Gracia 111

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

ELOI BADIA pàg 7

CARLA CARBONELL pàg 6

“El que fa especial la Festa Major és que al darrere hi ha el veïnat”

“La Festa Major de Gràcia és un dels símbols de la cultura popular del país”

líniagràcia Especial Festa Major

liniagracia.cat · Agost 2017 · Núm. 111 · OJD-PGD: 13.147 exemplars quinzenals

L’ALTRA CARA DE LA FESTA

La sostenibilitat i la convivència, dos dels pilars de la celebració pàg 14

ENGINY I TRADICIÓ

Vint-i-dos carrers i places, dos més que l’any passat, lluiran guarnits pàg 4 PROGRAMA pàg 10

Un miler d’activitats per fer bullir Gràcia durant set dies HISTÒRIA pàg 10

La Festa recordarà els seus orígens amb les enramades FESTA ALTERNATIVA pàg 12

El feminisme, l’eix escollit pels col·lectius alternatius

|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

Agost 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Agost 2017

líniagràcia.cat

3|

A l’esquerra, una imatge d’una de les primeres edicions de la festa. A la dreta, una imatge del guarnit de Verdi del 2015. Fotos: Fundació Festa Major de Gràcia

200 motius d’alegria » La Festa Major de Gràcia celebra el Bicentenari amb una programació especial plena d’actes » Enguany s’ha recuperat l’envelat, que des del mes de maig acull diferents activitats i exposicions Albert Ribas GRÀCIA Perquè una celebració popular arribi a l’edició número 200 ha de tenir uns fonaments molt sòlids.

Aquest és, sens dubte, el cas de la Festa Major de Gràcia, que enguany celebra el Bicentenari.

Aquesta efemèride ha provocat que l’edició d’aquest 2017 vagi molt més enllà dels dies d’estricta Festa Major, que tindran lloc entre del 15 al 21 d’agost. I és que la celebració es va posar en marxa el passat 2 de maig -durarà fins al maig de l’any vinent- amb la inauguració oficial del calendari d’actes i amb l’obertura de l’envelat del Bicentenari, situat als Jardinets de Gràcia. Una inauguració que

va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va pronunciar un discurs on va parlar de la Festa Major com “un veritable referent de la cultura popular i tradicional del nostre país”. El president de la Generalitat també va remarcar que la Festa Major és un exemple de conservació de les tradicions populars. Després de Puigdemont, la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia va dedicar unes paraules d’agraïment a les persones que durant 200 anys han mantingut viva la Festa Major. “Cap fet i cap esdeveniment és memorable sense la gent que el fa possible”, va destacar Carbonell.

I és que, efectivament, un dels grans secrets perquè enguany s’arribi a l’edició 200 és la

implicació veïnal. Hores i hores de feina que molts graciencs dediquen cada any a preparar, sobretot, el guarniment de carrers, l’emblema d’aquesta celebració.

EVOLUCIÓ HISTÒRICA L’historiador i comissari de l’exposició ‘L’art de guarnir el carrer’, Josep Maria Contel, explica que “l’evolució de la Festa Major de Gràcia va paral·lela també a l’evolució urbanística del seu territori”. En aquest sentit, Contel relata que és durant la Guerra del Francès quan apareixen els orígens de la festa “d’una forma relatada i amb coherència”. Uns orígens que es troben en el convent dels franciscans que hi havia entre l’actual Gran Via i el carrer Aragó. El convent, juntament amb l’anomenat barri de Jesús, va ser arrasat per l’exèrcit francès. Va ser

llavors, relata Contel, quan Antoni Trilla, l’any 1817, “va cedir la capella de la masia que encara hi ha en peu al carrer Gran als franciscans perquè guardaren les poques coses que havien pogut salvar del seu antic convent”. El trasllat d’aquestes pertinences va implicar que aquell 15 d’agost de 1817 “se celebrés a Can Trilla l’aplec de la Mare de Déu d’Agost, que s’havia fet cada any en el desaparegut barri i convent de Jesús”.

Aquell dia naixia el que acabaria sent la Festa Major de Gràcia.

Any rere any l’aplec es va anar repetint, amb la corresponent adaptació als nous temps que cada generació anava vivint.

Fins a aquest 2017 quan, després d’haver-se convertit des de fa temps en una celebració referent, ha rebut per part de la Generalitat el grau de Commemo-

ració Oficial. Aquí cal afegir que a mitjans de juliol la Fundació Festa Major va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la ciutat per part de l’Ajuntament.

CELEBRACIÓ EXCEPCIONAL Com no podia ser d’una altra manera, aquesta Festa Major serà excepcional. Els carrers guarnits creixen fins a 22, el pregó serà un ‘bipregó’ amb Roger de Gràcia i l’Agnès Busquets, les Dones del 36 rebran un homenatge, els carrers on històricament hi ha hagut festa tindran un codi QR que permetrà veure imatges històriques, el retorn als orígens que signifiquen la decoració del carrer Gran i de l’enramada del carrer Francisco Giner o el mural a la façana del Districte són alguns dels elements que faran que la Festa Major 2017 sigui difícil d’oblidar.

|4

líniagràcia.cat

Agost 2017

Cada cop més carrers guarnits 22 CARRERS, 22 TEMÀTIQUES Berga

Plaça del Poble Romaní

Dolça Berga

Rromano Rez (Celler familiar)

Ciudad Real

Plaça de la Vila

Sense Fronteres

L’essencial és invisible als ulls

Fraternitat de Baix (EFIT)

Rovira i Trias

El carrer celebra els 200 anys de la Festa Major amb una proposta molt llaminera.

