Gracia 106

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

DRET A L’HABITATGE pàg 3

FESTA MAJOR pàg 10

El Sindicat de Llogaters es posa en marxa reclamant que es controlin els preus

El Bicentenari tindrà un cartell dissenyat per l’artista Teresa Calbó

líniagràcia barcelona

Publicació quinzenal

liniagracia.cat · 25/5/2017 · Núm. 106 · OJD-PGD: 13.147 exemplars quinzenals

El consistori ha tancat 37 pisos turístics il·legals des del 2016 Foto: Àngel Garreta

Ha ordenat la clausura de 150, tot i que de moment només n’ha pogut certificar menys d’una tercera part pàg 8 MANIFESTACIÓ pàg 8

Més de 300 veïns de Vallcarca demanen salvar el nucli antic del barri

COLLA REFERENT pàg 10

Els Castellers de la Vila de Gràcia celebren el seu 20è aniversari NOU CONFLICTE? pàg 8

El local ‘La Sucursal’ del Banc Expropiat pot ser desallotjat

Golejada i salvats L’Europa apallissa el Sabadell B (4-0) i seguirà a Tercera

COMERÇ pàg 12 pàg 14

Travessera i Casc Antic reprèn el concurs de Sant Pancraç

|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

25 maig 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

25 maig 2017

Reportatge

líniagràcia.cat

3|

El Casinet d’Hostrafrancs es va omplir per la presentació del sindicat i un centenar de persones van haver de seguir l’acte des del carrer. Fotos: Sindicat de Llogaters

Els llogaters ja tenen sindicat » El Sindicat de Llogaters es presenta demanant mesures legislatives “pel control dels preus de lloguer” » L’entitat recorda la vaga de lloguers del 1931 i diu que farà servir “tots els mitjans” per fer pressió Albert Ribas BARCELONA “A Barcelona som 200.000 famílies i, si ens organitzem, podem aconseguir un canvi històric. Hem dit prou”. Amb aquestes paraules es va presentar el dia 9 de maig davant dels mitjans de comunicació el Sindicat de Llogaters. Durant la presentació, un dels seus portaveus, Jaime Palomera, va afirmar que “si els propietaris sempre han estat organitzats, és hora que els llogaters també ho estiguem”. Tres dies més tard, el dia 12, es va celebrar l’acte públic de presentació al Casinet d’Hostafrancs, que es va omplir a vessar.

Feia mesos que la creació del Sindicat de Llogaters es gestava.

L’augment dels preus de lloguer a la ciutat no ha parat de créixer en els darrers temps. En l’últim any l’augment ha estat del 9% i a finals del 2016 el preu mitjà per llogar un

pis era de 801 euros. “Un de cada tres treballadors cobra menys de 843”, recorden des del sindicat en el seu manifest fundacional. Un manifest on es pot llegir que el naixement del sindicat té per objectiu “la defensa del dret a l’habitatge i un lloguer assequible, estable, segur i digne”. Al mateix temps, també es reivindica que es garanteixi “la funció social dels habitatges a través de la ferma protecció de l’ús residencial per sobre de l’ús econòmic o especulatiu de qualsevol tipus”.

CONTROL DE PREUS Una de les mesures que demana el Sindicat de Llogaters és “el desenvolupament de mesures legislatives pel control i la limitació dels preus del lloguer”. Tot i que l’Ajuntament també s’ha mostrat partidari d’aquesta mesura, i ha posat d’exemples les ciutats de París i Berlín, les competències en la matèria són estatals i el govern espanyol no està per la labor. De fet,

el ministre de Foment, Iñigo de la Serna, ho va descartar el passat mes d’abril durant una trobada que va tenir amb l’alcaldessa Colau.

I què ens pensen els experts d’aquesta proposta? Montse Pareja, professora d’Economia i investigadora de la Universitat de Barcelona i especialista en el mercat de lloguer, afirma que “el control de preus té, històricament, efectes negatius”, tot i que afegeix que “actualment podria tenir sentit en determinats barris, ja que el mercat no ho pot resoldre tot”. Pareja considera que la situació del mercat de lloguer a la ciutat s’explica per diversos factors, entre els quals hi ha “un mercat de lloguer històricament reduït” i una “manca d’habitatge social que cobreixi les necessitats de sostre de determinats col·lectius”, cosa que provoca que “aquesta funció l’hagi assumit el mercat de lloguer”.

Qui no veu gens bé aquesta opció és el president de la Cambra de la Propietat Urbana, Josep Ràfols.

“És poc eficient per solucionar els problemes. La situació de Berlín i París no té res a veure amb Barcelona. La primera és una ciutat subvencionada i amb molt de sòl i la segona té uns preus més alts que no admeten comparació amb Barcelona”, apunta Ràfols. Segons el president de la Cambra de la Propietat Urbana, el que és necessari és “fer créixer el parc de lloguer, però cal donar garanties als inversors”.

DESNONAMENTS INVISIBLES Durant la presentació als mitjans, els portaveus del Sindicat de Llogaters també van alertar del fenomen dels desnonaments invisibles que s’estan produint a causa de la finalització dels contractes de lloguer firmats el 2012.

“Només aquest any finalitzen 44.000 contractes a Barcelona”, van afirmar. Els desnonaments invisibles són els casos on es produeix un augment del lloguer per part del propietari i el llogater es

veu obligat a marxar de casa.

“Això provoca desplaçaments invisibles de població que no apareixen a les estadístiques”, va apuntar Lourdes García, una de les portaveus del sindicat.

Davant d’aquest panorama, des del Sindicat de Llogaters han decidit que mostraran una actitud combativa cap a les administracions. De fet, a la part final del manifest recorden la vaga de lloguers del 1931 com un exemple que “la defensa dels drets dels inquilins no és una experiència nova a casa nostra”. “Nosaltres farem servir tots els mitjans al nostre abast per pressionar les administracions i els propietaris que es lucren injustament. I tots els mitjans significa tots els mitjans”, va advertir Palomera durant l’estrena del sindicat. La resposta de la Cambra de la Propietat Urbana no es va fer esperar i, dos dies després, el seu gerent va advertir que “cal anar amb cura perquè als propietaris no se’ls pot atemorir”.

|4

líniagràcia.cat

25 maig 2017

Opinió

Un diari plural

Un diari participatiu

4’Antes que se rompa España...’

4Lliçons de democràcia

per Josep Piquer

per Jordi Lleal

Des que va començar l’actual revifalla de l’independentisme, el govern espanyol, del PP, i la caverna mediàtica de tots els colors l’han volguda presentar davant la seva clientela com una dèria dels polítics, que ens tenien entabanats a tots plegats, i que el poble per la seva innocència i ingenuïtat ho assumia com a cosa pròpia.

I que era en Mas el cap i cabdill que havia venut la moto a la classe política, el Maquiavel que movia els fils de tot plegat.

Decapitat el moviment (per cert, des de dintre i per la CUP), en haver-se quedat sense cap de turc hi han afegit exultants la descoberta del motiu amagat que era a l’origen d’aquesta malsana i esbojarrada aventura: tapar la corrupció dels governants, aquests corruptes que s’havien aprofitat del poder per lucrar els seus partits i les butxaques llurs.

