Eixample 44

redacció: 93 458 87 80 – liniaeixample@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Onze de Setembre pàg 3 La històrica V de la Diada fa de l’Eixample un clam per la independència

Celebració pàg 13 Itziar González, pregonera de la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample

líniaeixample barcelona

16 de setembre de 2014 · Núm.44 · www.liniaeixample.cat

L’anella viària de la plaça de les Glòries passa a la història Fa pocs dies es va completar l’enderrocament del tambor i els vehicles ja utilitzen el nou vial en superfície pàg 10

“A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Comunicació pàg 13 Línia Eixample renova la seva imatge i estrena nou web aquest mes

Innovació pàg 14 El Districte segueix impulsant la Zona 11, el 22@ de l’Eixample Comerç pàg 18 Cor Eixample fa coincidir la passarel·la i l’Street Market

Entrevista a Alfred Bosch Candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona pàgs 8 i 9

Esports pàg 21 Escalfen motors per a la Cursa de la Mercè 2014

|2

lĂ­niaeixample.cat

16 setembre 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

En Portada

líniaeixample.cat

3|

Les imatges de la senyera humana d’onze quilòmetres van aparèixer als principals mitjans internacionals. Foto: ANC

Una altra Diada per a la història » Un total d’1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana, van fer possible la V de l’Onze de Setembre » Les imatges de la manifestació van fer la volta al món i el #catalansvote9N va ser trending topic a Twitter Arnau Nadeu BARCELONA "Volem votar". Aquest va ser el càntic, juntament amb el d'"independència", que més es va poder sentir a la indescriptible V que va tenir lloc a la ciutat el passat Onze de Setembre. Un total d'1,8 milions de catalans, segons la Guàrdia Urbana –la Delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixa la xifra a mig milió– van tornar a fer possible una espectacular manifestació que passarà a la història. I ja en van tres.

Gent gran, nens amb cotxet, catalans d'aquí i d'allà, nouvinguts i alguns turistes sorpresos van participar, units, en una

Diada que, com la del 2012 i la Via Catalana de l'any passat, es recordarà durant molts anys.

Els sentiments a peu de carrer eren diversos, però el desig d'unitat i de votar es respirava a cada metre. Sabent que estaven

Carme Forcadell: “Parlament, govern, president Mas: posin les urnes” participant en una jornada històrica –però sense ser encara conscients de la imatge que s'estava aconseguint i que estava donant la volta al món–, els milers

de manifestants van tornar a expressar-se cívicament i de manera exemplar. Una festa, sí, però reivindicativa. Molt reivindicativa.

La senyera humana d'onze quilòmetres encara impressiona a hores d'ara. Les imatges van aparèixer als principals mitjans internacionals, el Twitter va anar a rebentar del #catalansvote9N –que va arribar a ser trending topic mundial– i la força de la manifestació va fer emocionar, fins i tot, el mateix president de la Generalitat. "Em sento orgullós de la gent d'aquest país i molt compromès perquè aquest poble se'n pugui sortir", va afirmar Artur Mas poc després de la V en una compareixença imprevista posterior a la rebuda dels organitzadors.

La llista de personalitats i personatges públics que van sumar-se a la manifestació va ser llarga. Des de polítics com Oriol Junqueras o membres del PSC –com Marina Geli–, passant per jugadors del Barça com Xavi

Artur Mas: “Votarem segur, altra cosa és saber en quines condicions” i Piqué, van ser molts els que no es van voler perdre aquesta jornada multitudinària on la cultura popular i la música també van tenir-hi un paper destacat.

"Parlament, govern, president de Catalunya: posin les urnes", exclamava Carme Forcadell, presidenta de l'ANC, durant el seu parlament. Un missatge que resumia la demanda dels 1,8 milions de catalans que, de nou, van tornar a sortir al carrer i van deixar clar que ni el pas del temps ni els casos que han sacsejat la vida política catalana darrerament han deteriorat la voluntat d'un poble que té clar que vol decidir el seu futur democràticament i de manera pacífica.

I és que, com va afirmar l’endemà mateix Artur Mas en una entrevista a RAC1, "votarem segur, altra cosa és saber en quines condicions perquè no depèn de nosaltres". Les pròximes setmanes ho diran.

|4

líniaeixample.cat

Un diari plural

Tot sovint es fa un judici sobre la joventut: No es preocupa de res, no treballa, no participa, està tot el dia de festa. Si hom s’entreté una mica a estudiarla, però, comprovarà que hi ha molts joves que es preocupen d’altres coses, com ajudar a ancians visitant-los a casa seva, uns que cooperen en una ONG, altres que col·laboren en casals per a infants, etcètera.

Ara resulta que, generalitzant, es diu que per culpa de la pressió turística a Barcelona han sobrevingut a la ciutat tots els mals possibles i hom es pregunta: Els centenars de gossos que es pixen i caguen, sense cap control, per carrers i places són de turistes? Les pintades i grafits que embruten façanes i mobiliari urbà són de gent de fora? Les bicicletes que circulen per les voreres sense cap precaució són totes pilotades per turis-

16 setembre 2014

Opinió

Un diari participatiu

4Generalitzar

4Classes l’1?

4Una consulta molt seriosa

per Jordi Lleal

per David Rabadà

per Joan Granollacs

tes? Els que van pels carrers borratxos i pixant pels racons, són tots gent de pas? Els que tiren papers, objectes i deixalles fora de papereres i contenidors són forasters? Els que tenen la ràdio i la tele a la nit a tot volum, al pis del costat, són tots ells estrangers?

M’hi jugo un pèsol que no, perquè jo visc en una ciutat que no és turística i actituds incíviques, degradants i molestes per a la gent tranquil·la n’he vist un munt. Hem de ser justos i no desviar l’objectiu en contra dels de fora, que també n’hi ha segur de mal educats i poca-soltes, però que cada pal aguanti la seva espelma. I no es pot generalitzar així com així perquè és la forma de no arribar a solucionar el problema en el seu origen. La culpa és dels forasters i ens quedem tan tranquils.

Un mal diagnòstic!

Cada inici de curs s’escolta la mateixa tonada, que si cal començar abans les classes al setembre. Resulta que moltes associacions de pares reclamen més hores d’obertura dels centres escolars.

Igualar els horaris entre adults i estudiants sols és viable si assolim més dotacions econòmiques.

Amb més diners, més impostos, podríem obrir més temps els centres i atendre el problema. En certa forma, s’està instant que l’escola faci de casal d’estiu o fins i tot de guarderia.

El més paradoxal és que l’escola d’aquí és de les que més hores de classes anuals fa respecte a la resta del món. Però el més flagrant és que els escolars més problemàtics sorgeixen de llars on no es dedica suficient temps als fills. Quina contradicció, uns volen més hores a l’escola, mentre el problema real és la baixa atenció familiar. Un alumne només passa a l’escola el deu per cent de totes les hores de l’any, però i la resta del temps? Cadascú sabrà. L’escola no pot fer-ho tot i educar no és proposar que els centres facin de llar, sinó que tothom eduqui, la família la qui més. Si algú està pensant encomanar-ne un, que rumiï bé.

