Gracia 53

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàgs 10 i 11 La viabilitat d’un possible Estat català: dubtes amb resposta

Tertúlia pàg 12 David Fernández (CUP) omple el CAT per parlar del procés sobiranista

líniagràcia barcelona

Publicació quinzenal · Desembre de 2014 · Núm.53 · www.liniagracia.cat

Gràcia impulsa un nou pla de comerç per als pròxims 5 anys El Districte afirma que és un full de ruta amb perspectiva de consens i amb voluntat de servir els botiguers pàg 18

Convivència pàg 17 Acord per intentar controlar més les residències d’estudiants

Un segle marcant el temps

Ensenyament pàg 14 L’Escola Josep Maria de Sagarra aplica el projecte de les ‘magnets schools’ Societat pàg 12 El desallotjament del Banc Expropiat, prorrogat

pàg 12

Esports pàg 20 El Sabadell serà el rival de l’Europa a la Copa Catalunya

|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

Desembre 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

En Portada

Desembre 2014

líniagràcia.cat

3|

El paper dels voluntaris ha estat clau, un any més, perquè el Gran Recapte hagi funcionat. Fotos: Fundació Banc dels Aliments

Objectiu aconseguit » El Gran Recapte recull 4,6 milions de quilos de menjar i supera la xifra de 3,6 milions de l’any passat » Aquest gran acte solidari, que té uns 25.000 beneficiaris, s’ha convertit en un referent a Catalunya Albert Ribas BARCELONA Més de quatre milions i mig de quilos. Un any més, objectiu aconseguit. La sisena edició del Gran Recapte d’Aliments va tornar a superar divendres 28 de novembre i dissabte 29 la fita que s’havia fixat i va aconseguir reunir 4.600 tones de menjar, 1.000 més que l’any passat, quan es van recollir 3,6 milions de quilos.

Enguany la infraestructura d’aquesta doble jornada solidària va ser de 2.000 punts de recollida en mercats i supermercats de Catalunya per aconseguir, principalment, aliments que es conservin durant temps (llegums, conserves, llet, arròs, pasta, oli, sucre...). Amb la re-

collida d’aliments completada, el següent pas és la classificació, que va començar el mateix dissabte 29 i durarà fins al pròxim dia 23 de desembre, de tot el menjar recollit als magatzems de Barcelona, Reus, Lleida i Girona, en altres magatzems repartits per les diferents comarques i a les seus de les entitats que col·laboren amb el Banc dels Aliments. Aquestes seran ara les encarregades de repartir els aliments entre els, aproximadament, 25.000 beneficiaris. En el cas de Barcelona, que va tenir 1.000 punts de recollida, la recollida es va fer en una nau del port que cedeix la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).

Un any més, la funció del Gran Recapte va anar més enllà de la recollida d’aliments, ja que també va buscar conscienciar

la societat de la importància d’un consum alimentari raonable i sostenible i cridar l’atenció sobre l’impacte de la pobresa.

MEDALLA D’OR El mateix divendres 28, l’Ajuntament va reconèixer a títol pòstum el compromís social d’Antoni Sansalvadó, l’expresident del Banc dels Aliments, que va morir el passat 18 d’octubre a l’edat de 75 anys, amb la Medalla d’Or al Mèrit Cívic. Sansalvadó, que va començar a col·laborar amb el Banc dels Aliments a principis de la dècada passada, de la mà del llavors president, Manel Raventós, va formar part del Patronat, va ocupar la vicepresidència segona i va ser nomenat president l’any 2007, càrrec que va ocupar fins al juny d’aquest any.

Un gran dinar per alertar sobre el malbaratament SOCIETAT4El passat dissabte 22 de novembre, en el dia de la prevenció del malbaratament alimentari, es va celebrar a la plaça dels Àngels de Ciutat Vella El Gran Dinar d’Aprofitament a Barcelona.

Va ser un àpat multitudinari que va permetre servir 4.000 dinars gratuïts amb aliments aprofitats de mercats i botigues que no poden vendre perquè caduquen aviat i pel seu mal aspecte. El Gran Dinar l’organitzava la Plataforma Aprofitem els Aliments, creada enguany, i que pretén “generar accions conjuntes entre les enti-

tats i institucions que promouen una cultura de l’aprofitament”, tal com expliquen al seu web.

En paral·lel també s’ha posat en marxa la campanya ‘Som gent de profit’, que impulsen la Generalitat, l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana. Aquesta campanya, durant el que queda d’any i tot el que ve, portarà a terme diferents accions per tal de conscienciar sobre el malbaratament d’aliments, un problema molt greu amb conseqüències econòmiques i ambientals. Una de les iniciatives és la creació d’una aplicació mòbil que permet gestionar millor la compra.

|4

Ciutat líniagràcia.cat

Anàlisi | Estudiar els llocs dels accidents

Desembre 2014

El pla de seguretat viària inclou mesures per millorar la informació i l’anàlisi de l’accidentalitat i poder actuar sobre el lloc de l’accident i la infraestructura viària. Per aconseguir-ho es faran estudis analítics dels trams on hi ha els accidents i es prendran mesures per millorar-los.

Les motos són un mitjà de transport molt utilitzat pels barcelonins. Fotos: Arxiu

Que anar en moto no sigui un perill » Davant l’increment d’accidents d’aquests vehicles, l’Ajuntament posa en marxa un pla de seguretat » Es recullen 17 mesures, que van des d’augmentar la sensibilització fins a demanar un canvi normatiu Redacció BARCELONA Els accidents de moto han patit en els darrers temps un augment important a la ciutat. Si l’any passat, entre els mesos de gener i octubre hi va haver 9 víctimes mortals, enguany la xifra ha crescut fins a 15. Ara, l’Ajuntament ha decidit actuar i ha posat en marxa un pla de seguretat viable per frenar aquesta tendència.

El passat 14 d’octubre es va celebrar una reunió entre l’Ajuntament i els grups de Seguretat Viària i de la Moto del Pacte per la Mobilitat, on es va elaborar un primer document i es va posar en comú la problemàtica. D’allà n’ha sortit un pla de 17 mesures per reduir la sinistralitat de motos i ciclomotors amb quatre punts que l’articulen: la sensibilització i la prevenció, una modificació nor-

mativa, la correcció de les pautes de comportament i l’anàlisi de la informació.

Pel que fa als canvis normatius, el consistori vol demanar a la Direcció General de Trànsit la modificació del reglament ge-

Enguany les víctimes mortals han crescut respecte a l’any passat neral de conductors, que permet conduir motos de fins a 125 centímetres cúbics amb els carnets tipus B (els de vehicles de quatre rodes). Aquesta mesura va ser aprovada fa una dècada pel govern espanyol i ha estat un dels causants de l’augment de víctimes mortals, ja que segons

dades de l’Ajuntament, el 45% dels conductors morts en accident de moto tenia el permís B. CANVIAR HÀBITS Un dels grans canvis que vol impulsar aquest pla de seguretat és en els hàbits del motorista. El document insisteix, a través de cinc punts, en la necessitat de canviar hàbits “inadequats”. I és que, segons l’Ajuntament, enguany els accidents amb víctimes han augmentat un 7,1%, amb quasi un 30% a causa de desobeir un semàfor i quasi un 15% per la manca d’atenció en la conducció.

Tot això implica que a partir d’ara la Guàrdia Urbana posarà una atenció especial en les infraccions que facin els motoristes, com la conducció fent esses, els girs inadequats o arrencar quan el semàfor encara està en vermell. També s’augmentaran el nombre de radars, els controls d'alcoholèmia i drogues i els controls de velocitat i d'ITV.

La ciutat amb més motos

MOBILITAT4Barcelona és la ciutat europea amb més motos per habitant, ja que actualment té al voltant de 277.000 vehicles de dues rodes a motor, el que suposa un 30% del parc total d’automòbils de la ciutat.