Guarniment que parla de les migracions d’ara i les d’abans.

TRADICIÓ4L'activitat més emblemàtica de la Festa Major, el guarnit dels carrers, s'amplia enguany a 22, dos més que l'any passat. Es tracta dels carrers de Maspons i de Jesús.

En el cas de Maspons, després de quatre anys guarnint La Violeta, la comissió vinculada a la coordinadora de cultura popular s'ha animat a omplir el carrer de roses i llibres amb la llegenda

de Sant Jordi com a fil conductor. Pel que fa a Jesús, s'estrenaran a la Festa Major amb un guarnit elaborat amb materials reutilitzables que recordarà un jardí frondós.

Dos carrers més que competiran, amb els altres, per arrabassar el títol de guanyador del concurs de guarnits que va aconseguir l'any passat Fraternitat de Baix amb la temàtica 'La mar salada'.

Concurs de balcons i portalades PREMIS4Tot i que el gran atractiu de la Festa Major és el concurs de carrers guarnits, els graciencs i gracienques també reivindiquen una tradició que va ser precursora de l'actual certamen. Es tracta del Concurs de Guarniments de Balcons i Portalades, que enguany arriba a la seva dinovena edició amb més força que mai.

La Fundació Festa Major de Gràcia convoca a tots els veïns i veïnes que ho desitgin a participar-hi decorant el seu balcó o portalada de manera individual o col·lectiva, els quals es mostraran al públic del 15 al 21 d'agost. El dia 17 es farà l'entrega de premis a la Plaça de la Vila.

Com a novetat, enguany hi participarà l'Europa, que atorgarà un premi al balcó o portalada "més escapulat".

Qui guanyi s'endurà una samarreta oficial i dos abonaments per a la pròxima temporada.

La rumba catalana i el vi centraran la temàtica del guarnit del Bicentenari.

Els Castellers de la Vila explicaran la tendra història de El Petit Príncep.

King Kong

El simi gegant presidirà una decoració inspirada en la pel·lícula dels anys 30.

Aposta decidida per aquest color durant el dia i policromia durant les nits.

Fraternitat de Dalt (ETIS)

Placeta Sant Miquel

Neverending fratern

Mare Nostrum

Joan Blanques de Baix

Progrés

Inspirat en el clàssic de la literatura de Michael Ende, La història interminable.

Fantasia en blanc

La Mediterrània, amb els seus encants i desgràcies, centra el guarnit d’enguany.

Hi havia una vegada

Els visitants s’endinsaran en el món de Les mil i una nits a través d’una cova.

L’esperit de la Revolució Russa segueix viu a Progrés amb un guarnit en record.

Joan Blanques de baix de Tot

Providència

Progrés i Revolució 1917-2017

Fot-li verd

Jardins i zones verdes per reivindicar com haurien de ser les ciutats del futur.

Guarniment d’inspiració hippie on no hi faltarà la furgoneta i l’Arc de Sant Martí.

La Perla

Puigmartí

Pau i amor

Pink flamingos

L’univers del cineasta John Waters de la mà de la Divine, un transvestit.

La mítica pel·lícula dels Caçafantasmes i les baves verdes envairan el carrer.

Llibertat

Tordera

Carrer de l’infern

Da Vinci

Mozart

Sant Antoni

Guarnit històric de fa 30 anys amb el qual el carrer va emular l’inframón.

Ghostbusters

Una decoració que homenatjarà els ginys del gran inventor florentí.

Rock in Mozart

La decoració del carrer retrà un autèntic homenatge al rock.

El carrer canvia la seva aparença i es converteix en un poble pirinenc a l’hivern.

Perill

Verdi

Trasvesquia

Circ Perill

El carrer es convertirà en un circ, tal com ja va fer l’any 1950.

A través de materials diversos, aquest carrer oferirà diferents atmosferes.

Maspons

Jesús

Un Maspons de llegenda

Metamorfosi

Aquest carrer s’estrena de la mà de la llegenda catalana més universal.

Atmos(feres)

Materials reutilitzats per emular la natura en el primer any que hi participa.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Agost 2017

lĂ­niagrĂ cia.cat

5|

|6

Fundació líniagràcia.cat

Fi del mandat | Quatre anys liderant un canvi

Agost 2017

Durant l’entrevista, a Carbonell se la veu satisfeta pel paper que ha fet la junta que ella lidera després d’un traspàs “que no va ser fàcil”. Durant aquests quatre anys la gestió de la Festa Major ha experimentat una professionalització. Un pas necessari per a un esdeveniment que durant uns dies reuneix a la Vila desenes de milers de persones.

Foto: Línia Gràcia

“La Festa Major de Gràcia és un dels símbols de la cultura popular del país” Carla Carbonell / Presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia La presidenta de la Festa Major de Gràcia fa un forat a la seva jornada laboral per rebre Línia Gràcia. De seguida es nota que ja ha acumulat experiència al capdavant de la Fundació. Parla amb seguretat i té les idees clares. Ser la presidenta durant l’edició del Bicentenari és una responsabilitat que porta amb tranquil·litat.

Albert Ribas GRÀCIA nguany se celebra l’edició del Bicentenari. Serà, sens dubte, una Festa Major especial. Hi ha nervis?

A hores d’ara ja no n’hi ha gaires. Arribem a la Festa Major amb moltes ganes, hem anat superant etapes. El primer objectiu va ser el 2 de maig, que hi vam arribar amb molts nervis. Fèiem la inauguració institucional, venia el President... Hem estat preparant el Bicentenari un any i mig. Ara espero el 15 d’agost amb moltes ganes i amb els nervis controlats.

E

De fet, la celebració va començar el mes de maig i durarà un any.