És ben bé que el procés ho ha capgirat tot. És divertit comprovar com el centre polític s'ha desplaçat deixant l'establishment, completament desorientat, en el radicalisme. Els partits tradicionals s'ensorren, mentre es configuren noves alternatives de futur que encara som lluny de poder albirar ben definides.

Som al bell mig d'un procés de transformació únic en la política europea. Durant anys i panys molts hem denunciat, gairebé en el desert, l'autonomisèria. Una mancança de mitjans crònica per part del Govern català que l'impedia abordar amb solvència molts dels problemes dels ciutadans. Hem parlat d'Estatut de fireta o d'Estatutet. I ens hem referit a la Generalitat com la Gestoria, incapaç de marcar autèntiques polítiques pròpies. Mentrestant, els qui no veien la necessitat i molt menys la urgència de canviar l'estatus polític de Catalunya, jugaven a fer veure que érem un mini-estat. Em sorprèn aquests dies l'afirmació

que no podem repetir una consulta de Festa Major. Suposo que fan un paral·lelisme amb les consultes sobre la independència celebrades a més de mig centenar de municipis catalans entre 2009 i 2010. És evident que ara no volem fer un revival d'aquella campanya, per cert, cal dir-ho, tan absolutament clau alhora d'articular les bases de l'actual majoria social independentista!

Però no deixa de sorprendre'm el fet que els mateixos que durant trenta anys han fet veure que la Generalitat tenia poder real, ara afirmin que una consulta organitzada per la mateixa institució seria poc seriosa. Que el seu segell no és suficient perquè sigui homologada als estàndards electorals normals en l'àmbit internacional. Això, mentre els qui denunciaven les seves mancances hem de sortir a defensar que una consulta organitzada pel Govern de Catalunya pot ser tan seriosa com qualsevol altra.

Realment, com hem canviat tots plegats!

líniaeixample.cat

publicitat 619 13 66 88

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniaeixample@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.43220-2010

amb el suport de:

15.000 exemplars

Actualitat a la xarxa

#CensuraEstatal

@ritchiefmtw: Sembla que el govern espanyol està a punt de patir un V_ictus, vista la prohibició de la presentació de #Victus, justament a Utrech!

#DeMicaEnMica

@JaumeBarbera: Si guanya finalment el Sí a Escòcia i, després d'un període de transició, és membre de la UE, què diran la colla de Darth Vaders siderals?

#ArcSantMartí

@ssolerg: Entre el meteorit i l'arc de Sant Martí gegant, crec que el cel ens està donant senyals. Començo la setmana gran amb optimisme!

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

lĂ­niaeixample.cat

5|

|6

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

4És la guerra... dels ximples

4El procés i el cas Pujol

per Manel Fantassin

per Carles Agustí Hernández

“El principal mèrit dels catalans és que no tenim cap més mèrit especial que ser una societat obligada a defensar-se”. Això és el que vaig declarar fa 3 mesos, pocs dies després de les darreres eleccions europees, a un periodista a qui li havien encarregat un reportatge per a una ràdio de Madrid, sobre el nacionalisme català. Fou una entrevista molt simple, de 20 o 25 segons, perquè la seva intenció era enregistrar-me dient-li quatre frases que denotessin il·lusió i rauxa alhora, amb l’objectiu de mostrar la convicció dels independentistes en relació al procés. També havia de dir una frase que denotés dramatisme per expressar de quina manera viuríem la frustració de no poder fer la consulta.

Després, encara ens vam quedar cinc minuts parlant, em va sorprendre la seguretat amb què proclamava que “Catalunya no té cap possibilitat de vèncer a causa de tres mancances fonamentals”, que digué que sofrim. La primera és que no comptem amb experiència militar per alternar els diferents estira-i-arronsa del procés. La segona és que no tenim amb què satisfer la classe social catalana interessada a romandre dins d’Espanya, classe extremadament poderosa. La tercera, i última, és que no tenim capacitat per substituir el sentiment profundament espanyol de dues terceres parts dels catalans.

Aquest darrer factor havia estat notícia aquell mateix dia perquè diversos polítics espanyols donaven per limitat el sostre de l’independentisme a només una quarta part dels catalans (atès que el sobiranisme s’havia espremut al màxim i només s’havia aconseguit que votés un 47% del cens, ja es dedueix que la meitat de la població n’és refractària, i si el suport a les forces que defensaven la consulta a prou feines superava el 50% dels votants, el resultat ronda un 25%). A més, les dades lingüístiques situaven entorn d’un terç el nombre de catalans que es relacionen principalment (en família) en català. La deducció que en feien els espanyols era que l’independentisme havia crescut exponencialment sols fins a aconseguir abastar la quasi totalitat dels catalanoparlants (i també algunes excepcions entre els que no ho són, excep-

cions situades majoritàriament en l’electorat de la CUP i per tant poc significatives numèricament).

La pregunta concisa enregistrada, que no sé pas si va ser emesa, era: “¿Todos los catalanes están convencidos de los derechos históricos con los que se pretende justificar un proceso independentista?” Li vaig respondre que “no ens ensarronaran pas amb debats historicistes“ i que “la raó principal per la qual els catalans volem marxar és perquè estem fins als collons d’Espanya”. Ras i curt. Després preguntà: “¿Cómo reaccionarán ustedes si se les impide hacer el referéndum?”. Aquí li vaig començar a apuntar allò que després li comentaria amb més extensió, i és que “les prohibicions d’Espanya són la benzina que alimenta l’independentisme”.

En la conversa posterior em digué que havia de preguntar a molta més gent, que la majoria dels entrevistats donaven respostes més engrescades o més pessimistes, amb comentaris sobre que Catalunya havia estat un gran imperi, o als símbols nacionals, com el burro, etc. però que la meva intervenció potser no era útil perquè jo m’havia sortit “por peteneras”, atès que no havia fet referència a les característiques de la “nación catalana” que, segons nosaltres (els independentistes), “obligan a los catalanes a liberarse”. Afegit aquest comentari a aquells 3 punts concrets pels quals aquest periodista ens augurava malastruga, fou quan li vaig etzibar: “Veureu Catalunya independitzar-se sense haver entès ni com ni quan ni per què”.

Buscant els ADN, discutint sobre suposats drets històrics, valorant que ens manca experiència militar (que sí que en tenim, i molta) o el caràcter determinant de l’oligarquia catalana, no estan veient una revolució popular, de gent del carrer que està fins als nassos d’Espanya (incloent-hi dins d’Espanya en Jordi Pujol i tots els que s’han beneficiat d’un estat anticatalà a canvi que fessin de mur de contenció del sobiranisme). Tampoc s’adonen que és Espanya mateixa la que ens ajuda gràcies a què les úniques formes que l’Estat té d’expressar-se són les tàctiques de guerra bruta a través dels serveis secrets i dels mitjans de propaganda.

Davant el procés sobiranista que viu Catalunya hi trobem bàsicament dues estratègies, la del Govern espanyol i la dels partits i entitats que donem suport a la consulta i al procés.

