Eixample 78

redacció: 93 458 87 80 – liniaeixample@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

CONTAMINACIÓ pàg 14

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE pàg 13

Un de cada cinc cotxes no podrà circular per les rondes a partir del 2019

Joan Isaac, protagonista d’una Festa Major que ha fet gaudir el barri 10 dies

líniaeixample barcelona

Octubre 2017 · Núm. 78 · Difusió controlada per OJD-PGD

liniaeixample.cat

El cor de la protesta

4L’Eixample es converteix en un dels punts

4L’Escola Industrial va ser un emblema de l’1-O i la

Foto: ANC

referents del país durant el referèndum i el 3-O plaça Universitat va centralitzar l’aturada general pàg 3

ES DESENCALLA

PALAU MACAYA

COMERÇ

ESPORTS

Les obres del parc de les Glòries començaran el mes de gener pàg 12

L’interior d’illa obert als veïns, més a prop de ser una realitat pàg 13

El Mercat Tradicional Català de l’Eix Sagrada Família, a punt pàg 18

El CFS Eixample comença la lliga amb un ple de victòries pàg 21

|2

lĂ­niaeixample.cat

Octubre 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

En Portada

Octubre 2017

líniaeixample.cat

3|

A l’esquerra, la plaça Universitat plena a vessar durant el 3-O. A la dreta, la barricada de l’Escola Industrial el dia del referèndum. Fotos: ANC i Línia Eixample

Epicentre independentista » L’Eixample es converteix en un dels punts referents del país durant el referèndum i l’aturada general » L’Escola Industrial va ser un emblema de l’1-O, mentre que la plaça Universitat ho va ser del 3-O AGENDA NACIONAL4Els dos principals esdeveniments que el procés independentista va viure a principis de mes, la celebració del referèndum i l’aturada de país per rebutjar la violència policial dos dies més tard, van tenir l’Eixample com un dels punts destacats. Primer, l’Escola Industrial; després, la plaça Universitat.

Segurament, una de les imatges més simbòliques que es van veure a Catalunya durant l’1-O, i que és molt explicativa de com es va desenvolupar la jornada, és la que es va produir a l’Escola Industrial, el col·legi electoral més gran del país (17 meses electorals).

La imatge, ni més ni menys, és la d’una barricada per evitar que la Policia Nacional entrés al recinte per endur-se les urnes i tancar-lo.

Amb crits de “no passaran”, centenars de persones van bloquejar

l’accés a l’Escola Industrial per evitar l’entrada dels antidisturbis.

Això es va combinar amb les tasques de vigilància que centenars de ciutadans van fer durant el dia per evitar el tancament del col·legi, que hagués estat un cop simbòlic molt dur. Finalment, amb la presència de molts mitjans internacionals, més de 5.000 electors van poder votar.

On no van poder evitar l’entrada de la policia va ser a l’Escola Ramon Llull. A les nou del matí, antidisturbis de la Policia Nacional es van presentar al centre i, tot i la resistència pacífica de la gent que s’hi va concentrar, es van endur les urnes. El mateix va passar a l’IES Jaume Balmes.

PLAÇA REFERENT Dos dies més tard de la votació, la ciutadania va sortir al carrer

per mostrar el seu rebuig a les diferents actuacions policials que es van poder veure durant el referèndum. Mentre que la manifestació dels sindicats que van convocar la vaga general va sortir dels Jardinets de Gràcia, el punt neuràlgic de l’aturada de país convocada per les entitats va ser la plaça Universitat. Allà, milers de persones van clamar contra les actuacions policials de l’1-O, que es van barrejar amb proclames independentistes.

De fet, al matí la plaça Universitat ja s’havia omplert a vessar. Milers de persones, molts d’ells estudiants, però també treballadors, jubilats, bombers, estibadors... van secundar una vaga general al crit de, entre altres consignes, “Els carrers seran sempre nostres!”, “Som gent de pau!” o “Hem votat!”.

La manifestació espanyolista surt des de plaça Urquinaona POLÍTICA4El districte, però, no només va ser protagonista durant el referèndum i el 3-O. També ho va ser el passat 8 d’octubre, ja que la plaça Urquinaona va ser el lloc escollit pels organitzadors de la manifestació en defensa de la unitat d’Espanya com a punt de partida.

La marxa, amb el lema ‘Prou: recuperem el seny!”, va ser multitudinària i va reunir 350.000 persones -algunes d’elles van venir a Barcelona de diferents localitats espanyoles-, segons la Guàrdia Urbana.

Des de plaça Urquinaona els manifestants van baixar per

la Via Laietana, van passar pel passeig d’Isabel II fins a arribar al Pla de Palau i a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, davant de l'entrada del Parc de la Ciutadella.

Durant la manifestació es van poder escoltar diferents consignes, com ara “Puigdemont a la presó”, “Visca Espanya i Visca Catalunya” o “TV3 manipuladora”, entre altres.

Tot i que la majoria de gent es va manifestar de forma pacífica, també es van registrar diferents incidents, alguns d’ells protagonitzats per integrants de diferents col·lectius d’ultradreta.

|4

líniaeixample.cat

Un diari plural

Opinió

Octubre 2017

4Vaga general per dignitat

Un diari participatiu

4PSOE versus PP

per Iu Forn

El meu país va decidir que dimarts passat s'aturava. Per dignitat i per decència. I jo formo part d'aquest país. I jo vaig parar. I vaig parar com crec que ho havien de fer els periodistes que consideren que la seva feina és un servei públic.

O sigui, explicant què passa.

Perquè si ningú explica la vaga, la vaga no existeix. I del que es tractava és que aquesta acció tingués el màxim de ressò.

Aquí i al món. I ho vaig fer perquè diumenge aquest país em va fer sentir molt orgullós de formar-ne part.

Quan a dos quarts de 6 del matí vaig estar a les portes d'un col·legi electoral i al meu costat hi era el senyor que em ven el gra, el cambrer del restaurant on sopo cada divendres, la veïna a qui conec de vista però mai hi he parlat i desenes de persones a qui no coneixia de res, em vaig sentir molt orgullós de poder compartir amb ells aquell moment i ser dels seus.

Quan vaig veure imatges de centenars de persones de totes les edats que en qualsevol poble i ciutat del país eren agredides i humiliades per defensar unes urnes de plàstic, vaig sentir que jo estava al seu bàndol. Incondicionalment.

Quan milers de catalans que no volien votar perquè

consideraven que el referèndum era una farsa, però veient les imatges de la brutalitat policial van decidir que no podien quedar-se a casa, vaig refermarme en la idea que serem capaços de crear una societat necessàriament plural, però humanament sòlida.

Quan diumenge vaig veure en diversos col·legis electorals gent molt gran i amb problemes de mobilitat anant a votar. I com centenars de persones de totes les edats els aplaudien, els deixaven passar, els ajudaven a caminar sota la pluja i de no se sap on apareixien cadires perquè poguessin seure, vaig pensar que jo amb aquesta gent vaig on calgui.

Quan avui he vist que els hotelers de Calella han fet fora la Guàrdia Civil i la policia espanyola que s'allotjava als seus establiments perquè preferien perdre els diners que els aportava la seva estada a canvi de poder mirar a la cara als seus conciutadans, he decidit que no falta gaire perquè vagi a allotjar-m'hi.

(Per cert, acotació: em sap molt de greu pels guàrdies civils i policies bona gent —que segur que n'hi ha, com no pot ser d'altra manera— que s'estaven en aquests hotels, però si comparteixen establiment amb

companys disposats a sortir de nit al carrer, vestits de paisà, per anar a pegar gent pacífica, és que s'han equivocat de cos policial i de país. La policia hi és per protegir els ciutadans, no per apallissar-los injustificadament perquè has de demostrar una autoritat que has perdut i que mai més recuperaràs).

Hem estat atropellats per uns insensats armats dirigits per una banda d'amorals perillosos i patològicament mentiders i manipuladors que, a més, són uns inconscients i uns inútils. Inconscients perquè diumenge van dilapidar la seva credibilitat i perquè van crear centenars de milers d’indepes.

I inútils pel que acabo d'exposar i perquè no van poder evitar que votéssim i, a més, tot el món civilitzat, a excepció de la premsa de paper subvencionada de Madrid, ha vist un estat robant urnes a mà armada.

Davant d'això, la nostra resposta és la dignitat i la resistència en mantenir-la. I fer-ho tots junts.

Comença el nostre desembarcament de Normandia. Ha arribat el moment de conquerir la platja. I de fer-ho pacíficament ferms. Seguim!

per David Rabadà

La Revolución Francesa impulsó una democracia donde se garantizara el derecho a decidir del pueblo, su libertad de expresión y la independencia de los poderes legislativo, ejecutivo y judicial. Desgraciadamente en Cataluña, y bajo una Constitución que hoy en día pocos han votado, los hechos hablan por sí solos. Esto lo tenían muy presente los antiguos miembros del PSC. Estos se opusieron a las leyes injustas de la dictadura. Paradójicamente los actuales del PSC se han alineado con el PSOE jurando obediencia. Por esta razón no se ve a nadie del PSC a favor del derecho a decidir catalán. Por otra parte, este, el PSOE, ha ju-

rado apoyar al PP y la monarquía en contra del derecho a decidir catalán. Todo ello ya viene de largo. En 1923 el PSOE no se opuso al golpe de estado de Primo de Rivera que reprimió a Cataluña y a otras regiones. Es más, incluso colaboró con algún ministerio. Y en 1930 no firmó el Pacto de San Sebastián hasta que, y meses más tarde, lo firmaron el resto de fuerzas políticas. Conclusión, PSC y PSOE se han hecho cómplices de los herederos de una España gris, monárquica y constitucional, que no moral. Y las leyes deberían redactarse para impartir justicia, no para imponer intereses. Ley injusta, ley a la fusta.

líniaeixample.cat

Dipòsit legal: B 43220-2010

publicitat 686 42 95 17

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniaeixample@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

Publicat a El Nacional.cat

Actualitat a la xarxa

#HemVotat

@eduardvoltas: A tots els que heu amagat les urnes a casa en secret durant setmanes: us estimem, us respectem, us honorem.

