Gracia 84

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 42 95 17 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Veïns en Línia pàgs 12 i 13 Menéndez (FAVB): “Si no es dóna poder real als Districtes, la proximitat és impossible”

Entrevista al regidor de Comerç Colom: “On tinguem capacitat per incidir-hi no hi haurà cap gran superfície més” pàg 11

líniagràcia barcelona

Publicació quinzenal

liniagracia.cat · 6/5/2016 · Núm. 84 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

El Districte es resigna que l’antiga Henkel sigui un hotel BComú descarta comprar l’edifici perquè “avui no és una prioritat” i recorda que la llicència la va permetre CiU pàg 6

Política municipal pàg 3 Colau obté finalment l’abstenció de la CUP i aprova els pressupostos

Tradició pàg 7 La Trobada Biennal dels Gegants de Gràcia celebra la 20a edició

El comerç fa barri Els comerciants treuen demà les seves botigues al carrer pàg 9

Nomenclàtor pàg 7 La plataforma Riera de Cassoles s’explica al barri Esports pàg 15 L’Europa, a un pas de jugar el ‘play-off’ per a l’ascens

|2

lĂ­niagrĂ cia.cat

6 Maig 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

6

En Portada

Maig 2016

líniagràcia.cat

3|

El govern de Colau ha aconseguit tirar endavant la modificació pressupostària després de mesos de negociacions. Foto: Línia

Fumata blanca » Colau aconsegueix aprovar la seva ampliació dels pressupostos gràcies a l’abstenció de la CUP » Els anticapitalistes, però, deixen clar que els compromisos aconseguits són “les molles de les molles” Albert Ribas BARCELONA Ja era hora. Això és segurament el que ahir devia pensar l’alcaldessa Ada Colau després d’aconseguir aprovar la modificació pressupostària de 275 milions d’euros gràcies als vots a favor d’ERC i PSC, que ja estaven garantits de fa dies, i l’abstenció de la CUP, que era la formació que tenia la paella pel mànec.

Tot i que abans de començar el Ple ja es coneixia que l’aprovació tiraria endavant, això no va evitar que la sessió estigués marcada per la tensió i els retrets entre les formacions, especialment entre BComú i CiU. Per la seva banda, la CUP, tot i permetre que la modificació ti-

rés endavant, va voler deixar clar que els compromisos arrencats a Colau són “les molles de les molles”. Aquests compromisos, que sumen 5,2 milions d’euros, fan referència a la lluita contra la feminització de la pobresa, la remunicipalització de serveis i ajudes en els lloguers per garantir el dret a l’habitatge. També s’hi afegeix la supressió de la funció dels antidisturbis de la Guàrdia Urbana, una proposta que ja duia Barcelona en Comú al seu programa electoral. Sigui com sigui, la regidora cupaire Maria Rovira va advertir que, de cara als pressupostos de l’any que ve, voldran “el pa sencer”, ja que no tenen previst “avalar el continuisme maragallista”.

Per part del govern, l’encarregat de defensar la modificació pressupostària va ser Gerardo Pi-

sarello, que la va qualificar de “justa, necessària, urgent, rigorosa i molt dialogada”. El número dos de Colau va voler deixar clar, després de rebre crítiques de CiU, PP i Ciutadans, que BComú no “s’avergonyeix” del suport de la CUP. Una estona abans, Sònia Recasens, portaveu de CiU, havia qualificat la negociació de “vodevil”, mentre que Carina Mejías, de Ciutadans, l’havia titllat de “vergonyosa” i Fernández Díaz (PP) havia acusat Colau de “convertir Barcelona en ostatge de la CUP”.

Pel que fa als dos partits que feia setmanes que havien manifestat el seu suport al govern, ERC es va felicitar per l’acord i Alfred Bosch va insistir en la seva proposta de tripartit amb BComú i ERC. Per últim, Collboni (PSC) va defensar la modificació per evitar el bloqueig de la ciutat.

L’acord aplana l’entrada del PSC al govern POLÍTICA4Un cop s’ha confirmat que el govern podrà tirar endavant la seva modificació pressupostària, l’entrada del PSC a l’executiu municipal és més a prop.

El líder dels socialistes, Jaume Collboni, ha deixat sempre clar que l’acord depenia de què tirés endavant la modificació pressupostària. De fet, en una entrevista de fa més de dos mesos a aquesta publicació, Collboni ja va deixar clar que la seva entrada al govern passava per “tenir uns nous pressupostos que abordin les prioritats de la ciutat”. Ara això ja és així i és de

suposar que les negociacions entre socialistes i comuns permetin que aviat hi hagi un acord.

Segons s’ha apuntat en les darreres setmanes, sembla que el PSC podria assumir les àrees de Cultura i Esports, que van quedar sense regidoria, i una part de la potent àrea econòmica, que lidera el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello. També caldrà veure quins districtes passen a ser comandats pel PSC, que podrien ser Eixample, Sant Andreu i Sarrià-Sant Gervasi. Tot i això, cap font del PSC o del Govern ha confirmat aquestes informacions.

|4

líniagràcia.cat

Un diari plural

6 Maig 2016

Opinió

Un diari participatiu

4Ara que no passa res

4El poble (no) sempre té la raó

per Antonio Baños, periodista i exdiputat de la CUP al Parlament

per Jordi Lleal

De vegades, quan sembla que no passa res, és que està passant tot el que és important. Quan sembla que les coses diuen que no avancen és perquè s'estan reconfigurant. Jo crec que a Catalunya la situació política vers el procés la podem definir d'aquesta manera. Es tracta d'una reconfiguració d'elements que crec que són molt positius. Per una banda, el calendari se'ns gira a favor amb aquesta perllongada absència de govern a Espanya que certifica la incompetència de l'Estat i la impossibilitat de grans canvis en un espai raonable de temps.

I per altra banda, tenim un gir inexorable i cada vegada més visible de l'independentisme cap als temes socials que colpegen de manera injusta i implacable la societat catalana. El pols sobre el decret de pobresa energètica que han mantingut l'administració catalana per una banda, i la Brigada Aranzadi i el

govern de Madrid per l'altra, ha estat un d'aquests signes. A poc a poc, de Palau estant, sembla que es veu clara la necessitat que el primer govern independentista de la nostra història es destaqui (a més de per complir el full de ruta) per defensar les persones i els seus drets. Per empènyer a que l'independentisme entri en una nova fase. Esperem que la darrera.

Una fase on la implicació del moviment amb la defensa dels drets ciutadans i individuals ha de ser l'eix de la seva actuació.

Centenars d'ajuntaments, el govern i la majoria parlamentària.