L’estat espanyol parteix d’una estratègia del tot errònia. No s’arriba a saber si és una fal·làcia que s’inventen per fer front al procés, o realment ja s’han cregut les seves pròpies mentides i per tant parlen des de la convicció. El cas és que consideren que l’origen del procés és d’unes elits polítiques concretes, que ho fan per tapar la seva suposada corrupció o suposada negligència en la gestió del país. Com a estat amb escassa tradició democràtica que són, davant d’aquesta anàlisi, el vot democràtic, el poble, els ciutadans, devem ser simples borrecs que seguim el que diuen els nostres líders per enganyar-nos.

Amb aquest tipus d’anàlisi la solució per part d’ells és clara: si eliminen aquesta elit política acabaran amb el procés. D’aquí la persecució que, de vegades amb arguments, de vegades sense, de vegades amb fons, de vegades inventat... ha iniciat l’Estat espanyol sobre tot allò que identifiquen com a elits que han iniciat aquest procés, bàsicament tot allò que té a veure amb Convergència i Unió. És una estratègia que farà aigües sempre, perquè parteix d’una anàlisi del tot errònia. Simplement el procés és del poble, iniciat i protagonitzat pel poble.

Aquesta estratègia no ens fa mal, no fa mal al procés.

D’altra banda, tenim l’estratègia que, encapçalada pel president Mas, tenim la majoria de forces polítiques catalanes junt amb la societat civil, liderada, entre d’altres, per l’ANC i Òmnium Cultural. Després de 30 o

300 anys de lluitar per un reconeixement de Catalunya, sent impossible aquest reconeixement dins de l’Estat espanyol amb el cop de porta al nou Estatut com a detonant, i assolida la majoria social per la independència que ha estat sempre l’objectiu del catalanisme (sense majoria social no hi podia haver referèndum d’autodeterminació ni per tant procés), creiem que l’única possibilitat de reconeixement real com a nació de Catalunya és esdevenir un estat propi, o sigui independent. I la manera d’aconseguir-lo és apel·lant al dret a decidir que tenen, no ja només els pobles, sinó els ciutadans en qualsevol democràcia, o sigui votant, consultant al poble català si vol o no aquest camí.

Una estratègia i altra no es toquen ni tangencialment, a no ser que des de la part sobiranista, algú piqui algun ham llançat per part de l’Estat espanyol. Mira que són hams grossos, poc dissimulats, dels que es veuen de lluny, amb un esquer que no amaga ni de bon tros el ferro que se’t pot clavar a la boca. És en aquest sentit que el cas Pujol ha de seguir les necessàries i urgents vies judicials que corresponguin, incloses les seves possibles derivades, però no té res a veure amb el procés, no pot per tant tapar-lo, ni políticament ni mediàtica, i només el taparà si dels àmbits sobiranistes algú pica l’ham. És possible que a algú li faci doncs mal la boca avui, tan fàcil com treure’s l’ham, escopir l’esquer i mantenir el cap fred, el cor calent, els punys ferms i els peus a terra i seguir endavant amb el procés. Si és així, el tenim guanyat, perquè la democràcia sempre guanya. Aquí a tot arreu.

Opinió en 140 caràcters @marccastells: El prestigiós diari El Mundo diu que Mossos independentistes fan les pràctiques de tir a Igualada. Si no tenim camp de tir!! #etfelicitofill

@cristina_pardo: La Audiencia de Madrid dice que Aguirre tendrá que ser juzgada por un "delito", no por una falta. ¿Así tratan a las pobres sexagenarias?

@Yeagov_CAT: Si Rajoy compra followers de Twitter a països d’Orient Mitjà, quan hi hagi eleccions farà que el votin els de l'Estat Islàmic?

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

lĂ­niaeixample.cat

7|

|8

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

Entrevista

“Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtats socials comparables a les d’abans del 1979” Alfred Bosch

Candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona Text: Arnau Nadeu Fotografia: Neus Màrmol Per què Alfred Bosch serà millor candidat a l’alcaldia de Barcelona que Oriol Amorós?

Perquè així ho han dit els militants, simpatitzants i amics d’Esquerra.

Ho vam sotmetre a la gent del partit i van decidir que preferien un perfil com el meu. Per què ho van decidir així? Ho hauries de preguntar a ells. Però suposo que no té tant a veure amb el fet de qui és millor que l’altre, sinó amb els temps que vénen. No existeix el candidat ideal. Existeix el candidat més ben adaptat a un moment en concret, a una fase. Cada temps vol les persones que millor hi encaixen.

Es deia que el punt fort d’Oriol Amorós era el seu coneixement de la ciutat, adquirit després de molts anys d’implicació directa amb ERC Barcelona. Alfred Bosch coneix bé les problemàtiques dels barris?

Sí, jo crec que conec molt bé la ciutat. Però penso que la qüestió no era ben bé aquesta, sinó qui

coneixia millor la política municipal. I en aquest cas és evident que una persona que ha estat més de 10 anys treballant professionalment en la política barcelonina la coneix millor que algú que no ho ha fet. Jo fa tres anys que estic en política, i no municipal. Per tant, és evident que no la conec tan bé.

Però la ciutat, des d’altres àmbits, sí que la conec bé.

Oriol Amorós serà el seu número dos?

Qui ho ha dit això?

Vostè va fer-li un oferiment...

Sense parlar de números...

I ell el va acceptar...

Crec que ell sí que va parlar de números, però jo no ho he fet mai. Jo el que he dit sempre, i penso complir-ho, és que fusionarem equips, que combinarem veterania i renovació i que, per suposat, comptarem amb l’Oriol Amorós. Ara bé, no em facis parlar ara de llistes i de cadires perquè no és el moment.

Però suposo que ja ho deu estar preparant, sobretot pel que fa a la gent de fora del partit...

Hem fet acostaments amb gent

de fora d’Esquerra, però molt discretament. Una de les coses que hem promès és discreció absoluta i, per tant, jo també ho compliré.

Vostè va anunciar que volia ser candidat a l’alcaldia de Barcelona només dos dies després de les eleccions europees. La seva decisió va tenir alguna cosa a veure amb aquells resultats històrics per a ERC? És evident que un anunci d’aquesta importància no l’improvises en dos dies. Per tant, és obvi

“És evident que no conec tan bé la

política municipal

com l’Oriol Amorós” que feia molts mesos que hi treballàvem. La gent implicada ho sap perfectament. Feia temps que s’estava preparant. El que sí que vam fer és frenar-ho i esperar que passés el procés de les europees per no interferir-hi. L’endemà no podíem fer el nostre anunci, per-

què encara estava massa calent tot plegat, però al cap de dos dies sí que ho podíem fer. Però el projecte s’estava treballant des de feia temps, com no podria ser d’altra manera.

Portabella apostava per Amorós, es deia que vostè era el candidat de Junqueras... Sent el suport del partit a escala barcelonina?

Sento molt el suport. La prova és que a mi em van votar més membres d’ERC en les primàries que a l’Oriol Amorós. Per tant, aquest és el millor suport que pots tenir, el de 654 persones que han apostat per tu. A més, el marge respecte a l’altre candidat no va ser estret, com es va dir. És una diferència superior a qualsevol de les que hi ha hagut en vida nostra entre candidats a la presidència dels EUA. Dit això, les primàries van ser un matx amistós entre companys de partit i amics. I així és com ens ho hem pres, com una oportunitat. Som demòcrates, també de portes endins.