Segons la darrera enquesta de mobilitat feta en dia feiner, entre els usuaris de la moto hi ha un perfil majoritari d’homes, d’en-

tre 30 i 64 anys, que bàsicament utilitzen aquest vehicle per anar a treballar i fan uns trajectes de 13 minuts de mitjana.

Les víctimes dels accidents de moto representen el 60% del total de lesions en accidents. Tot i que els de ciclomotor han minvat, els de motocicleta han augmentat. La majoria de víctimes tenen entre 26 i 56 anys.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

lĂ­niagrĂ cia.cat

5|

|6

líniagràcia.cat

Un diari participatiu

Un diari plural

4Bestiari del procés

El maig de 2012, en rebre en presència seva el premi al Català de l’Any, Joaquim M. Puyal va manifestar públicament la seva impressió sobre el president: un home seriós, tristot, marcat pel pes de la responsabilitat. Pensarós. Sospesava, de ben segur, mentre els preparatius del primer gran Onze de Setembre avançaven, el que seria el gran gir de la convocatòria electoral del 25-N: l’inici d’una aventura amb una gran càrrega de risc personal. Sembla tota una vida, però han passat poc més de dos anys des d’aleshores.

Després de la seva excel·lent conferència de dimarts 25 de novembre, potser sobretot a l’entrevista d’en Cuní de l’endemà, Artur Mas semblava transformat. Un altre. Mai se l’havia vist tan solt. És com si l’explicitació definitiva del seu objectiu, l’exposició del seu pla cap a la independència, tot d’una, l’hagués alliberat.

Una de les veus principals de Podemos ha aprofitat aquesta setmana un debat organitzat a Madrid per un dels principals xiringuitos del dependentisme a Catalunya, Federalistes (i espanyols) d’Esquerres, amb representants d’IU i el PSC, per carregar contra els nacionalistes catalans, acusant-los de generar odi i de manipular la memòria de 1714 al servei dels seus interessos, amb “contes i milongu-

Opinió

Desembre 2014

4 Frustacions 4La llegenda de Messi no té final

per Joan Granollacs

per Jordi LLeal

es”. Setmana a setmana comprovem (cal dir, sense gaire sorpresa) com la suposada sensibilitat plurinacional de la nova formació anti-sistema (sí, no?) es desfà com un glaçó sense remei. Certament, la de manipular la història per negar la condició nacional del nostre país és una acusació molt, molt original, que els seus enemics de la casta mai havien utilitzat contra nosaltres. Mai. Del baròmetre de tardor d’El Periódico, gairebé tothom ha valorat del dret i del revés en l’anàlisi dels previsibles resultats electorals dels partits i les llistes.

Convé, però, no perdre de vista els de les altres preguntes, més directament vinculades al procés, perquè són senzillament espectaculars! D’entrada, la més important: un 57,9% sobre el total de 90% de votants que es defineixen (difícil una participació més alta) es decanta pel ‘sí’ a la independència, superant en més de quinze punts el ‘no’. Però, espereu: un 57,3% creu que Mas hauria de convocar eleccions, un 63,1% veu bé unes eleccions plebiscitàries i fins al 46,5% (contra el 34,4) està d’acord que el Parlament faci una DUI si els independentistes guanyen les eleccions. Són uns resultats senzillament espectaculars. Alegria: més enllà de l’atzucac circumstancial dels lideratges hi ha un terra molt, molt sòlid.

Argument dels unionistes: Quan Catalunya no aconsegueixi la independència, els catalans independentistes quedaran frustrats, per això millor que ho deixin estar. Fantàstic raonament! El que no saben els unionistes espanyols és que ja de bell antuvi i ara mateix, els independentistes estem frustrats (que jo recordi des de la dictadura de Franco). Per tant, em vull treure la frustració de sobre d’una vegada per totes.

Ens provoca frustració no poder decidir per nosaltres mateixos, que no se’ns reconegui que som una nació, que ens retallin infraestructures, que es carreguin la immersió lingüística o que es “perdin” cada any per uns desconeguts viaranys 16.000 milions d’euros. Continuem amb la llista?

Pel mateix concepte d’una possible frustració, ens podríem casar, tenir fills, muntar un negoci, estudiar una determinada carrera o fer un viatge a terres llunyanes? En la vida prenem determinacions, que no tenim la certesa absoluta de quines són les correctes, ni tenim segura la seva bondat, però si no és així, pregunto: Què passaria si davant la incertesa de triar una opció, no féssim res? No seria covardia? Davant la incertesa del futur, m’he de quedar com estic?

Contra les frustracions tinc la recepta: Preparar un bon còctel amb molt treball, força constància, intel·ligència, una rajada de determinació independentista i unes gotes d’astúcia. Sacsejar-ho tot i servir-ho en una urna democràtica amb una cirereta d’il·lusió. S’ha de beure en glopades curtes i tranquil·les, per assaborir-ho tots junts.

per Sergi Villena

Per si algú en tenia dubtes, Leo Messi s’ha reafirmat en els darrers dies novament com a màxim referent del futbol mundial. Batent dos rècords més com són els de màxim golejador històric en Lliga i en Champions engrandeix encara més la seva llegenda. Amb només 27 anys, l’argentí és propietari d’un passat esplendorós que per a la gran majoria l’acredita ja com el millor futbolista de tots els temps.

Amb un present engrescador, al costat d’uns cada cop més adaptats Neymar i Suárez, Messi es troba en disposició fins i tot de discutir la Pilota d’Or d’aquest any a un Cristiano Ronaldo que ja donava per fet que el guardó seria per a ell. Si

líniagràcia.cat

bé parlem de dues bèsties de l’esport mundial, no seria just que el portuguès aconseguís la seva tercera Pilota d’Or i es col·loqués a només 1 de les 4 de l’argentí. Leo és tan i tan gran, i ha assolit tantes fites en tan poc temps, que mereixeria guanyar sempre aquest premi.

Sempre hi haurà qui pretengui buscar-li demèrits, i el més trist és que fins i tot des del mateix entorn culer, però ens ha donat tant al llarg de tant temps que el mínim que mereix és que al seu propi club se’l valori i defensi en tot moment. És més que probable que mai més tinguem la sort de veure un futbolista com aquest. No ho oblidem. Si ell fa història, el Barça fa història. publicitat 619 13 66 88

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.43219-2010

amb el suport de:

15.000 exemplars

Actualitat a la xarxa

#HiHauràPacte?

@ramirp: Junqueras no acceptarà la llista unitària, però acordarà amb Mas un mecanisme perquè les eleccions s'interpretin internacionalment com un referèndum.

#SenseSanció

@ignasiara: 'Arxiven la denúncia contra els 33 jutges sobiranistes però els renyen'.

Esperem que se segueixin portant malament.

#NoÉsSuficient

@radiopica: Amb la rebaixa de la targeta de transport T-10 queda demostrat que si fins ara no s’ha fet, era per manca de voluntat política.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

lĂ­niagrĂ cia.cat

7|

|8

líniagràcia.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Desembre 2014

Un diari obert

4Aterratge forçós (o forçat)

4Per als amants de la llibertat

per Raül Massanella

per Carles Savalls

La presència de Mariano Rajoy i la plana major del PP ha despertat només interès entre els seus acòlits. Entre les seves paraules: “Conec Catalunya i sé que és molt plural. Ningú té dret a parlar en nom de tota Catalunya. Ningú”; “quan la Generalitat no pot finançar-se, com hem solucionat el problema? Amb plebiscits? No, amb el Fons de Liquiditat”; “hem fet a Catalunya el mateix que a altres comunitats espanyoles. Precisament per això, perquè és espanyola”; “el 9-N es va fer un simulacre de consulta amb el resultat que dos de cada tres catalans van decidir no participar”; “no arribem al nivell de sofisticació d’altres, però el desplegament de propaganda internacional preparat pel 9-N va ser un fracàs”; “i ara què? 18 mesos de viatge a enlloc. Mai un governant havia perdut tant el temps ni provocat tanta confusió i inestabilitat”.