Ara la bromera independentista es fondrà tota sola com la del sabó.

Que aquella gent ensarroni la seva clientela amb postveritats (se’n diu així, oi?) com aquestes és lamentable però se’n pot entendre el perquè. El que és preocupant, i molt, és que això estigui calant al pensament d’alguns dels nostres conciutadans, els d’aquesta banda.

Darrerament m’he trobat amb gent catalanista de pro, independentista militant, que t’etziba amb aires de protagonista, que hem estat nosaltres, el poble, qui ha tingut la iniciativa i qui ha empès el procés

i que els polítics (tots i especialment en Mas i companyia de Convergència) no han fet altra cosa que pujar al carro per no quedar descavalcats. Admeto que tenen una molt bona part de raó. Tanmateix, la dissertació continua i llavors surten Santa Coloma i Badalona, Terrassa, el cas Palau, i es dóna per fet el 3% i el 4% i el 24% si cal, i s’equipara el finançament irregular dels partits a posar-se els calés a la butxaca o remenar negocis opacs aprofitant la influència de parents o amics ben situats. I es conclou que tan corruptes són aquests d’aquí com els dels sobres, els dels EROS, els valencians, els mallorquins o els de la trama madrilenya per repartir-se el pastís des de la llotja del Bernabeu. Tot plegat dit amb aire sorneguer i aquell posat de suficiència decorat amb un somriure volgudament mal contingut i un lleuger moviment de cap cap enlaire i a un costat, que ve a dir “què m’han d’enredar a mi...?! Tots són iguals”. Si n’hi va haver que van posar les urnes el 9N, és que no tenien més remei. Si els han inhabilitat i multat per això, és injust; però com que n’han fet d’altres (mai no s’especifica quines), tampoc no els està tan malament.

Tothom hi vol sucar pa i ja tenim la discussió muntada i pujant de to a la velocitat de la llum. Inevitablement em ve al cap aquella profecia de l’Aznar: “Antes que se rompa España, se romperá Cataluña”.

I és que no n’aprenem. De

vegades sembla que no sabem qui és l’enemic. Sembla que no sabem que és poderós i capaç de jugar molt brut. Sembla que no sabem que les desqualificacions entre nosaltres ens afebleixen, i que no ens ho podem permetre. Sembla que oblidem que som pocs i que ens necessitem tots. Aquesta dèria de buscar els pecats (tothom en tenim, de pecats) dels que destaquen en qualsevol camp o simplement els van millor les coses que a nosaltres, manifesta una enveja malaltissa i empobridora. I en l’àmbit polític ens deixa orfes de líders. Si no són immaculats, ja ens cuidarem nosaltres d’esbombar i magnificar les seves taques.

Pot ser victoriós un exèrcit sense generals? Nosaltres necessitem els soldats, els capitans i tots els generals. És clar que s’ha de condemnar a tothom que delinqueixi; però ni s’ha de condemnar abans d’hora, ni exagerar els delictes i ni molt menys donar-los per suposats i creure’s a ulls clucs la primera brama que ens arriba vingui d’on vingui. Tot això i molt més ja se’n cuiden prou de fer-ho els altres; i nosaltres no els hem de fer d’altaveu.

Nosaltres ens hem de posar les diferències a la butxaca, hem d’aprendre a fer pinya i a pensar en gran. Hem de ser inclusius (això es porta molt avui en dia) i bandejar purismes que ens facin perdre efectius. Hi hem de ser tots; amb el nostre equipatge d’energies i debilitats, però tots.

Quin sidral s’ha muntat als cercles polítics madrilenys amb l’anunci de la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva a la qual han convidat a tots els partits polítics, cos diplomàtic i altres personalitats públiques. Les reaccions han estat primer, un escàndol en contra de l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per llogar l’auditori “Caja de Música”. Cristina Cifuentes declarant que és una mera conferència traient-li el valor que pot tenir la presentació, dels “tres mosqueters” pel diàleg, dient que això és il·legal perquè els tribunals ja han dictat que el procés independentista és il·legal. PP i PSOE, s’han pronunciat sobre el tema en termes semblants, no donant ni un mínim de valor a l’intent català d’explicar-se d’una forma clara i tranquil·la sobre què es vol fer. Seguint la corretja de

transmissió, en Xavier Garcia i Miquel Iceta, han assegurat que no hi assistiran, potser veient 13TV i escoltant la COPE, ja tindran prou informació imparcial i contrastada.

Andrea Levy, amb Alícia Sánchez, Santi Rodríguez i l’inefable Albert Boadella es manifesten en contra de la conferència, apuntalats per les manifestacions de Falange, Societat Civil Catalana, Ciutadans i els candidats a la secretaria general del PSOE. Tots aplegant la flor i nata del nacionalisme espanyol, amb cap argument polític. Tot és odi, rancor, infàmia, totalitarisme que ja no els van deixar parlar al Senat (la cambra de representació territorial) i ara no admeten que parlin a Madrid, la capital de les essències pàtries. Això és un signe de covardia i debilitat, vol dir que ja hem guanyat!

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

publicitat 686 42 95 17

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

13.147 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#ElProcésAMadrid

@AncMadrid: Puigdemont: “Hoy el pueblo de Madrid está aquí perfectamente representado por su alcaldesa para buscar soluciones y no obstáculos".

#ContraTotPronòstic

@Gargotejant: La diferència entre avals i vots en el cas de la Susana Díaz ens demostra per què sovint els polítics insisteixen a fer primàries a mà alçada.

#JornetFaLEverest

@VientuNordes: Kilian Jornet, un extraterrestre encerrado en un cuerpo humano, asciende el Everest en 26 horas... y hoy la noticia es la liga del Real Madrid.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

25 maig 2017

líniagràcia.cat

5|

4L’aigua ja és pública

4Sindicat anticatalanista

per Isidre Sierra (portaveu del PDeCAT a l’AMB)

per David Rabadà

Darrerament s’està posant en qüestió la gestió de la prestació de l’aigua, aquí a casa nostra i a molts altres països desenvolupats, on es garanteix la prestació de l’aigua. Es parla de remunicipalització contínuament, però sabem què és?

Des de principis del segle XX el servei d'abastament d'aigua a l’Estat espanyol és un servei municipal que, en principi, no cal municipalitzar ni, per tant, remunicipalitzar. La municipalització no equival a gestió per empresa municipal. Cal tenir molt clar que el subministrament domiciliari de l’aigua és titularitat, competència i responsabilitat de l’administració local.

El subministrament d’aigua, en qualsevol modalitat de gestió, està sempre sotmesa al control de l’administració pública; l’administració té la funció de regulador.

I és que no es pot confondre entre un servei municipal amb les seves formes i modalitats de gestió. Existeixen dos tipus de gestió de l’aigua, la gestió directa i la gestió indirecta, cadascuna amb diverses opcions i modalitats. Cada tipus de gestió té els seus avantatges i inconvenients, no hi ha una fórmula perfecta, però sí que depenent del tipus i la dimensió de l’administració local és més adient una modalitat o altra.

