Cornella 44

redacció: 93 458 87 80 – cornella@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

VITALITAT COMERCIAL pàg 14

PRIMÀRIES SOCIALISTES pàg 3

Cornellà és la setena ciutat de Catalunya amb més botigues per habitant

Balmón fa de teloner de Susana Díaz en la seva presentació com a candidata a liderar el PSOE

líniacornellà

baix llobregat liniacornella.cat · Març 2017 · Núm. 44 · Difusió controlada per OJD-PGD: 9.581 exemplars mensuals

El Ple podrà debatre l’adhesió al Pacte pel Referèndum Foto: Neus Marmol

La Junta de Portaveus trenca els precedents i permet parlar de la consulta sobiranista al plenari del dia 30 pàg 6 pàgs 10,11 i 12

“Ningú ens pot discutir la voluntat de fer front a les emergències socials” Entrevista a Carles Puigdemont President de la Generalitat de Catalunya

|2

líniacornellà.cat

Març 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

En Portada

Març 2017

líniacornellà.cat

3|

Balmón va ser l’únic membre del PSC que va prendre la paraula en l’acte i va compartir escenari amb els pesos pesants del socialisme espanyol. Fotos: Twitter i 100%PSOE

“El PSC és el PSOE” » Balmón participa en primera línia en la presentació de Susana Díaz com a candidata a liderar el PSOE » L’alcalde lloa la feina dels expresidents González i Zapatero en l’encaix de Catalunya i Espanya Francisco J. Rodríguez CORNELLÀ L’alcalde Antonio Balmón va aprofitar l’acte de presentació de Susana Díaz com a candidata a liderar el PSOE, celebrat el passat dia 26 de març, per verbalitzar una realitat que s’ha accentuat en els darrers temps: “El PSOE és el PSC i el PSC és el PSOE”, va proclamar un enfervorit Balmón, apropant el partit a les tesis espanyolistes.

Unes paraules pronunciades dies després que les dues formacions actualitzessin el seu protocol de relacions, signat en un ja llunyà 1978. Amb la renovació, entre altres, el PSC perd autonomia a l’hora de decidir aliances i pactes postelectorals, els quals hauran de tenir abans

el vistiplau de Ferraz. De fet, Balmón va ser un dels representants del PSC a la mesa de negociació.

L’alcalde va ser el principal líder del PSC que va parlar durant l’acte d’aclamació a Díaz. De fet, va compartir cartell amb els pesos pesants de la història del socialisme espanyol, com ara Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero o Alfonso Guerra.

Balmón va fer un discurs on va defensar el PSC com un “projecte polític útil” fruit de la “unitat socialista” de la Transició.

“Qui ha treballat més en aquesta Espanya?”, va exclamar Balmón mentre reivindicava el paper de Zapatero en la tramitació de l’Estatut davant de Guerra, el polític que es va vantar d’haverse “cepillado” el text.

El batlle va tenir també paraules per al PP, al qual va acu-

sar “d’humiliar” tothom, fins i tot aquells que se senten espanyols i “patriotes de les seves terres”, on es va incloure.

Pel que fa a l’actualitat catalana, Balmón va dir que “els desitjos de Catalunya no es poden jutjar només amb codis jurídics”, tot i que també va criticar els independentistes, els quals, juntament amb el PP, han col·locat el país “en un carreró sense sortida”.

Balmón no va ser l’únic líder del PSC present a l’acte de suport a Díaz. La diputada Meritxell Batet i l’exministre i exalcalde de l’Hospitalet, Celestino Corbacho, també hi van assistir.

L’endemà, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va restar importància al protagonisme de Balmón a l’acte i va recordar que els que voten a les primàries són “tots els militants”.

El Baix Llobregat, la punta de llança de Díaz a Catalunya POLÍTICA4Amb alguna excepció, els caps visibles de la potent federació del PSC al Baix Llobregat donen suport a Susana Díaz per liderar el PSOE. En l’àmbit català, malgrat que el primer secretari dels socialistes, Miquel Iceta, s’ha declarat oficialment neutral, la número dos del partit, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ja ha expressat les seves simpaties pel candidat basc Patxi López, tot i que no es mulla sobre la seva decisió final.

Enrere queden aquelles declaracions d’Iceta a la Festa de la Rosa, a Gavà, implorant Pe-

dro Sánchez que els “salvés” de Rajoy. Ara, un dels únics sanxistes declarats del Baix és l’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz.

De fet, el Baix pot ajudar Díaz a millorar resultats en un territori a priori favorable a Sánchez i hostil per a ella com és Catalunya. I és que el secretari d’Organització del PSC a la comarca, Joaquim Fernández, coordina la plataforma catalana favorable a la líder andalusa.

A més, Díaz compta també amb el suport del sector proper a l’exministra Carme Chacón i de l’alcalde de Sant Joan i líder del PSC al Baix, Antoni Poveda.

|4

líniacornellà.cat

Tribuna

Opinió

Març 2017

4Revolució catalana

Un diari participatiu

4Duran i Lleida

per Iu Forn

Ningú està en condicions d'assegurar com acabarà exactament el Procés. El que sí que sabem segur és que, en el pitjor dels casos, s'haurà emportat per davant una certa manera de fer les coses. No vol dir que no es tornin a fer, més o menys igual o pitjor, però en tot cas tot serà diferent.

Millet a la banqueta és la fi dels “senyors de BCN” que es van creure (i creuen encara) ser els amos de la cosa i que ara estan totalment descol·locats. Aquella burgesia o petita burgesia que s'ha anat passant el porró des dels anys 20, primer amb l'avi, després amb el fill que va fer-se franquista i finalment amb el nét que es va fer progre. Són aquells que sempre han estat controlant el sotopaís i a qui l'onada se'ls ha endut pel davant. I és Millet i és Macià Alavedra, aquell catalanisme que la pàtria justificava vendre quadres de dubtosa qualitat a preus d'obres d'art. Aquella catalanor del mirar cap a una altra banda “perquè és que està fent molt pel país”.

La desaparició d'Unió ho explica perfectament. El partit-lobby ja no té espai. La nova realitat l'ha ofegat com quan tapes un foc i el deixes sense oxigen. De la mateixa manera que van tancar les botigues de discos i van desaparèixer els venedors ambulants de CD’s de música i DVD’s de

pel·lícules, la feina d'anar a Madrit (concepte) a vendre un mostrari de barrets de copa ja no té cap sentit. Perquè la gent ja no va amb barrets de copa.

Passa igual amb la muda de pell de Convergència a Pedecat per fugir d'aquest passat. Al seu dia Jordi Pujol, coneixedor com ningú de la classe mitjana catalana, fos de tota la vida o acabada d'arribar, va crear el partit de la societat central. I anava sumant majories absolutes. Però aquesta societat ha canviat. Per molts motius: la crisi econòmica endèmica, la revolució digital que ha provocat un canvi social radical, la precarització permanent... I el Procés n'és la prova.

El tradicional “ai nena, vols dir” s'ha transformat en una desconnexió desacomplexada i cada cop més evident d'una Espanya que es veu com la imatge i les maneres del passat.

Aquesta Espanya on tot és tan antic que el senyor que guanya eleccions (i que les seguirà guanyant) és aquell que en ple esclat del running i de l'anomenada roba tècnica es dedica a caminar ràpid vestint com quan sortíem als caps de setmana a la muntanya amb el Gordini i a casa hi teníem un televisor Telefunken en blanc i negre, però amb un plàstic de colors davant de la pantalla perquè sembles

que allò no era el que era. Un senyor que apareix a la clausura del congrés del seu partit a Catalunya amb una camisa i una americana comprades a la secció clàssica de “Novedades Hermanos Buitrago”, una sastreria de capital de províncies tan antiga que ni La Cubana l'usaria per vestir els personatges d'una nova edició de Les Teresines.

I la gran oferta de canvi de tot això és un PSOE que aquest diumenge ha tret a passejar Alfonso Guerra, Felipe González (que jo diria que ha passat pel planxista), Rubalcaba, Bono, ZP, Ciprià Ciscar, Matilde Fernández...