#AturadaGeneral

@HiginiaRoig: Quan la calma, en temps d'excepció, és el més revolucionari. I quan la desobediència civil pacífica és la millor intel·ligència col·lectiva.

#MésLlenyaAlFoc

@mvilaredon: El discurs del rei només tenia l'objectiu de pressionar el PSOE perquè no perdi el temps amb reprovacions i vagi directament al 155.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Octubre 2017

lĂ­niaeixample.cat

5|

|6

líniaeixample.cat

Un diari obert

L’únic camí de supervivència i de triomf que li resta a l’independentisme és aplicar la rotundíssima victòria del sí al referèndum del passat diumenge amb una declaració unilateral d’independència. La repressió indiscutible per part de l’estat espanyol que ja coneixeu i molts heu patit (que no només va permetre i ordir expressament atacs violents on se sabia d’antuvi que hi hauria gent indefensa, sinó que a més a més va representar una vulneració execrable dels drets civils i humans dels ciutadans de Catalunya) justifica en ella mateixa aquesta determinació, a la qual ja s’havien compromès la majoria absoluta dels nostres parlamentaris. Si el Parlament no aprova la DUI, els líders catalans demostraran que no tenen en compte els sacrificis i la lliçó d’increïble dignitat amb què el poble d’arreu va enlluernar el món en una jornada de resistència exemplar i bellíssima.

Els ciutadans varen protegir amb sang i paciència infinites el seu dret a vot i ara toca als nostres líders prendre’s molt seriosament el compromís que van signar amb el seu poble. Coneixem la temptació dels independentistes moderats, de tota la gentussa que somiava en tumults al carrer només per retornar al hàmster de l’autonomisme i convocar unes plebiscitàries de nou en el marc del constitucionalisme espanyol, amb tota aquella excusa d’eixamplar la base. Tothom qui pensi així, i creieu-me que us intentaran embotir la trampa a la boca com si fóssiu porquets, no només estaria incomplint les promeses donades en seu parlamentària, sinó que a més a més es pixaria a sobre de tot allò que vàreu fer l’1-O. La proclamació de la DUI al Parlament és una exigència que si el sobiranisme no aplica, i com més aviat millor, signarà la seva mort perpètua.

Aquests dies ens han demostrat

Octubre 2017

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Just DUI it

4Los catalanes hacen cosas

per Bernat Dedéu

per Jordi Lleal

que a Espanya només li resten les pistoles i les llàgrimes del pobre Albiol ploriquejant davant dels agents que ahir havien cascat les nostres mares i àvies als col·legis electorals. La histèria que ha demostrat l’Estat fins ara només ha estat la punteta. No en tingueu dubte: si el Parlament aprova la DUI, Rajoy-Sánchez-Rivera no tindran cap objecció a enviar l’exèrcit a Catalunya per reprimir encara més la lliure voluntat dels catalans que varen guanyar el referèndum.

Allò que vàreu viure diumenge passat serà només una broma, perquè a Rajoy se li’n foten les imatges de les tortures i les vexacions (sap que fins i tot li servirien per guanyar unes eleccions) i el president espanyol es recolza en la fastigosa indiferència que ens mostraria novament Europa. No tindran cap inconvenient a tornar a carregar contra els manifestants. Tingueu-ho clar.

La comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern Puigdemont compleixen tot allò que varen prometre als ciutadans.

L’Estat només s’avindrà a negociar en termes d’igualtat si, novament, resistiu el seu segon embat, que serà encara més terrible i tindrà forma de tanquetes, legió i cabra. Si volem que les institucions catalanes sobrevisquin i es pugui negociar amb quisvulla, només tenim una força: la voluntat popular que es va fer palesa l’1-O i milions de persones fent de mur de la tirania amb el seu cos. Els nostres representants no poden canviar el sentit profund de les lleis que ells mateixos signaren i amb les quals ens prometeren la llibertat.

Qualsevol cosa que no sigui declarar la independència és un acte de traïdoria imperdonable. Si resistiu i continuem, no tenim por, tenim aquesta partida guanyada. Just DUI it.

Publicat a El Nacional.cat

Hem arribat al punt culminant de l’enfrontament entre dos conceptes de fer política, la de l’estat espanyol i la d’un poble, el català. Els fets de l’1-O han demostrat que els ha sortit el tret per la culata. Van aparèixer les urnes, les paperetes i es van formar les taules i la gent va defensar pacíficament el seu dret a votar. Gent de totes les edats, condició social, procedència i llengües.

Intervenció desmesurada de les forces de “l’ordre”, que sense contemplacions van actuar amb brutalitat sobre les persones i les coses. Mentrestant Mariano Rajoy, Soraya Sáenz i Enric Millo, amb un posat d’estaquirots, sense moure un múscul de la cara, surten als mitjans informatius negant els fets i expliquen que aquí no ha passat res, ni referèndum, ni violència. Uns fets gravíssims com portar milers de policies i guàrdies ci-

vils, cosa que l’Estat no va fer al país basc, ni en temps d’en Franco quan ETA matava a tort i a dret.

Per a més inri el PP compta amb el beneplàcit del PSOE-PSC i de Ciudadanos, que són col·laboradors necessaris per poder justificar que tot és en defensa de la sagrada unitat d’Espanya i que, si tanta gent ha estat estomacada, és perquè s’ho han buscat. No haver muntat el sidral d’un referèndum.

“Aquí mana qui mana i s’ha acabat el bròquil nens, no em toqueu el voraviu que acabaré fent el que no voldria fer, apallissar-vos de valent. Esteu avisats”.

Aquestes són els advertiments que ens ha fet Mariano Rajoy, però vet aquí que els catalans som tossuts i fem coses com un referèndum, una vaga general i, quan toqui, proclamarem la independència. Al temps!

Parlen els

veïns

Què et va semblar l’actuació policial de l’1-O en contra del referèndum? per Toni Enguix

Pedro

Eva

Sílvia

“Tothom sabia que “Vergonyosa, frus“Desproporcionaeren aquí. El que trant i desproporda. Però crec que no es podia esperar cionada. L’actuació els dies anteriors ja és que repartissin hauria d’haver estat es veia a venir... Era pals com ho van fer. totalment diferent, inevitable. Crec que Va ser patètic. La pacífica, sense pegar es podria haver evipolicia pot actuar la gent. No pensava tat si els Mossos haguessin col·laborat més amb l’operatiu. de moltes maneres, així que no sabem si que s’arribaria a aquests extrems. Va ser La situació no hauria arribat al que vam tenien ordres de fer-ho violentament. exagerada, des de primera hora del matí Aquesta és la incògnita.” fins al final de la jornada.” haver de veure.”

David

“És trist veure les imatges dels policies pegant gent gran, però el referèndum era il·legal i havien d’actuar. Ells també s’hi jugaven el càrrec, complien ordres. Dit això, les imatges que es van veure van ser una desgràcia. Que passi això no és bo.”

Opinió en 140 caràcters @soler_toni: 893 ferits, Fiscalia no veu motiu per investigar res. I cita Trapero per sedició... En legítima defensa, República.

@gerardotc: El socialista Alfonso Guerra estará esta tarde de 7 a 8 en la FNAC de Callao firmando imputaciones por traición a la patria.

@RigobertMenchu : Mi enérgica condena a la represión del Estado español en contra del pueblo de Cataluña en el marco de su derecho a la autodeterminación.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Octubre 2017

lĂ­niaeixample.cat

7|

|8

líniaeixample.cat

Octubre 2017

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari compromès

41 d’octubre: el dia que la violència va unir banderes per Alba Trepat

Començava un cap de setmana marcat al calendari. Passava els dies veient les notícies, cada cop amb més dubtes de què passaria el debatut diumenge 1 d’octubre.

Sóc estudiant universitària i he tingut la sort de conèixer diversos estudiants d’Erasmus, estrangers molt interessats pel tema, que em preguntaven sobre la situació actual a Catalunya. Però sempre arribava la gran pregunta a la qual mai trobava resposta: “Què passarà diumenge?”. Malauradament, ni jo ni ningú podíem donar una resposta segura.

Calia esperar qualsevol cosa, però fins al moment, la decència em feia pensar que votaríem pacíficament.

Va arribar el dia previ, dissabte dia 30 de setembre. Amics i veïns vam anar a la nit a l’Escola Mestre Gibert de Sant Andreu del Palomar, a celebrar una gran festa de pijames per donar la benvinguda a la tardor. Unes 140 persones vam passar allà la nit, es respirava alegria, germanor i ambient de festivitat.

