Gracia 56

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 L’augment dels accidents de moto: causes i solucions

Tradició pàg 8 Joan Carles Llibre, nou president dels Castellers de la Vila

líniagràcia barcelona Publicació quinzenal

liniagracia.cat · 30-01-2015 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars quinzenals

Districte i‘Gràcia on vas’xoquen per les noves llicències hoteleres Foto: Districte

La plataforma vol una suspensió mentre es defineix el Pla d’Usos però el govern apel·la a un “decàleg pactat” pàg 8 pàg 9

Cinema pàg 9 Els Verdi desmenteixen que tanquin i busquen ara nous inversors

Equipaments pàg 10 L’antiga Quirón serà un bloc d’habitatges amb serveis per a la gent gran

Esperit mallorquí Gràcia viu aquests dies la tradicional festa dels Foguerons

Comerç pàg 13 Quatre mercats de Gràcia s’omplen de música folk Esports pàg 14 L’Europa ja es prepara per a la semifinal de Copa Catalunya

|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

30 gener 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

30 gener 2015

Reportatge

líniagràcia.cat

3|

Les motos representen el 30% del parc mòbil de la ciutat i es fan servir en el 34% dels desplaçaments. Fotos: RACC i Arxiu

Mal any per a les dues rodes » El 2014 acaba amb 31 morts per accident viari a la ciutat, 17 dels quals van ser d’usuaris de motocicleta » L’Ajuntament ho relaciona amb la normativa sobre les motos de 125cc però els fabricants discrepen Albert Ribas BARCELONA El 2014 no ha estat un bon any per a la sinistralitat viària a la ciutat, especialment pel que fa a les motos. Mentre que el 2013 la xifra total de morts va ser de 22 –la més baixa de la història–, l’any passat va ascendir a 31, 17 dels quals van ser de conductors o passatgers de motocicleta o ciclomotor. L’any anterior aquesta xifra va ser d’11.

Les xifres les va presentar el passat dia 11 de gener el primer tinent d’alcalde de la ciutat, Joaquim Forn, que va afirmar que “no són les dades que ens agradaria donar”. Pel que fa al cas de les motos, l’Ajuntament ja va posar en marxa fa uns mesos un pla

de seguretat “després d’una setmana negra de setembre amb quatre morts”, va recordar Forn.

El pla, que consta de 17 mesures per reduir la sinistralitat de motos i ciclomotors, té quatre punts principals: la sensibilització i la prevenció, una modificació normativa, la correcció de les pautes de comportament i l’anàlisi de la informació. Des del consistori es considera que una part d’aquests accidents tenen a veure amb la poca formació que tenen els motoristes, ja que quasi la meitat dels implicats en els accidents conduïen amb el permís B de cotxe.

ELS FABRICANTS DISCREPEN Aquest diagnòstic ha provocat que el consistori estudiï demanar un replantejament del carnet tipus B+3, el permís de conduir que amb tres anys d’experiència per-

met l’ús de motos de 125cc.

Aquesta possibilitat no ha agradat gens a l’Associació Nacional d’Empreses del Sector de les Dues Rodes, la patronal ANESDOR, que recentment ha demanat al consistori, a través del seu president, José María Riaño, que no prengui mesures basades en “una anàlisi precipitada”. Segons Riaño, cal fer “una anàlisi ponderada i veure realment on existeixen els accidents”, al mateix temps que recorda que les motos de 125cc són les més involucrades en accidents perquè representen la majoria del parc mòbil de motos de la ciutat.

Qui també ha fet una anàlisi sobre els accidents de moto i com prevenir-los és el RACC. L’entitat apunta en diferents direccions a l’hora de buscar l’origen de la sinistralitat d’aquests

vehicles i conclou que “les causes immediates dels accidents” són “el gir indegut, la no obediència dels semàfors i les distraccions”.

En menor mesura també ho són “la desobediència d’altres senyals i els canvis de carril mal fets”.

Luis Puerto, responsable tècnic de la Fundació RACC, explica a aquesta publicació que aquest repunt dels accidents és “molt negatiu i molt preocupant” i recorda que “durant aquests anys de crisi el parc de motos ha crescut en 30.000 unitats”. Sobre la proposta de l’Ajuntament de revisar la normativa sobre el carnet tipus B+3, Puerto afirma que des del RACC es “comparteix” la demanda.

El club automobilístic també alerta sobre l’envelliment del parc de motos de la ciutat, on el 45% d’aquestes tenen més de 7

anys. Per canviar aquesta situació, l’entitat considera que s’haurien d’augmentar les ajudes a la compra, millorar el sistema de seguretat de les motos i incentivar les motos elèctriques.

GRAN ACORD L’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, i més de 20 entitats vinculades amb la mobilitat van signar el passat dimarts 13 de gener l’Acord Ciutadà per a una Barcelona sense accidents de motos. Durant la roda de premsa prèvia a la presentació de l’acord, Trias va qualificar el 2014 com un “any negre, un desastre” pel que fa als morts per accident sobre dues rodes. D’aquí a un any, quan es torni a fer la mateixa valoració, caldrà veure si les mesures preses hauran tingut l’efecte desitjat.

|4

líniagràcia.cat

30 gener 2015

Agenda Nacional

Pròxima parada: plebiscitàries » Mas i Junqueras refan la unitat “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria” » L’acord prioritza la creació d’estructures d’Estat des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre

Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

Arnau Nadeu BARCELONA El passat dimecres 14 de gener el sobiranisme va tornar a respirar tranquil. Mas i Junqueras refeien la unitat i arribaven a un acord “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”, en paraules del president. Un procés que tindrà el seu punt àlgid en les eleccions anticipades i de caràcter plebiscitari del pròxim 27 de setembre –just un any després de la firma del decret de convocatòria del 9N–, en les quals, finalment, s’hi concorrerà amb llistes diverses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes setmanes de neguit sobiranista i d’episodis públics per oblidar –els mateixos Mas i Junqueras van demanar perdó en aquest sentit–.

Hi havia acord i hi hauria eleccions, tal com la societat civil sobiranista exigia. Però la feina que s’haurà de fer des d’ara fins al 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafirma el pacte de legislatura entre CiU i ERC i, com han volgut destacar tots dos partits, es posarà el focus en els programes d’especial contingut social o educatiu, com ara la llei de formació professio-

nal, la llei de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya i la llei de simplificació administrativa. El pressupost de la Generalitat de 2015, acordat pels dos partits, ja va en aquesta direcció.

Pel que fa a l’acció legislativa catalana, l’acord contempla l’aprovació de lleis que actualment encara estan pendents al Parlament i que són, segons els dos

Es vol que el full de ruta pugui ser compartit també per altres partits sobiranistes, com ara la CUP partits, de màxima importància des del punt de vista del funcionament del país, de la seva economia i de l’acció social. Entre aquestes destaquen la de Formació Professional, la de reforma del Servei d’Ocupació de Catalunya o la de simplificació administrativa.

Però la part més important de l’acord –eleccions a banda– és

sens dubte el compromís assolit per part d’ambdues formacions de prioritzar la creació de les estructures d’Estat que estaven establertes en l’acord de legislatura firmat el 2012 i la legislació necessària per fer-les possibles. La hisenda pròpia, l’administració de la seguretat social i l’acció exterior són les més importants, a més de l’elaboració d’una administració electoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en només set mesos que es preveuen molt intensos i que tindran unes altres eleccions, les municipals, pel mig. De cara a aquests comicis, l’acord estableix pactes d’entesa oberts a forces polítiques que estiguin d’acord amb el procés, tot i que aquest punt no ha quedat del tot definit. El que sí que queda clar és que es vol que el full de ruta per presentar-se a les plebiscitàries pugui ser compartit també per altres formacions sobiranistes, com ara la CUP. Sigui com sigui, tot plegat s’haurà d’haver enllestit el juliol, ja que la intenció del president és dissoldre el Parlament a començaments d’agost per poder celebrar les eleccions el 27 de setembre i que així la campanya electoral comenci en una altra data simbòlica: l’11 de setembre.

