Gracia 80

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Agenda Nacional pàg 6 Els passos cap a la independència: de les lleis de “desconnexió” fins al referèndum de la Constitució

Jaume Collboni pàg 7 “Tinc el ple suport de Sánchez per arribar al millor acord amb Colau”

líniagràcia barcelona

Publicació quinzenal

liniagracia.cat · 11/3/2016 · Núm. 80 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Veïns delTres Lliris s’organitzen per acabar amb l’ocupació Denuncien “festes, soroll i molèsties” i inacció del Districte mentre el casal reivindica la seva funció social pàg 3 pàg 10

Tradició pàg 9 Gràcia celebra la festa de Sant Medir amb 46 tones de caramels

Tot el dissabte sense cotxes?

Els comerciants de la Travessera volen que la prohibició parcial passi a ser total

Pla d’Usos pàg 8 El Districte vol reduir la xifra de bars al centre i prohibir nous albergs Festa Major pàg 9 En marxa la preparació de l’any del Bicentenari Esports pàg 14 L’Europa ja encadena tretze partits sense perdre

|2

líniagràcia.cat

11 març 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

11 març 2016

Reportatge

líniagràcia.cat

3|

El casal de la discòrdia » Veïns del Tres Lliris denuncien “festes, soroll i molèsties” i volen que es desallotgi aquest espai ocupat » Des del casal afirmen que ocupen “per necessitat i com a denúncia” i reivindiquen la seva funció social Albert Ribas GRÀCIA Gràcia, i amb més força la Vila, ha estat i és, històricament, un territori de marcada tradició llibertària. Una part del seu jovent ha canalitzat aquesta ideologia a través de diverses formes i actituds. Una d’elles ha estat l’ocupació de diferents espais i edificis per reivindicar l’autogestió, gairebé sempre amb diferents col·lectius de joves al capdavant.

El problema d’aquesta realitat és que de vegades topa amb una altra: la de la vida quotidiana dels veïns. Aquesta és la situació que ara mateix s’està produint a la zona del carrer Torrent de l’Olla amb Nil Fabra, on hi ha una antiga comissaria de la Policia Nacional –l’espai és de propietat municipal– i on, des de fa uns mesos, s’hi ha instal·lat via ocupació el Casal Popular Tres Lliris.

D’una banda hi ha el col·lectiu de joves, que defensa l’ocupació de l’espai. De l’altra, diferents comunitats de veïns de la zona, entre les quals la del número 203 de Torrent de l’Olla, les dels números 24, 26, 28, 30 i 32 de Nil Fabra i els Comerciants de Pérez Galdós. Aquests últims denuncien que “l’ocupació d’aquest espai provoca molèsties als veïns perquè s’organitzen festes i, tot plegat, amb la connivència del Districte”.

EL CASAL “Ocupem aquest espai per deixar clara la nostra voluntat d’autogestió i per denunciar que al jovent no se’ns cedeixen espais.

Ocupem per necessitat i com a denúncia”. Aquestes paraules són del Pol, un membre del Tres Lliris que es presta a ensenyar les interioritats d’aquesta antiga comissaria, ara reconvertida en “casal popular”, a Línia Gràcia.

El Pol explica que l’espai té uns horaris delimitats, que a les nits

està tancat i que, a banda d’alguna festa puntual, la seva funció és acollir activitats de diferents col·lectius –un d’aquests és el Nòmades Teatre Crític de Gràcia–, trobades polítiques –la CUP de Gràcia hi fa assemblees– o, simplement, un espai de trobada.

De fet, els membres del Tres Lliris estan fent obres a la seva nova seu. “Estem adaptant l’espai per tenir una sala d’actes, una biblioteca, un gimnàs, un magatzem…”, relata el Pol. ELS VEÏNS DE LA FINCA La realitat, però, té moltes cares i quan qui parla són els veïns de la finca, el relat és totalment oposat al que fan des del Casal.

La presidenta de la comunitat de veïns del 203 de Torrent de l’Olla, Maria del Carme Morgades, relata a aquesta publicació que “s’està produint una ocupació d’un local sense cap mena de permís i una invasió de l’espai públic”. Durant la conversa amb Línia Gràcia, la vicepresidenta de la mateixa comunitat, Hortènsia Palou, afegeix que “s’estan fent obres a dins sense cap mena de seguretat”. Ambdues denuncien que en una reunió del passat dos de febrer amb representants del

L’entrada del Tres Lliris i diverses imatges de l’interior de l’espai. Fotos: Línia Gràcia

Districte se’ls va dir que han “de tenir contenta la gent que està ocupant perquè si no cremaran contenidors”, una afirmació, però, que des del Districte neguen amb rotunditat que es pronunciés. Sí que reconeixen, però, que “la petició dels veïns per tal que es desallotgés urgentment el local va rebre una resposta negativa”. El motiu, afegeixen les mateixes fonts, és que “amb aquests joves s’han acordat tres requisits per mantenir les seves activitats en aquest local: la seguretat, la convivència i el retorn social de la seva activitat”.

Aquests arguments, però, no satisfan els veïns. “No són una persona jurídica o una associació reconeguda. Si passa alguna cosa, qui respondrà?”, afegeixen les representants de la comunitat del 203 de Torrent de l’Olla. El seu descontentament és, sobretot, amb el Districte. “S’està ocupant una finca amb veïns on hi ha instal·lacions comunes i el Districte no es pot saltar la normativa ‘a la torera’”, critiquen. “D’okupes n’hi ha hagut sempre, però ara l’administració passa de nosaltres”, diuen. Un extrem que altre cop nega el Districte, les mateixes fonts del qual asseguren que “sempre” estaran “en disposició de rebre els veïns”.

L’opinió del veïnat del número 203 de Torrent de l’Olla també la tenen altres veïns. “Visc al davant i fa dos dissabtes van fer una festa fins a dos quarts de quatre de la matinada. Hi havia gent bevent al carrer. Un altre dia estaven a fora preparant una paella amb una bombona de gas i se’ls estava cremant un tub”. Qui parla ara és l’Àngels, una veïna que viu just al davant del Tres Lliris. L’Àngels deixa clar que “particularment” no veu “cap sentit a aquesta ocupació”.

“No és el lloc adequat i els veïns volem civisme”, conclou.

Una altra veu és la del Ramon, que viu just al davant. Focalitza les crítiques a tot el que passa a l’exterior de l’edifici i assegura que sovint “s’acumula molta gent a fora, hi ha dies que hi ha brutícia, llaunes de cervesa... I estan fent un hort urbà”. Aquest veí lamenta que, quan s’ha posat en contacte amb el Districte, la resposta ha estat “que estan parlant amb l’entitat, quan no són cap entitat”.

Lluny d’aquestes opinions hi ha la d’una veïna del mateix 203 de Torrent de l’Olla. “Jo estic a favor d’aquests joves, fan activitats profitoses per al barri, em sembla bé que preparin un hort urbà i crec que no generen cap mena de

problema”, afirma. Aquesta veïna, que prefereix mantenir l’anonimat, afegeix que “soroll n’hi ha hagut algun dia de forma puntual, com també n’hi ha si algun veí fa una festa, però normalment a la nit està tancat”.

EL TRES LLIRIS ES DEFENSA L’opinió d’aquesta veïna, asseguren des del Casal, no és una excepció. De fet, expliquen que hi ha veïns que, no només els han ajudat, sinó que els han “felicitat” i els han “aportat idees”. Davant de les acusacions del veïnat que està en contra del casal, des del Tres Lliris asseguren a aquesta publicació que “en tot espai social amb una càrrega ideològica tan gran com la d’un casal okupat hi ha veïns que mostren un rebuig molt més personal que no pas real”. Reconeixen que un “projecte públic” com el que lideren necessita que es “treballi de forma activa” –és el que estan fent, diuen– i expliquen que estan “aprenent dels encerts i dels errors” i modificant les seves actuacions “en relació amb com es perceben”.