Sobre les responsabilitats dels ajuntaments en la prestació municipal de l’abastament de l’aigua, cal

puntualitzar que, per una banda, la gestió directa comporta una problemàtica del que en podríem dir rigideses que poden afectar la qualitat, la rapidesa i l’eficiència del servei. Les administracions públiques tenen una rigidesa en la normativa de recursos humans, en la normativa de contractació i en l’accés a finançament extern i alhora una manca de cultura en el control de la gestió de l’aigua. La manca de planificació, control de gestió i avaluació per part de l’administració pot comportar una reducció de la qualitat del servei i un possible augment de preus per al consumidor.

En el cas concret del territori metropolità, el subministrament de l’aigua és competència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que agrupa els 36 municipis de l’entorn de Barcelona. La participació de les empreses privades que actuen en la gestió de l’aigua apliquen tècniques d’economia d’escala per reduir costos que difícilment poden aplicar les administracions públiques.

Per finalitzar, només afegir que, en el cicle integral de l’aigua, cal confiar en la col·laboració publico-privada, amb control públic, que és un model tan viable i adequat com qualsevol altre. En tot cas, a cada àmbit territorial s’ha d’estudiar quin és el model de gestió que s’adapta millor a les condicions del servei per a aquell territori i per als seus ciutadans.

En un diari conegut espanyol s’han publicat els resultats d’un estudi del sindicat educatiu AMES. Aquest treball afirma que moltes editorials catalanes publiquen llibres per ensinistrar els joves catalans sota un nacionalisme patriòtic radical. Independentment de l’opinió d’aquesta anàlisi, cal atendre els fets que hi ha darrere d’aquest sindicat. Primer, aquest organisme només està format per un sol membre i, per tant, no és l’opinió d’un sindicat com a tal sinó la visió subjectiva d’una sola persona. Segon, AMES mai no ha obtingut cap mena de representació sindical en el sistema educatiu i, per tant, poc

coneix la realitat educativa nacional.

Tercer, l’individu que està darrere d’aquest sindicat educatiu pertany a un organisme religiós amb molts anticatalanistes com a membres numeraris i, per tant, gens objectiu amb la realitat editorial catalana. I quarta, a causa dels prejudicis anticatalanistes del cap d’AMES, mai no se’l va deixar formar part d’altres sindicats educatius. Davant els fets anteriors potser caldria que el diari en qüestió, i per tal de projectar la màxima credibilitat periodística, fos més curós en l’acceptació i publicació de certes opinions individuals vestides d’organisme.

Parlen els

veïns

Què en penses dels actuals preus del lloguer a la ciutat? per Toni Enguix

Jonathan

Niki

Xavier

“És horrorós, fa “Depèn molt de la “Crec que hem arritemps que busco zona on el busquis, bat a un punt que la pis i no hi ha made la quantitat de ciutat s’està quenera de trobar-ne a gent que hi hagi de dant petita per a la un preu raonable. viure, de si el pis quantitat de gent Crec que s’hauria està reformat o no... que hi viu i que hi de fer alguna cosa Però és cert que a vol venir a viure. Els preus han pujat moltíssim en cinc anys i per intentar regular-ho, perquè a més a Barcelona els preus s’han disparat, de mael pitjor és que crec que, per molt que ho més molts estan fets un desastre i abans nera que molta gent, com jo, ha optat per s’haurien de reformar.” marxar a viure a la rodalia.” intentin, no hi ha cap solució.”

Carlos

“Tot i que la situació pot canviar en funció del barri on estiguis buscant, la realitat és que els preus són cada cop més alts i no sempre per pisos o habitacions en condicions.

Crec que comprar una casa, avui en dia, és més rentable que viure de lloguer.”

Opinió en 140 caràcters @Espaolito5: Puigdemont da una conferencia en Madrid y salen fachas de todas las esquinas. Y les daba miedo Le Pen.

@FanaletFernando: -Rajoy ja ha felicitat el guanyador.

- Pedro Sánchez?

- No, home, el Madrid.

@eduardvoltas: Mai Catalunya havia parlat així de clar. El catalanisme ha mutat en una cosa nova i millor. Pilota a la teulada de l'estat espanyol.

|6

25 maig 2017

líniagràcia.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari compromès

4Un delegat anomenat Millo

4Wembley i el procés

per Marc Gafarot

per Bernat Dedéu

Fa anys em vaig trobar casualment en un camp de futbol amb un dirigent del PP de Catalunya a qui només coneixia pels mitjans de comunicació i amb qui compartíem una amistat comuna que és la que ens va presentar. El polític popular, tot lamentant-se de la seva dissort, ens etziba que el dia abans no l'havien deixat pujar a un avió per no dur el degut passaport. A molta gent li passa el fet de perdre un avió per un descuit o un oblit, fins aquí res fora de la normalitat. Ara bé, per la meva sorpresa i consternació, després ens deixa anar amb el seu característic accent català occidental "i com havia de saber jo que per anar a Amèrica necessites un passaport!". I la sentència la va seguir repetint de manera queixosa i en diverses ocasions! Confesso que em vaig quedar de pedra, no m'ho podia creure, i l'home seguia insistint "home és que això ho han d'avisar, no tenim per què saber aquestes coses.". Viure per veure i d’algun mode reflex d’un provincianisme molt estès en la política catalana.

A Enric Millo, qui per cert cada dia que passa parla pitjor el català, ja diuen que l'hàbit fa el monjo, li deu passar quelcom de semblant que a l'anterior personatge si tenim present les vergonyants declaracions que ha fet a compte de les cues a l’aeroport del Prat.

Altrament, hauríem de convenir que es tracta d'una persona d'un cinisme majúscul perquè les hores d'espera a l'aeroport de Barcelona no tenen parió enlloc d'Europa i el zel per la seguretat, argument justificatiu utilitzat pel mateix Millo, hi és a tot arreu. O ara descobrirem que a Catalunya amb el bon temps vénen turistes? És clar que Millo no és en eficàcia i coherència el millor, però sí que ho deu ser en oportunisme, fatxenderia i llagoteria. Lluny resten els temps on, com un dels portaveus de CiU al Parlament, es vantava de ser sobiranista defensant el dret d'autodeterminació, fet plenament lògic per a un militant d'Unió en coherència amb la història del partit, i de passada reivindicar-se davant d'un Duran cada cop més marcadament unionista. Eren els temps on, com a dirigent d'Unió a Girona, se l'hi atribuïren responsabilitats i vincles

amb l'amic, conegut i saludat Pallerols, tot i que la cosa finalment no anà gaire més enllà, potser per no haver-hi res, ja que el finançament d’Unió, com tots sabem, era immaculat, o per una sort de cavallerositat d'alguns homes del partit que no tenien cap voluntat d'amargar l'existència a un manat voluntariós i amb un gens dissimulat afany de trepar. Eren també uns temps que en el moment que Duran fa caure del cavall Millo, aquest, per refer-se, festeja a dreta i esquerra de l'hemicicle cercant la corresponent i necessària, no diré justa, col·locació. No convenç Puigcercós, això ja seria massa, però sí que ho farà amb un altre com ell o pitjor en l'art de la lleugeresa d’escrúpols i d'arriar cap a on bufa el vent, l'ínclit i incorregible Josep Piqué. Ambdós volien catalanitzar el PP, de nou viure per veure.