La societat civil organitzada i bona part del discurs del país estan alineats amb la República. I República catalana és sinònim de blindatge i ampliació de drets. Per això, ara que sembla que no passa res, l'independentisme s'ha d'implicar amb força amb la causa dels refugiats, dels desnonats, dels atu-

rats i precaris. Van ser fantàstics els dies de les mobilitzacions joioses i lúdiques. Els temps de l'independentisme assolellat i juganer. Però ara que tenim a tocar la llibertat hem de ser seriosos i posar en el centre de les lluites aquelles urgents i ineludibles. Un independentisme popular que entengui que la lluita amb l'Estat ja no és només per l'espoli fiscal o la repressió de la llengua. Que fins i tot en el tema dels refugiats o de la pobresa energètica, el combat amb les decadents i corruptes instàncies borbòniques és constant Per això ara és el moment de bastir nous arguments, noves lluites, nous camps d'acció. Ara que sembla que no passa res, per quan passi tot estiguem preparats i en una ofensiva clara en defensa de la justícia, el treball, l'asil i la dignitat.

A Sant Adrià de Besòs fan una recollida de firmes perquè s’oposen a un nou tanatori que es construirà al costat de la ronda litoral, on es farà un forn crematori. Al·leguen que serà perjudicial per la salut del veïnat, que escampen mercuri dels empastaments dentals, isòtops si el cadàver ha estat tractat contra el càncer amb radiacions, grans quantitats de CO2 a l’aire i pudors pestilents. El més greu és que hi ha partits de l’oposició que s’apunten a la festa per tal de tenir protagonisme i pensar que poden guanyar uns quants vots.

Siguem seriosos. Un crematori no podria posar-se en marxa sense els pertinents permisos. Un de fonamental és el que dóna la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat, que imposa uns límits d’emissions a l’atmosfera. Vull de tot, però lluny de

casa, vull electricitat però les centrals allà a Tarragona i que me la portin amb unes torres i cables empastifant valls i muntanyes, vull contenidors de brossa però una mica més avall de casa meva, vull parada d’autobús però una mica més amunt d’on visc, vull un hospital però allà dalt de la muntanya que no em molestin les sirenes, vull una depuradora d’aigües residuals però allà baix a la platja, vull un campanar bonic però amb les campanes mudes, vull el que sigui però que a mi no em molesti i ja s’ho faran.

Això sí, després em queixaré quan em toqui anar a l’hospital, al cementiri o el que sigui que no hi ha dret que tot està molt lluny i diré: Maleït ajuntament, tot m’ho posa ben difícil! Tindré o no tindré raó?

Jutgeu vosaltres mateixos, però sigueu equànimes!

líniagràcia.cat

Dipòsit legal: B 43219-2010

publicitat 686 42 95 17

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

amb el suport de:

Difusió controlada

Article publicat a El Món.cat

15.025 exemplars quinzenals

Parlen els

veïns

Et sembla bé que Gran de Gràcia sigui peatonal el 1r dissabte de cada mes? per Pau Arriaga

Alba

Mario

Amaia

“Em sembla que es “És una gran notí“En principi em queda curt sent nocia. Tot el que es sembla molt bé que més un dia. Ja pofaci per reduir el soes restringeixi l’ús dia ser així tots els roll i el trànsit, i més del cotxe a una ciucamps de setmana en un carrer estret tat on molts veïns i recuperar espais com aquest, és benens desplacem a per als veïns. S’ha vingut. Seria intepeu i a un barri com Gràcia que té molta vida. És una gran d’aprofitar per organitzar activitats per ressant que s’hi poguessin posar stands ocasió per fer activitats culturals i perquè a tothom i potenciar aquest tros del ca- amb projectes d’emprenedors per poder rrer, que és comercial i té molta vida.” donar-se a conèixer.” els comerços puguin sortir al carrer.”

David

“No, tallar Gran de Gràcia farà que es compliqui el trànsit i que es formin embussos en altres carrers. Crec que es pot passejar igual i el soroll no molesta, i per la resta de carrers de la Vila no es pot circular igual que per Gran de Gràcia.”

Opinió en 140 caràcters @AlbertGiol: El TC, amb això de les impugnacions, ha pres la iniciativa en la desconnexió. Ens recorda que les lleis catalanes ja no s'apliquen a Espanya.

@BernatDedéu: Si no aprofitem el buit de poder i aquesta campanya electoral espanyola tan xarona i ‘cutre’ per ser independents, és que no ho mereixem...

@PepPrieto: Dia de la llibertat de premsa. En un món normal, ambdós conceptes serien un de sol i no caldria tenir un dia per reivindicar-lo.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

6

Maig 2016

lĂ­niagrĂ cia.cat

5|

|6

Gràcia líniagràcia.cat

Condol | Mor el jove activista gracienc Ferran Blasi

6

Maig 2016

L’activista gracienc i un dels caps visibles de la colla bastonera Cop a Cop, Ferran Blasi, va morir ahir.

Blasi, de només 31 anys, era una persona molt coneguda a la Vila, especialment a l’entorn dels moviments socials. A finals del 2014 va ser absolt pel Tribunal Suprem després que l’Audiència Nacional el condemnés, juntament amb Gregori Saavedra, per enaltiment del terrorisme durant la Diada de 2012.

El Districte es resigna a la construcció de l’hotel a la Henkel » BComú assegura al Ple que descarta comprar l’edifici, afegeix que “avui no és una prioritat” i recorda que l’hotel ha esquivat la moratòria Albert Ribas EL CAMP D’EN GRASSOT “S’han pres totes les mesures que tenim al nostre abast però en aquests moments la prioritat és fer front a les emergències socials”. Aquestes són les paraules de la consellera de BComú, Àngels Tomás, referent al futur hotel a l’antiga fàbrica Henkel pronunciades durant el Ple d’abans-d’ahir com a resposta a un prec de la CUP, on els anticapitalistes demanaven que el Districte salvi l’edifici de l’enderrocament per evitar la construcció de l’hotel.

La consellera de BComú, durant la resposta al prec del conseller de la CUP Quim Serra, que va sol·licitar que “el govern prengui totes les iniciatives possibles perquè l’antiga Henkel no s’enderroqui”, va defensar que l’actual govern “ha fet totes les accions”

El Tradicionàrius rep el premi Memorial Francesc Macià RECONEIXEMENT4El Centre Artesa Tradicionàrius (CAT) ha rebut recentment, per part de la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya, el premi Memorial Francesc Macià 2016.

Es tracta d’un guardó anual que distingeix una persona o entitat que hagi destacat per la seva acció social en favor de la llengua, la cultura o la nació catalanes. Enguany el jurat del premi ha reconegut la feina del CAT per “la promoció que fan de la música d’a-

rrel tradicional dels Països Catalans, ja sigui organitzant el Festival Tradicionàrius tallers d’aprenentatge d’instruments o de dansa, gestionant el projecte l’Escola Folk del Pirineu-Tallers d’Arsèguel, o coeditant la revista Folc”. Des de la direcció del CAT han fet extensible el premi a totes les persones que durant els últims anys han estat implicades en els projectes de l’entitat.

El premi es lliurarà el dijous 12 de maig a la sala Moragues del Centre Cultural El Born.

Tot apunta que l’antiga Henkel es convertirà en un hotel. Foto: Arxiu

que ha tingut al seu abast. Tomás va recordar que “la moratòria que vam aprovar no ha servit, perquè els propietaris van obtenir la llicència per silenci administratiu l’abril del 2015”, al mateix temps que va afegir que “tant de bo l’edifici fos catalogat però l’enderroc ara és potestat del propietari”. Tot i que el conseller de la CUP va insistir en la possibilitat que l’Ajuntament compri l’edifici, Tomás

va afirmar que “podria costar entre 80 i 100 milions”. Tot seguit va afegir que “hi ha moltes necessitats, cal prioritzar i avui aquesta no és la prioritat”.