Quina valoració en fas de moment?

Estem molt contents. Aquest any, amb el Bicentenari, passen moltes coses, però estem molt satisfets.

La inauguració va anar molt bé, l’Envelat està funcionant... Estem contents per la participació de les entitats, de les escoles, per les activitats que hem acabat fent... Molt cansats però molt contents.

Un dels pilars d’aquesta celebració és el retorn l’Envelat. Com valora la rebuda que ha tingut?

Ha estat molt bona. Al principi ens vam proposar que fos un espai viu i hi han passat una mitjana de 700 a 1000 persones per dia. Ve molta gent a veure les exposicions, gent a treure el cap... El lloc és agradable per passejar i això ajuda. El fet d’haver recuperat l’Envelat ha fet molta il·lusió i ha cridat l’atenció de la gent. El més important és que l’espai tingués vida i ho hem aconseguit.

Dels més de 400 actes que es programen, quins destacaria? És complicat perquè es fan moltes coses però de les extraordinàries que s’organitzen aquest any em fan

molta il·lusió les Enramades. El fet que enramem l’antic carrer‘culebra’, ara Francisco Giner, amb la gent dels amics de les enramades de Sallent és tornar una mica als orígens. Poder veure l’origen del nostre guarnit em fa molta il·lusió.

Parles de tornar als orígens. Sembla que un dels objectius que us heu plantejat és precisament aquest, que l’edició d’enguany simbolitzi un retorn als orígens.

Sí, per moltes coses sí, però també amb una visió de futur. És una combinació. Tornem a fer allò que abans es feia i ara s’ha perdut, com l’Envelat, les enramades, la recuperació del guarnit del carrer Gran... Es tracta de reconèixer d’on venim. Al mateix temps però diem: hem arribat fins aquí superant algunes dificultats però no n’hi ha prou.

“No crec que el turisme sigui el que més ens ha de preocupar” Sempre hi ha nous reptes.

Toca plantejar quina festa de futur volem. Això es veu amb algunes xerrades que hem anat fent sobre qüestions com el turisme o la gentrificació. Tot això també afecta cap a on volem anar. Volem posar en valor la capacitat d’adaptació als nous temps, a les noves tecnologies, però al mateix temps mantenint els seus valors tradicionals. El que fa que la Festa Major sigui atractiva i tingui la força que té és que, tot i que la societat i la festa han canviat, la manera com es fa la festa, que és els veïns treballant colze a colze, és igual ara que fa 200 anys.

Has tocat un dels grans debats actuals, el del turisme. Et preocupa la massificació? Que la Fes-

ta Major rebi la visita de milers de turistes?

Ni sí, ni no. El fet de mantenir la identitat i de no perdre-la depèn de nosaltres, no de la gent que vingui. La nostra identitat rau en l’organització i la preparació de la festa i això està en les nostres mans. Pel que fa al turisme, diria que no ens hem de preocupar d’allò que no podem resoldre nosaltres. El que depèn de nosaltres és la gestió de la gent que ve i ara mateix encara hi ha espais a gust de tothom. Vols passejar tranquil?

Vine al matí o al migdia i passejaràs tranquil. Ara el tram d’hores punta és entre sis i nou de la tarda, però la gent que ve a aquelles hores ve tranquil·la, a passejar. I el circuit de sentit únic fa que la gent ja sàpiga com funciona tot i fa el circuit sense atabalar-se. La nostra responsabilitat és treballar de la manera més eficient possible i que la gent que viu a Gràcia estigui còmode. Ara per ara crec que hi ha espai per tothom i les nits no estan tan plenes com abans. No crec que el turisme sigui el que més ens ha de preocupar.

El concurs de carrers guarnits creix a 22 participants. És un senyal de la bona salut de la festa?

Ho és. No arribàvem a aquesta xifra des del 2005. Hi va haver uns anys que vam baixar a 15 o 16, una xifra preocupant, perquè la festa la fan els carrers. Estem molt contents, no només per arribar als 22 carrers, sinó perquè fa anys que ens recuperem. I els carrers que hi ha ara estan bastant consolidats, cosa que demostra la salut de la festa i les ganes que tenen les noves generacions d’entrar.

Un altre bon indicador de la bona salut de la festa és el reconeixement que suposa rebre la Medalla d’Honor de la ciutat.

Estem molt i molt contents perquè és la màxima distinció que dóna l’Ajuntament de Barcelona. És un premi a 200 anys d’esforç i tenacitat de tantíssima gent. Molta gent ha picat

molta pedra per arribar on som avui i per mantenir la festa tal com la coneixem.

El dia de l’entrega del guardó et vas referir al“bipregó”. Quins han estat els motius de l’elecció de Roger de Gràcia i Agnès Busquets com a pregoners?

Buscàvem fer alguna cosa diferent i teníem un parell d’idees al cap. Finalment vam triar la idea de ‘Bicentenari-bipregó’. I ells dos, no només són parella a la vida real, sinó que també ho han estat a la televisió i això fa que tinguin la capacitat de fer un diàleg distès i entretingut.

Són graciencs de soca-rel i ja feia temps que els teníem al cap.

Al web del Bicentenari expliqueu que un dels objectius és “prestigiar” la Festa. Què vol dir això exactament i com s’aconsegueix?

La pregunta no és fàcil. Prestigiar la festa per nosaltres vol dir reconèixernos pel que som. Crec que en això estem fent bona feina però al final el que volem és explicar que, si la nostra Festa Major ha arribat on ha arribat, és perquè al darrere hi ha la força del teixit associatiu i de les persones que el formen. La Festa Major seria impossible fer-la des de l’administració perquè allò que fan els voluntaris és impagable i això és el nostre tret identificatiu. Volem explicar que aconseguir arribar on hem arribat, d’aquesta manera, encara dóna més valor a tot plegat.