Amb tot, caldrà veure a partir d’ara quins són els moviments de les diverses parts, però sobretot del Districte, que és qui té l’última paraula sobre el futur de l’espai.

|4

líniagràcia.cat

11 març 2016 Un diari participatiu

Un diari plural

4Fora els jutges d’ocupació!

Alguns pensaran que encara podem estar contents. Que si això de dilluns dia 7 passés en un altre moment històric ja seria a presó o li haurien tallat el cap i que gràcies a la democràcia que tenim hi ha un procés judicial obert. D’altres podrien dir que al segle XXI hi ha democràcies ben a prop nostre on això no s’hauria jutjat mai. I la veritat és que no és qüestió de l’any en què estem. El 2016 al món hi ha països i societats de tot tipus. Tot és qüestió de com de madura està la societat i la democràcia, que no sempre van lligades.

A Catalunya tenim una societat prou madura com per escandalitzar-se pel fet que un exconseller de la presidència vagi a declarar per haver posat les urnes als ciutadans, per haver deixat que els ciutadans expressin la seva opinió. I tenim una democràcia que no permet que la majoria ciutadana s’expressi lliurement per no haver d’acatar la seva justa voluntat. Per això aquesta democrà-

Opinió

4Dones 4Aquesta no és la meva Europa

per Èric Bertran

per Laura Ondoño

cia vol acabar amb qui ho intenta. Vés que la societat que tenim és molt plural i de molts orígens i això la fa genuïnament catalana, i vés que la democràcia que tenim és l’espanyola, tolerada i també pactada amb els golpistes.

Els catalans som una societat molt democràtica, en un Estat que està circumstancialment en democràcia. I, per què no dir-ho, que l’Estat ens obligui als catalans a tenir un Tribunal Superior de Justícia com el que tenim, és un insult a la democràcia, als demòcrates i a tots els qui han lluitat per la seva llibertat.

Avui, quan recordem el 9N, ens venen al cap molts noms i persones. Però en la primera anella dels qui ho van fer possible hi havia pocs noms. És just recordar que, mentre d’altres preparaven eleccions, el conseller Homs ho estava fent possible. I ara ha declarat davant el Tribunal de Justícia Espanyolista de Catalunya.

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones i, per aquest motiu, surten a la llum les vergonyoses dades que dia rere dia les dones patim en el nostre entorn. Ens diuen que cobrem un 25% menys que els homes, que la conciliació és un marc teòric difícilment portat a la pràctica, que cada any hi ha més morts per violència masclista, que només un 5% d’homes es van acollir el 2015 al seu dret a gaudir d’una part de la baixa per paternitat, que la xacra del patriarcat encara ens pesa en la nostra relació amb l’entorn, a nivell familiar, professional i també relacional.

Però tot això, les dones ja ho sabem. I ho sabem perquè ho patim dia rere dia. Perquè conciliar realment vol dir sacrificar, perquè costa arribar a final de mes i perquè se’ns trenca l’ànima el dia que ens hem d’incorporar a la feina i deixar el nostre nadó després de 16 tristes setmanes de permís de maternitat. O, ans al contrari, som criticades i titllades de males mares si tenim ganes de tornar a la feina.

Les polítiques actuals han d’acompanyar-nos en el procés de transformació social per crear una societat justa, igualitària, crítica i conscient del paper de les dones a la societat. No podem deixar que un sol dia a l’any es pari la mirada en nosaltres. La lluita i la reivindicació s’ha de fer extensible els 365 dies de l’any.

Treballem juntes per construir un futur millor. Fem-ho per a nosaltres i també per a les nostres filles, de la mateixa manera que les nostres àvies i mares ho van fer per a nosaltres.

per Jordi Lleal

Un dels arguments dels unionistes espanyols és que, si Catalunya s’independitzés, quedaria fora d’Europa. Ens ho diuen com una amenaça, però darrerament s’han desenvolupats uns fets que fan pensar que potser això de deixar d’estar a la Unió Europea no és tan greu. El Regne Unit farà un referèndum per si volen sortir-ne, això que en diuen un Brexit; els països de la conca mediterrània tenen greus problemes econòmics, per culpa seva, però també per les polítiques econòmiques dictades per la senyora Merkel; hi ha estats com Polònia i Hongria que no accepten l’acord de les quotes de repartiment de refugiats; altres es fan el distret i s’han desfermat idees xenòfobes; Macedònia ha tancat fronteres als refugiats i aquests s’acumulen per desenes de milers; a Calais es va instal·lar

un campament amb molts problemes; els negocis amb les dictadures d’altres estats d’arreu del món; Turquia, on el seu govern tanca diaris de l’oposició i persegueix el poble kurd, malda per ser soci de la UE...

Tot plegat no és un desori i un desgavell? Una Europa del mercadeig, dels interessos econòmics dels estats, no és la meva Europa desitjada. Mentre la bombolla econòmica anava desbocada i els negocis rutllaven, tot eren flors i violes, però quan han anat mal dades la cosa canvia i els estats es tanquen en banda. Que no era una “Unió”?

La meva Europa és la de la unió de les nacions i pobles, una unió solidària de veritat, unió social, igualitària i lliure. No sembla que aquest sigui el camí que està emprenent l’Europa d’avui. I si ha de ser així, millor anar cap al Catexit. publicitat 686 42 95 17

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#TotsSom9N

@GenisBoadella: Posar les urnes no és cap delicte. Tot el suport a @franceschoms que avui declara al TSJC! #HomsNoEstàsSol. #TotsSom9N.

#DiaDeLesDones

@ForcadellCarme: Encara ens queda molt camí per aconseguir aquesta societat més justa i igualitària que volem. Fem-la possible el dia de la dona i cada dia.

#Rabieta

@luisfestevez: El PP catalán estalla contra el Gobierno Rajoy: Xavier García Albiol abronca a De Guindos por reunirse con Junqueras.

11 març 2016

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

Dimecres dia 2 de febrer vaig viure una escena que em sembla que il·lustra el grau de fanatisme que envernissa molt sovint les actituds dels suposats campions de la llibertat i el progressisme. Resulta que era a l’autobús, mirant de llegir el diari sense molestar el passatger que tenia al costat, i va entrar un noi sense pantalons.

Sota la jaqueta i la camisa, el noi portava, en lloc dels pantalons, unes mitges negres quasi transparents que s’enfosquien a la part de l’entrecuix. La disfressa no era res de l’altre món. Posada al metro de Londres o de Nova York no hauria fet el menor efecte. Fa poc una model es va passejar per Tòquio amb el pubis rasurat i uns texans pintats directament sobre la pell i poca gent va notar que anava despullada. A les grans ciutats la gent va massa carregada de problemes per parar atenció als desconeguts.

A més, en aquestes capitals les persones d’una certa edat sovint són expulsades del carrer, on la vida és massa crua i massa intensa. Barcelona encara és una ciutat humana i el transport públic està ple de jubilats. Era el cas de l’autobús número 14 que em duia a l’Ateneu. A la parada de l’Hospital Clínic va pujar un avi,

Parlen els

veïns

líniagràcia.cat

5|

4Fanàtics

4Educar en la feina ben feta

per Enric Vila

per David Rabadà

abillat amb un barret antic i un d’aquells abrics encreuats i amples, de tela vienesa, que fabricaven a Madrid durant el franquisme. Quan el senyor va topar amb el noi es va sobresaltar. És normal.