Però Piqué té molta vida fora de la política, si no que li preguntin als amics d'Ercros o recentment d'OHL. Millo, en canvi, ha d'assentir molt i entomar més per continuar en aquest mediocre mercat fariseu i caïnita. Les genuflexions ja no són tant per pregar a Déu, poc queda de l'estudiant catòlic i democristià, com per fer-se perdonar el pecat, no tinc clar que original, d'haver estat nacionalista català. Deu ara mostrar ben sovint la foto de la mili amb la bandera d'Espanya. Tot un honor desplegar-la, i per tants anys al calaix. En aquest cas, efectivament Roma recompensa els venuts girabanderes i no pas de baixa manera. Què deuen pensar tantes famílies populars que pares i avis lluïen amb tant d’honor la camisa blava i que després esdevingueren demòcrates de tota la vida?

Deia l'aristòcrata i escriptor José Luís de Vilallonga en un dels volums de les seves memòries que les prostitutes parisenques no deixen mai d'atendre una demanda, per excèntrica que sigui, si es paga el preu convingut.

Millo, no essent una prostituta, ven al millor postor els seus lucratius i mai desinteressats serveis i, el pitjor no és ell, són els que li compren. Millo diuen que va donar un ronyó per salvar la seva esposa, i això palesa que encara hi ha persona i sentiment. I si hi ha persona, hi ha remordiment i perdó, i la salvació esdevé sempre possible.

La celebració del quart de segle de la final de Wembley ha posat de manifest la dissociació que pateixen molts independentistes entre el discurs simbòlic (en aquest cas, aplicat al Barça) i la praxi política. Remembrant el “tocarà Stòitxkov, pararà Bakero, picarà Koeman”, molts barcelonistes defineixen nostàlgicament el cruyffisme com la filosofia de la bimba a partir de la qual hom va perdre la por a guanyar, assumint així un discurs de poder sense complexos. Diuen, amb encert, que la principal virtut del Barça de Cruyff no foren els fitxatges estrangers, ni el toc de pilota que feia desesperar el contrari, sinó interioritzar no-traumàticament la victòria com a fenomen normalitzat en tant que font de diversió. L’holandès va treure glamour a la derrota i va inculcar-nos la bellesa dionisíaca com a font victoriosa. Cruyff creia que l’anomalia era perdre, no pas guanyar.

De fet, va fer molt més que això.

Perquè la lliçó moral de Cruyff, que coneixia bé la situació política catalana i l’antropologia dels seus conciutadans, fou recordar-te que la por, germana bessona de la modèstia, és un dels grans impediments per fer coses. Escoltant moltes de les arengues que periodistes i polítics han fet sobre Wembley 92, resulta paradoxal que l’univers simbòlic de la victòria i la derrota de la por costi tant d’encastar en el món de l’independentisme. Com el Barça anterior a Cruyff – que es repeteix tristament en el neonunyisme del pobre Bartomeu– l’autonomia catalana ha consistit en un reguitzell d’excuses porugues que han normalitzat la castració com a pauta: la impossibilitat de l’autodeterminació, la necessitat d’ajustar la sobirania a la llei espanyola, etcètera, marquen l’univers de falsos impediments que asseguren la submissió dels catalans a Espanya.

Però com a la pel·lícula The Village del director Shyamalan (la història d’un llogaret que els habitants no

poden abandonar per l’amenaça d’uns monstres que són, en realitat, els seus prohoms més notables disfressats), si bé la por pot ordir comunitats molt refermades i de creences fortes, la victòria consisteix precisament a veure la impostura dels límits mentals que els teus t’han imposat. De fet, avui que tot déu celebra la final de Wembley valdria la pena repassar l’hemeroteca i recordar com els guardians del Barça derrotat van intentar matar Cruyff mil i una vegades, acusant-lo de gastar massa en fitxatges i d’imposar en excés el seu sistema de joc, entre altres excuses amb què els idèntics amargats també esmenaren el Barça de Jan Laporta, que va acabar d’importar el cruyffisme a la directiva del club, amb totes les conseqüències polítiques pertinents.

Al Jan li recorden molt més la baixada de pantalons a un aeroport que les copes d’Europa, com hi ha molta gent que –encara avui– celebra Wembley bo i pensant en veu petita que Johann Cruyff no va ser més que un sonat amb un pèl de fortuna esportiva.

Si l’independentisme tragués una lliçó moral de Wembley hauria de ser la d’entendre que l’únic impediment per a la secessió efectiva de Catalunya és la por autoimposada, que tot allò que ens afartem de sentir cada dia (urnes, inhabilitacions, multes) no deixa de ser la mateixa cançoneta enfadosa sobre els àrbitres i els poders fàctics amb què el barcelonisme va excusar durant lustres la seva mediocritat. Importar Wembley al procés significaria pensar que guanyar no té res d’anormal i que el referèndum, bàsicament, o te’l fas tu o l’orelluda ja l’has vist prou. A vegades, perquè surtin les coses, només has d’encarnar la teoria.

Gràcies míster, de nou, per regalar-nos allò més bàsic. Esperem que no calgui un quart de segle més per tal d’entendre-ho.

Publicat a El Nacional.cat

Opinió en 140 caràcters @encampanya: Victòria èpica contra el Madrid, remuntada europea inútil i Copa per salvar la temporada. Gràcies, Bartu, per tornar-nos als anys 80. #neonunyisme.

KRLS: És un crim execrable, miserable.

Compartim el dolor i ens sumem a la solidaritat amb les víctimes i les seves famílies. #Manchester.

@junqueras: Gràcies als protagonistes reals d'avui: els ciutadans de Catalunya que cada dia renovem el nostre compromís amb la democràcia.

L’acolliment familiar, un gest solidari i compromès 25 maig 2017

Pàgines especials

líniagràcia.cat

7|

» La Generalitat busca un centenar de famílies acollidores per a nens i nenes d’entre 0 i 6 anys

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha dissenyat un pla per aconseguir més famílies d’acollida. Foto: Arxiu

SOLIDARITAT4A Catalunya hi ha un centenar d’infants d’entre 0 i 6 anys que viuen en centres de protecció. Són nens i nenes que durant un temps no poden estar amb la seva família biològica perquè no se’n pot fer càrrec i necessiten una família acollidora que els ofereixi l’entorn d’atenció, dedicació, estimació i tendresa que necessiten. És en aquest sentit que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha dissenyat un pla estratègic per aconseguir més famílies d’acollida. Aquest pla conté mesures de suport econòmic, tècnic i administratiu per a les famílies acollidores i una campanya intensiva i sectorialitzada de promoció de l’acolliment i de cerca de famílies. L’objectiu és garantir el dret dels infants a viure en família aconseguint que cap nen o nena de 0 a 6 anys visqui en un centre d’acollida o residencial.

Qui són aquests nens i nenes?