El compte enrere ja ha començat.

Les estructures d’Estat HISENDA PRÒPIA

SEGURETAT SOCIAL

“UN TEMA EN MARXA PERÒ NO CULMINAT”

“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈ CAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”

La principal estructura d’Estat és la hisenda pròpia, “un tema en marxa però no culminat”, en paraules de Mas. Tal com recorda el Govern en el seu balanç de mandat, ja s’ha implementat la finestreta única amb la xarxa de les Diputacions i s’ha creat un cos tècnic de gestors tributaris.

Però ara caldrà aprovar una llei tributària de Catalunya per regular la gestió, liquidació i inspecció dels tributs del país.

Un altre dels reptes més importants –segurament el que més– és el disseny de l’administració i la tresoreria d’una Seguretat Social catalana que garanteixi les pensions i prestacions d’atur. Tal com ha advertit el Consell Assessor per a la Transició Nacional, aquest és un “terreny complex en el qual cal començar a entrar-hi”. El primer pas serà la creació de l’agència catalana de la Seguretat Social.

JUNTA ELECTORAL

ACCIÓ EXTERIOR

“TENIR INSTRUMENTS PROPIS PER ENFOCAR LES ELECCIONS”

“EL VESSANT DE SITUACIÓ EN L’ESCENA INTERNACIONAL”

La creació d’estructures d’Estat no pot oblidar dotar Catalunya d’una junta o sindicatura electoral catalana per poder “tenir instruments propis de país per enfocar les pròximes eleccions”, segons Mas. La via per fer-ho és l’aprovació d’una llei d’acord amb l’article 56 de l’Estatut. Per altra banda, també queda pendent l’aprovació d’una llei electoral pròpia, un objectiu fins ara reiteradament encallat.

Per últim, cal destacar també la importància de l’acció exterior.

“El procés quedaria coix si no té un vessant de situació en l’escena internacional”, adverteix Mas. Aquest és un dels camps en què s’ha avançat més en els dos últims anys. Sense anar més lluny, el fins fa poc alt funcionari a Brussel·les, el català Amadeu Altafaj, ha estat nomenat recentment alt representant de la Generalitat a la Unió Europea.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

30 gener 2015

lĂ­niagrĂ cia.cat

5|

|6

líniagràcia.cat

30 gener 2015

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4La llei de l'embut

4 Grècia

4Un any de la fugida de Rosell

per Francesc Rebolledo

per Jordi Lleal

per Sergi Villena

Esperanza Aguirre, que va cometre diverses infraccions de trànsit, va desobeir i es va escapolir de la policia, finalment se n’ha sortit perquè el jutge ha arxivat les causes contra ella.

Tant hi fa de la paraula dels agents, de la gravació i dels testimonis. Luis Bárcenas, que va cometre deu delictes contra la hisenda pública, un delicte continuat de blanqueig de capitals, delicte de falsedat documental, delicte d’estafa processal, delicte de suborn i la suma de tot això pujaria a uns catorze anys de presó mínima als seixanta-dos de presó de pena màxima i que al final ha estat només un any a la garjola, acaba de sortir-ne pagant una fiança de dos-cents mil euros.

El petit Nicolás, el qual està en llibertat amb càrrecs d’estafa i falsedat documental i usurpació de funcions públiques fa poc es va colar –tret característic en ell– en la festa del conegudíssim representant de futbolistes, Jorge Mendes. L’acte, va tenir lloc a l’ Hotel Palace de Madrid, on hi havia celebritats com Florentino Pérez i molts jugadors

com Cristiano Ronaldo. Doncs el desvergonyit va acaparar més atenció que molts dels assistents. Ah, i és merengue.

A l’Argentina, del fiscal Nisman, qui havia denunciat la presidenta, la polèmica Cristina Fernández de Kirchnner, d’estar al darrere de l’encobriment dels exfuncionaris iranians acusats de l’atemptat contra la “mutual judía” el 1994 i que era com una pedra a dins de la sabata, van trobar el seu cos al seu apartament de Buenos Aires en estranyes i sospitoses circumstàncies.

A qui beneficia la seva mort? És vergonyant que malvats, corruptes i assassins, quan tenen tantes proves en contra, finalment se n’acabin sortint –encara que està tot per veure–. Jo vull creure que no serà així, que finalment pagaran pel que han fet, i que sobretot no tornin a fer de les seves perquè com diu la bíblia: “Ai dels qui estiren amb enganys/El carro de la injustícia,/Ai dels qui tenen el mal per bé,/I el bé per fer mal!/Ai dels qui es creuen savis/I es tenen per intel·ligents!”

Hi ha qui s’hi emmiralla en els resultats de les eleccions a Grècia i ho aplica a Espanya i a Catalunya. Els tres països no es poden comparar, a Grècia durant molts anys, ha estat enquistada la corrupció, no només entre els polítics, sinó a la mateixa societat, gent que no pagava els impostos, especialment les grans fortunes i oligarques. Un desgavell de proporcions astronòmiques, que ara amb l’escut de la dignitat nacional, traspassen la responsabilitat a l’enemic de fora, especialment en la senyora Merkel. Viure per sobre de les teves possibilitats econòmiques, de qui és culpa?

Això, tot sigui dit, no porta a negar la viabilitat de negociar com es pot retornar el deute i si cal, alguna quita, és clar. Espanya també té un deute immens, però se’n pot sortir sempre que negociï amb serietat amb els bancs creditors i amb Catalunya a l’hora de negociar la independència, per veure quina part del deute espanyol està disposada a pagar. Catalunya, també està endeutada, però si aconsegueix la independència, se’n podrà sortir en un temps prudencial.

Pablo Iglesias, aprofita al triomf de Syriza i proclama el seu triomf per a les pròximes eleccions, Dolors Camats s’hi afegeix.

Que no s’equivoquin, s’ha de ser seriós i prudent amb les anàlisis, perquè les característiques dels ciutadans i les estructures d’estat no són ni de bon tros les mateixes. Fan un càlcul erroni i a les eleccions que venen no guanyaran, ni a Espanya ni a Catalunya.

Això sí, els canvis de la política són necessaris, no es pot reincidir en els desencerts del present.

A pocs dies de complir-se un any de la sortida del club de Sandro Rosell, ens trobem un panorama institucionalment desolador. La decisió de marxar que va prendre l’expresident després de les pressions rebudes, especialment pel ‘cas Neymar’, i també amb la intenció de no perjudicar més la imatge de l’entitat, no va obtenir l’efecte esperat. Donant el relleu a Bartomeu, continuador d’un estil que no ha fet més que debilitar el club en l’àmbitdiplomàtic, Sandro es va treure la responsabilitat del damunt però no va oferir cap solució. Com bé sabem, els problemes s’han anat amuntegant i Bartomeu i els seus han estat del tot incapaços de reconduir la situació.

