Eixample 57

redacció: 93 458 87 80 – liniaeixample@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Ciutat pàg 3 L’Informe Anual de l’Agència de Salut Pública mostra 18 barris amb deficiències importants

Música pàg 8 Joana Serrat enlluerna el Golferichs en un concert per presentar el seu tercer disc

líniaeixample barcelona

12/11/2015 · Núm.57 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

liniaeixample.cat

El nou Mercat de Sant Antoni estarà acabat a finals del 2017 El consistori confirma la informació avançada fa un mes pel regidor Colom en una entrevista a Línia Eixample pàg 18

Polèmica pàg 8 Aturen les obres per fer un concessionari sense permís a la Gran Via

Urbanisme pàg 14 Reordenen les terrasses del passeig de Sant Joan i l’avinguda Mistral

Un tresor a conservar Declaren bé cultural d’interès nacional les Cases Cerdà pàg 8

Comerç pàg 18 Èxit del Mercat Tradicional de l’Eix Sagrada Família Esports pàg 20 La Gala Estrelles del futbol català omple l’Antiga Damm

|2

lĂ­niaeixample.cat

12 novembre 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

Reportatge

novembre 2015

líniaeixample.cat

3|

A l’esquerra, Pedralbes, el barri amb una esperança de vida més alta. A la dreta, Torre Barró, on l’esperança de vida és més baixa. Fotos: Google Maps

Ciutat desigual » L’informe anual de l’Agència de Salut Pública mostra que l’esperança de vida dels barcelonins varia notablement depenent de la zona on viuen i apunta 18 barris on cal actuar per millorar la salut dels veïns Albert Ribas BARCELONA Diga’m de quin barri ets i et diré quina esperança de vida tens.

Això no és cap refrany, sinó una de les conclusions que s’obtenen fent un cop d’ull a l’informe anual que elabora l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que, per primer cop en 31 anys, està desglossat per barris.

Així doncs, aquest estudi, que fa referència al 2014, permet visualitzar la important diferència, i per tant desigualtat, que hi ha en la salut dels barcelonins segons el barri on viuen i la seva esperança de vida. L’exemple més extrem d’aquesta situació és el que es produeix entre Pedralbes (86,5 anys) i Torre Baró (75,2 anys), on

la diferència és de més d’11 anys.

Les xifres també indiquen que l’esperança mitjana en els 73 barris és de 82,23 anys, cosa que mostra com, a Torre Baró, una persona té una esperança de mida set anys inferior a la mitjana.

Es tracta d’unes xifres que si es comparen amb una altra ciutat important, com podria ser Madrid, mostren com a Barcelona la desigualtat en l’esperança de vida és major. Segons l’Oficina d’Estadística de l’Ajuntament de Madrid, la diferència entre l’esperança de vida (any 2013) del districte -no hi ha dades per barrison és més baixa (Centro: 83,43 anys) i el districte on és més alta (Arganzuela: 85,77 anys) és de 2,34 anys. A Barcelona, si es fa el càlcul per districtes, la diferència és de quasi quatre anys (3,96) entre Nou Barris i les Corts.

Tot i aquestes dades, també cal apuntar que l’estudi demostra que el 2014 l’esperança de vida, que canvia notablement si parlem d’homes (80,7 anys) o dones (86,6 anys), ha tornat a augmentar a la ciutat, tal com ha fet en els darrers anys, i se situa entre les més altes del món.

Xavier Bartoll, responsable de l’informe, explica que les desigualtats que mostra l’estudi són “importants i cal estudiar com reduir-les”. Sobre l’esperança de vida, Bartoll comenta que les dades “no són justificables”, tot i que també apunta que l’estudi reflecteix que “hi ha diversos indicadors positius que mostren bones xifres en salut”. En la mateixa línia es mou el Doctor en Geografia de la UAB, Oriol Nel·lo, que diu que “l’estudi confirma que la segregació urbana té efectes importants en la població. Segons Nel·lo, “la re-

lació clara entre les condicions de vida i el lloc de residència és preocupant i cal una intervenció urbana per millorar els indicadors”.

18 BARRIS COMPLICATS Les conclusions de l’informe remarquen la necessitat d’actuar en 18 dels 73 barris on es registren els indicadors de salut més desfavorables. La majoria d’aquests són de Nou Barris (Can Peguera, Ciutat Meridiana, Roquetes, Torre Baró, la Trinitat Nova, el Turó de la Peira, Vallbona i Verdum) i Ciutat Vella (la Barceloneta, el Gòtic, el Raval i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). També n’hi ha de Sant Andreu (Baró de Viver, el Bon Pastor i la Trinitat Vella) i en menor mesura de Sant Martí (el Besòs i el Maresme), d’HortaGuinardó (el Carmel) i de SantsMontjuïc (la Marina del Prat Ver-

mell). A l’altra banda hi ha els districtes de les Corts, l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, que és on es concentren la majoria dels 15 barris amb els indicadors més saludables.

REACCIÓ MUNICIPAL La presentació de l’estudi ha portat l’Ajuntament a anunciar que invertirà 475.000 euros addicionals als barris més necessitats en el marc del programa Salut als Barris. En declaracions a la premsa, la comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, va assegurar fa uns dies que el consistori posarà en marxa aviat un diagnòstic d’aquests 18 barris. Un anàlisi que, segons la tinenta d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, “serà clau en el pla d’actuació de la ciutat per decidir quines polítiques s’han de canviar”.

|4

líniaeixample.cat

12 novembre 2015 Un diari participatiu

Un diari plural

4La baldufa per Xavier Graset

Baldufes, i gairebé totes del mateix model. De plàstic i ben dobles. Un exercici de mimesi ha fet la mateixa canalla que fins fa dos dies dominava la tècnica de les puntaires però amb gomes elàstiques de colors. Les baldufes són la nova moda, malgrat que sigui la reina dels jocs tradicionals. I de les polseres de goma ja gairebé n'hem perdut el rastre.