Els infants que esperen una família d’acollida són infants que, per diferents motius, no poden estar amb la seva família durant un temps. És llavors quan la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’A-

dolescència (DGAIA) se’n fa càrrec i n’assumeix la tutela fins que la família biològica de l’infant resol els problemes que li impedeixen ocupar-se’n. Durant aquest temps, els menors tutelats poden viure en un centre, amb la família extensa (avis, tiets, etc.) o en una família acollidora. La Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) i l’Institut Català d’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) han decidit apostar per l’acolliment familiar davant del que es fa en centres per garantir el dret dels infants a viure en família.

El centenar de nens i nenes d’entre 0 i 6 anys que viuen en centres són majoritàriament grups de germans o infants amb algun tipus de dificultat en el seu comportament o diversitat funcional.

Qui pot acollir un infant o adolescent?

Les persones que volen acollir un infant o adolescent han de disposar de temps, col·laborar amb els professionals que fan l’acompanyament durant l’acolliment i acceptar i respectar la història de l’infant i el règim de visites de la família biològica. Per fer l'acolli-

ment, tots els membres de la família, incloent-hi els fills i filles, si n'hi ha, han d'estar-hi d'acord.

Quines famílies són més necessàries?

Actualment, hi ha 612 famílies acollidores a Catalunya que emparen 1.017 nens i nenes, però en calen més. Per això, l’ICAA fa una crida a totes les famílies que puguin fer aquest gest solidari i compromès. Per tal d’aconseguir la fita que cap nen o nena de menys de 6 anys estigui en un centre, calen especialment famílies que puguin destinar als infants una gran dedicació i que tinguin flexibilitat en els seus horaris.

Per altra banda, també són necessàries famílies que es puguin constituir en Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE).

Per constituir aquestes unitats, cal que les persones que volen realitzar l’acolliment tinguin titulació, formació i experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència per tal de poder atendre infants i adolescents amb necessitats educatives especials, malalties cròniques o trastorns de conducta i grups de germans.

acolliment.gencat.cat

Què cal fer per acollir?

PRIMER PAS

1

Presentar la sol·licitud d’acolliment i els documents requerits a una de les seus territorials de l’ICAA o a una Institució Col·laboradora d’Integració Familiar.

SEGON PAS

2

Inici del procés de formació i valoració: inclou mínim dues entrevistes individuals i una entrevista al domicili.

TERCER PAS

3

Elaboració de l’informe psicosocial, el qual descriu les característiques de la família, el tipus d’acolliment més idoni i determina el perfil de l’infant susceptible de ser acollit.

4

QUART PAS Cerca de la família més idònia per a l’infant.

CINQUÈ PAS L’últim pas consisteix a posar en marxa el pla d’acoblament. Es tracta d’un procés d’acostament progressiu entre l’infant i la família acollidora.

5

|8

Gràcia líniagràcia.cat

Política | El PDeCAT ven la seu del carrer Astúries

25 maig 2017

El coordinador organitzatiu del PDeCAT, David Bonvehí, va comunicar fa poc a la presidenta de l’agrupació de la formació a Gràcia, Núria Balada, que el partit ha decidit vendre el local del carrer Astúries 11, històrica seu de l’agrupació local. La notícia, avançada per L’Independent, ha caigut com un gerro d’aigua freda entre els dirigents i la militància local. El dia 31 de maig celebraran una assemblea per tractar el cas.

El consistori ha tancat 37 pisos turístics il·legals des del 2016 » Ha decretat 150 ordres de cessament al districte des de l’any passat » L’Ajuntament doblarà l’equip d’identificadors al conjunt de la ciutat TURISME4Gràcia és el quart districte de la ciutat on l’Ajuntament ha decretat més ordres de cessaments de pisos turístics il·legals des del 2016. Les xifres, presentades recentment pel consistori, mostren com al districte, des de principis del 2016 i fins al passat mes d’abril, es van ordenar el tancament de 155 pisos turístics per no tenir la llicència corresponent. D’aquests 150, de moment l’Ajuntament ha pogut comprovar que 37 han complert l’ordre de cessament i ja no actuen com a HUT (Habitatge d’Ús Turístic).

Aquestes 155 ordres de cessament representen el 7,7% -la majoria són a Ciutat Vella i l’Eixample- del total, ja que se’n van obrir 2.015 al conjunt de la ciutat.

Durant aquest període de temps l’Ajuntament també va obrir 493 expedients i va posar 210 multes.

D’altra banda, l’Ajuntament també ha anunciat recentment, fruit de l’acord amb ERC, que ha

El consistori doblarà els identificadors al conjunt de la ciutat. Foto: Ajuntament

doblat l’equip d’identificadors de pisos turístics il·legals al conjunt de la ciutat, que ha passat de 20 a 40 persones “per ser encara més eficients i eficaços en la detecció de l’oferta submergida”. La tinent d’alcalde, Janet Sanz, va reivindicar que “l’Ajuntament té un cos específic per actuar”, mentre que Jordi Coronas, regidor d’ERC, va destacar que “la regulació i el control són molt

necessaris per posar fi a discursos turismofòbics”.

SOCIETAT4El desallotjament del Banc Expropiat va arribar abansd’ahir al seu primer aniversari. El 23 de maig del 2016 els Mossos d’Esquadra van desallotjar aquest local del número 181 de la Travessera de Gràcia que feia quatre anys que estava okupat.

Un cop la policia va executar l’ordre judicial de desallotjament, dictada el novembre del 2015, uns quants membres del col·lectiu es van fer forts a l’interior a l’interior de la caixa forta d’aquesta antiga oficina de Catalunya Caixa. Deu hores més tard van decidir sortir.

L’endemà, la manifestació contra el desallotjament va acabar amb diversos aldarulls. Es van cremar un cotxe, motos, una furgoneta de BCNeta i contenidors. Diversos establiments també van ser saquejats, entre ells un supermercat.

D’altra banda, des del Banc Expropiat han fet públic recentment que la Sucursal, el local okupat al costat de l’antic Banc Expropiat, podria ser desallotjat pròximament després que una sentència judicial hagi condemnat els ocupants a abandonar l’espai.

Els Güell són propietaris de nou de la Kasa de la Muntanya

PINTADES Precisament, el debat sobre un possible augment de la turismofòbia va viure un nou capítol fa uns dies quan van aparèixer pintades, algunes d’elles amenaçants, contra els turistes a la zona del Park Güell. Posteriorment van ser esborrades pel Districte.

Més de 300 veïns de Vallcarca demanen salvar el nucli antic

URBANISME4’Salvem el nucli antic de Vallcarca. Barcelona no està en venda’. Sota aquest lema més de 300 veïns de Vallcarca, integrants d’una vintena de col·lectius i entitats veïnals, es van manifestar el passat 13 de maig pels diferents punts del barri per reclamar la preservació del nucli antic del barri.

Els manifestants van recórrer primer l’avinguda Vallcarca fins al carrer Gomis. Des del viaducte van

Un any del desallotjament del Banc Expropiat

desplegar dues pancartes i, tot seguit, la marxa va continuar pel carrer Argentera i Farigola fins al solar on Nuñez i Navarro vol tirar endavant una promoció de pisos.

