiovisuals creades per alumnes d’Elisava.

PREMIS CIUTAT DE BARCELONA En el marc de les festes, avui 10 de febrer també es lliuren els Premis Ciutat de Barcelona, que distingeixen anualment la creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a la ciutat per creadors i col·lectius o per institucions i organitzacions barcelonines que les promouen.

Entre els premiats d’aquest any destaquen la coreògrafa Sol Picó, el compositor Albert Guinovart, l’artista Jaume Plensa i el documental Ciutat morta.

|4

Ciutat

Barcelona Activa | Impuls al creixement econòmic i a l’ocupació

línianoubarris.cat 10 febrer 2015

L’Ajuntament impulsa també Barcelona Activa, programa que desenvolupa el creixement econòmic de la ciutat i el seu àmbit d'influència. La seva missió consisteix a ser l'organització de referència al servei de les polítiques de suport a l'empresa, a la creació d'ocupació i a la projecció internacional de Barcelona com un entorn excel·lent per generar activitat econòmica i fomentar el progrés social.

Les oficines d’atenció ciutadana seran a partir del març un nou punt d’assessorament per buscar feina. Fotos: Arxiu i Google Maps

Noves oportunitats » Les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) dels districtes amb més atur oferiran assessorament laboral » Un dels reptes de l’Ajuntament és aconseguir arribar als aturats de més de 45 anys amb poca formació Redacció BARCELONA Un pas més en la lluita contra l’atur. L’Ajuntament ha anunciat recentment que les oficines d’atenció al ciutadà (OAC) dels districtes amb una taxa d’atur més elevada tindran un servei d’informació i assessorament en matèria d’ocupació que començarà a funcionar a principis de març.

Fins ara aquests serveis es vehiculaven a través dels deu punts d’atenció i els equipaments de Barcelona Activa. Amb la inclusió d’un punt d’atenció a les OAC, el consistori vol promocionar els recursos i l’oferta de programes destinats a donar orientació professional a les persones que no hi accedeixen. El servei es desplegarà a Sants-Montjuïc, Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Martí i Sant Andreu.

La tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia

Recasens, ha explicat que, des de l’inici del mandat, “el govern ha tingut com a prioritat la lluita contra l’atur, i per això aquesta iniciativa pretén que els serveis de Barcelona Activa tinguin més vocació de proximitat per tal que la

Un tècnic identificarà les necessitats dels aturats que demanin assessorament gent que busca feina augmenti les possibilitats de trobar-ne”. Recasens ha afegit que el consistori busca acostar-se al ciutadà “per donar a conèixer tots els recursos sobre ocupació i de formació que tenim”.

En aquest sentit, un dels reptes del govern municipal és arri-

bar a les persones aturades més grans de 45 anys amb poca formació, que és el perfil majoritari de la població aturada de la ciutat i que, en canvi, acudeix menys a Barcelona Activa.

ATENCIÓ PERSONALITZADA El programa també contempla derivar la persona cap als serveis de Barcelona Activa que s’ajustin millor a les necessitats i les demandes de cadascú. Per conèixer els detalls personals que han de permetre completar l’assessorament de forma eficaç, aquest inclourà una atenció personalitzada a cada usuari, el qual no haurà de demanar cap cita prèvia.

A cada OAC hi haurà un assessor que atendrà les demandes dels ciutadans i identificarà les seves necessitats per tal de proposar-los els recursos adients a la seva situació. L’horari serà de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 hores en tots els punts d’atenció.

A Nou Barris, a la plaça Major

OCUPACIÓ4 Al districte, l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), que ara passa a oferir també el servei d’assessorament laboral detallat en aquest reportatge, està situada a la plaça Major de Nou Barris, a la Guineueta.

L’horari d’obertura al públic de l’OAC és de dos quarts de nou

del matí a dos quarts de tres de la tarda cada dia de la setmana tret dels dijous, que el servei d’atenció s’allarga fins a les vuit del vespre.

Segons les dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament, més de 13.600 veïns del districte estaven a l’atur el passat mes de novembre.

5|

Collboni: “Trias deixa una Barcelona sense rumb, més desigual i més cara” > Les polítiques de dretes disparen les desigualtats socials i econòmiques entre barris

Jaume Collboni ha respost el balanç de mandat municipal presentat per l’Ajuntament. Foto: PSC

“Li vàrem deixar un Ajuntament solvent i una ciutat en marxa, i en 4 anys ens deixa una ciutat més cara, més desigual, més subordinada, més privatitzada i amb menys oportunitats”.Amb contundència i forta càrrega crítica, l’alcaldable socialista a Barcelona, Jaume Collboni, ha respost al balanç de mandat municipal presentat per l’Ajuntament.

Durant aquests quatre anys el nombre d’aturats de llarga durada s’ha incrementat en més del 24%, l’atur juvenil està al 43,6% i hi ha més de 42.700 infants que viuen amb rendes inferiors al llindar de la pobresa. Per a Collboni, aquestes són les dades que porten la ciutat a tenir un alt índex de desigualtat entre els barris: “per primer cop, i amb Trias d’alcalde, l’Ajuntament no ha sabut o no ha volgut posar el creixement al servei

de la cohesió social i la igualtat”, i ha criticat el “nomodel” de ciutat imposat per CiU: “Trias no construeix, viu de la inèrcia d’una ciutat que funciona per la solvència de l’Ajuntament i dels treballadors municipals. Es limita a seguir el que li dicten des dels lobbys de poder i des de l’altra banda de la Plaça Sant Jaume”.

DEsaFECCIÓ vEïNal Les queixes dels veïns per l’allau turístic a la Barceloneta, Ciutat Vella o Sagrada Família, la pèrdua d’autoritat democràtica de l’alcalde durant els fets de Can Vies o les privatitzacions de l’espai públic han estat el cavall de batalla d’aquest mandat. Davant el triomfalisme i treure pit per la smartcity de Trias, la realitat contrasta amb la desafecció veïnal. “És curiós que en una de les ciu-

tats que més hotels de luxe tindrà, no hi ha polítiques d’habitatge, no hi ha metro a tots els barris, no hi ha escoles bressol. Els veïns i veïnes de Nou Barris o els de la Marina han pagat el peatge de l’alcalde de les persones riques”, assegura Collboni. “No ha resolt cap problema, els ha posposat i se’ls trobarà el proper govern de la ciutat”.

L’alcaldable socialista confia que aquests quatre anys siguin només un parèntesi en la història de la ciutat:“Hem de demostrar que Barcelona pot ser la ciutat que torni a fer que la gent no se’n senti exclosa, que s’hi senti identificada i orgullosa”, i ha volgut remarcar que “estic orgullós de Barcelona malgrat el que ha fet Trias. Són 30 anys de govern de progrés”.

Barcelona suspèn Trias

> Les mesures del govern de CiU no funcionen i l’atur és la principal preocupació dels ciutadans L’atur, l’economia, la circulació i les obres, és a dir tot allò que construeix una ciutat, són els principals problemes dels barcelonins/es i sobre els quals Trias suspèn. Així es desprèn del baròmetre de desembre 2014 que publica l’Ajuntament de Barcelona i que recull l’opinió dels ciutadans .

Jaume Collboni, alcaldable socialista, ha estat contundent a l’hora de fer la seva valoració: “els ciutadans/es suspenen Trias. Durant 4 anys s’ha dedicat a fer obres però sense construir un model de ciutat, ha fet les inversions on no tocava i ha eixamplat les diferències entre barris creant més desigualtat social. Ara l’atur és la primera preocupació dels ciutadans/es. Les polítiques de Trias no han funcionat”.

La preocupació per l’atur, en primera posició amb un 30%, demostra que les polítiques de foment de l’ocupació no funcionen. Durant aquest darrer mandat el nombre d’a-

turats de llarga durada s’ha incrementat un 24%, l’atur juvenil afecta el 43,6% i s’ha destruït el 2,5% del teixit empresarial de la ciutat, és a dir al voltant de 4.300 empreses.

Collboni afirma que Trias té una percepció errònia de la ciutat: “Diuen que han augmentat el pressupost en polítiques d’ocupació però la veritat és que hi ha més atur juvenil, més atur de llarga durada i menys inversió”.

El Pla de Rescat Social que els i les socialistes van posar sobre la taula com a condició per abstenir-se als pressupostos municipals destina una partida de 8,3 milions d’euros al foment de polítiques actives de formació per a l’ocupació adreçades als col·lectius més castigats.