Parlant de portes endins, com s’organitzaran fins al maig? Portabella seguirà al plenari... És senzill. Hi ha una gent que té una responsabilitat molt clara fins

al final del mandat pel que fa al grup municipal i la seguirà tenint a partir d’ara. La meva funció d’ara fins al maig, a banda de la meva feina a Madrid fins que duri, és anar preparant la nova candidatura i anticipar la feina que puguem començar a fer després. A mi ara em toca entrar en campanya i no pas intervenir en la gestió de l’Ajuntament. Això ho ha de fer el Jordi Portabella.

Per tant, no el veurem com Jaume Collboni fent rodes de premsa en clau de cap de l’oposició barcelonina...

No ho sé. No es tracta tant de com facis les coses, sinó de què facis. No és tant el paisatge, sinó el contingut. Per tant, és clar que treballaré entorn de Barcelona i que opinaré sobre el present i, sobretot, sobre el futur de la ciutat. Però, com ho faré? No ho sé.

Quan deixarà l’escó al Congrés dels Diputats de Madrid?

Quan m’ho digui el partit que m’hi va posar.

Encara no ho tenen clar?

Hi estem reflexionant. El dubte té a veure amb què és més útil, si estar-

16 setembre 2014

Entrevista

líniaeixample.cat

9|

“Barcelona no ha arribat a ser el que és amb apartaments turístics”

me a Madrid durant aquests pròxims mesos calents o no. S’ha de valorar, però aquesta decisió no la puc prendre sol perquè l’escó a Madrid no és meu, és col·lectiu, del partit.

Per tant, se n’ha de parlar amb la gent d’Esquerra i portar-ho als òrgans representatius. Jo em dec al partit que represento.

Vostè ha dit que assolir l’alcaldia de Barcelona ha deixat de ser impossible. Creu que ERC pot guanyar les eleccions municipals?

He de dir que és molt difícil, per l’últim partit del consistori, passar a ocupar la primera plaça. Fins fa uns mesos, a més de molt difícil, segurament era impossible. Però des de les eleccions europees ja no podem dir que sigui impossible. Per tant, aquesta possibilitat

existeix. És fàcil? No, és dificilíssim. És impossible? No, ja no ho és. El somni hi és i treballarem tan bé com puguem per assolir-lo.

Què ofereixen a la ciutat de Barcelona que no ho facin la resta de partits?

Creure’ns Barcelona com la capital d’una República catalana. La defensa que fem d’aquesta capitalitat va en el nostre ADN. Nosaltres ens ho hem cregut gairebé des de sempre. I ara que això tampoc és impossible, crec que som els més ben posicionats per imaginar aquesta capital de Catalunya.

Només imaginar-la?

Vull dir que volem aspirar a tenir tots aquells recursos que et dóna la capitalitat. Si alguna cosa he après

a Madrid és que ser capital no és una ximpleria. Que tenir un Estat al darrere o no tenir-lo, o tenir-lo en contra com l’ha tingut sovint Barcelona, és molt diferent. I de cara als ciutadans, nosaltres som els que ho podem explicar millor. Som els més creïbles. Hem de deixar de buscar grans esdeveniments per compensar aquesta capitalitat mancada.

Hem d’aspirar a ser la capital que sempre hem volgut ser.

I a banda del projecte sobiranista, què proposa Esquerra per a la ciutat?

Jo diria que, ara mateix, el principal referent d’esquerres som nosaltres.

Com a mínim pel que fa a l’esquerra d’anar per feina, l’esquerra més pragmàtica. No som dogmàtics, no deixarem de fer un pacte

puntual amb algú perquè la doctrina digui que a un senyor de dretes no li pots donar la mà. Nosaltres pertanyem a una esquerra oberta que el que vol és intentar resoldre problemes greus. I actualment la ciutat en té molts, de problemes greus.

Quins?

Sobretot hi ha risc de fractura social a causa de les diferències de renda cada cop més importants entre persones i, fins i tot, entre districtes.

La diferència d’esperança de vida entre barris arriba a ser, en alguns casos, de vuit anys. Això és una barbaritat. Per tant, tenim una Barcelona que s’ha de cosir. Ara el govern municipal en comença a parlar, però fins fa poc tot això no li ha tret la son. És més, jo crec que fins i tot havia anat en la direcció contrària.

Per tant, creiem que ara mateix Barcelona necessita que tibem cap a l’esquerra.

Oriol Junqueras ha dit que han d’estar preparats per pactar amb qui calgui. Què vol dir exactament aquesta afirmació?

Amb qui calgui per millorar la situació de la gent de Barcelona.

Alfred Bosch estaria disposat a pactar amb Guanyem Barcelona?

Amb l’Ada Colau he pactat més d’una vegada. Per exemple, quan la

“Amb l’Ada Colau

he pactat més d’una vegada. És clar que

ens podem entendre: està demostrat”

Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va portar la ILP sobre la dació en pagament al Congrés dels Diputats. És clar que hem col·laborat, és clar que hem pactat i és clar que ens podem entendre: està demostrat.

En tot? Segurament en tot no, però en moltes coses sí.

L’alcalde Trias ens va dir, en una entrevista recent, que segur que el 2015 trobaria formacions disposades a entrar al govern, en referència, si més no indirectament,

a Esquerra. Se sentiria còmode pactant amb Xavier Trias?

La nostra aspiració és aconseguir l’alcaldia de Barcelona i si per això ens cal algun suport, encara que sigui puntual, de CiU o de Guanyem Barcelona o de qui sigui, intentarem parlar-ho, és clar. Però la nostra aspiració no és, en cap cas, fer de crossa de ningú.

“No deixarem de

fer un pacte puntual amb algú de dretes perquè la doctrina ho digui”

No m’ha respost la pregunta... És que no és una qüestió de comoditat personal. Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtats socials comparables a les que hi havia abans del 1979. La diferència de renda familiar entre els barcelonins més rics i els més pobres és similar a la que hi havia fa més de 35 anys a la Barcelona franquista. Per tant, crec que la gent comença a ser conscient que aquest és un moment per tornar a confiar en les esquerres per corregir els defectes del sistema. No volem una ciutat a dues velocitats: ho volem corregir des de les esquerres, per convicció.

L’alcalde Trias diu que fa polítiques més socials que les que s'han fet durant 32 anys...

Privatitzar la gestió dels aparcaments és política social? Omplir tots els carrers d’activitat privada, com són les terrasses dels bars, és la política més social que s’ha fet en 32 anys? Permetre l’ampliació de la Maquinista és fer política d’esquerres?

Digui-ho vostè...