D’altra banda, el Districte ha confirmat que Can Carol i l’antic Consolat de Dinamarca es convertiran en equipaments veïnals.

De totes maneres, les entitats ja han deixat clar que en el cas de Can Carol no comparteixen el disseny final del projecte.

Una imatge recent de la Kasa de la Muntanya. Foto: Cristian López

PATRIMONI4La família Güell ha recuperat recentment, segons ha informat La Vanguardia, la titularitat de la Kasa de la Muntanya en el marc del litigi judicial que els ha enfrontat des de fa dècades amb l’Estat.

Els fets es remunten a la cessió de l’edifici que el comte de Güell va fer a la Guàrdia Civil el 1909. El cos policial va mantenirhi l’activitat fins al 1982. Un cop en van marxar, la família en va reclamar la propietat, tal com quedava estipulat al contracte.

L’Estat, però, no ho va acceptar.

Mentrestant, el 1989 va ser okupat per un grup de joves i el 1992 va passar a ser propietat del Ministeri d’Hisenda. Més tard, el 2001, es va intentar desallotjar sense èxit l’edifici, que continua okupat.

Ara la família s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament per conèixer al detall la situació de l’edifici. De moment, l’equip de govern ha recordat que l’edifici és un immoble catalogat i que té la qualificació d’equipament.

Caldrà veure quins moviments fa a partir d’ara la família Güell.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

25 maig 2017

lĂ­niagrĂ cia.cat

9|

| 10

líniagràcia.cat

25 maig 2017

Gràcia

Bona diada del 20è aniversari dels Castellers de la Vila de Gràcia CASTELLERS4Els Castellers de la Vila de Gràcia van celebrar el passat cap de setmana el seu 20è aniversari. Ho van fer amb una doble jornada festiva que va arrencar dissabte a la tarda amb la ‘Petita Festa Blava’, una festa dedicada a la canalla de la colla.

Els més petits van poder gaudir de tallers, inflables, un taller de castells i de l’animació infantil del Grup Ai’las.

Diumenge va arribar el plat fort de la celebració, la diada castellera. A partir de les vuit del matí els grallers graciencs van començar a despertar els veïns de la Vila.

Per agafar forces, la colla va fer un bon esmorzar al local de Can Musons, des d’on es van dirigir cap a la plaça de la Vila. La diada, que es va posar en marxa a les 12 del migdia amb una plaça de la Vila plena de gom a gom, va presentar un cartell de luxe: la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Nens del Vendrell i els Capgrossos de Mataró.

Els amfitrions van aconseguir descarregar el 3 i el 4 de 8 i van apostar com a millor construcció pel 7 de 8, que el van aconseguir descarregar durant la segona ronda. A banda de l’actuació dels graciencs, tota la diada va ser d’un gran nivell. Els Cap-

Els Castellers de la Vila de Gràcia van néixer fa 20 anys. Foto: CVG

grossos de Mataró van atacar el seu primer 2 folrat de l’any, que el van executar amb el sistema de soca a l’antiga que han ideat els Castellers de Sants. Els mataronins, a banda del 2 de 8 folrat, també van completar el 4 de 8, el 3 de 8, un pilar de cinc i quatre pilars de 4.

Per la seva banda, la Colla Jove Xiquets de Tarragona també van firmar una molt bona diada. Els tarragonins van marxar de Gràcia amb un 5 de 8, un 4 de 8 amb agulla carregat, un 4 de 8, un pilar de sis i quatre pilars de 4. Per

últim, els Nens del Vendrell van firmar un 3 de 8, un 2 de 8 amb folre, un 4 de 8 i un vano de 5. Un cop acabada la diada les quatre colles es van reunir a la seu del Districte, on els Castellers de la Vila de Gràcia van rebre un obsequi per part de les colles convidades.

CONCERT El punt final a la celebració de l’aniversari va ser el concert que a partir de les sis de la tarda van oferir els Pastorets Rock als jardins de Manuel Torrente, a davant de Can Musons.

La Festa Major ja té cartell i guarnit de façana

BICENTENARI4La Festa Major d’enguany, la del Bicentenari, ja té cartell guanyador i guarnit de façana.

La guanyadora del concurs del cartell ha estat l’artista Teresa Calbó, que amb el seu disseny ha rendit honors a la tradició dels 200 anys de la festa amb una auca d’escenes festives, populars i emblemàtiques de Gràcia.

L’obra guanyadora es va conèixer divendres passat durant el 24è Concurs del Cartell de la Festa Major de Gràcia 2017, que es va celebrar a l’envelat dels Jardins de Salvador Espriu. L’obra de Calbó va ser elegida entre les 140 obres presentades a concurs. El jurat també va escollir un segon classificat, Joan Alturo Maravella, i un tercer, Cristóbal Aguiló Domínguez. També es

van escollir deu cartells finalistes.

Des d’aquest dilluns ja es pot visitar l’exposició d’una selecció de 30 obres a la seu de la Fundació Festa Major de Gràcia.

RECUPERAR UNA TRADICIÓ Amb motiu del Bicentenari, la Festa Major recuperarà la tradició de guarnir l’Ajuntament de la Vila, ara seu del Districte. El concurs obert pel Districte per seleccionar la proposta artística ha deixat com a guanyador l’estudi Reskate Arts & Crafts, format per María López i Javier de Riba. L’obra artística és un homenatge al procés de guarnit dels carrers i la seva singularitat.

El projecte s’inaugurarà durant el Pregó de la Festa Major, el dia 14 d’agost, i es mantindrà fins a la finalització d’aquesta.

Imatge virtual del guarniment que tindrà la façana del Districte. Foto: Districte

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

25 maig 2017

lĂ­niagrĂ cia.cat

11 |

| 12

Comerç líniagràcia.cat

Associacionisme | Fundació Comerç Ciutadà s’adhereix a RETAILcat

25 maig 2017

L’associació que representa els eixos comercials de ciutats com Tarragona, Olot, Figueres, Granollers, Mataró, Sabadell, Vic i Terrassa, Fundació Comerç Ciutadà, s’ha adherit a RETAILcat, una entitat que ja aplega més del 30% de les petites botigues catalanes, les quals donen feina a la meitat dels treballadors que el sector té a tot Catalunya.

Travessera i Casc Antic reprèn el concurs de Sant Pancraç » L’associació comercial celebra el certamen fotogràfic per tercer any » El guanyador es coneixerà al juny i després es farà una barbacoa CERTAMEN4Per tercer any consecutiu, la Unió de Botiguers Travessera i Casc Antic organitza el concurs de fotografia de Sant Pancraç. Com en les anteriors edicions, les votacions populars a les xarxes socials i un jurat especialitzat decidirà quina és la millor instantània.

Des de fa uns dies la pàgina de Facebook Portal de Sant Pancraç és oberta per penjar les fotografies, en les quals ha d’aparèixer alguna botiga amb el seu propietari i un Sant Pancraç, el patró dels comerciants. De moment, expliquen des de l’associació organitzadora, la gent està responent bé i estan rebent bastants fotografies. El certamen, a més, no es limita només a botigues de Gràcia, sinó que també de la resta de la ciutat.