Però és que, a més a més, la festa és un dels símbols més importants de la cultura popular del nostre país. No és una festa de barri, de vila o de ciu-

tat, és una festa de país. És una mostra de com el teixit associatiu català, especialment durant les èpoques de repressió, va treballar per mantenir la nostra cultura, la llengua i les nostres tradicions. Val la pena que la col·loquem al lloc que es mereix.

Sempre està bé que no hi hagi una gran dependència de l’administració.

Per nosaltres seria molt difícil tirar la festa endavant sense el suport de l’administració. Bàsicament perquè arribaríem al punt de la perversió. Per aconseguir l’aportació econòmica que fa l’administració, sobretot en serveis, per la via privada, voldria dir que estaríem comercialitzant la festa, des del meu punt de vista, en excés. Dit això, un punt de comercialització, com el que ja tenim amb diferents patrocinadors, és sa perquè l’administració ja no pot posar el que posava fa uns anys. Es tracta de treballar bé el punt d’equilibri.

Aquesta serà la teva quarta Festa Major i l’última del mandat.

Has decidit què faràs?

Encara no. Hi ha una conversa pendent amb la junta. Però crec que amb quatre anys no hi ha prou temps per desenvolupar una idea, sobretot amb el Bicentenari pel mig. Ganes no me’n faltaran però som un equip i n’hem de parlar. No continuaré sense un equip que em doni garanties. Trobaria coherent allargar el mandat un any més, lògicament amb les eleccions pel mig, per tancar el pack del Bicentenari i després renovar peces de la junta.

7|

Districte líniagràcia.cat

Perfil | Set dies de vertigen

Agost 2017

Enginyer industrial de professió, i veí de la Verneda, Eloi Badia encara l’edició del Bicentenari totalment consolidat al capdavant del Districte. Un any i nou mesos després d’arribar a la regidoria, Badia afronta la seva segona Festa Major. Assegura que ho fa carregat d’energies per gaudir de set dies molt intensos, plens de feina, celebracions i poques hores de son.

“El que fa especial la Festa Major és que al darrere hi ha el veïnat” nguany la Festa Major arriba al Bicentenari. Deu ser especial ser el regidor en una edició tan significativa...

I tant! El Bicentenari ens ha permès refrescar-nos i aportar noves idees i crec que aquesta edició serà única i especial. Per l’envelat, perquè tallarem el carrer Gran i el guarnirem, pels nous carrers, les enramades, els concerts especials, pintarem la façana del Districte...

Ens hem carregat d’energia i hem tret una vitalitat que ens fa pensar que hi pot haver 200 anys més de festa ben viva a la Vila.

E

Ara ho comentava. Aquest any el nombre de carrers ha pujat a 22.

Creu que el Bicentenari arriba en un dels millors moments de salut de la festa?

La Festa Major ha tingut molts bons moments de salut, tot i que és veritat que ara estem en un moment de molta activitat i energia.

Dos carrers més, activitats noves... És el que deia ara, el Bicentenari també ha servit per carregar piles.

Hi ha hagut molt d’esforç i segurament aquestes piles quedaran desgastades, però això ens ha de servir per agafar embranzida per als anys que vindran.

Enguany el programa inclou moltes novetats i més de 400 actes.

Quins destacaria?

D’actes n’hi ha de molt destacats on hi haurà molta afluència, però potser, personalment, em quedo més amb els de dia, de petit

format, on pots trobar molts carrers amb un públic de proximitat, on veus que hi ha un caliu que hem de preservar. També em quedo amb l’impuls que es fa a la festa inclusiva, amb la implicació de molts carrers i entitats que fa que la Festa Major pugui aportar aquest valor.

Precisament durant els últims anys s’ha treballat molt per fer que la festa sigui més diürna i familiar. Objectiu aconseguit?

Sí. Realment ara es pot gaudir de la festa a qualsevol hora del dia i ja no hi ha aquelles aglomeracions a última hora sinó que hi ha activitats durant tot el dia. El pol d’atracció és tan gran que ens visita molta gent, però d’una forma repartida.

Una de les novetats és el mural de la façana del Districte, que serà un element més dels guarnits. D’on va néixer la idea?

Des de l’equip de govern, parlant amb els treballadors vam tenir la idea de fer una picada d’ull a aquesta edició. No vam fer un procés com el dels carrers però sí que vam plantejar diferents opcions i vam parlar amb la Fundació a veure què els semblava. Finalment la que va encaixar millor va ser la del mural efímer per pintar la façana. I la veritat és que és un projecte rodó perquè el guarnit acaba fent un homenatge als carrers i a la feina ingent de la gent que hi ha al darrere.

Eloi Badia / Regidor de Gràcia Enmig d’una atapeïda agenda, Eloi Badia atén Línia Gràcia per explicar com encara l’edició del Bicentenari de la Festa Major. Tot i que admet que enguany la preparació de la celebració ha portat més feina que mai, afegeix que li ha proporcionat un plus de vitalitat i energia.

La tasca d’aquests veïns que hi ha al darrere és un dels secrets perquè la Festa Major sigui possible.

Sens dubte. És el que la fa especial.

Quan tu vas a la Festa Major vas a veure una calidesa humana, una dedicació, una estima... que fa que sigui única. El potencial de la Festa Major és que al darrere hi ha una feina liderada pel mateix veïnat,

“L’espai de l’envelat era una idea ambiciosa i ha sortit rodona” cosa que fa que tot tingui un atractiu inconfusible. I això és el que hem de preservar.