L’any passat vaig sentir dues tietes que comentaven durant el mateix recorregut: “I pensar que quan nosaltres teníem 20 anys havíem d’anar tapades fins als turmells!” En tot cas, l’avi va aconseguir pujar tot sol les diabòliques escales de l’autobús, que estan pensades per a joves alts afeccionats al trekking. Esbufegava, i les ulleres se li havien entelat. Vaig notar que l’abric li començava a quedar gran, com quan el meu avi va iniciar l’últim declivi.

Quan mirava de refer-se, el bon home es va mirar sorprès aquelles mitges de putot i va comentar que no era manera d’anar vestit a l’autobús. Com es va posar el xaval! Quina manera de dir-li maleducat!

Semblava el Jordi Cañas escridassant Jaume Sobrequés! La pitjor tara de la societat d’avui és esperar que t’entenguin i t’acceptin i no fer el més mínim esforç per comprendre i acceptar els altres.

Article publicat a El Punt Avui

Respecte de l’article publicat per Carme Alcoverro el passat divendres quatre de març cal aclarir algunes coses. Ella escriu que davant l’era d’Internet els mestres no cal que ho sàpiguen tot. És obvi que tot no ho poden saber, però Alcoverro afegeix que és més important que els mestres ensenyin a aprendre que no pas tenir coneixements per ensenyar. Aquesta idea, com ella més tard insinua, prové de clàssics de la pedagogia de finals del XIX i d’inicis del XX. Quin és el problema en tot això? Primer, a partir del moment que van començar a aplicar-se aquestes antigues pedagogies en el nostre sistema educatiu, aquest va caure en el pitjor fracàs escolar de tot Europa, és a dir, d’ençà de fa més de vint anys som els últims de la classe. Segon, si als mestres no els cal saber tant per què tot es pot trobar per Internet, millor quedar-se a casa i que l’ordinador faci d’escola, tot i que aquí Alcoverro ha confós coneixements docents amb informació de xarxa, coses ben di-

ferents si el que volem és educar amb veritats. I tercer, això d’ensenyar a aprendre és com dir que un triangle és una figura triangular, no significa res i no s’arriba enlloc.

Ensenyar és fer que uns altres aprenguin, i aprendre és rebre ensenyaments.

Això es un peix que es mossega la cua com l’assumpte de l’ou i la gallina. Potser a alguns els resulti atractiu el joc de paraules d’ensenyar a aprendre però convindrem que resulta quelcom buit. És més, amb mestres amb pocs coneixements de què han d’ensenyar, ensenyar a aprendre significa que no s’aprèn res perquè el mestre poc sap què ensenyar.

En fi, crec que l’article de Carme Alcoverro es troba molt allunyat de la realitat de l’aula repetint arnades idees de suposats experts en educació que ja no trepitgen l’aula unes vint hores per setmana, amb poca o gens d’experiència docent, sense haver fet classes amb més de trenta alumnes per aula i desconeixent la diversitat ètnica dels mateixos.

Com valores la gestió del regidor Eloi Badia al Districte fins ara?

Riste

Meritxell

Pilar

“No sabia qui és el “Ni jo ni la gent amb “Crec que molta regidor, fa poc més qui parlo hem notat gent no sap qui és el d’un any que visc grans canvis. Tamregidor. Com que aquí. Veig que la Vila bé he de dir que on ara s’està aturant la està més enfocada jo visc hi ha tot el concessió de llicènal turisme i que tots que necessito. El cies d’hotel suposo els seus serveis s’enque no em sembla que notarem canvis d’aquí a poc temps, cosa que em sembla caren a això i no m’agrada. Hi ha poc pe- tan bé és que es vulgui eliminar el turisbé. Al marge d’això estic molt content amb tit comerç, els pisos cada cop són més cars me. Crec que econòmicament és molt imi cada vegada hi ha menys vida de barri.” portant per al barri.” tot el que hi ha a Gràcia.”

Carles

“Coneixia l’Eloi Badia fa uns anys d’un esplai del barri, però no sabia que ara era el regidor. En general estic molt content amb com està Gràcia, però m’agradaria que la Biblioteca de la Vila obrís matí i tarda i, si pogués ser, ininterrompudament.”

Opinió en 140 caràcters @Deivid1714: Seguim amb pas ferm i no ens aturarem. Perquè les urnes no s'imputen; són democràcia. #HomsNoEstàsSol #TotsSom9N.

@escudellat: El Dia de la Dona em sembla una hipocresia. La dona ha de ser respectada, cobrar igual que un home i no patir discriminació durant TOT L'ANY.

@MrBorji La reunión de De Guindos y Junqueras debería haber sido registrada, dice García Albiol. Como la de Rato y Fernández Díaz, claro.

|6

líniagràcia.cat

11 març 2016

Agenda Nacional

L’hora de passar a l’acció » El Govern impulsa les ponències de les lleis de “desconnexió” i la comissió del procés constituent » Són els primers passos d’un full de ruta que ha d’acabar amb un referèndum sobre la nova Constitució

Arnau Nadeu BARCELONA Ja fa un parell de mesos que el “Govern de la postautonomia i la preindependència”, tal com l’anomena el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre possessió. Seixanta dies i escaig que han evidenciat que el camí de la “desconnexió” –un altre terme que ha fet fortuna en el vocabulari independentista– serà dur. De fet, i com ja va sent costum, aquestes primeres setmanes del mandat han estat marcades, bàsicament, per l’estira-i-arronsa jurídic. El debat polític, que és el que se suposa que hauria d’imperar en aquests moments, segueix relegat en un segon terme, a l’ombra dels recursos, dels tripijocs jurídics i de l’omnipresent Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta picabaralla jurídica permanent, són molts els ciutadans –tant els que van votar partits independentistes com els que van optar per altres forces– que desconeixen els passos que Junts pel Sí i la CUP han pactat per fer possible un Estat català independent. Un full de ruta que tot just ara s’ha començat a desplegar amb l’impuls de les ponències de les lleis de transitorietat jurídica, de la Seguretat Social i de la Hisenda pròpia –la del procés constituent es deixa per més endavant– i

la comissió del procés constituent –ja recorreguda al TC–. Aquestes són les primeres accions d’un pla que ha de permetre arribar, segons els seus impulsors, a la independència d’una manera “segura” i més o menys ràpida. I és que sembla que els 18 mesos dels quals es parlava a l’inici han deixat de ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyirse excessivament en un compte enrere que molts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleis de “desconnexió” han tirat endavant, així com la comissió del procés constituent, els següents passos que s’han de fer són l’inici d’un procés constituent participatiu i l’impuls de les principals estructures d’Estat, sense oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Ja en una segona fase s’han d’aprovar les lleis de ruptura per procedir a convocar les eleccions constituents. D’aquestes, i per a les quals l’objectiu de l’independentisme és traspassar la barrera del 50% més 1 dels vots, n’ha de sortir una comissió redactora que elabori la nova Constitució per després ser ratificada en un referèndum que serveixi també per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut celebrar un referèndum acordat amb Espanya.

I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’atreveix a descartar del tot aquesta via. D’obrir-se finalment, els passos abans descrits podrien canviar substancialment. Queda clar que no és temps per a pronòstics.