Et diré com ha arribat a ser el que és Barcelona. Especulant? No. Muntant terrasses als bars? No. Amb apartaments turístics? No. Això ha vingut de més a més i en els últims anys ens ha permès tapar una mica millor el pou que hem hagut de passar, d’acord. Però ara el que hem de fer és reequilibrar-ho i rellançar el que ha estat central per a la ciutat des de fa 400 anys: l’esperit treballador de la seva gent.

| 10

Eixample

Agenda Nacional | Llibre Blanc per a una capital d’Estat

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

L’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, va anunciar dijous passat, en un acte al Saló de Cent en motiu de la Diada, la publicació d’un Llibre Blanc per tal d’explicar “què pot representar per a la ciutat el fet d’esdevenir capital d’un nou Estat”. “Com a alcalde, estic convençut que així podem contribuir al debat i a la reflexió”, va afegir.

L’anella viària de la plaça de les Glòries ja és història » El passat 7 de setembre es va completar el seu enderrocament » Els vehicles que entren a la ciutat ja utilitzen un nou vial Redacció EIXAMPLE Des de fa deu dies el paisatge que ofereix la plaça de les Glòries ja no té res a veure amb l’original.

El passat dia 7 de setembre va acabar la demolició de l’últim tros que quedava dempeus de l’antic anell viari de la plaça. Anteriorment, el dia 25 d’agost, es va estrenar el nou vial de circulació. Ara els vehicles ja travessen la plaça amb el disseny definitiu que es mantindrà fins que es construeixin els túnels soterrats.

El nou vial consta de dues calçades separades. Una d’elles té tres carrils que donen continuïtat al tronc central de la Gran Via en sentit Llobregat i l’altra conté el carril bus i un carril més de circulació. El pròxim canvi que experimentarà les

Els Mossos desallotgen l’Ateneu Popular de l’Eixample

SOCIETAT4Els Mossos d’Esquadra van desallotjar a principis de mes l’Ateneu Popular de l’Eixample. L’edifici, que feia la funció de centre social, està situat al número 3 del passatge de Conradí, al districte de Gràcia, i feia 9 anys que estava ocupat.

Feia un any i mig que sobre l’edifici planava una ordre de desallotjament. Després d’una ordre judicial, la policia va irrompre a l’edifici per entregarlo al seu propietari. La notícia de

seguida va córrer a través de les xarxes socials i una quarentena de simpatitzants de l’entitat es van concentrar al davant de l’edifici com a mostra de rebuig.

El mateix dia al vespre unes 200 persones es van manifestar pels voltants de la Sagrada Família en protesta pel desallotjament. Amb el lema No desallotjareu els nostres somnis. L’Ateneu és del barri, la protesta va reunir representants de diferents entitats.

Imatge del nou vial d’entrada a la ciutat. Foto: Línia Eixample

Glòries serà a finals de setembre, quan començaran els treballs d’urbanització provisional de diverses zones per a ús ciutadà mentre duren les obres.

PROBLEMA RESOLT Paral·lelament, a principis d’agost els treballadors i operaris de

les obres van denunciar el saqueig que duien a terme diversos recollidors de ferralla sense cap garantia de seguretat. Després de la denúncia, l’Ajuntament va reforçar la seguretat privada i la vigilància de la Policia Municipal a tota la zona. Des de llavors la normalitat ha tornat.

L’Ateneu Popular va ser desallotjat el 3 de setembre. Foto: Google Maps

Una vida plena de compromís

Rosa Deulofeu serà homenatjada aquest dissabte. Foto: Facebook

HOMENATGE4L’interior d’illa conegut com a Illa Bayer serà batejat amb el nom de la barcelonina Rosa Deulofeu, que va ser delegada pastoral de Joventut de l’Arquebisbat de Barcelona.

Nascuda l’any 1959, Deulofeu sempre va mostrar el seu compromís amb diferents tasques socials, especialment per a la integració dels joves discapacitats, i actualment es troba en procés de beatificació. Filla

d’una coneguda família barcelonina dedicada al comerç tèxtil i germana del mossèn Antoni Deulofeu, que actualment ocupa la seva parròquia a Terrassa, Deulofeu va morir el 2004.

La també membre del Moviment de Centres d’Esplai Cristians va exercir durant 13 anys en el seu càrrec de delegada pastoral. També va participar com a formadora de monitors i directors de lleure des de la Fun-

dació Pere Tarrés i des de l’Escola de l’Esplai de Barcelona i va ser presidenta del Consell Directiu de Moviment de Centres d’Esplais Cristians.

El Consell de Districte de l’Eixample va aprovar aquesta incorporació en el nomenclàtor en la sessió plenària del 5 de març de 2014, a proposta del PP i amb els vots favorables de CiU i PSC. L’acte de descoberta de la placa tindrà lloc aquest dissabte a dos quarts d’onze del matí.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

lĂ­niaeixample.cat

11 |

| 12

lĂ­niaeixample.cat

16 setembre 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

Eixample

La Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample, a punt de començar Redacció EIXAMPLE La Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample és a tocar. Ja només falten deu dies pel tret de sortida d’una nova edició de la diada d’aquest barri del districte.

Divendres dia 26 serà el primer dia d’un programa de Festa Major que s’allargarà fins diumenge 5 d’octubre. Les activitats, pensades per a tots els públics i gustos, començaran a molt bon ritme des del primer dia, amb el joc de taula L’Eixample pas a pas, la xerrada Reptes de les persones LGBTI fora de les grans ciutats, la inauguració de l’exposició Tempus fugit, la descoberta de la placa d’Anna Alabart i el concert del grup SocaRel de Ballets de Catalunya.

Fins al dia 5 el programa continuarà amb la seva varietat, que permetrà gaudir d’una demostració de country, una de balls moderns, de la primera tirada i ballada de baldufa, un con-

Una imatge d’una edició anterior de la Festa Major. Foto: Ajuntament

cert de gospel, el correfoc, diferents conferències –on destaca l’acte Ara és l’hora, nosaltres decidim de l’ANC–, tallers, teatre o la ballada de sardanes.

ITZIAR GONZÁLEZ, PREGONERA Enguany el pregó de la Festa Major, que tindrà lloc el dia 26 a les 8 del vespre als Jardins de Rosa

Deulofeu, anirà a càrrec de l’arquitecta Itziar González.

González va ser escollida regidora del Districte de Ciutat Vella l’any 2007. Després d’accedir al càrrec, va apostar per la regularització dels pisos turístics i hotels del districte. L’any 2010 va dimitir després de denunciar pressions i una amenaça de mort.

Línia Eixample renova imatge i estrena un nou web aquest mes

A través del nou web també es podrà consultar l’edició en paper. Foto: Línia Eixample

COMUNICACIÓ4El periòdic mensual Línia Eixample, fundat l’any 2010, compta amb una imatge renovada gràcies al nou web www.liniaeixample.cat. El lector hi podrà trobar la informació sobre el districte que apareix de forma mensual a l’edició impresa, la qual distribueix 15.000 exemplars. A més, tindrà accés directe a informació de la resta de territoris de l’àrea metropolitana i també a continguts de comunicació i cultura.

I és que Línia Eixample forma part de les 20 capçaleres de la xarxa de periòdics gratuïts hiperlocals Línia, dels quals se’n

distribueixen 175.000 exemplars a través de les seves 14 edicions mensuals, 60.000 exemplars amb els seus 4 quinzenals i 8.000 amb la seva capçalera setmanal.

