Cornella 43

redacció: 93 458 87 80 – cornella@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

CONTRA LA XACRA pàg 3

TEATRE DE DENÚNCIA pàg 10

Combatre el racisme: la gran responsabilitat és dels ajuntaments

Selvas, Manrique i Aixalà porten ‘Una altra pel·lícula’ a l’Auditori el 12 de març

líniacornellà

baix llobregat liniacornella.cat · Febrer 2017 · Núm. 43 · Difusió controlada per OJD-PGD: 9.581 exemplars mensuals

ERC acusa l’Ajuntament de voler construir a Can Mercader Els republicans alerten que vol aixecar-hi un edifici de 800 metres quadrats però fonts municipals ho neguen pàg 8 INNOVACIÓ pàg 9

Una aplicació permetrà pagar la zona blava a través del telèfon mòbil

ENSENYAMENT pàg 8

L’Escola l’Areny podrà oferir finalment dues línies de P3 l’any vinent COMERÇ pàg 12

Reivindicant el cànnabis L’Spannabis posarà el focus en l’ús terapèutic de la marihuana pàg 9

El Mercat Centre celebra un Carnestoltes molt cinèfil ESPORTS pàg 14

El Cornellà tanca el febrer a cinc punts del descens

|2

lĂ­niacornellĂ .cat

Febrer 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Reportatge

Febrer 2017

líniacornellà.cat

3|

Alçar la veu contra el racisme » Les principals entitats antiracistes alerten de la necessitat de denunciar les agressions xenòfobes » Assenyalen la responsabilitat dels ajuntaments de fomentar la convivència a través del teixit social Andreu Merino CORNELLÀ Les agressions racistes patides a finals de gener per la regidora de Badalona, Fàtima Taleb, van tenir ressò arreu del país i han tornat a posar sobre la taula el debat sobre quina presència tenen actualment el racisme i la xenofòbia a Catalunya. Línia Cornellà ha volgut contactar amb experts que analitzin si el territori viu o no un repunt de les actituds xenòfobes i, sobretot, com es poden combatre.

EL RACISME QUE NO MARXA “El racisme mai no ha deixat de ser un problema a Catalunya, tot i que ha passat per diferents fases”, considera l’antropòloga del Centre d’Estudi i Recerca en Migra-

cions de la UAB, Laia Narciso. En els mateixos termes s’expressa la portaveu de SOS Racisme Alba Cuevas. “Les agressions a Taleb no evidencien un repunt recent, sinó una situació que va començar fa 5 o 6 anys”, diu. Cuevas considera que va ser aleshores quan diversos grups polítics –com el PP o PxC– van començar a assenyalar els estrangers com a causants de la crisi que patia el país. La portaveu de SOS Racisme denuncia un “racisme institucional” que ha legitimat la xenofòbia i ha provocat que moltes situacions de discriminació racista s’invisibilitzin.

Una discriminació que en la majoria de casos, segons totes dues coincideixen a assenyalar, es produeix per motius islamòfobs.

En aquest sentit, Wafaa Moussaoui –membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR)–as-

segura que els atacs a la regidora badalonina no són un cas aïllat. “Jo vaig decidir entrar a l’UCFR perquè havia patit aquest tipus de racisme”, reconeix. És per això que Moussaoui celebra que Taleb hagi decidit denunciar públicament.

“Ella té molt clar quins són els seus drets i deures, però moltes persones tenen por a fer-ho i pateixen la discriminació en silenci”, avisa.

ELS MUNICIPIS HAN D’ACTUAR Tant Narciso com Cuevas i Moussaoui tenen clar que el combat contra el racisme necessita la implicació de les administracions. “Si només combatem el discurs xenòfob, ens oblidem de combatre la desigualtat”, apunta Narciso.

“Cal assegurar els drets socials per a tothom i garantir el dret a ser ciutadà de ple dret”, afegeix.

Més enllà de la legislació im-

pulsada per la Generalitat i l’Estat, les expertes també reclamen un paper actiu dels ajuntaments en la lluita per la igualtat. Cuevas considera els consistoris responsables de fomentar la convivència i “enfortir la cohesió social”. La manera de ferho, segons la portaveu de SOS Racisme, és promoure el coneixement entre comunitats a través d’espais de diàleg, fugint de l’àmbit merament folklòric. “Cal aprofitar el teixit associatiu, els centres cívics o les escoles per impulsar aquestes iniciatives”, reclama Cuevas.

Els municipis, segons Moussaoui, també tenen el deure de posar més facilitats que impediments a la convivència. “S’han d’impulsar polítiques que defensin la riquesa cultural”, defensa. L’activista d’UCFR considera necessari que els ajuntaments autoritzin la creació de centres culturals o religiosos per po-

der treballar amb els joves musulmans, un debat que ha ressonat amb força els últims temps a Cornellà, sobretot després d’algunes detencions de joves magrebins per presumpta vinculació amb l’Estat Islàmic al llarg de l’últim any i mig.

“En molts casos els joves musulmans es radicalitzen perquè no hi ha cap espai dedicat a ells on es pugui evitar això”, argumenta.

Sigui com sigui, les entitats antiracistes reclamen la implicació de tothom en la lluita contra la xacra racista que, segons Narciso, ja no es basa únicament en el color de pell, sinó en raons com la llengua, la cultura o la religió.

Totes reivindiquen la necessitat d’alçar la veu. “Vivim i veiem el racisme cada dia. Els ciutadans no podem quedar-nos indiferents davant d’això i ho hem de denunciar”, conclou Cuevas.

|4

líniacornellà.cat

Agenda Nacional

Febrer 2017

“Les urnes no es jutgen” Albert Ribas BARCELONA Gairebé 50.000 catalans es van aixecar ben d’hora el passat dilluns 6 de febrer per ser a trenc d’alba davant de les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El motiu, expressar el seu suport a l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, jutjats per desobediència i prevaricació com a responsables polítics del procés participatiu del 9-N. “Les urnes no es jutgen”, van clamar els concentrats des d’un passeig Lluís Companys que es va omplir d’estelades i pancartes reivindicatives, algunes d’elles en anglès, amb diferents missatges.

Abans d’arribar al passeig Lluís Companys, la llarga comitiva encapçalada per Mas, Ortega i Rigau havia sortit des del Palau de la Generalitat. Al seu costat hi va ser, durant tot el recorregut, l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que una estona abans havia dit durant la seva declaració institucional que “molts ens sentim jutjats”. També hi eren, entre molts altres, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i el portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, que també serà jutjat per la mateixa qüestió. La co-

mitiva es va aturar al Fossar de les Moreres per cantar l’Estaca de Lluís Llach.