La batalla de la Hisenda ECONOMIA4Més enllà del full de ruta, compartit a grans trets pels actors polítics del procés sobiranista, hi ha una batalla que de ben segur serà determinant per a l’èxit del mandat independentista: la de la caixa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus mediàtics, però no per això menys actiu, el departament d’Economia i Hisenda, liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha començat a posar fil a l’agulla per intentar reflotar l’autonomia financera de la Generalitat. Peticions de liquiditat a Montoro i De Guindos a banda, l’objectiu principal a curt termini de Junqueras és esprémer al màxim les competències que ja són de la Generalitat en aquest àmbit i que fins ara no s’havien desenvolupat, probablement

per la impopularitat, per exemple, de mesures com l’embargament. Sigui com sigui, el Govern actual vol acabar amb la cessió de l’execució i la liquidació efectiva dels propis impostos de la Generalitat (un 10% dels que paguem els catalans), un servei pel qual l’any passat es van haver d’abonar 10 milions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25 més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aquestes funcions –cosa que ja s’ha començat a fer– i aconseguir així tenir totes les competències ja reconegudes efectivament desplegades és el primer i indispensable pas perquè quan arribi el moment –si finalment arriba– es pugui assumir la gestió dels impostos massius: IVA, IRPF, Societats... La mare dels ous.

7|

Entrevista líniagràcia.cat

Perfil | Un advocat que ha “estudiat a la pública”

11 març 2016

La descripció personal que els polítics publiquen als seus comptes de Twitter sovint diu molt més que les biografies oficials que els seus partits elaboren. En el cas de Jaume Collboni és així.

Al president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Barcelona li agrada recordar que és advocat, que ha “estudiat a la pública” i que “somos de donde conquistamos la libertad”.

“Tinc el ple suport de Pedro Sánchez per arribar al millor acord possible amb Colau” Jaume Collboni / President del grup municipal del PSC Jaume Collboni, líder del PSC a la ciutat, ens rep en la setmana clau de les negociacions pel pacte de govern amb Ada Colau. Assegurant que té via lliure des de Madrid, creu com l’alcaldessa que el mes d’abril hi haurà acord. Això sí, primer vol garantir-se que tindrà pressupost per aplicar les seves mesures estrella.

Arnau Nadeu BARCELONA stic davant del nou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona?

[Somriu] No, està davant del president del grup socialista, que està intentant arribar a un acord perquè la ciutat sigui governable. I això passa per tenir uns nous pressupostos que abordin les prioritats de la ciutat, un pla de govern amb una majoria que el sustenti i un nou executiu que tingui la capacitat, la solidesa i l’estabilitat per fer possible el canvi que la gent va votar el mes de maig passat.

E

Tothom dóna per fet l’acord entre vostè i Colau. No és així?

No, perquè el pacte no està fet. A hores d’ara no hi ha un acord. I no és fàcil arribar-hi. Barcelona en Comú i nosaltres tenim objectius similars, però la forma, les estratègies per aconseguir-ho, de vegades són molt diferents. Nosaltres ho fonamentem molt en la reactivació de l’economia i en crear llocs de treball.

En el seu programa estrella, el ‘Barcelona treballa’, vaja.

Exacte. L’objectiu del qual és crear 30.000 llocs de treball en cinc anys.

Com es fa això?

Li posaré un exemple. A l’IBI d’aquest any hem introduït una novetat, que si tot va bé s’haurà de complementar amb els pressupostos, que consisteix que els nous emprenedors que s’estableixin a la ciutat paguin zero euros d’impostos el primer any. Ni IVA, ni taxes municipals... I a més tindran la Seguretat Social bonificada.

Amb mesures com aquesta es pot aconseguir crear 30.000 llocs de treball? És un càlcul realista?

Miri, li diré que els economistes que ens van ajudar a fer aquest pla ens

deien que érem conservadors... I vull deixar clar que no és una promesa: és un objectiu.

Un altre dels seus objectius és l’impuls de les polítiques socials predistributives, com introduir una hora més d’anglès a les escoles de primària.

Sí, perquè la lluita contra les desigualtats s’ha de fer sobretot anant a l’arrel, que no és altra que els primers anys de vida i l’origen social i familiar del nen o nena. És en aquest raonament on s’emmarca la mesura de l’hora extra d’anglès. I no és una proposta supèrflua. Una de les causes de la desigualtat que hi ha entre els joves de la ciutat és precisament aquesta: els que saben anglès i els que no. I això determina moltes coses, entre elles les oportunitats laborals.

“Nosaltres no farem com Pablo Iglesias:

no serem tan sectaris i irresponsables”

La veu bé, Colau, aquesta mesura?

Sí. El que passa és que de vegades sembla que això sigui incompatible amb continuar donant beques menjador, per exemple. I no és així.

Hi ha recursos suficients per poderho fer tot?

I tant. Una cosa no és incompatible amb l’altra. Sense anar més lluny, tenim un superàvit que jo defenso que s’ha de gastar. No és que siguem rics, però tenim una bona salut econòmica i l’hem d’aprofitar.

Invertint més de 200 milions d’euros en tres anys a rehabilitar edificis, per exemple?

Sí. Aquest és un pla de rehabilitació a gran escala que hem preacordat amb el govern i que servirà per dig-

nificar les cases i millorar la qualitat de vida de la gent de la ciutat, però alhora reactivarà un sector de l’economia que està molt deprimit: el de la construcció. No es tracta de tornar a posar tots els ous de la cistella a la construcció, però ara està anormalment baixa i cal fer-hi alguna cosa.

Tot plegat només serà possible, però, si finalment arriben a un acord amb Barcelona en Comú.

Després de la duresa de les paraules de Pablo Iglesias envers el seu partit, segueix sent tan optimista com dies enrere?

Sí. Ho segueixo sent perquè, si arribem a un acord a Barcelona, serà perquè s’ha fet en clau de ciutat. I així ho he dit des del minut zero. No podem deixar condicionar més del compte els acords que es puguin dur a terme a la ciutat pel context espanyol o català. En la mesura que això sigui així, jo sóc optimista.

I és així?

Tant Pedro Sánchez com Miquel Iceta han desvinculat l’evolució dels possibles acords a nivell de l’Estat dels pactes locals. Entre altres coses perquè tenim força més responsabilitat que la que ha demostrat fins ara el senyor Pablo Iglesias, que, a part de bastant maleducat, està practicant un nivell de sectarisme i d’agressivitat...

Però bé, nosaltres no caurem en aquestes provocacions, que a més són bastant infantils, perquè aleshores no faríem res. La nova política consisteix en la capacitat d’acord, no en muntar el número més espectacular.

De debò que no han tingut conseqüències els retrets de“calç viva”?

El PSC sempre ha tingut, des de la seva fundació, sobirania per establir la seva política d’aliances, i no hi pensem renunciar. I la senyora Ada Colau no és exactament Podem. De fet, Podem és la part minoritària de la confluència de Barcelona en Comú. Hi ha un altre partit molt important, Iniciativa, que he

de dir que està jugant un paper molt positiu per poder construir aquesta entesa i que és un factor a tenir en compte. Per tant, nosaltres tampoc fem la interpretació automàtica de les bestieses que de vegades diu el senyor Pablo Iglesias amb allò que segurament pensa la senyora Ada Colau.

Bé, Colau ja ha defensat públicament el‘no’de Pablo Iglesias a Pedro Sánchez. Això no l’afecta en res a vostè?

M’afecta igual que li pot afectar a ella que jo els demani que votin que sí o que s’abstinguin i que facin el que nosaltres hem fet a València o a Madrid, que és possibilitar governs d’esquerres.

Uns governs que des del PSOE ja s’ha amenaçat de fer caure si Iglesias no dóna suport a Sánchez.