La veritat és que la visita de Rajoy i del PP no ha interessat massa a ningú; fins i tot la mateixa Carme(n) Chacón ha declarat que la culpa de la situació de Catalunya són els atacs del PP contra l’Estatut i la llengua catalana durant la recollida de signatures que es va fer per tot Espanya, i que Rajoy hauria d’haver vingut més a Catalunya. Llàstima que ni la Chacón, ni Rajoy, ni el PSOE ni el PP tenen res per oferir a Catalunya. Perquè, quin és el projecte que tenen per a Catalunya? N’hem tingut mostres les darreres setmanes: des de la suspensió del decret de pobresa energètica aprovat pel Parlament de Catalunya, acusant-lo d’insolidari amb la resta de l’Estat espanyol, a la minsa inversió prevista en els pressupostos espanyols en infraestructures per al 2015 (la penúltima autonomia en inversió, només superant Navarra, amb 1.072 milions d’euros, la inversió prevista més petita en els darrers 17 anys), a més de la querella presentada contra el nostre president i dues conselleres per desobediència greu,

prevaricació, malversació i usurpació de funcions en el procés participatiu del 9N. El Govern espanyol ja no té res a oferir a Catalunya; per això, molts catalans ja hem desconnectat, mentre esperem que es concreti cap a on anirà el procés fins a assolir la sobirania absoluta.

Després de la conferència del president Mas i d’Oriol Junqueras les altres formacions polítiques van detallant les seves postures, mentre se succeiran les reunions i les trobades, més o menys formals, per debatre la fórmula que finalment serà l’escollida per concórrer a les pròximes eleccions anticipades al Parlament de Catalunya. Perquè ja sabem el què, les eleccions anticipades, només ens falta saber el com i el quan.

Ara, el perill més gran és com s’ho farà l’Estat espanyol per dinamitar tot el procés. L’endemà de la conferència del president Mas, els mitjans de Madrid s’afanyaven a fer propostes sobre com calia fer-ho; de ben segur que el govern espanyol va repassar tots els editorials i les columnes per trobar-hi idees ben sucoses, però no s’hi val a badar. La hisenda pròpia i l’acció exterior segurament són a l’ull de l’huracà, ja que són dues de les estructures vitals per a la creació del nou estat: la recaptació tributària garantiria els recursos necessaris per mantenir l’estat del benestar i la seguretat de l’èxit del procés, i l’acció exterior assegura el reconeixement internacional i la creixent internacionalització de l’economia catalana, que suposa ja el 25 % de les exportacions espanyoles.

Per això és tan important trobar la fórmula que garanteixi, en primer lloc, l’èxit del procés, i en segon lloc, que tots els vots independentistes tinguin cabuda en una o en diverses llistes, amb acords a priori o a posteriori de les eleccions, per als nous i per als vells independentistes, per als indecisos que encara no s’han convençut i per als que aviat es convenceran.

Adreço aquest article a aquells que, com jo, us agradaria viure en una Catalunya independent. No és, per tant, un escrit pels Corbachos, les Sánchez Camachos, els Riberas, el Míster o Missis X de Podemos, o els Durans i els Herrera. És una missiva destinada als polítics professionals que viviu de l’erari públic des de fa cinc, deu, quinze vint o trenta anys i preteneu seguir-ho fent un cop siguem independents.

La primera cosa que us vull dir, és que això del sistema espanyol de partits, això dels alliberats, els sous des del partit o des del parlament, els assessors, el plus per ser membre d’una comissió parlamentaria, els tele-tacs, les dietes, els consells d’administració dins d’organismes públics, les invitacions a estrenes de cine i teatre, les anades a entregues de premis, el cava i la croqueta, ja em sembla bé que ho hàgiu triat com a sortida professional. I entenc que molts de vosaltres no sapigueu fer la “O” amb un canuto si se us treu de la vostra peixera, del vostre ofici de defensors de sigles. Li passa més o menys a tothom i l’atur de llarga duració de professionals de molts i diversos àmbits professionals ho demostra. És fotut reciclar-se, per molt que els llibres d’autoajuda diguin el contrari, o ens insultin dient-nos que la culpa és del pobre home que no troba feina. Malgrat la vostra ineptitud manifesta, que ha endeutat el país fins

a límits insospitats en el món modern.

A pesar de no haver sabut defensar la dignitat del país, avenint-vos al reiterat pacte constitucional espanyol, inventant-vos un estatut de mínims que els vostres col·legues de Madrid van destrossar davant la vostra covardia generalitzada, el país va reaccionar. La gent.

El carrer. Perquè no us vull sentir dir ni als uns ni als altres que vau ser vosaltres, que jo hi era. El 10 de juliol de la manifestació “Som una nació, nosaltres decidim”, els qui omplirem els carrers, no ho vam fer per vosaltres, els vam omplir per nosaltres, pel país, pels nostres fills i pels nostres avis. I si feu memòria, allà darrere la pancarta, més d’un no teníeu clar si no us faríem una cara de mans aquella tarda al passeig de Gràcia. Si més no, per burros.

On s’ha vist que ara pretengueu posar condicions de partit a la feina que hem fet la gent anònima? Traient temps d’on hem pogut, anant de la mà els anarcos amb els carlins, els senyors Esteve amb les nétes de la FAI, posant-hi quartos de les nostres butxaques, i sense plus, ni estrenes, ni cava ni croqueta.

Què carai ens parleu ara que si les eleccions patatim o les eleccions patatam, que si les diferents sensibilitats, que si el que és important és governar l’any i mig que ens cal per negociar l’alliberament nacional… Però què us empatolleu? Via fora!

Opinió en 140 caràcters @XSalaimartin: Por fin Rajoy ha venido a explicarse y ha explicado que, dentro de España, Catalunya no tiene ninguna posibilidad de sobrevivir. Todo claro.

@encampanya: Artur Mas demana posar per davant el país que l'interès de partit.

Segur que tenir ERC per davant a les enquestes no hi té res a veure.

@iescolar: Alfonso Alonso, nuevo ministro de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.

Otro hombre. Al parecer, había demasiadas mujeres en el Gobierno.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

lĂ­niagrĂ cia.cat

9|

| 10

líniagràcia.cat

Reportatge

Desembre 2014

La força del sentit comú » Diversos col·lectius de la societat civil s’organitzen per oferir arguments sòlids a favor de l’Estat propi

10 PREGUNTES AMB RESPOSTA ESTRUCTURES

PENSIONS

QUINS INSTRUMENTS D’ESTAT NECESSITARIA CATALUNYA?

LES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATUR ESTARIEN GARANTIDES?

Qualsevol Estat necessita, per poder funcionar, una sèrie d’estructures que el fan viable. Moltes d’elles ja existeixen, com les forces de seguretat. La més prioritària és l’agència tributària, que hauria de gestionar els impostos catalans. Pel que fa al model d’Estat, una República és l’opció més compartida.

Arnau Nadeu BARCELONA L’estira-i-arronsa per la legalitat o il·legalitat d’una consulta sobre el futur polític de Catalunya ha impedit, fins ara, que s’hagi fet un debat profund sobre els pros i els contres d’un hipotètic Estat català independent. El debat s’ha centrat en les lleis i en la Constitució espanyola, obviant el que realment és important en aquest procés: els avantatges i inconvenients d’una possible Catalunya independent.

No obstant això, i malgrat que el debat públic i mediàtic ha girat –forçosament– entorn de la legalitat o no d’una consulta, la societat civil fa temps que està treballant per fer arribar als catalans i catalanes arguments sòlids a favor d’un Estat propi.