Per la seva banda, Héctor Panizo, membre de Gràcia cap on vas?, ha qualificat d’”incomprensible” la posició de BComú i s’ha preguntat “quina explicació donaran a les seves bases, que es manifesten contra l’hotel”.

El CAT és un referent de la Vila i el Districte. Foto: CAT

Un dissabte al mes sense cotxes MEDI AMBIENT4Gran de Gràcia serà una zona exclusiva per a vianants les tardes del primer dissabte de cada mes a partir del mes de juny. El Districte ho va anunciar fa uns dies i la mesura es va aprovar al Ple d’abansd’ahir. La decisió implicarà que el trànsit es talli des del Pla de Salmerón fins a Nil Fabra entre les cinc de la tarda i les nou del vespre.

Des del Districte expliquen que la mesura té com a objectiu

“recuperar l’espai públic i que els veïns se’l puguin fer seu i gaudirne”. Per portar a terme aquesta mesura el Districte està elaborant un pla d’actuació per estudiar com “compatibilitzar l’activitat dels locals de planta baixa, el passeig dels veïns i les necessitats d’accés puntuals de vehicles per a la millora de la convivència del tràfic pels vianants, comerciants i serveis”.

La mesura també servirà per dinamitzar el teixit asso-

ciatiu, comercial i veïnal d’aquesta avinguda i els seus entorns. Per aconseguir-ho hi ha la intenció de promoure diferents activitats, com ara jocs al carrer, activitats relacionades amb la cultura popular i l’economia social i solidària i la pràctica d’esports i dansa.

El regidor del Districte, Eloi Badia, ha afirmat que “és una mesura que reverteix directament en la qualitat de vida de les persones”.

6

Gràcia

La Trobada Biennal dels Gegants de Gràcia celebra la 20a edició Redacció GRÀCIA La Vila acollirà demà una nova edició de la Trobada Biennal dels Gegants de Gràcia, que enguany celebra el seu 20è aniversari i, a més, coincideix amb la Festa del Comerç. Es tracta d’una trobada que se celebra el primer dissabte de maig dels anys parells.

L’acte comptarà amb la participació d’una vintena de colles d’arreu del país, com ara els gegants del Carnaval de Solsona, els de Vilanova i la Geltrú, els de Sabadell, els de Sant Cugat o els de Puigcerdà. Entre aquestes també hi seran presents diferents colles de la ciutat, com per exemple els gegants del Tricentenari, els de Sarrià, els de la Plaça Nova, els de la Barceloneta i els de la Sagrera.

El programa d’activitats arrencarà dos quarts de deu del matí amb la cercavila de matinades que recorrerà els carrers més cèntrics de la Vila i acabarà a la plaça de la Vila. A la tarda els gegants agafaran tot el protagonisme. A les cinc hi haurà una plantada a dalt de tot de

Maig 2016

líniagràcia.cat

7|

La plataforma Riera de Cassoles exposa els seus arguments

NOMENCLÀTOR4La plataforma Riera de Cassoles, que aposta per canviar el nom de l’avinguda Príncep d’Astúries pel de Riera de Cassoles, va organitzar ahir al vespre una xerrada a l’Espai Jove La Fontana per exposar els seus arguments.

A l’acte hi van intervenir Gerard Soler, membre de la plataforma Riera de Cassoles, que va fer un repàs de l’origen i

la reivindicació del col·lectiu i Josep Maria Contel, el president del Taller d’Història de Gràcia.

Contel va fer un repàs històric de la importància d’aquesta avinguda com a via de comunicació entre Gràcia i Sarrià.

En la darrera setmana l’Associació de Veïns Vila de Gràcia i el Taller d’Història de Gràcia s’han afegit a la iniciativa que demana el canvi de nom.

L’escriptor Joan Sales ja té el seu mirador al barri del Coll

La trobada de demà reunirà una vintena de colles. Foto: Ajuntament

Gran de Gràcia, que una hora més tard es convertirà en una cercavila que baixarà per tot el carrer. Una estona més tard, a dos quarts de vuit del vespre, arribarà el moment estel·lar del dia, la mostra de balls a la plaça de la Vila. Posteriorment es reprendrà la cercavila fins als Jardinets.

DES DE 1982 En Pau i la Llibertat, els Gegants de Gràcia, van ser construïts el 1982 i representen una parella burgesa barcelonina del segle

XIX. Els noms van ser triats per votació popular entre els nens de les escoles de la Vila. El nom de Pau homenatja el batlle que va aconseguir la independència de Gràcia l’any 1887, Pau Fatjó. El nom de Llibertat respon a diverses raons: la seu del primer Ajuntament era a la plaça de la Llibertat, es tracta d’un carrer que ha mantingut intacte el seu nom tot i els canvis polítics i, finalment, perquè es tracta d’un nom molt lligat a les reivindicacions històriques que han protagonitzat els graciencs.

HOMENATGE4El mirador situat al final del Camí de Can Móra, al barri del Coll, és oficialment, des de dissabte passat, el Mirador de Joan Sales.

Durant una trobada amb diferents entitats es va presentar la placa commemorativa amb el nom de l’escriptor, que ha estat col·locada a sobre d’un monòlit.

L’acte de reconeixement a Sales arriba després que les entitats del barri haguessin demanat homenatjar la seva figura, ja que al llarg de la seva vida va estar estretament vinculat al barri. Sales era un gran col·laborador de la Parròquia Mare de Déu del Coll i de l’ entitat Caramelles del Coll.

La petició per tal que el mirador fos batejat amb el seu nom la van començar la seva vídua i Josep Maria Riera.

L’acte va estar presidit per regidor del Districte, Eloi Badia, i pel President del Consell, Gerard Ardanuy. L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda i una recitació poètica de Joan Flotats i va acabar amb l’actuació de la Coral Mare de Déu del Coll.

Aquest mirador està situat al Turó del Carmel, la final del carrer del Portell i del Camí de Can Mora. Es tracta d’una zona habitual de passeig dels veïns i té unes vistes panoràmiques de la ciutat espectaculars.

|8

lĂ­niagrĂ cia.cat

6 Maig 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

9|

Comerç líniagràcia.cat

Festa | Els botiguers de Travessera i Casc Antic celebren Sant Pancraç

6

Maig 2016

El pròxim dissabte 14 de maig els botiguers de Travessera i Casc Antic celebraran una festa reivindicativa de la figura de Sant Pancraç com a patró dels comerciants. De cinc a nou de la tarda hi ha programades diferents activitats musicals –vindrà un quintet de músics que acompanyen la cantant Lucrecia–, contacontes, tallers per als més petits a diferents punts de la Travessera i ofertes a les botigues de l’associació.