La presidència de Rosell, que ningú no ho oblidi, va ser –o hauria hagut de ser– una de les

líniagràcia.cat

més plàcides de la història per a un dirigent: l’equip nedava en l’excel·lència i gaudia d’un reconeixement absolut, i per extensió la institució tenia un clima social envejable. Però ell i la seva directiva es van anar encarregant de lapidar tot allò que tan bé funcionava. L’odi visceral cap a l’anterior junta els va portar a desfer moltes coses que eren innecessàries. Com sobretot les lluites amb Cruyff i el seu entorn –per tant, contra Laporta–.

I avui ens trobem amb un president Bartomeu que, sense la legitimitat d’haver estat escollit, s’ha vist abocat a convocar comicis a finals de temporada. Ara, tothom dóna com a clar guanyador Laporta, però repetir aquella aposta només per castigar l’estil oposat no és probablement el més sensat. publicitat 619 13 66 88

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.43219-2010

Difusió controlada

amb el suport de:

14.975 exemplars

Actualitat a la xarxa

#DavantDelJutge

@SERCatalunya: La fiscalia anticorrupció plantejarà a la jutge del cas Pujol que practiqui noves proves i podria demanar la declaració de Jordi Pujol fill.

#RiscDeVentades

@Iaia_Toneta: Ja tinc les butxaques plenes de pedres pel que pugui passar! Es veu que serà tremendo! Molta precaució a tots i totes.

#PendentsDeGrècia

@NicoFul: Guanya Tsipras les eleccions a Grècia, passa un asteroide i mor el Demis Roussos. I ara, amb aquests elements, jugueu a fer titulars.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

30 gener 2015

líniagràcia.cat

7|

4Ciutadans a Espanya

4Drets nacionals

per Bernat Joan

per Manel Fantassin

La formació política d’origen català Ciutadans-Ciudadanos es presentarà al conjunt de l’Estat espanyol a les pròximes eleccions generals. Les enquestes que s’han publicat fins ara diuen que aquesta opció política superarà molt àmpliament la d’UPyD de na Rosa Díez, i que li traurà una quantitat considerable de vots al Partit Popular. Planament i llisa, la formació de n’Albert Rivera farà a Espanya el forat que probablement no aconseguirà fer a Catalunya.

Quan Catalunya sigui independent, Espanya es podrà reinventar. També hauria guanyat temps, si el procés català s’hagués desencadenat a finals del segle XX –quan va passar, encara que molt lluny, el primer tren–. Estic convençut que hi hauria guanyat Catalunya, però també hi hauria guanyat Espanya. Com diuen destacats intel·lectuals espanyols com el lingüista Juan Carlos Moreno Cabrera o el sociòleg Ramón Cotarelo, Espanya necessita la sacsejada de Catalunya per tenir, ella mateixa, l’oportunitat de treure’s de sobre la classe política parasitària que hi mana des de fa tres segles, i modernitzar les estructures i les mentalitats del seu estat.

Reconec que, si Catalunya fos independent, tant Ciutadans com Podem em caurien considerablement més simpàtics.

Ara mateix no podem obviar el fet que Ciutadans va néixer a Catalunya no tant per modernitzar la dreta, ni per introduirhi un partit liberal, sinó per frenar el catalanisme. Una part de la burgesia principatina contrària a la secessió va fer-se conscient que el Partit Popular, per dirho en termes fusterians, no alçava un gat per la cua, i decidiren donar-li una mica d’oxigen al jove i dinàmic Albert Rivera, amb l’esperança que els trauria de la situació actual. Per tant, l’origen de Ciutadans no és el d’un grup de persones que desitgen que a Espanya, país orfe de liberalisme, s’hi desenvolupi una opció liberal, europeista i moderna, sinó el d’una gent que està bàsicament preocupada per la possible emancipació nacional dels catalans.

I un altre tant podem dir de Podem.

Si Espanya s’estigués refundant, estaria molt bé que hi hagués una opció que li

disputés als socialistes l’espai de l’esquerra, que pretengués ser d’ampli abast i que trenqués d’una manera clara amb el bipartidisme que ha imperat a l’Estat espanyol al llarg de la Transició. Però penso que podem tenir la sospita que hi ha una operació d’Estat, una operació molt ben orquestrada i trenada, per mirar de frenar el procés endegat a Catalunya.

Ni el pecat original de Ciutadans ni el de Podem no existirien si Catalunya ja fos independent. Ara mateix, tot sembla indicar que Ciutadans servirà per desbancar UPyD, que ha tingut una trajectòria amb moltes més ombres que no pas llums; i que Podem farà el mateix amb Esquerra Unida. Així mateix, els senyals que es van emetent ens vénen a dir que Ciutadans li farà un set al PP, i que Podem farà quelcom de semblant amb el Partit Socialista. Podem concloure, per tant, que el bipartidisme, a Espanya, va camí de ser cosa del passat.

En l’àmbit europeu ha tingut molta més traça a l’hora de situar-se Ciutadans que no Podem. Els representants de la força política d’origen principatí, al Parlament europeu, s’han situat a l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE), on comparteixen espai amb Convergència Democràtica de Catalunya i amb el Partit Nacionalista Basc. He dit i escrit moltes vegades que Espanya necessita un partit liberal. I penso que Ciutadans té a Espanya el futur que no li acabo de veure clar a Catalunya.

Podem, per la seva banda, ha anat a parar al grup europeu dels postcomunistes. Ho tenia molt complicat per intentar situar-se al Partit Socialista Europeu. I tampoc no es podia situar al grup Verds-ALE. Intentar-ho amb el grup liberal, tenint en compte les tendències del partit espanyol, devia caure totalment fora d’allò que era imaginable.

Per poder tenir un paper bàsic en la refundació d’Espanya, aquestes dues formacions polítiques haurien de canviar radicalment –especialment en el cas de Ciutadans– les seves posicions en relació a Catalunya. Només acceptant l’exercici democràtic del dret a decidir farien creïble el seu tarannà liberal, en un cas, i d’esquerra alternativa, en l’altre.

Darrerament ens visita força sovint el Secretari General del PSOE, Pedro Sánchez. En les seves darreres intervencions –Viladecans, Tarragona i també ahir en l’entrevista que li feu Jordi Basté a RAC1– hem pogut veure el seu esforç per ensabonar-nos amb ambigüitats, com és lògic en un líder polític que necessita vots catalans per conquerir la presidència d’Espanya. Allò que m’ha resultat més interessant, però, ha estat percebre l’efecte del seu discurs entre les persones del meu entorn. Semblaria lògic que les valoracions derivessin de l’opció política de cadascú, però veig que no és exactament així si la meva visió és diferent de la de tots els meus amics independentistes. Mentre ells critiquen les respostes de Sánchez a les demandes sobiranistes, jo critico la cosmovisió colonial d’aquests independentistes que demanen a Sánchez l’acceptació del dret a decidir dels Catalans, perquè –digueume determinista– és un objectiu que ens farà perdre temps i mai s’adreçarà al reconeixement d’un dret real. Ja hem vist com fins i tot l’autonomia –que la majoria dels Catalans consideren un dret inalienable– està resultant en la pràctica una atorgació graciable per part dels Espanyols.

M’ha vingut al record en Gregorio Peces-Barba, finat ja fa un parell d’anys, com un bon exemple sobre els límits de la tolerància nacional espanyola en relació a Catalunya. Fou un dels pares de la Constitución Española i, per tant, de l’arquitectura autonòmica. A finals dels noranta, en un retrobament amb antics amics de l’institut encara vinculats a CiU i al PSC que s’esforçaven a valorar positivament per a Catalunya alguns personatges de la política espanyola, va sor-

tir el seu nom com anti-exemple. Mentre per alguns era una pena veure les incipients aliances PSOE-PP en contra dels “excessos dels nacionalistes”, per a mi –l’únic independentista del grup en aquell moment– era ben lògica la unió de l’espanyolisme. Totes les referències espanyoles durant la Transició “a favor del dret dels Catalans a l’autodeterminació” només van ser –només podien ser– propaganda.