Fa cosa d’un any i mig va néixer ElClauer.cat, un web de preguntes i respostes sobre la independència de Catalunya adreçada a totes aquelles persones que dubten sobre la viabilitat –entesa en tots els sentits– de l’Estat propi. El projecte, impulsat per Òmnium Cultural, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), conjuntament amb onze associacions més de l’entorn sobiranista, desmunta tòpics que sovint utilitza el front contrari a la independència de Catalunya en el seu discurs –moltes vegades de la por–.

Tanmateix, des de setmanes i mesos abans diversos col·lectius ja s’havien posat a treballar –i ho segueixen fent– per oferir arguments sòlids a favor de la independència. Un dels més importants, sens dubte, és el Col·lectiu Wilson, format per catedràtics catalans –principalment d’economia– de renom mundial que volen “contribuir al fet que Catalunya pugui decidir el seu futur sense por ni amenaces”.

Un altre grup de catalans que treballa per a l’Estat propi és el Col·lectiu Emma, en aquest cas per “respondre a visions esbiaixades que es donin sobre els catalans a la premsa internacional”. I també el Cercle Català de Negocis, que ha elaborat diversos estudis contrastats sobre el potencial econòmic i la viabilitat d’una Catalunya independent.

Nosaltres, en aquestes pàgines, responem resumidament deu preguntes molt esteses sobre l’Estat propi.

- www.elclauer.cat - www.wilson.cat - www.collectiuemma.cat - www.ccncat.cat

Segons els càlculs de la conselleria d’Economia, un Estat català independent podria fer front perfectament a les pensions i a les prestacions d’atur. Actualment, Catalunya aporta al voltant d’un 19% de les cotitzacions socials de l’Estat espanyol i només rep, en contrapartida, el 17% de les prestacions.

IMPOSTOS

IMMIGRACIÓ

COM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?

QUÈ PASSARIA AMB LES PERSONES QUE JA TENEN DOBLE NACIONALITAT?

Catalunya ja disposa actualment de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que s’encarrega de gestionar els impostos que són competència de la Generalitat. Per tant, l’estructura ja existeix i només s’hauria d’assumir la gestió dels impostos que ara administra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

Hi ha molts ciutadans estrangers que, al cap d’un temps de residència, han aconseguit la doble nacionalitat: l’espanyola i la del seu país d’origen. En un Estat català, la triple nacionalitat seria possible jurídicament sempre que les noves lleis i els tractats entre estats ho permetessin.

ESPANYA

LLENGUA

QUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?

EN QUINA SITUACIÓ QUEDARIA EL CASTELLÀ EN EL NOU ESTAT?

El nou Estat català mantindria una relació veïnal amb Espanya, com la que té ara Espanya amb França o Portugal. Seria una relació d’igualtat, de tu a tu. Com que Catalunya formaria part de l’espai Schengen si continués a la Unió Europea, no hi hauria cap mena de frontera entre els dos estats.

En una Catalunya independent, el català passaria a ser llengua d’Estat a tots els efectes i esdevindria la llengua comuna en l’espai públic. Pel que fa al castellà, i tenint en compte que és la primera llengua de molts catalans, hauria de tenir un estatus de reconeixement especial a l’Estat català.

UNIÓ EUROPEA

DOCUMENTS

EL NOU ESTAT CATALÀ QUEDARIA FORA DE LA UNIÓ EUROPEA?

EL CARNET DE CONDUIR I ALTRES DOCUMENTS SEGUIRIEN SENT VÀLIDS?

La UE no disposa de cap norma específica que reguli la secessió interna, per la qual cosa la permanència de Catalunya dins la Unió dependria d’una decisió essencialment política dels caps d’Estat i de Govern dels països membres. Per altra banda, sortir de la UE no implica haver d’abandonar l’euro.

Després de la constitució del nou Estat, s’haurien de seguir aplicant les lleis espanyoles en certs àmbits per facilitar la transició cap a la legislació pròpia. Per tant, tots els documents continuarien sent vàlids. De fet, ja s’està implantant el carnet de conduir europeu, que facilitaria molt les coses.

EMPRESES

BARÇA

QUÈ PASSARIA AMB LES MULTINACIONALS QUE HI HA A CATALUNYA?

EN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇA I L’ESPANYOL?

Si el nou Estat garantís la seguretat jurídica de les empreses, una fiscalitat competitiva i unes infraestructures de primer nivell, les multinacionals no tindrien cap raó per marxar de Catalunya. Cal tenir en compte que Barcelona està considerada una de les ciutats europees més atractiva per als negocis.

Jurídicament, les lligues són creades per associacions privades. Per tant, els dos equips catalans podrien seguir jugant a la Lliga de Futbol Professional (LFP) espanyola sense cap impediment legal. En aquest sentit, també podrien jugar a qualsevol altra lliga europea si ho volguessin i fossin acceptats.

Reportatge

Desembre 2014

líniagràcia.cat

11 |

2

1

4

3

Un país mobilitzat Albert Ribas BARCELONA L’acceleració i velocitat del procés independentista s’explica –si no del tot, com a mínim en part– per la gran capacitat de mobilització que ha demostrat la ciutadania, que en els últims anys ha estat capaç de sortir al carrer de forma massiva en diverses ocasions.

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) del juny del 2010, que va suposar la retallada de l’Estatut que el Parlament havia aprovat feia quatre anys, va significar el tret de sortida a un cicle polític carregat de manifestacions i on l’independentisme ha crescut exponencialment. Va ser precisament aquesta sentència la que va provocar la primera gran mobilització ciutadana. Un milió de persones van omplir, el 10 de juliol del 2010, el centre de Barcelona sota el lema Som una nació. Nosaltres decidim.

Dos anys i dos mesos més tard, durant la Diada del 2012, una nova manifestació va omplir els carrers de la capital catalana. Aquella marxa, que va reunir un milió i mig de persones, va ser la primera celebrada sota el paraigua organitzatiu de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), que des d’aquell moment ja no ha aban-

donat el lideratge cívic de l’independentisme. Un any més tard, l’11 de setembre de l’any passat, l’ANC va aconseguir fer un salt qualitatiu en el format de la protesta i va reunir 1,6 milions de catalans que es van unir per fer una cadena humana, la Via Catalana, de nord a sud del país.

La quarta mobilització històrica, la de la Diada d’enguany, també va servir per demostrar que la capacitat de convocatòria que ha aconseguit l’ANC ha anat acompanyada d’una dosi important d’originalitat. Després de la Via Catalana semblava que ja no hi havia cap repte per superar, però no ha estat així. A l’abril, l’organització que lidera Carme Forcadell va anunciar que el seu pròxim objectiu era fer una V que omplís la Diagonal i la Gran Via. El repte plantejat era majúscul, però es va tornar a aconseguir. Un total d’1,8 milions de catalans es van concentrar a la ciutat i van aconseguir formar una impressionant V amb els colors de la senyera que va donar la volta al món.

Votar. Tot i ser a través d’un procés participatiu, i no en unes eleccions oficials, aquesta ha estat l’última –i més significativa– mobilització de l’independentisme i també d’una part, petita, de ciutadans no independentistes. Va ser el passat 9 de novembre, en una jornada històrica on 2,3 milions de catalans van expressar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya.

5

1

10 de juliol del 2010. La primera gran manifestació del poble català, en protesta per la sentència del TC contra l’Estatut.

2

L’Onze de setembre del 2012, 1,5 milions de catalans omplen Barcelona sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

3

La Diada Nacional de Catalunya del 2013 serà recordada per la històrica Via Catalana, que va unir el país de nord a sud.

4

Un total d’1,8 milions de catalans es concentren a Barcelona l’Onze de Setembre del 2014 per fer una impressionant V.