Tinc la baldufa a les mans, però no la que ja teníem a casa, sinó la que ara m'han reclamat perquè són tendència. I em pregunto qui les fa aparèixer a les escoles, al marge d'assignatures i de currículums i projectes de centre. És clar que és la mateixa pregunta que serveix per plantejar-se per què ha guanyat tant d'espai el gintònic, o per què en guanya el vermut. És com allò dels mercats financers, que no se sap ben bé quina cara tenen. Com aquella mà del padrí que va inspirar la novel·la de Mario Puzo, la que mou els fils del titella.

I en aquest cas de la baldufa, o abans les gomes de colors, em sobta perquè tampoc sembla

Opinió

que hagi passat res especial, ni cap pel·lícula, ni cap dibuix que hi vagi associat. No és com tota l'onada de jocs, joguines, ninots que acompanya Star Wars, per exemple. Per què la baldufa –diuen que ja se'n van trobar prop del riu Eufrates 4.000 anys abans de Crist– manté la seva vigència i planta cara a l'última tecnologia de les pantalles i els jocs d'internet? Potser perquè el repte de fer-la girar, de demostrar destresa, habilitat, és tan magnètic com veure les flames d'un foc a terra.

La repetició, l'assaig, la prova i l'èxit i fracàs són a l'abast de la canalla. Potser perquè ens agrada donar voltes a les coses.

Potser perquè ens emmiralla l'equilibri, el girar i girar, la velocitat, el salt, i veure com aquell volum sostingut en una punta també té una gran fragilitat. Potser la baldufa és la metàfora d'aquest moment polític que vivim, i que té els mateixos components d'atracció i de misteri de les virolles. Un joc d'infants.

Article publicat a El Punt Avui

4 Un miserable

4A mi valiente tía Paquita

per Jordi Lleal

per David Creus

Alfonso Guerra ha fet unes declaracions explosives, esperant que tinguin una àmplia repercussió, sempre que obre la boca. Ho sap, és un provocador nat, és un crac de la bravata (tenim gravat al cervell la cèlebre frase “Hem passat el ribot per l’Estatut”) aconseguint que es parli d’ell, ni que sigui malament. Comparar les disputes actuals amb les de l’any 1934, en què Lluís Companys va ser empresonat per proclamar la República catalana, un president més tard afusellat per Franco, és d’una iniquitat miserable. Diu un esquitxat amb el tema dels GAL: “S’ha de frenar la rebel·lió d’un cop d’Estat civil” i “han erigit un monument a la covardia”. Diria que de covards és no deixar fer un referèndum perquè quedi demostrat si els independentistes són majoria o no. Jorge Fernández Díaz s’afegeix al cor de la ràbia dient: “La veritat històrica implica parlar de vencedors i vençuts”. El que faltava pel duro! Atenció amb la terminologia que s’està emprant aquests darrers dies! Estan preparant el terreny per poder dir que està passant el què s’esperava (quan el govern de Rajoy i el Tribunal Constitucional es carreguin la Generalitat i les decisions del Parlament) amb termes com: Cop d’Estat, rebel·lió, vencedors i vençuts, gihadistes, etarres, colpistes, piròmans, hòbbits, onanistes i miops, dirigents tòxics, barullo, unilateral, frívola i irresponsable, etcètera. Es treuen la careta, ja era hora, així sabrem amb qui ens juguem el futur. Quina colla de sapastres, de dretes i d’esquerres, poden anar de bracet! Més arguments per marxar i tenir ben lluny tota aquesta patuleia.

Estas palabras no bastarán para que los héroes que lucháis contra un cáncer comprendáis que nunca estáis solos. Pero más allá de aquellos que viven con vosotros vuestro día a día, existen muchas personas que están cerquita.

Paquita y Ramón, por mi distancia, durante estos años que habéis pasado y pasáis esta dura lucha que solo vosotros sabéis como se camina por ella, disculparme por no poder borrar mis decisiones y rectificar mis hechos. La vida nos hace correr y correr, olvidando que corriendo tanto nos perdemos los maravillosos paisajes humanos por los que pasamos.

Yo, por esas carreras donde pasé de largo por esos paisajes de la buena gente como sois vosotros, pido disculpas por no detenerme y ser más cercano a vosotros.

Me podría excusar ante vosotros mil veces y no me sentiría mejor. Decir incluso que fueron las circunstancias, pero me sentiría hipócrita. Cuando mi mamá llora por esas lágrimas de hermana

y me cuenta tu lucha, tieta, siento dentro de mi corazón que no supe ni he estado a la altura, de aquí que te escriba con el corazón mis más sinceras disculpas.

Sé, Ramón, que me sigues por las redes. Como acompañante de alguien con una enfermedad tan cruel, permíteme humildemente cuatros palabras al fiel acompañante. Gracias por ser como eres. A los que estáis cerca de esas camas, de esos momentos difíciles, solo os pido una sola cosa: sonrisas, muchas sonrisas. ¿Parece sencillo, verdad? Todos sabemos que no.

Termino, mi tieta valiente.

Disculparéis este atrevimiento, incluso tal vez injusto por tardío.

No alivia mi deshonesta relación con vosotros durante estos años, pero no es más que cuatro palabras que mi corazón sentía que debía escribir a esa valiente tia que tengo y de la cual me perdí una parte de sus luchas. No te detengas, tieta. Sonríe, vive cada día, mira al cielo y verás que siempre una lucecita lleva tu nombre.

Aquí estoy guapísima, ganaremos esta batalla. Estoy seguro.

publicitat 619 13 66 88

líniaeixample.cat

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniaeixample@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

Dipòsit legal: B 43220-2010

amb el suport de:

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#Desconnectant

@junqueras: Fa un any del 9N i avui dia 9 al Parlament fem realitat el mandat democràtic i iniciem el procés constituent cap a la República Catalana!

#SetmanaClau

@jordisanchezp: Temps per celebrar #declaració9N15 del Parlament. Ara ja és temps de demanar unitat, govern i independència. #SomSobirans

#TornaLaSamba

@javiersanz_g: Otro golazo y otro gran partido. Neymar vuelve a tirar del carro y el Barça se olvida de la messidependencia. #Neymar #Barça.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

5|

|6

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

4Quina Espanya quedarà? 4El nomenament del bisbe Omella per David Bassa

A Espanya s’està perdent la llibertat de premsa. Aquest és un dels titulars de portada recents del New York Times.