El PSOE del 1982, aparell en estat pur, és la pinya del PSOE que diu que és el futur. Sí, i jo sóc en Joel Joan.

No sé si nosaltres ens en sortirem o no, però el que està clar és que ara mateix Espanya i Catalunya viuen en galàxies diferents.

I els espanyols que no es resignen a seguir on (i com) estan, haurien de començar a canviar de bàndol.

Com està fent Pablo Iglesias, que alguna cosa ja s'ha ensumat o com Pedro Sánchez, que veu que aquest és l'únic espai que li queda totalment lliure.

No es tracta ja (i no només) de ser indepe o no sinó de passat o futur.

per Jordi Lleal

Aquests dies, als mitjans informatius, ha saltat la notícia (o no notícia per esperada) que Unió Democràtica de Catalunya ha fet fallida amb uns deutes clamorosos i s’ha dissolt. Els altres partits de moment no es dissolen però potser tenen més deutes.

L’espai polític demòcratacristià de Catalunya tenia el seu espai, encara que anava de bracet amb el germà gran de Convergència Democràtica de Catalunya i en podia treure uns beneficis més grans dels que realment li correspondrien pel nombre dels seus militants.

En els darrers temps la deriva del partit anava de mal borràs amb un seguit de desercions de militants i votants que marxaven en veure com Duran i Lleida anava a la seva intentant salvar els mobles des de la seva torre d’ivori (llegeixis habitació

a l’hotel Palace de Madrid) intentant acollir-se a un plantejament que anava contra les essències programàtiques d’Unió. Si Carrasco i Formiguera (afusellat per ordre expressa de Franco) aixequés el cap, se n’hagués fet creus de la deriva espanyolista del seu partit. Vinga a traficar intentant obtenir algun càrrec, vinga a negociar una tercera via amb qui no entén que pugui haver-hi més d’una via nacionalista que la d’Espanya com a nació única.

Espanya no paga als traïdors Josep Antoni Duran i Lleida.

Has estat botxí i ni has tingut el valor ni l’enteresa d’assistir a l’enterrament del teu partit a l’hora dels adéus. Ignomínia i deshonor per a tal personatge que el millor que pot fer és retirar-se de la política i dedicarse als seus negocis particulars.

Adéu i gràcies de res!

líniacornellà.cat

Dipòsit legal: B 4833-2013

publicitat 686 429 517

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: cornella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicat a El Nacional.cat

Difusió controlada

amb el suport de:

9.581 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#LaClàssicaPromesa

@rbasalutigestio: Cap català intel·ligent es pot creure les mentides de Rajoy.

Quantes vegades han promès invertir diners a Rodalies? Amb quin resultat?

#FaLesAmèriques

@peremarticolom: President Puigdemont, des de Harvard: “La participació de la gent en el referèndum determinarà si és vàlid o no”.

#VellesGlòries

@MainatJM: A la campanya de les primàries, Pedro Sánchez podria fer un cartell amb aquesta foto i el clàssic lema: Si tú no vas... ¡Ellos vuelven!

Garantint el dret a l’habitatge

Pàgines especials

Març 2017

líniacornellà.cat

5|

» La nova llei de protecció del dret a l’habitatge per a persones en risc d’exclusió ja està en marxa » La normativa permet a les administracions disposar de més eines per evitar desnonaments

Els municipis de l’àmbit metropolità que la Generalitat acredita que tenen una alta demanda d’habitatge social s’han doblat amb la nova llei. Infografia: Línia

HABITATGE4Catalunya torna a disposar d’una eina clau per garantir que ningú es quedi al carrer. La Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, ja està en marxa. Amb la nova normativa, les administracions disposen de més instruments per ajudar les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic de pisos i evitar així els desnonaments.

Amb aquesta nova llei es dóna, en paraules del Govern, “una resposta ràpida, necessària i de país” a la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la normativa anterior, la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En concret, permet superar els tres elements clau de l’anterior normativa que quedaven suspesos pel TC: la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l’ús dels pisos en cas de necessitat a municipis amb una alta demanda.

La llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament el passat 23 de desembre i és fruit de la proposta elaborada pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, entitats municipalistes, el

Consell de l’Advocacia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona.

MÉS COBERTURA Una de les principals novetats de la normativa és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern acredita que hi ha una alta demanda d’habitatge social. En concret, han passat de 72 a 234 a tot Catalunya, mentre que a l’àmbit metropolità, l’increment ha estat de 43 a 95. En

Amb l’impost de

pisos buits es podran recaptar 20 milions

aquests municipis, el Govern podrà aplicar l’impost sobre pisos buits i recaptar fins a 20 milions d’euros.

Amb la nova normativa a la mà, aquests municipis tenen eines per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió residencial.

En concret, poden expropiar temporalment l’ús dels pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los un ús social.

La llei també prioritza la mediació entre els bancs i les famílies amb sobreendeutament a causa de l’habitatge, amb la qual cosa es buscaran solucions per evitar que hagin de marxar de casa seva. En aquesta línia, s’estableixen mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i de ser desnonades.

Més de 1.100 tècnics d’habitatge i de serveis socials, responsables jurídics, així com càrrecs electes han participat en les set jornades de formació sobre les novetats de la llei i ja s’han constituït les vuit comissions de sobreendeutament, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que ajudaran les famílies més vulnerables.

COMPROMÍS DEL GOVERN Per altra banda, la normativa recull el compromís del Govern de presentar, en un màxim de nou mesos, una llei per regular el lloguer a Catalunya. Aquesta futura legislació es basarà en els criteris del grup de treball sobre el lloguer impulsat per la Generalitat i que va presentar les seves conclusions al gener.

habitatge.gencat.cat

Les eines que aporta la llei

PISOS BUITS4La norma possibilita expropiar l’ús de pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los una utilitat social durant un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació.

Aquesta mesura compta amb una dotació de 14 milions, els quals aportaran a parts iguals els ajuntaments dels 234 municipis amb forta demanda d’habitatge social i la Generalitat. Es calcula que es podrà expropiar l’ús de 2.000 pisos buits.

REALLOTJAMENT4La nova norma obliga les entitats financeres i grans propietaris a reallotjar famílies en risc de ser desnonades

amb un lloguer social durant tres anys ampliables a tres més.

MEDIACIÓ4El nou text legal estipula la creació de comissions arreu del país que analitzaran els casos de sobreendeutament de famílies a causa de l’habitatge per trobar una solució. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). El Govern ha elaborat diverses guies de suport, per orientar els ciutadans, les entitats financeres i els ajuntaments a l’hora d’aplicar la nova Llei, que es poden descarregar al web d’Habitatge de la Generalitat.

|6

Ciutat

Guardons | Premi pel suport de Balmón a familiars de desapareguts

líniacornellà.cat

Març 2017

La fundació Quien Sabe Dónde Global, presidida pel mític periodista Paco Lobatón, va premiar a principis de mes l’Ajuntament, i més concretament l’alcalde, Antonio Balmón, pel seu suport als familiars de persones desaparegudes. Va ser en el marc dels Premis 9 de Març, en els quals es va valorar el “compromís i ajuda incondicional” de l’alcalde a InterSOS, entitat creada el 1997 arran de la desaparició de Cristina Bergua.

El Ple debatrà l’adhesió de la ciutat al Pacte pel Referèndum » Cornellà en Comú, ERC i ICV-EUiA presenten una moció al respecte » La Junta de Portaveus no s’escuda en el ROM per evitar parlar-ne AGENDA NACIONAL4Els temps canvien, també al Ple de Cornellà. El que abans semblava una tasca difícil, ara es farà realitat en la pròxima sessió, que se celebrarà el pròxim dia 30 de març.

I és que el Ple debatrà sobre l’adhesió de la ciutat al Pacte Nacional pel Referèndum.

La moció en qüestió l’han presentat conjuntament Cornellà en Comú (CeC), ERC i ICVEUiA. “Ens va costar fer entendre als portaveus que no estem parlant d’independència, sinó del dret a decidir i el referèndum”, explica a Línia Cornellà Arnau Funes, portaveu ecosocialista.