Explicava Joan Rendé una anècdota que li havia confiat la Maria Aurèlia Capmany. Sembla que ella i PecesBarba van sopar plegats un cop cap als anys seixanta i, en mig d’un agradable clima de coincidència antifranquista i d’esperances democràtiques, aquest li va etzibar: “…eso de la llengua y la cultura, vale, però la autonomia no os la daremos nunca…”. Aquesta era una frontera clara entre demòcrates que, enfront del conflicte de nacionalitats, posicionava els demòcrates espanyols del bracet de Franco. Llavors no podia ser de cap altra manera i ara tampoc.

El resultat de la Transició –i de PecesBarba entre d’altres– fou l’assimilació del mot “autonomia” dins del marc conceptual “Espanya”, i ara podria passar el mateix, que els líders espanyols comencin a acceptar frases com “dret a decidir” o “sobirania” buidantles de contingut sobiranista real i vinculades al concepte “Espanya” per tal que generin “drets graciables”, fàcils de modular des de Madrid en funció de les conjuntures. El diccionari de la Real Academia Española defineix graciable com allò “que se puede otorgar graciosamente, sin sujeción a precepto”, aquest és, en la pràctica, el nostre límit fins que no enllestim la secessió.

Opinió en 140 caràcters @gerardotc: Se puede decir que es muy chungo que Syriza no haya metido ninguna mujer en el gobierno sin que te quiten el carnet de la izquierda. De nada.

@encampanya: Vila acusa ERC de no ser patriota. I aquest és el Conseller no nacionalista. Felip Puig deu estar buscant mercenaris per envair la seu d'ERC.

@MiguelLois: Soy muy del Cholo y del corazón de este Atlético, pero creo que la intensidad se ha transformado en violencia.

Impotencia pura.

|8

Gràcia líniagràcia.cat

Societat | Tres graciencs denuncien que van ser torturats el 2005

30 gener 2015

L’emissió del documental ‘Ciutat Morta’ al canal 33 ha provocat noves reaccions al cas 4F. Tres joves graciencs van denunciar dissabte passat haver estat víctimes de tortures per part de la Guàrdia Urbana l’any 2005. Segons els joves, van ser arrestats aleatòriament i maltractats durant el trasllat a la comissaria. La Guàrdia Urbana, en canvi, diu que els joves van agredir primer els agents.

Districte i‘Gràcia on vas’xoquen per les noves llicències hoteleres » Els veïns volen que se “suspenguin” mentre es defineix el Pla d’Usos » El Districte apel·la a un “decàleg pactat” que no incloïa la qüestió Albert Ribas GRÀCIA La protesta d’aquest dilluns organitzada per la plataforma ‘Gràcia cap a on vas?’ a davant de la seu del Districte per reclamar al consistori que no es donin més llicències d’hotels no serà l’última.

Així ho ha confirmat a aquesta publicació Héctor Panizo, membre de la plataforma, que ha expressat el malestar de ‘Gràcia cap a on vas?’ per les intencions de l’Ajuntament, conegudes recentment, de permetre el creixement del nombre d’hotels al districte, com per exemple el que hi ha projectat a la torre del Deutsche Bank, als Jardinets de Gràcia, o el de la plaça del Sol. “Tenim clar que en un espai curt de temps seguirem mobilitzant-nos i volem que es suspenguin les noves llicències”, afegeix Panizo.

Aquesta nova polèmica afecta de ple el procés participatiu sobre el nou Pla d’usos que estan duent a terme de forma conjunta el Districte i ‘Gràcia cap a on vas?’, el qual es troba en la recta final i que, fins ara, s’havia desenvolupat en un clima d’entesa. La plataforma, en un comunicat emès abans de la jornada de protesta de dilluns, va acusar el consistori de “manca de transparència i deslleialtat envers el veïnat” i de no haver dit res “dels nous projectes hotelers durant les reunions del procés participatiu, tot i que la controvertida qüestió ha estat al centre del debat en repetides ocasions”.

A la Torre Deutsche Bank hi ha projectat un hotel de luxe. Foto: Google Maps

La decepció de la plataforma veïnal, però, va fins i tot més enllà, i afirmen que “el govern municipal està devaluant el procés participatiu perquè un dels temes cabdals per a la majoria del veïnat es vol deixar al marge”. És per això que consideren que “s’ha trencat la confiança mínima exigida per poder mantenir unes relacions constructives amb el Districte”.

El Districte recorda que a Gràcia “només hi ha 6 hotels, 3 dels quals a la Vila” Tot i la claredat i la contundència de ‘Gràcia cap a on vas?’, Panizo explica que, malgrat que s’han plantejat “si continuar formant part del procés participatiu”, es neguen a abandonar-lo perquè creuen “en un Pla d’Usos molt millor del que

Llibre, escollit nou president dels Castellers de la Vila

RELLEU4Els Castellers de la Vila de Gràcia van escollir dissabte passat, durant la celebració de la seva Assemblea General Ordinària, la nova junta directiva que liderarà Joan Carles Llibre.

Llibre, que en l’anterior mandat era el vicepresident, encapçalava l’única candidatura per formar la junta directiva, que va ser escollida per 91 vots a favor i 7 abstencions. La jornada també va servir per escollir la comissió tècnica, on es presentava únicament la candidatura li-

derada per Raimon Garriga, actual cap de colla, que va ser escollida per 82 vots a favor, 12 abstencions i 4 vots nuls.

Durant l’assemblea també es va aprovar el pressupost de l’entitat per a aquesta temporada, amb el viatge a Montreal que la colla farà el pròxim mes de juliol com un dels aspectes més destacats. Aquesta serà una temporada on els graciencs intentaran mantenir o millorar els resultats de la passada, quan van firmar la millor campanya de la seva història.

La novel·la‘El rellotger de Gràcia’ farà el salt al teatre

hi ha ara”. “No podem tirar per la borda la feina feta”, afirma.

“DECÀLEG PACTAT” Per la seva banda, fonts del Districte han explicat a Línia Gràcia una versió molt diferent de la situació i recorden que “es va pactar amb ‘Gràcia cap a on vas?’ un decàleg que va servir per donar llum verda a l’aprovació inicial del Pla d’Usos”. Des del Districte asseguren que en aquest document “enlloc es diu que s’hagin de suspendre les llicències de nou hotels i, ni de bon tros, que aquesta sigui una condició sine qua non per a l’aprovació definitiva del nou Pla d’Usos”.

Un altre argument que eximeixen des del govern és el fet que “en tot el districte només hi ha sis hotels, dels quals només 3 són a la Vila de Gràcia”. Per últim, comparen la situació del districte amb ciutats amb poblacions similars, com Lleida i Girona, i recorden que aquestes tenen molts més hotels que Gràcia.

La Torre del Rellotge, protagonista de l’obra. Foto: Línia Gràcia

CULTURA4La novel·la ‘El rellotger de Gràcia’, escrita per Joan Lafarga després de la mort de l’antic conseller de la Vila Albert Musons, farà el salt al teatre en el marc de la celebració del 150è aniversari de la inauguració del Campanar de Gràcia.