La nit va transcórrer sense incidències, i a les 5:30 ja érem tots a la porta, juntament amb centenars de veïns que es van aplegar units a esperar el moment de començar a exercir el nostre dret a decidir. Va ser llavors quan vaig canviar d’escola, i vaig anar al Sant Pere Nolasc, on també una multitud s’estava organitzant per acabar de constituir les meses i preparar els dispositius informàtics. Tot avançava amb una certa normalitat, era motiu per somriure, ja que per fi podríem fer allò pel qual tant havíem lluitat: votar. És llavors, quan passen pocs minuts de les 9, que sento diverses perso-

nes parlar d’un mateix col·legi: l’escola Ramon Llull. Tardo poc a informar-me i saber que diversos furgons policials hi acabaven d’arribar i es disposaven a requisar les urnes. El somriure desapareix i el dolor comença a créixer en mi, doncs aquest col·legi és, a dia d’avui, part important de la meva vida. Ja fa dos anys que jugo a les seves pistes, he conegut la gent d’allà, he fet amistats i vincles forts amb gent que en aquell moment podia ser allà, defensant el col·legi. Jo no hi podia faltar... Al cap de 15 minuts ja hi era, em vaig fer pas entre la multitud fins a arribar a la mateixa entrada de l’escola.

I allà estaven, desenes d’ells barrant-la mentre trencaven les portes i arrancaven urnes de les mans del personal de la mesa. És quan les aconsegueixen treure del centre, que la multitud alça les mans, davant la policia. No estàvem disposats a baixar al seu nivell. I en aquell moment s’esdevé el que ara és el meu record més trist d’aquell dia. És quan s’ajunten el dolor, la impotència i la injustícia quan de cop em veig davant d’un dels policies, amb les mans aixecades juntament amb la multitud, cridant “som gent de pau” mentre llàgrimes lliscaven galta avall. I com jo tants d’altres, que esforçant-nos a oposar resistència pacífica, no vam poder aconseguir que s’enduguessin el material. Per si això no fos suficient, al cap d’una estona vaig saber que al mateix carrer Sardenya havien disparat bales de goma (il·legals a Catalunya) contra qui havia estat protegint l’escola i que havien ocasionat alguns ferits.

Se suma l’angoixa a la gran olla d’emocions que ja vivia, i no paro tranquil·la fins

a confirmar que les persones estimades que sé que estaven per la zona estan bé.

Però no era el moment de decaure, quedava tota la tarda per davant i molta feina per fer. Els catalans sempre ens hem caracteritzat per no defallir en els moments difícils, i era una oportunitat clau perquè tots ho demostréssim.

Em va reconfortar sentir que al meu barri les votacions s’estaven duent a terme sense incidències, més enllà dels problemes informàtics que van registrarse arreu del territori. Dinar ràpid i cap a votar, era el moment de participar. Felicitat immensa en el moment de dipositar la papereta, sentia per primer cop que el meu vot tenia sentit. Doncs no estava triant qui volia que em representés, estava triant el meu propi futur. Aquella felicitat em va fer recuperar el somriure, i em va donar la força per a seguir sumant.

Al cap de poques hores, vaig saber que havien tallat el trànsit de l’escola Ignasi Iglesias, al mateix barri, i que era possible que la policia s’hi presentés.

Vaig anar-hi, però per sort va resultar ser una falsa alarma. Amb amics i més gent del barri, vam decidir quedar-noshi fins que finalitzés el recompte, procés que es va dur a terme amb èxit i va ser aplaudit per tots els presents. L’ambient que es respirava llavors ja era de felicitat i germanor, orgullosos del que estàvem aconseguint i de COM ho estàvem aconseguint. I per acabar una jornada amb un gest simbòlic, diversos veïns vam anar, un per un, a abraçar els dos Mossos d’Esquadra que havien estat tota la tarda davant de l’institut; mostrantnos agraïts per la seva comprensió.

És finalment quan arriba el que jo considero un dels moments més importants de cada dia. Quan arribes a casa, estàs amb la família, i analitzes el dia.

Però no podia marxar a dormir sense veure com havia transcorregut la jornada arreu de Catalunya. Les imatges a la televisió encongien el cor, en moltes d’elles era inevitable dur-se les mans al cap. I quan finalment intentes dormir, i pel cap van passant una per una les vivències de les darreres hores, és inevitable preguntar-se com hem arribat fins a tal extrem. Com pot ser que en un mateix dia puguin ajuntar-se records tan feliços amb records tan dolorosos. Vaig adormir-me entre llàgrimes, com tants catalans vam fer aquella nit, convençuda que l’1 d’octubre seria un punt d’inflexió en els nostres calendaris. I certament, aquests darrers dies als carrers he pogut comprovar que així ha sigut. A dia d’avui, moltes persones hem sortit al carrer, amb una gran diversitat d’idees polítiques, però amb una cosa molt important: una mateixa idea de dignitat. He vist estelades, banderes espanyoles, basques, gallegues, escoceses... I em quedo amb la imatge de dos nois, un amb la bandera espanyola i l’altre amb l’estelada, que anaven junts manifestant-se per un mateix dret. I és que pots estar a favor o en contra de la independència, pots ser d’un país estranger, o pots no voler saber res de política... però sí que pots manifestar-te en favor de la democràcia i la llibertat. I això ens farà sumar, doncs el poble català sempre s’unirà davant les agressions. La pau traspassa fronteres, només cal sumar!

Opinió en 140 caràcters @cesarlopama: El meu poble és el que surt de forma massiva al carrer amb 900 ferits a les esquenes i no llença ni un sol roc. Sou meravellosos.

@@RodrigoUprimny: El mejor homenaje a las víctimas de la terrible masacre en Las Vegas sería que el gobierno de USA modificara su insensata laxitud en venta de armas.

@DMcristancho: Hoy hemos presenciado la prueba máxima de que el Brexit fue una mala decisión: la afonía de Theresa May en el momento de defenderlo.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Octubre 2017

lĂ­niaeixample.cat

9|

| 10

líniaeixample.cat

Octubre 2017

Un diari proper

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Catalunya diu adéu

4Un diumenge qualsevol

per José Antich

per Melcior Comes

El Govern de la Generalitat traslladarà en les pròximes hores al Parlament els resultats del referèndum d'aquest 1 d'octubre per fer una declaració d'independència de Catalunya. Amb aquesta solemne declaració feta pel president Puigdemont, acompanyat del vicepresident Oriol Junqueras i de tots els consellers, des del Palau de la Generalitat, poc després de les 22.30 hores d'aquest intens diumenge 1 d'octubre, es posava punt final a una jornada que ja forma part de la història de Catalunya i que concentra en si mateixa moltes mirades diferents: la il·lusió de milions de catalans per poder votar sobre la independència, la desproporcionada repressió policial contra els ciutadans que hi havia als col·legis electorals, la resposta insensible de Mariano Rajoy a les 844 persones que han necessitat assistència sanitària durant el dia, el discurs mel·liflu i desmanegat de Pedro Sánchez, els pronunciaments d'estupor per les imatges de la repressió de primers ministres de la UE, com són el cas de Bèlgica i Eslovènia, però també de nombrosos dirigents polítics de països de la UE. La cadena de televisió CNN resumia, amb encert, el que havia passat a Catalunya i la desproporcionada resposta de l'Estat espanyol: la vergonya d'Europa.

No ha estat un referèndum d'independència com el Govern hagués desitjat i ha perseguit fins a l'extenuació, i que no era cap altra cosa que un d'acordat amb el Govern espanyol. Tothom era conscient que aquest era el camí, però només la tossuderia d'una classe política espanyola mediocre i incapaç d'asseure's tan sols en una mesa de negociació per acordar les condicions va fer inviable aquest camí. La història d'Espanya està sobrada de testosterona i falta de perspectiva dels temps i d'una visió objectiva de les raons, que l'ha dut irremeiablement sempre a la derrota en totes les cruïlles en què s'ha trobat.

Catalunya fa temps que ha desconnectat d'Espanya i davant de cada possibilitat de revertir aquesta situació, la resposta sempre ha estat la mateixa. El no per resposta a tot, la humiliació davant de qualsevol proposta i, en última instància, el menyspreu més absolut a la dignitat dels catalans. Dignitat, aquesta paraula que mai no han entès fora de Catalunya i que molts van pensar que es podia repartir com un

formatge gruyère a porcions, tenint-ne cada partit polític un tros. I no és així. La dignitat de Catalunya no és dels partits independentistes, ni dels unionistes; ni dels conservadors i els liberals; ni dels democristians i els socialistes; ni dels comuns i els anticapitalistes. Ni dels treballadors i els empresaris; ni dels professors i els alumnes; ni dels pagesos i els professionals. La dignitat és de tots en el seu conjunt i és individual, però també és col·lectiva. És impossible de manipular. Per això, només per això, s'ha arribat fins aquí. Perquè Catalunya diu prou no era un simple titular de diari sinó la pulsió d'una ciutadania que mai més no estaria disposada que se li trepitgés la dignitat.

Un nombre de col·legis oberts tan elevat i la mobilització que s'ha produït durant tota la jornada, a la qual han participat més de tres milions de persones, deixa les mans lliures al president Puigdemont i al vicepresident Junqueras per proposar al Parlament el pas següent del seu full de ruta. Al final, el Govern espanyol ha quedat atrapat entre dues de les seves grans mentides de les últimes setmanes, dies i hores: la primera, que la jornada electoral servia de ben poca cosa, perquè el referèndum no tindria cap validesa, ja que estava absolutament desarticulat i, en conseqüència, les urnes no es podrien posar; i, la segona, que la resposta policial sempre seria proporcionada. No sé exactament com definiria el president del Govern espanyol el fet que 844 persones hagin necessitat assistència sanitària per la violenta repressió policial.