Que aquesta moció hagi passat el filtre de la Junta de Portaveus és important, ja que a l’octubre del 2013 aquest organisme va vetar –amb la majoria absoluta de la qual gaudia el PSC aleshores– que el Ple debatés l’adhesió de la ciutat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, d’acord amb el Re-

Albiol, Ruiz i Funes presentant la moció. Foto: Twitter

glament Orgànic Municipal (ROM), que estableix que no es poden portar a les sessions qüestions que excedeixin les competències de l’Ajuntament. “És positiu que es pugui debatre al Ple”, afirma Àngel Camacho, regidor de CeC. Camacho explica que el seu grup defensa la celebració d’un referèndum –fa servir el famós “sí o sí” del president Carles Puigdemont–, explorant primer la via pactada

amb l’Estat i, si aquesta fracassa, fent-ho de manera unilateral.

Funes, per la seva banda, també aposta per la celebració d’un referèndum però posa en dubte la via unilateral i prefereix destacar que “l’important és que se’n pugui parlar al Ple”.

Sigui com sigui, el més probable és que la moció no prosperi. A priori, PSC, PP i C’s votaran en contra de l’adhesió de la ciutat al Pacte Nacional.

El locutor Tony Aguilar rep el premi d’Honor de la ciutat HOMENATGE4Els Premis Ciutat de Cornellà van guardonar el passat dia 24 a una de les veus més conegudes de la ràdio i de Los 40 Principales en concret. El locutor cornellanenc Tony Aguilar va rebre el premi d’Honor per la seva trajectòria professional, la qual va començar a Ràdio Cornellà, fa més de 25 anys.

Aguilar, que no va poder estar present a la gala per motius de feina, va agrair un guardó que

va anar a recollir bona part de la seva família.

La desena edició de la gala va tornar a premiar les principals persones, col·lectius i iniciatives que fan de Cornellà una ciutat millor. Entre la llarga llista, destaquen l’activista Paulí Collado, el president del Rugby Club Cornellà Joan Valverde, l’ONG Ayuda en Acción i l’Institut Francesc Macià, que enguany celebra 50 anys d’història.

El consistori fomenta la recerca de feina cooperativa OCUPACIÓ4L’Ajuntament considera que els aturats han de cooperar per trobar feina. Almenys, aquest és l’objectiu del seu últim projecte, la Llançadora d’Ocupació, que va presentar a principis de mes.

Aquesta iniciativa formarà aturats i persones en risc d’exclusió perquè trobin feina amb un mètode basat en la col·laboració. Un cop seleccionades –seran grups de 20, en els quals es prioritzaran els aturats menors de 35 anys–, es reuniran per treballar en equip, “compartint co-

neixements i responsabilitats”, expliquen fonts del consistori, des d’on no volen que entre ells “imperi la competència, sinó la cultura col·laborativa”.

La finalitat última de la Llançadora d’Ocupació és que els participants puguin trobar feina, sigui en una empresa o creantne una de nova.

La iniciativa és fruit de la col·laboració del consistori, la Fundació Santa Maria la Real i la Fundación Telefónica, amb el cofinançament del Fons Social Europeu.

Ciutadans cessa Heerdt pels seus comentaris a les xarxes

Un moment de la roda de premsa celebrant el cessament. Foto: CeC

POLÈMICA4El març ha estat un mes mogut per a l’agrupació de Ciutadans a la ciutat. El partit ha cessat el seu assessor a l’Ajuntament, Pablo Heerdt, pels seus comentaris homòfobs i racistes publicats als seus comptes de Facebook i Twitter sota el sobrenom de ‘Milites Mariae’.

El mateix Heerdt també ha presentat la seva dimissió com a coordinador de l’agrupació i fonts del partit han confirmat que la intenció del ja exassessor és donarse de baixa del partit.

Tot va venir després de la

campanya que va iniciar fa unes setmanes Arran Cornellà-Sant Boi, que va encartellar la ciutat denunciant els comentaris “d’odi i discriminació” de Heerdt.

El dia 16 es va fer una roda de premsa davant l’Ajuntament amb la presència del regidor de Cornellà en Comú, Àngel Camacho, i els diputats Benet Salellas (CUP) i el cornellanenc Joan Giner (Catalunya Sí que es Pot). Allà van celebrar el cessament de Heerdt i van anunciar que denunciaran el cas a la Fiscalia perquè determini si hi ha delicte d’odi.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2017

líniacornellà.cat

7|

|8

líniacornellà.cat

Ciutat

Març 2017

La ciutat reivindica el seu patrimoni en diversos itineraris PATRIMONI4L’Ajuntament ha posat en marxa diverses rutes per la ciutat pensades per fer-les a peu o amb bicicleta, amb l’objectiu que els ciutadans coneguin Cornellà i el seu patrimoni cultural i arquitectònic. Són un total de 17 itineraris que recorren el municipi de punta a punta, alguns pensats per fer una passejada llarga i altres per practicar diversos esports. Tots estan degudament senyalitzats i es poden consultar a través del web municipal.

El consistori ha explicat que la guia pren com a base els itineraris dissenyats pel cornellanenc Florenci Vila i Serra denominats Itineraris del Tresquem.

Vila, que va rebre el premi d’honor Ciutat de Cornellà l’any 2006, va elaborar diversos recorreguts per la ciutat pensats perquè els veïns i veïnes redescobrissin el lloc on viuen. Ara, s’han actualitzat segons els canvis que ha experimentat la ciutat i se n'han afegit alguns de nous, senyalitzats amb diferents colors i amb una durada aproximada d’una hora. Alguns d’ells estan dividits en més d’un tram

Del Parc Agrari a Sant Ildefons, les rutes recorren tota la ciutat. Foto: Ajuntament

i tenen una durada més llarga. La guia també para atenció al patrimoni natural, sent el riu Llobregat el principal valor de la ciutat, així com altres espais recuperats o reimpulsats com el parc de Can Mercader.

CORNELLÀ “MÉS VERDA” L’Ajuntament ha manifestat que la seva intanció és aconseguir “naturalitzar la ciutat” i apropar la riquesa arquitectònica al conjunt de la població. Aquest projecte d’itineraris és una proposta que s’emmarca en el programa Cornellà Natura, que vol

transformar el municipi en un territori més verd, des de la voluntat de millora de l’espai públic. Segons el consistori, el projecte busca, entre d’altres, recuperar per a la ciutadania “espais per compartir, viure i conviure; espais per als vianants i per a l’ús de mitjans de transport més sostenibles com la bicicleta, en un entorn agradable, tranquil i segur”. A més es pretén fomentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica, per tal de transformar la ciutat i fer-la “més amable i amb la naturalesa més integrada”.

L’Spannabis aplega 30.000 persones a la Fira MOSTRA4La 14a edició de la Fira del Cànem i de les Tecnologies Alternatives, l’Spannabis, ha tancat portes amb èxit de públic i amb bones perspectives de continuitat. L’organització ha xifrat en 30.000 els visitants que han passat per Fira de Cornellà, tant a la part expositiva com a les World Cannabis Conferences, que segons els organitzadors han estat un èxit d'as-

sistència, i han reunit als principals experts nacionals i internacionals del sector i s'han debatut temes d'usos medicinals, de regulació responsable, etcètera.

D’aquesta manera, l’Spannabis es consolida com la fira de referència del sector a nivell mundial, on enguany hi ha hagut un augment de públic estranger així com d'inversors que han vingut a explorar el potencial del mercat.

La UGT posa les empreses multiserveis al punt de mira DRETS LABORALS4La UGT ha presentat a Cornellà un informe on denuncia l’explotació laboral que pateixen milers de treballadors de la comarca per part de les empreses multiserveis.

Aquestes companyies presten un ampli ventall de serveis auxiliars –neteja, seguretat, manteniment, hostaleria o transport– a institucions i altres empreses i, segons el sindicat, regulen les condicions laborals mitjançant convenis propis amb condicions i sous mínims, evitant l’aplicació dels convenis

Teatre | Recta final del Concurs de Teatre Amateur

col·lectius sectorials. La UGT denuncia que la contractació d’empreses multiserveis suposa per a la companyia usuària una reducció de costos, però empitjorant i precaritzant les condicions laborals i salarials. Els treballadors contractats a través de multiserveis poden arribar a cobrar la meitat que un treballador a qui se li aplica el conveni sectorial corresponent.