Aquesta partida s’integra en un pla, que amb un pressupost de 20 milions d’euros, es destina a potenciar les polítiques socials, una de les principals preocupacions de la ciutadania.

“Nou Barris necessita més polítiques socials, equipaments i llocs de treball. No necessita més turisme”

L’alcaldable socialista afirma que les necessitats dels veïns i veïnes no se solucionen amb el turisme, sinó amb una aposta per les polítiques socials. “El senyor Trias no ha après la lliçó. El model de desenvolupament turístic de Barcelona no resol els problemes econòmics de la ciutat, sinó que agreuja i empitjora la convivència”.

Collboni ha explicat que enviar més turistes a Nou Barris, en lloc de donar més oportunitats d’ocupació i més polítiques socials, només demostra que el projecte de Trias està caducat, “no té ni recorregut, ni respostes, ni les idees clares per resoldre els problemes reals, com l’atur i les necessitats socials, i combatre les desigualtats socials”.

Per a Collboni, l’alcalde només coneix Nou Barris a través de les imatges dels drones i li ha recomanat que s’acosti als barris i que baixi a tocar la realitat.

L’alcaldable socialista assegura que el que necessita el districte de Nou Barris són polítiques socials, més equipaments i més llocs de treball i no, més turistes.

|6

línianoubarris.cat 10

Opinió

febrer 2015

Un diari participatiu

Un diari plural

4Ningú no troba a faltar el Zubi 4En qui confiar? per Sergi Villena

Deu ser coincidència, o no, però des de la destitució d'Andoni Zubizarreta, ‘Zubi’, com a director tècnic (DT), les aigües a Can Barça s’han calmat, i de quina manera. Aquest fet, afegit a l’anunci de convocatòria d’eleccions, ha servit per apaivagar els ànims de la massa social i, de retruc sembla que han ajudat l’equip a trobar una bona línia de joc. En un club com aquest, que quan no té problemes se’ls crea des de dins, tot adquireix una dimensió descomunal. I especialment pel que fa a figures institucionals: avui estàs a dalt de tot i en qüestió de dies ets el centre de totes les crítiques.

Val a dir que amb Zubizarreta, ja des de la seva època de jugador, el barcelonisme sempre ha tingut poca paciència en general. Amb aquestes credencials, òbviament se l’ha mirat sempre amb lupa i no se li ha deixat passar ni una. Encara que ell no hagués estat responsable directe d’algun dels fitxatges nefastos dels darrers anys, com a DT ha hagut d’entomar sempre la desaprovació de l’afició quan alguna contractació no ha funcionat. Això li ha servit també a la directiva de pa-

raigües, almenys durant un temps. La situació, però, es va convertir en insostenible després de la derrota a Anoeta de fa unes setmanes, i Bartomeu va prendre dues decisions dràstiques (acomiadament de Zubi i convocatòria d’eleccions) però que aparentment estan revertint positivament en l’equip. I sens dubte, un dels aspectes més positius d’aquesta recent bona marxa esportiva el trobem en la porteria. No era gens fàcil trobar un substitut de Valdés, i si més no sembla que el seu passat com a porter ha fet que Zubi n’hagi sabut trobar no un sinó dos de gran vàlua. Tant Bravo, actualment el porter menys golejat de la Lliga, com Ter Stegen, s’estan repartint els minuts i donen una enorme seguretat sota pals.

A Zubi se li ha discutit gairebé tot, però és just reconèixer aquesta última herència que ens deixa. El que és força significatiu és que la seva absència, més enllà d’afectar el club, està resultant balsàmica. Sense un blanc com ell, la crítica esportiva no troba arguments en aquests moments i paral·lelament l’equip comença a rutllar.

per Jordi Lleal

En què es basa la política? Es pot contestar: En la confiança. Quina confiança podem tenir els catalans amb els partits i els governs d’Espanya? Cap ni una, ni amb els de dretes ni els d’esquerres, tots ens han enganyat i han fet falses promeses.

Amb els partits i polítics catalans més o menys ens passa el mateix, no diguem ara amb el darrer escàndol de Jordi Pujol i família i altres que encara estan sota la catifa esperant que a les clavegueres de l’Estat els convingui treure’ls a la llum. Ja és hora que ens deixin de tractar com a nens petits que amb una piruleta repartida en campanya d’eleccions ja ens tenen contents o com babaus que ens ho empassem tot i no tenim memòria per retreure’ls-hi més tard la manca d’acompliment del seu programa polític. Hem quedat ben decebuts de moltes coses, però això no implica abandonar la nostra decidida voluntat de superar els entrebancs i dificultats que tenim ara –i tindrem en el futur– a l’hora de negociar amb Espanya, els actius i passius que pertoquen a cadascun dels estats, una vegada separats.

Per a més embolic, Mas no confia en Junqueras i Junqueras desconfia d’en Mas. La confiança en una Catalunya millor, neta de la porqueria adherida a la pell de l’antic sistema, és un dels trets fonamentals en els quals es recolza la ciutadania que espera amb il·lusió obtenir la independència. Tenim una societat cohesionada, solidària, gent preparada, honrada i qualificada. En qui hem de confiar? En nosaltres mateixos. Ànim!

4Supremacisme lingüístic Com en gairebé tot, l’espanyolisme fa trampa. En la qüestió lingüística, carreguen contra el sistema d’immersió –com tothom sap, més teòric que real al nostre país– sota la bandera de la llibertat: els pares tenen dret a escollir la llengua de l’educació dels seus fills; naturalment, en el cas que siguin espanyols i de llengua castellana, perquè si són estrangers o parlants d’altres llengües, de l’aragonès al gallec, aleshores, res de res.

Per això sobten articles curulls de supremacisme lingüístic com el de Francisco M. Toro a un dels mitjans digitals del dependentisme català: manifesta la seva total incomprensió –en un to que heu de llegir, perquè és difícil de definir sense fer-ho– pel fet que pares de llengua materna castellana tallin el cordó lingüístic que els uneix als seus avantpassats i passin a parlar en català als seus fills. Dantesc.

Quin horror. Però no quedàvem que cadascú feia en aquesta matèria, exactament el que li sortia de l’arc de triomf? Ah, que l’argument només val si és per

per Joan Granollacs

fer bullir l’olla d’una suposada persecució del castellà...

Com resulta que el cas que el senyor Toro “denuncia” és exactament el meu, el de casa nostra, he decidit esplaiar-me un xic.

Sí. Resulta que la seva mare i un servidor som de llengua materna castellana i en canvi parlem als nostres fills en català. Terrible, sí. Passa que ens vam socialitzar a la universitat en català, ens vam conèixer i enamorar després en aquesta llengua i és també la que emprem habitualment a la feina. Algun problema?

Passa que repetim amb els nostres fills el mateix esquema que els nostres avantpassats van fer en sentit contrari: els d’un costat passaren del català al castellà perquè als anys quaranta així ho exigia l’adhesió al règim franquista; els de l’altre, de l’aragonès al castellà perquè la seva bella i vella llengua pirinenca no feia fi. Senyor Toro, no en tenim cap dubte, el nostre canvi lingüístic és el més digne del que han fet els nostres en unes quantes generacions per un motiu: l’hem fet sense avergonyir-nos.

línianoubarris.cat

publicitat 619 13 66 88

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: linianoubarris@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.6766-2010

Difusió controlada

amb el suport de:

14.975 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#EnRiscDExpulsió

@SERCatalunya: El jutge Santiago Vidal, a punt de ser expulsat de la carrera judicial per redactar una constitució catalana. Ho ha d'aprovar el ple del CGPJ.

#ArribaLaNeu

@vahomeva: Jo, com el pessebre, he tirat farina per sobre el cotxe per fer veure que estava nevat. Ara posaré paper d'alumini davant de casa com un riu.

#Vencerem

@AnnaClimentt: 4 de febrer, dia mundial de les persones amb càncer. Per a totes elles, lluitadores, per a totes les vides que ha llevat del nostre voltant, seguim amb la lluita.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

7|

|8

línianoubarris.cat 10

febrer 2015

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

4Cornuts i pagar el beure?

4Mirall grec?

per Joan Lladonet

per Bernat Joan

En la qüestió de les infidelitats i les traïcions es poden donar moltes situacions diferents. Només parlaré d’unes quantes d’elles. Una persona pot ser enganyada i temporalment no saber-ho. Quan no ho sap, té un comportament, però quan coneix l’existència de la traïció, el seu comportament pot fer un gir de 180º. Un segon cas seria el d’una persona a la qual se li està cometent una infidelitat i ella no té cap sospita i viu feliç. La persona que es burla d’ella dissimula molt bé i la persona traïda viu tota la vida enganyada. El tercer cas que tractaré és el d’una persona que viu enganyada i ho sap, però com que li convé viure enganyada perquè hi té molts guanys econòmics, socials o del tipus que siguin, prefereix viure en la indignitat i mantenir la seva conveniència.