5

El 9 de novembre del 2014, 2,3 milions de persones voten en el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya.

Fotos: ANC

| 12

Gràcia líniagràcia.cat

Acord | CiU i PSC pacten rebaixar els preus del transport públic

Desembre 2014

L’alcaldable socialista, Jaume Collboni, va anunciar el 4 de desembre que el PSC facilitarà, amb una abstenció, l’aprovació dels pressupostos de 2015. L’anunci arriba després que el PSC i el govern municipal hagin acordat rebaixar el preu de la T-10, que passarà de 10,30€ a 9,95€. Collboni també va explicar que creixerà el nombre de beneficiaris de la Targeta Rosa i que el servei d’autobús s’incrementarà.

La commemoració del 150è aniversari del Campanar, a punt » Aquest símbol gracienc va ser inaugurat el 8 de desembre de 1864 » Una cercavila organitzada pels Geganters de Gràcia, primer acte Redacció GRÀCIA 150 anys fent de testimoni de la història de la Vila. Això és el que porta fent el Campanar de la plaça de la Vila o Torre del Rellotge des del 8 de desembre de 1864, data de la inauguració d’aquest símbol i element primordial del patrimoni arquitectònic gracienc.

Aprofitant aquesta efemèride se celebraran, a partir d’ara i durant l’any que ve, una sèrie d’activitats i actes commemoratius aprovats en una mesura de govern del Districte. Dissabte dia 13 de desembre tindrà lloc una cercavila pels diferents carrers de la Vila que organitza la colla dels Geganters de Gràcia.

També servirà per celebrar el 30è aniversari de la construcció del capgròs inspirat en el Campanar, ‘El Pepitu Campanar’, i el

Pròrroga pel desallotjament del Banc Expropiat SOCIETAT4Els Mossos d’Esquadra no van executar l’ordre de desallotjament que hi havia sobre el Banc Expropiat i que s’havia de dur a terme durant el passat mes de novembre. La policia ha demanat una pròrroga fins al 31 de desembre.

Així doncs, des d’ara i fins que acabi l’any, el desallotjament es pot produir en qualsevol moment.

Els ocupants de l’immoble afirmen en un comunicat al seu

web que desconeixen “els motius que han portat els Mossos a sol·licitar la pròrroga”. Al mateix temps, però, alerten que tenen la intenció de continuar ocupant l’espai i avisen que quan es produeixi el desallotjament “resistiran”.

Per fer-ho, fan una crida a tota la gent que els ha donat suport i afegeixen que “per intentar aturar el desallotjament només ho podem fer amb el suport de tots plegats”.

La Torre del Rellotge, de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. Foto: Línia Gràcia

10è de la seva conversió en gegantó. El calendari de celebracions també inclou l’exposició ‘El campanar i la Revolta de les Quintes de 1870’, un acte acadèmic i la presentació del llibre ‘El campanar de Gràcia, símbol i testimoni d’una vila’, d’Eloi Babiano i Josep Maria Contel.

Tots aquests actes estaran organitzats pel Taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis.

D’altra banda, el campanar ja torna a estar llest després que fa un mes es desprengués una llosa de la balconada que va obligar a instal·lar un perímetre de seguretat.

Una imatge antiga de l’espai. Foto: Banc Expropiat

David Fernández omple el CAT AGENDA NACIONAL4El diputat de la CUP David Fernández va omplir el bar del Tradicionàrius el passat 24 de novembre durant una nova sessió del cicle de Tertúlies amb Gràcia que organitza la territorial de l’ANC del districte.

Fernández va ser el primer representant polític d’aquest nou cicle de tertúlies -el segon va ser David Companyon, diputat d’ICV-EUiA, que va ser el protagonista de la tertúlia el

passat 1 de desembre- que portarà diferents representants dels partits sobiranistes al CAT, ja que l’anterior va comptar amb diferents periodistes i opinadors, com ara Salvador Alsius, Miquel Strubell, Patrícia Gabancho, Francesc-Marc Alvàro o Rafael Nadal.

Fernández, durant més d’una hora i mitja, va debatre amb els assistents sobre l’estat del procés independentista i la necessitat que aquest vagi acom-

panyat d’un procés ampli de transformació social.

VINCULAT AMB GRÀCIA David Fernández sempre ha tingut una gran vinculació amb la Vila, ja que va estudiar als instituts de La Sedeta i la Vila de Gràcia i l’any 1996 va ser un dels fundadors de l’Ateneu La Torna.

El diputat de la CUP ha deixat clar recentment que no serà el candidat del partit en les pròximes eleccions al Parlament.

Les compres d’aquest Nadal Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

líniagràcia.cat

13 |

al mercat de L’Estrella

PEIXOS YOLANDA

LLEGUMS I CUITS VILELLA

DELICATESSENS JOAN I ELISENDA

LA PARADETA DE LA LOLI I EL NARCÍS

FORN DE PA MATEU

CARNS MARCELA

CARNS SELECTES CARME

CANSALADERIA LA ANDORRANA

BAR MINGO EL RACONET

AS PEIX

PEIX FRESC MIRARI

CARNS SELECTES DUNIA

| 14

líniagràcia.cat

Reportatge

Desembre 2014

Dels Estats Units a Gràcia » L’Escola Josep Maria de Sagarra aplica el projecte de les magnets schools, nascut als 60 al país americà » En el cas de l’escola gracienca, en col·laboració amb el MACBA, l’art contemporani és el protagonista

L’ensenyament a l’escola gira al voltant de l’art contemporani i es fan visites al MACBA. Fotos: Escola Josep Maria de Sagarra i MACBA

Redacció GRÀCIA A finals dels anys seixanta als Estats Units, en un context de fortes mobilitzacions en el marc de la lluita pels drets civils, van néixer les magnets schools. Aquestes escoles tenien com a objectiu acabar amb la segregació racial a les escoles i per fer-ho van decidir especialitzar-se en una matèria en concret per tal de convertir-se en centres de referència, al mateix temps que unien en les mateixes classes alumnes de diferents orígens.

La influència d’aquestes escoles es va escampar pel país americà i avui en dia n’hi ha milers de repartides arreu dels 50 estats que conformen el país.

Des de fa més d’un any aquesta influència ha arribat aquí i, inspirant-se en la mateixa filosofia, la Fundació Jaume Bofill i el departament d’Ensenyament han posat en marxa el programa Magnet. Aliances per a l’èxit

educatiu, que busca donar suport als centres escolars perquè desenvolupin projectes educatius innovadors. Això es fa buscant la complicitat d’institucions de referència i excel·lència en un camp de coneixement específic. A Catalunya, de moment, formen part del projecte el Museu d’Art Contemporani de Barcelona

Cal un equip docent compromès per aplicar el programa (MACBA), Televisió de Catalunya i l’Institut de Ciències del Mar (CSIC).

El programa s’adreça especialment a aquells centres amb potencial de millora i que tenen un equip docent compromès i amb motivació per desenvolupar projectes d’innovació. Les escoles escollides per formar part del programa són la gracienca Josep

Maria de Sagarra, amb aliança amb el MACBA; l’escola Eduard Martina de Sant Martí, amb aliança amb el CSIC; l’institut Moisès Broggi, també de Sant Martí, i que també treballa amb el MACBA; i l’escola Roser Capdevila de Sant Joan Despí, que ho fa aliada amb Televisió de Catalunya.

El programa ofereix als centres educatius un acompanyament durant quatre anys per desenvolupar el projecte, que inclou assessorament en el desplegament del projecte d’innovació, un formador extern que acompanya l’equip docent i fa d’enllaç amb la institució de referència, sessions de formació de l’equip docent del centre amb els professionals de la institució, recursos per desenvolupar activitats amb l’alumnat i difusió estratègica del projecte de centre i de les activitats que es desenvolupin en el seu marc. Aquest acompanyament fa possible que el coneixement específic de la institució de referència impregni el dia a dia de les escoles i incideixi en els processos d’aprenentatge.