De totes les fotografies que rebin, es farà una selecció amb les que més vots hagin rebut.

Aquestes passaran a la final, on

Els mercats es bolquen amb la seva setmana més especial

DINAMITZACIÓ4Barcelona celebra fins al pròxim dia 31 la quarta edició de la Setmana Internacional dels Mercats, la qual ofereix més de 80 activitats durant els dies que dura.

Algunes d’elles es fan a Gràcia, com ara el tast de productes al Mercat de la Llibertat d’aquest dissabte al matí. Des del migdia i fins a les dues de la tarda, aquest equipament convidarà als clients a fer una petita degustació del gènere dels para-

distes. Aquell mateix dia, al Mercat de l’Estrella, es farà un showcooking, de 12 a una del migdia, amb l’expert en sushi Jordi Joseph. I, paral·lelament, el Mercat de Lesseps portarà a terme un taller de pintura amb xocolata adreçat als més petits.

La Setmana dels Mercats és una iniciativa mundial que vol apropar als ciutadans els productes frescos i saludables d’aquests equipaments, autèntics epicentres socials dels barris.

La foto guanyadora de l’edició de l’any passat. Foto: Portal de Sant Pancraç

el jurat decidirà quina és la millor. En cas d’empat, des de la Unió de Botiguers expliquen que serà el president d’honor d’aquest, l’exalcalde Xavier Trias, qui decideixi el guanyador.

El vencedor rebrà el Sant Pancraç d’Or en una cerimònia a la seva botiga. Això serà al juny

i, una setmana més tard de l’entrega del guardó, tindrà lloc la ja també tradicional barbacoa de Sant Pancraç, a Travessera.

“Cada any el concurs creix i la gent té molta il·lusió”, afirma a aquesta publicació el president de la Unió de Botiguers Travessera i Casc Antic, David Rodríguez.

Els mercats graciencs preparen diverses activitats. Foto: Mercats BCN

Terrasses: els veïns pressionen MANIFEST4En plena negociació per acordar una nova ordenança de terrasses per a la ciutat, la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB) ha volgut pressionar mitjançant la presentació d’un manifest que advoca per preservar l’espai públic “com a dret col·lectiu” a l’hora d’elaborar i pactar la nova normativa.

El text està signat per més d’una cinquantena de col·lectius de la ciutat que exhorten al govern municipal i a la resta de

partits per tal que “qualsevol acord de modificació de l’ordenança de terrasses prioritzi l’interès general i no el de certs lobbys econòmics que pressionen per privatitzar espais de caràcter col·lectiu en el seu exclusiu benefici”.

Des de la FAVB remarquen que “és la primera vegada” que aquest missatge s’expressa “de manera col·lectiva mitjançant un manifest unitari”, el qual, a més, reivindica “un veritable

procés participatiu per donar veu a la ciutadania”, substituint, d’aquesta manera, “el tradicional enfocament” de tot plegat com “una mera negociació bilateral entre l’administració municipal i els empresaris de terrasses”.

El manifest també aposta per adequar la normativa a les singularitats de cada àrea de la ciutat, cosa que permetrà disminuir o augmentar el nombre de terrasses depenent de la casuística de cada zona.

Unió de Botiguers Travessera de Gràcia - Casc Antic - Butlletí nº 13

líniagràcia.cat

13 |

La concentració més gran de comerç

al tram de carrer més petit de Barcelona

Les nostres botigues Perruqueria ‘vintage’ L’esperit de les perruqueries de fa un segle segueix viu a la Perruqueria 152, un nou establiment ubicat en aquest mateix número de la Travessera i que proposa un viatge al passat amb la seva decoració. La propietària fa molts anys que treballa com a perruquera i, conjuntament amb el seu equip, ofe-

reixen un servei professional per a homes i dones. Per altra banda, el negoci també ven productes relacionats amb el món del cabell.

Obre de dilluns a divendres, de 10 del matí a dos de vuit del vespre, i els dissabtes només de nou a tres de la tarda. El telèfon de contacte és el 93 237 31 28.

Un negoci de tota la vida El número 148-150 de la Travessera allotja una de les botigues més emblemàtiques de la Vila. Fundada el 1951, Gèneres de Punt Serdà està especialitzada en roba interior i pijames per a home, dona i infants, i també en llenceria.

L’empresa familiar va néixer de la mà d’en Pere

Serdà i la seva dona. Ara, l’Eduard és qui porta el negoci, sent la tercera generació d’una botiga que compta amb molts veïns de Gràcia entre la seva clientela. És per això que l’establiment manté el seu esperit primigeni. Per posar-se en contacte cal trucar al 93 217 93 34.

Segueix-nos a la nostra pàgina web www.facebook.com/GraciaBotiguers

www.graciabotiguers.com

| 14

Esports líniagràcia.cat

Natació | El CN Catalunya és l’onzè millor club del país

25 maig 2017

El CN Catalunya torna a estar entre els 15 millors clubs del país. Dimecres de la setmana passada es va celebrar la setzena Diada de la Natació Catalana, que va tenir com a escenari el Teatre Principal de Sabadell. La feina del Cata li va servir per quedar classificat com l’onzè millor, per darrere del Lleida i davant del Calella.

L’Europa goleja el Sabadell B i seguirà un curs més a Tercera » Els de Joan Esteva tanquen la temporada en onzena posició » El sènior femení jugarà contra el Levante a la Copa Catalunya FUTBOL4La temporada ha estat convulsa, amb canvi de cromos a la plantilla, l’acomiadament de Poch i l’arribada d’Esteva i el relleu a la presidència, però al final l’Europa ha aconseguit l’objectiu: seguir a Tercera. En un matí assolellat, el passat dia 14 els escapulats van golejar el Sabadell B (40) i van acabar amb el patiment.

De fet, l’Europa ha acabat la temporada onzè amb 47 punts. Dani Pujol va ser el gran protagonista del matx amb un hat-trick contra els filial dels arlequinats.

El dorsal 11 europeista no va voler que l’afició patís i després d’avisar en el refús d’una falta, va estrenar el marcador aprofitant una centrada mil·limètrica de Javi Navarro, que havia protagonitzat una jugada individual marxant de tothom qui li intentava prendre la pilota. Encara no s’havien jugat ni 10 minuts, però l’afició ja respirava tranquil·la. A més, els telèfons mòbils i les ràdios informaven puntualment del resultat de la Monta, que perdia a

L’equip i l’afició celebren la salvació plegats. Foto: Fran Capell / CEE

Castelldefels, de manera que no calia seguir patint. El ritme del matx va baixar, però l’Europa encara no havia dit la seva última paraula abans del descans i un hiperactiu Pujol, després d’una sèrie de regats, va fer el segon al minut 42.