El darrer cas que tractaré és el d’aquell que és traït, que és enganyat i quan se n’adona i vol arreglar la situació, és a dir, deixar de tenir una relació amb una persona que t’ha perdut el respecte i que no t’estima, no pot fer-ho, li ho impedeixen i el fan viure en una situació d’amo i esclau, ja que és com si estigués condemnat a viure d’aquella manera.

Ara cadascú podrà fer l’anàlisi i conèixer en quin tipus d’infidelitat viuen moltes persones respecte dels seus orígens, la seva identitat, la seva pertinença, la seva terra, la seva llengua… En el meu cas, durant els meus estudis se’m va amagar tot. No sabia que qui m’ensenyava, per diferents motius i en segons quins aspectes m’era infidel, també perquè el poder dictatorial existent l’obligava a ser-ho. Em feia aprendre tot el que passava lluny i no m’ensenyava res d’aquí, de qui era, de quina era la meva llengua, de per què no servia per a aprendre, ni quina era la meva terra, les meves muntanyes, els meus torrents; en canvi em mostraven els llunyans, fins que un dia vaig descobrir aquesta infidelitat, i vaig decidir fer un gir de 180º a la meva vida.

Llavors em demano a veure què passa amb els governants d’aquí i de Madrid que ens volen continuar enganyant, per què hi ha tanta gent que continua relacionant-se amb aquests infidels. No volen saber quina és la realitat –la veritat és massa forta– i moriran sense haver-ho descobert? Coneixen la realitat, però els convé fer com si no la coneguessin? Hi te-

nen guanys socials, econòmics i polítics?

Se’n foten de la corrupció? Són corruptes? És ben segur que n’hi ha molts que coneixen la realitat i la volen amagar, o perquè no els convé o perquè estan empegueïts de demostrar que la coneixen.

La demostració més palpable és la d’una persona que va estar afiliada molts anys al PP i que va arribar el més alt possible, aquí, a les Illes Balears, a president del Govern. I avui, el 2015, manifesta això a un número especial de La Humanitat que publica Esquerra Republicana de Mallorca. L’expresident del Govern i exafiliat del PP, Cristòfol Soler, creu que és impossible que les Illes puguin encaixar dins Espanya i ho explica així: “L’any 1996 vaig demanar a José María Aznar per què prenia en consideració la millora de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i no feia el mateix amb el de Balears. Ell em va respondre que perquè a Aragó governaven amb el PAR. Aquí va ser quan vaig descobrir com funcionava Espanya, i ara ja estic en una altra fase. Aquest sistema autonòmic que tenim el veig trucat i no li veig més possibilitats.

Allò que hem aportat els Països Catalans a la caixa espanyola des del restabliment de la democràcia és gairebé equivalent als recursos que ha rebut de la Unió Europea des que en forma part.

Ens veuen com unes illes allà enmig, creuen que aquí som tots rics i no comprenen la nostra realitat. A més, ja és una cosa de la mateixa concepció de l’Estat.

Espanya és Castella elevada al seu ideal.

Nosaltres i la Corona d’Aragó som territori conquerit.

Ells ho tenen claríssim. Tant, que el Senat mai no s’ha reformat per evitar que, si es dóna el pes a cada territori d’acord amb la seva població, puguin quedar trastocats els equilibris entre Castella i la “perifèria”. Aquest argument l’he sentit dins executives estatals. Amb l’estructura actual que tenim de l’Estat, heretada dels Decrets de Nova Planta, no tenim cap possibilitat de decidir res.

Una explicació magistral d’una persona que ha viscut el pensament dels cappares del PP i que no està disposat a continuar fotut i pagant el beure de manera voluntària. Quan això ho descobreixin els seus votants, el panorama polític canviarà de cap a peus.

La coalició Syriza –terme que podríem traduir per “Efervescència” o “Bullidissa”– va guanyar les eleccions a Grècia.

En segon lloc hi va quedar Nea Demokratia –això no necessita traducció–. La distància en escons no guarda relació amb la distància real en nombre de vots i en percentatge: en el sistema electoral grec, per afavorir la governabilitat, automàticament la força més votada rep una suma de cinquanta diputats més. Tots i els cinquanta diputats afegits, Syriza va quedar a dos diputats d’aconseguir la majoria absoluta. L’endemà, abans de mig matí, emperò, el flamant nou primer ministre de Grècia, Alexios Tsipras, ja s’ho havia arreglat amb Grecs Independents, una força política de dreta dura, populista, integrada en el Parlament europeu en el grup liderat pels conservadors britànics.

La coalició de govern entre una força política que alguns –jo crec que erròniament– consideren d’extrema esquerra i una altra de dreta –com a mínim– quasi extrema no hauria de sorprendre, perquè tenen en comú una cosa que ha estat al moll de l’os del procés viscut a Grècia durant aquests últims anys: l’oposició a les polítiques que la Unió Europea ha aplicat sobre el país. Syriza i els Grecs independents, doncs, tenen molt més en comú del que podria semblar a primera vista, sobretot si ens ho mirem des del prisma clàssic d’observació de les formacions polítiques.

Crec que en Tsipras s’ha mostrat com un líder polític ràpid, executiu, amb capacitat de prendre decisions, molt poc dubitatiu. Líder, al cap i a la fi. Aquesta qualitat, sense cap mena de dubte, genera confiança entre els electors –i, potser, també, entre molts que no l’han votat–.

No hi ha res pitjor per a un líder polític que el matís excessiu, el posat dubitatiu, l’assumpció de la complexitat dels fets.

Per aquest motiu, en general, els intel·lectuals van tan malament com a governants. I viceversa.

Em fa la impressió, emperò, que alguns líders de la nostra part del món deuen estar encara una mica catatònics, en intentar analitzar tots aquests fets. Cer-

tament, ningú no havia generat tant entusiasme entre les esquerres més o menys radicals a la nostra part del món com la Syriza d’Alexios Tsipras. Si hi sumem el dia de la victòria electoral i els dies previs, el senyor Tsipras va estar acompanyat pel líder de Podemos –que pretén ser la força paral·lela a Syriza a l’Estat espanyol–, per l’autoproclamada líder de Guanyem –o com se n’hagi de dir– Barcelona, per l’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya-Verds i per una colla més de representants de les esmentades esquerres.

Tots volen ser Syriza. Fins i tot la CUP, que fins ara s’ha mantingut una mica al marge d’aquesta efervescència més o menys nostrada, s’ha afegit a brindar per la victòria sobre la “Troika” que suposa el resultat electoral de Syriza.

I tots intentaran, ara mateix, demostrar parel·lismes entre les respectives formacions polítiques i l’efervescent coalició de govern hel·lènica.

Els d’Iniciativa per Catalunya –igual que, a Espanya, els d’Esquerra Unida– també se senten els corresponents de Syriza a les respectives demarcacions electorals. Per a tots ells, competidors dels quals hem esmentat en els paràgrafs anteriors, per tant, la formació d’A. Tsipras resulta també el referent. No hi fa res que la formació grega sigui de recent creació, mentre que ICV, sense anar més lluny, ha estat governant durant pràcticament tres dècades a l’ajuntament de Barcelona. Quan Esquerra Unida, recordem que, en la seva primera intervenció pública, una representant eivissenca de Podemos només va saber dir una diferència entre aquesta formació i l’esmentada EU: que EU ja fa temps que existeix i, en canvi, Podemos és una formació nova i immaculada.

El que sembla que ningú no observa és que: a) Espanya no és Grècia; b) els Països Catalans no són Grècia; c) Catalunya no és Grècia; d) Podem no és Syriza; e) EU no és Syriza; f) ICV no és Syriza; g) la CUP no és Syriza… i, encara molt més important, ni les Balears, ni els Països Catalans, ni Catalunya, ni tan sols Espanya no haurien d’aspirar a ser una mena de mirall de Grècia.

Opinió en 140 caràcters @Jaumaulet: El conseller Santi Vila diu que es troba més a prop de Junqueras que de Duran. Deu ser que tots dos s'estan a Catalunya. I Duran a Madrid.