El sindicat UGT alerta que aquestes empreses tenen gairebé 3.000 treballadors a tot el Baix Llobregat.

Cultura

Fins al 9 d’abril tindrà lloc a Cornellà el 10è Concurs de Teatre Amateur, on cada diumenge el Patronat Cultural i Recreatiu o l’Orfeó Catalonia seràn l’escenari d’una obra de teatre realitzada per un conjunt d’actors i actrius no professionals. Enguany s’hi han presentat set obres, de les quals destaca la multipremiada Nit de Ràdio 2.0 d’Impuls Teatre.

El 33è Concurs de Còmics comença a dibuixar-se CÒMICS4Ja s’ha posat en marxa la nova edició del Concurs de Còmics Ciutat de Cornellà. Hi poden participar joves d'entre 12 i 16 anys, a la categoria júnior, i fins als 30 anys, a la categoria sènior. El tema i la tècnica són lliures, tot i que els personatges han de ser de creació pròpia i inèdits. Les obres es poden presentar en castellà o en català fins al 30 de juny inclòs.

També s’ha convocat el 24è Premi Ivà al millor historietista professional, que serà triat mitjançant votació popular, a partir de la proposta de candidats dels membres del jurat del Concurs de Còmics i de col·laboradors i patrocinadors d’aquest. Les votacions es podran realitzar emplenant el full de votació via web. El Premi es va establir l’any 1994 després de la mort sobtada del Ramon Tosas, “Ivà”, al juliol de 1993. Es van iniciar converses amb dos amics seus i dibuixants de El Jueves, Jorge Ginés, “Gin”, i Miguel Á. García,

Sopa de Cabra omplirà l’Auditori de nostàlgia

Monteys, Pedro Vera i Joan Cornellà han passat pel concurs. Foto: Ajuntament

“Maikel” i, finalment, es va acordar crear i establir aquest Premi, amb el suport de la dona de l’”Ivà”, la Glória Sánchez.

Durant l'any 1985 es va iniciar el primer Concurs de Còmics, que va néixer com a una iniciativa per promoure la creació artística del jovent i que amb la seva mirada irònica, transgressora, fos un mitjà d'expres-

sió juvenil. És una aposta cultural adreçada a els i les joves que està totalment consolidada a la ciutat de Cornellà.

Pel concurs han passat autors com Albert Monteys, Pedro Vera o Berto Romero, entre d’altres.

Durant aquests últims anys, nous valors han sorgit com Igor Fernández, Joan Cornellà, Bea Tormo (Triz) i Martín Romero.

MÚSICA4Després de 14 anys de silenci discogràfic, el mític grup de rock català Sopa de Cabra es troba en plena presentació del seu darrer treball, Cercles, considerat com un dels discs més importants de la carrera de la banda.

Des del llançament de l’àlbum, ha entrat setmana rere setmana a les llistes de vendes com el disc cantat en català més venut de l'Estat del darrer trimestre de l'any. Però els fans

del grup el que desitgen és tornar a gaudir d’un concert del grup, que va anunciar la seva retirada fa anys i ara s’ha tornat a reunir i ha reemprés la seva trajectòria musical.

D’aquesta manera, els assistents al concert sentiran nostàlgia quan tornin a sentir en directe temes mítics de l’imaginari col·lectiu com Camins, L’Empordà, i Podré tornar enrere.

El concert serà el pròxim 22 d’abril a les nou de la nit.

Comarca

Per uns camins dignes Març 2017

líniacornellà.cat

9|

» La Diputació de Barcelona aporta 11,2 milions per millorar 1.650 quilòmetres de vies veïnals » Se’n beneficiaran urbanitzacions, masies i explotacions agràries i ramaderes de 257 municipis

La Diputació treballa perquè tots els camins de la demarcació estiguin en bon estat. Fotos: Diputació de Barcelona

MOBILITAT4La Diputació de Barcelona ha endegat un programa complementari de millora i manteniment de camins que estarà en marxa durant els pròxims tres anys. El principal objectiu d’aquesta iniciativa és donar suport a les necessitats dels diferents municipis de la demarcació en el manteniment d’aquestes vies veïnals. Des de la Diputació informen que les primeres actuacions d’aquest programa s’iniciaran els pròxims mesos, les quals aniran a càrrec dels mateixos municipis.

Del programa, que està dotat amb un total d’11,2 milions d’euros, se’n beneficiaran un total de 257 municipis de la demarcació de Barcelona, que són els que s’han acollit a la convocatòria.

1.650 QUILÒMETRES D’acord amb les sol·licituds rebudes, es podran arranjar un total de 549 camins que suposen uns 1.650 quilòmetres, el que significa que gràcies a aquest programa es podrà millorar prop del 10% del total dels camins

veïnals que hi ha actualment en el territori de la demarcació de Barcelona.

Gràcies a aquest programa es beneficiarà a un conjunt de 185.000 usuaris que circulen per aquestes vies, ja que es millorarà l’accessibilitat a un total de 900 nuclis de població i urbanitzacions aïllades, 4.400 masies dis-

D’acord amb les

sol·licituds rebudes, es podran arranjar 549 camins

seminades i més de 3.200 explotacions agràries i ramaderes repartides pel conjunt del territori.

Així mateix, gràcies a aquestes obres, es podran crear uns 200 llocs de treball temporals.

ELEGITS PELS MUNICIPIS D’acord amb el programa, que està en vigència pel període 2016-

2019 a raó de 2,8 milions d’euros d’inversió anual, cada municipi de la demarcació ha pogut sol·licitar un ajut per arranjar i millorar aquells camins del seu terme que hagi cregut més necessari.

De fet, els municipis han pogut escollir els camins a arreglar d’acord amb el seu criteri. Ha estat un procés de selecció basat en motius d’urgència, com ara la reducció de riscos imminents o d’arranjament del paviment per restituir-ne el pas, fins a un màxim de 50.000 euros.

En aquest sentit, els ajuts que ofereix aquest programa de la Diputació es poden destinar a diferents treballs de manteniment, els quals poden anar des de posar una capa de rodament al camí, fins a tapar els forats que hi poden aparèixer a causa del pas del temps.

Per altra banda, la Diputació està elaborant i lliurant catàlegs de camins municipals a diverses localitats de la demarcació de Barcelona, en els quals, a més d’estar inventariats, se n’analitzen els trets fonamentals.

@diba

Criteris per a la subvenció

AJUDES4Entre els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de donar aquests ajuts hi ha la connectivitat a nuclis disseminats –especialment en el cas d’accés a nuclis dispersats en l’entorn rural– i la ràtio d’importància social a partir dels quilòmetres de camins per cada 1.000 habitants.

També s’ha tingut en compte l’aportació econòmica municipal i la importància territorial dels ca-

mins en l’àmbit de la localitat, a partir de la ràtio del total de quilòmetres que hi ha d’aquestes vies per l’extensió quilòmetres quadrats del terme municipal.

En aquest aspecte, s’ha tingut més en consideració l’extensió del terme municipal que no pas el nombre d’habitants de cada localitat, de cara a poder afavorir les que són més grans però tenen menys població.

| 10

líniacornellà.cat

Entrevista

Març 2017

“L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat: ens juguem el futur aquí” Carles Puigdemont President de la Generalitat Arnau Nadeu Fotografia: Neus Marmol rribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta noble, les corredisses per anar a votar quan sona la campana se succeeixen. Les converses de passadissos també. I enmig d’aquesta atmosfera ens rep el president Puigdemont. Parlem en clau local durant una hora i mitja. La proximitat com a fil conductor.

A

Ja fa setmanes que va complir el seu primer any de mandat. Quina nota es posa en clau metropolitana?

No em poso nota. Crec que no ens l’hem de posar nosaltres. Ens poséssim la que ens poséssim no seria creïble. Si la tiréssim massa avall, la gent diria que és falsa modèstia. Si la tiréssim massa amunt, es diria que és sobrevaloració. La nota l’han de posar els ciutadans i, sobretot i en particular, els alcaldes i alcaldesses d’aquest territori.