Aquest atractiu fa que cada any moltes persones gaudeixin de la Festa Major. Creu que és un dels grans reclams perquè la Vila traspassi fronteres?

Crec que enfocat així diria que no, que la Festa Major no busca tras-

passar fronteres. En tot cas busca trobar-se amb les seves arrels, la seva història, fer una festa que la puguin gaudir els veïns... El que sí que és veritat és que, com que hi ha una feina molt ben feta, es traspassen fronteres. Però l’objectiu, quan parlem amb la Fundació, no és ser un reclam per a tot el país i tenir milers i milers de visitants.

Com valora fins ara la celebració, que va començar el 2 de maig, del Bicentenari?

Molt positivament. Un dels reptes més grans era poder disposar de nou de l’envelat i guanyar un nou espai. Ha estat un èxit absolut.

Està tenint una molt bona acollida, les entitats s’hi han implicat, les escoles també... Hi ha una activitat frenètica. Tenim les exposicions de l’envelat i el Bicentenari també ha servit per recuperar diferents tradicions... Ara viurem el clímax i ja estem començant a pensar què hem de fer a la tardor i com fem el tancament. Però crec que el projecte de l’envelat, que era molt ambiciós, ha sortit rodó i el teixit associatiu i veïnal ha estat capaç de poder entomar-lo. Les administracions, re-

alment, a banda de dotar de més recursos i eines, hem tingut un paper d’acompanyament.

Fa pocs dies la Fundació Festa Major de Gràcia va rebre la Medalla d’Honor de la ciutat. Segurament és un dels millors reconeixements que la festa pot rebre.

Sí. Era un reconeixement pendent.

De la ciutat és el més gran que es pot tenir i es va concedir de forma unànime. La qüestió va ser més aviat escollir en quin moment es donava i el Bicentenari era la millor opció per poder fer un reconeixement a la Fundació i, sobretot, als festers.

Per acabar, expliqui’ns una mica com viurà el regidor la Festa Major.

Són dies molt intensos, no parem.

Intentem trobar-nos amb tots els carrers, hi ha una agenda institucional molt variada... Es fa de gust perquè et trobes amb molta gent i es comparteixen espais festius i lúdics amb els veïns, cosa que és un plaer. Dormim poc, però és el que toca en aquesta festa. Som els últims que fem les vacances però és un final de curs polític inoblidable.

|8

líniagràcia.cat

Agost 2017

Agost 2017

líniagràcia.cat

9|

| 10

Festa Major líniagràcia.cat

Agenda Nacional | Un mosaic a favor del Sí a la independència

Com cada any, l’ANC aprofita la Festa Major de Gràcia per assajar les accions que hi ha previstes per a l’11 de setembre. Enguany, l’Assemblea ha convocat un acte pel dia 16 d’agost a dos quarts de set de la tarda a Pi i Margall en el qual es farà un mosaic de colors a favor del ‘S í’ a la independència.

Mitja hora més tard, hi ha prevista una tertúlia amb Jordi Turull i Gabriela Serra, entre altres.

Agost 2017

Un miler d’activitats per fer bullir Gràcia durant set dies » Cinc places de la Vila acolliran espais temàtics per a tots els públics » Mig segle després es recupera la tradició de guarnir el carrer Gran FESTA MAJOR4La Festa Major es viu intensament al carrer. Enguany, la celebració oferirà prop d’un miler d’activitats, 700 de les quals es faran de dia i les restants, de nit. Seguint la línia d’altres edicions, la Festa convertirà cinc places de la Vila en espais temàtics amb activitats per a tots els gustos. La plaça de les Dones del 36 acollirà activitats amb perspectiva de gènere de la mà del Districte i el Consell de Dones. En aquesta línia, dimecres 16 a partir de les sis de la tarda s’hi farà un homenatge a les dones del 1936.

Revolució, per la seva banda, esdevindrà la Plaça de la Imaginació, un espai on el circ i el teatre tindran un paper rellevant.

També s’hi instal·larà una ludoteca durant els matins.

Diamant, com ja fa uns anys, es mourà a ritme de Swing. Aquí cal destacar l’actuació dels Sírex i els Mustang del dia 18.

Pel que fa a Sol, la música folk,

Diamant tonarà a ser la plaça del Swing. Foto: Districte

la rumba, la cobla i la cançó d’autor faran ballar els visitants, amb actuacions destacades com la de Quico Pi de la Serra del dia 16 a les 10 de la nit.

Per últim, la plaça de la Virreina acollirà dues fires relacionades amb el món artesanal, molt arrelat a la Vila.

En el marc de la celebració del Bicentenari de la Festa, es recuperarà la tradició de guarnir el carrer Gran, mig segle més tard. Es tracta d’una iniciativa dels veïns que també ha estat possible grà-

cia a l’Associació de Comerciants de Gran de Gràcia. Per fer-ho possible, es tallarà el carrer al trànsit els dies 15, 19 i 20 d’agost –de 10 del matí a dues de la tarda i de cinc a nou del vespre– i el dia 21 –de cinc de la tarda a 11 de la nit–.

Els Castellers de la Vila, per la seva banda, faran la seva Diada el dia 19 a les sis amb els Xiquets de Reus i els Castellers de Vilafranca. L’endemà faran la baixada del pilar caminat i la diada de vigílies, amb la Colla Jove dels Castellers de Sitges.

La Festa recordarà els orígens dels guarnits, les enramades

HISTÒRIA4La programació de la Festa Major del Bicentenari posa molt èmfasi en la història de la festa grossa gracienca. En aquest sentit, i en el marc dels 200 anys de la festa, enguany es recuperaran les enramades del carrer Francisco Giner.