Dansa, música i els Minions a les botigues al carrer de primavera Redacció GRÀCIA Dinou associacions de comerciants del districte participaran demà en les botigues al carrer de primavera, una cita ineludible que omplirà tot Gràcia, des de Lesseps fins al Camp d’en Grassot, de centenars de parades amb tot tipus de productes. Durant la jornada, algunes vies principals com són Gran de Gràcia i Travessera, entre altres, seran tallades al trànsit perquè els visitants puguin passejar còmodament i gaudir de les diverses activitats programades.

Per la seva banda, els comerciants de Nova Travessera organitzaran una classe de zumba, de la mà del Claret, a Travessera amb Sicília al migdia. De fet, les activitats esportives i de dansa estaran a l’ordre del dia.

Un exemple és el “minifestival de música en viu” que prepararà l’Associació de Comerciants Tra-

La jornada de dissabte complementa la de l’octubre. Foto: Ajuntament

vessera Centre durant tot el dia, o els espectacles de música dels botiguers de la plaça de la Vila a la tarda.

A banda d’això, gairebé totes les entitats comercials celebraran tallers per a tots els públics, però posant especial èmfasi en els més petits. Els comerciants de Travessera Casc Antic, en concret, portaran els famosos Minions, que seran els encarregats de repartir el berenar, basat en xocolata i dolços, als infants que els visitin durant la tarda en-

tre els carrers Gran de Gràcia i Torrent de l’Olla.

Per la seva banda, l’Associació de Comerciants Gran de Gràcia instal·larà paradetes amb estètica hippie, mentre que formaran part, a partir de dos quarts de 10 del matí, de les matinades del Geganters de Gràcia i laplantada i desfilada posterior de gegants a partir de les cinc.

Una jornada perquè els comerciants es puguin donar a conèixer i fomentar les vendes d’un sector que dóna vida al districte.

Recollir taps de plàstic contra les malalties infantils SOLIDARITAT4L’Associació Comerç i Serveis Claret s’ha afegit a la campanya ‘Tapones para una nueva vida’ de la Fundació Seur, que es dedica a recollir taps de plàstic per aconseguir fons per lluitar contra malalties infantils greus o que generen despeses mèdiques no cobertes per la Seguretat Social.

D’aquesta manera, l’ACS Claret es converteix en la primera as-

sociació de comerciants en signar un conveni d’aquesta naturalesa amb la Fundación Seur a tot Catalunya “i de les poques que ho tenen signat a Espanya”, asseguren des de l’entitat.

Amb l’acord, l’ACS canalitzarà la recollida dels taps de plàstic a través dels seus establiments, mentre que la fundació coordina el transport dels taps fins a plantes de reciclatge.

Badia:“El projecte de reforma de l’Abaceria ja ha arrencat”

ANUNCI4El regidor del Districte, Eloi Badia, va assegurar en el passat Consell Plenari, celebrat dimecres passat, que l’esperat projecte de reforma del Mercat de l’Abaceria “ja ha arrencat”, després d’haver rebut propostes i haver-les analitzat amb comerciants i entitats.

Algunes de les propostes, va dir Badia, fan referència a l’eficiència energètica, a la promoció i venda de productes de proxi-

mitat, el reaprofitament del menjar sobrant i la creació d’espais públics per desenvolupar cursos, entre altres. A més, Badia va afirmar que el Pla d’Inversions Municipal d’aquest mandat “ja contempla l’inici de la remodelació del mercat”.

Una notícia que ha estat ben rebuda pels paradistes. Jeroni Magrans, de la junta del mercat, ha expressat la seva “satisfacció” per aquest anunci.

| 10

lĂ­niagrĂ cia.cat

6 Maig 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17

11 |

Entrevista líniagràcia.cat

6

Perfil | Agustí Colom, el segon responsable de Comerç en un any

Maig 2016

Agustí Colom va assumir les responsabilitats de l’àrea de Comerç el novembre passat en substitució de Miquel Ortega, el qual va passar a ser cap de gabinet de la primera tinença d’alcaldia després d’un canvi a l’organigrama municipal provocat per la renúncia de Raimundo Viejo. Aleshores, a les portes del primer Nadal sense la pista de gel, Colom va haver d’agafar les regnes d’una de les àrees que més mals de cap ha causat al govern.

“On tinguem capacitat per incidir-hi no hi haurà cap gran superfície més” Agustí Colom / regidor de Comerç El regidor de l’Eixample i responsable d’Ocupació, Empresa, Turisme i, des del novembre, també de Comerç, ens rep mig any després de fer-se càrrec d’aquesta àrea, possiblement una de les que més polèmica ha generat fins ara.

Colom fa balanç de la seva acció, de les fites assolides i dels reptes del sector.

A. Nadeu / F. J. Rodríguez BARCELONA airebé ja fa mig any que, per una reestructuració del govern municipal, va passar a assumir també l’àrea de Comerç. Com valora els primers mesos al capdavant d’aquest àmbit?

Força positivament. En aquell moment es va considerar que era bo que momentàniament l’assumís jo perquè ja coneixia aquest món, en el qual em sento molt còmode.

Crec que fins ara ha estat fàcil la interlocució amb els botiguers.

G

Com l’han rebut? Com és la relació entre vostè i els eixos?

Jo crec que bona. I la demostració d’això és que en molt poc temps hem trobat una solució al tema dels horaris comercials.

Veient la llarga llista de responsabilitats que té, ja li queda temps per dedicar-se a l’àrea de Comerç tant com voldria?

Ningú podria dedicar-li tot el temps que voldria, perquè això no té límit.

El temps és el que és i les persones tenim limitacions, però crec que li dediquem totes les hores que podem.

I amb els comerciants tenim un contacte fluid.

Nosaltres també parlem sovint amb ells. Fa uns mesos, Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç els últims quatre anys, ens va dir que “cal eliminar barreres i tenir un diàleg franc” amb el govern. Vostè també en veu, de barreres?

Jo no en veig. Des del començament hem tingut una línia clara d’afavorir el comerç de proximitat. I de diàleg franc ja en tenim. Justament amb Vicenç Gasca mantenim una bona relació.

Potser al que es referia Gasca és, per exemple, a la capacitat d’arribar a

acords entre consistori i botiguers, com el que van aconseguir pel que fa als diumenges d’obertura i que vostè citava fa un moment.

Si es referia a això, els fets demostren que ha estat així des del principi. A la primera de canvi hem pogut trobar una solució als horaris comercials. Tothom va haver de cedir, però d’això es tracta.

Aleshores es va parlar molt d’unió dels botiguers, però dies més tard el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, va dir que havien acceptat l’acord perquè “la bel·ligerància permanent no és positiva”.

Tot plegat sembla un pèl fràgil.

No. Cada associació té els seus plantejaments, però tothom va firmar i no hi va haver bel·ligerància. No hi podia haver cap entitat que imposés els seus plantejaments, com tampoc ho va fer el govern municipal.

Vostè creu, com diuen alguns, que el petit comerç està perdent competitivitat limitant els horaris?