Quan llegeixes el reportatge veus que la informació del primer diari dels Estats Units, en tirada i influència, es basa en l’últim informe de l’International Press Institute. Poca broma. I encara menys conya quan tot plegat s’afegeix a l’informe publicat a finals de setembre per The Nation, que ja qualificava els mitjans de comunicació espanyols com “els pitjors d’Europa”. Pim, pam!

A Madrid, però, fan com si sentissin ploure. Més que res, perquè saben que el New York Times, l’International Press Institute i el The Nation tenen raó. I saben, a més, que no poden fer res per reconduir la situació. Perquè, com expliquen aquests informes internacionals, la pèrdua de la llibertat de premsa s’explica per dos motius. Un: per la submissió dels grans grups mediàtics a la banca, que ha comprat alts percentatges de la propietat dels mitjans, escurats per la crisi econòmica que ha fet esclatar la bombolla mediàtica, la segona més gran després de la construcció. I dos: per la forta deriva intervencionista del govern espanyol.

La submissió a la banca no es pot reconduir a curt termini. Però l’obediència cega a l’intervencionisme estatal sí que es podria, si els mitjans volguessin.

Vet aquí el moll de l’os: que una de les causes del suïcidi periodístic espanyol no és que sigui evitable, és que gairebé és volguda. I la raó és Catalunya. Sempre Catalunya. Realment, llegint la història de les espanyes, es constata que, per molt que vulguin dir-ne perifèria, per molt que vulguin regionalitzar la nació catalana, per molt que vulguin disfressar constantment la realitat, sempre, sempre, sempre, tot gira al voltant de Catalunya.

Ni Euskal Herria, ni Galícia, ni tan sols Portugal. El conflicte real que fa de

fil conductor de tota la història peninsular és entre Castella i els Països Catalans. Sempre que la nació catalana es belluga, l’statu quo castellà s’inquieta i s’activen tots els ressorts. I quan s’activen, van tots a l’una, com un sol home. És per això que, per exemple, el diari que durant molts anys havia estat el símbol de la progressia periodística, El País, ara competeix, dia a dia, amb El Mundo, l’ABC o La Razón.

Els titulars de portada, els editorials i, sobretot, els articles d’opinió publicats últimament per El País podrien haverse publicat perfectament a qualsevol dels diaris tradicionalment identificats amb la dreta espanyola més dura.

"Article 155: instruccions d’ús" o "Entendre’s amb els nacionalistes?" són els dos últims exemples, però la tirallonga seria llarga, llarga. Ara mateix, doncs, es constata que la sentència d’en Josep Pla, que diu que “el que s’assembla més a un espanyol d’esquerres és un espanyol de dretes” té el seu equivalent periodístic perquè el que s’assembla més a un mitjà d’esquerres és un mitjà de dretes.

I la llibertat de premsa, a l’estat espanyol, on queda? Aquesta és la pregunta que cada cop es fan més organismes internacionals. Una pregunta que, llegint els diaris, escoltant les ràdios i mirant les televisions d’àmbit estatal, no obté resposta. Només soroll, només trinxera, perquè l’objectiu, malauradament, ja no és informar. Ara, l’objectiu és tombar el procés. I més enllà del debat polític i periodístic que es pugui fer al voltant del procés, el que corprèn és la naturalitat amb què l’espai comunicatiu espanyol assumeix el preu d’aquesta estratègia. De moment, ja estan perdent la llibertat de premsa. Quantes llibertats més estan disposats a sacrificar per defensar la unitat d’Espanya? I, encara més: passi el que passi amb el procés, quina Espanya quedarà?

per Oriol Domingo

Juan José Omella, nou arquebisbe de Barcelona en substitució del cardenal Lluís Martínez Sistach, ha declarat que ell és un pastor de l’Església, no un polític. Però el seu nomenament té una dimensió política nefasta. El govern espanyol ha pressionat al Vaticà en aquest nomenament episcopal. Fins i tot, va anunciar-lo abans que ho fes la Santa Seu. Omella diu que ell no és polític, però un objectiu polític governamental ha estat que el nou arquebisbe de Barcelona no fos català. El que importa, diuen alguns, no és la nacionalitat sinó que el bisbe sigui una persona bona, santa i bon pastor. Però ¿és que entre els bisbes i els sacerdots catalans no hi ha persones bones, santes i bons pastors per ser arquebisbe de Barcelona? Ser català és un handicap polític per ser bisbe en una diòcesi catalana. Si Omella fos català no seria ara bisbe a Catalunya.

La trajectòria d’Omella té un aspecte positiu compartit pels altres bisbes catalans, com és el compromís social que sintonitza amb el Papa Francesc. Ara bé, Omella diu que ell no és polític però la seva trajectòria té un aspecte polític molt negatiu. No compren la qüestió nacional catalana ni, segons les seves paraules, no coneix la realitat barcelonina i catalana. Això és molt preocupant per a la societat i per a la pròpia Església catòlica en el moment actual de Catalunya. És temerari, com diu un periodista del blog elnacional.cat.

També Martínez Sistach admet que no coneix gaire el seu successor encara que precisa que confia en la decisió del Papa Francesc. És greu que un bisbe no conegui gaire bé el seu successor. A més, el Papa no és infal·lible i pot equivocarse en els nomenaments que fa. Un ex-

emple actual. Francesc es va equivocar nomenant el sacerdot espanyol Lucio Ángel Vallejo Balda per ocupar un alt càrrec en l’àrea econòmica de la Santa Seu i que està detingut al Vaticà.

Omella diu que no és polític, però el seu desconeixement sobre la qüestió nacional és greu. Ell ha votat a la Conferència Episcopal Espanyola una resolució a favor de la unitat d’Espanya com a valor moral a mantenir. És la tesi defensada pels cardenals ultraespanyolistes Antonio Maria Rouco i Antonio Cañizares. La postura política de Rouco, Cañizares i Omellaxoca amb la posició eclesial de l’episcopat català. Els bisbes catalans sostenen que, segons la Doctrina Social de l’Església, cal respectar els drets i les llibertats de les persones i dels pobles, i que tota opció política és legítima si es propugna de manera pacífica.