“ESTAT DEMOFÒBIC” Al final del recorregut, un cop arribats al passeig Lluís Companys, la comitiva va ser rebuda pels líders de les entitats sobiranistes: el president de l’ANC, Jordi Sánchez; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart; i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. En declaracions als mitjans, Cuixart va acusar Es-

Mas, Ortega i Rigau van rebre el suport de gairebé 50.000 persones abans del judici del 9-N panya de ser “un Estat demofòbic”, mentre Sànchez, en un parlament davant dels manifestants, va assegurar que “mai més no permetrem que la justícia espanyola jutgi un president de la Generalitat”. Per la seva banda, Lloveras va qualificar la mobilització de “festa de la democràcia”.

Des del món no independentista, la principal expressió de suport va ser la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

“Posar urnes no pot ser delicte”, va dir Colau en un tuit. L’alcaldessa, però, no va fer acte de presència a la concentració.

Homs, jutjat a Madrid 9-N4Tres setmanes més tard de l’inici del judici a Mas, Ortega i Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es va posar en marxa al Tribunal Suprem el judici a l’exconseller de Presidència, Francesc Homs, per la seva implicació en el 9-N. Durant la seva declaració, Homs, que s'enfronta a 9 anys d'inhabilitació per desenvolupar qualsevol tipus de càrrec públic, va admetre tots els fets que se li imputen.

De fet, fins i tot va afirmar que n’hi ha “més”.

“Els fets que se m'imputen no els negaré, són una evidència. El que poso en dubte és si la seva comissió és constitutiva d'il·lícit penal”, va afegir l’exconseller de la Presidència i actual diputat al Congrés.

Durant la primera sessió del judici, l’interrogatori del fiscal Javier Moreno va

durar una hora i mitja. En tot moment, Homs es va mostrar molt contundent en les seves respostes i fins i tot es va enganxar amb Moreno en alguna ocasió. Entre les seves intervencions, va cridar l’atenció quan va dir al ministeri públic que s’havia oblidat d’incloure al sumari accions que va fer perquè era la seva obligació: “S'han oblidat de coses. Vaig fer més coses. Només faltaria, era la meva obligació”.

L’argument d’Homs per defensar la seva innocència va ser exposar que la providència del Tribunal Constitucional no establia què podia fer el Govern i què no. “Ningú pot discutir que l’abast de la providència és inconcret”, es va defensar l’exconseller, que també va afirmar que la roda de premsa posterior al 9-N no va ser il·legal.

#LoveDemocracy

@ForcadellCarme

@KRLS

Ni un pas enrere per defensar les urnes i la democràcia! #9NSomTots.

Gràcies a tots els que heu donat suport als qui van ser fidels a la democràcia!

@junqueras

@joancomaroura

Avui tots els demòcrates haurien de defensar la democràcia.

Baixant cap a #BCN. El #6F hi serem, com vam ser-hi el #9NSomTots.

@jordisanchezp

@jcuixart

Ens volen precintats, callats i derrotats.

Exercirem els nostres drets. Per dignitat.

Avui l'Estat ha perdut.

La democràcia i la dignitat han tornat a guanyar.

@AdaColau

@nuriaparlon

Posar urnes no pot ser delicte en un estat democràtic. Avui #6F jo també m'acuso.

Jutjar un expresident per unes urnes de cartró és un despropòsit

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Febrer 2017

lĂ­niacornellĂ .cat

5|

|6

líniacornellà.cat

Opinió

Febrer 2017

Tribuna

4Operació Diàleg 2. L’Amenaça Fantasma

Un diari participatiu

4Ens amaguen l’ou

per Iu Forn

Fa moltes i moltes setmanes...

Ens trobem en un període d'Operació Diàleg. La mà estesa unionista, atacant des d'una base oculta situada en un despatx de la Delegación del Gobierno, ha aconseguit la seva primera victòria contra el malvat imperi indepe.

Durant la batalla, els espies rebels indepes han aconseguit fer-se amb els plànols secrets de l'arma total i definitiva de l'Operació Diàleg: l'Estrella de la Mort del Procés, una hàbil estratègia destinada a fer creure tothom que realment es vol negociar quan el que s'ofereix negociar és tot menys el que realment és l'objectiu clau de la negociació.

Efectivament, l'Estat prepara una oferta per a Catalunya que Catalunya no podrà rebutjar.

Està basada en els famosos 46 punts que va oferir negociar el president Puigdemont, però sense incloure-hi el punt clau dels 46 punts oferts pel president Puigdemont, però sí els altres 46 punts que, sense ser el punt clau, recullen l'esperit de la negociació sense límits però amb el límit del

punt que per cap concepte es vol negociar. O sigui, l'oferta de negociació està totalment oberta, però només sobre els punts que el Govern central està disposat a negociar, cosa que, en si mateixa, és una gran oferta de negociació consistent en oferir negociar només sobre el que tu vols negociar i mai negociar sobre el que vol negociar l'altre. Com per resumir: jo li ofereixo parlar de tot el que el jo vull parlar i dels temes dels quals en vol parlar vostè, no en parlem. I, atenció, la notícia és que jo estic disposat a negociar.

D'altra banda, aquests 46 punts ja s'han negociat secretament, tot i que des del moment en què es diu que una cosa es negocia secretament, i pel sol fet de comunicar-ho, deixa de ser secreta perquè és evident que quan una cosa és expressada públicament deixa de ser secreta. Per tant, qui anuncia una negociació o una reunió secreta, desmenteix la seva pròpia afirmació al moment exacte de fer-la, perquè al mateix instant en què la fa pública, deixa de ser secreta. Seria com si un mort s’aixequés en ple-

na cerimònia del seu enterrament per dir que està mort. No, això és impossible. Si estàs mort, no pots estar viu. I viceversa. I si tu anuncies que estàs mort, és que no ho estàs. De la mateixa manera que si tu anuncies negociacions secretes, ja són públiques.

I la negociació és tan oberta i tan negociadora tota ella que, si no s'accepten les condicions que ofereix el negociador, el negociador amenaça de suspendre l'autonomia del negociat. Perquè en una negociació bilateral en què una de les parts diu a l'altra el que cal negociar, evidentment n'hi ha una que passa a ser el negociador i l'altra passa a ser el negociat, el que rep la negociació.

Per tant, atenció a l'Operació Diàleg 2, que és com la 1, però més dialogant encara.

Com les galetes Príncipe, unes galetes de xocolata que segons diu la publicitat ara tenen més gust a xocolata. Sí, perquè es veu que abans, tot i ser unes galetes de xocolata, tenien poc gust de xocolata.

per Jordi Lleal

Col·loquialment, si ens volen distreure d’allò que és important, es diu que “ens amaguen l’ou”. Els mitjans informatius i les xarxes tenen un filó amb Donald Trump.

Mentrestant, a Espanya, hi ha un immens desgavell que en un país democràtic de veritat no passaria per alt.