El partit va continuar amb les revolucions baixes després del pas pels vestidors, però a l’Europa ja li convenia, perquè el rellotge jugava al seu favor. Abel i Lledó van trencar l’ensopiment amb una arribada a cada porteria quan ja s’havia complert el primer quart d’hora del segon temps, però l’afició va haver d’esperar fins al minut 75 per tornar a celebrar un gol. Pujol va completar el seu triplet anotador amb una jugada d’oportunisme i va aprofitar una pilota divida a l’interior de la gran per sentenciar definitivament el matx. El millor gol, però, encara havia d’arribar. Cinc minuts més tard, Fran Bea va tancar el marcador amb una falta marca de la casa que es va colar per l’escaire dret del Sabadell B.

Quan l’àrbitre Romero Freixas va signar el final del partit, els jugadors i l’afició van celebrar la salvació plegats.

Els actes de celebració i commemoració van continuar dijous de la setmana passada, quan l’Agrupació Europeista, que enguany celebra 69 anys com a penya, va fer un reconeixement a Cano i Alberto per haver jugat 250 i 200 partits respectivament amb l’elàstica escapulada.

TORN PER A LA COPA Amb l’activitat del primer equip masculí aparcada, des de la setmana passada és el sènior femení en qui se centren tots els focus.

I és que des de dissabte passat, les d’Álvaro del Blanco estan immerses en la Copa Catalunya.

L’equip va superar la primera ronda de la competició el passat dia 20 a Riudoms (1-3) i en la segona fase tindrà el primer rival exigent, un vell conegut de la lliga, el Levante Las Planas. El partit es jugarà a Sant Joan Despí demà passat a les 6 de la tarda.

Els Lluïsos es juguen seguir a Copa contra l’Escola Pia BÀSQUET4Partit a caixa o faixa. El sènior masculí dels Lluïsos es jugarà la continuïtat a Copa Catalunya en un sol partit, que es disputarà demà passat, contra l’Escola Pia de Sabadell.

Per fortuna, però, els de Marc Guiu es jugaran la permanència davant de la seva afició en el tercer partit del play-off de permanència. El poliesportiu de la plaça del Nord s’omplirà de gom a gom per donar l’últim alè a l’equip i ajudar als blaus a seguir a l’actual categoria.

L’eliminatòria definitiva per determinar qui se salva i qui baixa a la Primera categoria va començar el passat dissabte 13 amb una victòria per als Lluïsos (88-80) en un partit que es va decantar gràcies a un parcial fantàstic a favors dels Lluïsos al tercer període.

Els vallesans també van aprofitar el factor pista per equilibrar la sèrie diumenge passat al pavelló de l’Escola Pia (71-62) en un partit en el qual van portar la iniciativa i van poder resistir bé les ofensives dels de Guiu.

El Pedagogium seguirà al pavelló Josep Comellas

BÀSQUET4El futur del Pedagogium seguirà vinculat al barri.

Després de les mobilitzacions que els jugadors, els tècnics i els pares van fer el mes passat i de diferents reunions amb el Districte i amb la Fundación Marcet, a finals de la setmana passada es va perfilar un acord que permetrà que el club segueixi entrenant i jugant al pavelló Josep Comellas.

“La nostra demanda principal era no acabar al carrer, de manera que estem contents. A més, al final el Districte ha mostrat bona predisposició en les reu-

nions, quan ens ha calgut la seva ajuda, l’hem tingut”, valora el coordinador tècnic del club, Roger Cucala, a Línia Gràcia.

El coordinador va reunir-se dilluns passat amb Marcet, una trobada de la qual destaca “la bona sintonia”. Cucala assegura que l’empresa “vol ser la gestora i que nosaltres estem a gust” i explica que tindran els mateixos horaris d’entrenaments i partits.

El desig del club, però, és “fer-se fort” per poder tenir més opcions en el pròxim concurs, que es farà l’any 2020.

Agenda

AGENDA QUINZENAL

25 maig 2017

líniagràcia.cat

15 |

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

DIMECRES 31 DE MAIG 21:30 Sefa Miralles i Quim Manyós s’encarregaran del concert Cançons de casa en el marc del 30è Festival Tradicionàrius. / Centre Artesà Tradicionàrius.

L’últim show d’impro del mes al Teatreneu Demà 26 de maig a les 23:00

TALLERS

El mercat de l’Estrella, a punt per a un ‘showcooking’ nipó Dissabte 27 de maig a les 12:00

El sushiman Jordi Joseph serà l’encarregat d’aquesta sessió de showcooking d’aquests deliciosos plats japonesos aquest mateix dissabte. / Mercat de l’Estrella.

DIMARTS 30 DE MAIG 19:00 Dimarts de la setmana que ve, en el marc del cicle Primavera verda, es durà a terme el taller anomenat Construïm el barri on volem viure, del qual s’encarregarà l’equip de la Fàbrica del Sol. / Centre Cívic El Coll.

A l'Amor des de l'humor! és el nom de la pròxima i darrera sessió de l’espectacle d’improvisació de monòlegs Impro Show Lover's Night. / Teatreneu Multisales.

EXPOSICIONS

FINS AL 28 DE MAIG Matí-Tarda En el marc del 50è aniversari de l’escola Gravi s’ha preparat l’exposició Junts construïm Gravi, una repassada al mig segle de vida d’aquest centre escolar. / Seu del districte.

DIJOUS 1 DE JUNY Tot el dia Dijous de la setmana que ve s’estrenarà la mostra Les biblioteques i el desert, una exposició sobre els llibres de les biblioteques de Chinguetti, a Mauritània. / Biblioteca Jaume Fuster.

INFANTIL ‘La formiga Pipa’ arriba al Centre Cívic La Sedeta Dimecres 31 de maig a les 17:30

La Sedeta organitza una sessió de titelles en la qual es farà la representació de la història de la formiga Pipa, que s’escapa del seu formiguer per viure una aventura. / Centre Cívic La Sedeta.

ESPORTS DISSABTE 27 DE MAIG 20:00 A caixa o faixa. Tercer partit de l’eliminatòria per la permanència a la Copa Catalunya entre els Lluïsos i l’Escola Pia de Sabadell. / Pavelló dels Lluïsos.

El cadet A de l’Europa tanca el curs contra el Santa Eulàlia Diumenge 28 de maig a les 14:30

DISSABTE 27 DE MAIG 11:00 En el marc de la Setmana Internacional dels Mercats es farà una activitat anomenada Pintem amb xocolata. Activitat gratuïta. / Mercat de Lesseps.

TOTS ELS DILLUNS

DIUMENGE 28 DE MAIG

19:00 El taller Internet II encara la seva recta final. El curs, que imparteix Fabián Acevedo, té com a objectiu que els usuaris aprenguin a millorar la seva navegació i que sigui més segura. / Casal de barri Cardener.

18:00 ElTaller de Teatre El centre ha preparat una actuació teatral anomenada Els somnis, una altra dimensió. Les entrades es podran adquirir per 11 euros (reduïdes a 6 euros). / Centre Moral i Instructiu de Gràcia.

Últim partit de la lliga per al cadet A del Club Esportiu Europa, que rebrà la visita del Club de Futbol Santa Eulàlia. / Nou Sardenya.

| 16

líniagràcia.cat

25 maig 2017

Pròxima edició: 8 de juny