Amb tots ells ha demostrat tenirhi una bona sintonia. Per exemple, l’alcaldessa de l’Hospitalet,

Núria Marín, ens deia en una entrevista que fa un any el diàleg amb la Generalitat “no era possible” i que des de la seva arribada a la presidència sí que ho és. Què ha canviat?

No ho sé, perquè no puc respondre per quina era la relació fa un any i què és el que fa explicable que hi hagués la situació que hi havia. Segur que hi ha arguments per a tots els gustos.

Potser el seu passat d’alcalde és un factor diferencial que explica el canvi.

El que és cert és que jo em continuo sentint alcalde. Quan vaig a un municipi empatitzo directament amb l’alcalde o l’alcaldessa, al marge del color polític que tingui. Perquè sé que tots ells han estat al capdavant de la societat en uns moments molt difícils i que són els primers responsables que el sistema no hagi caigut. Per tant, s’ha de ser solidari amb ells, perquè, de fet, difícilment tenim agendes gaire divergents de país.

Ah no?

El que preocupa un alcalde o alcaldessa preocupa el president de la Generalitat. I per això jo em poso a disposició de tots els ajun-

taments, que són la primera línia de defensa de l’Estat del benestar.

Fer-ho forma part de la meva convicció, que a més a més ve alimentada per aquesta vocació d’alcalde que jo no he deixat de tenir. La mirada d’alcalde no es perd mai.

“La independència no és l’objectiu, és l’instrument per tenir un futur millor” Refer ponts amb l’àrea metropolitana ha estat i és una de les seves prioritats? És una prioritat de país. L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat. No hi pot haver futur de progrés per a Catalunya sense la realitat metropolitana, que està cridada a jugar un rol aglutinador i vertebrador potentíssim. Tant si ens ho mirem des d’un punt de vista econòmic com de coneixement, d’agenda social... L’àrea metropolitana en el seu conjunt és un pilar fonamental. Catalunya es juga el seu futur aquí.

Sobretot en termes econòmics, per descomptat.

La part del PIB de Catalunya que es concentra en aquest territori és immensa, i la potencialitat que té també. Només que analitzem el teixit de centres de recerca i de coneixement públics i privats ja ens en fem la idea. És un dels grans districtes europeus. Per tant, aquesta vocació europeista que té tot l’entorn metropolità és el factor que el Govern no només vol acompanyar, sinó també potenciar. Comptem plenament amb el rol que ha de jugar tot aquest territori en la construcció de la Catalunya del futur.

Entenc que fa referència a la Catalunya independent que vostè desitja, però estem parlant d’un territori on, tradicionalment, l’independentisme ha arrelat poc.

No ens obsessiona fer créixer la base independentista a l’àrea metropolitana. El que és important és que compartim allò que ja sabem que existeix: el capteniment democràtic. Diguem-ho d’una altra manera. Durant moltes dècades, l’autonomisme ha governat regions de Catalunya netament independentistes i no ha passat res. És a dir, el tema no va de ser o no

ser independentista, o de ser o no ser autonomista. Tothom pot contribuir a la defensa i al sosteniment del país. Jo no tinc cap dubte que els ciutadans de l’àrea metropolitana ja ho fan al mateix nivell que la resta i que ho seguiran fent, hi hagi una majoria política d’un sentit o d’un altre. Perquè per sobre de tot, el que sí que és indiscutible és el seu compromís democràtic.

La defensa del dret a decidir.

Exacte. Totes les enquestes que es publiquen sobre quina és la percepció dels catalans respecte del dret a decidir indiquen que la immensa majoria, el 80% i de vegades més, estan d’acord a fer un referèndum. I això no prejutja que estiguin a favor o en contra de la independència.

Més aviat sembla que estan dividits, en aquest sentit.

Això és secundari, quan parlem de respecte al dret a decidir. El que és important és aquesta voluntat de resoldre i de voler construir un esdevenidor comú a partir de la democràcia. I aquí no hi ha diferències. És igual la Catalunya metropolitana que la Catalunya no metropolitana.

La Catalunya central que la Catalunya perifèrica. És igual. El capteni-

Entrevista

Març 2017

líniacornellà.cat

11 |

– Molta gent veu amb por el camí cap a la independència, president.

– És clar, perquè hi ha una maquinària per atemorir. Es diuen ridiculeses grotesques.

– Molts ciutadans se les creuen.

– No ens han de tremolar les cames.

Val molt la pena construir un nou país. ment és el mateix. I això és una de les coses de les quals com a país ens hem de sentir més orgullosos. Hi ha una solidesa de la convicció democràtica, es pensi el que es pensi, que és el que fa fort el moviment del dret a decidir.

Això no li qüestiono.

[Fa una pausa]. Per tant, tot plegat és el que ens fa sentir molt esperançats pel que fa a la construcció d’aquest país. Al costat d’aquest 80% llarg de gent que totes les enquestes diuen que vol un referèndum, hi ha gairebé la mateixa xifra de ciutadans que acceptarien el resultat d’aquesta votació. I això són tant els del sí com els del no. Què vol dir, doncs? Que som una societat no només profundament democràtica, sinó també profundament unida entorn de la idea de resoldre les legítimes diferències polítiques a través del vot.

En tot cas, des del món independentista es vol fer un referèndum per guanyar-lo, i això passa per fer créixer la base que dóna suport a l’Estat propi a l’àrea metropolitana. Què s’ha de fer?

Explicar que l’objectiu no és la independència. La independència és un instrument, com pensàvem que podia ser-ho l’autonomia, per al desenvolupament de les persones, dels col·lectius, de les empreses, de les famílies. Però ho hem intentat i hem vist que el vehicle, l’autonomia, ja no era útil. Al revés, anava perdent capacitat de res-

posta davant dels problemes i les demandes de la gent. Tant si parlem de mobilitat, de la qual l’àrea metropolitana n’és deficitària, i de quina manera, com si parlem d’habitatge, de pobresa energètica, de refugiats, de salut... L’instrument autonomia ha caducat. A més, està en mans d’un Estat, governat pel PP durant molts anys i cridat a ser-ho per la dreta espanyolista durant molts més, que es dedica a anar reduint les competències i la capacitat financera de l’autonomia. Per tant, què li diem a la gent?

Que cal un Estat independent?

Que per seguir prestant bons serveis i garantir el futur dels fills i néts de tots els catalans que viuen i tre-

“Ningú et demanarà que et deixis de sentir espanyol per construir i participar de l’Estat català” ballen a Catalunya, ens cal un instrument modern i nou. I aquest instrument es diu Estat: Estat independent. Però és un instrument.

L’objectiu continua sent el mateix.

Així com al principi l’autonomia va donar resposta a les esperances de molta gent i va poder desplegar una xarxa de centres de salut, edu-

catius i d’infraestructures territorials i comarcals molt poderosa, l’Estat és l’instrument que pot donar resposta als desafiaments del segle XXI. Expliqui’s.

L’exigència de la societat catalana, cada vegada més internacionalitzada, que sent propis els desafiaments com el canvi climàtic, les crisis humanitàries i la lluita per la democràcia i la pau al món, fa necessària un altre instrument. Hi ha un desig d’insubornable modernitat en tots els catalans, pensin el que pensin. De país modern, diguem-ne. I per donar resposta a aquesta aspiració de modernitat, que històricament sempre ha tingut Catalunya, avui l’instrument es diu Estat. És l’explicació d’això el que farà que molta gent entengui que, tingui la identitat que tingui, cosa que és innegociable, l’instrument per respondre i donar esperança i oportunitats de futur es diu Estat propi.

Vostè parla d’esperança i d’oportunitats, però molta gent veu amb por el camí cap a la independència. I no sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.

La por paralitza. És un instrument al servei del conservadorisme més retrògrad, del poder clàssic, que amb la por en fa prou per paralitzar. Però crec que a això ens hi hem de sobreposar tots. Jo el primer, com a president, però seguidament tothom. Aquí no ens han de tremolar les cames. Perquè val la

pena, val molt la pena, que intentem construir un país en el qual puguem sentir que l’Estat no ens va en contra, com passa ara.