L'independentisme té davant seu moments que no seran fàcils, encara que els abordi amb una unitat desconeguda a les seves files, per més que es pretengui des de la més absoluta ignorància erosionar la seva fortalesa. Té avantatge en el relat internacional, que l'ha guanyat clarament per golejada. Però seran necessàries grans dosis de serenitat, no precipitar-se en el calendari que s'obrirà per als pròxims mesos, buscar el nombre més gran possible d'aliats internacionals i apel·lar a Europa perquè assumeixi que Catalunya no pot quedar desprotegida en un moment en què l'Estat espanyol només li ofereix repressió i detencions. Mai política.

Publicat a El Nacional.cat

Es fa molt difícil quedar-se amb una sola idea, amb només una imatge o detall.

La jornada del primer dia d’octubre ha estat tan xocant i memorable, esfereïdorament inversemblant, dolorosa en la seva felicitat, que potser no la podrem acabar de pair fins d’aquí a molts mesos. Una cosa és segura: aquest 1 d’octubre ja és una fita.

Després del 9-N es va dir que el poble català “s’havia agradat”; ara podem dir que hem meravellat el món. No es tracta d’ensabonar-nos ni de motivar-nos encara més perquè segurament els dies que vindran seran –em temo– també brutals.

Però és ben cert que hem estat a l’altura.

Personalment volia dormir al meu col·legi electoral. Vaig veure que no em necessitaven. Vaig mal dormir tota la nit, fins que a les 5:30 de la matinada ja guaitava a Twitter, i ja veia que hi havia cinquanta persones fent munt a la porta de l’institut de secundària on se’ns esperava. Allà ja hi era poc després. I era increïble veure aquelles cares.

Gent de totes les edats, insomnes, esperançats, sense por, amb ganes de donar la cara pel país. Hi havia inquietud.

Els Mossos rondaven per les voreres. Ningú sabia què podia passar. Però finalment una parella de Mossos tan sols va aixecar acta i quedaren una mica lluny, custodiant les anades i vingudes. Tot semblava que havia d’anar bé. El sol sortia en un cel encapotat.

I van arribar les urnes. Algú va plorar.

S’imposava un silenci reverencial. Van demanar qui volia d’entre nosaltres formar part de les meses. I a ningú li va tremolar la veu. No s’hi valien de res les amenaces ben presents del govern de Madrid, les multes que poden arruïnar gairebé totes les famílies. I es va obrir amb total normalitat.

Sense haver votat vaig tornar a casa, a esmorzar i buscar la família. Llavors les imatges anaren arribant a la televisió. La policia militar atacava; trencava vidres, parets, fins i tot buscava urnes amb un frenesí de terror, assotava votants, arrossegava pels cabells els que feien resistència pacífica. Qualsevol persona mínimament sensata i sensible s’esfereeix en veure això. Apallissaven gent normal: senyors de cabells blancs, jubilades, mares de família, jovenets. Les cames et comencen a tremolar. Les notícies que arribaven deien de tot: tancaven col·legis, hi havia gent amb ferides greus, s’emportaven les ur-

nes enmig d’estirades grolleres. La derrota semblava garantida.

Però vaig tornar al col·legi. I això és el que no oblidaré mai. Mai mentre visqui. Llavors la cua feia més d’un quilòmetre, i tots, tots els que hi eren, sabien què estava passant arreu del país. Molts portaven auriculars i ho escoltaven per la ràdio; d’altres ho seguien per les xarxes.

I no s’arronsava ningú. En qualsevol moment podien venir per nosaltres; i allà seguíem. Ja sota la pluja.

Als més grans se’ls deixava passar abans. I quan sortien se’ls aplaudia; i ells aixecaven la mà perquè sabien que havien vençut. La cua anava molt lenta. Per Twitter no deixaven de caure imatges sangonoses. Càrregues. Cops de porra. Finalment pilotes de goma. Però a la nostra cua no dequeia l’ànim. Hi havia una mescla única d’esperança, indignació, orgull. Veritat. Perquè estàvem allà per fer sentir –per fi!– una veritat. La veritat d’un país que s’ha cansat de demanar perdó, de pidolar autogovern, de dependre d’una prepotència sorda.

La veritat de qui vol dir que sí, i no entén de lleis que vulguin fer-li creure que no pot, que no és competent, o que el futur dels seus fills depèn de les arbitrarietats mesquines d’un poder central que no el respecta, tot i voler-ne els recursos.

No han estat capaços de donar-li, a Catalunya, un autogovern a l’altura de les seves necessitats. Era així de senzill, en el seu moment. Però fer-ho els hauria costat la poltrona. Espanya s’assenta ara en l’odi a Catalunya. No poden ni volen fer concessions. No pactaran ara un referèndum.

L’única esperança és que la UE aturi la brutalitat que caurà sobre la nostra classe política només d’apuntar cap a la DUI. Els resultats són un detall més, encara que s’hagi arribat a les xifres del 9-N, sota les botes de la repressió, ho fa tot més increïble. Catalunya no podrà oblidar mai això. És una data més en la història de les infàmies que ha hagut de patir el país des de fa tres segles. Tot es juga ara a escala europea. La UE no pot consentir dins els seus límits més repressió. Això la posa en perill a ella mateixa. Han de forçar l’Estat espanyol a acceptar que la nació catalana té dret a ser. Arribats fins aquí, no té sentit voler entendre’s amb qui ha estat capaç dels pitjors despropòsits.

Publicat a El Punt Avui

Opinió en 140 caràcters @rapmonoise: En Puerto Rico no hay luz, no hay agua, no hay comida, ahora no hay dinero, no hay ayudas pero Trump dice que "todo está bien".

@CristianGarrix_ : Piqué está a favor de ir a votar y del referéndum, pero no de la independencia. Cualquiera con un mínimo de neuronas lo puede entender.

@San_Tipatico: Si Bartomeu pide mediar en el conflicto catalán, no descarto que Gabriel Rufián acabe fichando por Ciudadanos.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Octubre 2017

lĂ­niaeixample.cat

11 |

| 12

Eixample

Cultura | Mostra antològica de Joan Ponç a la Pedrera

líniaeixample.cat

Octubre 2017

‘Joan Ponç. Diàbolo’. Aquest és el títol de la mostra antològica que la Pedrera acull fins al pròxim 4 de febrer dedicada al pintor Joan Ponç, un dels fundadors del grup d’avantguarda Dau al Set. La mostra, que reuneix un total de 150 peces provinents de diversos museus i col·leccions particulars, situa el pintor com un artista únic al marge dels grans corrents artístics del segle XX.

Les obres del parc de les Glòries començaran el mes de gener » Duraran un any i permetran la urbanització de diferents espais » Llum verda a licitar els nous túnels per 149 milions d’euros URBANISME4L’Ajuntament va anunciar el passat 26 de setembre que les obres del parc central i dels dos túnels de la plaça de les Glòries -les obres d’un d’aquests túnels estan aturades des del passat mes d’abril després que així ho decidís l’Ajuntament-, es posaran en marxa novament a partir del gener de l’any que ve.

Així doncs, pel que fa al parc batejat amb el nom de Canòpia Urbana, les obres començaran entre els carrers de la Independència i de Cartagena i permetran urbanitzar, entre altres, espais com l’anomenada gran clariana, una gran esplanada de gespa i usos polivalents; la rambla dels Encants, amb un passeig per vianants i bicicletes; un espai de jocs per als més petits; una zona ludicoesportiva per a joves, o una àrea per a gossos.

Està previst que aquestes obres acabin el gener del 2019.

Pas endavant per a l’interior d’illa de la Casa Macaya ESPAI URBÀ4L’Ajuntament ha convocat recentment el concurs per licitar les obres del projecte d’urbanització i obertura del pati interior d’illa de la Casa Macaya, l’edifici modernista de Puig i Cadafalch situat al número 108 del passeig de Sant Joan.

Les obres permetran que es pugui obrir un nou espai públic singular de gairebé 2.000 metres quadrats al veïnat. Un cop acabat, el nou interior d’illa

tindrà jardins, la part central pavimentada i un passatge on hi haurà diferents tipus d’arbres.

També hi haurà una zona de descans amb una pèrgola i una font.

Quan el nou espai estigui obert permetrà que la gent pugui gaudir de la visió de la façana posterior de la Casa Macaya. Per tirar endavant les obres l’Ajuntament ha arribat a un acord amb La Caixa, que és l’entitat titular de l’edifici.

De moment les obres del túnel continuen aturades. Foto: Ajuntament

Per la seva banda, la licitació dels dos túnels unidireccionals i independents per on circularà el trànsit de la Gran Via es farà pròximament, tal com es va aprovar inicialment durant la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. En aquest cas, està previst que les obres, que tin-

dran un pressupost de 149 milions d’euros, durin gairebé tres anys. Tal com ja va explicar l’Ajuntament, l’adjudicació es farà a través de lots “per garantir que cap empresa tingui control total dels treballs i assegurar el màxim repartiment de l’impacte econòmic”.

Imatge virtual del futur interior d’illa. Foto: Districte

Torna el Bicibarris MOBILITAT4L’Eixample celebrarà una nova edició del Bicibarris el pròxim 29 de setembre.

Enguany la temàtica d’aquesta activitat serà la qualitat de l’aire a la ciutat.

El Bicibarris és un programa de sortides en bicicleta pels barris que Biciclot i La Ciutat invisible organitzen cada tardor. Es tracta de sortides guiades que busquen apropar els seus participants a diferents realitats socials, culturals i històriques dels

barris segons un eix temàtic que es tria cada any. Són adequades per a fer amb família sempre que tots els membres que vagin pedalant tinguin un domini suficient de la bicicleta per anar en grup amb el suport d’un tècnic.