El cas gracienc

ENSENYAMENT4Des del curs 2013-2014 l’Escola Josep Maria de Sagarra, del barri de Vallcarca i els Penitents, forma part del projecte Magnet, que té una durada de quatre anys.

D’ençà que s’ha implementat el programa les assignatures del centre es treballen des del vessant artístic, fins i tot les de llengua en algun moment. És habitual entrar a una classe i trobar els alumnes fent un dibuix per explicar una història en l’assig-

natura de llengua catalana. D’aquesta manera treballen prèviament la història que volen explicar abans de plasmar-la a l’escrit. El currículum escolar està estretament relacionat amb l’entitat amb la qual estan vinculats, el MACBA. Irene Font, cap d’estudis, explica que “qualsevol obra d’art o visita que fem al MACBA serveix per veure quins aprenentatges en podem treure i com ho relacionem amb les àrees curriculars”.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

líniagràcia.cat

15 |

La gran essència del Nadal Keisy s’afegeix a la tradició amb un pessebre al seu establiment del carrer de Nàpols TRADICIÓ El desembre ens fa pensar a reunir-nos amb tota la família al voltant de la llar de foc, intercanviar regals, cantar nadales, i en la preparació del pessebre.

Aquestes representacions del naixement del nen Jesús tenen el seu origen en els temps dels primers cristians, i a principis del segle IV, a la catedral de Barcelona ja se n’havia fet alguna representació.

Els primers pessebres són representacions que fan persones; molts segles després, al segle XVI, quan hi ha constància de pessebres a domicilis a Praga. Sabem que a Catalunya arriben uns cent anys més tard que a la capital txeca, però ben aviat comença a crear-se una artesania genuïna, que té com a grans particularitats la figureta del caganer, omnipresent als pessebres de Catalunya i del País Valencià.

A banda de les llars, molts comerços han volgut sumar-se

a aquesta tradició, i no és estrany passejar per pobles i ciutats i observar aquestes representacions tradicionals. Un d’aquests establiments és el supermercat Keisy ubicat al número 306 del carrer de Nàpols.

Aquest pessebre ocupa uns vint metres quadrats, en diferents nivells. En ell, més de trenta figuretes amb vestits brodats a mà escenifiquen la visita dels tres Savis d’Orient a Betlem. Els materials fets servir en la confecció dels edificis són tradicionals i accessibles; són el suro, el cartró o el guix, treballats al llarg del temps.

A més, s’ha aconseguit recrear efectes hidràulics, amb salts d’aigua i una tempesta real. També es poden sentir els sons que es deriven d’aquesta.

Aquesta voluntat de mostrar la natura en el seu estat més pur es fa palesa en la vegetació. Diverses llavors de blat s’han plantat en adob, i la intenció és que germinin i creixin a mida que l’Advent vagi passant i s’acosti el Nadal.

Els animals que hi ha tradi-

cionalment als pessebres també hi són representats. Les ovelles estan fetes amb llana, i les figuretes de pa també són de pa real decorat.

El pessebre ja es pot visitar, i estarà muntat fins a la segona setmana del mes de gener.

C/ Nàpols, 306 Telf: 93 250 95 59 Horari 09:00 – 21.00 h

| 16

lĂ­niagrĂ cia.cat

Desembre 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Gràcia

Desembre 2014

líniagràcia.cat

17 |

Acord per intentar controlar més les residències d’estudiants Redacció GRÀCIA

Una de les residències d’estudiants del districte. Foto: Google Maps

El problema més greu del districte és el soroll

ENQUESTA4L’Enquesta Municipal de Serveis 2014 mostra com, segons els veïns, el problema més greu que pateix el districte és el soroll. Les següents preocupacions dels graciencs són, per aquest ordre, la neteja, la inseguretat, l’aparcament, el comerç i el turisme.

D’altra banda, l’enquesta també reflecteix com els graciencs són els ciutadans que puntuen amb la segona millor nota, empatats amb els cortsencs, quan se’ls pregunta sobre la satisfacció de viure al barri.

Després de Sarrià-Sant Gervasi, que treu un 8,1 sobre 10, els graciencs valoren la seva satisfacció amb un 7,9. La mateixa nota que treu les Corts.

La Barberia de Gràcia, la millor de tot l’Estat

PREMI4La Barberia de Gràcia, situada al carrer Torrent de l’Olla, ha estat premiada recentment amb la tercera estrella the Qhair, els premis referents sobre perruqueria. És la primera vegada que s’entreguen les tres estrelles de qualitat a una perruqueria de l’Estat.

El seu propietari, Jordi Pérez, forma part de la tercera generació de perruquers d’aquesta barberia, que va obrir fa mig segle. Amb 30 anys de trajectòria a l’esquena, Pérez és tot un referent en l’art del tall de cabell masculí, l’afaitat i la barba. Recentment ha estat guardonat amb el premi Despuntan al Peluquero Revelación. A finals de novembre va celebrar una festa amb companys del món de la perruqueria i amics per compartir aquests reconeixements.

El plenari del Districte va aprovar per unanimitat el passat dimarts 2 de desembre una proposta del PSC que demana la creació d’un registre d’usuaris de les residències d’estudiants per tal de poder controlar millor la gent que s’hi allotja.

Segons va informar La Vanguardia, la iniciativa pretén aconseguir que aquest tipus de residències que hi ha al districte no es converteixin en albergs

juvenils o en allotjaments turístics, tal com han denunciat en més d’una ocasió algunes associacions de veïns. Tot i això, perquè prosperi aquesta iniciativa, caldria el vistiplau de la Generalitat, que és qui té competències en aquesta matèria. El registre serviria per tenir constància del nom, la nacionalitat, quants dies s’allotjaria i la matrícula d’estudiant del client.

EL PROCÉS PARTICIPATIU D’altra banda, el procés participatiu que duen a terme conjuntament el Districte i la plataforma Gràcia cap a on vas? segueix

el seu camí. El passat dimecres 3 de desembre es va celebrar el primer taller participatiu -el de Grassot i Gràcia Nova- dels cinc que se celebraran durant aquest mes i que formen part de la nova fase del procés participatiu, després que durant el novembre es fes difusió del procés a través de carretons informatius al carrer, contactes amb les entitats i col·lectius i amb tres itineraris per conèixer millor el districte.

Els tallers estan oberts a totes les persones que viuen o treballen al barri. Només cal presentar-se al lloc de convocatòria en el dia i hora anunciat.

| 18

Comerç líniagràcia.cat

Realitat | Consolidat però amb reptes de futur

Desembre 2014

El comerç de Gràcia representa un model comercial consolidat i d’èxit, però això no treu, com passa a molts altres llocs, que passi per dificultats derivades principalment de la crisi econòmica i que al mateix temps hagi d’encarar reptes de futur, com el nou model de consum. Tot i que es pot dir que ha passat per situacions de perill, l’esforç i la innovació han fet que tiri endavant.

Gràcia impulsa un nou pla de comerç » El Districte afirma que és un full de ruta amb noves estratègies de futur i amb perspectiva de consens » El pla, presentat fa pocs dies, és per al període 2015-2020 i pretén ser una eina al servei dels botiguers

El comerç gracienc s’ha caracteritzat sempre per tenir una personalitat pròpia. Fotos: Arxiu i Google Maps

Redacció GRÀCIA El plenari del Districte va ser l’escenari dilluns passat de la presentació del Pla de Comerç de Gràcia 2015-2020, després d’un llarg recorregut que va començar a principis d’any i que ha servit per elaborar un document “per als comerciants i dels comerciants”, tal com asseguren des del Districte.