A diferència de l’episcopat espanyol, l’episcopat català reconeix que Catalunya és una nació i que el sobiranisme és una opció legítima.

Omella diu que no és polític, però pren partit contra Catalunya en el litigi de les obres d’art sacre dipositades al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida i reclamades per la diòcesi de BarbastreMonzó, dominada per l’Opus Dei. Ell diu que quan era bisbe de Barbastre estava a favor de complir la sentencia en aquest conflicte i que ara defensarà el mateix com a arquebisbe de Barcelona. Omella, però, ha fet molt més que limitar-se a demanar el compliment de la sentència. Ha fet activisme amb discursos abrandats com aquest: “Aragó i Barbastre hem de ser tenaços. Endavant. Hem d’aconseguir-ho. Tardarem més o menys.

Però hem d’anar endavant. Aconseguirem per a Aragó les obres d’art sacre dipositades al Museu de Lleida”.

Opinió en 140 caràcters @joseprull: El #Parlament, legítim i democràtic, ha acordat donar compliment al mandat del poble de Catalunya. Així de simple, així de transcendent.

@julidejdarmuoz: Nosaltres entenem que JxSí estan encara fent una guerra de posicions, però ells no entenen que ja hem entrat en una guerra de moviments.

@Familia_Cule_: Pensaba que ni de coña CR7 cedería un penalti a un compañero pudiendo marcar un hattrick. Luego recapacité: CR7 nunca marcaría el segundo de Ney.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

7|

|8

Eixample

Sagrada Família | 30.000 persones a les jornades de portes obertes

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

30.000 persones van visitar entre el 23 i el 25 d’octubre la Sagrada Família durant les jornades de portes obertes. Les entrades s’havien esgotat dies abans. D’altra banda, l’arquitecte director de la construcció, Jordi Faulí, va explicar el primer dia de portes obertes que en els pròxims anys les obres se centraran en les sis torres centrals. Es construiran amb blocs de pedres de grans dimensions.

Aturen unes obres sense permís en un solar de la Gran Via » L’empresa hi volia fer un concessionari tot i ser un parc urbà » El cas el va denunciar el setembre l’Associació de Veïns del Fort Pienc Redacció FORT PIENC Les obres que una empresa constructora estava fent sense llicència en un solar de la Gran Via, entre Lepant i Padilla, ja han estat precintades per part del Districte. L’empresa també estava reformant un edifici contigu mig abandonat ubicat a l’interior d’aquesta illa per tal de construir-hi un concessionari de cotxes.

El cas el va destapar l’Associació de Veïns del Fort Pienc a principis de setembre a causa del fort soroll que feien les obres.

Va ser el 29 de setembre, amb una inspecció per part del Districte, quan es va comprovar que s’estaven fent unes obres, tant al solar com a la parcel·la de l’edifici, quan en realitat aquests espais havien estat qualificats de zona verda per acollir un futur parc urbà.

Joana Serrat enlluerna el Golferichs amb la seva música

CONCERT4La jove cantant i compositora vigatana Joana Serrat va ser divendres passat al Centre Cívic Golferichs per presentar el seu tercer disc Dear Great Canyon, que va veure la llum l’any passat.

Amb la sala plena, després que al llarg del dia s’esgotessin les entrades, Serrat va oferir un magnífic concert on va demostrar que, tot i la seva joventut, ja fa temps que ha deixat de ser una promesa musical per convertir-se en una de les veus més solides i consolidades de l’escena musical catalana.

Al llarg del concert Serrat va fer gal·la, una vegada més, de la seva proximitat i familiaritat amb un públic que va gaudir d’unes cançons que combinen el folk i el rock d’arrels americanes amb un toc pop.

Dear Great Canyon és el disc que ha consolidat Serrat i amb cançons com ‘Flowers on the hillside’, ‘Green grass’, ‘Stop feelin’ blue’ o ‘So clear’ divendres va demostrar que la gran col·lecció de vinils amb la qual va créxier -Neil Young, Roy Orbison, Bob Dylan...- la van influir magistralment.

Abans de l’inici de les obres el solar estava tancat. Foto: Google Maps

Segons ha explicat El Periódico, el passat mes de maig l’empresa Motor Repris de Automoción va presentar un projecte per fer un concessionari, però des del Districte se’ls va advertir que només es podien dur a terme obres menors a l’interior, com ara fer paviment i pintar. Durant la inspecció del 29 de setembre, però, l’inspector va comprovar

que s’estaven fent obres il·legals que no estaven previstes al comunicat de reforma tramitat.

Tot i que els veïns del Fort Pienc han demanat en nombroses ocasions que la zona es converteixi en un parc, la qüestió no forma part de l’agenda més immediata del Districte. De moment, el que sí és una realitat és l’expedient sancionador obert a l’empresa.

Joana Serrat, en una imatge promocional d’arxiu. Foto: Albert Eritja

Els veïns volen un ateneu al Niza

400 veïns han participat en el procés participatiu. Foto: Recuperem el Niza

PARTICIPACIÓ4Els 400 veïns que el passat diumenge 25 d’octubre van participar en la votació, organitzada per la plataforma Recuperem el Niza, sobre el futur de l’espai on hi ha l’antic cinema van apostar de forma majoritària perquè l’espai es destini a un equipament per al barri i, sobretot, al fet que no s’hi construeixi un supermercat Mercadona.

Entre les opcions que els participants podien escollir en la votació, la preferida va ser l’aposta

per un ateneu que faci d’espai col·lectiu per a les entitats.

Al llarg del dia, a banda de la presentació dels resultats, també es va fer un repàs a través de la memòria històrica de l’espai i una marxa reivindicativa per manifestar, una vegada més, el rebuig al Mercadona i la demanda d’un espai per als veïns.

Des del seu naixement la plataforma ha reivindicat que el barri de la Sagrada Família té una manca d’equipaments i aposten

per canviar el model de barri actual basat “en l’especulació per la pressió turística” per un on els veïns guanyin protagonisme.