Mariano Rajoy continua sense ni moure’s un mil·límetre en la seva posició vers Catalunya; la casa reial espanyola amb sentència absolutòria a Cristina de Borbó; el PSOE en una crisi interna de

poder entre els seus caps; els tribunals, desbordats pels casos que l’Executiu els encoloma; els nombrosíssims casos de corrupció que estan en marxa amb sentències cada cop més properes a resoldre’s; els incompliments del govern espanyol amb Rodalies i el corredor del mediterrani; etc.

Ens distreuen amb les bajanades de Trump, que el tenim a 6.500 km, i ens quedem tan tranquils amb el que està passant a casa dels veïns.

Preparem-nos!

líniacornellà.cat

Dipòsit legal: B 4833-2013

publicitat 686 429 517

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: cornella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicat a El Nacional.cat

Difusió controlada

amb el suport de:

9.581 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#OperacióPastanaga

@aleixhaix: Que diuen a Espanya que l'operació diàleg no ha acabat. Deu ser la segona fase, la de "estamos dialogando pero aún no lo saben".

#SisAnys

@HumanoEliot: Urdangarín recurrirá su condena ante el Supremo y su abogado cree que no ingresará en prisión... ¡nosotros también!

#SolidaritatCatalana

@davidminoves: Barcelona ha mostrat que els catalans #volemacollir refugiats.

Ara ens cal un Estat que respongui el clam d'aquesta majoria social.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Febrer 2017

lĂ­niacornellĂ .cat

7|

|8

Ciutat

Política | Picabaralla a la xarxa per les pintades a la seu del PDECat

líniacornellà.cat

Febrer 2017

La seu local del PDCat va aparèixer el 3 de febrer amb unes pintades amb el lema “o referèndum, o referèndum” –recordant la declaració d’intencions del president Puigdemont al Parlament– i una mofa del nou símbol del partit. L’acció va ser reivindicada per Arran i va rebre les crítiques a les xarxes tant del PDCat com d’ERC. Els autors, al seu torn, van lamentar la reacció dels republicans, als quals van acusar de “processistes”.

La possibilitat de construir a Can Mercader aixeca polseguera » ERC alerta que el govern del PSC vol fer un edifici a l’interior del parc » Fonts municipals ho neguen, tot i que se’n va parlar al Ple de gener Francisco J. Rodríguez ALMEDA “És un edifici de 800 metres quadrats, amb una edificabilitat màxima de 1.500, sobre el que estem treballant”. Són paraules del tinent d’alcalde de Territori, Manuel Ceballos, durant el Ple del gener en relació a un hipotètic projecte que s’estaria estudiant per ampliar el Museu de les Matemàtiques de Can Mercader, que s’està quedant petit per l’èxit de visites. Les va pronunciar respecte d’una moció que va presentar ERC en aquella sessió –que no va prosperar– per evitar que es construís cap edifici més a l’emblemàtic parc i millorar i potenciar el seu patrimoni verd.

Fins aquí, la qüestió no hauria tingut gaire més recorregut si no fos perquè dies més tard el consistori va fer un desmentit a la premsa negant que hi hagués “en marxa cap projecte per edificar a Can Mercader”. Una negació que es contradiu amb les paraules del tinent d’alcalde Ceballos al Ple de gener, on a més de reconèixer que estan treballant en la proposta, va fer una explicació sobre la “nul·la afectació” que tindria aquest projecte, “si es materialitza”, sobre la massa verda del parc. “Seria de 4 arbres”, va sostenir Ceballos, en resposta a les reclamacions dels republicans.

Davant d’aquesta situació, Línia Cornellà s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per sortir de dubtes. “No hi ha cap projecte sobre la taula”, reafirmen

La construcció es faria darrere de l’edifici de servei. Foto: Cristian López

fonts municipals, seguint la línia del desmentit publicat dies després del Ple de gener.

Tanmateix, a l’acta de la darrera Comissió de Patrimoni, a la qual ha tingut accés aquesta publicació, consta com el regidor Ceballos explica que “s’està estudiant la possibilitat de construir un nou edifici al parc de Can Mercader, concretament darrere de l’edifici ocupat pel departament de Treball”, el qual “constaria d’una planta soterrada i un primer nivell amb edificabilitat total de 800 metres quadrats”. Un pla que donaria resposta a les demandes d’ampliació que fan des del Museu de les Matemàtiques, ubicat ara mateix a la segona planta del Palau Mercader.

NECESSITAT DE MÉS ESPAI Sobre aquest aspecte, Rosa Fornals, responsable del Museu de les Matemàtiques a Cornellà, ha confirmat a aquesta publicació que han mantingut converses amb el consistori, al qual han transmès la necessitat de buscar un nou espai.

“L’alt nombre de visites ha fet quedar petit l’actual museu”, remarca Fornals, que explica que des del

govern municipal els han dit que la gent “els associa a Can Mercader” i que, a partir d’això, estudiaran alternatives per al museu.

De fet, i malgrat que ja se n’han plantejat algunes –com ara Can Bagaria o Can Rosés–, des del consistori es mostren convençuts que “el millor lloc” per ubicar el nou edifici del museu “és Can Mercader, per aprofitar la gran afluència de gent que rep setmanalment”, segons va defensar el tinent d’alcalde Ceballos a la Comissió de Patrimoni. No obstant això, Ceballos va manifestar que “es tindran en compte totes les opinions” i que “s’anirà informant a mesura que es vagi concretant el projecte”. Per la seva banda, des del museu es mostren “oberts a qualsevol proposta”.

Sigui com sigui, cap dels implicats no posa en dubte la tasca del museu, la qual consideren “molt important”, i reconeixen que cal trobar un nou espai. “No volem que marxi”, sosté la portaveu d’ERC, Raquel Albiol, “però no pot créixer a costa de la zona verda del parc”, afegeix, tot anunciant que posaran en marxa una campanya informativa per als veïns.

L’Escola l’Areny podrà oferir dues línies de P3 el curs vinent ENSENYAMENT4L’Escola l’Areny podrà finalment oferir dues línies de P3, després que la comunitat educativa del centre protestés per la negativa del departament d’Ensenyament a obrir-ne una de nova a l’escola, tal com s’ha fet en altres col·legis de la ciutat.

Finalment, tal com van informar des del centre escolar que acull nens i nenes amb sordesa, la Generalitat sembla haver escoltat les seves demandes i permetrà que l’Areny tingui dues línies de P3.

La comunitat educativa va destacar en una carta publicada el dia 20 de febrer que “històricament”, l’Areny ha estat una escola de dues línies que “sempre han cobert la ràtio de 25 alumnes”. Però aquest curs, “per circumstàncies molt específiques”, només han tingut un grup de P3.

De cara al curs vinent en demanaven dues, considerades “absolutament imprescindibles” per tal de poder acollir els infants del barri i l’alumnat amb dèficit auditiu d’altres poblacions del Baix Llobregat.