Durant aquests mesos els comerciants han pogut participar, per aconseguir el màxim consens possible, en el disseny del pla a través de sessions participatives, entrevistes, grups de treball i enquestes. Deixant de banda la qüestió de la participació, el pla també intenta respondre als nous reptes de futur, com ara el manteniment del model de proximitat i qualitat i la preparació per a un consum més digital,

menys fidel i amb noves demandes. Aquests reptes, expliquen des del Districte, es van enfocar com a oportunitats per seguir conservant el model comercial gracienc gràcies al fet de dotar-lo de noves eines.

El nou lema dels comerciants serà ‘Comerç amb gràcia’ El pla presenta set programes d’actuació amb una bateria de mesures concretes. La primera fa referència a la governança en el comerç, on s’estableix més coordinació, comunicació i participació del comerç als òrgans del Districte per tal d’enfortir les associacions i els eixos. La segona promourà la dinamització i la promoció amb el lema ‘Comerç

amb gràcia’, la creació de nous programes de difusió i d’una aplicació mòbil. El tercer punt fa referència a la competitivitat i l’emprenedoria, que inclourà més formació per als botiguers, l’atracció de nous emprenedors i facilitarà la dinamització. El quart apartat mirarà de buscar sinergies amb altres sectors, com ara el de la restauració, la cultura, l’educació i el turisme.

Pel que fa al cinquè es buscarà consolidar la implantació de les Tecnologies la Informació i la Comunicació i la modernització tecnològica del comerç. La sisena línia d’actuació fa referència a la integració entre hàbitat urbà i comerç, que consistirà en una millora de l’espai i del mobiliari urbà i es facilitarà la presència dels comerciants en les decisions sobre reformes urbanes. I per últim, el vessant social del comerç, ja que es generaran programes on el comerç participi en la millora de la convivència i la integració.

Un comerç amb personalitat IDENTITAT4 El comerç gracienc s’ha caracteritzat sempre per tenir una personalitat pròpia, amb unes característiques particulars que el fan sobresortir i que garanteix que sigui un dels més atractius de la ciutat.

Un dels seus trets diferencials és el fet que uneix la tradició de botigues amb molts anys i generacions al darrere, amb d’altres de més noves i d’un marcat caràcter innovador. Es tracta d’un model propi que aposta per la proximitat, la qualitat i el tracte personal com a formes de seguir competint i millorar el seu servei dia rere dia. De dimensions petites i de vocació local, té, al mateix temps, un gran ventall per oferir bons serveis i productes i crear un clima d’oportunitats i riquesa.

Comerç

Desembre 2014

Centre Gràcia participa en una recollida d’aliments i joguines Redacció GRÀCIA Del 2011 al 2013 hi ha hagut un increment de 3.000 persones que han demanat aliments als diversos recaptes que s’han realitzat a la ciutat, segons dades de l’Ajuntament. A més, l’any passat la xifra de menors de 14 anys atesos pels serveis socials també va augmentar respecte el 2011 –1.316 menors més–, segons dades municipals.

Per tal de fer front a aquesta realitat i posar el seu granet de sorra, l’Associació de Comerciants Centre Gràcia, creada recentment, va presentar dilluns dia 1 la seva primera acció social, Gràcia amb Gràcia, que consistirà en una recollida d’aliments i de joguines al districte que aniran destinats a infants i adults en risc d’exclusió social residents en el mateix. Aquesta campanya es durà a terme amb la col·laboració dels voluntaris de l’Obra Social de la Caixa.

A l’acte de presentació van assitir-hi Xavier Tuset, representant de l’Associació de Comerciants Centre Gràcia; Laia Serrano, presidenta de Barcelo-

La campanya es va presentar dilluns passat. Foto: Districte

na Actua i representant de les entitats socials del districte, i la regidora de Gràcia, Maite Fandos, entre altres.

COL·LABORACIÓ DE TOTHOM La recollida de joquines s’efectuarà fins al dia 5 de gener, mentre que el recapte d’aliments s’allargarà fins al 15 de gener.

Des del dia 1 de desembre els ciutadans poden fer les seves aportacions de productes a diferents establiments de l’àrea d’influència de l’associació –entre els carrers Gran de Gràcia, Còrsega,

Milà i Fontanals i Travessera– i mitjançant la seva compra en els mateixos: per exemple, si el preu d’una compra és de 12,50 euros, es podrà arrodonir a 15 i aquests 2,5 euros de diferència serviran per col·laborar amb la campanya. A més, en el preu dels dècims de loteria que es venguin als comerços es podran fer donacions per a la compra d’aliments o joguines.

Qui vulgui també pot contribuir al recapte realitzant directament una compra d’aliments o joguines per donar.

líniagràcia.cat

19 |

El comerç gracienc El Constitucional prepara un Nadal suspèn la llei farcit d’activitats d’horaris catalana NADAL4Amb el Nadal a tocar, els comerciants del districte de Gràcia escalfen motors per a la seva millor època de vendes. En aquest sentit, els carrers del districte ja respiren ambient nadalenc amb una il·luminació que enguany ocupa 21 trams de 16 carrers i dos arbres de Nadal a Sant Antoni Maria Claret i un altre al passeig Sant Joan. A més, un element tradicional del dinar del 25 de desembre, el galet, comptarà amb tres al·legories a la seva figura a la plaça Joanic, al pla de Salmerón i a la plaça del Refugi d’Obreres.

Per la seva banda, els comerciants preparen tot un seguit d’actes i campanyes per dinamitzar la zona durant Nadal. En el cas dels comerciants de Travessera Casc Antic, a partir del 15 de desembre tots els seus comerços associats repartiran un clauer especial als seus clients, a més de comptar amb el Pare Noel, que recorrerà a estones el barri repartint caramels i escoltant els desitjos dels més petits.

L’Associació de comerciants Gran de Gràcia, per la seva banda, farà un sorteig a les xarxes socials de 15 entrades 2x1 per veure la pel·lícula Born i per a l’obra infantil Patatu, al Romea.

HORARIS4El Tribunal Constitucional va suspendre abansd’ahir a la tarda la llei d’horaris comercials catalana, després d’admetre a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel govern de l’Estat.

L’alt tribunal assegura que aquesta admissió a tràmit no suposa cap pronunciament sobre el fons del recurs, que resoldrà pròximament. Ara, les parts compten amb un període de 15 dies per formular les al·legacions que trobin escaients.

A la resta de l’Estat, el màxim d’hores setmanals d’obertura arriba a les 90, mentre que la llei catalana estableix que aquest màxim es quedi a les 72. Ara cal veure si, amb la campanya de Nadal, els botiguers seguiran tenint com a referència la normativa catalana o no.

| 20

Esports líniagràcia.cat

Anunci | Kiplagat participarà en la Mitja Marató de Barcelona 2015

Desembre 2014

La keniana Florence Kiplagat va confirmar fa pocs dies que correrà a la Mitja Marató de Barcelona 2015, que se celebrarà el 15 de febrer. L’atleta, a més, es marca el desafiament d’aconseguir baixar dels 65 minuts i batre així el seu propi rècord mundial en la distància de mitja marató, assolit justament a Barcelona durant la passada edició de la Mitja–1 hora, 5 minuts i 12 segons–.

El Sabadell serà el rival de l’Europa a la Copa Catalunya » El partit únic de semifinals del torneig es jugarà el 4 de febrer » Mor Ramon Pons, històric jugador escapulat dels anys 50 i 60 Redacció GRÀCIA L’Europa ja coneix el seu rival de semifinals de la Copa Catalunya.

Serà el CE Sabadell, un altre històric del futbol català que milita a Segona divisió. Si els clubs no acorden una data diferent, l’enfrontament –que serà a partit únic– es disputarà el pròxim 4 de febrer. En cas que els escapulats arribessin a la final, la jugarien, si la Federació Catalana de Futbol (FCF) no canvia d’opinió, el pròxim 25 de març.