No. Allà on s’han fet polítiques de liberalització, com a Madrid, el comerç hi surt perdent. Per tant, la liberalització va en detriment del petit comerç. Obrir cada dia de la setmana no fa comprar més. El debat no és aquest, sinó la competència amb les grans superfícies. El petit comerç ha de competir-hi aprofitant les eines que el fan fort: la seva singularitat o l’assessorament directe que presta als clients, per exemple.

Precisament, l’ampliació de les grans superfícies és una altra de les preocupacions dels comerciants. Vostès s’hi han mostrat en contra des d’un inici. Pot prometre que no n’hi haurà més?

Bé, no tenim suficients eines per actuar-hi en contra. Intentem utilitzar totes les que tenim disponibles, però fins a on ens marca el règim jurídic.

Però allà on tinguem capacitat d’actuació i hi hagi una decisió política al darrere, com és el cas de la Maquinista, per exemple, jo puc prometre

que no ho permetrem. En aquest cas concret així ho estem intentant.

Amb tot, però, no es pot comprometre que no hi haurà més ampliacions de centres comercials, doncs.

Jo els puc dir que, on tinguem capacitat per incidir-hi, el nostre compromís és que no hi hagi cap més superfície d’aquestes dimensions.

Un altre dels temes estrella és el top manta, respecte del qual sí que hi ha unió entre els botiguers, que es queixen de manca de contundència de l’Ajuntament. Per altra banda, els manters acusen el consistori d’haver-los “traït”. Què hi té a dir?

El top manta és un problema de totes les grans ciutats: no ha aparegut amb nosaltres. Dit això, defensem que no hi pot haver venda de productes

“El top manta és un problema de totes les grans ciutats: no ha aparegut amb nosaltres” falsificats, però que amb la pressió policial no n’hi ha prou. Creiem que s’ha de lluitar contra les fonts d’aquests productes, que arriben a través del Port. Per això hem emplaçat les altres administracions que hi tenen competències a actuar-hi.

En aquest sentit, compten amb la complicitat de l’Estat? Fa poc, des de la Delegació del govern espanyol van dir que oferien la seva ajuda per afrontar aquesta qüestió.

Amb la Generalitat tenim complicitat, i amb l’Estat també estem treballant. No hi ha cap administració que vulgui cap altra cosa que no sigui intentar trobar una solució a la problemàtica o minimitzar el seu impacte.

És la qüestió més complicada que ha hagut d’afrontar com a regidor de Comerç? És una situació complexa, sí, i no hi ha solucions senzilles.

Creu que es podrà solucionar aviat?

Hi ha temes on el concepte ‘solució’ és difícil d’aplicar. El top manta no és un estoc, és un flux constant, i no és una qüestió de la ciutat, és un problema derivat de la desigualtat mundial. No resoldrem a Barcelona el que és un tema global. Els botiguers mostren la seva insatisfacció i els manters també, cosa que vol dir que estem actuant.

Les botigues emblemàtiques han estat també una qüestió destacada. Vostès han aprovat un pla de protecció, molt similar al plantejat per CiU el mandat passat, però l’associació que aplega aquests comerços no ho veu suficient i diu que el consistori“no està pel cas”.

Què els respon?

Els emblemàtics són com el top manta, un problema que arrossega la ciutat des de fa anys. CiU no va ser capaç d’aprovar el pla de protecció en el seu mandat i l’hem hagut d’aprovar nosaltres a posteriori.

Quan estarà enllestit l’estudi per determinar la viabilitat d’ajudar o fins i tot comprar comerços emblemàtics per part del consistori?

Aviat. Està a punt de caure. Estem dins dels terminis.

El que fa temps que es diu que està a punt de caure és el pacte de govern amb el PSC. I corren rumors

que, si els socialistes acaben entrant a l’executiu, podria haver-hi de nou un canvi en la regidoria de Comerç, la qual assumiria el PSC. Si hi ha un pacte amb els socialistes, hi haurà àrees que passaran a ser governades per ells. Quan es formuli l’acord sabrem exactament quines seran. De moment, estem en una fase de rumors, els quals desconec.

Al principi ha pronunciat la paraula “momentàniament” quan parlàvem del moment en què es va fer càrrec de l’àrea de Comerç.

Ja es preveia que seria una situació provisional?

No. En aquell moment vam creure convenient que l’assumís jo, però amb la voluntat de poder prendre una decisió més endavant sobre si l’havia de tornar a assumir un comissionat o qualsevol altre supòsit.

Per tant, a hores d’ara no pot garantir que serà el regidor de Comerç fins al final del mandat.

A hores d’ara, excepte l’alcaldessa, que és l’única que està sense qüestionar, no hi ha ningú a dins del govern que pugui garantir una cosa així. Sabem que, si hi ha un pacte, pot haver-hi qualsevol canvi, i els regidors estem a disposició.

Com creu que veurien els botiguers que hi hagués una tercera persona al capdavant de Comerç en menys d’un any?

L’important és que no hi hagi canvis de criteri. La resta no ha de crear cap problema, perquè l’important és la coherència programàtica. I aquesta està assegurada.

| 12

líniagràcia.cat

6 Maig 2016

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en línia

La FAVB ja té nou full de ruta La lluita contra les desigualtats, la millora de l'espai públic i el foment de la participació ciutadana són alguns dels grans eixos de treball que es marca la federació d’associacions de veïns i veïnes ASSEMBLEA/ La 44a assemblea de la FAVB que es va celebrar al Centre Cultural Teresa Pàmies de l’Esquerra de l’Eixample el passat 9 d’abril va servir per aprovar el nou pla de treball i per ratificar la nova junta directiva, renovada després que alguns dels seus antics membres ara ocupin càrrecs polítics institucionals. A més, la federació s’ha dotat d’uns nous estatuts amb els quals vol posar al dia el seu funcionament d’acord amb els valors dels moviments veïnals.

Ana Menéndez, de l'AVV de la Satalia (Montjuïc), que va agafar el relleu de Lluís Rabell l’estiu de l’any passat, va ser ratificada com a presidenta de la federació. Menéndez tindrà com a vicepresidents Joan Maria Soler, de l’AVV Poblenou de Sant Martí, i Albert Recio, de l’AVV Prosperitat de Nou Barris, mentre que Leonor Pérez, de l’AVV de les Planes de Sarrià-Sant Gervasi, s’encarregarà de les funcions de vocal.

L’Ajuntament va ser present a l’assemblea per mitjà de l’alcaldessa Ada Colau i del regidor Agustí Colom, que van participar en la presentació i en la cloenda de l’acte. Altres grups polítics municipals i entitats de tots els sectors, com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), la Coordinadora de Jubilats o representants de Comissions Obreres també van ser a l’assemblea.

Un moment de la 44a assemblea de la FAVB. Foto: Twitter (@t_capdevila)

CINC GRANS EIXOS DE TREBALL Durant la jornada es va aprovar el pla de treball de la federació, el seu full de ruta més immediat. Aquest es vertebra sobre

Defensant els drets humans al món: l’exemple d’una expedició a Colòmbia COOPERACIÓ/ Joan Maria Soler, vicepresident primer de la FAVB, va formar part d’una delegació catalana que va viatjar a Colòmbia entre el 27 d’abril i el 2 de maig per supervisar l’actuació de l’empresa Terminals de Contenidors de Barcelona (TCBuen) a Buenaventura, una ciutat de la costa pacífica del país.