Encara no han denunciat la Generalitat pel deute

POLÍTICA4Fa exactament un any, el Ple va aprovar una moció on es lamentava que la Generalitat havia “menystingut el paper dels ajuntaments” i que deixava la porta oberta a denunciar l’executiu català pel deute que té contret amb la ciutat, el qual ascendeix aproximadament als 10 milions d’euros. En aquest sentit, un dels punts de la proposta afirmava que l’Ajuntament analitzaria la posada en marxa de “mesures jurídiques” contra el Govern per reclamar el cobrament d’aquesta quantitat.

La moció va provocar un agre debat entre el PSC –qui va presentar la moció– i ERC –que

es va abstenir–, al qual es van afegir el PP i Ciutadans. En aquella sessió, fins i tot, la portaveu socialista, Emilia Briones, va expressar verbalment tota una declaració d’intencions del consistori envers la Generalitat: “Els portarem als jutjats”.

Ara que ha passat un any d’aquella sessió plenària, Línia Cornellà ha volgut saber en quina fase està aquest procés. Fonts municipals han respost que després de l’aprovació de la moció es va fer un requeriment a la Generalitat –en el qual es tornava a reclamar la satisfacció del deute–, i que ara per ara estan esperant una resposta.

Ciutat

Febrer 2017

L’Spannabis posarà el focus en l’ús medicinal de la marihuana FIRA4La fira del cànem Spannabis, que se celebrarà a la Fira de Cornellà el segon cap de setmana de març, ha preparat un seguit de xerrades encaminades a difondre les múltiples aplicacions tant pràctiques com culturals d’aquesta substància a la nostra societat. En concret, se celebraran les World Cannabis Conferences, que aquest any tenen com a reclam principal el debat sobre l'ús medicinal del cànnabis, a càrrec de l’Observatori Espanyol de Cànnabis Medicinal. L’OECM neix a l'octubre de 2015 amb la necessitat de promoure, coordinar i realitzar activitats i projectes orientats al coneixement de les propietats i usos medicinals del cànnabis i els seus derivats. Així mateix, pretén assessorar a entitats públiques i privades i informar les institucions, els mitjans de comunicació i la societat civil sobre el coneixement actual sobre el cànnabis, en base als resultats d'estudis científics i assaigs clínics.

Més enllà dels usos medicinals, les conferències també repassaran la presència del cànnabis en diferents aspectes socials i culturals. Una de les xerrades serà a càrrec de David Kaufman i Joe Rogoway sobre

líniacornellà.cat

9|

La zona blava es podrà pagar a través del mòbil INNOVACIÓ4A partir d’ara, els usuaris de la zona blava de Cornellà es poden oblidar de calcular el temps d’aparcament i anar fent viatges per treure tiquets.

L’Ajuntament ha implantat l’aplicació per a smartphones EasyPark, que permet buscar zones d’estacionament i pagar l’estada des del mòbil.

Amb aquesta eina tecnològica, els pagaments es poden fer de manera més ràpida i senzilla, i l’usuari pot estalviar diners perquè permet pagar pel temps exacte d’estacionament.

A través de l’app l’usuari pot introduir un temps d’aparcament, que quan s’esgota s’envia

un avís i l’usuari pot ampliar-lo sense haver-se de desplaçar al parquímetre. A més, si l’usuari decideix agafar el vehicle abans que s’acabi el temps d’aparcament que havia introduit inicialment, només cal que aturi el temporitzador i se li cobrarà per l’estada d’aparcament exacta.

L’Ajuntament ha explicat que a la ciutat hi ha un total de 476 places en zones blaves als barris, especialment en àrees que requereixen un alt índex de mobilitat diürna. Tot i que també hi ha places de zona verda al barri del Pedró, no funcionen amb parquímetres, sinó amb distintiu per als vehicles dels veïns.

L’ús medicinal del cànem és legal en alguns estats dels EUA. Foto: Spannabis

els escenaris reguladors americans, en particular sobre les regulacions del cànnabis a Califòrnia i la viabilitat que el model californià podria tenir a Espanya, Catalunya i Barcelona. També es projectarà el documental Misunderstood Medicine –medicina incompresa– sobre el consum de marihuana com a substància analgèsica.

MARIHUANA I SEXE Un altre dels reclams de l’edició d’enguany de l’Spannabis és el debat sobre la influència d’a-

questa substància en el món de la indústria pornogràfica. Segons l’organització, el cànnabis i la pornografia han estat utilitzats des de temps immemorials per satisfer la sexualitat i per tractar problemes relacionats amb ella. A la taula rodona s'analitzaran les investigacions sobre cànnabis i sexualitat, els seus usos tradicionals en aquest àmbit i el paper de la pornografia en la societat actual, amb la presència de l’actriu porno Amarna Miller, coneguda pel vídeo viral del Saló del Sexe.

L’AMB formarà part del Consorci del Parc Agrari MEDI AMBIENT4L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) entrarà a formar part del Consorci del Parc Agrari. Així ho va anunciar la presidenta de l’ens, Ada Colau, en una reunió que va mantenir amb alcaldes i institucions que en formen part.

Durant aquesta trobada, celebrada dissabte dia 24, es van plantejar els termes, mitjançant

un futur conveni, perquè l’AMB entri a formar part de l’organisme que té cura del Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’AMB, informa en un comunicat, un cop integrada al consorci, prestarà col·laboració tècnica i econòmica en els aspectes ambientals del Parc Agrari relacionat amb les instal·lacions hidràuliques i de rec.

Peatges

Peatges: el nostre greuge diari, encara

a cara visible del model espanyol de finançament de carreteres són les estacions de peatge de les autopistes. La seva evolució no té equivalent en cap altre país.

Al final dels anys 60 i principi dels 70, els territoris competien per atraure autopistes de peatge.

La inversió privada era l’única via per aconseguir unes infraestructures per resoldre els problemes de congestió i seguretat.

Davant la manca de recursos públics de l’administració franquista, les empreses privades van afrontar la inversió per a la construcció de grans vies a canvi de poder recuperar-la a través del pagament pel seu ús. Així, com recorda Antoni Almirall, arquitecte tècnic i expert en infraestructures, “naixien les primeres autopistes de peatge en zones on hi havia un bon potencial de rendibilitat: en els corredors del Mediterrani i de l'Ebre, on el trànsit era alt i el nombre d’usuaris assegurava un bon negoci per a les concessionàries”.

Això explica la ubicació de

L

les primeres autopistes de peatge, vistes en aquell moment amb complaença en el territori. No va ser fins entrats els anys 80 quan el primer Govern del PSOE, contrari al peatge, va impulsar un programa d'inversions en autopistes. Es va estendre la xarxa amb recursos públics però no es van rescatar les concessions ja existents.

Aquest fet va establir el model mixt espanyol, una excepció en el món on les xarxes són principalment o de peatge o lliures.