Aquesta obra relata dues històries que es desenvolupen en paral·lel. Una comença el 28 de juny de 1850, data en la qual la Vila de Gràcia va ser reconeguda com a municipi independent i l’altra -quan l’obra s’endinsa en un relat de ficció-, té el punt de

partida quan l’escena se situa en ple segle XXI amb la Vila un altre cop independent i amb Albert Mussons d’alcalde. Entre els veïns d’aquest poble hi regna un esperit llibertari, cooperativista i independentista que domina el tarannà de molts dels seus habitants.

Més de 100 persones, de les diferents formacions teatrals i entitats culturals de la Vila, participaran en aquest macroespectacle que tindrà tres úniques funcions: el 10, 11 i 12 d’abril al teatre-auditori de la Sala Montseny.

30 gener 2015

Gràcia

Gràcia viu, un any més, la festa mallorquina dels Foguerons Redacció GRÀCIA Gràcia respira des d’abans-d’ahir aires mallorquins amb la celebració d’una nova edició de la festa tradicional mallorquina Els Foguerons de Sa Pobla, que enguany ha arribat a la seva edició número 23.

Aquesta tradició, importada a la Vila per Toni Torrens, veí gracienc i president de l’associació de Foguerons de sa Poble de Gràcia, és una festa totalment arrelada a Gràcia que compta amb la participació de les principals entitats de la Vila, com ara la Fundació Festa Major, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, l’Associació cultural Albopàs, la Federació de Colles de Sant Medir o l’Associació Cultural TRAM. El tret de sortida del programa dels Foguerons d’enguany es va celebrar abans-d’ahir a l’Espai Mallorca, amb una xerrada sobre la mateixa festa per part del director del Museu Etnològic de Barcelona, Josep Fornés, i un dels impulsors d’aquesta festa, Joan Adrover. Per ahir i avui el programa de la fes-

El foc és el gran protagonista d’aquesta festa mallorquina. Foto: Ajuntament

ta també ha inclòs diversos actes previs -una exposició fotogràfica, una conferència, un taller de ball, la presentació d’un DVD i el Ball de bot- a la celebració principal de demà.

FOC, BALLS I CANTS Demà serà el torn dels foguerons, que a partir de les 11 es començaran a muntar a les places del Diamant, de la Virreina, del Gato Pérez, del Nord i als carrers de Joan Blanques, Josep Torres, Tordera i la placeta de Sant Miquel i Vallfogona. Al vespre, a

partir de dos quarts de vuit, es farà la plantada de les colles de cultura popular i mitja hora més tard serà l’hora dels lluïments d’aquestes colles. A dos quarts de nou es donarà el tret de sortida de la cercavila i a les nou, a la plaça del Nord, se celebrarà l’acte poètic conegut com la Flamada.

A dos quarts de deu la celebració pujarà de to amb l’encesa dels foguerons i l’inici de la revetlla a la plaça de la Virreina. Finalment, a les onze de la nit, començaran els balls i cants mallorquins a la mateixa plaça.

líniagràcia.cat

Els Verdi busquen nous inversors per salvar-se

CINEMA4“Estem en crisi, sí. Podem desaparèixer, també. Però tot depèn del senyor Montoro.

Mentre no l’enviïn d’ambaixador a la Lluna, tota la cultura està en perill”. Aquestes són paraules del fundador i propietari dels Verdi, Enric Pérez, que la setmana passada va convocar una roda de premsa per intentar rebaixar les informacions que posaven en dubte la continuïtat d’aquest cinema històric de Gràcia.

La realitat, però, tal com va avançar l’Independent, és que la situació dels Verdi és molt complicada i que ara mateix l’em-

9|

presa es troba en ple procés d’intentar trobar nous inversors. Durant la roda de premsa, Pérez va confirmar que hi ha dos inversors interessats a ser socis del cinema i també va reconèixer que es va reunir amb el regidor de cultura, Jaume Ciurana, per intentar buscar solucions.

“El Verdi no tanca. S’ha produït un moment de tensió però ja ha passat. Ara vull trobar un company de viatge per deixar de fer de bomber i poder dedicarme a tasques més creatives. I, si cal, vendre més del 50% de les accions”, va concloure Pérez.

| 10

Districte líniagràcia.cat

Dades | Un pressupost de 17 milions d’euros

30 gener 2015

El projecte té un pressupost de 17,05 milions d’euros, als quals s’han de sumar els 9,5 milions d’euros d’adquisició de la finca i els 600.000 euros d’enderroc de l’antic edifici. Està previst que durant aquest mateix trimestre s’iniciï el concurs del projecte.

Les obres de construcció del nou edifici s’iniciaran a la segona meitat de l’any 2016.

El solar on es construirà l’edifici (a l’esquerra), un moment de l’acte de presentació (a dalt a la dreta) i una projecció de l’interior dels pisos. Fotos: Ajuntament

L’antiga Clínia Quirón serà un edifici d’habitatges amb serveis per a gent gran » L’espai també acollirà un casal per a gent gran, un casal de barri i un equipament juvenil Redacció GRÀCIA El solar de l’antiga clínica Quirón, situat al barri de La Salut, acollirà un centenar d’habitatges amb serveis per a la gent gran. Aquests nous immobles se sumaran als més de 1.200 d’aquest tipus que hi ha repartits arreu de la ciutat.

El passat 22 de gener l’alcalde Xavier Trias va presentar el projecte al mateix espai on s’ubicaran aquests equipaments. En aquest acte, la regidora del Districte i tinent d’alcalde, Maite Fandos, va destacar que “els veïns gaudiran d’un espai on relacionar-se i, en definitiva, d’una zona multigeneracional que ens ajudarà a enfortir el teixit de l’entorn”.

HABILITATS I CONNECTATS Els pisos tindran una superfície d’uns 40 metres quadrats i constaran d’un dormitori, menjador, sala d’estar, cuina i bany adaptat,

amb dutxa a ras de paviment per facilitar l’entrada de les persones amb mobilitat reduïda, al mateix temps que s’eviten les caigudes.

Els banys i els dormitoris tindran alarma centralitzada per poder

Els pisos estaran

equipats amb les

eines necessàries

per facilitar la vida als seus usuaris

demanar ajuda en el supòsit d’incident. Els usuaris estaran connectats tot el dia amb personal especialitzat que ofereix serveis d’atenció social i individual, actuacions de tipus preventiu, neteja o coordinació amb els serveis socials. Els pisos també comptaran amb zones comunitàries i bugaderia d’autoservei.

L’Ajuntament destaca que tot plegat referma el seu compromís de proporcionar a les persones grans un habitatge adaptat, segur, confortable i integrat a la comunitat, tant amb atenció directa (personal del centre) com indirecta (el servei de teleassistència).

EQUIPAMENTS ADDICIONALS La reforma del solar dotarà La Salut de quatre equipaments més.

Es crearà un nou casal, d’uns 1.000 metres quadrats, per a gent gran, amb sala polivalent, aula d’informàtica i zona habilitada per fer-hi activitats físiques.

També es crearà un casal de barri, que acollirà les activitats socials i comunitàries de la zona. I la tercera gran novetat serà un equipament destinat als joves, que acollirà un espai de trobada, de creació artística i musical i espais on es pugui assajar. Per últim, es construirà un aparcament soterrani amb capacitat per a 65 cotxes. Les places estaran disponibles per a lloguer.