Jo no ho qualificaria d’amenaça. Perquè em sembla legítim que se subratlli que nosaltres, podent ser tan irresponsables i tan sectaris com el senyor Iglesias i podent fent caure governs sencers, no ho farem. És una diferència de comportament substancial que segur que els ciutadans sabran valorar.

Per tant, vostè té via lliure des de Madrid per pactar amb Colau?

Jo tinc el ple suport del senyor Pe-

dro Sánchez, així com del senyor Miquel Iceta i de la direcció nacional del partit, per arribar al millor acord possible per Barcelona.

Vostè sempre ha defensat que el millor acord possible és el més ampli, pensant en les altres forces d’esquerra, però ERC diu que cada cop està “més lluny” del pacte.

Com ho veu?

Això li hauria de preguntar al senyor Alfred Bosch. Però bé, en tot cas crec que el pacte en sentit ampli de les forces d’esquerra és possible. Cadascú el materialitzarà de manera diferent. Nosaltres sempre hem dit que per al PSC l’acord ha de ser global: pressupost, PAM i govern. ERC diu altres coses, la CUP també...

Però jo em remeto al que ja hem fet, com per exemple les ordenances. Hi ha hagut grans acords de l’esquerra i, per tant, crec que en podem aconseguir d’altres, perquè no!

Faci un pronòstic. Colau ja ha posat data límit a l’acord: “no anar més enllà de l’abril”. Tindrem pacte de govern en aquest termini?

Bé, el que hem de tenir primer són pressupostos, i nosaltres volem fer les coses bé i que les nostres prioritats estiguin ben reflectides econòmicament. Però sí, dit això, crec que és raonable que el mes d’abril hi hagi un acord.

|8

Gràcia líniagràcia.cat

Reconeixement | Els Castellers de la Vila tenen la millor afició

11 març 2016

Els Castellers de la Vila van obtenir l’últim cap de setmana de febrer el Premi a la Millor Afició durant la 15a edició del Torneig de Futbol Casteller que es va celebrar a Tarragona. L’organització va valorar la temàtica, el gran nombre d’aficionats, el ‘fair play’ i la constància alhora de no deixar d’animar durant els dos dies del torneig. A Tarragona es van desplaçar més de 100 ‘gals graciencs’

Badia vol prohibir nous albergs i reduir la xifra de bars al centre » El nou pla d’usos supera el primer tràmit per a la seva aprovació » Separa el districte entre zones saturades, de contenció i genèriques Redacció GRÀCIA El nou pla d’usos del districte que impulsa l’equip del regidor Eloi Badia ja ha començat a caminar.

Després de gairebé dos anys de procés participatiu, el ple de la setmana passada va tirar endavant el primer tràmit -que el Districte informi favorablement del document- per a l’aprovació del pla, que aposta per fer més restrictiva l’obertura de bars i restaurants a les zones on hi ha més saturació.

Així doncs, el nou pla regulador contempla que a la part centra de la Vila, on hi ha les places de la Vila, la Revolució, Sol, Virreina i Diamant i els carrers Astúries, Bruniquer i Terol -la denominada zona saturada-, no es podran obrir nous bars i restaurants encara que en tanquin. El pla també aposta per restringir l’obertura de

Les places de la vila formen part de les “zones saturades”. Foto: Arxiu

residències o “allotjaments col·lectius susceptibles de ser utilitzats com a allotjaments turístics” a la Vila, al Camp d’en Grassot i l’entorn del Park Güell. També queden vetats els albergs de joventut.

El document parla de la “zona de contenció”, on només es permetrà l’obertura de nous locals si prèviament n’hi ha que tanquin.

Els carrers que formen part d’aquesta zona són Gran de Gràcia, els eixos de Pi i Margall i Escorial, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

A la resta de zones, batejades com a “genèriques”, el pla permet donar noves llicències, tot i que s’haurà de

tenir en compte que no superin els límits que cada zona, per les seves característiques, pot absorbir. Un altre canvi important és que el nou pla d’usos, que ara ha de passar per comissió i pel plenari, és la previsió d’augmentar les inspeccions per revocar les llicències.

NO HI HAURÀ NOUS HOTELS D’altra banda, ahir l’Ajuntament va presentar de forma inicial el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que preveu que a Gràcia no es podran obrir nous hotels encara que en tanquin de vells.

El Dia Internacional de les Dones s’allarga fins diumenge COMMEMORACIÓ4La celebració del Dia Internacional de les Dones al districte va arrencar el passat dia 4 de març i acabarà aquest diumenge.

L’acte central es va celebrar diumenge passat a la plaça de les Dones del 36 amb la tradicional lectura del manifest elaborat pel consell de les dones de Gràcia, que enguany va tenir com a lema ‘Teixint xarxes per la justícia de gènere”. L’acte va acabar amb l’actuació musical de ‘Les noves Cariatides’.

Uns dies abans el districte ja

havia acollit diferents activitats, com ara un espectacle de dansa o la representació de l’obra de teatre ‘Princeses’.

Per demà hi ha programada la presentació de la intervenció plàstica ‘Setmana de les dones’ del Projecte Minerva i les actuacions escèniques de les Dones Creadores del mateix projecte. La commemoració acabarà diumenge amb la caminada ‘Les dones del barri’ i el lliurament de premis del concurs i exposició ‘Amigues, mames, iaies i tates’.

Gràcia acull diversos actes de commemoració. Foto: Arxiu

La Beckett comença a dir adéu

La Sala Beckett és un referent cultural de Gràcia. Foto: Sala Beckett

CULTURA4La Sala Beckett dirà adéu a Gràcia per traslladar-se al Poblenou a partir del maig i ja ha començat a acomiadar-se amb l’organització d’un cicle de 27 lectures dramatitzades, després de 27 anys a Gràcia, on repassarà algunes de les obres més emblemàtiques de la seva història.

El cicle va arrencar el passat 28 de febrer i s’allargarà fins a finals d’abril. Durant la presentació del cicle, el director

de la sala, Toni Casares, es va mostrar satisfet amb la feina feta al llarg d’aquests anys i il·lusionat amb la nova etapa que està a punt de néixer.

Casares, acompanyat del fundador de la Beckett, José Sanchís Sinistierra, i de representants de les companyies que han passat per la sala, va afirmar durant la presentació del cicle que “el creixement de la Beckett era més que necessari” i que feia falta “començar una nova èpo-

ca amb condicions òptimes i bones instal·lacions”.

Així doncs, algunes de les obres que es podran veure durant el cicle, la majoria amb els mateixos equips artísticd, són ‘Plou a Barcelona’ (Pau Miró), ‘Perifèria Koltès’ (Rafel Duran), ‘Lúcid’ (Rafael Spregelburd), ‘Coses que dèiem avui’ (Neil LaBute), ‘El principi d’Arquimedes’ (Josep Maria Miró) i ‘La dona d’abans’ (Roland Schimmelpfennig).

11 març 2016

Gràcia

Gràcia celebra Sant Medir amb 46 tones de caramels

Un any més Sant Medir va fer les delícies dels més petits. Foto: Twitter (@educollde)

Redacció GRÀCIA El 3 de març és una data especial per Gràcia. És el moment de celebrar Sant Medir, una de les celebracions populars més antigues de la Vila.

L’edició d’enguany, la número 186 de la història, va treure al carrer més de 20 colles amb uns 200 carros i uns 180 cavalls que van desfilar per diferents carrers i van arribar a llançar 46 tones de

caramels que van fer les delícies dels més petits, que equipats amb bosses de plàstic a la mà, no van parar de recollir les llaminadures voladores.