Ara, tal com explica Joan Itxaso, un dels portaveus de la plataforma “caldrà veure quina posició adopten els propietaris quan es reuneixin amb l’Ajuntament per tractar la qüestió”. Itxaso, a diferència de la situació amb l’anterior govern, veu el consistori “disposat a valorar” la compra de l’interior del solar.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

9|

| 10

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

Declaren bé cultural d’interès nacional les Cases Cerdà

Eixample

L’antiga seu de l’ONCE ja és un nou pol d’equipaments

SANT ANTONI4L’antiga seu de l’ONCE del barri de Sant Antoni, situada al número 66 del carrer Calàbria, va reobrir les seves portes l’última setmana d’octubre reconvertida en un nou pol d’equipaments per al barri.

L’edifici, en desús des del 2007, té 11.000 metres quadrats destinats a usos veïnals i a serveis municipals. Acull l’Aula de Formació de Persones Adultes Pere Calders, el Centre de Normalització Lingüística, l’empresa BSM, la Direcció d’Atenció Ciutadana i un auditori amb capacitat per a 186 persones.

Amb motiu de la reobertura de l’espai, el passat 24 d’octubre es va celebrar una festa d’inauguració que va provocar que es tallés el carrer. Al llarg del matí la zona es va transformar en l’escenari d’una cercavila, amb trabucaires i tallers per als més petits. La festa també va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Ada Colau, que es va comprometre a dotar de més equipaments el barri de Sant Antoni. Al llarg del dia es van obrr les portes per tal que els veïns poguessin conèixer l’edifici des de dins.

Les Cases Cerdà són des de fa dues setmanes bé cultural d’interès nacional. Foto: Arxiu

Redacció EIXAMPLE La Generalitat va declarar a finals d’octubre bé d’interès nacional, en la categoria de conjunt històric, les Cases Cerdà.

Els tres edificis, que originalment eren quatre, estan ubicats a l’encreuament dels carrers Roger de Llúria i Consell de Cent i són la plasmació concreta dels postulats urbanístics

del Pla Cerdà. Les cases van ser construïdes d’acord amb una de les tipologies proposades per als xamfrans en el Pla Cerdà del 1859, projectat per Ildefons Cerdà. Deuen el seu nom al propietari dels terrenys, Josep Cerdà i Soler, un comerciant barceloní que es va encarregar de promoure la construcció d’aquests edificis, que en un primer moment van ser batejats com a ’La Plaça Cerdà’, i que van ser els primers de caràcter plurifamiliar construïts a l’Eixample.

La seva construcció va finalitzar el 1863.

Les Cases Cerdà es van aixecar seguint unes mateixes directrius tant en la construcció com en la seva decoració. La tipologia que van adoptar es va mantenir vigent durant bona part de la segona meitat del segle XIX. A la decoració de les seves façanes s’hi pot apreciar la tradició barcelonina de les cases senyorials del segle XVIII i, en aquest cas, concretament en les pintures de l'italià Bellamini.

Imatge de l’auditori que el nou pol d’equipaments acull. Foto: Ajuntament

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

11 |

| 12

lĂ­niaeixample.cat

12 novembre 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

13 |

| 14

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

Avança la reordenació de les terrasses dels locals del districte Redacció EIXAMPLE L’Ajuntament va aprovar a finals d’octubre la reordenació de les terrasses de bars i restaurants de dos carrers més del districte: el passeig Sant Joan i l’avinguda Mistral.

La nova regulació d’aquests espais permetrà que es dobli el nombre de taules actual. Es tracta d’una ordenació prevista per l’ordenança de terrasses de 2013, que ara està en una fase de revisió. En el cas del passeig de Sant Joan l’ordenació busca agrupar, tal com expliquen des del Districte, “les terrasses del tram entre Diagonal i Arc de Triomf en les zones d’estada i oci creades després de la recent reurbanització de la via”. L’objectiu és, afegeixen des del Districte, “segregar les zones de trànsit de vianants de les d’estada per garantir l’harmonització de les necessitats de tots els usuaris del passeig”. Així doncs, en total al passeig de Sant Joan hi haurà a partir d’ara 27 terrasses amb superfícies diferents, ja que han estat adaptades de forma específica.

Eixample

GranVia amb Nàpols tindrà una àrea provisional per a gossos EQUIPAMENTS4L’Ajuntament ha començat a construir aquesta setmana una nova àrea provisional d’esbarjo per a gossos i una zona d’estada per a vianants en un solar que fa cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes i el carrer de Nàpols.

Està previst que les obres durin tres mesos i tenen un pressupost de 200.000 euros.

El pati interior del solar serà l’espai que es destini als gossos, mentre que el perímetre serà per als vianants. Aquesta zona d’esbarjo per als gossos tindrà

molt d’espai lliure perquè els animals puguin córrer i diverses construccions prefabricadesde formigó perquè els gossos puguin jugar. La zona estarà delimitada amb una tanca d’1,80 metres feta de materials que no provoquen danys a les potes dels gossos ni permeten que hi passin el cap.

L’objectiu de l’Ajuntament és, tal com expliquen des del Districte, “que tots els districtes de la ciutat disposin, com a mínim, d’una àrea d’esbarjo per a gossos de 700 metres quadrats o més”.

Les terrasses del passeig de Sant Joan tenen nova regulació. Foto: Arxiu

A banda d’aquestes 27, que representen un total de 367 taules, a la majoria de xamfrans la Comissió Tècnica de Terrasses podrà autoritzar la col·locació de terrasses dels locals que estiguin situats total o parcialment al mateix xamfrà.

D’altra banda, a l’avinguda Mistral, del barri de Sant Antoni, el Districte ha decidit agrupar les terrasses a les parts més amples de l’avinguda i, tal com expliquen des del Districte, s’ha apostat per crear “set espais distribuïts pels cinc trams de l’avinguda

adaptats a la configuració urbanística de cadascun d’ells”. Així doncs, la nova ordenació permetrà que la xifra tota de taules passi de 73 autoritzades a 132. De la mateixa manera que en el cas del passeig de Sant Joan, les cadires han de ser iguals i les taules d’una mida determinada.

Des del districte han explicat que “els criteris seguits per elaborar les dues ordenacions singulars han estat garantir el flux de vianants, la correcta compaginació d’usos i la seguretat dels vianants i cambrers”.