Línia és l'únic mitjà de comunicació local que cobreix els deu districtes de la ciutat de Barcelona amb 10 edicions diferents, la qual cosa permet potenciar i segmentar el missatge en tots els barris de la capital catalana.

A més, distribueix edicions amb continguts específics i diferenciats a Badalona, l'Hospitalet, Cornellà, Castelldefels, Gavà, Viladecans, El Prat i l'entorn d'Esplugues i de Martorell.

També disposa d'edicions específiques per a Sabadell i Cerdanyola. Finalment, cobreix tota la comarca del Vallès Oriental.

DIFUSIÓ CERTIFICADA Els 327.000 exemplars mensuals acumulats, que des d’aquest setembre passen a ser auditats per OJD/PGD, es distribueixen a través del teixit comercial dels municipis, gràcies a acords de col·laboració i suport amb més de 50 eixos comercials que agrupen més de 30.000 petits comerços. També es distribueixen a tota la xarxa d'equipaments públics municipals.

líniaeixample.cat

13 |

| 14

Districte

Innovació | Coneixement al carrer amb ‘Creixample’

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

La voluntat del Districte és desenvolupar el projecte Creixample, consistent en contenidors que s’instal·laran en alguns xamfrans de la Zona 11 on se celebraran diverses activitats com debats, exposicions o promocions. Aquestes estructures seran fàcils de moure i la seva col·locació anirà variant segons el seu ús.

L’espai que comprèn la Zona 11 a l’Eixample (esquerra) concentra una gran quantitat de centres de formació i creació. Fotos: Google Maps i Ajuntament

El 22@ de l’Eixample » El Districte impulsa la Zona 11, un espai de l’Eixample amb molts centres de formació, creació i art » L’objectiu és dinamitzar econòmicament l’àmbit i posar en valor el seu patrimoni cultural i artístic Redacció DRETA DE L’EIXAMPLE Emprenedoria, disseny, art, història i creació. Aquestes són algunes de les característiques de l’espai urbà comprès entre el passeig de Gràcia, el passeig Sant Joan, la Gran Via i la ronda Sant Pere, l’anomenada Zona 11, a la Dreta de l’Eixample. Ara el Districte està impulsant aquesta zona perquè esdevingui un pol de creativitat important de la ciutat i per potenciar la creació de sinergies entre els diferents actors que ja estan ubicats en aquest espai. D’aquesta manera es vol generar creixement econòmic, dinamitzar aquesta zona i posar en valor el patrimoni històric i la vida cultural del barri.

Els grans locals dels quals disposa han afavorit que s’hi instal·lin molts espais de co-treball o coworking, un sistema d’or-

ganització en comú de la feina de diferents professionals en un mateix espai. En aquest sentit, el regidor del Districte, Gerard Ardanuy, assegura que “la voluntat del govern municipal és aprofitar aquest entorn per definir un model de barri que tingui com a principal eix impulsor la creati-

El projecte compta amb una inversió de 15.000 euros vitat”. Ardanuy també assegura que el Districte vol “posar en valor aquest territori que compta amb molts centres de formació, agents que treballen el món de l’economia social i un patrimoni cultural interessant”.

La Zona 11 compta amb centres de formació, espais de co-

working i disponibilitat de locals a peu de carrer, a més d’un patrimoni modernista que converteixen aquest espai en un de referència per a la creativitat, la tecnologia i la dinamització social. Alguns d’aquests actors són el Grup ECOS, l’Abacus, la Xarxa d’Economia Social –en l’àmbit de l’economia social–, el col·lectiu Makers of Barcelona (MOB) –un centre de creació on treballen creatius–, i espais de formació com Eòlia, ITES9 i ESERP, que compten amb 2.500 alumnes matriculats. Per altra banda, aquest bocí de ciutat presenta una de les concentracions d’edificis modernistes més alta de la ciutat.

D’entrada, aquest projecte compta amb una inversió inicial de 15.000 euros per impulsar-lo i dotar-lo d’una imatge. A més, durant uns mesos l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Eixample farà les funcions de centre neuràlgic de la Zona 11.

Primers resultats i futur

MESURES4Les primeres accions que s’han dut a terme en el marc d’aquest projecte han donat com a resultat el naixement de la Mini Makers Faire, la primera fira de makers que se celebra a l’Estat.

Està impulsada per MOB de manera conjunta amb el Districte, i es tracta d’una trobada anual en la qual els creadors mostren els seus productes i comparteixen experiències amb alguns col·legues.

Una altra de les fites assolides de moment per aquesta iniciati-

va és el Projecte 15x2, impulsat també pel Districte i el MOB i que promou que joves talents en situació d’atur s’incorporin a un grup de treball que busca dinamitzar el barri. En aquesta línia, el passat 11 de juny va tenir lloc a la seu d’ESERP Business School Barcelona una jornada d’emprenedoria i innovació social.

Alguns dels objectius de futur són la creació d’ateneus de fabricació a la zona i la creació de rutes històriques, entre altres.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

lĂ­niaeixample.cat

15 |

| 16

lĂ­niaeixample.cat

16 setembre 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

17 |

Ciutat

Assessorament | Suport tècnic durant el procés

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

Les sol·licituds per poder-se beneficiar d’aquestes ajudes s’han de presentar a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es presta assessorament i suport tècnic per tal de facilitar el procés. Es pot consultar les adreces i horari, així com demanar cita prèvia, al web bcn.cat/habitatge i a consorcihabitatgebcn.cat.

En la nova convocatòria s’han simplificat els topalls màxims de subvenció. Només n’existirà un, que serà de 60.000 euros. Fotos: PMHB

Perquè quedin com nous » L’Ajuntament aprova una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’edificis per a aquest any » El pressupost global és d’11,3 milions d’euros, aportats pel consistori i la Generalitat Redacció BARCELONA El Consorci de l’Habitatge de Barcelona ha aprovat una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació per a aquest any amb una dotació d’11,3 milions d’euros.

La convocatòria, que va entrar en vigor el 14 de juliol i estarà oberta fins al 31 de desembre d’enguany, servirà per continuar l’aposta de l’Ajuntament de rehabilitar edificis per tal de millorar la qualitat de vida dels seus habitants i, al mateix temps, impulsar el sector de la rehabilitació a través de la seva feina en el camp de la millora de l’eficiència energètica.

Aquesta nova convocatòria incorpora novetats importants, com la simplificació dels tràmits i la unificació i augment dels percentatges dels ajuts. Algunes de les millores que incorpora la

convocatòria han sorgit de les reflexions fetes dins del marc de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), on hi ha representats els principals col·lectius

En diversos casos la subvenció cobreix la meitat de la reforma del sector de la rehabilitació, com els gremis o els col·legis professionals.

AUGMENT DELS AJUTS Per tal d’impulsar de forma decidida les obres de rehabilitació, el Consorci de l’Habitatge ha establert uns programes prioritaris amb una subvenció del 50%.

Els edificis que formen part d’aquests programes i que podran

rebre aquesta ajuda són els que fan referència a la rehabilitació energètica, a l’accessibilitat –instal·lació d’ascensors en edificis que no en tinguin–, als que pateixin patologies estructurals i als que necessiten una rehabilitació arquitectònica d’elements comuns.