@XavierGLuque: Criticar la gestió d’una nevada a posteriori sembla més fàcil, que ja és dir, que criticar l’alineació del Barça després del partit.

@gerardotc: La encuesta del CIS que baja al PSOE a tercer puesto se hizo antes de lo de la cadena perpetua. No pasa nada. Hasta el sexto puesto es UEFA.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

9|

| 10

Entrevista línianoubarris.cat 10 febrer 2015

Perfil | Una mediadora de conflictes internacionals, ara a la política

Nascuda a Barcelona l’any 1966, Irma Rognoni és llicenciada en Dret, però li agrada més destacar la seva formació en mediació i resolució alternativa de conflictes. I és que, com a mediadora i facilitadora, ha participat en la gestió de crisi de diverses organitzacions no governamentals d'àmbit d'actuació local, autonòmic o estatal amb repercussió internacional. És militant d’UDC des de l’any 2010.

“Molts veïns m’exigeixen que trenquem amb la imatge de districte pobre” Irma Rognoni / regidora del Districte de Nou Barris Irma Rognoni ens rep a la seu del Districte quan falten menys de quatre mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat la legislatura, però acaba parlant de vivències molt personals. “Els polítics també som persones”, recorda.

Arnau Nadeu NOU BARRIS ntrem a la recta final del mandat. Se l’esperava tan complicat?

No és que me l’esperés tan complicat, però sí que certament estava informada de la situació de la ciutat i, en concret, de Nou Barris.

Era conscient que en aquest districte el tema social seria un aspecte que s’hauria de treballar intensament. Però per a mi això no era una novetat. Ho veia com un repte i em sentia preparada.

E

Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?

L’única cosa que potser canviaria és el ritme del rellotge i el pas del temps. Perquè realment les hores i els minuts passen molt ràpidament. Nou Barris és un districte molt gran, són 13 barris amb realitats molt diferents... Tot plegat és molta feina. Canviaria el rellotge, si pogués tornar enrere. [Somriu] El mandat se li ha fet curt...

Molt curt, perquè ha passat molt ràpidament tot. Gestionar conflictes no és fàcil, requereix temps.

I aquí, a causa de la colpejada de la crisi, que ha estat molt gran, encara més.

La crisi, a Nou Barris, té un nom: desnonaments. S’ha fet tot el que es podia fer des del Districte per lluitar contra aquesta problemàtica?

Aquest és un tema molt preocupant, és cert. I des del primer dia vam treballar aquesta problemàtica. Si no em falla la memòria, hem fet més de 370 seguiments, conjuntament amb les entitats hem aturat molts desnonaments –encara no tenim la xifra definitiva, però supera de llarg el centenar–, hem ajudat a renegociar deutes de particulars amb directors d’oficines

bancàries asseguts en aquesta mateixa taula...

Està satisfeta, per tant?

Com a administració local, sincerament, penso que hem fet tot el que podíem fer. Fins i tot ens hem personat en processos judicials per aturar desnonaments. Més lluny no podíem arribar. Ho dic amb humilitat. Però és cert que hem arribat al límit. I hem frenat molts desnonaments. Entre tots.

Creu que deixa un Nou Barris millor del que es va trobar, en aquest sentit? És difícil de respondre. Però és cert que, com a ciutat, detectem una lleugera disminució de l’atur. I aquest és l’indicador més important, perquè si millorem l’ocupació, millorem tots

“Barcelona ha de fer un reconeixement a l’aportació que ha fet Nou Barris, amb el seu patiment, a la ciutat” els efectes de la crisi. Hem aplicat molts programes de reinserció laboral i els resultats han estat brutals.

Algun cas fins i tot m’ha emocionat.

Expliqui’l...

He vist com un noi amb fracàs escolar i a punt d’abandonar ara vol fer Fisioteràpia. Aquest és només un exemple del què hem aconseguit en general. La situació de crisi ha estat molt dura, però darrerament crec que la conflictivitat a Nou Barris ha anat a menys. Noto que els ciutadans estan una mica més contents.

Des de Nou Barris Cabrejada no ho veuen així. Recentment han

emès un comunicat on diuen que “les administracions menyspreen la crida contra la pobresa i la injustícia social de Nou Barris” i demanen una audiència pública extraordinària per abordar la problemàtica. Hi està disposada?

I tant, només faltaria. Clar que sí. No només hi estic disposada, sinó que em sembla bé perquè crec que serà una bona oportunitat per donar a conèixer tota la feinada social que hem fet. Ho portarem a la pròxima Junta de Portaveus. Però també vull deixar clar que ningú havia entrat cap sol·licitud al respecte. Jo també n’he tingut coneixement pel comunicat que comentes. I pel que fa al menyspreu que denuncien, crec que amb tot el que t’he explicat fins ara ja queda respost.

En una entrevista del mes de desembre a La Vanguardia, l’alcalde Trias deia que l’entristeix“la incomprensió d’algunes persones amb la regidora de Nou Barris”. Vostè s’ha sentit incompresa, com diu l’alcalde?

[Somriu] En primer lloc, agraeixo molt a l’alcalde Trias, que és una persona excepcional, que hagi fet aquesta afirmació pública, perquè és molt d’agrair el seu suport. He tingut una gran sort de poder treballar amb ell i amb tot aquest equip de govern. Dit això, i respecte a la incomprensió... Com ho explico... ...

Sí que m’he quedat parada de l’ésser humà. Jo he treballat en conflictes com el doble genocidi de Ruanda, amb 4 milions de morts, per exemple. I havent viscut experiències tan bèsties, el que m’ha sorprès d’una part de la gent de Nou Barris... Com ho diré... ¿Podent viure la vida des d’una òptica d’harmonia i pau i tenint instruments com els que tenim per afrontar i resoldre els conflictes, com és que no ens deixem endur i fem l’existència una mica millor per a tots malgrat les dificultats que

tenim tots? Això és el que m’ha sorprès: aquesta resistència al canvi i, fins i tot, al precanvi. Hi ha un grup de persones aquí que treballen des d’això.

M’està dient que creu que hi ha gent que s’ha dedicat a posar-li pals a les rodes? Vol dir això?

No, el que dic és més profund. Posar pals a les rodes forma part del dia a dia, de la gestió. Jo em refereixo a una cosa més profunda, de creences, fins i tot. Per això hem treballat molt la memòria històrica, perquè crec que Barcelona ha de fer un reconeixement profund, i l'estem fent, a la gran aportació que ha fet Nou Barris, amb el seu patiment, a la ciutat. Nou Barris es va crear a partir d'una realitat dura i jo ho tinc molt present. Cada vegada que parlo amb un ciutadà de Nou Barris veig la memòria històrica al darrere.

Un passat difícil...

Molts veïns d’ara van venir fa temps aquí sense res. Van fer les cases amb les seves mans. I per tot plegat també he demanat perdó a Nou Baris, en nom de l'equip de govern, per si alguna vegada no s'han sentit incorporats a la ciutat. Barcelona és el que és gràcies també al que Nou Barris ha aportat a la ciutat. I ho hem de reconèixer degudament.

Amb mesures com la de Can Peguera, per exemple?

La desafectació del barri de Can Peguera, aconseguida fa molt poc, és una manera de fer-ho, sí. Això era molt important: feia 40 anys que els veïns ho demanaven. I ara ho hem pogut fer realitat i els hem pogut donar les gràcies i demanar perdó. I crec que ells també ho estan vivint així, com un procés d’autoafirmació. Ara faran una festa per celebrar-ho, una festa sentida. I ens han convidat a compartir aquest moment amb ells.

Són precisament aquests moments els que li han donat més satisfacció com a regidora?

A mi el que em produeix més goig és que aquests veïns tinguin el detall de compartir la celebració d'un fet així. Per a mi, la màxima gratificació és veure que els ciutadans estan una mica més tranquils o contents. Això és el màxim.

Vostè també ha passat moments certament complicats, durant aquest mandat. Els plens i les audiències amb policia a la porta en són una mostra. Com ho ha viscut, tot plegat?

A nivell personal, i com a mediadora que sóc, he treballat aquests moments complicats des del punt de vista de la resolució de conflictes. Hi he aplicat tot el coneixement que

10 febrer 2015 línianoubarris.cat

Entrevista tenia per intentar resoldre el màxim nombre possible de conflictes. Però també és veritat que n’hi ha que afecten el sistema de creences i, en aquests casos, no tenen cap altra solució possible que la que passa pel respecte. Només hi ha una medicina: respectar-se mútuament. I aquí a Nou Barris, pel que t’explicava de la història, la majoria de conflictes que vius amb les associacions veïnals són d'aquest tipus. I és molt legítim que així sigui, però jo sempre els he demanat que ens respectem, perquè no hi ha cap altra solució.

s'oblidin que necessito dormir”, els deia. I quan vaig arribar a casa, molt tard, necessitava desconnectar, però tinc dues filles petites que en aquell moment estaven soles. I els vaig dir: “Deixeu-me dos minuts per desconnectar. Necessito dos minuts i estic a punt una altra vegada com si no hagués passat res en les quinze hores anteriors de treball”.