Imatge del solar on s’ha començat a fer l’àrea per a gossos. Foto: Google Maps

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

15 |

| 16

Objectiu: 4.600 tones

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

Barris al dia

» Els dies 27 i 28 d’aquest mes se celebrarà la setena edició del Gran Recapte, l’acció que organitza el Banc dels Aliments per garantir una cobertura alimentària bàsica

El repte serà, com a mínim, igualar les 4.600 tones d’aliments que es van recollir l’any passat. Foto: Arxiu

Redacció

BARCELONA Lluitar contra la pobresa alimentària i el malbaratament, participar en la reducció de l’exclusió, contribuir a l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tothom, promoure la utilització més eficient dels recursos i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net. Aquests són els objectius bàsics de la feina del Banc dels Aliments, l’entitat que, des de l’any 2009, organitza anualment el Gran Recapte, una campanya de recollida d’aliments bàsics que busca garantir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin l’ajuda alimentària que necessiten en el seu dia a dia.

El president de l’entitat, Eduard Arruga, explica que encara avui 250.000 persones necessiten l’ajuda del Banc dels Aliments, tot i que celebra que aquesta xifra no augmentés l’any passat. En aquest sentit, el Banc dels Aliments assegura que, segons les darreres xifres oficials, aproximadament el 20% de

la població catalana viu en situació de pobresa.

En l’última edició del Gran Recapte es van recollir més de 4.600 tones d’aliments a tot el país (batent àmpliament el rècord de quantitat d’aliments aconseguida en darreres edicions) i, per tant, el repte d’enguany és, com a mínim, igualar els resultats del 2014.

Per tal d’assolir aquesta fita, el 27 i el 28 d’aquest mes, que és el

Uns 250.000 catalans necessiten l’ajuda del Banc dels Aliments cap de setmana triat per a la setena edició del Gran Recapte, s’ubicaran més de 2.000 punts de recollida de queviures a mercats i supermercats de tot el país.

BUSCANT VOLUNTARIS Si bé l’objectiu del Gran Recapte és aconseguir aliments, aquesta tasca no es pot dur a terme sense la col·laboració de les desenes de mi-

lers de voluntaris que dediquen una estona del seu temps durant el cap de setmana al Banc d’Aliments.

Uns 23.000 voluntaris van participar en el Gran Recapte de l’any passat, però de cara a l’edició d’enguany, l’organització s’ha marcat com a objectiu que la xifra de voluntaris creixi fins als 25.000. Per assolir-ho, el Banc dels Aliments ja ha posat en marxa la campanya de captació de voluntaris, que es pot formalitzar al portal web informatiu d’aquesta campanya solidària (http://www.granrecapte.com/ca/voluntariat).

El formulari permet apuntar-se com a voluntari (que cobreix unes 3 o 4 hores durant el cap de setmana) o com a coordinador (l’encarregat de coordinar un equip d’entre 2 i 5 persones per torn).

Un cop s’hagin acabat les recollides, el mateix dia 28 també serà necessària la col·laboració de més grups de voluntaris que s’encarregaran de separar i classificar els aliments que arribin a les quatre seus que el Banc té a cadascuna de les províncies del país. El procés d’inscripcions per a aquesta part del Gran Recapte ja està en marxa i es pot formalitzar al mateix lloc web de la campanya.

Aliments de llarga durada

SOLIDARITAT4Tot tipus d’ajuda és benvinguda, però l’objectiu primordial del Gran Recapte és aconseguir aliments nutritius de llarga durada, com ara oli, llet i altres derivats lactis, llegums cuits i conserves de carn i de peix.

Al mateix temps, el Gran Recapte vol crear consciència i sensibilitzar la societat respecte al problema del malbaratament alimentari.

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Les quatre sucursals del Banc van distribuir més de 22.000 tones d’aliments durant el 2014, que es van encarregar de repartir unes 700 entitats socials.

A més, per a totes aquelles persones que tinguin dificultats per desplaçar-se fins als punts de recollida, l’organització ha habilitat l’opció de fer una donació d’aliments online des del mateix portal web de la campanya.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

17 |

| 18

Comerç

Gastronomia | El Tapantoni de tardor arrenca demà

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

La ruta de tapes per excel·lència de l’Eixample arrencarà demà. I és que torna el Tapantoni –en la seva versió de tardor– un esdeveniment que s’allargarà fins al 29 de novembre i que dinamitzarà el barri de Sant Antoni amb tapes de tot tipus. Enguany participaran 46 establiments, que oferiran tapa i beguda a 2,50 euros o un menú especial a 25. La ruta està organitzada per Sant Antoni Comerç.

La reforma del Mercat de Sant Antoni acabarà a finals del 2017 » El consistori confirma la informació avançada el mes passat pel regidor Agustí Colom en una entrevista a aquesta publicació Redacció SANT ANTONI Després d’anuncis amb calendaris d’execució incerts i poc creïbles i tot un reguitzell de troballes arqueològiques romanes i medievals al subsòl de l’equipament –entre altres problemàtiques–, les obres de remodelació del Mercat de Sant Antoni sembla que ja veuen la llum al final del túnel. Fa pocs dies l’Institut Municipal de Mercats (IMMB) va anunciar l’adjudicació de l’execució de les obres restants per completar la remodelació a la unió temporal d’empreses (UTE) de Copcisa, Scrinser i Sacyr i a la d’Elecnor i Alainsa, les quals representen una inversió de 22,9 milions.

L’IMMB també va afirmar que aquestes dues noves fases de la remodelació arrencaran a fi-

Les obres van començar l’any 2007. Foto: Ajuntament

nals d’any i preveu una durada de 22 mesos, raó per la qual es calcula que finalitzaran a finals del 2017, tal com ja va avançar el regidor del Districte, Agustí Colom, en una entrevista a la passada edició de Línia Eixample.

Les dues últimes fases de les obres es desenvoluparan paral·lelament, tot i que s’encarregaran d’àmbits diferents. Per una banda, es vol finalitzar la res-

Bona acollida del Mercat Tradicional de Sagrada Família

FIRA4Més de 100 botigues, entre associats i artesans, van participar en el Mercat Tradicional de l’Eix Sagrada Família, que va tenir lloc els dies 17 i 18 d’octubre al carrer Provença –entre Marina i Castillejos–.