Una xarxa en creixement

HABITATGE4La ciutat disposa de més de 1.200 habitatges amb serveis per a la gent gran. En els anys que vénen la xifra s’ampliarà fins als 1.500, amb el centenar que es faran a l’antic solar de la Clínica Quirón i una altra promoció de més de 100 que està previst que es construeixi entorn de la plaça de les Glòries.

Per accedir a un d’aquests habitatges cal estar inscrit al Re-

gistre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona i sol·licitar una participació. Els requisits per optar als pisos és tenir una antiguitat en el padró de la ciutat superior a dos anys, no tenir un habitatge en propietat (llevat que aquest tingui problemes d’accessibilitat) o ser una unitat de convivència de més de 65 anys amb ingressos anuals inferiors a 25.619 euros.

30 gener 2015

Districte

líniagràcia.cat

11 |

Descobrint els tresors de Vallcarca » El Taller d’Història de Gràcia proposa un itinerari per trobar els racons ocults que amaga el barri » Edificis modernistes i amb aire de castell són alguns atractius de la zona més septentrional de Gràcia

Tres dels edificis més atractius: la façana de la la Casa Comas d’Argemir (a dalt a l’esquerra), l’església dels Josepets (a baix a l’esquerra) i la Casa Rosa Alemany (a la dreta). Fotos: Arxiu

Redacció VALLCARCA Una vall encaixonada entre el Coll i el Putxet per on baixava una riera. Aquest és l’origen territorial del barri de Vallcarca, la part més septentrional del districte de Gràcia. Vallcarca amaga indrets i edificis històrics que romanen desconeguts, tant per als barcelonins com per als mateixos graciencs. És per això que el Taller d’Història de Gràcia vol mostrar aquests tresors ocults a través d’un itinerari.

El territori que ocupava aquesta vall es va aprofitar per construir diversos habitatges enfilats a la muntanya, tot i que el primer nucli urbà es va construir al voltant de l’Hostal de la Farigola, que actualment acull l’escola La Farigola de Vallcarca. Més endavant es van urbanitzar els terrenys del Baró de la Barre de Flandes per sobre de la plaça Mons, entre els Penitents i la Teixonera. El 1913 es va construir

el viaducte de Vallcarca amb formigó i ferro. Aquest uneix aquest barri amb l’avinguda República Argentina.

UN RECORREGUT PEL BARRI La ruta proposada parteix de l’església dels Josepets, a la plaça de Lesseps. L’edifici es coneix així perquè anys enrere havia

Esglésies, cases, viaductes i jardins, atractius de Vallcarca acollit frares carmelites descalços d’aquesta congregació.

El següent punt d’interès porta el visitant fins a l’avinguda de la República Argentina, un carrer que serveix com a frontera entre Gràcia i Sant Gervasi. En aquesta via s’hi poden trobar edificis de principis del segle XX, quan Vallcarca pertanyia al districte d’Horta. Un d’ells és la Casa Rosa

Alemany, l’autoria de la qual s’atribueix a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Al número 16 del mateix carrer hi ha el Refugi d’obreres. El nom d’aquest edifici es deu, com explica una de les encarregades de l’itinerari, a la residència que l’empresari tèxtil Domènech Sert va fer construir per si quan es jubilessin les seves treballadores es trobessin amb problemes econòmics.

Més amunt encara, a la cantonada amb el carrer Ballester, hi ha la Casa Josep Dotras, un edifici de planta baixa, entresòl i quatre plantes, construït durant la primera dècada del segle passat.

A la seva façana hi destaquen els balcons correguts amb barana de forja. Al número 82 s’alça la Casa Mercè Cortina, de planta baixa i tres pisos amb balcó corregut al pis principal i balcons individuals semicirculars als altres dos pisos.

La Casa Comas d’Argemir és el darrer atractiu del carrer. La façana té un aire de castell medieval, potenciada amb una torreta.

Més espais per visitar PATRIMONI4 Al marge dels edificis ubicats a l’avinguda de la República Argentina, hi ha més construccions emblemàtiques al barri.

Al petit passatge d’Isabel, al costat de l’escola de La Farigola, hi ha un conjunt de casetes de planta i pis unifamiliars. Al final del carreró hi ha la Villa Esperanza, una construcció de 1893.

Als terrenys de l’antic convent dels Camils hi ha els Jardins de Mari

Baldó, una pedagoga i feminista que va ser molt activa a principis del segle passat i va dirigir diverses activitats a La Farigola.

I, per últim, el viaducte de Vallcarca, que es va inaugurar el 1923. Des del seu pont es pot gaudir d’una vista del nucli antic del barri. A l’alçada del viaducte, al número 11 del carrer de Sant Eudald, hi ha la Torre Sant Jordi, d’estil modernista amb trencadís a la coberta.

| 12

líniagràcia.cat

30 gener 2015

Reportatge

Tres detalls de l’edifici: un dels diables que corona les portes (a l’esquerra), la façana de l’edifici (a dalt a la dreta) i la part superior de la façana (a baix a la dreta). Fotos: Línia Gràcia

Arquitectura diabòlica » Al cor de l’antiga Gràcia gitana s’amaga la Casa del Diable, un edifici amb escultures satàniques » La llegenda diu que el propietari va prometre vendre la seva ànima al dimoni si li tocava la loteria Redacció GRÀCIA Al número 20 del carrer Josep Torres, al cor de l’antiga Gràcia gitana, hi ha la Casa del Diable, un edifici amb escultures i elements decoratius sinistres a la seva façana.

Per conèixer el motiu d’aquesta peculiar decoració cal remuntar-se fins a finals del segle XIX. Agustí Atzeries, empresari i veí del barri, vivia en aquesta casa i els negocis li anaven bé, gaudint d’una excel·lent situació econòmica. Però la sort li va començar a ser esquiva i va travessar un seguit de dificultats econòmiques que el van deixar en una situació econòmica molt precària. Immers també en unes remodelacions al seu domicili, va optar per una solució arriscada: prometre vendre la seva ànima al diable si li tocava la loteria.

Sigui per atzar o gràcies al pacte, el gracienc va resultar guanyador del premi econòmic i,

en agraïment, va decidir retre homenatge al Diable. Atzeries va canviar completament l’aspecte de la façana de la seva residència, afegint unes petites escultures que representaven caps de diable a sobre de les portes d’accés a l’edifici i representacions de gàrgoles a la seva part més alta.

Aquestes no van ser les úniques

La decoració satànica de la casa va causar

problemes a Atzeries reformes que l’empresari va introduir-hi. També va ordenar que es col·loquessin murals amb escenes infernals a la part davantera de casa seva.

Aquestes novetats estètiques no van agradar gens als seus veïns, que li van demanar que les retirés. Atzeries s’hi va negar, dient que havia aconseguit sortir del seu mal moment gràcies a

l’ajuda que li havia prestat el Maligne.

L’EDIFICI EN L’ACTUALITAT Si es passeja pel carrer de Sant Josep, al sud de la Vila de Gràcia, és inevitable girar la vista cap a l’edifici. La construcció manté l’aspecte de 1892, una casa senyorial d’estil eclèctic. La seva façana, molt vistosa, presenta una combinació de pedra i maó vist, mentre que per a les ornamentacions es va optar per detalls típics del repertori neoclàssic i barroc, estils que no tenen cap sintonia amb el modernisme, el moviment artístic predominant a la Barcelona de finals del segle XIX. Han passat 123 anys i l’edifici segueix conservant la seva imatge imponent, sinistra i magnètica a parts iguals. Amb el pas dels anys han desaparegut les pintures murals de la façana. El que sí que continuen són els petits caps de Satanàs, que coronen les portes, amenaçant i temptant amb la seva mirada tots els vianants del carrer de Sant Josep.