No tan sols això, sinó que el model mixt es va incrementar amb la concessió d'autopistes de titularitat regional al final dels anys 80 i principi dels 90 i amb concessions estatals noves al final dels anys 90 i principi del 2000. Les deficitàries autopistes radials de Madrid que l’estat espanyol rescatarà –amb un trànsit un 62% inferior a la mitjana de les 28 autopistes i túnels de peatge de l'Estat–, formen part d’aquest segon grup de concessions.

Els posteriors governs espanyols van allargar a ACESA les

Peatge de Martorell seves concessions d’autopistes de peatge a Catalunya. Josep Borrell, quan era ministre de Foment, va decidir convertir en autopista de peatge l'actual C32 de Mataró a Malgrat de Mar, a pesar que s'havia projectat i contractat com a autopista lliure. Un peatge que només havia de cobrir els costos d’explotació però amb una concessió encara més llarga que les

anteriors, que solien rondar els 25 anys. El juny del 2016, Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, va anunciar al Parlament que la Generalitat no renovarà les concessions de les autopistes C-32 al Maresme i la C-33 al Vallès. Totes dues acaben la concessió el 2021.

Durant les últimes dècades, l'Estat ha construït autovies gratuïtes per tot el territori espa-

nyol. Així, l'economista Josep Pérez Franco assenyala que “el que havia començat com una situació justa –Catalunya pagava, però tenia autopistes– s’ha convertit en què Catalunya paga per tenir exactament el mateix que els altres tenen gratuïtament”.

Adrià Alsina Equip de redacció de l’ANC

| 10

Cultura

Tradició | Cornellà es bolca amb el Dia d’Andalusia

líniacornellà.cat

Febrer 2017

El col·legi Sant Ildefons va acollir la celebració del Dia d’Andalusia el passat dia 26 –tot i que l’oficial és el dia 28 de febrer–, i durant tot el dia es van celebrar actuacions de copla i flamenc, a més de degustació de productes típics. Les associacions Arte Flamenco, Hijos de Paradas, Blas Infante i Hijos de Almáchar van demostrar el seu art en les exhibicions de quadres de ball, en la jornada gran de la cultura andalusa a la ciutat.

El Palau Mercader recorda la cuina dels nostres avis GASTRONOMIA4El museu del Palau Mercader acull una exposició que repassa les receptes tradicionals catalanes que es feien abans de la Guerra Civil, una època que es considera de gran creativitat i que el conflicte armat va estroncar. Produïda pel Museu d’Història de Catalunya i la Fundació Antigues Caixes Catalanes, la mostra Menús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència centra l'atenció en “un moment singular i brillant” de la història gastronòmica. És el moment de la Segona República, la primera meitat dels anys trenta, que, segons l’organització, va representar “una embranzida de creativitat i modernització de la societat i de la cultura catalanes”. Des d’Ignasi Domènech, i el seu llibre La Teca (1924) als tallers de cuina del Professor Rondissoni de l’Institut de Cultura de la Dona fundat per Francesca Bonnemaison, passant per les revistes Menage o Claror, l’exposició fa un repàs dels grans chefs del mo-

La II República va ser una època de gran creativitat culinària. Foto: MHC

ment, sense oblidar les primeres passes de la cuina vegetariana del Doctor Nicolás Capo i Ramona Perera, publicades a la revista naturista Pentalfa, les iniciatives del sector de l’hostaleria com els restaurants del Bar del Colom, Bar La Lune, El Saló Rosa, etcètera, o la gran campanya La batalla de l’ou, pro-

moguda per la Generalitat de Catalunya l’any 1937 per fer front a l’escassetat d’aquest producte de primera necessitat.

Els responsables de l’exposició asseguren que si ara els cuines catalans són reconeguts internacionalment, és perquè beuen d’aquesta tradició, “desconeguda per la majoria” però cabdal.

La cobdícia al cinema arriba a l’Auditori de Cornellà TEATRE4El dramaturg i guionista David Mamet a finals dels anys 80 va fer una crítica al món de Hollywood a través de l’obra Speed the Plow, on la cobdícia pròpia del capitalisme contaminava la creativitat del setè art. 30 anys després Julio Manrique ha adaptat aquesta obra i, amb les interpretacions de David Selvas, Mireia Aixalà i del propi Manrique arriba a l’Auditori Una altra pel·lícula.

En l’obra, dos productors de cinema tenen entre mans un ambiciós projecte fílmic destinat

a trencar tots els rècords de taquilla. Els dos productors especulen, eufòrics, amb un futur ple de guanys i riquesa, un horitzó de beneficis que comença a trontollar quan la Karen, la nova secretària, planteja una adaptació alternativa, una via diferent de la simple cobdícia econòmica.

Una altra pel·lícula planteja les tenses contradiccions del capitalisme des d’un dels seus motors més importants, Hollywood. L’obra es representarà a l’Auditori el pròxim 12 de març a les set del vespre.

Serveis

El metge, a una trucada Febrer 2017

líniacornellà.cat

11 |

» La Generalitat recorda la importància del 061 per atendre urgències i resoldre dubtes mèdics » Més de 200 professionals ofereixen atenció telefònica les 24 hores i els 365 dies de l’any

Els ciutadans tenen diverses opcions a l’abast en cas d’una urgència mèdica. Fotos: Generalitat / Infografia: Línia

SALUT4El nen té unes dècimes de febre. Tinc un mal de cap insuportable... Què s’ha de fer? On s’ha d’anar? I si el CAP està tancat?

S’ha d’anar a l’hospital? Aquestes preguntes es poden resoldre trucant al telèfon 061 CatSalut Respon, en el qual un equip de metges i infermeres atenen el problema del pacient i li diuen què fer o on anar en cada cas.

Aquest telèfon és gestionat per 200 professionals que assessoren els ciutadans les 24 hores i els 365 dies de l’any, donant-los resposta al seu problema de salut. L’atenció pot anar des d’orientar-los en el tractament que han de seguir fins a adreçar-los al centre més adequat a la gravetat de la seva afecció. A més, el servei també pot enviar un metge a casa a través del sistema d’atenció domiciliària o una ambulància en el cas que es tracti d’una urgència que hagi de ser atesa de forma immediata.

De fet, dues de cada tres urgències que s’atenen als hospitals es podrien fer des d’altres centres sanitaris. I és que diàriament els hospitals catalans atenen una mitjana de 9.500 urgències, de les

quals només un 9,12% acaben amb l’ingrés hospitalari dels pacients. En aquest sentit, un 64% de la resta d’urgències es podrien atendre a altres centres de la xarxa assistencial sanitària.

INJECCIÓ DE RECURSOS Durant els mesos de més fred, especialment les setmanes amb repunts d’epidèmies com la grip, els serveis d’urgències treballen a

Els usuaris valoren

el servei d’urgències amb un notable

ple rendiment. És per aquest motiu que la Generalitat ha destinat un milió d’euros més que l’any passat al Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC). D’aquesta manera s’intenta fer front a la forta demanda d’aquest servei durant els mesos d’hivern.