La cita va oferir una mostra d’oficis antics, tallers d’artesania i un espai amb productes artesans, tot això envoltant d’un ambient familiar amb jocs infantils i espectacles diversos.

Des de l’associació expliquen que van quedar “molt satisfets” amb la mostra i ja treballen de cara a la pròxima campanya de Nadal.

Una altra de les accions que prepara l’eix és un sorteig d’un creuer entre els clients de l’associació i venda de marxandatge especial, els beneficis dels quals aniran a parar a la investigació de la trombosi per a l’Hospital de Sant Pau.

Encants Nous celebra una onzena fira molt solidària

MOSTRA4L’Eix Encants Nous va celebrar dissabte passat la seva onzena Fira comercial a la plaça Enamorats durant tot el dia, un esdeveniment que va oferir activitats per a tota la família, en especial per als més menuts. De fet, hi va haver castells inflables, llits elàstics i tallers de tota mena.

Per altra banda, els comerciants de l’associació van poder treure els seus productes al ca-

rrer durant una jornada que va estar marcada per un fort caràcter solidari.

L’entitat Enllacem les nostres mans va fer una recollida solidària d’aliments durant la fira, un menjar que més tard dedicarà als més necessitats. Per la seva banda, la parròquia de Sant Ignasi també va efectuar el seu propi recapte d’aliments. Dos aspectes, el solidari i el familiar, que van estar molt presents durant la fira.

Colom assumeix l’àrea de Comerç que liderava Ortega

tauració pròpiament dita de l’edifici, adequar les parades i col·locar ascensors i escales mecàniques per accedir al subterrani.

L’altra fase estarà adreçada a adequar l’espai museístic inferior –d’acord amb les indicacions del Servei d’Arqueologia– per tal de facilitar l’accés perquè siguin visitades. A més, en aquesta planta del subsòl s’instal·laran nous operadors comercials.

Agustí Colom també és regidor de l’Eixample. Foto: Arxiu

CARTIPÀS4La renúncia del ja exregidor Raimundo Viejo –que formarà part de les llistes de Podem per al Congrés– està tenint, de retruc, un especial efecte sobre el comerç de la ciutat. I és que la figura del comissionat de Comerç, Consum i Mercats, que fins aleshores requeia en Miquel Ortega, desapareix.

Ortega passa a ser el cap de gabinet de la primera tinença d’alcaldia, un càrrec que fins ara ocupava Eloi Badia, que assumeix les competències de Viejo al capdavant de Gràcia.

A partir d’ara, les funcions al capdavant de les àrees de Comerç i Mercats les agafa el regidor d’Ocupació, Empresa i Turisme i del Districte de l’Eixample, Agustí Colom. De les competències relacionades amb Consum se’n farà càrrec el comissionat d’Economia Social i Cooperativa, Jordi Via. El relleu al capdavant de l’àrea de Comerç es produeix en un moment delicat en les relacions entre botiguers i consistori, amb la problemàtica latent del top manta, entre altres.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

19 |

| 20

Esports

Festa | Diumenge inclusiu al passeig Lluís Companys

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

Persones amb discapacitat i sense van participar diumenge passat en la tercera edició del Diumenge Inclusiu, una iniciativa que vol difondre les modalitats d’esport adaptat i animar tothom a practicar-lo. Durant la jornada, els assistents van poder practicar esports com el futbol, el voleibol, la petanca o el rugbi en la seva versió adaptada, entre altres.

L’Antiga Fàbrica Damm esdevé l’epicentre del futbol català » La quarta edició de la Gala Estrelles omple el recinte cerveser » Els culers Gerard Piqué i Alèxia Putellas, millors jugadors de l’any Redacció EIXAMPLE L’edifici de l’Antiga Fàbrica Damm de l’Eixample va acollir dilluns passat la quarta Gala Estrelles del Futbol Català de la Federació Catalana de Futbol (FCF), un esdeveniment que reconeix any rere any els millors futbolistes de la temporada.

Entre els guardonats d’enguany hi ha el jugador del Barça, Gerard Piqué, que va ser nomenat Millor jugador, mentre que la també blaugrana, Alèxia Putellas, va rebre el premi a la Millor jugadora de l’any.

Els guardons a millors entrenadors van recaure en Sergio González –tècnic de l’Espanyol– i en Xavier Passarrius, del Catgas Santa Coloma de futbol sala. Els colomencs també van rebre un altre premi de la mà de

La gala va reunir el bo i millor del futbol català. Foto: FCF

Dani Salgado, considerat millor jugador de futbol sala. En aquesta mateixa categoria, però en l’àmbit femení, va sortir escollida Nerea Vilalta, del CFS Rubí.

En la categoria de millors gols, va ser l’arlequinat Antonio Hidalgo el guanyador amb un xut que va entrar per tot l’escaire en un partit on el seu equip, el Sabadell, va derrotar el Leganés.

Hidalgo va aprofitar la gala per

BÀSQUET4Dues victòries i una derrota ajustada. Aquest va ser el balanç del Safa Claror, el Ramon Llull i la UE Gaudí en la darrera jornada de lliga.

El Claror, a Copa Catalunya, va aconseguir una important victòria a casa davant l’AESE hospitalenc per 72 punts a 58. Aquest resultat permet els de Sagrada Família ascendir a la catorzena posició per començar a mirar amunt per tal de redreçar el mal

inici de competició: només han guanyat dos partits i n’han perdut sis. Dissabte juguen a domicili contra el Reus.

El Ramon Llull, per la seva banda, va perdre 60 a 67 a casa contra el Tecla Sala, una derrota que els deixa últims al seu grup de Segona. Dissabte reben els Maristes a casa.

El Gaudí, a Tercera, va vèncer el BC Martorell B per 81 a 42 i rebrà diumenge a casa l’Òdena.

Més de 27.000 participants en la Cursa de la Dona

anunciar la seva retirada del futbol actiu després de 19 anys.