Un barri amb encant

HISTÒRIA4 La Casa del Diable es troba a tocar de la plaça del Raspall, el centre neuràlgic de la comunitat gitana de Gràcia, juntament amb la plaça del Poble romaní, on hi ha un escrit que recorda el músic Gato Pérez.

Raspall els servia com a punt de trobada, i la plaça respirava vida i emetia els acords de les cançons de la rumba catalana, que va néixer a aquest indret del barri.

En un carrer de la rodalia, Fra-

ternitat, hi ha una placa dedicada a Antonio González El Pescaílla, pioner d’aquest estil, que va néixer i viure a Gràcia. A aquesta històrica zona de la Vila també van començar la seva activitat professional el grup Sabor de Gràcia i Moncho, un dels intèrprets de boleros més reconeguts.

L’Associació de Joves Gitanos de Gràcia continua amb la tasca de cohesió que va iniciar el 1986 la Unió Gitana de Gràcia.

13 |

Comerç líniagràcia.cat

Festa | Els comerciants col·laboren amb la rua de Carnestoltes

30 gener 2015

L’Associació Nova Travessera col·laborarà amb la Rua de Carnestoltes del Camp d’en Grassot del pròxim 14 de febrer. La desfilada, que començarà a les cinc de la tarda, comptarà amb la presència de Pep Callau, entre altres, i recorrerà els principals carrers de la Vila i del Camp d’en Grassot. Nova Travessera contribuirà a la xocolatada que tindrà lloc aquell dia al bar la Sedeta i comprarà confeti per llençar durant la rua.

Quatre mercats de Gràcia s’omplen de música folk » Els quatre equipaments comercials del districte oferiran concerts » Demà té lloc la segona actuació del cicle a la Llibertat i l’Abaceria Redacció GRÀCIA 0El Folk als Mercats ha aterrat a Gràcia per vuitena vegada.

Aquest cicle musical, que s’emmarca en els actes del Tradicionàrius, permet difondre la música folk en un entorn no pensat per fer-hi música: els mercats.

Durant més d’un mes, els quatre mercats de Gràcia acullen diferents actuacions de grups de folk. El primer concert va tenir lloc el passat 17 de gener durant el matí a l’Estrella i la Llibertat, de la mà de La Romántica del Saladar, actuació que va donar el tret de sortida al cicle.

Aquell dia, els compradors i venedors d’aquestes dues instal·lacions van poder gaudir d’aquest grup valencià que rescata el sabor popular de les bandes de poble, i que al vespre d’aquell ma-

El petit comerç tanca l’any amb un augment de vendes

ESTUDI4Tot i que la situació no és d’eufòria, les dades econòmiques comencen a reflectir una certa recuperació. És el cas del comerç, que segons un estudi publicat aquesta setmana per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les vendes del sector a Catalunya van incrementar un 1,4% durant 2014. Aquest augment es produeix després de 7 anys de caigudes de la facturació.

Aquest increment de les vendes es va produir també en l’àm-

bit estatal, tot i que menys pronunciat –és només del 0,9%–.

Respecte al desembre, l’epicentre de la campanya de Nadal, l’INE indica que el creixement de les vendes va ser del 7,4% a Catalunya, una dada que ha col·laborat a millorar la mitjana de 2014. Pel que fa a l’ocupació, el petit comerç va incrementar el percentatge de contractats en un 0,7% durant l’any passat, una xifra que torna a ser superior a l’estatal –que es queda al 0,1%–.

L’Estrella va iniciar el cicle el passat 17 de gener. Foto: Mercats BCN

teix dia va actuar al Centre Artesà Tradicionàrius.

La segona sessió d’aquest mes tindrà lloc demà dissabte al matí, als mercats de la Llibertat i de l’Abaceria, amb els Xeremiers i glossadors de Mallorca, en el marc també de la festa de cultura mallorquina dels Foguerons que celebra Gràcia aquest cap de setmana. El 14 de febrer, en ple Carnestoltes, l’Or-

questrina Trama de l’Alt Urgell amenitzarà el matí dels clients del Mercat de la Llibertat, mentre que el 28 d’aquell mateix mes els Mercats de l’Estrella, Lesseps, l’Abaceria i la Llibertat oferiran cançons de taverna amb el grup Els Tranquils.

El cicle clourà amb el grup més jove del cicle, La Valoneta, als mercats de Lesseps i la Llibertat el 14 de març.

L’augment de vendes es produeix després de 7 anys de caigudes. Foto: Arxiu

Tornen les visites dels escolars

El programa inclou tallers pràctics sobre diferents oficis. Foto: Ajuntament

INICIATIVA4Les visites d’escolars barcelonins a diferents botigues de la ciutat, emmarcades en el programa El Comerç i les escoles, s’han reprès durant aquest mes de gener després de l’aturada nadalenca. Fins al pròxim mes d’abril, prop de 5.000 alumnes de 64 centres educatius de la ciutat visitaran 47 comerços que participen enguany en aquest programa.

En l’edició 2014-2015 s’han incorporat botigues emblemàti-

ques i tallers d’artesania d’arreu de Barcelona.

VISITES QUE FAN BARRI El Comerç i les Escoles és un programa impulsat per la Direcció de Comerç i Consum de l’Ajuntament amb la col·laboració de l'Institut Municipal d'Educació. Aquesta activitat apropa l’alumnat a les botigues històriques, emblemàtiques, properes i arrelades als barris de Barcelona, a partir del desenvo-

lupament d’un taller pràctic on el comerciant mostra i explica el seu ofici. L’objectiu és afavorir el coneixement de l’entorn cultural i social dels més petits.

El programa s’adreça a centres d’educació infantil, primària i secundària públics, concertats i privats. Les visites d’aquest programa s’estan produint des del passat 4 de novembre.

La feina que els petits faran després de les visites es presentarà en un acte a final de curs.

| 14

Esports líniagràcia.cat

Cursa | La Cursa Els 10 Blaus tornarà el 14 de juny

30 gener 2015

Els Castellers de la Vila de Gràcia han anunciat la data de la ja tradicional prova atlètica que organitzen, la Cursa Els 10 Blaus, la qual impulsen des de fa quatre anys per diferents carrers del districte. Com cada any, la carrera comptarà amb dues distàncies per a adults, de 5 i 10 quilòmetres, i una infantil d’un quilòmetre.

L’Europa ja espera el Sabadell a semifinals de Copa Catalunya » Els escapulats tindran l’avantatge de jugar el matx al Nou Sardenya » Les entrades per al partit de dimecres es posen a la venda avui Redacció GRÀCIA Amb una relativa bona ratxa de set partits sense perdre a la lliga –relativa perquè no guanya al Nou Sardenya des de novembre–, l’Europa ja mira de cara al seu matx de semifinals de Copa Catalunya contra el Sabadell, que es disputarà el pròxim dimecres al Nou Sardenya a partir de les 8 de la tarda.

En aquesta competició, escapulats i arlequinats només s’han creuat en una ocasió. Va ser el 8 de maig de 1997, i en aquell partit l’Europa va vèncer per 0 gols a 1 al Sabadell. Finalment, aquell any els graciencs es convertirien en campions de la competició al derrotar a la final el FC Barcelona per 3 gols a 1.