No tothom comparteix aquesta visió.

Bé, jo crec que avui a Catalunya no cal ser independentista per percebre que l’Estat espanyol ens va en contra. Qui agafa el tren cada dia sap de què parlo, per exemple.

Però és veritat que cal tenir coratge per sobreposar-se a les campanyes de la por que ens fan. Que si perdràs la pensió, que si no podràs anar a visitar els teus parents de fora, que si no podràs parlar en castellà... Un seguit de ridiculeses grotesques, vaja.

Però que molta gent es creu. És clar, perquè hi ha tota una maquinària de propaganda orientada a la política de la por. I no hi ha res més allunyat de la llibertat i de la democràcia, siguis independentista o no, que la por i l’actuació encaminada a construir una narrativa per atemorir la bona gent. És injust, a més a més. Perquè és clar que la gent pot tenir motius per estar preocupada... ¿Però que no ho està ja avui en dia per les pensions, per exemple? Qui espanta les pensions avui? No és pas l’independentisme. És un Estat espanyol que va buidant la guardiola d’una manera que tothom sap que posa en risc el sistema. I això no ho està fent l’independentisme. Ho està fent l’unionisme.

Potser s’hauria d’explicar millor, doncs.

El que ens agrada explicar sempre és que l’Estat català del futur no pot cometre l’error de l’Estat espanyol, el qual té territoris que senten que els va en contra. L’Estat català ha de ser el de tots els catalans, pensin el que pensin. Se sentin espanyols o se sentin d’un altre origen, perquè això és innegociable. Però l’Estat l’han de sentir com a propi.

Com s’aconsegueix això?

Garantint que quan necessitin de l’Estat un bon servei de Rodalies, el tinguin. Que quan necessitin de l’Estat unes bones pensions, les tinguin dignes. Que quan necessitin de l’Estat un bon salari mínim, el tinguin. Que quan necessitin tot un seguit de prestacions per competir amb altres territoris europeus

on la seva administració sí que els ajuda, l’Estat respongui. Que quan exigeixin un model energètic amb uns preus de l’energia adequats, l’Estat hi sigui. Amb tot, un Estat que vetlli pels interessos de tots els catalans i que no els pregunti de quina manera pensen. Avui sabem tristament que l’Estat espanyol sí que ens pregunta si som d’una manera o d’una altra, com ha demostrat amb les beques, per exemple. ¿Per què els estudiants catalans han hagut de rebre més tard que la resta d’estudiants d’Espanya l’import de les beques al qual tenien dret?

Vostè què creu?

Per què són catalans? Aquest error que comet l’Estat espanyol de dirnos que, per ser espanyols, primer hem de deixar de ser catalans, nosaltres no el cometrem. Aquest és el gran atractiu de construir un nou Estat independent: que el pot fer la gent, pensi el que pensi. No cal ni tan sols sentir-se catalanista per poder participar en la decisió de com serà l’Estat que governarà la teva vida. No cal. No estem davant la construcció d’un Estat iden-

“Qui espanta les pensions avui és l’Estat espanyol, que les posa en risc buidant la guardiola” titari. Ningú et demanarà deixar-te de sentir espanyol per construir i participar activament de l’Estat català. No t’ho demanarà ningú. Al contrari, serà un Estat modern.

N’hi ha prou amb aquesta argumentació per vèncer la por de la qual parlàvem abans?

Bé, jo crec que aquesta és la fortalesa en la qual podem basar-nos per desconstruir les campanyes de la por. Per lluitar contra la propaganda injusta dissenyada per espantar la bona gent d’arreu del país. I és aquesta fortalesa la que també explica la força, encara ara, del nostre moviment, malgrat tenir-ho tot en contra.

[Continua a la pàgina següent] 4

| 12

líniacornellà.cat

Entrevista

Març 2017

“Potser hi ha algú interessat en què hi hagi crispació: l’independentisme no” 3[Ve de la pàgina anterior] Un dels llocs on sembla que el procés independentista s’està vivint més a flor de pell és l’Hospitalet de Llobregat. Almenys és on en els últims mesos hi ha hagut més episodis de certa crispació política.

Què cal fer per evitar aquestes situacions?

En primer lloc, condemnar de manera inequívoca qualsevol agressió, vingui d’on vingui, cosa que nosaltres hem fet sempre. I, seguidament, no treure’n conclusions abans d’hora. Cada cas s’ha d’estudiar. Siguem curosos. Justament, si una cosa explica la fortalesa del moviment independentista és que és profundament pacífic i pacifista.

Les manifestacions de l’Onze de Setembre ho corroboren.

Mobilitzar més d’un milió i mig de persones durant sis anys consecutius sense cap incident, cap vidre trencat, cap pintada, cap contenidor cremat... No ho pot dir tothom.

Quan l’unionisme espanyolista ha volgut competir i ha aplegat gent, jo hi he vist molta agressivitat. S’han fet campanyes molt agressives contra el president Mas, per exemple, dient que mereix un bon afusellament... S’han dit coses molt gruixudes. Per sort, la immensa majoria de la gent d’aquest país fa molts anys que va fer una aposta per la pau, en un moment que potser altres models apostaven per la força.

Acabem preguntant al president si, una vegada finalitzi el mandat, li agradaria tornar a ser alcalde de Girona: “Jo tota la vida em sentiré alcalde.

Va ser una etapa molt feliç. Però des que sóc president de la Generalitat la meva vida ha canviat radicalment, i Girona està en molt bones mans. Si quan acabi el mandat tinc la possibilitat de fer política en majúscules, no la descarto. Però ja ho veurem. Això no interessa a ningú, perquè ja no seré president. [Somriu]”

Això no treu, però, que hi puguin haver moments i ciutats amb més tensió que altres.

Tenim un país on la convivència no només està garantida, sinó que en alguns punts és exemplar. Però de casos aïllats d’agressions n’hi haurà tristament sempre, i s’han de perseguir. I si quan condemnem els culpables veiem que algú està intentant introduir elements de crispació i de violència a la vida política, se l’ha de castigar. Però alerta, que potser podem tenir sorpreses.

Quines?

Ja sabem què ha passat amb tot el tema de la guerra bruta... Potser també hi ha algú a qui li pot interessar que hi hagi un clima de crispació a Catalunya. Per descomptat, a l’independentisme no.

Parlant de processos independentistes, en aquest cas locals, on fa temps que hi ha debat sobre la possible creació d’una nova comarca és al Baix Llobregat Nord.

Ho veuria amb bons ulls vostè?

D’entrada, el que hem de fer és ser molt respectuosos amb les dinàmiques que vénen del territori. Sempre escoltar i no tancar-nos mai a res. Però aquest tipus de coses han de ser fruit de consensos. ¿Per què

hem arribat a aprovar la Llei d’Aran, que a més reconeix el dret a decidir de la Vall d’Aran? Perquè al final hi ha hagut un enorme consens al territori i també al Parlament al respecte. Per tant, si en algun moment el mapa comarcal s’ha de moure, es mou. La distribució territorial no és sagrada, però cal consens.

Pel que fa a la possibilitat de reconèixer el Baix Llobregat Nord com una nova comarca, però, concretament què en pensa?

No li sé dir, ara mateix. Això dependrà de quin sigui el grau de maduresa del consens territorial al respecte. Però si això es produeix, si hi ha un profund sentiment de comarca al Baix Llobregat Nord, el que ja ha demostrat aquest Parlament és que en serà sensible. Quan això ha passat, vegi el cas recent del Moianès, aquest Parlament ha respost.

“Per combatre la contaminació necessitem un Estat que impulsi un canvi de model energètic” Deixem el nord i parlem del sud. Al Delta del Llobregat i també a la zona d’Esplugues, una de les principals preocupacions és la contaminació, provocada majoritàriament per l’alta densitat del trànsit.

Aquest és un dels temes que també preocupen més els governs, no només el nostre. Qualsevol executiu endreçat està preocupat pel tema mediambiental, i en particular per la contaminació. Perquè sabem que té uns efectes directes sobre la salut dels nostres ciutadans. És evident que combatre-la ha de ser objecte d’una política d’Estat que han d’engegar les administracions responsables.