Les enramades o brancatges són l’origen dels actuals guarnits dels carrers, elaborats amb tècniques tradicionals. D’aquesta manera, i per rememorar l’ori-

gen i la tradició de convertir els carrers de la Vila en universos diferents cada estiu, el carrer Francisco Giner es guarnirà amb aquesta tècnica tradicional.

Paral·lelament, la Fundació Festa Major de Gràcia ha organitzat al llarg del mes de juliol diversos tallers per aprendre a fer brancatges o enramades, realitzades amb flors i altres elements vegetals. Una tradició que, lluny de morir, reviu.

Museless i Playback Maracas, plats forts del Festigàbal

MÚSICA4La dotzena edició del Festigàbal tornarà a tenir lloc als jardins de la Sedeta per tercer any seguit en el marc de la Festa Major de Gràcia.

El festival de música gratuït tindrà lloc el 18 i 19 d’agost de la mà de l’Heliogàbal, amb una proposta que enguany barreja diferents estils amb l’objectiu de tornar a omplir l’espai de públic com l’any passat. Se celebraran tres concerts per cada jornada i una sessió de disc joquei per tancar-les. El dia 18 serà el torn de Guille Milkyway, mentre que

el 19 serà el torn de BeGun. Pel que fa als concerts pròpiament dits del Festigàbal, destaquen Museless, Playback Maracas, El Petit de Cal Erill, Los Bengala, Hidrogenesse i Me & The Bees.

Museless –impulsat per Laura Llopart– va publicar el passat mes de maig el seu últim treball, després d’haver sorprès tant a la crítica com al públic durant el darrer any.

Per la seva banda, Playback Maracas destaca per la seva aposta pel pop electrònic llatí.

L’Envelat: una icona de la Festa amb una àmplia programació

L’Envelat rememora els 200 anys de Festa Major. Foto: Ajuntament

TRADICIÓ4L’Envelat de la Festa Major de Gràcia instal·lat el mes de maig als Jardinets per commemorar el Bicentenari de la celebració s’ha convertit en l’epicentre de les activitats relacionades amb la història de la festa i de moltes altres que ha fet que aquesta estructura esdevingui una icona de la festa.

Des del mes de maig s’hi han celebrat diferents activitats relacionades amb la Festa Major que han ajudat a interpretar-la.

Al llarg del juliol l’Envelat va acollir diverses activitats, des de tallers de treballs manuals, obres de teatre i presentacions de llibres relacionats amb la Vila.

A l’agost, l’espai ha intensificat la seva activitat amb propostes per a tots els públics.

Destaca la projecció de la pel·lícula La plaça del Diamant, el 10 d’agost, o l’entrega de premis de la gimcana de la Festa Major, que tindrà lloc el dia 21 a partir de dos quarts de 10 del vespre.

Renda Garantida: tot el que has de saber

Pàgines especials

Agost 2017

líniagràcia.cat

11 |

Els diferents perfils de persones que poden rebre la Renda Garantida de Ciutadania. Infografies: Oscar Murillo / Línia

NOUS DRETS4El Parlament va donar llum verda el passat 12 de juliol, amb el vistiplau de totes les formacions amb representació a la cambra, a la Renda Garantida de Ciutadania, una ajuda que neix per garantir que tots els ciutadans de Catalunya puguin fer front a les despeses necessàries tant del seu dia a dia com de les persones que formen la seva unitat familiar.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, va celebrar l’aprovació de la llei que empara aquesta ajuda i va constatar que és la demostració que Catalunya “és un país cohesionat”.

Des del Govern destaquen que es tracta d’una eina de país que ha de permetre alleujar i corregir situacions de pobresa i vulnerabilitat. En aquest sentit, permetrà assegurar els ingressos mínims de les persones amb dificultats i, al mateix temps, impulsar la millora de les condicions socials i laborals dels ciutadans davant l’escassedat d’ocupació i la precarietat laboral. És a dir, es tracta d’una ajuda que vol combatre les desigualtats i garantir una existència digna.

Amb la Renda Garantida, el Govern es planteja, com a objec-

tiu final, la promoció de les persones beneficiàries i el seu apoderament, per tal d’ajudar-les a superar les condicions que les van dur a necessitar aquesta prestació.

I és que qui rebi l’ajuda, destaquen des de la Generalitat, haurà de respondre de forma “activa, compromesa i responsable” en la superació de la situació de vulnerabilitat que viu, mitjançant un itinerari d’inserció laboral que garanteixi la seva autonomia i independència econòmica.

És necessari

demanar cita prèvia

per iniciar els tràmits I qui pot ser beneficiari d’aquesta ajuda? Qualsevol persona que tingui uns ingressos inferiors a 564 euros al mes, que equivalen al 85% de l’Índex de Renda de Suficiència de Catalunya. Per tant, qualsevol persona que no disposi de recursos o que els que tingui no siguin suficients per afrontar el seu dia a dia hi té dret.

El perfil de persones que poden demanar la Renda Garantida de Ciutadania són famílies de fins a tres fills amb pocs ingressos, ciutadans que treballen a temps parcial, famílies monoparentals on l’adult no treballi o ho faci a temps parcial –i cobri menys de 639 euros al mes–, persones que percebin menys de 564 euros al mes i les que ja reben la Renda Mínima d’Inserció, les quals passaran a cobrar, automàticament, la Renda Garantida de Ciutadania [per a més informació veure el gràfic superior].

Per tal de demanar la Renda Garantida de Ciutadania cal trucar al 900 400 012 o visitar la pàgina web www.rendagarantida.gencat.cat, on s’informa dels requisits per accedir a la prestació. Per poder iniciar els tràmits cal que els interessats demanin cita prèvia.