“Estic dormint quatre, cinc, com a molt sis hores. Mai abans no havia dormit tan poc”

Ha trobat a faltar respecte?

A veure, jo tinc la formació de mediadora i, com a tal, estic preparada per afrontar situacions complicades.

Sóc conscient de les regles del joc.

Si estàs preparat, tens unes tècniques per fer-hi front. Ara bé, també he de dir que, si no fos així, potser no ho hauria pogut viure d'aquesta manera. I, sobretot, m'agradaria recordar que sóc una persona humana normal i corrent. Perquè de vegades ens oblidem que els polítics som persones. Ens podem posar malalts, tenim les nostres necessitats... Estem preparats per afrontar conflictes, però això no vol dir que no ens afectin. Perquè som persones.

Què vol dir amb tot això?

No ho dic perquè sí. No explico mai la meva vida. Amb això vull remarcar que, tot i que hi estem acostumats, no es pot oblidar que els polítics som persones. I que també se'ns poden posar malalts els pares i haver d'anar corrents a l'hospital.

"Maleducada, marxes corrents!", m'han arribat a dir sense parar-se a pensar que jo també puc tenir una urgència... Som humans i també tenim debilitats. No puc ser més sincera.

...

[Pensa] L'altre dia ho deia a uns veïns. “Per a vostès estic dormint quatre, cinc, com a molt sis hores”.

Mai abans no havia dormit tan poc.

Però desgraciadament també he de dormir, perquè sóc una persona.“No

línia

I jo li agraeixo la sinceritat, regidora.

[Es fa una pausa] No parlem més de mi. Parlem de Nou Barris.

Fem-ho, és clar, i de bones notícies.

Que també n’hi ha! [Somriu] Contràriament al que molts poden pensar, a Nou Barris la cultura n'ha donat moltes, de bones notícies: la primera escola de gospel de l'Estat va obrir aquí, el Festival de Blues de Barcelona va escollir el districte com a escenari principal, etc. S'hauria de posar més en valor, tot plegat?

Sí, seria molt bo. Perquè a més això contribuiria molt a la desestigmatització de Nou Barris i a l'orgull propi i a l'autoestima dels seus veïns.

Nou Barris té molta riquesa i talent cultural. Molta. Sense anar més lluny, els nens i nenes del districte tenen un talent impressionant, també en investigació. A Nou Barris tindrem grans investigadors en el futur, n'estic convençuda. I també artistes fantàstics. Hi ha una riquesa i un potencial enorme, com a tot arreu. Ni més ni menys. I sí, ho hem de posar en valor i en això treballem.

Creu que s’ha estigmatitzat Nou Barris, sobretot en aquests anys de crisi?

Nosaltres hem treballat molt per a la desestigmatització de Nou Barris.

Molt. Però necessitem ajuda, sobretot dels mitjans. He vist com un atracament que ha tingut lloc en un altre districte ens l’han posat sota l’epígraf de Nou Barris. Això ens fa mal. Els ciutadans de Nou Barris no s’ho mereixen. Costa molt treure’ns de sobre l’estigmatització.

Treballem intensament per aconseguir-ho, però és difícil. Molts veïns, per exemple de Ciutat Meridiana, m’han demanat que parli en nom de tots i que trenquem amb la imatge que es té d’aquests barris. Hi ha molta gent que viu com qualsevol altre veí de la ciutat i que es mereix no ser estigmatitzada. “No veneu més la imatge de districte pobre, no podem més!”, m’exigeixen alguns d’ells. I tenen tota la raó del món. Sobretot em passa amb els comerciants.

Parlant dels comerciants, com veu el sector a Nou Barris?

Jo crec que està una mica millor que fa mesos. A poc a poc va revifant i els botiguers van trobant sinergies entre ells. Han patit molt però també els hem ajudat molt.

Perquè sense petit comerç no hi ha vida als barris. És vital. Estaven molt desanimats i ara, amb molt treball i dedicació, veuen com les coses van millor. I també s'han involucrat en l'evolució social de Nou Barris. Això és molt d'agrair.

21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona · Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

179.650

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts Badalona

Línia

Setmanal

Línia

Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 5 quinzenals 1 setmanal publicitat@comunicacio21.com

Total

11 |

14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 9.975 9.975 9.975 9.975 9.975 9.975

149.750

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

14.975 14.975 14.975 14.975 14.975

31.900 7.975

179.650 149.750 31.900

361.300

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

| 12

Nou Barris línianoubarris.cat 10 febrer 2015

Successos | Mor un jove per inhalació de monòxid de carboni

Un jove de 18 anys del barri de les Roquetes va morir a finals de gener a casa seva per la inhalació de monòxid de carboni a causa de la mala combustió de la caldera, segons va informar l’Ajuntament en un comunicat. Quan els bombers, després de rebre l’avís, van arribar al pis, el noi ja era mort. Els fets van ocórrer al número 15 del carrer Jaume Pinent.

Can Peguera continuarà sent el barri de les cases barates » El consistori salva de l’enderrocament les històriques cases del barri » Els veïns havien lluitat durant 40 anys per aconseguir aquesta fita Redacció CAN PEGUERA Finalment el barri de Can Peguera mantindrà la seva fisonomia històrica i les seves cases barates no seguiran el camí dels altres tres conjunts d’aquest tipus d’habitatges de la ciutat que van acabar enderrocats (Baró de Viver, Bon Pastor i Eduardo Aunós, aquest últim a la Marina del Prat Vermell).

L’Ajuntament ja ha començat els tràmits per salvar i protegir aquest emblemàtic barri de Nou Barris després de més de quatre anys de negociacions amb els veïns i que comportarà modificar el Pla General Metropolità de 1976 perquè ja no contempli l’enderrocament de més de 650 cases i el barri mantingui el seu aspecte actual. La decisió va tenir el suport de tots els grups municipals

L’Ajuntament detecta 57 pisos buits a Ciutat Meridiana

HABITATGE4L’Ajuntament ha detectat 161 pisos buits en tota la ciutat després del primer tram d’inspeccions, dels quals 57 són a Ciutat Meridiana. La inspecció es va fer a un total de 398 pisos concentrats a Ciutat Meridiana i als barris del Besós, a Sant Martí, i de Trinitat Vella, a Sant Andreu.

El tinent d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, va explicar divendres passat durant la roda de premsa de presentació de les xifres que, dels 161 pisos buits, 19 fa més de dos anys que ho estan. Per aquest

motiu, Vives va instar els seus propietaris, els bancs, a ocupar-los o començaran a ser multats a partir del mes que ve amb una multa de 5.000 euros.

El gerent adjunt d’Hàbitat Urbà, Antoni Sorolla, va concretar que després de la primera multa se n’imposarà una segona de 10.000 euros si la situació del pis no canvia, posteriorment una de 15.000 si tot continua igual i, finalment, se sancionaria el banc amb una quantitat equivalent al valor de mercat del pis.

Can Peguera mantindrà la seva històrica fisonomia. Foto: Racons Públics

durant la comissió d’Hàbitat Urbà i Medi Ambient celebrada a finals de gener.

CONSTRUÏT EN DICTADURA El barri de Can Peguera va ser construït durant la dictadura de Primo de Rivera per recol·locar els barraquistes de Montjuïc expul-

sats de la zona per la celebració de l’Exposició Universal de 1929 i, al mateix temps, allotjar la mà d’obra barata que arribava a la ciutat. 50 anys més tard, el Pla General Metroplolità va estipular que les cases anirien a terra però, finalment, les cases barates continuaran en peu.

Ciutat Meridiana, un dels barris inspeccionats. Foto: Google Maps

Marinah i Chicuelo, a l’Ateneu MÚSICA4L’Ateneu Popular 9 Barris acollirà aquest divendres una proposta musical que promet deixar el llistó molt alt.

Serà el concert que oferiran Marinah i Chicuelo, l’excantant del grup Ojos de Brujo i el guitarrista de referència del flamenc català.