Així doncs, l’objectiu de la trobada d’aquest any serà recordar a tothom la importància de la qualitat de l’aire en una ciutat i com la planificació urbanística incideix en la salut dels seus habitants.

De fet, l’Eixample és una de les zones de les ciutats amb una contaminació més gran.

Durant la jornada, els participants podran, gràcies al tècnic que liderarà l’activitat, conèixer quina és la qualitat de l’aire, les mesures que s’estan prenent i quines són les expectatives futures per tal de transformar unes xifres de contaminació ambiental que ara mateix són potencialment perilloses per a la salut dels ciutadans.

Eixample

Octubre 2017

L’Esquerra de l’Eixample diu adéu a la seva Festa Major CELEBRACIÓ4L’Esquerra de l’Eixample va celebrar entre els passats 29 de setembre i 8 d’octubre una nova edició de la seva Festa Major. Enguany la celebració va tenir un nou escenari, la Model.

Va ser precisament al pati de la Model on el cantautor Joan Isaac va pronunciar el primer dia de la Festa Major el pregó. Durant el seu discurs, Isaac va reivindicar que “la cultura és fonamental en la construcció d’una societat lliure de presons”. Una cultura, segons el cantautor, que “és la millor arma que tenim els humans per acabar amb les desigualtats socials i econòmiques en aquest món lleig i brut”. Durant el seu parlament, Isaac també va fer una petició a l’alcaldessa Colau. Li va demanar que faci d’aquest espai “un santuari de la cultura, un lloc on les generacions que han de venir no oblidin mai el que va ser i el que va passar”. Després del pregó Isaac va oferir un concert al mateix pati de la Model, on també van tocar el grup De soca-rel de Ballets de Catalunya.

Durant el primer cap de setmana de la Festa Major els jardins de Rosa Deulofeu van acollir jocs infantils, concursos de dibuix infantil i juvenil i una exhibició de

El pati de la Model ha estat escenari de la Festa Major. Foto: Districte

sardanes, a més de la Mostra de comerç associat a l’eix Nou eixample i una paellada popular.

D’altra banda, els jardins de Montserrat van ser l’escenari del teatre infantil en anglès i el concert jove.

Entre setmana el protagonisme va ser per al projecte Radars, per a la conferència sobre el paper de les dones en la conquesta d’Amèrica o la passejada per recuperar la memòria històrica del barri, entre d’altres.

Per últim, durant darrer cap de setmana els veïns del barri van poder gaudir de la bicicletada fa-

miliar del Camí Amic, la II Fira d’Economia social i solidària, el safari fotogràfic d’street art, un espectacle de circ als jardins d’Ermessenda de Carcassona, els correfocs infantil i adult, la cercavila de gegants i gegantons i el mercat del pagès.

DIBUIXANT DE LUXE A banda de Joan Isaac, un altre dels noms destacats d’aquesta Festa Major ha estat el del dibuixant Azagra, conegut per les seves vinyetes a ‘El Jueves’, que va ser l’encarregat de dibuixar el cartell de la festa.

líniaeixample.cat

13 |

Denuncien que els veïns no tenen espai al carrer Parlament QUEIXA4La plataforma Fem Sant Antoni ha publicat recentment un nou ‘mapa de la gentrificació’, tal com ja han fet amb els pisos turístics que hi ha al barri, que en aquest cas comptabilitza la xifra de bars i restaurants que hi ha al carrer Parlament i el seu voltant. Ho han fet, asseguren, per denunciar que els veïns d’aquesta zona “s’estan quedant sense espai per viure, per comprar, per compartir i fer xarxa”.

Aquesta plataforma veïnal ha comptabilitzat que al tram del carrer on hi ha les cantonades amb Comte Borrell, Viladomat i Calàbria hi ha 46 bars i restaurants. Una realitat que, des de Fem Sant Antoni, consideren que ha convertit aquesta zona en “un parc temàtic de bars, ver-

muteries, restaurants i cafeteries ‘cuquis’”. Uns establiments que “comporten sorolls, sortides de fums, terrasses que envaeixen l’espai comú i ens dificulten el pas”, afegeixen.

DENUNCIEN OBRES IL·LEGALS Fem Sant Antoni, com ja havia fet anteriorment, també insisteix a denunciar “les obres il·legals de La Molanta”, un nou restaurant que s’està fent al mateix carrer.

De fet, la plataforma ha denunciat el que considera que són unes obres il·legals a l’Ajuntament i la Guàrdia Urbana.

D’altra banda, el cap de setmana del 7 i 8 d’octubre el carrer va estar tallat a causa dels treballs d’asfaltat per millorar l’estat de la calçada.

| 14

líniaeixample.cat

Ciutat

Octubre 2017

A l’esquerra, una imatge de la presentació de les noves mesures, que tenen com a objectiu reduir la contaminació que provoquen els cotxes. Fotos: Generalitat i Arxiu

Setge al cotxe contaminant » Un de cada cinc cotxes de Barcelona no podrà circular per les rondes en episodis de contaminació » La mesura, fixa a partir del 2019, afectarà entre 10.000 i 15.000 vehicles de l’àrea metropolitana MOBILITAT4La contaminació és un dels grans problemes que Barcelona i la seva àrea metropolitana pateixen. La seva principal causa és el trànsit de vehicles, al qual ara es vol posar fre. I és que, per solucionar o mitigar el problema, el primer que cal fer és atacar les seves arrels. Serà a partir d’aquest desembre quan es posaran en marxa les primeres restriccions als vehicles, principalment cotxes, més contaminants quan hi hagi episodis de contaminació. La restricció serà permanent a partir del 2019.

I què significa exactament això? La xifra d’afectats es va concretar fa uns dies per part del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; la directora del Servei Català de Trànsit (SCT), Eugenia Doménech; la regidora de Mobilitat de l’Ajuntament de Bar-

celona, Mercedes Vidal; i el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Poveda. Hi haurà 130.000 vehicles que no podran circular per les rondes de Barcelona, una xifra que equival al 20% del parc que hi circula diàriament. Aquests 130.000 vehicles són els que no tenen l’etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT), segons ha quedat recollit en un estudi presentat pel RACC, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i Barcelona Regional.

En el cas de l’àrea metropolitana, els afectats per les restriccions no seran tots els vehicles que no portin el distintiu, sinó tots els turismes matriculats abans del 1997 i les furgonetes d’abans de l’octubre del 1994. En aquest cas, la prohibició afectarà entre 10.000

i 15.000 vehicles dels quals hi circulen habitualment.

MÉS TRANSPORT PÚBLIC Aquesta aposta per la reducció de la circulació dels vehicles contaminants anirà acompanyada d’un reforç del transport públic. Durant la presentació de les mesures, el conseller Rull va afirmar que l’objectiu és “treure 130.000 vehicles privats de l’àrea formada pels 40 municipis de l’entorn de Barcelona inclosos dins la Zona de Protecció Especial de l’Ambient Atmosfèric, un 10% dels que circulen habitualment, i captar entre 175.000 i 350.000 nous viatges en transport públic”. Segons Rull, la idea “és propiciar un canvi d’hàbits”, cosa que farà que els dies d’episodis de contaminació es doni “una bona oferta de transport públic”. Aquesta oferta es con-

cretarà en un reforç del metro en hores punta que farà que tota la xarxa tingui una freqüència de pas al voltant dels 3 minuts. En el cas dels busos es reforçaran els corredors amb més demanda amb més de 50 busos addicionals.

“NO ÉS SUFICIENT” Per la seva banda, des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire consideren que aquestes mesures no són suficients i que en fan falta “d’estructurals”. En declaracions a aquesta publicació, la portaveu de la plataforma, Maria Garcia, afirma que la limitació del trànsit que proposen la Generalitat i l’AMB “està bé si mirem l’àrea escollida” però afegeix que no servirà “per resoldre el problema estructural que tenim”. De fet, Garcia no entén per què les mesures anunciades no s’apli-

quen des d’ara mateix i recorda que “d’episodis contaminants, que són un problema puntual, aquí en tenim molt pocs”.

Un altre punt que la Plataforma per la Qualitat de l’Aire considera que la mesura presentada no contempla és el fet que la restricció a partir del 2019 “no tindrà gaire efecte perquè els vehicles de més de 20 anys no són part del parc circulant, que és el que s’ha de reduir”. A més, aquests vehicles, afegeix la portaveu, “són de benzina, i això vol dir que no elimines el diòxid de nitrogen, que és el problema més greu i majoritàriament ve dels dièsel”. Per últim, Garcia considera que a Barcelona i a la seva primera corona “hi ha un bon sistema de transport públic que permetria absorbir més demanda, tot i que s’ha de fer més eficient la xarxa de busos”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Octubre 2017

lĂ­niaeixample.cat

15 |

| 16

líniaeixample.cat

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Octubre 2017

veïns en línia

El turisme que no convenç El moviment veïnal ‘celebra’ el Dia Internacional del Turisme amb una nova crítica al sector TURISME/ El passat dia 27 de setembre es va celebrar el Dia internacional del Turisme i l’Associació de Barris per a un Turisme Sostenible (ABTS) s’hi va afegir amb una nova crítica al sector.

En un comunicat, l’entitat torna a apuntar algunes de les raons per les quals, com ja ha fet reiteradament, critica les conseqüències negatives del model turístic actual de la ciutat. L’ABTS esmenta aspectes com “l’expulsió del veïnat, la precarització del mercat laboral, la substitució del comerç d’ús quotidià per negocis turístics inútils per a la vida quotidiana, la massificació de la xarxa de transports, la contaminació de l’aire o el trencament de la ciutat com a lloc de vida”, entre altres, per demanar canvis al sector.