El recorregut de la cercavila va començar a Nil Fabra i va seguir per Gran de Gràcia. Les colles, acompanyades dels romeus, carros i cavalls, bandes i tabalers, anaven tirant caramels a mesura que anaven avançant direcció als Jardinets, on va tenir lloc la tradicional guerra de caramels entre les colles i les autoritats i que va servir per cloure aquesta jornada festiva.

Així doncs, un any més els graciencs van celebrar una festa que popular que honora la llegenda d’un pagès anomenat Medir que vivia a la serra de Collserola i que l’any 303, enmig de la persecució dels cristians sota les ordres de l’emperador Dioclecià, va ser martiritzat juntament amb el bisbe Sever de Barcelona. En la versió gracienca, la tradició recorda el forner gracienc Josep Vidal i Granés, devot de sant Medir, que el 1830 Vidal va prometre que cada 3 de març faria una romeria.

líniagràcia.cat

9|

En marxa la preparació del Bicentenari de la Festa Major

TRADICIÓ4La Fundació Festa Major va presentar el passat 29 de febrer els primers preparatius per a la celebració del Bicentenari de la Festa Major.

Una de les grans novetats d’enguany és la posada en marxa d’un procés participatiu, que acabarà el 13 de maig, amb el qual es vol que la ciutadania pugui participar en el disseny d’aquesta celebració a través de respondre les dues preguntes següents: ‘Com t’imagines el Bicentenari de la Festa Major de Gràcia?’ i ‘Quines activitats proposaries o creus que poden fal-

tar?’. La resposta es pot enviar a través de correu electrònic (bicentenari@festamajordegracia.cat) o escrivint-ho en una butlleta i dipositar-la a una de les bústies que hi ha a la seu de la Fundació Festa Major, a la Violeta o a la seu del Districte.

La celebració del Bicentenari de la Festa Major es farà entre el maig del 2017 i el maig del 2018. El regidor Badia, la presidenta de la Festa Major, Carla Carbonell i el comissari del bicentenari, Josep Mañà, van explicar que volen que l’edició del 2017 marqui un punt d’inflexió.

| 10

Comerç líniagràcia.cat

Festa | Més de 400 participants en la xocolatada de l’ACS Claret

11 març 2016

L’Associació Comerç i Serveis Claret (ACS), va celebrar el passat divendres dia 4 una xocolatada solidària que va aplegar més de 400 persones, segons l’entitat. Durant l’acte també es va organitzar un taller de reciclatge i recapte de taps de plàstic per a causes solidàries. L’entitat informa que finalment es van recollir nou quilos de taps de plàstic.

Els botiguers demanen tancar la Travessera al trànsit tot dissabte » Els comerciants volen que la prohibició actual de circular en aquest carrer entre les cinc i les nou de la tarda s’ampliï a tot el dia F. Javier Rodríguez GRACIA “No és només pel nostre negoci: és principalment una qüestió de salut”. Així de contundent s’expressa a Línia Gràcia David Rodríguez, president de la Unió de Botiguers Travessera i Casc Antic, amb la situació que viuen diàriament. Fum, soroll i poc atractiu per passejar-hi, per aquest ordre, són els problemes pels quals l’associació ha demanat tallar la Travessera a la circulació de vehicles cada dissabte durant tot el dia. Fins ara, el vial quedava vedat al trànsit en aquest dia de cinc a nou de la tarda entre Gran de Gràcia i Torrent de l’Olla, una mesura que va entrar en marxa a principis del 2012 per, justament, afavorir el petit comerç. “No és suficient”, afirma Rodríguez, que destaca els beneficis que tindria tant per

Montserrat Vilalta, nova directora general de Comerç NOMENAMENT4La Generalitat ha nomenat Montserrat Vilalta nova directora general de Comerç, un càrrec que fins ara havia ocupat Josep Maria Recasens.

Nascuda a Barcelona l’any 1965, Vilalta és llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, doctorand en Direcció i Organització d’Empreses a la Pompeu Fabra i diplomada en Màrqueting

de Serveis (ESADE) i en Alta Direcció en Vendes (IESE).

La nova directora general ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector de les organitzacions empresarials i la consultoria estratègica i de màrqueting en empreses de comerç.

Vilalta també ha estat subdirectora general de l’Associació Multisectorial d’Empreses (AMEC) i directora de l’organització Comertia.

Colau intensificarà les sancions als compradors del top manta Els comerciants denuncien soroll i contaminació. Foto: Google Maps

a veïns com per a botiguers alliberar aquest tram de carrer de cotxes durant tot un dia.

EXPERIÈNCIA POSITIVA La bona experiència de l’actual tancament parcial de trànsit a la Travessera encoratja els botiguers en la seva demanda. “Els dissabtes a la tarda són molt agradables, la gent hi pot passejar tranquil·la”, descriu Rodríguez. La situació, però, és molt diferent la resta de dies.

“Els cotxes passen fregant les botigues i els pisos”, critica el president dels botiguers, que es mostra categòric al respecte.

“Ens mengem tot el fum, podem acabar emmalaltint”.

Ara l’associació està pendent de reunir-se amb responsables municipals per abordar la qüestió. De moment, fonts de l’Ajuntament han mostrat a aquesta publicació la predisposició del consistori a escoltar els botiguers, i expressen la seva voluntat d’anar pacificant diferents carrers molt transitats de la ciu-

tat –entre els quals inclouen la Travessera– per reduir la circulació a l’interior dels barris. Tot i així, recorden que aquest és un objectiu “a llarg termini” i deixen clar que cal estudiar cada cas per veure si és millor fer restriccions de trànsit totals o parcials.

Amb tot, l’objectiu de l’Ajuntament –en el marc del Pla de Mobilitat Urbana– és aconseguir reduir l’ús del vehicle privat a la ciutat un 21%. Una reducció que podria ajudar a fer caure l’emissió de gasos i, de retruc, disminuir l’impacte que tenen a la salut de les persones. En aquest sentit, Rodríguez assegura que demanaran un estudi de la contaminació del fum per veure si els resultats s’adeqüen a la normativa europea. “Només volem un barri més tranquil i sa”, demana Rodríguez, que explica que, a la llarga, seria positiu ampliar aquesta restricció a algun dia entre setmana, tot i que prioritzen, de moment, la pacificació de la Travessera els dissabtes durant tot el dia.

Els compradors del top manta, en el punt de mira municipal. Foto: Arxiu

MESURA4La Taula per abordar el top manta va presentar dimecres passat les conclusions de les dues reunions que ha mantingut des del desembre. Entre elles destaca la intensificació de les multes als compradors, l’impuls de plans de formació als manters o la creació d’una targeta de resident –diferent del padró– perquè tinguin accés a serveis municipals.

A la taula, presidida pel regidor d’ERC Jordi Coronas, on han pres part tots els partits –excepte PP i C’s en la se-

gona reunió de la taula–, manters i entitats socials, no hi han participat els comerciants.

De fet, aquesta ha estat una de les principals queixes dels partits de l’oposició, que han coincidit a valorar que les conclusions “no aporten res de nou” a tot plegat, tal com han criticat des de CiU. El PSC, per la seva banda, ha denunciat la “lentitud del govern”, mentre que la CUP ha titllat l’anunci de “decebedor”. El PP ha exigit “contundència” i C’s ha demanat el “compliment de la llei”.

11 març 2016

Comerç

líniagràcia.cat

11 |

Els descomptes de la campanya de rebaixes han oscil·lat entre el 30 i el 70%. Fotos: Ajuntament i arxiu

Una millora incompleta » Els botiguers calculen que les vendes de les rebaixes han crescut un 3% respecte de l’any passat » El sector lamenta, però, que l’increment s’ha produït a base de “sacrificar preus” i reduir la rendibilitat F. Javier Rodríguez BARCELONA Les rebaixes han finalitzat –almenys de manera oficiosa– i els comerciants barcelonins fan un balanç positiu de la campanya, però amb matisos.