La resta dels programes es podran acollir a una subvenció del 25%. Aquestes subvencions suposen un clar increment dels percentatges d’anteriors convocatòries.

També s’han simplificat els topalls màxims de subvenció existents en anteriors convocatòries. Així, només existeix un únic topall per actuació de 60.000 euros, que és sensiblement més alt que l’existent anteriorment. En el cas de patologies estructurals no hi ha cap topall, cosa que permetrà adequar millor la subvenció als pressupostos reals d’aquestes obres, que solen ser força elevats.

Tràmits simplificats HABITATGE4 En aquesta convocatòria, a diferència d’anteriors, no caldrà aportar documents que ja han estat lliurats a l’Ajuntament de Barcelona. Entre la documentació més destacable que no caldrà aportar hi ha la sol·licitud de llicència d’obres i el projecte que s’hagi presentat per a la seva sol·licitud, així com la concessió de la llicència d’obres corresponent.

Tampoc caldrà aportar els documents acreditatius del pagament de les taxes i impostos associats a la tramitació de la llicència d’obres.

Pel que fa a les ajudes existents, s’han simplificat els trams de percentatges de subvencions que hi havia en anteriors convocatòries així com els topalls d’imports màxims per actuació.

| 18

Comerç

Fira | Compte enrere per al Mercat d’Abans

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

L’eix comercial de la Sagrada Família ja prepara el pròxim Mercat d’Abans, una cita que tornarà enguany els dies 18 i 19 d’octubre al carrer Provença, entre Marina i Castillejos. La cita comptarà amb una mostra d’oficis antics, tallers d’artesania, jocs infantils, espectacles i un espai gastronòmic amb tapes i tasts.

Barcelona, entre les ciutats més atractives per al petit comerç » La capital catalana és una de les 10 urbs amb més botigues de proximitat, segons un estudi de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç Redacció EIXAMPLE La ciutat de Barcelona se situa entre les 10 metròpolis europees més atractives per al comerç detallista internacional i en el top ten mundial en marca global, inversió estrangera i organització de congressos. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l’Observatori Barcelona 2014 presentat per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç. L’estudi compara anualment la capital catalana amb les principals ciutats del món a partir d’un conjunt d’indicadors econòmics i socials.

Aquest document permet constatar que la capital catalana manté un bon posicionament econòmic i empresarial en els àmbits internacional i continental.

Cor Eixample fa coincidir la passarel·la i l’Street Market

MOSTRA4L’associació de comerciants Cor Eixample viurà el pròxim 9 d’octubre una jornada farcida d’activitats. I és que l’eix comercial celebrarà el seu tradicional Street Market de manera conjunta amb la passarel·la de moda dels seus botiguers.

Pel que fa a la passarel·la de moda, des de Cor Eixample indiquen a aquesta publicació que “tot el que es veurà a la desfilada es podrà comprar a menys de cinc minuts a peu”. Aquesta passarel·la de moda s’emmarca en el ci-

cle de desfilades que organitza la Fundació Barcelona Comerç.

L’acte tindrà lloc al carrer Provença, entre Pau Claris i Passeig de Gràcia, a partir de dos quarts de nou del vespre.

Tanmateix, des d’hores abans ja estarà en marxa l’Street Market, les tradicionals botigues al carrer de Cor Eixample que comptaran amb la participació d’entre 25 i 30 establiments de tots els sectors.

Aquest acte també tindrà lloc a la mateixa ubicació i s’allargarà fins l’endemà, dia 10 d’octubre.

La ciutat és un centre atractiu per al comerç detallista. Foto: Arxiu

Per altra banda, Barcelona també va ser considerada l’any 2012 com la desena ciutat europea amb més presència del comerç detallista internacional a Europa, segons un índex elaborat per Jones Lang LaSalle, a partir de l’anàlisi de l’activitat comercial al continent de 250 marques importants en l’àmbit mun-

dial. Londres va ser la ciutat amb major presència d’aquests operadors, mentre que Barcelona va superar altres ciutats com Berlín, Hamburg o Viena.

Pel que fa al comerç detallista de luxe, la capital catalana va pujar una posició i es va situar novena en l’àmbit europeu, per sobre de capitals com Praga o Kíev.

Un moment de la passarel·la de l’any passat. Foto: Cor Eixample

Una ciutat de mercat

Un instant de la passada edició de la fira. Foto: Ajuntament

INICIATIVA4El mes d’octubre serà un mes de mercat a la ciutat de Barcelona. I és que la cinquena edició del Mercat de Mercats ja escalfa motors per tornar a oferir el bo i millor dels productes dels 39 mercats alimentaris amb què compta la ciutat.

Aquesta cita tornarà a centrar-se especialment en la gastronomia, en concret en la cuina del territori. Les ponències de l’Aula Gastronòmica tornaran a tenir com a leitmotiv els pro-

ductes que creen orgull de territori, com el gall del Penedès o el marisc del Delta, i elaboracions que representen alguna part del país.

Enguany el Mercat de Mercats comptarà amb una lleugera variació d’horari –se celebrarà de les 11 del matí i fins a les 9 del vespre–, però seguirà amb el mateix objectiu de reunir consumidors, productors, comerciants i cuiners en una fira que l’any passat va comptar amb la

visita de més de 260.000 persones.

Igual que en les passades edicions de la fira, el Mercat de Mercats comptarà amb una proposta 2.0, amb hashtags a Twitter com el #happytapa, una iniciativa molt ben rebuda pels participants la passada edició.

El Mercat de Mercats va rebre l’any passat el premi a l’Esdeveniment Gastronòmic 2013 que atorga l’Acadèmia Catalana de Gastronomia.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

lĂ­niaeixample.cat

19 |

| 20

lĂ­niaeixample.cat

16 setembre 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

21 |

Esports

Salut | Una classe magistral de ‘fitness’ per a tothom

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

Després de la bona acollida que va tenir l’any passat, el pròxim 21 de setembre tornarà a celebrar-se el Fitness Day, una iniciativa de l’Institut Barcelona Esports que compta amb la col·laboració de diferents clubs i entitats esportives de la ciutat. L’acte consistirà d’una classe col·lectiva de fitness i s’inclourà en els actes de les festes de la Mercè.

L’Eixample escalfa motors per a la Cursa de la Mercè 2014 » La competició travessarà el districte gairebé de punta a punta » La prova destinarà els seus beneficis a causes socials Redacció EIXAMPLE La 35a edició de la Cursa de la Mercè, en el marc de la festa gran de la ciutat, tindrà lloc el pròxim diumenge 28 de setembre pels carrers barcelonins. El recorregut de la cursa, que travessarà gairebé de punta a punta el districte de l’Eixample, serà de 10 quilòmetres per on passaran els prop de 18.000 atletes que ja s’han inscrit per participar-hi.

Els diners recaptats per les inscripcions aniran destinats a un grup d’entitats de l’àmbit social i compromeses amb la dura realitat d’alguns col·lectius.