El concert, que començarà a les 10 del vespre amb les entrades a 10 o 12 euros, mostrarà com la fusió Marinah & Chicuelo experimenta adaptant i

barrejant lletres, ritmes i melodies, però sempre amb la guitarra flamenca com a nexe. Es tracta d’un viatge musical, sense pràcticament limitacions, per traçar un recorregut lliure a través de la rumba que neix gràcies a una gran capacitat d’improvització dels dos artistes.

Al llarg d’aquest recorregut els noms de Miles Davis, John Coltraine, García Lorca o la popular havanera Mi madre fue una mulata aniran apareguen

per tal de crear una aventura totalment cosmopolita.

DOS ARTISTES RECONEGUTS Juan Gómez 'Chicuelo' és un dels guitarristes més rellevants de música flamenca i un dels compositors més prolífics de les darreres generacions.

Per la seva banda, Marina Abad ‘Marinah’ va iniciar la seva trajectòria en solitari el 2013 després de 13 anys al capdavant del grup Ojos de Brujo.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

13 |

| 14

línianoubarris.cat 10

Nou Barris

febrer 2015

El Zona Nord, de nou en marxa » El Centre Cívic reobre les portes després del procés de millora de les seves instal·lacions » Amb les reformes s’ha creat una nova sala polivalent i s’han eliminat les barreres arquitectòniques

La nova entrada del Zona Nord i un dels nous espais del centre (a l’esquerra) i dos moments dels actes de reinauguració (a la dreta). Fotos: Ajuntament

Redacció NOU BARRIS El Centre Cívic Zona Nord ja està disponible de nou per als seus usuaris. El passat 24 de gener es va reinaugurar aquest equipament de més de 2.000 metres quadrats del barri de Ciutat Meridiana. El mateix dissabte 24 es va celebrar una jornada de portes obertes amb diverses activitats infantils en el seu interior i una cercavila prop del centre.

Juntament amb el Casal de Barri Torre Baró i el Casal de Barri Vallbona, el Centre Cívic Zona Nord té la finalitat de contribuir al desenvolupament sociocultural de les persones que viuen al nord-est de Nou Barris, al mateix temps que s’impulsa la participació activa. L’origen del centre es remunta al 1987 i quatre anys més tard es va afegir el primer teatre a l’equipament. D’aleshores ençà, aquest centre cívic ha procurat proporcionar una progra-

mació cultural de qualitat adreçada als veïns del barri, adaptada a les seves demandes i al context canviant de la zona.

LES NOVES INSTAL·LACIONS Les obres de remodelació del Centre Cívic Zona Nord havien començat el març passat i han servit per ampliar els espais, eliminar

La sala polivalent

té capacitat per a més de 240 persones

les barreres arquitectòniques que hi havien i crear una sala polivalent amb capacitat per a més de 240 persones. També s’han adaptat les instal·lacions a la normativa de seguretat vigent i s’ha renovat la climatització i l’electricitat.

La regidora de Nou Barris, Irma Rognoni, va assegurar durant la reinauguració que “l’objectiu principal de la posada al dia

d’aquest equipament són els veïns del barri i del districte”. De la mateixa manera, va destacar la creació de la sala de gran capacitat “que en el futur ha de formar part del mapa cultural de la ciutat”.

Aquesta inclou una caixa escènica i camerinos, i també servirà com a escenari d’actuacions d’arts escèniques i musicals.

REINAUGURACIÓ Els últims actes de reinauguració del Centre Cívic Zona Nord van tenir lloc el 30 i el 31 de gener.

Divendres 30 es va celebrar una doble actuació musical a l’auditori del centre. La primera va ser una interpretació a càrrec de la mezzosoprano Claudia Schneider i el tenor Antoni Comas, amb l’acompanyament de la companyia de teatre de l’Institut Pablo Picasso. Els actes es van cloure amb l’espectacle de teatre musical Patá a la cola, també a càrrec de la mateixa companyia.

Per últim, el 31 de gener es van tancar els actes de reinauguració amb dos representacions més de Patá a la cola.

13 centres a Nou Barris EQUIPAMENTS4 Zona Nord és un dels centres cívics que hi ha repartits arreu del districte de Nou Barris. El centre, com la resta, ofereix diferents activitats i tallers per a tots els gustos: d’idiomes, de salut i esport, de dansa i d’art i de creativitat.

Vilapicina, per la seva banda, compta amb el centre Cívic Torre Llobeta; Can Peguera amb el Casal del Barri La Cosa Nostra; el barri de Porta amb els centres cívics Can Basté i Can Verdaguer; la Guineueta amb la Masia; la Prosperitat amb el Casal de Barri; el Verdun amb el Casal de Barri i l’Hotel d’Entitats; i les Roquetes amb el Centre Cívic Ton i Guida i l’Ateneu Popular de Nou Barris.

Els tres darrers equipaments cívics són al nord-est del districte: el Casal de Barri Torre Baró, el Casal de Barri Vallbona i el Centre Cívic Zona Nord.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

15 |

| 16

línianoubarris.cat 10

Nou Barris

febrer 2015

Nou Barris Cabrejada exigeix solucions contra la pobresa

La residència de la Prosperitat obrirà, finalment, el març

EQUIPAMENTS4La residència del carrer Molí obrirà, finalment, el mes que ve amb el total de les seves 100 places en funcionament i, com a centre de dia, a partir del mes de maig.

La notícia ha arribat després d’una llarga reivindicació veïnal.

Des de l’Associació de Veïns de Prosperitat i l’Associació de la gent gran de Prosperitat asseguren, en un comunicat, que han guanyat “parcialment la batalla” però lamenten que “d’aquestes 100 places n’hi ha 63 que estan destinades al trasllat temporal dels residents de la residència Layret del

districte de l’Eixample”. Una situació que, a parer seu, mostra “la falta de voluntat política per ampliar la xarxa pública de residències a la ciutat”, ja que “37 places noves són clarament insuficients per a tot el volum de places residencials que es necessiten”.

Des de l’Ajuntament, però, afirmen que aquests 63 usuaris tornaran a la Residència Francesc Layret de l’Eixample quan acabin les obres de reforma que s’hi fan per així deixar lliures aquestes places i posar-les a disposició de les persones inscrites per ser beneficiàries d’una plaça.

Una imatge de la protesta del passat mes de desembre. Foto: Twitter (@9bCabrejada)

Redacció NOU BARRIS La plataforma Nou Barris Cabrejada, que representa un centenar d’associacions del districte, ha denunciat en un comunicat que, tant la Generalitat com l’Ajuntament, “menyspreen la crida contra la pobresa i la injustícia social” que, segons ells, fa temps que duen a terme.

La plataforma recorda que des de la manifestació del passat 11 de desembre, durant la qual van entregar un document a la Gene-

ralitat i a l’Ajuntament per buscar solucions a la situació que pateixen molts veïns del districte, “ningú, ni el Districte, ni l’Ajuntament ni la Generalitat, s'ha dignat a respondre ni a donar cap senyal d’interès pel tema”. La plataforma també ha adreçat recentment una carta oberta a l’alcalde Trias, on el culpen d’haver acusat la plataforma “d’una campanya violenta contra la regidora del districte per obscurs interessos polítics”.

L’AJUNTAMENT ES DEFENSA En una entrevista publicada en aquesta mateixa edició (llegir

pàgines 10 i 11), la regidora del Districte, Irma Rognoni, afirma estar d’acord amb la celebració d’una audiència pública extraordinària, tal com la plataforma afirma que ha demanat, perquè creu que serà “una bona oportunitat per donar a conèixer tota la feinada social que hem fet”. Tot i això, recorda que “ningú havia entrat cap sol·licitud al respecte”, i afegeix que des del consistori només se n’ha tingut coneixement pel comunicat de la plataforma.

Finalment, Rognoni rebutja del tot que des del Districte es menyspreï la plataforma.

Una protesta per exigir la inauguració de la residència. Foto: Manel Sala

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

17 |

| 18

Districte

Serveis | Els dijous a la tarda, també al Centre Cívic Zona Nord

línianoubarris.cat 10 febrer 2015

El regidor d’Adolescència i Joventut, Raimond Blasi, va destacar durant la inauguració del PIJ que un dels serveis complementaris de l’espai serà oferir el mateix assessorament al Centre Cívic Zona Nord durant els dijous a la tarda. Blasi va explicar que es tracta de fer “extensiu el conjunt de serveis que aquest nou espai suposa per als adolescents i, especialment, per als joves”.