La dotació destinada a aquest programa frega els 17 milions d’euros. De fet, es tracta de la in-

versió de recursos més alta dels últims cinc anys.

D’aquests diners, la major part es destina als hospitals –més de 14 milions d’euros–, però també es reserven recursos per tal que es pugui reforçar tant l’atenció sociosanitària com la primària.

BONES VALORACIONS Amb tot, la llista d’opcions que els ciutadans tenen a l’abast en cas d’una urgència mèdica és variada i no es limita només als hospitals.

Però, què n’opinen els usuaris de tot plegat?

Segons dades del Govern, les persones que han utilitzat els serveis d’urgències valoren l’atenció rebuda amb un notable. També en aquesta línia, 8 de cada 10 enquestats han expressat que tornarien a anar al mateix servei.

En concret, els aspectes més ben valorats pels usuaris d’urgències són el tracte dels metges i infermeres, les explicacions que aquests donen i el respecte i la intimitat durant el servei. I és que l’atenció a les urgències ha de poder donar una bona resposta a les demandes d’atenció immediata dels usuaris que hi recorren.

sem.gencat.cat

Què puc fer en cas d’urgència?

El sistema sanitari públic disposa de diverses opcions on s’atenen les urgències mèdiques: 0614En cas d’urgència, es pot trucar al 061 CatSalut Respon, un telèfon que funciona les 24 hores i els 365 dies de l’any, en el qual professionals mèdics atenen les consultes i, si cal, envien un metge o una ambulància.

ATENCIÓ PRIMÀRIA4A Catalunya hi ha 369 equips d’atenció primària que atenen les urgències als CAP durant el seu horari habitual, sense necessitat de tenir una visita programada. Fora d’aquest horari hi ha els CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària), que

estan oberts les 24 hores del dia.

Per altra banda hi ha els hospitals, que compten amb serveis d’urgències que permeten l’assistència mèdica, quirúrgica, obstètrica i pediàtrica, a més de la realització de tractaments per a pacients que necessiten cures diàries i proves diagnòstiques.

EMERGÈNCIES4Es tracta de bases d’emergències mèdiques que estan als hospitals i els CAP de tot el país amb recursos com ara ambulàncies medicalitzades, vehicles d’intervenció ràpida, helicòpter medicalitzat i unitats d’atenció domiciliària que es desplacen al lloc d’emergència per tractarla tan ràpidament com es pugui.

| 12

Comerç

Tendència | Més d’1,3 milions d’espectadors als cines de l’Splau

líniacornellà.cat

Febrer 2017

Els cinemes FULL de Cornellà, del centre comercial Splau, van rebre la visita d’1,3 milions d’espectadors durant l’any passat, el que suposa un nou rècord per als cinemes. Els responsables assenyalen en un comunicat que amb aquestes dades a la mà es consoliden com un dels cinemes més importants de Catalunya, tant per recaptació com per espectadors rebuts.

El Mercat Centre es disfressa per celebrar Carnestoltes TRADICIÓ4Tot i que la pluja del passat divendres 24 de febrer va aigualir en part la festa de Carnestoltes que tenia preparada el Mercat Centre, no va ser un impediment perquè els paradistes fessin gresca. En aquest sentit, van guarnir el mercat i es van disfressar per rebre els clients.

El fil conductor o temàtica d’enguany era el món del cinema i les sèries, aprofitant la gala dels Òscars que va tenir lloc la matinada del dia 27.

Des de Cornellà Compra a Casa expliquen a aquesta publicació que la jornada va aconseguir “engrescar” als visitants d’aquell dia, malgrat que les rues dels col·legis no van poder sortir i visitar l’equipament.

De totes maneres, els comerciants van fer front al mal temps i van disfressar-se. N’hi havia alguns que ho van fer dels Picapedra, mentre que altres van imitar al Richard Gere de Pretty Woman o a la sempre estimada Pippi Langstrum, una disfressa molt recorreguda.

El mercat es va guarnir per a Carnestoltes. Foto: Mercat Centre

Amb activitats com aquesta, els comerciants volen dinamitzar el mercat i atraure visitants, aprofitant una celebració tan especial com és Carnestoltes.

D’aquesta manera, els visitants que entren al mercat atrets per la decoració i les disfresses dels comerciants aprofiten i fan compres a les parades.

Tot i que el mal temps va evitar que la celebració fos completa, els comerciants es mostren satisfets amb l’activitat de divendres dia 24, durant el qual l’equipament va romandre obert tot el dia.

Ara, Cornellà Compra Casa començarà a preparar les activitats per a la primavera.

El 75% dels comerços han venut més l’últim any ESTUDI4El 75% d’empreses del sector han incrementat vendes i beneficis durant l’últim any, segons l’enquesta sobre la Salut del Comerç (ESCO) elaborada per l’escola universitària de comerç ESCODI. Per aquest motiu, l’estudi indica que la situació general del comerç català mostra una “recuperació mantinguda”.

L’altra cara de la moneda està representada per l’altre 25%, els quals continuen disminuint en vendes i beneficis, malgrat la bona conjuntura en la qual sembla estar el comerç català. En aquesta línia també es pronuncia l’Institut Nacional

d’Estadística (INE), en els seus estudis mensuals sobre la venda al detall.

L’ESCO també palesa el que es temien molts botiguers, i és que el Black Friday va avançar les despeses dels consumidors de la campanya de Nadal. Pel que fa a les rebaixes, l’informe destaca que han millorat els ànims dels clients, però també que el 41% dels comerços que habitualment fan rebaixes van avançar-les a Reis, una altra de les principals queixes del sector, que insta tothom a respectar les dates tradicionals per a l’inici de les rebaixes: el 7 de gener i l’1 de juliol.

Serveis

Facilitant el dia a dia Febrer 2017

líniacornellà.cat

13 |

» La Diputació de Barcelona fa una aposta clara per convertir-se en una ‘smart region’ de referència » Impulsa una plataforma que posa a disposició dels municipis per millorar els serveis als ciutadans

La Diputació coordina el grup de treball que aposta per un territori intel·ligent, dins del Pacte Nacional per a la Societat Digital. Fotos: Diputació de Barcelona i arxiu

INNOVACIÓ4Donar suport als processos de transformació urbana encaminats a millorar la sostenibilitat, l’eficiència i la participació dels ciutadans mitjançant l’ús de tecnologies avançades. Aquesta és una de les principals apostes que la Diputació de Barcelona té per a aquest mandat. Per aquesta raó també impulsa el Pacte Nacional per a la Societat Digital, on coordina el grup de treball sobre territori intel·ligent.

Aquesta aposta estratègica no seria possible sense la col·laboració entre municipis, per tal d’optimitzar els recursos i compartir coneixement. A més, es promou la participació de diferents col·lectius ciutadans en la creació de coneixement i de serveis innovadors mitjançant l’ús de tecnologies mòbils.