La Generalitat no?

Tristament, nosaltres tenim competències molt limitades al respecte, però les que tenim les exercim al màxim. De fet, hem subscrit l’acord de París sobre el canvi climàtic i tenim clar que la mobilitat, bàsicament la de vehicles que funcionen amb combustibles fòssils, és la primera causa de la contaminació.

Què s’hi pot fer?

Hi ha un seguit de mesures de xoc, algunes de les quals acordades recentment, per poder-ho mitigar, però hem de mirar a llarg termini.

Què hi veu?

Una imperiosa necessitat de canvi de model energètic. I això només ho

podrem fer si tenim un país orientat cap aquí. I la pregunta és: Espanya ho està?

Els ecologistes diuen que no. És que la resposta és no. Hi ha una hiperprotecció dels grans lobbies energètics. Aquest és un motiu clar per dotar-nos d’eines que ens permetin impulsar un canvi de model energètic que vagi orientat al cent per cent cap a les energies renovables i netes. Això és innegociable i s’ha de fer, encara que sabem també que el vehicle elèctric s’acabarà imposant en els pròxims anys i que canviarà completament el paisatge. Si tenim una flota de vehicles elèctrics majoritària, els nivells de contaminació cauran en picat. Però, malgrat això, haurem de seguir contribuint a reduir els efectes del canvi climàtic, que és una de les coses que un país ha de tenir com a primera prioritat.

De la mateixa manera que la lluita contra els efectes de la crisi.

També.

A Cornellà, l’alcalde Balmón ens deia en una entrevista que els ajuntaments s’han sentit “molt sols” a l’hora de fer front a aquestes situacions, en al·lusió a la Generalitat. Vostè que també ha estat alcalde ho comparteix?

Jo no em vaig sentir mai sol, pel que fa a la Generalitat. Hi tenia disputes, però sempre que vaig necessitar la seva col·laboració va respondre. Una altra cosa és que la resposta no fos la que jo esperava o que no es tingués potència per ferla més gran. Però a mi, com a alcalde, em van anar molt bé les polítiques que va endegar la Generalitat per intentar que els habitatges buits propietat dels bancs poguessin passar a mans dels ajuntaments, per exemple.

Altres exigeixen més.

Quan tenim possibilitats de fer les coses i tenim recursos, les fem. Ara bé, els recursos que generem a Catalunya tristament no es poden mobilitzar prou a favor de les polítiques que necessitem. De totes maneres, en conjunt, l’esforç que hem aconseguit sindicar ajuntaments i Generalitat crec que explica perquè avui podem dir que hem atès tants milers de famílies, que hem evitat tants desnonaments, que hem aguantat bé el cop i que podem mirar endavant.

Hi ha qui s’ha quedat enrere.

No diré que ho hem fet tot bé. Potser no hem arribat prou lluny en moltes coses, però la voluntat de mobilitzar tot l’esforç que fan els catalans, sobretot fiscal, a disposició de les emergències que té el país no ens la pot discutir ningú.<

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Opinió

Març 2017

líniacornellà.cat

13 |

República i salut per a tothom La independència és la millor garantia per legislar segons les nostres necessitats, sense ser impugnats de forma permanent, i així garantir una gestió cada cop més eficient

atalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li aplica el tractament d’urgència.

Això ha fet que l’Organització Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”.

Són dos exemples de com, quan les administracions catalanes tenen llibertat suficient, poden posar en pràctica models de referència al món.

Desgraciadament, fins i tot en Salut, un àmbit teòricament transferit en la seva totalitat a la Generalitat, l’Estat boicoteja i aigualeix totes les iniciatives catalanes. Per començar, amb una

C

política devastadora de retallades que obliga a assumir la responsabilitat de la inversió en Salut i Educació a les comunitats autònomes, mentre partides estatals com Defensa s’han mantingut gairebé intactes.

De fet, els contraris a la independència fan gala d’un cinisme inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari o fan encara una cosa més greu: gosen actuar contra l'estat del benestar i la cohesió social per defensar la seva idea nacional de la unitat de l'Estat (“Les hemos destrozado el sistema sanitario”). És inevitable: la lluita pels drets sempre ha topat, arreu, amb els reaccionaris a qui beneficia l'’status quo’. Si no se'n surten, per sort, és gràcies als milers de professionals que, malgrat l'escanyament pressupostari, cada dia es lleven i treballen amb empenta i amb una gran dedicació i sacrifici per servir els seus con-

ciutadans i, malgrat tot, garantirlos un dels millors sistemes sanitaris del món.

Per què molts professionals sanitaris creiem que la independència és el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans? La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d'acord amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de forma permanent. Aquesta raó de fons té tres conseqüències operatives: podrem procurar un model de gestió cada cop més eficient, podrem dedicar més part de la riquesa produïda al sistema de salut i podrem recuperar la retribució als professionals del món sanitari.

El projecte de llei d'accés universal a l'assistència sanitària, en tràmit al Parament, estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pú-

blica a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), restablint al nostre territori la universalització de l’assistència sanitària. Un cop aprovada, haurem d’esperar el tradicional recurs al Tribunal Constitucional, que suspendrà automàticament l’esperança de milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la Llei ja estaria en vigor.

La nova República Catalana ens presenta l'oportunitat de convertir la transparència en eix fonamental de la gestió pública, amb la màxima exigència democràtica. Aquesta transparència en l’ús dels recursos públics del nostre sistema sanitari és el que haurà de garantir a tots els ciutadans de Catalunya la millor assistència possible a tots els nivells al llarg del temps.

Qui dubta que, amb la independència, tenim l'oportunitat de fer realitat un sistema sanitari millor? Un sistema on es parli

d’inversió més que no pas despesa en Salut? La capacitat dels professionals catalans, la recerca i la docència al màxim nivell són el fonament d'aquesta aspiració.

La construcció de la Salut de la República Catalana ha de permetre crear un sistema de tothom i per a tothom basat en els principis bàsics d’equitat, qualitat, sostenibilitat i universalitat.

Pere Joan Cardona Metge

| 14

Comerç

Successos | Recuperen un camió ple de begudes robat a la ciutat

líniacornellà.cat

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 13 de març a Sant Adrià tres homes en relació a un robatori amb força en una empresa de distribució ubicada a la ciutat. La investigació va començar poc abans quan va denunciar el robatori d’un camió carregat de begudes per valor de 20.000 euros i de 6.000 més en metàl·lic. La policia va localitzar el camió en una nau industrial de Sant Adrià de Besòs.

Març 2017

Cornellà és la setena ciutat amb més botigues per habitant ESTADÍSTICA4A Cornellà hi ha 13,51 botigues per habitant.

Aquesta xifra col·loca la ciutat com la setena de Catalunya amb la densitat comercial més alta.

Són dades del Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, presentat el passat dia 22 en el marc de la Setmana del Comerç. Es tracta d’una eina inèdita que permet disposar “d’informació actualitzada de l’activitat comercial arreu del territori”, expliquen des de la Generalitat. Per la seva banda, la directora de Comerç, Muntsa Vilalta, va destacar la “utilitat del cens” per a les administracions públiques, les quals poden projectar plans específics i estratègics per dinamitzar el comerç i veure com evolucionen.

“L’objectiu és tenir una bona eina per fer una radiografia de com està l’oferta comercial a Catalunya, des de dades globals com nombre d’establiments, tipologia de les empreses, les activitats, fins al detall propi de cada ciutat o poble o fins i tot per

A Cornellà hi ha 1.163 botigues. Foto: Google Maps

carrer”, va afegir Vilalta durant la presentació.

Cornellà, amb una població lleugerament superior als 86.000 habitants, té una superfície de venda total de 151.906 metres quadrats, el que donen 1.764,87 metres quadrats de comerços per cada habitant.

Amb tot, segons el cens a la ciu-

tat hi ha 1.163 establiments comercials.

Per sobre de Cornellà, en aquest ordre, hi ha Girona, Barcelona, Lleida, Reus, Mataró i Tarragona. En el cas de Girona, la qual lidera el rànquing, la densitat de comerços per habitant és de 16,67, quatre dècimes més alta que la de Barcelona.