Dos dels serveis que ofereix el PIJ: l’assessorament individual per trobar feina (a l’esquerra) i un espai amb informació d’interès (a la dreta). Fotos: Ajuntament

Un nou equipament juvenil » El passat 28 de gener es va inaugurar el PIJ Nou Barris a l’Espai Jove Les Basses del Turó de la Peira » L’espai oferirà assessorament laboral i donarà informació d’utilitat als joves de Nou Barris Redacció NOU BARRIS Nou Barris ja compta amb un Punt d’Informació Juvenil (PIJ).

El passat 28 de gener es va inaugurar aquest nou equipament, que està integrat a l’Espai Jove Les Basses, al barri del Turó de la Peira. L’obertura de l’espai va comptar amb la presència de Raimond Blasi, regidor d’Adolescència i Joventut, i Irma Rognoni, regidora del districte de Nou Barris.

El PIJ de Nou Barris oferirà un servei d’assessorament en itineraris acadèmics (inclou consells sobre plans d’estudi, opcions de batxillerat o graus mitjans i superiors, beques, titulacions i homologacions o sortides professionals) i en drets i deures laborals (on s’aclareixen aspectes relacionats amb convenis, salaris i contractes, drets sindicals o normatives laborals).

L’espai també té disponible un servei d’orientació laboral personalitzat i grupal per part d’un expert que motiva els joves en la seva recerca de feina i els resol les dificultats i els dubtes amb què es puguin trobar en aquest procés. Això es farà mitjançant reunions col·lectives amb una periodicitat setmanal (cada grup estarà format per un

Al punt d’informació es treballarà de manera personal i en grups per prestar la millor atenció màxim de 7 participants) que establirà un pla d’acció ocupacional que tingui objectius assolibles i clars, com ara potenciar l’autonomia dels participants i

crear sinergies activadores amb altres joves. Aquestes reunions inclouran elements de coaching laboral.

Per últim, el PIJ també servirà com a centre per acollir xerrades i exposicions i, al mateix temps, funcionarà com a eina de recurs per als professionals del districte que puguin necessitar suport en la tasca d’atenció als joves.

DE 12 A 35 ANYS Els PIJ són centres que ofereixen serveis gratuïts d’atenció, orientació i assessorament sobre els aspectes que interessen més al jovent: habitatge, informació i inserció laboral, formació (tant acadèmica com no reglada), turisme, cultura, mobilitat internacional, oci o salut.

Aquests equipaments treballen en xarxa, en col·laboració amb la resta de serveis i punts d’informació de la ciutat. Els seus serveis s’adrecen a usuaris d’entre 12 i 35 anys.

11 punts a tota la ciutat

JOVENTUT4Amb l’estrena del nou Punt d’Informació Juvenil de Nou Barris, l’oferta municipal d’aquests equipaments puja fins a 11.

Els altres 10 centres, repartits a tota la ciutat, són el CIAJ del carrer Sant Oleguer, el Punt de la Casa del Mig a SantsMontjuïc, el PIJ de la Casa Sag-

nier a Sarrià-Sant Gervasi, el PIJ de l’Espai Jove la Fontana de Gràcia, el del Centre Cívic Besòs de Sant Martí, el Punt 7 d’Horta-Guinardó, el PIJ Garcilaso de Sant Andreu, el PIJ del Centre Cívic de les Corts, l’Oficina Jove del carrer Calàbria i el situat al Casal de Joves Palau Alòs, del districte de Ciutat Vella.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

19 |

| 20

Comerç

Pacte | Acord amb PIMEC per millorar la competitivitat

línianoubarris.cat 10 febrer 2015

PIMEC i l’Ajuntament van signar fa uns dies un acord per impulsar un projecte conjunt per millorar la competitivitat del teixit empresarial de les petites i mitjanes empreses i del sector comercial barceloní. El conveni signat preveu un conjunt d’accions específiques, com la implantació de la factura electrònica, entre altres.

La ruta Pinxu-Panxo 2015 escalfa motors amb novetats » La nova cita gastronòmica de Nou Barris es presenta dilluns que ve » Enguany hi haurà una ruta menys però més locals participants Redacció NOU BARRIS La nova edició de la ruta de tapes Pinxu-Panxo de Nou Barris ja es prepara per tornar a omplir el districte de la millor gastronomia local. El pròxim dijous 5 de març, tal com ja va avançar Línia Nou Barris, arrencarà la Pinxu-Panxo 2015, que enguany comptarà amb algunes novetats respecte a la cita de l’any passat. El pròxim dilluns dia 16 de febrer, la seu del Districte acollirà l’acte oficial de presentació de la ruta, on s’anunciaran totes les seves característiques i els principals canvis.

De moment, però, fonts de l’Eix Nou Barris, l’impulsor de la ruta, afirmen que aquest 2015 la Pinxu-Panxo comptarà amb un itinerari menys –el de Trinitat Nova–, quedant-se amb quatre

El petit comerç tanca l’any amb un augment de vendes

ESTUDI4Tot i que la situació no és ni de bon tros d’eufòria, les xifres comencen a reflectir una certa recuperació. Aquest és el cas del petit comerç, que segons un estudi publicat fa uns dies per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), va incrementar les seves vendes un 1,4% durant 2014.

Aquest augment de la facturació es produeix després de 7 anys de caigudes. L’increment també es va produir en l’àmbit estatal, tot i que menys pronunciat, ja que va ser només del 0,9%.

Respecte al passat mes de desembre, l’epicentre de la campanya nadalenca de compres, l’estudi efectuat per l’INE indica que el creixement de les vendes va ser del 7,4% a Catalunya, una dada que ha col·laborat a millorar la mitjana de tot el 2014.

Pel que fa a l’ocupació, el comerç minorista va incrementar el percentatge de contractats en un 0,7% durant tot l’any passat, una xifra que de nou torna a ser superior a la mitjana estatal –que es queda al 0,1%–.

La ruta de tapes començarà el pròxim dijous 5 de març. Foto: Ajuntament

en comptes de cinc. Tanmateix, el nombre d’establiments participants, asseguren, “creixerà respecte a l’edició de l’any passat”.

Sobre l’edició de l’any passat de la Pinxu-Panxo, l’Eix Nou Barris en fa una “molt bona” valoració. Va ser una ruta on van participar 33 establiments del districte dividits en 5 rutes. Per altra banda, indiquen que gairebé tots els participants de l’any

passat ho tornaran a fer enguany.

Pel que fa als clients, des de l’associació afirmen que l’any passat van detectar la presència de “visitants de fora del districte” a la ruta de tapes, a més d’haver aconseguit “que el veí de Nou Barris es mogui per tot el districte seguint els itineraris”. Amb aquest panorama, les esperances de cara a la pròxima edició són altes.

Les vendes creixen més a Catalunya que a la mitjana estatal. Foto: Arxiu

El Carnestoltes més gastronòmic

Hi haurà concursos de truites a diversos mercats. Foto: Mercats BCN

FESTA4Tradicionalment, el febrer és un mes de festa i diversió. És temps de Carnestoltes i Nou Barris tornarà a sortir al carrer per celebrar una de les festes més vistoses de l’any.

Deixant de banda les accions individuals que cada comerciant dugui a terme, el Carnestoltes d’enguany tindrà un bon aliat en els mercats del districte. Rues, disfresses i gastronomia seran alguns dels actes que s’organitzin al llarg d’a-

questa setmana i part de la que ve en aquests equipaments.

Pel que fa al Mercat de Ciutat Meridiana, demà passat dia 12 –Dijous Gras–, aquesta instal·lació acollirà un concurs de truites, un dels aliments estrella de Carnestoltes. El certament està organitzat pel Centre cívic Zona Nord i es desenvoluparà al llarg del matí.

El Mercat de Trinitat Nova, per la seva banda, també decidirà quina és la millor truita en

un altre concurs el mateix dijous al matí.

Divendres dia 13 el Mercat de Trinitat Nova serà un dels escenaris de la rua de Carnestoltes de les escoles del barri. L’endemà, el mateix mercat celebrarà un altre certamen, en aquest cas de disfresses i de pentinats.

La gran festa, però, tindrà lloc dissabte dia 14 a la rua central de Carnestoltes de Nou Barris, que començarà a les 7 de la tarda a la Via Júlia amb Via Favència.