Per tot plegat, la Diputació ha posat en marxa una plataforma, basada en el programa Sentilo i desenvolupada en codi obert, que és capaç de rebre, emmagatzemar i distribuir a temps real dades procedents de diferents fonts. Aquest instrument ja està a disposició de tots els municipis de la demarcació, els quals poden integrar-hi dades de serveis municipals, des de mobilitat, gestió energètica i reg, fins

a participació o assistència sanitària, entre altres. Amb el propòsit d’oferir nous serveis als ajuntaments i a les persones, l’estratègia Smart Region de la Diputació també inclou altres iniciatives i projectes.

MILLORANT ELS SERVEIS Una d’aquestes iniciatives és el portal MuniApps.cat, impulsat per la Diputació i Localret, el qual mostra tant les aplicacions promogudes directament pels ajuntaments com les desenvolupades per altres organitzacions o particulars, sempre que siguin d’abast local, responguin a un interès públic i tinguin el reconeixement de l’ajuntament o institució pública del territori del qual fan referència. A més de comptar amb diferents possibilitats de cerca i filtratge, el recull també és un instrument d’exemple i referència al servei d’aquells ajuntaments o entitats que es plantegin desenvolupar aplicacions similars.

Un altre projecte és el Km2 Ciutat, una iniciativa col·laborativa de creació de coneixement on participen entitats, administració, centres educatius i ciutadans. Els participants descriuen i geoposicionen punts d’interès històric, artístic, na-

tural, cultural o altres serveis, els quals queden recollits tant en un espai web comú a tot el projecte com en aplicacions mòbils específiques de cada localitat.

Per altra banda, i per estimular la creació de solucions d'interès públic basades en la internet de les coses, la Diputació promou el concurs Diba IoT Contest, el qual s’adreça a empreses i emprenedors que vulguin desenvolupar aplicacions integrades a la plataforma Sentilo Diba i que tinguin relació amb els serveis públics dels municipis. La primera edició (2016) va comptar amb una àmplia participació, fet que anima a preparar una nova convocatòria, que es publicarà aviat.

TELEASSISTÈNCIA Per últim, un dels serveis més valorats de la Diputació és el Servei Local de Teleassistència, del qual actualment es beneficien més de 67.000 persones, amb la col·laboració dels ajuntaments. El servei millora constantment amb la incorporació de nous dispositius que faciliten la vida dels ciutadans atesos i permeten, en aquells casos en què la situació ho requereix, fer un seguiment més acurat de la seva activitat.

@diba

Una vintena d’aplicacions

AL TEU MÒBIL4La Diputació de Barcelona té publicades una vintena d’aplicacions mòbils que faciliten l’accés a alguns dels serveis que presta la corporació.

Entre les que s’han desenvolupat més recentment cal senyalar l’aplicació ‘Itineraris Parcs’, que compta amb més de 180 itineraris senyalitzats pels parcs naturals i més de 440 elements d’interès.

Aquesta aplicació complementa

les que ja existeixen amb informació específica de cada Parc Natural de la demarcació.

Per altra banda, una de les aplicacions que ha incorporat noves funcionalitats és ‘BibliotequesXBM’, que a més localitzar biblioteques i bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals, ara inclou la possibilitat de tenir el carnet d’usuari al mòbil i accedir a tots els serveis de les biblioteques.

| 14

Esports

Atletisme | Benedí, del Cornellà Atlètic, segona a Gavà

líniacornellà.cat

A les portes de la victòria. L’atleta Sara Benedí, del Cornellà Atlètic, va acabar en segona posició a la cursa de cinc quilòmetres de la Mitja marató de Gavà, que es va disputar el passat dia 26. Benedí va completar el recorregut en 19 minuts i 34 segons i només Maite Ríos, de la Unió Atlètica de Barberà, va ser més ràpida.

Febrer 2017

La UE Cornellà tanca un febrer irregular a 5 punts del descens FUTBOL4El curs passat, la UE Cornellà es va quedar a les portes de lluitar per l’ascens a Segona divisió A, però aquesta temporada els objectius han canviat. I és que malgrat haver començat amb força, els de Jordi Roger han anat perdent pistonada i de mica en mica s’han anat allunyant de les posicions de privilegi. De fet, el conjunt verd ha tancat un mes de febrer força irregular amb 34 punts, només cinc per sobre de la posició de promoció de descens, que marca el Llagostera, i de la primera plaça de descens directe, que ara ocupa el Gavà.

El Cornellà va començar el mes amb bon peu, amb una victòria a casa contra l’Atlético Levante (2-1) que trencava una dinàmica de dues derrotes consecutives, però el triomf no va tenir continuïtat, ja que una setmana després l’equip va perdre a la Bòbila contra un dels equips de la zona baixa, el Gavà (3-1). Més enllà del mal resultat, els de Jordi Roger van acabar amb nou homes per les expulsions de Moratalla i

El CB Cornellà es consolida al setè lloc amb dues victòries BÀSQUET4La mala dinàmica del mes de gener ha arribat a la seva fi. Dues victòries (contra El Olivar i contra el JAC Sants), han servit perquè el CB Cornellà es consolidi a la setena plaça del grup C-A de la lliga EBA. Malgrat estrenar el febrer amb la tercera derrota consecutiva en la visita al Palma (76-67), l’equip va retrobar-se amb els triomfs en l’únic partit que s’ha jugat aquest mes al Parc Esportiu Llobregat, contra El Olivar (89-59). El partit contra els aragonesos va ser balsàmic per als de Marc Solanes, que

van dominar el matx de principi a final. Gràcies a la seva actuació, Bernat Álvarez va guanyar el premi d’MVP de la setzena jornada.

L’equip, però, va tornar a perdre en la visita al Mataró-Feimat (76-63), però ha tancat el mes amb una victòria a Barcelona contra el JAC de Roger Grimau (52-78).

El Cornellà té tres partits d’avantatge respecte dels mataronins, l’equip que marca la zona del play-off de descens. Al març, l’equip jugarà contra el Santfeliuenc, el Sant Nicolau, l’Arenys i l’Aracena de Collblanc.

INFANTIL

ESPORTS

L’equip va sumar un punt a la Nova Creu Alta. Foto: Andrés Ayala / UEC

de Gallego, que es van perdre la visita del Barça B al municipal de Cornellà. Els verds no van poder frenar l’equip de Gerard López, que va marcar dos dels tres xuts a porteria que va fer (0-2). Les males notícies no van acabar en el resultat, sinó que Roger va veure com perdia Marc Caballé, que no tornarà a poder jugar fins a mitjans de març. El Cornellà va poder tancar el mes de febrer puntuant al camp del Sabadell (0-0) en un

matx en el qual va anar de més a menys, però que va servir per recuperar la seva versió més sòlida.

De cara al mes de març, el Cornellà haurà d’afrontar dos partits d’exigència màxima a domicili, el dia 12 a València contra el Mestalla i el dia 26 a Badalona, de manera que els partits a casa contra el Llagostera i contra l’Eldense seran claus perquè l’equip pugui sumar els punts necessaris per viure una recta final tranquil·la.