A banda de Soler, Michela Albarello, Tono Albareda i Amaia García (presidenta, vicepresident i coordinadora de la Taula Catalana per Colòmbia), Tica Font (directora de l'Institut Català Internacional per la Pau), Julián Artacho (de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament), Gabriela Serra (diputada de la CUP al Parlament) i Josep Maria Fisa (representant de l’Arquebisbat) van completar la delegació.

Diferents organitzacions colombianes han denunciat la suposada violació de drets humans que la companyia hauria comès i que es recull en l’informe Setge a les comunitats. Els impactes d’una empresa catalana, Grup TCBuen, a Buenaventura, Colòmbia que una delegació colombiana va presentar el juny de l’any passat. Es calcula que un 80% de la població de la ciutat viu en la pobresa.

Buenaventura és un punt estratègic per a les exportacions del país, legals i il·legals, i per això és un territori en disputa constant de grups armats il·legals.

Foto: Javier Sulé

cinc grans eixos de treball: la lluita per una societat més igualitària; la recuperació d’un model de ciutat més compacte, inclusiu, solidari i sostenible; el compromís de treballar per impulsar la participació ciutadana i la qualitat democràtica; l’aposta per una economia verda, de compromís social i que millori el benestar dels veïns; i el compromís de la federació de ser un dels agents actius en l'evolució de la ciutat. A més, es van aprovar diferents resolucions sobre el model turístic, la defensa de la sa-

Ana Menéndez, que va assumir la presidència el juliol, ha estat ratificada al capdavant de la federació nitat pública i el compromís ciutadà per a la millora de la qualitat de l’aire.

Durant els parlaments, els delegats veïnals van reconèixer la tasca del consistori en la lluita contra la pobresa i en el debat del model econòmic de la ciutat, però van criticar el model de participació i van reclamar més presència en el procés participatiu del Pla d’Acció Metropolità (PAM).

Per últim, la FAVB va anunciar la incorporació de dues associacions més al seu teixit: l'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià (que ja n’havia format part anteriorment) i l'Associació de Veïns i Veïnes i Cultural el Sanatori, també de Sarrià-Sant Gervasi.

Cap a una ciutat més inclusiva per a tothom CONVENI/El mes passat, la FAVB i l’ECOM, el moviment d’organitzacions de persones amb discapacitat física, van signar un acord de col·laboració a través del qual les dues entitats volen millorar la seva tasca al mateix temps que impulsen els valors de la diversitat ciutadana i el treball en xarxa, clau per assolir objectius comuns d’interès col·lectiu.

Amb aquest conveni, les entitats intercanviaran experiències i coneixements i treballaran plegades en la reivindicació de la qualitat democràtica i en temes com la mobilitat, el dret a l’habitatge o el procés de canvi cap a una ciutat més inclusiva per a tothom.

6

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Maig 2016

líniagràcia.cat

13 |

veïns en línia

“Si no es dóna poder real als Districtes, la política de proximitat és impossible” Ana Menéndez / presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) ENTREVISTA/La recentment ratificada presidenta de la FAVB, Ana Menéndez, ens cita a primera hora del matí a la Plaça del Sortidor, al cor del Poble-sec, el barri al que juntament amb el de la Satalia ha dedicat tantes hores de la seva vida. Ara és la ciutat sencera la que l’ocupa. I té ganes de parlar-ne.

Com valora aquests primers mesos al capdavant de la FAVB? Positivament, perquè la condició que vaig posar quan vaig assumir la presidència va ser que aquesta fos molt col·legiada i molt compartida per la junta i puc dir que està sent així.

I de portes enfora, dels cinc eixos de treball que s’ha marcat la FAVB per a aquesta nova etapa quin és per a vostè el més prioritari?

El de les desigualtats socials. Tenim una ciutat molt més desigual del que era. Tenim problemes seriosos en temes d’habitatge, d’atenció social, de gent gran, d’infància... I volem que en aquest mandat i en aquest PAM que ara s’està definint es posi sobretot l’accent en aquest àmbit.

Està sent difícil rellevar Lluís Rabell?

Sí, perquè és una persona d’una gran talla política. I li hem de reconèixer la feina immensa que ha fet per a la FAVB. L’ha situat com un actor principal de la ciutat amb el qual tothom hi compta.

Parlant d’aquest nou mandat, com veu l’acció del govern d’Ada Colau fins ara?

Encara feble, a causa de la situació de feblesa política en què està. Però sembla que tot plegat canviarà aviat. Amb el pressupost que finalment s’ha aprovat ja tenim un instrument per poder tirar endavant molts projectes que estan aturats. I esperem que amb l’anunciada estabilitat propera, fruit del probable acord amb el PSC, la ciutat sigui molt més governable que fins ara.

A banda de la presidència més coral que ha citat, en què es diferencia la FAVB d’Ana Menéndez de la de Lluís Rabell?

Bé, també creia que era necessari que tornéssim a mirar cap endins, que analitzéssim com tenim la casa i que establíssim les línies estratègiques per millorar internament. El Lluís ens havia projectat molt cap enfora, però de portes endins ens hem de vertebrar millor i donar molt més suport a les associacions, que és la nostra principal raó de ser.

Li he sentit criticar en alguna ocasió la falta de presència d’alguns regidors en certs districtes. Continua sent així?

Malauradament sí, perquè han d’assumir tanta feina... Esperem que ben aviat hi hagi un repartiment de responsabilitats més equilibrat que atengui precisament una de les necessitats que històricament ha reivindicat la FAVB: la descentralització del govern municipal. Els Districtes continuen sent uns instruments purament ad-

ministratius. Si no se’ls dóna poder real, la política de proximitat és impossible.

Vostè és pianista de professió.

Quina altra tecla creu que no ha tocat bé el govern fins ara?

[Somriu]. La de la participació. És una tecla sensible i crec que encara està desafinada. S’ha d’ajustar.

Vostès reclamen més i millor participació, però el Decidim Barcelona ha registrat xifres força pobres. Què falla?

Tenim un problema de manca de confiança generalitzada envers les institucions, un individualisme social instal·lat que és difícil de trencar i una conciliació impossible de la vida laboral i quotidiana amb els horaris que tenim plantejats.

No ha faltat promoció del procés per part de l’Ajuntament?

Jo crec que s’ha fet un esforç im-

portant de promoció. El que passa és que l’Ajuntament s’ha trobat amb el que nosaltres ens trobem contínuament: costa molt que la gent participi.

Durant aquests mesos se’ls ha sentit poc criticar el govern. Els està sent difícil mantenir l’esperit crític amb un executiu que senten més afí que l’anterior?

Cada cop que ens reunim amb el govern és per criticar-lo. Sí que és cert que hi ha més afinitat i que el d’ara ens el sentim més proper, però la veritat és que continuem posant el dit a la llaga, demanant millores i exigint canvis. Com no pot ser d’altra manera.

Els genera contradiccions?