L’any següent, el 1998, l’Europa va revalidar el títol de campió de

Els absoluts del CN Catalunya guanyen per golejada

WATERPOLO4L’última jornada de competició dels dos equips absoluts de waterpolo del CN Catalunya es va saldar amb dues victòries per golejada. En el cas de les noies, la victòria va ser més àmplia, en derrotar dissabte passat el Waterpolo Figueres a domicili per 4 gols a 14, amb parcials de 2 a 4, 0 a 3, 1 a 4 i 1 a 3.

Amb aquest resultat, les gracienques es col·loquen vuitenes a la classificació de Lliga Cata-

lana de Primera divisió, amb 4 victòries i 7 empats.

En el cas dels nois, l’absolut va derrotar també a domicili el Waterpolo Navarra dissabte passat per 5 a 14. D’aquesta manera, el Catalunya aguanta a la novena posició de Divisió d’Honor, amb 4 victòries, 2 empats i 7 derrotes. Diumenge, els graciencs reben a casa el CN Sant Andreu, desè amb els mateixos punts que el Catalunya.

Obren les candidatures per participar en l’Sports Film L’Europa es conjurarà per accedir a la final del torneig. Foto: Àngel Garreta

Catalunya, després de guanyar de nou el Barça a l’últim partit.

Les entrades per al matx es posen a la venda a partir d’avui, i tenen un preu de 5 euros. Per als socis i als menors de 14 anys, l’accés al matx serà gratuït.

El duel contra el Sabadell, a partit únic, decidirà quin equip passa a la final, que es jugarà el pròxim 25 de març. A l’altra se-

mifinal, Gavà i Girona jugaran per accedir també a la final.

Tot i la importància del partit de Copa Catalunya de dimecres, aquest diumenge els de Pedro Dólera visitaran els Canyars per jugar contra el Castelldefels a la lliga. Una victòria dels graciencs, quarts a la taula, els consolidaria als llocs que donen accés al play-off d’ascens.

Barcelona és candidata per acollir els World Roller Games

PATINATGE4Els primers World Roller Games de la història es podrien celebrar a Barcelona. Les federacions catalana i espanyola de patinatge aposten per Barcelona per acollir aquesta nova cita mundial que impulsa la Federations Internationale de Roller Sports (FIRS).

De fet, els enviats d’aquest ens internacional –amb el seu president, Sabatino Aracu, al capdavant– van estar valorant les

instal·lacions de la capital catalana la setmana passada.

Per convertir-se en la seu dels World Roller Games, Barcelona competirà amb la capital del Perú, Lima. Aquests jocs unificaran per primer cop les nou disciplines de patinatge sobre rodes: hoquei patins, hoquei en línia, patinatge de velocitat, patinatge artístic, freestyle, skate, roller derby, descens en línia i descens alpí.

Foto de família dels guardonats de l’any passat. Foto: Ajuntament

FESTIVAL4La sisena edició del BCN Sports Film ja comença a caminar. El període per presentar la candidatura per participar en aquest festival de cinema esportiu ja està obert, i seguirà així fins al pròxim 28 de febrer.

Els films que poden participar han d’estar relacionats o inspirats en la temàtica esportiva i poden ser peces d’animació, documentals o reportatges, tant en format de llargmetratge com de curtmetratge.

Totes les produccions, a més, s’han d’haver produït a partir del

mes de gener de l’any 2013. Les obres seleccionades optaran als diferents premis que lliurarà l’Sports Film: a la millor producció catalana, a la millor pel·lícula d’esports d’aventura, a la millor pel·lícula d’esports i solidaritat, a la millor pel·lícula de ficció, al millor documental, al millor curtmetratge, a la millor pel·lícula d’animació, al millor reportatge i a la millor producció publicitària esportiva.

El festival està organitzat per la Fundació Barcelona Olímpica, amb el suport del consistori.

Agenda

AGENDA QUINZENAL

30 gener 2015

líniagràcia.cat

15 |

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

TALLERS

DISSABTE 31 DE GENER

3r Concurs de Fotografia Gràcia Solidària

11:00 Muntatge dels foguerons a diverses places i carrers del districte, en el marc de les festes de Sa Pobla a Gràcia 2015.

Inscripcios fins al 15 de febrer

EXPOSICIONS

A PARTIR DEL 6 DE FEBRER Matí-Tarda Objectiu BCN. Projecte de fotografia documental comissariat per Samuel Aranda, fotògraf del NYTimes i premi World Press Photo 2012. Exposició de les instantànies del grup de participants del Centre cívic El Coll.

La temàtica d’aquest concurs té a veure amb els projectes de cooperació i solidaritat realitzats al llarg de l’any passat. La novetat d’enguany és que l’entrega es pot fer en format digital.

Districte de Gràcia.

Concerts de bombarda, orgue i gralla Ds. 7 de febrer a les 20:30

INFANTIL Contes a la mà Pets i caques Dc. 4 de febrer a les 18:00

Sessió de contes divertits relacionats amb temes prohibits sobre sorolls que fa el cos humà. Activitat per a infants de 2 a 4 anys a càrrec d’Anna Casals. / Sala d’actes de la biblioteca Vila de Gràcia.

ESPORTS DISSABTE 31 DE GENER 17:00 Partit de waterpolo entre el CN Catalunya i el CN Sant Andreu, corresponent a la 14a jornada de lliga de Divisió d’Honor. / Piscina Sant Jordi.

Partit de futbol Europa-CD Masnou Dg. 8 de febrer

A PARTIR DEL 10 DE FEBRER DIJOUS 5 DE FEBRER 20:00 Taller de shiatsu, una tècnica japonesa de massatge mitjançant la qual es poden prevenir moltes patologies. A càrrec d’Esther Alemany. / Centre cívic la Sedeta.

En el marc del Tradicionàrius, arriba aquest concert amb l’actuació del duet Thomas Lotout i Fabien Robbe –bombarda i orgue– i Jordi Mestres i Jonatan Carbó –gralla i orgue–. / Església de Santa Maria.

línia

DIJOUS 5 DE FEBRER 19:00 Presentació de la novel·la Embarazado, a càrrec de Sergio Telles, autor de l’obra. Hi col·labora Ediciones Oblicuas. Activitat gratuïta. Aforament limitat. / Espai 1 de la biblioteca Jaume Fuster.

DIJOUS 12 DE FEBRER 18:00 Sac de rondalles, Aventura’t amb la Laia, un acte en el marc de la festa de Santa Eulàlia. Acte reservat a infants a partir de 4 anys.

Entrada lliure. / Biblioteca Vallcarca i els Penitents.

DIVENDRES 20 DE FEBRER 11:00 Primeres passes. Farcell de contes, una activitat on s’explicaran contes dibuixant, pintant, construint i jugant amb les mans. / Biblioteca Vallcarca i els Penitents.

Partit corresponent a la 23a jornada del grup 5 de Tercera divisió de futbol entre l’Europa i el Masnou. / Nou Sardenya.

21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona · Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

179.650

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts Badalona

Línia

Setmanal

Línia

Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 5 quinzenals 1 setmanal publicitat@comunicacio21.com

Total

Matí-Tarda Exposició Il·lusions òptiques - Inspiracions, a càrrec d’Àngel Pàrrega, Angelpa, un pintor que mostra creacions de temàtica molt variada. / Centre cívic la Sedeta.

14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 14.975 9.975 9.975 9.975 9.975 9.975 9.975

149.750

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

14.975 14.975 14.975 14.975 14.975

31.900 7.975

179.650 149.750 31.900

361.300

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

| 16

líniagràcia.cat

30 gener 2015

Pròxima edició: 13 de febrer