A l’altra semifinal es veuran les cares el Gavà i un altre equip de Segona, el Girona. Els dos partits de l’eliminatòria es faran al camp del conjunt de menys categoria –al Nou Sardenya i a la Bòbila, a Gavà–.

"El Gavà i l'Europa som uns afortunats de poder jugar les se-

El president Guillaume de Bode traient la bola del sorteig. Foto: CEE

mifinals de la Copa Catalunya Absoluta contra dos equips, també històrics de Catalunya”, va assegurar Guillaume de Bode, president de l’Europa, el passat dia 2 de desembre a la seu de la federació, on es va celebrar el sorteig.

A la Copa Catalunya, Europa i Sabadell només s’han creuat una vegada, el 8 de maig del 1997. Aquell any l’Europa no

BÀSQUET4El primer equip dels Lluïsos de Gràcia va derrotar per 72 punts a 65 l’AE Sant Andreu Natzaret el passat dissabte 29 de novembre. Amb aquest gran resultat, els graciencs segueixen encapçalant la classificació del grup 2 de Copa Catalunya amb 9 victòries i només 2 derrotes. La pròxima jornada, els Lluïsos viatjaran a Esparreguera, on s’enfrontaran contra el Tenea dissabte 13 de desembre a par-

tir d’un quart de vuit de la tarda.

L’Esparreguera ocupa la novena posició amb cinc victòries i 6 derrotes.

El Lluïsos de Gràcia lidera la classificació sense ser el màxim anotador de la competició, ja que compta amb 746 punts a favor –en 11 partits–. Justament, el màxim anotador de la divisió és el segon classificat, el Grup Barna, amb un centenar més de punts –846–.

Esclápez i Avilés s’enduen la victòria al Cors 3 Turons

només va vèncer els vallesans (01), sinó que va acabar guanyant la competició.

DOL A LA FAMÍLIA ESCAPULADA Ramon Pons Civit, exjugador de l’Europa a finals dels anys 50 i principis dels 60, va morir fa pocs dies a l’edat de 79 anys.

Pons va formar part de l’Europa que va assolir la Segona divisió estatal a principis dels anys 60.

Obren les inscripcions per participar en la Magic Line

CURSA4La segona edició de la caminada solidària Barcelona Magic Line ja ha començat a caminar. El període d’inscripcions es va obrir fa pocs dies i a finals de novembre es va celebrar l’acte de presentació d’aquesta prova que tindrà lloc el pròxim 1 de març.

Els participants hauran de recórrer un circuit que passarà per 7 turons de la ciutat de Barcelona, cada un d’ells dedicat a

Nou triomf del Lluïsos de Gràcia, que segueix líder

una causa social. La carrera passarà per Gràcia, on els atletes hauran d’ascendir el Turó de la Creueta del Coll.

De moment ja s’han inscrit més de 800 corredors a la cursa i s’han recaptat prop de 900 euros, tot i que encara és d’hora per fer balanços: l’any passat, la Magic Line va recaptar un total de 120.000 euros que es van destinar a diversos projectes de la Fundació Sant Joan de Déu.

La cursa va tenir més de 400 participants. Foto: Daniel Rovira / Ajuntament

ATLETISME4Més de 400 corredors van participar el passat 30 de novembre en la segona edició del Cros 3 Turons, la cursa de muntanya que recorre tres turons de la ciutat, un d’ells al districte de Gràcia –el Turó de la Creueta del Coll–. A més, la carrera va passar per un altre dels indrets emblemàtics de Gràcia: el Park Güell.

Els guanyadors de la prova van ser Ricardo Esclápez, amb un temps de 53 minuts i 20 segons, seguit de Jordi García –55

minuts i 21 segons– i Adrià Navarro –58 minuts i 15 segons–.

La primera dona que va creuar la línia de meta va ser Sheila Avilés, que va completar el circuit amb un crono d’1 hora, 5 minuts i 3 segons, seguida per María Martínez –1 hora, 16 minuts i 13 segons– i Helena Olsson –1 hora, 16 minuts i 20 segons–.

La competició, que es va desenvolupar amb un aiguat constant, va comptar amb un circuit d’11,4 quilòmetres per trams asfaltats i de terra.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

lĂ­niagrĂ cia.cat

21 |

| 22

líniagràcia.cat

Agenda

Desembre 2014

AGENDA QUINZENAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA

FINS AL 19 DE DESEMBRE 21:00 19è Festival Internacional de Música Experimental LEM 2014, un festival que es desenvolupa música experimental a diferents espais de la ciutat.

Concert Germà Aire + Wind Atlas Fins al 6 de gener

TALLERS

Javier Cercas conversa amb Màrius Serra Dm. 16 de desembre a les 19:00

EXPOSICIONS

FINS AL 18 DE DESEMBRE Matí-Tarda Marika Vila, veu de dona, trencant esterotips. Exposició produïda per la vint-i-novena mostra del Còmic a Cornellà i que forma part del CaricArt d’enguany. Entrada gratuïta. / Centre cívic la Sedeta.

En el cicle Parlem amb... de la biblioteca Jaume Fuster, l’escriptor Javier Cercas parlarà sobre la seva última novel·la, El Impostor, sobre Enric Marco, un personatge que es va fer passar per un supervivent de l’holocaust. / Bibloteca Jaume Fuster.

INFANTIL Contes en la parla de l’Empordà Dc. 10 de desembre a les 18:00

Contes màgics explicats en la parla de l’Empordà, a càrrec de Susana Tornero. Aforament limitat. Cal recollir l’entrada gratuïta el mateix dia de l’activitat a partir de les 4 de la tarda. / Biblioteca Vila de Gràcia.

ESPORTS DIVENDRES 19 DE DESEMBRE 20:45 Partit de waterpolo entre el CN Catalunya i el CN Barcelona, corresponent a la desena jornada de Divisió d’Honor. / Piscina Sant Jordi.

Partit de futbol Europa-Martinenc Dg. 21 de desembre

FINS AL 2 DE GENER DIJOUS 11 DE DESEMBRE 21:00 Seguretat a internet: recomanacions i bones pràctiques. Una càpsula d’introducció a alguns conceptes de seguretat a l’hora de fer servir dispositius digitals. / Biblioteca Vila de Gràcia.

Els dijous a les 21:30 el Centre Artesà Tradicionàrius acull el concert de Germà Aire i Wind Atlas, dos grups amb propostes originals i etèries. / Centre Artesà Tradicionàrius.

DIMARTS 16 DE DESEMBRE 11:30Taller de memòria i salut per a la gent gran, a càrrec de Juliana Garcia. En aquest taller es duran a terme exercicis que ajudin a millorar la condició física i l’exercitació de la memòria. / Centre cívic la Sedeta.

Matí-Tarda Exposició Ni siervos, ni esclavos, ciudadanos con derechos, a càrrec del fotoperiodista Manuel Mora, que mostra el seu treball que intenta reflectir el moment actual. / Centre cívic El Coll.

DIJOUS 18 DE DESEMBRE 18:00 Tallers de descoberta. Creació de guarniments de Nadal amb materials reciclats. Activitat per a infants majors de 4 anys a càrrec d’Olga Barrio. / Biblioteca Vallcarca i els Penitents.

DIVENDRES 19 DE DESEMBRE 17:30 Tió a la Sedeta. Amb tots els nens, els membres del Centre cívic la Sedeta faran cagar el tió perquè doni regals a tots els assitents. / Centre cívic la Sedeta.

L’Europa rep a casa el Martinenc, un rival en hores baixes. Partit corresponent a la divuitena jornada de lliga del grup 5 de Tercera. / Nou Sardenya.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Desembre 2014

lĂ­niagrĂ cia.cat

23 |

| 24

líniagràcia.cat

Desembre 2014

Pròxima edició: 19 de desembre