Malgrat això, l’Assemblea es felicita perquè considera que la ciutat ha avançat molt “en termes de percepció social” sobre el turisme (de fet, és la primera preocupació per als veïns de la ciutat, segons el darrer Baròmetre BCN impulsat per l’Ajuntament). L’ABTS considera que els barcelonins estan deixant de percebre el turisme com “el conte de fades explicat pels lobbies” i que comencen a veure’l com “el relat de terror que expliquem les persones que patim la pressió que arriba fins a l’expulsió.”

L’ABTS apunta que, malgrat aquest canvi, any rere any se superen els rècords d’afluència de turistes i que aquesta tendència no ha canviat després de l’atemptat que va patir la ciutat el passat 17 d’agost.

De fet, l’Assemblea va més enllà i critica que “lobbies i administracions aprofiten un fet

‘La Natàlia es queda’: un nou capítol de la lluita contra l’especulació HABITATGE/ Al número 19 del carrer de la Princesa, al cor del Gòtic, s’està lliurant una batalla desigual. La Natàlia, una veïna del bloc, es resisteix a marxar de casa seva malgrat les pressions que Socimi OPTIMUM Re Spain, una empresa que ha comprat la resta d’habitatges de l’edifici, està duent a terme contra ella, segons denuncia.

De fet, la Natàlia té un judici obert contra aquesta companyia per assetjament immobiliari i el passat dia 20 de setembre es va celebrar una de les vistes als tribunals. La Natàlia té el suport de l’entitat Resistim al Gòtic, que també s’encarrega de denunciar aquest cas i de fer públiques les lluites que duen a terme al barri per evitar que es generin més situacions com aquesta.

“Es tracta d’una empresa que forma part d’un fons d’inversió que no paga l’impost de societats”, expliquen des de Resistim al Gòtic. “Aquestes condicions fiscals favorables, que tenen gràcies als governs de Zapatero i de Rajoy, fan que comprin finques senceres i que utilitzin pràctiques d’assetjament immobiliari per fer fora els veïns que hi viuen”, denuncien.

El cas de la Natàlia, però, no és aïllat. De fet, la plataforma assegura que, ara mateix, al districte de Ciutat Vella saben que com a mínim 11 edificis estan en la mateixa situació, i que a la resta de la ciutat n’hi ha un mínim de cinc.

Una imatge del bloc on viu la Natàlia. Foto: Google Maps

tan lamentable per destinar encara més fons públics a la promoció del turisme”.

Tot i aquestes males sensacions, l’ABTS acaba el seu text anunciant que reivindicacions com les seves comencen a ser habituals en altres territoris. De fet, l’Assemblea recorda que a les Illes Balears es va celebrar una manifestació anomenada #FinsAquíHemArribat i que el Comitato No Grandi Navi de Venècia també ha celebrat les Jornades per la Defensa dels Territoris Europeus. A més, explica que va participar en diferents activitats a finals de setembre a ciutats com Sant Sebastià i Lisboa i acaba anunciant que ja s’està treballant en la creació d’una xarxa de ciutats europees per poder fer “un discurs crític amb la indústria turística a escala internacional”. Palma, Venècia, València, Lisboa, Madrid, Roma o Sant Sebastià són algunes de les ciutats que l’integraran.

PISOS TURÍSTICS I és que una de les derivades del turisme és la proliferació de pisos turístics a la ciutat, especialment significativa en els districtes més cèntrics. Per tractar aquesta qüestió, el passat 18 de setembre la FAVB es va reunir amb l’alcaldessa Ada Colau i amb els regidors Gala Pin i Josep Maria Montaner.

En la trobada, la federació va reclamar a l’equip de govern més esforços per controlar aquests pisos amb reforç de la inspecció i que es reguli la retirada de llicència en cas d’acumulació de sancions. També es van tractar temes com els narcopisos i la municipalització d’alguns serveis públics.

El moviment veïnal plora la mort de Rai Ferrer CONDOL/ Adéu a un referent. El passat dimecres 13 de setembre es va conèixer la mort de l’il·lustrador i periodista Rai Ferrer, de 75 anys. Nascut a Burgos, però establert a la ciutat des de ben petit, Ferrer va ser un dels fundadors del col·lectiu Onomatopeya i col·laborador de Carrer, la revista de la FAVB, des dels seus inicis. La federació ha volgut recordar algunes de les portades mítiques que van sortir de la mà de Ferrer, com les dedicades a Josep M. Huertas Claveria, José Agustín Goytisolo, Ferrer i Guàrdia i la Setmana Tràgica o el mercat del Born.

Ferrer també va dirigir la revista juvenil Strong i va ser l’encarregat de descobrir al públic català personatges com Lucky Luke, els Barrufets, Spirou o Jano i Pirluit, entre molts altres.

Ferrer, a l’esquerra, en una imatge d’arxiu. Foto: FAVB

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Octubre 2017

líniaeixample.cat

17 |

veïns en línia

La FAVB s’afegeix a l’aturada general del 3-O i denuncia la repressió policial

Les Corts recorda les represaliades pel franquisme MEMÒRIA HISTÒRICA/ El passat dijous dia 5, el Grup Promotor Futur Monument Presó de Dones de les Corts va dur a terme una nova concentració, que va formar part del calendari d’actes de la Festa Major de les Corts, per recordar les dones represaliades pel franquisme que van ser al penal.

La Presó Provincial de Dones cortsenca ocupava el solar on ara hi ha el Corte Inglés i va funcionar com a presidi entre els anys 1939 i 1955. L'acció volia recuperar part de la memòria de les presoneres, denunciar les condicions en les quals vivien i reivindicar la construcció d’un espai d’homenatge digne.

Una mostra per recordar el Turó de la Font de la Guatlla REFERÈNDUM/ La FAVB i les seves treballadores i treballadors es van adherir a la jornada d'aturada general convocada per diverses entitats el passat dimarts 3 d'octubre, “en protesta i rotunda condemna per la brutal repressió policial exercida sobre gent totalment indefensa amb què el govern central va respondre a la convocatòria de la consulta de l’1 d'octubre”.

En un comunicat públic, la federació assegura que els va causar “profunda indignació la violència emprada sobre una població civil que, al llarg de la jornada –del referèndum de l’1 d’octubre–, es va mostrar en tot

moment cívica i pacífica”, afegint que els va “repugnar especialment la desfermada gratuïtament contra col·lectius vulnerables de gent gran i joves”.

Davant d’això, des de la FAVB “aplaudeixen l'actitud amb què va actuar una ciutadania que, des de tots i cada un dels barris de Barcelona, va resistir de manera pacífica i exemplar l'assalt dels cossos de seguretat de l’Estat als centres educatius per impedir les votacions”.

Per tot plegat, i “des d’una enorme tristesa per la gravetat dels fets”, la FAVB fa “una nova crida a la resolució del conflicte polític per la via del diàleg”.

“Exigim política davant l’absoluta manca de resposta política per part del govern del PP”, lamenten. És per això que la federació va animar el moviment veïnal a implicar-se en la jornada de protesta del 3 d’octubre, participant tant en les aturades com en la concentració convocada a les 18h a plaça Universitat.

Una concentració que, en aquest últim cas, va ser tot un èxit i va fer que la plaça Universitat quedés petita. De fet, mitja hora abans de les sis de la tarda ja era difícil circular per la plaça i pels carrers adjacents.

El moment àlgid va ser la lec-

tura del manifest que la Taula per la democràcia va preparar per denunciar les vulneracions de drets durant les actuacions policials de diumenge passat.

“Fem una crida al conjunt de forces polítiques i socials de l’Estat espanyol i d’Europa perquè facin tot allò que sigui necessari per garantir els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania de Catalunya. Sortim al carrer, donem una resposta pacífica, contundent i democràtica. No tolerarem cap més agressió”, clamava un manifest que va acabar amb el crit de “Som gent de pau”.

L’acte es va celebrar de manera cívica, pacífica i molt festiva.

Prop d’un milió i mig de persones gaudeixen de “la Mercè dels barris” CELEBRACIÓ/ La Mercè del 2017 ja forma part dels llibres d’història. El passat dilluns 25 de setembre es va posar el punt final a quatre dies de celebració que van fer que prop d’un milió i mig de persones gaudissin de tots els actes d’homenatge a una de les patrones de la ciutat en una festa que, des de l’Ajuntament, han qualificat de “la Mercè dels barris”.

En aquest sentit, el consistori també explica que enguany ha crescut el nombre de gent que ha assistit a alguns dels espectacles que es duien a terme fora dels escenaris més cèntrics. Nou Barris, SantsMontjuïc, Sant Andreu o Sant Martí són quatre exemples de districtes que han vist com barcelonins i visitants gaudien de la celebració als seus carrers i places. El ti-

nent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, va assegurar que “la descentralització suposa un cost més elevat, però té uns objectius culturals i socials que fan que l’esforç valgui la pena”.

MÚSICA I REYKJAVÍK Com no podia ser d’una altra manera, la música va ser una de les grans protagonistes de la Mercè. Les actuacions de Txarango, Manel, Búhos, Mishima o Joan Miquel Oliver van ser seguides massivament, igual que els actes tradicionals, com la Cavalcada, el Correfoc o el Piromusical.

Enguany, la ciutat convidada va ser Reykjavík, que va fer que artistes i músics de la capital islandesa compartissin uns dies amb els veïns i les veïnes de la ciutat.