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL CULTURA DIUMENGE 5 DE MARÇ 18:00 La venganza de Don Mendo serà la pròxima obra protagonista del 10è Concurs de teatre amateur que està en marxa des del passat dia 12. / Sala Ramon Romagosa.

Julio Manrique dirigeix i protagonitza ‘Una altra pel·lícula’ Dg. 12 de març a les 19:00

TALLERS ‘Sona, sona la pianola’ al Museu Palau Mercader Dg. 19 de març a les 11:15

A banda d’una visita a l’interior del Palau, es farà una audició de diferents peces del segle XX en una pianola, a càrrec de Josep Domènech. / Museu Palau Mercader.

DIUMENGE 5 DE MARÇ 12:00 Descobrint els mobles del Palau és el nom d’aquesta visita guiada que permet conèixer el mobilari del Palau. Activitat gratuïta. / Museu Palau Mercader.

Julio Manrique dirigeix i protagonitza l’obra Una altra pel·lícula, on també actuen els actors David Selvas i Mireia Aixalà. / Auditori.

EXPOSICIONS FINS AL 14 DE MARÇ Matí-Tarda Merletti i l'esport al primer terç del segle XX és una recopilació de fotografies que mostra el creixement dels espais per fer esport a Barcelona al començament del segle passat. / Biblioteca Central.

DEL 3 AL 24 DE MARÇ Tarda Hacer algo con amor y creatividad poniendo el alma en ello és el nom de la darrera exposició de Ruben Suárez i Dani Ramos. / Sala Espai d’Art Moritz.

Un musical sobre la rateta que escombrava l’escaleta Dg. 12 de març a les 12:00

Ai rateta, rateta és el nom d’un musical infantil que explica el tradicional conte de la rateta que escombrava l’escaleta. / Sala Ramon Romagosa.

DIUMENGE 5 DE MARÇ 17:00 Partit de futbol corresponent a la 28a jornada del grup 3 de Segona B entre la Unió Esportiva Cornellà i la Unió Esportiva Llagostera. / Municipal de Cornellà.

El CB Cornellà rep la visita de l’Arenys Bàsquet Ds. 18 de març a les 18:30

DISSABTE 4 DE MARÇ 12:00 Xino-Xano serà el nom d’aquesta nova sessió dels dissabtes familiars. La història girarà al voltant de les aventures de la girafa Tuinga. / Biblioteca Central.

FINS AL 10 DE MARÇ

DIUMENGE 12 DE MARÇ

Matí-Tarda La dona a la diversitat és el nom d’una sèrie de tallers i d’activitats que es faran en el marc dels actes del Dia Internacional de la Dona Treballadora. / Trailer.

11:30 El conte de la Irene i gimcana de Descoberta del Parc seran les dues grans activitats d’aquesta edició de la Jugatecambiental. / Parc de Can Mercader.

Partit de bàsquet corresponent a la 21a jornada de la lliga EBA entre el CB Cornellà i l’Arenys Bàsquet Joventut. / Parc Esportiu Llobregat.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Febrer 2017

líniacornellà.cat

15 |

Infraestructures i mobilitat

L’alta velocitat a Espanya: una font d’espoli premeditat

L’alta velocitat, com s’ha demostrat arreu del món, és una infraestructura que no genera nous desplaçaments (els pren d’altres mitjans, sobretot de l’avió) i, per tant, no genera riquesa. A més, afavoreix la concentració de població en grans ciutats perquè les seves estacions han d’estar molt allunyades les unes de les altres, fomenta les desigualtats

socials (és un transport car que beneficia un estrat social determinat) i no permet el transport de mercaderies (i, en aquest sentit, no afavoreix la indústria exportadora).

Contràriament, les inversions en rodalies generen riquesa per elles mateixes: la disminució dels costos relacionats amb la congestió en les grans ciutats (reducció del

temps i les despeses de desplaçament per mobilitat obligada i de les reduccions en menors emissions de CO2, NOX i altres contaminants).

L’Estat espanyol, en contra del que dictaria el sentit comú, inverteix molt més en AVE que en Rodalies, i aquest fet és encara més sagnant si es posa el focus a Catalunya,

on les inversions en Rodalies no han passat mai de ser insignificants i, per això, aquest mitjà de transport perd viatgers mentre Ferrocarrils de la Generalitat o el metro en guanyen. La comparació entre les inversions que fa l’Estat espanyol a l’AVE i a Rodalies no aguanten un debat seriós, com mostren clarament aquestes gràfiques:

L’Estat espanyol és l’estat del món que més despesa ha fet per habitant en matèria d’alta velocitat, el segon estat amb més quilòmetres de via, darrere de la Xina, i el que menys utilització en fa per quilòmetre de via:

Lluny de tot això, però, l’Estat espanyol ha invertit, inverteix i pel que sembla invertirà en alta velocitat. I per quin motiu actua així?

La resposta és clara: es tracta d’una infraestructura molt cara d’executar i de mantenir.

Així, les grans empreses constructores, peces fonamentals de l’oligarquia espanyola arrelada profundament al franquisme, van veure la possibilitat de plomar els seus “súbdits” a través d’aquesta infraestructura. Ho han fet premeditadament, aprofitant-se que no tindrien oposició per

part d’una població acomplexada pels anys de retard en el seu desenvolupament, generats en bona part pels anys de dictadura.

I tot això de forma premeditada i amb el suport de la UE i dels seus principals països donants (França i Alemanya)!

Aquests han aconseguit recuperar part dels fons estructurals que es van destinar a Espanya després de la signatura del tractat de Maastricht, a través dels contractes de compra de la tecnologia (trens i sistemes de senyalització) només a Siemens i Alstom.

I encara no prou contents amb tot plegat, han exportat l’invent a l’Aràbia Saudita mitjançant la monarquia espanyola (amb 30 anys d’experiència com a comissionista en la compra/venda del petroli de la zona i armament espanyol). Un AVE que gestionarà ADIF i que abans de començar a operar ja preveu un dèficit pel cap baix de 1.000 milions en 12 anys.

I qui ho paga tot això? Doncs, sobretot, els catalans, espoliats per l’Estat espanyol. Els 16.000 milions anuals donen per fer molts

quilòmetres de via d’AVE! Però més enllà d’això, és la incapacitat que tenim d’eliminar aquestes relacions entre l’Estat i algunes famílies que en viuen i que es creuen amb el dret de fer-ho, perquè són qui són. Com sempre ha estat. L’única forma que els nostres diners no serveixin per enriquir tota aquesta colla d’oligarques és la independència. Que no se’ns escapi aquest tren!

Albert Noguera i Gros Enginyer de Camins

| 16

líniacornellà.cat

Febrer 2017

Pròxima edició: 29 de març