El president de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca, assegura a aquesta publicació que enguany “han augmentat les vendes”, i calcula que, de mitjana, s’ha venut al voltant d’un “3% més que l’any passat”.

“Hi ha sectors que han venut més i altres que menys, com passa sempre”, puntualitza Gasca.

Però malgrat els resultats, el president de la fundació reconeix

que l’augment de vendes s’ha produït “a base de sacrificar els preus” i, per tant, la rendibilitat “ha disminuït”, assenyala Gasca, que recorda que els descomptes dels primers dies de rebaixes oscil·laven al voltant del 30%, mentre que els dels últims dies de la campanya han arribat al 70%.

Aquest “sacrifici” dels preus s’explica per dos motius. I el primer d’ells és la climatologia. Les temperatures més altes del normal d’aquest hivern –el més càlid dels últims 100 anys– han afectat les vendes de roba d’abrigar. Per tal d’incentivarles –ja que, segons remarca Gasca, “les rebaixes serveixen per treure l’estoc de la temporada”–, els botiguers han hagut de fer ofertes més agressives. I, en

segon terme, les rendes familiars no són encara les desitjables. És per aquest motiu que també s’han abaixat els preus, una maniobra que té els seus inconvenients. Segons Gasca, “moltes botigues pateixen perquè no tenen rendibilitat”, ja que “venen amb uns marges de benefici molt baixos i tenint les mateixes despeses”, lamenta.

A això cal afegir el fet que les promocions i descomptes que s’hi fan des de finals de novembre “debiliten la força de les rebaixes”, tal com reconeix el president de la fundació. En aquest sentit, Gasca explica que “la crisi ha canviat i consolidat uns nous hàbits de compra”, i reconeix que el petit comerç “s’hi ha d’adaptar”.

El TC anul·la dos articles que fan referència a les rebaixes LEGISLACIÓ4El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals dos articles del Reial Decret llei 20/2012, de 13 de juliol, en concret el 28.4 i el 28.5, recorreguts per la Generalitat i que fan referència als productes que es venen durant les rebaixes.

Una queixa sostinguda pels comerciants, a més de l’avançament de les rebaixes que fan algunes marques emparant-se en la legislació espanyola –la llei catalana segueix suspesa pel Constitucional–, és que les grans empreses creen línies d’articles

específiques per a la campanya, quan “l’essència” de les rebaixes, tal com diu el president de la Fundació Barcelona Comerç, és vendre l’estoc ja existent a les botigues.

Amb la decisió del Constitucional, d’ara endavant els productes de venda en rebaixes hauran d’haver estat inclosos en l’oferta habitual de la botiga almenys durant un termini d’un mes, una decisió que de ben segur ajudarà a preservar aquesta “essència” que defensen els botiguers.

| 12

líniagràcia.cat

11 març 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

Pobresa energètica zero 11 març 2016

Serveis

líniagràcia.cat

13 |

» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la » Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Redacció

BARCELONA La pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més ha crescut els últims temps. Any rere any creix el nombre de famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o l’aigua, o aquelles que tenen problemes seriosos per mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Els efectes de la pobresa energètica en la salut i en la qualitat de vida són inqüestionables, amb una especial incidència entre els nens, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. Per ajudar a pal·liar aquesta situació, la Diputació de Barcelona augmentarà aquest mandat les actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, el “suport a les necessitats dels ajuntaments en matèria social, com els plans d’urgència social o el combat contra la pobresa energètica, són una de les prioritats del mandat”. “Hi aboquem tots els nostres esforços, rascant d’on s’hagi de rascar”, assegura Conesa.

DIAGNOSI Des del mes de juliol, l’àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació està elaborant un estudi que ha de servir per tenir una diagnosi exacta i fiable del problema, incloent-hi tots els municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica, però, la Diputació també treballa la diagnosi sobre el terreny. Des del mes de novembre s’estan duent a terme dues proves pilot –al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú– amb intervencions directes en 40 habitatges en situació de pobresa energètica. En aquestes llars s’hi està fent una auditoria energètica i s’hi estan instal·lant de forma totalment gratuïta elements de baix cost energètic. La intenció, detalla la Diputació, és ampliar les intervencions a tot el territori atesos els bons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTA Aquest any, i en base als resultats d’aquestes dues proves pilot, tots els governs locals de Barcelona tindran a la seva disposició una nova eina de suport en la lluita contra la pobresa energètica. Seran auditories i intervencions als habitatges que pateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbits de la Diputació: Benestar Social, Habitatge i Medi Ambient. El principal objectiu serà la millora de l’eficiència i, també, la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc.

Uns habitatges que hauran identificat prèviament els serveis socials municipals. La primera fase d’aquest nou pla preveu intervencions a 1.600 llars.

SUPORT TÈCNIC A banda de la intervenció directa i de la diagnosi real de la situació a la demarcació de Barcelona, la Diputació remarca que renova el seu compromís amb els ajuntaments i els consells comarcals oferint-los suport tècnic per implementar, als municipis de menys de 20.000 habitants, la llei catalana de mesures urgents en contra de la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des del mes d’agost, estableix, entre altres coses, que abans d’un tall de subministrament cal un informe dels serveis socials municipals. Això fa preveure un augment significatiu de la tasca dels equips professionals, que la Diputació està estudiant pal·liar amb noves línies d’ajuts econòmics.

Accions de continuïtat

AJUDES4Per altra banda, la Diputació de Barcelona continuarà donant suport econòmic als municipis perquè puguin fer les aportacions necessàries a les persones amb deutes amb les companyies subministradores, així com per facilitar una intervenció ràpida en situacions de pobresa energètica, a través dels programes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguirà amb el suport formatiu als serveis socials municipals. Durant el 2015, més de 300 professionals van rebre formació sobre com abordar i gestionar la pobresa energètica, a través dels tallers que la Diputació ofereix en conveni amb l’Institut Català de l’Energia. La previsió oficial és formar-ne 300 més durant aquest any.

| 14

Esports líniagràcia.cat

Lleure | Les inscripcions al Campus Olímpia, a punt d’obrir

11 març 2016

Les inscripcions per participar en el Campus Olímpia, que tindrà lloc a l’estiu i està adreçat a infants i joves d’entre 1 i 17 anys, obriran dilluns. A partir d’aquell dia es podrà demanar número per al sorteig d’inscripció en les activitats de lleure que s’organitzen a 11 instal·lacions i equipaments municipals.

Tot i que al programa destaquen les activitats esportives, també n’hi ha programades altres de culturals.

L’Europa guanya a Cerdanyola i encadena tretze partits invicte » Poves lidera la victòria per un gol a dos contra l’equip vallesà » Els escapulats no perden cap partit de lliga des del 22 de novembre Redacció GRÀCIA L’Europa no perd a la lliga des del passat novembre. Prop de tres mesos on els d’Albert Poch han obtingut quatre empats i nou victòries. L’última d’elles, diumenge passat contra el Cerdanyola a domicili, en un partit que va decidir Poves amb dos gols, el darrer al minut 90.