EXPOSICIÓ/ El passat dissabte dia 7 es va fer la inauguració de l'exposició que el fotògraf Josep Salip ha fet sobre els veïns i les veïnes del barri del Turó de la Font de la Guatlla. La mostra forma part de la campanya #SalvemElTuró posada en marxa per l'Associació d'Afectats pel PERI del Turó de la Font de la Guatlla.

Salip, molt vinculat a moviments socials del districte de Sants-Montjuïc, ha fet una sèrie de 35 fotografies en clau de denúncia de la situació que viu el barri.

Són fotografies en blanc i negre plenes de dramatisme i senzillesa, dues de les principals característiques del barri.

Tot a punt per celebrar el quart Volt Oligotòxic MEDI AMBIENT/ Arriba la quarta edició del Volt Oligotòxic. La trobada d’aquest any es durà a terme entre els dies 13 i 15 d’aquest mes.

Sota el lema Recuperem el control de l'Energia, aquestes jornades volen visibilitzar algunes de les lluites que s'estan duent a terme arreu del territori en la línia de la recuperació del control públic i ciutadà de l'energia, a més d'aprendre de les organitzacions i plataformes establint espais de comunicació i aprenentatge mutu. El Volt començarà a la ciutat i passarà per Girona, Navàs, Sallent i arribarà a la seva fi a la Vall Fosca, al Pallars Sobirà.

| 18

Comerç

Aniversari | La Llibreria Antinous celebra 20 anys

líniaeixample.cat

Octubre 2017

Va néixer el 1997 a Ciutat Vella, però des de fa un any està establerta a l’Eixample, en concret al carrer de Casanova, número 72. Es tracta de la Llibreria Antinous, que celebra enguany 20 anys com a centre de referència del moviment LGBTI. Tot i que compta amb les darreres propostes editorials, posa èmfasi en temàtiques com la transsexualitat o la bisexualitat.

El Mercat Tradicional Català de l’Eix Sagrada Família, a punt » La fira es farà a Provença el cap de setmana del 14 i 15 d’octubre » Hi participen unes 130 botigues i hi haurà un carrusel ecològic FIRA4Ja ho tenen gairebé tot a punt. L’Eix Sagrada Família està ultimant els detalls del seu quinzè Mercat Tradicional Català, que tindrà lloc el cap de setmana del 14 i 15 d’octubre.

La ja consolidada fira de l’associació aposta per la continuïtat i enguany organitzarà les mateixes activitats que l’any passat. En aquest sentit, des de l’eix auguren una participació del voltant de 130 botigues –encara estan tancant el nombre definitiu– que oferiran els seus productes als visitants.

Pel que fa a la ubicació de la fira, aquesta seguirà celebrantse al carrer Provença, entre Marina i Castillejos. L’associació ha tornat a intentar enguany que la mostra s’ampliés fins a la plaça Gaudí, però no ho han aconseguit. Tanmateix, les expectatives dels comerciants són bones i esperen que els veïns i veïnes els visitants que vinguin

El Mercat Tradicional és una fira consolidada. Foto: Eix Sagrada Família

de fora del barri responguin a la cita comercial.

A banda de l’aspecte comercial, la fira comptarà amb un escenari on es faran actuacions diverses que amenitzaran la jornada. Seguint amb aquesta línia, els comerciants volen que la mostra sigui molt familiar.

PROMOCIÓ4Ja és tot a punt per a la celebració del vuitè Mercat de Mercats, una cita que se celebra als peus de la Catedral i que mostra el bo i millor dels productes que venen els paradistes dels mercats barcelonins.

En aquest sentit, la principal novetat d’enguany és la presència més gran dels productes frescos i la promoció dels mercats com a espais que tenen cura de les matèries primeres. D’aquesta manera, les 21 parades de diferents mercats municipals oferiran una selecció dels seus pro-

ductes i també, com en anteriors ocasions, hi haurà una mostra dels productors catalans.

Els paradistes, al seu torn, podran esvair dubtes amb els seus clients en un espai dedicat especialment a la interacció entre ells. En aquesta línia, el Mercat de Mercats estrena l’espai El Celler del Mercat, on es podrà degustar una representació dels millors vins i caves.

A més, hi participaran una quinzena de restaurants que oferiran 32 degustacions al voltant d’una barra central.

Els Encants Nous celebren la seva primera Fira Vintage

Una de les atraccions de la mostra serà el carrusel ecològic, un enginy que es mou gràcies a una persona que pedala al mig, sense haver de recórrer a l’electricitat o als combustibles.

Per altra banda, a la fira també hi haurà mostres de diversos oficis antics.

La Fira del Llibre Antic omple el Passeig de Gràcia

MERCAT4La Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern va ocupar les dues voreres del Passeig de Gràcia des del 22 de setembre fins al 8 d’octubre. Organitzada pel Gremi de Llibretes de Vell de Catalunya, hi van participar llibreries no només barcelonines i catalanes, sinó que també d’estatals.

La fira es va organitzar en el marc de les Festes de la Mercè i va ser una bona ocasió per tro-

El Mercat de Mercats aposta pels productes frescos

bar aquell llibre o document que no es troba enlloc.

A la fira es podien trobar des d’exemplars de llibres de fa molts anys fins a exemplars de diaris de dècades enrere, a més d’obres actuals. Tot plegat, a un preu assequible.

Durant les dues setmanes que va estar oberta, els milers de visitants van poder gaudir del Passeig de Gràcia des d’una altra perspectiva.

MOSTRA4L’Eix comercial Encants Nous va celebrar el passat dissabte dia 7 la primera edició de la seva Fira Vintage. Segons expliquen fonts de l’associació, l’esdeveniment va ser tot un èxit de visitants.

Era el primer any que Encants Nous celebrava una fira amb una temàtica concreta. L’elecció d’un rerefons per a la fira de productes antics té a veure amb la proliferació de botigues d’aquest tipus a Encants Nous.

“La temàtica de la fira ens en-

caixava molt bé”, argumenten en aquest sentit des de l’associació.

A la fira es van poder trobar articles vintage, d’aquells que no se’n troben a cap altra botiga i que encara mantenen un encant i atractiu important. En aquesta línia també s’hi van fer demostracions d’oficis antics, com ara bufadors de vidre.

Per altra banda, Encants Nous està preparant la castanyada i Halloween amb una activitat, el ‘Truc o Tracte’, que se celebrarà el dia 31 d’octubre.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Octubre 2017

lĂ­niaeixample.cat

19 |

| 20

lĂ­niaeixample.cat

Octubre 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

21 |

Esports

Atletisme | La ciutat viu el compte enrere per al Correbarri

líniaeixample.cat

Octubre 2017

El sisè correbarri ja és a tocar. El pròxim diumenge dia 15 els atletes de la ciutat tornaran a calçar-se les sabatilles per disputar la sisena edició del Correbarri, que farà que els 10 districtes de la ciutat competeixin entre ells. Les inscripcions per a la prova es tancaran el pròxim dimarts 10. L’empresari Enric Crous serà enguany el padrí de l’Eixample.

El CFS Eixample comença la lliga amb un ple de victòries » Després de dues jornades, sis equips comparteixen el primer lloc » El sènior masculí va perdre en l’estrena a la competició domèstica FUTBOL SALA4La temporada passada va acabar amb bones sensacions i aquesta que tot just acaba de començar va pel mateix camí. El primer equip femení del CFS Eixample ha començat el curs guanyant els dos primers partits (9-1 al pavelló de Santa Isabel contra el San Vicente Hércules i 1-3 contra l’FS Sabadell Femení) i és un dels sis equips de que han sumat sis punts de sis (el goal average fa que les roig-i-negres ocupin la segona posició).

Les de l’Eixample afrontaran tres partits abans que s’acabi aquest mes, dels quals dos seran exàmens de nivell per comprovar quines són les aspiracions reals de l’equip. El pròxim dia 14 l’equip viatjarà a la pista del quart classificat, el Xaloc Alacant FS. Una setmana després, l’equip rebrà la visita d’un dels conjunts que millor ha començat la lliga, el Castelldefels, i aquesta marató de partits complicats s’acabarà el

dia 28 a Vallirana. El primer partit del mes de novembre serà a casa, el dia 11 contra l’Esparreguera.

MAL DEBUT DEL MASCULÍ Les dues victòries de les noies són la cara, mentre que el debut del primer equip masculí a la Divisió d’honor és un partit que cal oblidar com més aviat millor. El conjunt de Jaume Brunet va perdre contra l’Alheña de l’Hospitalet

L’FC Esquerra de l’Eixample completa un bon inici de curs FUTBOL4Quatre victòries i només una derrota. L’FC l’Esquerra de l’Eixample continua amb la seva bona dinàmica de resultats en el tram inicial de la competició. Tot i que el conjunt blanc té un partit menys que els seus rivals directes (el recuperarà el pròxim dijous 12, visitant el camp de l’Atlètic Ibèria), una victòria al barri de la Marina col·locaria als de José María Soldevila al capdamunt de la classificació, empatat amb els colíders, el Pubilla Casas i el CF Terlenka (tot i que difícilment se situaria al capdamunt de la classificació, ja que els

hospitalencs tenen una diferència de gols molt superior).

A banda d’aquest partit contra l’equip santsenc, el dia 14 l’equip tornarà a jugar a domicili, a Viladecans contra la UDS Montserratina, rebrà la visita del CF Ciudad Cooperativa de Sant Boi el dia 22 a l’Escola Industrial, tancarà el mes d’octubre amb un derbi contra el filial del CE Canyelles i començarà el calendari del novembre a casa, rebent la visita del CD Almeda.