21 |

Esports

Premis | Els ‘Dona i Esport’ entren en fase de votació popular

línianoubarris.cat 10 febrer 2015

Fins al 18 de febrer es pot votar entre les quinze candidatures del premi a la Dona Esportista i entre les tretze del premi al Club Esportiu dels guardons ‘Dona i Esport’, que enguany arriben a la seva vuitena edició. El resultat d’aquesta consulta no és vinculant, però serà un criteri més que tindrà en compte el jurat del certamen. Per participar cal visitar el web premidonaiesportbcn.cat.

La Monta deixa escapar els tres punts a casa davant del Figueres » Els de Nou Barris empaten (2-2) i porten dos partits sense guanyar » Els homes de Toni Escudero assoleixen la xifra de 200 gols a Tercera Redacció NOU BARRIS Tot i avançar-se en el marcador per 2 gols a 0, la Monta es va deixar empatar contra el Figueres aquest passat diumenge a casa en un bon partit pel que fa a intensitat per part dels homes de Toni Escudero. Ferran Alabau va ser l’encarregat, en dues ocasions, de fer pujar els gols a l’electrònic per a la Monta, que va disputar una primera part molt intensa i molt segura en defensa davant d’un Figueres noquejat.

A la segona part, tanmateix, va canviar el panorama. El Figueres es va espavilar i la Monta va baixar la intensitat, cosa que va significar l’empat dels gironins, que amb gols a pilota aturada de Chicho i Javi Revert van aconseguir dinamitar l’avantatge barceloní. A partir d’a-

La Magic Line escalfa motors per a la seva segona edició

CURSA4 Nou Barris ja es prepara per acollir una part de la Barcelona Magic Line, una cursa solidària que se celebrarà el pròxim 1 de març i que recorrerà 9 turons de la ciutat –cadascun dedicat a una causa social– i que començarà, en un dels seus diferents recorreguts, a Can Cuiàs.

Aquesta prova de muntanya no competitiva comptarà amb 4 circuits de distàncies dife-

rents –de 40 quilòmetres, de 30, de 20 i de 10– i l’organitza l’Obra Social de l’Hospital de Sant Joan de Déu per recollir fons per als programes d’atenció a les persones més vulnerables.

Per participar, cal inscriure’s per equips de 3 a 25 persones. Ara per ara, la cursa compta amb prop de 680 equips apuntats –que són un total de 8.500 persones inscrites– i una recaptació de 53.000 euros.

El Turó de la Peira ja compta amb un nou circuit esportiu La Monta no va saber gestionar l’avantatge al marcador. Foto: Arxiu

quí, els de Nou Barris no van saber obrir la llauna del Figueres i, finalment, van cedir tres punts que semblava que es quedarien a la Bombonera.

200 GOLS A TERCERA Per altra banda, la Montañesa va assolir aquest diumenge la xifra de 200 gols a Tercera, gràcies als dos gols de Ferran Alabau. L’e-

femèride, però, es produeix en un moment en el qual la Monta porta una ratxa de dos partits sense guanyar. Ara per ara, els de Nou Barris són novens amb 29 punts, a 7 de les places de play-off d’ascens. Per tal d’apropar-s’hi, les d’Escudero es desplaçaran aquest diumenge al Baix Llobregat, on s’enfrontaran al Castelldefels, penúltim a la classificació.

Tot a punt per a la Mitja Marató de Barcelona

ATLETISME4La Mitja Marató de Barcelona ja escalfa motors per tornar a omplir d’atletisme la ciutat. Aquest pròxim diumenge dia 15 de febrer, els esportistes inscrits a la competició s’enfrontaran als 21 quilòmetres de què consta la prova, que començarà i acabarà al passeig Pujades al llarg del matí.

Fins al moment, més de 13.300 persones ja s’han inscrit a la cursa, que enguany tornarà

a comptar amb la presència de la keniana Florence Kiplagat, guanyadora de la prova de l’any passat. Kiplagat, a més, va aconseguir a Barcelona la plusmarca mundial de mitja marató en la categoria femenina.

Enguany la competició comptarà amb alguna novetat, com ara els 21 punts d’animació, un per cada quilòmetre, que amenitzaran la cursa als atletes i als espectadors.

Els aparells volen ajudar a millorar la mobilitat. Foto: Ajuntament

SALUT4Des de fa uns dies, el Turó de la Peira compta amb un nou equipament esportiu. Es tracta d’un circuit per fer-hi activitat física, adreçat especialment a la gent gran i a les persones amb mobilitat reduïda.

No és l’únic, ja que als Jardins Càndida Pérez –Eixample– i a la plaça de les Sibil·les –a HortaGuinardó– també se n’hi han instal·lat darrerament.

En el cas del circuit del Turó de la Peira, on també s’hi ha instal·lat un paviment especial de

cautxú, el circuit inclou elements dissenyats per millorar la mobilitat mitjançant una rutina d’exercicis saludables.

A més, aquesta instal·lació disposa de dinamitzacions específiques per part de monitors que expliquen com fer servir els diferents elements i aparells d’una manera adequada.

Les instal·lacions estan pensades per conservar l’equilibri, guanyar elasticitat, prevenir caigudes i facilitar determinats moviments.

| 22

línianoubarris.cat 10

AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS

Agenda

febrer 2015

agenda@comunicacio21.com

DIMARTS 24 DE FEBRER 19:00 Documental del mes, Mercedes Sosa, La Voz de Latinoamérica, sobre la vida d’aquesta mítica cantant folk l’any 2009 i la seva influència al subcontinent americà. / Biblioteca Vilapicina.

Ad Líbitum BCN a l’Escola de Música Dm. 17 de febrer a les 19:30

Automitivació per cantar sota la pluja Dj. 26 de febrer a les 19:00

Matí-Tarda Ni siervos, ni esclavos, ciudadanos con derechos. Exposició fotogràfica a càrrec de Manuel J. Mora, fotoperiodista, que mostra el seu treball sobre el moment delicat econòmic i polític. / Centre cívic Torre Llobeta.

Sessió dinàmica i participativa on s’intentarà afavorir l’autoreflexió dels participants i fomentar la seva automotivació. A càrrec de Beatriz Ortigosa, de Yapa Consulting. / Biblioterca Les Roquetes.

DIVENDRES 13 DE FEBRER 10:30-12:00 Taller de memòria, on mitjançant una sèrie d’exercicis s’enfortirà aquesta capacitat. Taller adreçat a persones d’edat avançada. / Centre cívic Can Basté.

Edició tardor-hivern del cicle Dimarts concert, que compta amb artistes del Conservatori Municipal de Barcelona.

El pròxim 17, serà el torn d’aquest concert d’obres d’Albéniz, Dyens, Houghton, Morel i Zenammon.

FINS AL 28 DE FEBRER

DIVENDRES 27 DE FEBRER 19:00Taller de flamenc, a través del qual s’ensenyaran la tècnica i els ritmes del flamenc i de com aquest influeix en el cos, la ment i l’expressió humana. Activitat idònia per alliberar tensions tant psíquiques com físiques. / Centre cívic Can Verdaguer.

INFANTIL Gimcana Caurnestoltes Ds. 14 de febrer a les 17:00

Carnestoltes ja ha arribat i amb ell la festa, la xerinola i el bon humor. El Centre cívic Torre Llobeta, per tal de celebrar-ho, organitza una gimcana amb entrada gratuïta.

FINS AL 28 DE FEBRER Matí-Tarda La mirada ardent, una exposició que vol treure els tabús que encara hi ha a la societat sobre el càncer de mama, a càrrec del doctor Pere Gascón. / Can Verdaguer.

ESPORTS DIMARTS 17 DE FEBRER 10:00-11:00 Activitats de tai txi i txi kung al parc de la Guineueta, en el marc del programa Activa’t als parcs. / Parc de la Guineueta.

Partit de futbol Monta-Masnou Dg. 22 de febrer

DEMÀ 11 DE FEBRER 11:00 Primeres passes: Glups. Contes i cançons de temàtica marina per despertar el gust del llenguatge i l’oralitat entre els més petits. Adreçat a infants de 6 mesos a 3 anys. / Biblioteca Nou Barris.

DISSABTE 21 DE FEBRER 17:30 Baby Bongo, un programa musical per a nens i nenes entre 1 i 5 anys que se centra en l’ús d’instruments de percussió. Activitat gratuïta, però cal la confirmació d’assistència. / Centre cívic Can Verdaguer.

La Monta rep a casa el Masnou en un partit corresponent a la 25a jornada de competició del grup 5 de Tercera divisió. / La Bombonera.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

10 febrer 2015 lĂ­nianoubarris.cat

23 |

| 24

línianoubarris.cat 10

febrer 2015

Pròxima edició: 10 de març