Plataforma per la Llengua vol fomentar el català al comerç LLENGUA4”Si estàs cansat d’anar a restaurants, bars o comerços i que no t’atenguin en català, CatalApp és la teva eina”.

Aquesta és la declaració d’intencions de la nova aplicació per a mòbils de Plataforma per la Llengua.

Es tracta d’un programari que serveix per puntuar les botigues en base a l’ús que es fa del català en l’atenció oral i escrita.

Des de Plataforma per la Llengua asseguren que l’aplicació ofereix la possibilitat de puntuar 1,5 milions d’establiments de tots els territoris de parla catalana, els quals estan geolocalitzats pels serveis de Google.

“El funcionament de Cata-

lApp és senzill”, afirmen des de la plataforma, ja que és una aplicació que permetrà “classificar en un rànquing els comerços que tenen més responsabilitat lingüística i els que en tenen menys”.

Però com pot ajudar aquest programari al català? Segons la plataforma, l’aplicació “servirà per fer coneixedors als establiments amb pitjor valoració de la necessitat de millorar la seva política lingüística”. I és que els usuaris podran puntuar de l’1 al 5 l’atenció oral i escrita que han rebut en una botiga en concret.

L’aplicació farà una mitjana i una puntuació global de l’establiment en qüestió, la qual quedarà a la vista de tots els usuaris.

Interfície de l’aplicació mòbil. Foto: Plataforma per la Llengua

15 |

Esports

Voleibol | El Sandor tanca la lliga rebent la visita del Manacor

líniacornellà.cat

La Primera nacional masculina de voleibol s’acabarà durant el primer cap de setmana del mes que ve. Els sandoristes, que van començar la temporada amb un gran regust de boca amb el títol de la Lliga catalana, tancaran el curs a la tercera màxima categoria estatal el pròxim dissabte 1 d’abril a les 4 de la tarda, quan rebran la visita del Podes i Tales Manacor.

Març 2017

La UE Cornellà afronta un mes clau de cara a la permanència FUTBOL4Si tot va com l’equip espera, la UE Cornellà certificarà la permanència al llarg del mes d’abril. Els homes de Jordi Roger afrontaran les set últimes jornades del campionat amb set punts d’avantatge sobre la zona baixa i un calendari que, sobre el paper, ha de permetre que l’equip sumi els punts que li calen per certificar que, la temporada 2017-18, el Cornellà tornarà a ser a la categoria de bronze del futbol estatal.

Després de sumar cinc punts de dotze en els partits d’aquest mes, el Cornellà encetarà l’abril amb el partit més exigent, la visita del Lleida Esportiu el diumenge 2. Un cop s’hagi superat aquest enfrontament contra l’equip del Segrià, els verds afrontaran tres partits consecutius contra rivals que ocupen la plaça de promoció i dues posicions de descens.

El primer d’aquests compromisos portarà els de Jordi Roger a la Feixa Llarga per jugar contra l’Hospitalet, que s’ha passat gairebé tota la lliga en la zona perillosa. El segon partit del mes al

El CB Cornellà tanca el març en la sisena posició BÀSQUET4Les victòries són el millor remei per als esportistes i, gràcies al triomf del passat dia 25 a l’Hospitalet contra l’Aracena Collblanc (75-87), el CB Cornellà ha aconseguit tancar el mes en la sisena posició del grup C-A de la lliga EBA. D’aquesta manera, tot i que ja no té opcions de jugar la final four per optar a l’ascens a LEB Plata, el conjunt de Marc Solanes equilibra el seu balanç de victòries i derrotes (11-11) i afrontarà les quatre jornades que resten per al final de la temporada, que

es jugaran el mes d’abril, sense cap pressió pel que fa a la classificació i amb l’objectiu de millorar els resultats del curs passat.

L’equip blau encetarà l’abril amb el penúltim partit del curs al Parc Esportiu Llobregat el pròxim dissabte 1 contra el Calvià i la 24a jornada de lliga farà que l’equip viatgi a Barcelona per jugar contra el Grup Barna. Després de l’aturada per la Setmana Santa, el Cornellà rebrà la visita del CB Castellbisbal, mentre que el dia 29 es baixarà el teló amb un partit a la pista del CB Salt.

INFANTIL

ESPORTS

L’equip va jugar un bon partit a Badalona. Foto: CFB

municipal serà la visita d’un altre equip amb urgències, l’AE Prat de Pedro Dólera, mentre que aquest triplet de partits decisiu es tancarà amb un desplaçament a Sant Adrià contra l’Espanyol B. CABALLÉ, RENOVAT Esportivament parlant, l’altra gran notícia de l’últim mes ha es-

tat la renovació del migcampista Pep Caballé. El migcampista menorquí, que ha signat l’extensió fins al juliol de l’any que ve, complirà 10 temporades vestint el verd de l’entitat, la primera de les quals va ser al juvenil A i la resta al primer equip (el de Maó va celebrar els seus 250 partits al sènior el passat dia 18 de febrer).

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL CULTURA DIVENDRES 31 DE MARÇ 19:00 L’últim dia d’aquest mes es farà la presentació de la novel·la La sinfonía del caos, la darrera obra de l’escriptor Manuel J. Antonio. / Castell de Cornellà.

Sopa de Cabra porta els seus grans èxits al Teatre Auditori Dissabte 22 d’abril a les 19:00

TALLERS Una jornada sobre la joventut i la sexualitat Dijous 30 de març a les 18:00

Com tots els darrers dijous de cada mes, arriba una nova sessió pensada perquè els joves resolguin els dubtes que tinguin sobre la sexualitat o la vida en parella. / Centre CRAJ.

DIUMENGE 2 D’ABRIL 12:00 Un matí per gaudir de la millor música.

El Palau Mercader es farà aquest tast de música amb peces clàssiques i contemporànies. / Museu Palau Mercader.

Els gironins Sopa de Cabra arriben a la ciutat per presentar el seu darrer treball, Cercles, i tots els seus grans èxits. / Teatre Auditori.

EXPOSICIONS FINS AL 2 D’ABRIL Matí-Tarda Darrers dies en els quals es podrà visitar l’exposició Menús de guerra, cuina d’avantguarda i de superivència, que es va inaugurar el passat dia 19 de febrer. / Museu Palau Mercader.

A PARTIR DEL 30 DE MARÇ Matí-Tarda A partir del dia 30 d’aquest mes, i fins al 20 dabrils, es podrà gaudir de la mostra Traços, que celebra el 20è aniversari de l’associació Cornell’art. / Espai Satèl·lit’art.

El parc Canal de la Infanta acull una matinal de teatre Diumenge 2 d’abril a les 12:00

Un matí perquè els més menuts gaudeixin del teatre. La jornada anirà a càrrec de la Companyia Carles Cuberes. / Parc Canal de la Infanta.

DISSABTE 1 D’ABRIL 17:00 Partit de bàsquet corresponent a la 23a jornada del grup C-A de la lliga EBA entre el CB Cornellà i el Flanigan Calvià. / Parc Esportiu Llobregat.

El Cornellà rep la visita del Lleida Esportiu Diumenge 2 d’abril a les 18:00

DISSABTE 1 D’ABRIL 20:00 Un vespre de màgia i humor per a tota la família. El jove Davig realitzarà un complicat espectacle d’escapisme i també tallarà algú per la meitat. / Auditori Sant Ildefons.

DIMARTS 4 D’ABRIL

TOT EL MES

17:00 S’acaben les sessions del club de hip hop.

El 4 d’abril es farà la darrera jornada pensada perquè els joves aprenguin aquesta dansa urbana. / Centre CRAJ.

Tot el dia Fins al dia 30 de juny està obert el termini per presentar propostes de cara a la 33a edició del Concurs de Còmics Ciutatde Cornellà. / Trailer, servei d’Informació Jove.

Partit de futbol corresponent a la 32a jornada de la Segona divisió B entre la UE Cornellà i el Lleida Esportiu. / Municipal de Cornellà.

| 16

líniacornellà.cat

Març 2017

Pròxima edició: 26 d’abril