Cap d’aquests equips està entre els sis millors conjunts del grup 6 de Tercera Catalana.

(1-6) en un partit que van començar guanyant amb un gol de Martínez. A partir del minut 6 de partit, però, la pólvora dels eixamplencs es va mullar i, tot i que van arribar amb opcions fins al minut 33, els primers punts van volar del pavelló de Santa Isabel.

Els pròxims reptes de l’equip seran dos desplaçaments seguits (Santpedor i la Palma), la visita del Màgic Sants i un viatge a la pista de Tibu-ron de Castelldefels.

El CB Roser encara no guanya BÀSQUET4El repte de pujar de categoria és molt exigent i el CB Roser ho està vivint en primera persona. De fet, els homes de Juan Hereza són l’únic equip del grup C-A de la lliga EBA que han perdut els tres partits que s’han disputat fins ara (tot i que hi ha alguns conjunts que encara tenen partits ajornats).

Els vermells van encetar el curs perdent a la pista de l’UBSA de Sant Adrià el passat 23 de setembre (83-69) i tampoc van

poder estrenar el seu compte de victòries el dia 30 de setembre en l’estrena al Llars Mundet contra l’Aracena de Collblanc (62-74). El darrer partit va ser quan el Roser va tenir més opcions de guanyar, a la pista del CB Tarragona, però en els darrers minuts el matx es va decantar a favor del conjunt del Serrallo (73-67).

Els d’Hereza tindran la possibilitat d’estrenar el seu marcador de victòries el pròxim dia

14 a casa contra un dels equips que, malgrat ser candidat a l’ascens el curs passat, també ha començat amb mal peu, el CB Quart gironí. La visita a la pista del BBA de Castelldefels i el partit al Llars Mundet contra el Vive El Masnou seran les dues darreres visites del conjunt vermell en aquest mes, mentre que el novembre començarà amb un desplaçament a la capital del Maresme, a la pista del Mataró Boet, el dissabte 4.

| 22

líniaeixample.cat

AGENDA MENSUAL

Agenda

Octubre 2017

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

DIMARTS 17 D’OCTUBRE 19:30 La promesa és la tercera obra conjunta de Marcus Vetter i Karin Steinberger. Parla del brutal assassinat de Nancy i Dereck Haysom el 1985. / Centre Cultural La Casa Elizalde.

‘The Hole Zero’, humor irreverent i acrobàcies Dissabte 28 d’octubre a les 19:30

TALLERS

Tot a punt per començar un curs de pastisseria creativa A partir del 17 d’octubre a les 16:00

El dilluns dia 17 arrencarà un taller de pastisseria creativa que s’allargarà fins a la segona setmana del mes de desembre. Cal inscripció prèvia. / Centre Cívic Ateneu Fort Pienc.

TOTS ELS DIMARTS 10:00 Des del passat dia 4 i fins a la segona setmana de desembre està en marxa un taller de conversa en alemany per a persones que tinguin un domini bàsic d’aquesta llengua. / Centre Cívic Sagrada Família.

La irreverència i allò políticament incorrecte són les banderes de The Hole Zero, la preqüel·la dels dos espectacles de la factoria de The Hole. / Teatre Coliseum.

DES DEL 24 D’OCTUBRE 17:30 eBiblio Catalunya és un servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya quefa possibliet el préstec de continguts digitals a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques. / Biblioteca Sagrada Família.

EXPOSICIONS

FINS AL 15 D’OCTUBRE Matí-Tarda David Bowie is... és una de les exposicions de l’any, una recopilació internacional sobre la icona del pop que analitza com el seu estil també ha influenciat altres artistes. / Museu del Disseny de Barcelona.

TOT EL MES Matí-Tarda Sentir la vida és una retrospectiva del navarrès Mario Gómez amb un recull d’imatges en blanc i negre que il·lustren la seva visió i passió per la fotografia durant 40 anys. / Espai de Fotografia Francesc Català-Roca.

INFANTIL ‘Els Barrufets en Viu’ arriben al teatre Tívoli De l’1 al 5 de novembre

Els personatges diminuts i blaus més coneguts del món aterraran al districte per presentar el show Els Barrufets en Viu. / Teatre Tívoli.

ESPORTS DISSABTE 28 D’OCTUBRE 16:30 Partit de bàsquet corresponent a la sisena jornada del grup C-A de la lliga EBA entre el CB Roser i el Vive El Masnou. / Complex Esportiu Llars Mundet.

El CFS Eixample rep la visita del Castelldefels Dissabte 21 d’octubre a les 16:30

DIMECRES 11 D’OCTUBRE 17:30 Dissenya la teva biblioteca serà el nom de la pròxima activitat del cicle Lletra petita, Tallers de descoberta que combinarà el disseny amb cartró i la creativitat. Activitat gratuïta. / Biblioteca Fort Pienc.

DIJOUS 19 D’OCTUBRE 18:00 Marta Gorchs serà l’encarregada de coordinar la narració Contes a la mà pensada per a nens i nenes d’entre 2 i 4 anys. / Biblioteca Esquerra de l’Eixample.

Partit de futbol sala corresponent a la quarta jornada de Segona divisió entre els CFS Eixample i l’FS Castelldefels. / Pavelló de Santa Isabel.

Pàgines especials

Octubre 2017

23 |

líniaeixample.cat

Eixample Una jornada democràtica històrica a l'Eixample El diumenge 1 d’octubre Catalunya va viure una jornada històrica amb la celebració d’un referèndum que, malgrat els impediments del govern espanyol, es va poder dur a terme gràcies a la mobilització de milers de ciutadans i ciutadanes.

Moltes hores abans de l’obertura dels centres electorals, la gent va començar a donar mostres de què era capaç de fer per tal de defensar la voluntat d’un país.

Al districte de l’Eixample, des de divendres, diverses escoles i instituts van iniciar un seguit d’activitats per tal de mantenir les portes dels centres obertes i impedir així que la policia pogués precintar-los. Molta gent va passar-hi la nit i diumenge a les 5 de la matinada ja eren moltíssimes les persones concentrades a les portes del centres, persones il·lusionades que veien a tocar el somni de poder expressar la seva voluntat a les urnes.

Unes hores després, però, les forces policials van actuar i ens van deixar les imatges tristes i esgarrifoses

Tània Rafí Consellera de Districte d’ERC a l’Eixample

que tots hem pogut veure. A l’Eixample, 2 centres van patir intervencions policial: l’Escola Ramon Llull i l’Institut Jaume Balmes, d’on els agents de la Policia Nacional es van endur les urnes a la força.

Amb tot, ens hem de felicitar per haver aconseguit que, malgrat l’acció policial, a l’Eixample hi hagués una gran participació i una gran mostra de civisme i seny per part dels eixamplencs i les eixamplenques.

Des d’ERC Eixample condemnen enèrgicament les càrregues policials de l’1 d’octubre i donem tot el nostre suport als 2 centres del nostre districte afectats (l’Escola Ramon Llull i l’Institut Jaume Balmes), així com a tots els veïns i veïnes que van patir la repressió policial i que van veure com es coartava la seva llibertat d’expressió.

Desitgem que mai més haguem de patir un atac com el de diumenge i mostrem la màxima confiança en els nostres dirigents per tal que aviat puguem assolir una República Catalana on es respectin els drets dels seus ciutadans i ciutadanes.

Després del referèndum, ens hem guanyat el dret a ser una República El passat diumenge 1 d’octubre més de 446.000 barcelonins i barcelonines van votar al referèndum sobre la independència de Catalunya. Això suposa pràcticament un 40% de participació, una xifra històrica tenint en compte la repressió policial viscuda durant tota la jornada. Al conjunt del país, més de 2’2 milions de persones van dipositar el seu vot a l’urna, i es calcula que 770.000 persones més que volien participarhi no van poder fer-ho.

En una jornada històrica de reivindicació dels valors democràtics i les llibertats col·lectives, la resposta per part de l’Estat espanyol va ser l’acció policial. A Barcelona, 28 col·legis van ser atacats per la Policía Nacional amb un balanç de més de 300 persones ferides. Les imatges repressives van donar la volta al món i van provocar la condemna pública de bona part de l’opinió pública internacional, amb missatges en

contra de la violència exercida per l’Estat espanyol per aturar una jornada democràtica.

D’aquesta manera, el referèndum s’ha convertit també en una lluita per la democràcia. Una lluita que va tenir continuïtat els dies posteriors amb l’aturada general de país i homenatges ciutadans a les escoles atacades per la policia espanyola. Milers de persones tant al matí com a la tarda van saturar el centre de Barcelona per condemnar la repressió policial i refermar la seva aposta per la democràcia i la llibertat.

Divendres 6, mentrestant, el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una proposta conjunta d’ERC, PDecat i la CUP per tal que el govern municipal es posi al costat del país i treballi per donar resposta a la voluntat de la ciutadania expressada l’1 d’octubre. El ple, a més, va exigir la dimissió de Mariano Rajoy, Juan Ignacio Zoido i Enric Millo com a res-

esquerrabcn.cat/districtes

ponsables de la repressió contra els ciutadans. En aquest sentit, el republicà Alfred Bosch va demanar a Ada Colau que “trenqui el govern amb el PSC”, un partit que ha justificat la vio-

@ERC_Eixample

lència exercida per la policia. En tot aquest procés Catalunya s’ha guanyat el dret a ser una República, i ha actuat com un sol poble en defensa de la democràcia i la llibertat.

/ERC.eixample.oficial

| 24

líniaeixample.cat

Octubre 2017

Pròxima edició: 14 de novembre