Els corredors iniciaran la prova a l’avinguda Rius i Taulet, als peus de Montjuïc, a partir de dos quarts de 10 del matí, d’on es dirigiran cap a la Gran Via. A la plaça Tetuan, el recorregut farà mit-

HANDBIKE4El handbike és una modalitat esportiva que permet a les persones amb discapacitat anar en bicicleta. Per practicarlo és necessari un vehicle de tres rodes amb tot el sistema de pedals i frens adaptat per ser utilitzat amb les mans.

En aquest sentit, Barcelona va acollir fa uns dies la primera edició de l’Open Handbike, una competició que va reunir els millors esportistes d’arreu de l’es-

tat en aquesta modalitat que es va donar a conèixer des que va ser olímpic a Atenes 2004.

A banda d’oferir grans possibilitats d’integració als esportistes paralímpics i persones amb discapacitat, aquesta modalitat d’esport adaptat proporciona molts beneficis de salut als qui la practiquen. El guanyador absolut de l’Open barceloní va ser Martín Bechesi, del CE Handbike Barcelona.

Noves beques per facilitar l’accés dels escolars a l’esport L’organització espera batre el rècord de participants. Foto: Ajuntament

ja volta i es dirigirà per diferents carrers de l’Eixample un altre cop cap a Montjuïc, on finalitzarà. La cursa va batre l’any passat el rècord de participació, amb prop de 17.000 corredors. Enguany els organitzadors esperen arribar als 18.000.

Més de 60 corredors al Ciutat de Barcelona de ciclisme

CICLISME4Els millors professionals del ciclisme en pista coberta es van citar fa uns dies al Velòdrom d’Horta on van participar en l’onzena edició del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, una cita que també va servir per commemorar els trenta anys de vida d’aquest equipament esportiu.

La competició va reunir 60 ciclistes i 15 equips d’arreu del món, que va competir en les ca-

Barcelona es converteix en la capital del ciclisme a mà

tegories júnior, femenina i masculina. Les proves més importants, les de classe 1, van ser la Velocitat i el Keirin.

Els campions absoluts del Ciutat de Barcelona van ser Juan Peralta –guanyador de la prova de Velocitat– i Helena Casas, que va assolir la primera plaça a Keirin.

L’edició d’enguany ha estat també la segona edició del Memorial Miquel Poblet.

Aquesta nova edició de la prova ha comptat amb una novetat respecte a altres anys, ja que al full d’inscripcions per participar-hi es donava la possibilitat d’elegir l’opció ‘Catalunya’ al menú de ‘país’ del participant.

Les sol·licituds es poden lliurar des del passat dia 10. Foto: Ajuntament

AJUTS4Amb l’inici del nou curs escolar, l’Ajuntament destinarà 1 milió d’euros perquè tots els escolars puguin inscriure’s en activitats esportives fora de l’horari lectiu. Segons informa el consistori, prop de 8.000 escolars d’entre 6 i 17 anys es podran beneficiar d’aquests nous ajuts econòmics. La subvenció s’atorgarà en funció de la renda familiar, amb un màxim de 315 euros per nen i curs. Les famílies interessades poden presentar la

sol·licitud d’accés a les beques a qualsevol oficina d’atenció ciutadana des del passat 10 de setembre. Un dels requisits és que l’activitat es realitzi en una de les entitats que han estat homologades pel consistori.

Durant aquest nou curs escolar s’aniran introduint activitats relacionades amb esdeveniments esportius que tenen lloc a la ciutat, com la Barcelona World Race. A més, es potenciaran els esports de gel i de neu.

| 22

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS

Agenda

agenda@comunicacio21.com

AVUI 16 DE SETEMBRE 19:00 My stuff és el documental del mes de la biblioteca Agustí Centelles. La peça tracta del Petri, un noi de 26 anys que se sent completament perdut. Obra del director Petri Luukkainen. / Biblioteca Agustí Centelles.

Antiga Fàbrica Damm Klaxons Ds. 20 de setembre a les 22:00

Visita comentada L’altra Pedrera Ds. 20 de setembre a les 12:15

FINS AL 27 DE SETEMBRE Matí-Tarda L’aposta catalana. Mostra que explica de manera atractiva les vicissituds polítiques de la Barcelona de 1714, de la Guerra de Successió i de la repressió després del setge borbònic de la ciutat. / Centre cívic Ateneu Fort Pienc.

Visita recomanada a partir dels 12 anys per a tot aquell que vulgui descobrir els secrets de La Pedrera, aspectes que pocs barcelonins coneixen i que resten amagats a l’ull nu. / Fundació Catalunya-La Pedrera

INFANTIL Sortim al carrer!

Festa dels casals infantils Dv. 26 de setembre a les 17:00

Espai a l’Av. Mistral amb jocs i tallers adreçat a infants de 4 a 12 anys i les seves famílies. Hi haurà un espectacle d'animació musical a càrrec de Noé Rivas. En cas de pluja, l’activitat es traslladarà al Centre cívic Cotxeres Borrell.

ESPORTS DILLUNS 29 DE SETEMBRE 17:30 Taller d’aikido, que pretén fer descobrir els seus participants un art marcial que estudia la consciència, l’energia, el moviment i la coordinació. / Centre cívic Sagrada Família.

Taller Running Navas A partir del 30 de setembre

FINS AL 28 DE SETEMBRE DEL 19 AL 21 DE SETEMBRE 16:00-20:00 Jornada de portes obertes a la Sagrada Família, en el marc de les festes de la Mercè 2014. Tot i que són gratuïtes, cal obtenir les entrades prèviament al web de la Sagrada Família.

Els britàncs Klaxons seran els caps de cartell del concert de l’Antiga Fàbrica Damm, en el marc de la Mercè 2014.

El grup presentarà els temes del seu nou disc, Love frequency, on mesclen pop amb sintetitzadors. / Antiga Fàbrica Damm

DIMARTS 30 DE SETEMBRE 10:00-12:00 Taller Aprenguem en família, adreçats a les unitats familiars que vulguin enfortir els seus vincles mitjançant el joc i es debatrà sobre temes relacionats amb la criança dels fills. / Centre cívic Sagrada Família.

Matí-Tarda Paper, color i tinta. Exposició d’art xinès que compta amb obres de Yang Shun, Hu Youben i Xu Zonghui, les quals es distingeixen pel diàleg i revisió constant de les tècniques de la pintura tradicional. / Biblioteca Sagrada Família.

A PARTIR DEL 2 D’OCTUBRE 18:00Taller de música per als més petits, a través de diversos instruments que es creen en unes sessions on els més petits aprenen a escoltar i a identificar cançons populars. / Centre cívic Casa Elizalde.

A PARTIR DEL 3 D’OCTUBRE 16:30 Taller de massatge infantil per a nadons de 0 a 6 mesos. Aquesta és una altra manera de comunicar-se i compartir experiències amb el nadó. / Centre cívic Sagrada Família.

Taller on s’ensenyaran tècniques bàsiques per iniciar-se en el món del running. Ecalfaments, respiració, estiraments i ritmes, són alguns dels elements del taller. / CC Sagrada Família.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

16 setembre 2014

lĂ­niaeixample.cat

23 |

| 24

líniaeixample.cat

16 setembre 2014

Pròxima edició: 15 d’octubre