No gaires, la veritat. El sentit de ser de la FAVB continua sent, com sempre, aquest paper crític. Això sí, també constructiu. per Arnau Nadeu

Els veïns posen deures a l’Ajuntament: més participació i més equipaments DEMANDES/ Falten dos mesos perquè s’aprovi el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per a aquesta legislatura, el document que marca les línies mestres de l’acció de govern, i la FAVB ha volgut subratllar els 12 punts que, segons la federació, han de ser imprescindibles en aquest full de ruta.

En primer lloc, la FAVB reivindica un nou model de participació, més eficient i obert a tothom. A més, insta a resoldre els grans processos urbanístics (com les Glòries, l’Eix Sagrera-Sant Andreu o el trasllat de la Model) i a impulsar millores en el petit urbanisme. També reivindica la construcció d’equipaments que serveixin per enfortir els barris, incidint en l’ensenyament (vol eliminar els barracons) i en la creació de centres cívics, de lleure i esportius.

L’habitatge també és un dels punts clau, amb la demanda de polítiques que acabin amb els desnonaments, alhora que es demana un pla de lluita contra les desigualtats, l’atur i el deteriorament de les condicions laborals. A més, l’elaboració de polítiques de gènere (la FAVB apunta que hi ha més dones pobres que mai) i una millora en la convivència inclusiva són dues reivindicacions més de caràcter social.

La regulació turística, aconseguint que els veïns recuperin el benestar que havien tingut, és una altra de les demandes. La FAVB també demana millores referents al medi ambient i al transport públic, que es defensi el dret a una educació i una sanitat pública i de qualitat i, finalment, que la cultura estigui a l’abast de tothom.

Sumant forces per defensar la ILP de l’Habitatge REIVINDICACIÓ/ La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), l'Aliança contra la pobresa energètica (de la qual forma part la FAVB) i l'Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) han sumat forces per encetar una campanya pública en defensa de la Llei 24/2015 del Parlament, la ILP de l’Habitatge. Es pot donar suport a la iniciativa a http://ilphabitatge.cat/ca/.

Recentment, el govern espanyol en funcions ha portat al Tribunal Constitucional dos articles relatius a lluitar contra l’emergència social, tot i que finalment no s’impugnaran els punts sobre la pobresa energètica.

L’AVV Barri Gòtic celebra els 2 anys de #FemPlaça TROBADA/ A finals del mes passat, l’Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic va celebrar els dos anys de la seva iniciativa #FemPlaça amb una nova d’aquestes trobades al cor de Ciutat Vella, a la plaça Sant Miquel.

Amb aquestes trobades, que se celebren periòdicament, l’entitat vol recuperar els espais públics com a lloc de convivència, animar la gent a tornar a baixar a les places i als carrers.

En aquesta ocasió, l’AVV Barri Gòtic va denunciar que la plaça està actualment “partida en dos”, que les terrasses estan molt més esteses i que cada cop està més pensada per a l’aparcament.

Can Ricart bull amb ‘Cooperem per fer ciutat’ PARTICIPACIÓ/ Entre el 15 i el 17 d’abril, Can Ricart va ser l’escenari de les jornades Cooperem per fer ciutat, organitzades per l’Eix Pere IV, tres dies d’activitats que van servir perquè els veïns decidissin com volen que sigui l’Eix Pere IV. La gran activitat del primer dia va ser una taula rodona sobre cultura i creació i posteriorment es va projectar el documental ¿Abandonado?. Dissabte 16, la cooperativa LaCol va impulsar un espai obert de participació i es va parlar sobre el moviment cooperatiu a la ciutat i sobre el paper de l’administració, mentre que diumenge es va fer una ruta històrica pel carrer Pere IV.

| 14

Invertint al territori

líniagràcia.cat

6 Maig 2016

Comarca

» La Diputació de Barcelona destinarà 305 milions d’euros al conjunt de municipis barcelonins » L’ens provincial pactarà amb cada ajuntament quines són les seves prioritats d’inversió

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona

Redacció

BARCELONA La Diputació de Barcelona vol mantenir una relació paritària i respectuosa amb l'autonomia dels municipis de la seva demarcació. Per això s'han posat en marxa les Meses de concertació, la fórmula que permet un pacte bilateral entre la mateixa Diputació i cadascun dels 310 municipis barcelonins –excepte la ciutat de Barcelona, que en queda al marge–, per determinar quines són les seves prioritats inversores per a aquest mandat municipal. La inversió prevista, detalla l’ens provincial, és de 305 milions d'euros.

La Diputació, com a impulsora de la vocació municipalista, ha promogut que les reunions de les meses de concertació no només tinguin lloc a la seu ins-

titució, sinó que també es realitzin arreu del territori. ÀMBITS DE COOPERACIÓ Les Meses de concertació permetran detectar quines són les preferències de cada municipi i quins ajuts econòmics els atorgarà la Diputació. La prioritat és potenciar noves inversions al territori que fomentin la diversificació econòmica.

Amb tot, la despesa corrent continua sent un dels altres àmbits de cooperació de la Xarxa de Governs Locals 2016-2019, que també aposta pel manteniment i reposició d'inversions, la prestació de serveis públics i la garantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajuntaments han pogut presentar fins a cinc sol·licituds. Un cop tramitades les peticions, la Diputació de Barcelona valora tècnicament la viabilitat dels projectes locals, abans de convocar la Mesa de concer-

tació entre la presidenta de la corporació, Mercè Conesa, el vicepresident primer, Dionís Guiteras, i l'alcalde de cada municipi.

DISTRIBUCIÓ Amb l'objectiu de garantir una millor aplicació dels recursos públics a les necessitats de tots els ciutadans, i de donar resposta a la realitat asimètrica del territori, els criteris per distribuir els imports entre els diferents municipis han estat determinats pel nombre d’habitants, la capitalitat i el territori, entre d'altres criteris.

La Diputació també ha tingut en compte la previsió d'assoliment dels objectius marcats i de les seves necessitats, així com el fet que aquests projectes satisfacin les necessitats dels municipis amb els menors costos possibles.

Finalment, també s'han considerat els projectes mancomunats o que s'impulsin entre diverses administracions.

@diba

Suport integral

AJUDES4Les Meses de concertació, juntament amb els Catàlegs de serveis, els Programes complementaris i altres instruments, són les eines que estructuren el Pla "Xarxa de Governs Locals 2016-2019". A través d’aquest programa, la Diputació de Barcelona desplega l'exercici de les seves competències amb la voluntat de prestar un suport integral als governs locals, però també centrada en les persones i en l'aposta per la diversificació econòmica del territori.

D'aquesta manera, la garantia de la cohesió social, el foment de la diversificació econòmica del territori, l'aposta pel compliment dels principis de transparència i bon govern, i la promoció de l'equilibri territorial són els principals objectius. En aquest sentit, la Diputació aposta per reforçar la cooperació i l'assistència local en favor dels petits municipis i d'aquells altres que, per qüestions geogràfiques o demogràfiques, compten amb unes característiques especials.