Seguint amb els gols, Jonathan Soriano, jugador del Salzburg, va rebre el premi al Màxim golejador, ja que n’ha fet 43 enguany.

Xavi Estrada va rebre el premi al Millor àrbitre, mentre que l’experico Raúl Tamudo va aconseguir el premi del jurat per la seva trajectòria.

Una caminada solidària a favor dels refugiats al Fort Pienc

MARXA4El barri del Fort Pienc va posar el seu granet de sorra per ajudar els refugiats que fugen dels conflictes bèl·lics arreu del món amb una caminada solidària que va tenir lloc el passat dissabte 24 d’octubre entre el Poliesportiu de l’Estació del Nord i el passeig Sant Joan.

L’esdeveniment va estar organitzat per l’Associació de Comerciants de l’Eix Fort Pienc, el Centre Esportiu Municipal Es-

Jornada agredolça per als equips de bàsquet del districte

tació del Nord i l’Associació Comissió Catòlica Espanyola de Migracions (ACCEM), una ONG que ajuda refugiats des de fa més de 50 anys.

Des de l’associació de botiguers informen que la caminada va desenvolupar-se correctament i que hi van prendre part unes 60 persones, que van poder gaudir de la Fira de la Salut que hi havia instal·lada al final de la caminada, on també van esmorzar.

Barcelona es va tenyir de rosa durant un dia. Foto: Cursa de la Dona

ATLETISME4Un any més, la Cursa de la Dona va aplegar un bon nombre de participants que van córrer contra el càncer de mama diumenge passat. Segons els organitzadors, es van recaptar 130.000 euros per a aquesta causa.

Enguany se celebrava l’onzena edició d’aquesta competició, que va sortir de l’avinguda Reina Maria Cristina i va finalitzar a Rius i Taulet, després de recórrer de pam a pam el districte de l’Eixample en un recorregut de 7,8 quilòmetres. En l’àmbit esportiu, la guanyadora

va ser Wafaa Axtadou, que va creuar en primera posició la línia de meta amb un temps final de 30 minuts i 50 segons. La catalana Montse Carazo va finalitzar segona, a sis segons de Axtadou. Loida Reyes va completar el podi.

Un cop finalitzada la carrera, les participants van poder gaudir de la Plaça de l’Univers, un espai instal·lat a l’esplanada de la Fira que va oferir una classe magistral d’aeròbic i va acollir el lliurament dels trofeus a les vencedores, tot i que diumenge tothom hi va sortir guanyant.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

21 |

| 22

12 novembre 2015

líniaeixample.cat

AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS

Agenda

agenda@comunicacio21.com

FINS AL 15 DE NOVEMBRE

Taula rodona Té futur James Bond?

16:00-24:00 Els cinemes Girona projecten 52 pel·lícules procedents de 20 països en el marc de la Casa Àsia Film Week. / Cinemes Girona.

Ds. 14 de novembre a les 19:00

Demà dv. 13 de novembre a les 20:30

DIMARTS 24 DE NOVEMBRE 19:00 Lectures escèniques amb directors d’obres del Teatre Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió es parlarà sobre Patetisme il·lustrat, de Carles Santos, que també hi serà present. / Biblioteca Sagrada Família.

DIMECRES 25 DE NOVEMBRE

L’Auditori presenta l’obra El amor brujo, del gran compositor Manuel de Falla, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i dirigida pel director Michal Nesterowicz i Albert Guinovart. / L’Auditori.

12:00 Conferència Angélica Liddel: Shakespeare des d’una perspectiva de gènere, a càrrec de Remedios Perni, investigadora de la Universidad de Murcia. / Facultat de Filologia de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Ballaruga d’arreu del món Demà dv. 13 de novembre a les 18:00

Cançons i danses populars per cantar i ballar, tot descobrint pinzellades de diverses cultures del planeta. A càrrec de Rah-mon Roma i Oriol Cases. / Centre cívic Sagrada Família.

ESPORTS DISSABTE 14 DE NOVEMBRE 18:00 Partit de bàsquet entre el Ramon Llull i els Maristes de Sants-les Corts, corresponent a la novena jornada de Segona categoria. / Pavelló de l’Estació del Nord.

Partit de bàsquet Safa-CB Valls Dg. 22 de novembre a les 12:30

FINS AL 26 DE NOVEMBRE Matí-Tarda For sale, una exposició dins de la nova edició de Fotointerpretacions, un projecte de creació comissariat per Consuelo Bautista que es basa en la relació de la fotografia amb la literatura. / Biblioteca Esquerra de l’Eixample.

DIUMENGE 15 DE NOVEMBRE 10:30 Bufa que bufaràs. Concert Tubs i tubes, on es podran descobrir les possibilitats infinites dels instruments de vent, amb Joan Domènech, Víctor Ferragut i Maria Puertas. / L’Auditori de Barcelona.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE 12:00 Storytime for babies. Where do you live?, és una activitat a càrrec de Kids & Us gratuïta i que narrarà contes en anglès a nens i nens d’1 a 3 anys. / Biblioteca Sofia Barat.

Partit de bàsquet corresponent a la desena jornada de Copa Catalunya. El Safa intentarà sortir de la part baixa de la classificació. / Esportiu Claror.

21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts

Línia

Setmanal

Línia Línia

Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com

Total

Matí-Tarda Exposició Acte 33: Matteo Guidi i Giuliana Racco. The artist and the Stone, una mostra que tracta sobre la mobilitat, la ciutadania, el desig i les obligacions. / Fundació Suñol (c/Rosselló, 240).

Taula rodona sobre la figura del mític agent cinematogràfic de l’espionatge britànic, 007 James Bond, que reflecteix les novel·les de Ian Fleming.

Modera Francesc Sirvent, president del Club de Amigos de James Bond. / Botiga Fnac del Triangle.

El amor brujo, de Manuel de Falla

línia

DURANT AQUEST NOVEMBRE

INFANTIL

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

120.200

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025

108.200 15.025 12.025

180.350 120.200 108.200

408.750

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

12

novembre 2015

lĂ­niaeixample.cat

23 |

| 24

líniaeixample.cat

12 novembre 2015

Pròxima edició: 15 de desembre