La consellera Bassa va explicar durant la signatura de l’acord amb els promotors de la Iniciativa Popular per a una Renda Garantida de Ciutadania que no serà només el Govern que decidirà qui necessita aquest ajut, sinó que ho farà de la mà dels agents econòmics, socials i del tercer sector, amb els quals anirà estudiant com es va modulant la renda.

www.rendagarantida.gencat.cat

900 400 012

| 12

Festa Major Alternativa líniagràcia.cat

Agost 2017

A la Vila la tradició de les festes alternatives és viva des de fa anys. Una de les referents és la que el 1976 van protagonitzar els ateneus llibertaris, com el del número 52 del carrer Perill. Precisament, el carrer Perill va acollir fins al 2002 les festes alternatives, que sempre s’han caracteritzat pel seu contingut polític

El feminisme serà l’eix de la Festa Major dels col·lectius alternatius PROGRAMA4La reivindicació de les lluites del col·lectiu feminista serà enguany l’eix temàtic de la Festa Major Alternativa, que tindrà com a lema ‘Revolució és nom de dona’. Se celebrarà entre el 15 i el 20 d’agost i com cada any la seu serà la plaça del Raspall.

Els encarregats d’organitzar la festa són Arran Gràcia, la CUP de Gràcia, Endavant Gràcia i la Kasa de la Muntanya. Aquestes quatre organitzacions formen la Comissió de Festes Populars (CFP). La Festa Major Alternativa està autogestionada i no depèn d’ajuts ni patrocinis.

Així doncs, el cartell de la festa arrencarà el dimarts 15 d’agost a les 12 del matí amb els jocs infantils d’aigua i continuarà dues hores més tard amb el dinar que organitza Alerta Solidària, que s’acabarà amb una sessió del punxadiscos Enterrats. A les cinc hi haurà una nova activitat per a la mainada, l’animació infantil de La Cuca Viu. El primer dia s’acabarà amb els concerts de Sara Hebe, Mascarats i el DJ Pedro Bueno.

Sara Hebe serà una de les protagonistes de la festa alternativa. Foto: Arxiu

L’endemà els actes començaran a la una del migdia amb un vermut i el concurs de truites, mentre que a la tarda arribarà el torn de l’activitat reivindicativa ‘Cercagentrificadors’. El dia es tancarà amb l’espectacle ‘La mirada violeta’ i els concerts de Matagalls, Tupica i DJ Sendo.

Dos dies més tard, divendres 18, la jornada es posarà en marxa amb el punxadiscos Mussol i el concurs d’arrossos. A la tarda tindrà lloc el concurs de petanca

Història | Més de 30 anys de tradició

i el BCNpoly, mentre que al vespre el protagonisme serà per a la música tradicional boliviana i a la nit pels concerts de Pupil·les, Subversa i Zitas.

Per últim, dels actes que organitza la CFP, dissabte 19 al migdia es farà la caragolada. A la tarda tindran lloc l’acte ‘Eulàlia Reguant vs Eulàlia Reguant’, monòlegs feministes i la marxa de torxes de rescat. Tancaran el dia els concerts de Radikal, District, Insershow i el punxadiscos Parra.

Dos dies de festa farcits de reivindicacions polítiques ACTIVISME4La Comissó de Festes Populars, com fa cada any, cedeix l’organització de dos dies de la festa a col·lectius antirepressius i a altres col·lectius de la Vila.

Enguany el dia 17 els col·lectius antirepressius ‘Som 27 i més’, ‘Encausats 12 d’octubre’ i ‘Encausats 1 de maig’ seran els encarregats d’organitzar les activitats del dia. El col·lectiu ‘Som 27 i més’ demana l’absolució pels 25 estudiants, un professor i un administratiu immersos en un procés judicial després que l’abril del 2013 okupessin el

Rectorat de la UAB. Pel que fa als altres dos col·lectius, demanen l’absolució pels sis antifeixistes que el 12 d’octubre del 2013 van participar en una baralla amb un grup d’ultres feixistes i pels fets de la manifestació de l’1 de maig del 2015, que va acabar amb incidents i amb diversos encausats.

Per últim, el diumenge 20 els col·lectius de la vila que programaran actes durant tot el dia seran l’Assemblea de dones feministes de Gràcia, la Xarxa d’aliments l’Arrel i l’Oficina d’Habitatge de Gràcia.

Una imatge de l’okupació del Rectorat del 2013. Foto: Twitter (@MiquelM5)

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Agost 2017

lĂ­niagrĂ cia.cat

13 |

| 14

L’altra cara de la festa líniagràcia.cat

Agost 2017

Una Festa Major sostenible que aposta per la convivència » Hi haurà gots reutilitzables i els comerços netejaran alguns espais » La distribució del so s’optimitizarà per limitar el seu impacte

ESPAI PÚBLIC4La Festa Major de Gràcia, a causa de l’impacte que genera el seu èxit, que va més enllà de la Vila, aposta per un model de festa on la sostenibilitat i la convivència són imprescindibles.

En aquest sentit, una gran part dels guarnits dels carrers es creen amb materials de reciclatge, i un cop finalitzada la festa es recuperarà una gran part d’aquests materials. A banda d’això, enguany hi haurà dues noves actuacions. La primera serà l’absència de gots de plàstic. La Fundació Festa Major de Gràcia, juntament amb San Miguel i Ecofestes, aplicarà el sistema integral dels #gotsreutilitzables a tots els carrers i espais de la Festa Major. Alguns bars i establiments de la Vila també s’han afegit a la iniciativa.