15 |

Esports líniagràcia.cat

Natació | Rècords d’Escorsa i Ruiz, del CN Catalunya

6

Maig 2016

Dos nedadors alevins del CN Catalunya van aconseguir dos rècords importants el passat dia 30 d’abril a Sabadell. Es tracta de Jordi Escorsa, de vuit anys, i de Nerea Ruiz, de nou. Escorsa va batre el rècord en 25 metres papallona amb un temps de 20 segons i 3 mil·lèsimes, mentre que Ruiz va fer el mateix als 100 lliures amb un crono d’un minut, 28 segons i 40 mil·lèsimes.

L’Europa, a només un punt d’assegurar-se el‘play-off’ Redacció GRÀCIA L’espectacular ratxa sense perdre de l’Europa a la lliga –la segona millor de la seva història– va finalitzar diumenge passat a casa contra el Júpiter, que va ser capaç de derrotar els de Poch per un gol a dos. Tot i que els escapulats van avançar-se al marcador mitjançant un gran gol de Padilla des de fora de l’àrea, els visitants van posar-se les piles i van empatar al minut 48 amb un gol de vaselina de Kuku. Josu, al 59, va desfer l’empat amb un xut creuat des de la frontal de l’àrea.

Aquest resultat va posposar l’entrada matemàtica de l’Europa al play-off d’ascens. La seva derrota i la victòria del Gavà els va fer baixar a la tercera plaça –es queden amb 64 punts–, i necessiten només un punt per assegurar-se entrar a la fase final d’ascens.

Malgrat que només és un

El Júpiter va assaltar el Nou Sardenya. Foto: Àngel Garreta / CE Europa

punt, els dos partits que resten de competició regular seran dues autèntiques finals per a l’Europa, que ha d’intentar quedar segon per tenir un rival més assequible al play-off per pujar –els subcampions dels grups s’enfrontaran als quarts d’un altre–.

La primera final que té l’Europa és demà passat al Baix Llobregat contra el Santfeliuenc, un rival de la part baixa de la classificació que ja té assegurada la permanència a la categoria. Un conjunt que, tot i la seva irregu-

laritat, ha aconseguit doblegar rivals de la part alta de la taula com el Júpiter (6-2 fa un mes) o el Sabadell B (2-1 al gener).

El darrer partit de lliga dels escapulats es jugarà al Nou Sardenya contra el Granollers, un conjunt que ha anat a menys aquesta temporada i que ara ocupa la 14a posició, curiosament amb els mateixos punts que el Santfeliuenc. Dos enfrontaments que, a priori, no han de comportar dificultats pels homes de Poch.

AGENDA QUINZENAL

Els Lluïsos i el Coll busquen pujar de categoria BÀSQUET4El bàsquet gracienc afronta una jornada clau aquest cap de setmana pels interessos dels seus equips a les diferents lligues on competeixen.

Els Lluïsos jugaran demà contra el Valls un partit transcendental per a les seves aspiracions per entrar al play-off d’ascens a EBA. Ara són quarts i accedirien a la fase final si no perden demà contra el Valls

per un resultat abultat i el cinquè, el Roser, guanya el seu enfrontament.

Per la seva banda, el Coll va convertir-se en campió de lliga del seu grup de Sots25 i ara espera rival a la fase final per l’ascens a Tercera masculina. Els del nord del districte jugaran contra el guanyador de l’eliminatòria entre el Safa Claror i el Laietà el pròxim dissabte dia 14.

Medalla d’Or a la Federació Catalana d’Atletisme

RECONEIXEMENT4El Ple de divendres passat dia 29 d’abril va aprovar atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu a la Federació Catalana d’Atletisme, una organització centenària que ha estat “el motor de l’atletisme català”, segons el consistori.

Aquesta medalla reconeix com des de la instauració dels ajuntaments democràtics, la federació ha desenvolupat una “feina constant en favor de la

consolidació de les grans curses populars” i la generació de moltes altres més.

Al llarg dels seus més de cent anys d’història, la federació ha organitzat i col·laborat en diversos esdeveniments importants com ara la Copa del Món del 1989, els Jocs Olímpics del 1992 o l’Europeu Júnior del 2012.

La mesura va tirar endavant gràcies als vots favorables de totes les forces excepte la CUP.

INFANTIL

ESPORTS

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

DIVENDRES 27 DE MAIG 22:00 Concert Ida Susal, un projecte de la canària Julia Botanz, que des de 2010 compon cançons de diferents estils. / Tradicionàrius.

Concert de Pello Ramírez i Xabier Zebeiro Dv. 20 de maig a les 22:00

TALLERS Taller de mindfulness

Dj. 12 de maig a les 18:00

El mindfulness o atenció plena ajuda a recuperar l’equilibri intern i a relacionarse amb allò que passa a la vida. / Centre Famílies amb fills adolescents (C/ Sant Antoni Maria Claret, 64)

DIMARTS 10 DE MAIG

Pello Ramírez i Xabier Zebeiro, antics components del mític grup Oskorri que es va acomiadar dels escenaris el passat 30 d´octubre al C.A.T. en un concert memorable, s’uneixen per experimentar i buscar nous horitzons creatius. / Centre Artesà Tradicionàrius.

19:30 Cicle de conferències sobre Berlanga, amb la projecció de Calabuch, del director valencià. / Finca Salvador.

DIMECRES 18 DE MAIG 19:30 Primavera Història a la Finca Salvador. Cicle de conferències sobre El Capitán Trueno, que compleix 60 anys. Aquell dia hi haurà una projecció del film Capitán Trueno y el Santo Grial. / Finca Salvador.

EXPOSICIONS

FINS AL 20 DE MAIG Tot el dia Exposició L’arteràpia: una forma d’expressió a la malaltia de l’Alzheimer, una mostra que vol sensibilitzar els visitants sobre aquesta malaltia. / La Violeta.

FINS AL 22 DE MAIG Matí-Tarda Exposició Estimar la Natura, de Margarita Galmés, una mostra gratuïta. / La Sedeta.

Titelles Les aventures de l’Agustinet

DIMECRES 18 DE MAIG 11:30 Taller Dona i esport, un espai de relació i oci per posar-se en forma. / La Sedeta.

Dg. 22 de maig a les 12:00

Espectacle de titelles a càrrec de la companyia de Titelles Sebastià Vergés.

Entrada general a quatre euros i gratuïta per als menors de tres anys. / La Violeta.

Partit de futbol Europa-Granollers Dg. 15 de maig a les 12:00

DIVENDRES 20 DE MAIG 11:00 Primeres passes. Taller Les formigues també ballen, a càrrec d’Ada Cusidó, amb cançons i jocs de falda per a infants entre sis mesos i tres anys. / Biblioteca Vallcarca.

DIJOUS 26 DE MAIG 18:00 Lletra petita. Tallers de descoberta. Com s’ho fan els animals per viure a l’aigua?, activitat a càrrec de Miloca adreçada a infants de tres a 13 anys. / Biblioteca Vallcarca.

L’Europa rep a casa el Granollers en un partit corresponent a la 38a jornada i última jornada de Tercera. / Nou Sardenya.

| 16

líniagràcia.cat

6 Maig 2016

Pròxima edició: 20 de maig