Els escapulats es van avançar en el marcador al minut 43 amb un xut creuat de Poves des de la frontal. Aquest va ser el premi de l’Europa, que va dominar el primer acte de l’enfrontament. A la represa, els graciencs van seguir liderant el joc, però al minut 70 l’exeuropeista Javi Sánchez va rematar de cap a la sortida d’un córner i va fer l’empat. Fins a aquell moment, el Cerdanyola no havia gaudit d’oportunitats

Poves va ser l’home clau del partit a Cerdanyola. Foto: CEE

per obrir el seu marcador. A partir d’aquí, l’Europa va patir de valent per desfer l’empat i endur-se un partit que tenia molt de cara però que no havia sabut sentenciar. Va ser aquí quan Poves va recollir una pilota al mig del camp, va avançar cap a l’àrea rival i, amb un xut fluix però ajustat al pal, va batre Avilés i va col·locar l’u a dos definitiu que permet l’Europa en-

cadenar tretze partits sense conèixer la derrota.

Els escapulats són cinquens amb 47 punts, a quatre de la Monta, quart classificat i equip que marca els llocs de play-off.

Una victòria diumenge al Nou Sardenya contra l’Ascó –dotzens– i una punxada dels de Nou Barris contra el Manlleu permetria els de Poch entrar a les places nobles de la classificació.

Prioritats contraposades dels absoluts del CN Catalunya

WATERPOLO4Els equips absoluts del CN Catalunya afronten el cap de setmana amb prioritats ben diferents. El masculí, que s’enfronta demà al CN Sant Feliu a les quatre, necessita una victòria per allunyar-se de les últimes places de la classificació. Les dones, terceres a primera Divisió femenina, visitaran Tarragona per enfrontar-se al Tàrraco, amb l’objectiu de col·locar-se en segona posició.

Els de Xavier Garcia, a priori, ho tindran més fàcil contra el Sant Feliu, últim classificat sense cap victòria a la lliga encara.

Les noies, per la seva banda, hauran de derrotar el Tàrraco, també últim classificat amb zero triomfs, i esperar que el CN Martorell, segon, punxi contra el Figueres –penúltim–. En aquest cas, les gracienques faran un pas endavant molt important per buscar l’ascens.

Jornada clau per als equips de bàsquet del districte BÀSQUET4Els equips de bàsquet graciencs viuran aquest cap de setmana una jornada molt important per a les seves aspiracions d’ascens de categoria.

El que millor ho té és el CB Coll, que jugarà diumenge a casa contra el Bàsquet Nou Barris a dos quarts de vuit del vespre. En cas de guanyar, el Coll podria fer un pas molt important per aconseguir l’ascens. D’aquesta manera, podria posar la cirereta del pas-

tís de la seva gran temporada. Ara per ara són líders del grup quatre de Sots-25 masculí, amb 19 victòries i només una derrota.

Per la seva banda, els Lluïsos rebran demà a les vuit del vespre el Bàsquet Sitges, un rival directe per aspirar a accedir al play-off d’ascens a EBA. Els graciencs són quarts amb 15 victòries i set derrotes, una més que el Sitges, tercers. Una victòria contundent permetria superar els del Garraf.

Barcelona escalfa motors per a una Marató de rècord

La cursa sobrepassa els 40 quilòmetres de recorregut. Foto: Ajuntament

ATLETISME4Ja és aquí. La cita esportiva més important de la ciutat, la Zurich Marató, tornarà aquest diumenge a omplir els carrers de la ciutat amb milers d’esportistes arribats de tot el món que s’enfrontaran al repte dels 42,195 quilòmetres d’una marató.

La cursa ja té més de 20.000 inscrits, una xifra mai abans assolida per cap altra marató a l’Estat. “L’esport barceloní està d’enhorabona”, ha expressat al respecte la comissionada d’Esports. Joan Porcar, director de RPM Racing –empresa organitzadora de la cursa– ha assegurat

que aquesta dada “és un somni fet realitat”.

D’aquesta manera, la cursa barcelonina es consolida entre les cinc maratons més nombroses de tot el continent, al costat de Berlín, Londres, París i Estocolm.

Per a aquesta 38a edició, els promotors de la carrera han preparat tot un seguit d’activitats per dinamitzar el cap de setmana, com per exemple la Kids Race de dissabte, una cursa adreçada als més petits, la mostra l’Expoesports, al recinte firal de Montjuïc o la Breakfast Run, una cursa que tindrà lloc demà com a escalfament previ a la Marató.

Agenda

AGENDA QUINZENAL

11 març 2016

líniagràcia.cat

15 |

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

TALLERS

DEMÀ DISSABTE 12 DE MARÇ

Paco Elvira: la fotografia com a memòria col·lectiva

12:00 Presentació de la intervenció artística col·lectiva sobre les persianes del Mercat de l’Abaceria, en el marc de la Setmana de les Dones. / Mercat Abaceria.

Dj. 17 de març a les 19:00

EXPOSICIONS

FINS AL 18 DE MARÇ Matí-Tarda Exposició Punt i seguit, a càrrec de l’alumnat Artístic de Jesuïtes de Gràcia. Entrada gratuïta. / Sala d’exposicions de la Seu del Districte.

Acte inclòs dins de les activitats associades a l’exposició Paco Elvira, vist i llegit. A càrrec de Sandra Balsells, fotògrafa i professora de la URL. / Biblioteca Jaume Fuster.

Concert Jules Dg. 13 de març a les 21:00

10:00 Taller d’autocura on s’abordarà aquesta disciplina des de diferents dimensions vitals com ara les experiències, la salut, l’oci o la sexualitat. Entrada gratuïta, aforament limitat. / La Sedeta.

DIJOUS 17 DE MARÇ

La Sedeta acull un concert de Jules, ubna banda barcelonina de rock alternatiu. Presentarà el seu últim treball, Vers la llum. Entrada gratuïta. / La Sedeta

línia

19:00 Cicle sobre la salut. Errors més freqüents en la dieta, una conferència a càrrec de Pedro Ródenas, metge naturista. Xerrada en el marc del cicle sobre la salut. Entrada gratuïta. / Biblioteca Vallcarca.

Dg. 13 de març a les 12:00

Matí-Tarda Després de la Colometa, mirades des dels Països Baixos, una mostra amb treballs fets sobre la novel·la La plaça del Diamant per part d’alumnes. / La Violeta.

ESPORTS DEMÀ DISSABTE 12 DE MARÇ 16:00 Partit de waterpolo entre CN Sant Feliu i el CN Catalunya, corresponent a la vintena jornada de competició. / Piscina CN Molins de Rei.

Partit de futbol Europa-Ascó Dg. 13 de març a les 12:00

DISSABTE 19 DE MARÇ 12:00 En el marc de les festes infantils que organitza el Mercat de la Llibertat, hi haurà un taller de decoració d’ous de Pasqua amb argila a càrrec de Jumping Clay. / Mercat de la Llibertat.

DIUMENGE 20 DE MARÇ 12:00 L’Agustinet i les aventures d’en Pinotxo, espectacle de titelles a càrrec de la companyia de Titelles Sebastià Vergés. Adaptació del tradicional conte. / La Violeta.

Partit de futbol corresponent a la 30a jornada de Tercera divisió que enfrontarà l’Europa contra l’Ascó. / Nou Sardenya.

21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts

Línia

Setmanal

Línia Línia

Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com

Total

Espectacle en família De moments fantàstics

Contes a ritme de guitarra i viola enmig del bosc adreçats a infants a partir dels tres anys. / Alberg Mare de Déu de Montserrat.

FINS AL 31 DE MARÇ DIJOUS 17 DE MARÇ

INFANTIL

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

120.200

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025

108.200 15.025 12.025

180.350 120.200 108.200

408.750

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

| 16

líniagràcia.cat

11 març 2016

Pròxima edició: 24 de març