Així doncs, el got reutilitzable, de disseny propi de les festes, costarà un euro en concepte de lloguer a totes les barres de la Comissió de Festes repartides per tots els carrers i places. Abans de marxar tothom podrà retornar el seu got a qualsevol barra de la comissió i recuperar l’euro. En segon lloc, la iniciativa ‘Lliga la Bossa’ es tracta d’una prova pilot- fomentarà que les entitats i els comerços es corresponsabilitzin de

la neteja d’alguns espais. Aquestes entitats i comerços lligaran les bosses de les papereres de cartró quan estiguin plenes i les portaran a uns punts acordats amb els serveis de neteja, on es recolliran.

També substituiran la bossa de plàstic per una de nova. D’aquesta manera es compensaran els problemes de mobilitat dels serveis durant aquests dies i alhora les entitats i comerços es responsabilitzen de tenir nets els espais.

SO I ITINERARIS RECOMANATS Un dels aspectes relacionats amb la convivència que enguany es tindrà encara més en compte és el del so i la seva limitació. El Districte i l’organització han aconseguit que s’optimitzi la distribució del so per reduir-ne l’impacte que provoca en els habitatges (canvis dels altaveus, canvis d’ubicació de les tarimes, etc.). També es posaran limitadors per controlar el so els dies de més afluència. Tal com ja es va fer l’any passat, hi haurà 50 limitadors en diferents escenaris de la festa i gairebé un centenar de concerts tindran el so limitat. D’altra banda, un altre aspecte clau perquè aquesta altra cara de la Festa Major sigui un èxit

Projecte pedagògic | L’escola Jujol fa un guarnit

Els actes del Bicentenari també han arribat a l’escola Josep Maria Jujol. I és que des del centre han tirat endavant un projecte pedagògic que té com a temàtica la Festa Major. Els alumnes dels diferents cicles del centre han fet una sèrie de guarnits. L’escola també ha estat l’encarregada de crear el ban de la festa.

és l’aposta, per quart any seguit, pel pla d’itinerari recomanat i d’accés de sentit obligatori en moment de màxim aforament als carrers guarnits.

TREBALLS PREVIS Per últim, partint de la tasca realitzada en els darrers anys, el Districte tornarà a garantir els serveis a la Festa Major i a la ciutadania, amb aspectes clau com els treballs previs per preparar els carrers festius, la neteja, la seguretat, les inspeccions durant les nits o el dispositiu de pilones. Pel que fa a la neteja, el servei es reforçarà per tal de mantenir en tot moment el bon estat dels espais públics. El servei de neteja començarà cada dia a les set del matí i continuarà a la tarda i, sobretot a la nit, per tal de fer una neteja en profunditat un cop acabades totes les activitats programades. Hi treballaran més de 200 persones i està previst que hi hagi unes 1.750 papereres als diferents carrers i places de la Vila.

Per últim, per afavorir la mobilitat sostenible, TMB oferirà servei ininterromput de metro la nit de divendres 18 a dissabte 19.

La nit de dissabte 19 a diumenge 20 el servei serà ininterromput com és habitual.

La inclusió tornarà a ser un pilar bàsic de la celebració SOCIETAT4Per tercer any consecutiu, la Festa Major fa una aposta clara i decidia per potenciar el component inclusiu de la celebració.

A l’edició d’enguany el programa ofereix una guia d’activitats inclusives obertes a tothom i adaptades per a infants i adults amb discapacitat, cosa que converteix Gràcia en pionera pel que fa a la festa inclusiva. Es faran contacontes inclusius, tallers infantils, circ, ludoteca, concerts... i activitats específiques per a persones amb discapacitat visual i discapacitat auditiva, com ara visites guiades amb servei d’audiodescripció pels carrers guarnits, visites amb intèrpret de signes al refugi de la plaça del Diamant i l’itinerari històric.

La gran novetat serà la possibilitat de descarregar l’aplicació Wheris, una iniciativa innovadora que permetrà accedir al programa a través d’un sistema d’audiodescripció.

Tota aquesta oferta no seria possible sense la implicació dels carrers que participen en la festa, de la Fundació Festa Major i de les entitats que atenen persones amb diversitat funcional. L’exemple més clar és la participació de les entitats en el programa festiu dels carrers Guilleries, Perill o Llibertat, on han col·laborat tant en el guarnit com fent tallers inclusius. Aquesta iniciativa contribueix a crear vincles entre els participants i trencar estigmes com els que encara existeixen sobre les malalties mentals.

La lluita contra el masclisme, un dels puntals de la Festa

IGUALTAT4Enguany la Festa Major comptarà amb el Protocol d’actuació Gràcia Antimasclista, que ha estat elaborat amb la col·laboració i participació del Circuit Barcelona contra la violència masclista, l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia, el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), el Districte i la Fundació Festa Major.

Així doncs, durant la Festa Major hi haurà un punt informatiu destinat a sensibilitzar, in-

formar i atendre, en el cas de produir-se, assetjaments i/o agressions masclistes i LGTBIfòbiques. Aquest punt estarà ubicat a la plaça de la Revolució i estarà obert de les 10 de la nit a les cinc de la matinada, excepte dilluns 21 d’agost, que tancarà a les dues de la matinada.

També hi haurà dues parelles itinerants, en la mateixa franja horària que el punt informatiu, que recorreran els espais de festa i voltants fent difusió i intervenint en cas de produir-se assetjaments i/o agressions masclistes.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Agost 2017

lĂ­niagrĂ cia.cat

15 |

| 16

líniagràcia.cat

Agost 2017

Pròxima edició: 14 de setembre