Lcorts 97

redacció: 93 458 87 80 – linialescorts@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 Un estudi revela que el 42% de barcelonins participen en associacions

Esports pàg 13 El japonès Kei Nishikori s’endú el Godó per segon any consecutiu

línialescorts barcelona

linialescorts.cat · 29-04-2015 · Núm.97 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

L’Ajuntament vol fer créixer les visites als Pavellons Güell L’espai gaudinià estrena nous camins, una taquilla, bancs, papereres i la projecció d’un vídeo històric pàg 6

“El que està en joc són dos models de ciutat: el de la desigualtat o el de la justícia social”

Inclusió pàg 6 Entitats de discapacitats pinten un mural a l’hort urbà de Felipe de Paz

Societat pàg 11 L’Associació de Veïns del Camp Nou celebra la Festa de Primavera Participació pàg 11 El Tomasa Cuevas acull l’Audiència Pública juvenil

Entrevista a Ada Colau Candidata de BCN En Comú a l’alcaldia pàgs 8 i 9

Comerç pàg 12 La Mostra de l’eix Sants-Les Corts escalfa motors

|2

lĂ­nialescorts.cat 29 abril 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29 abril 2015 línialescorts.cat

Reportatge

3|

A l’esquerra, integrants d’una associació durant un procés de votació. A la dreta, un congrés del CAB. Fotos: CAB

ADN associacionista » Un 42% de barcelonins participen en associacions, segons el primer estudi sobre el teixit associatiu » Al conjunt de la ciutat hi ha més de 4.600 entitats i la meitat d’elles agrupen fins a 90 persones Albert Ribas BARCELONA Del segle XIX, en plena revolució industrial, al segle XXI, al bell mig d’una gran revolució digital.

Aquest és el recorregut que presenta la història de les associacions de la ciutat i que ara, gràcies al primer estudi sobre el seu teixit, se n’han conegut les seves principals característiques actuals, fins ara desconegudes.

L’estudi, batejat amb el nom Panoràmic de les Associacions de Barcelona, que ha estat coordinat pel Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), assenyala que a la ciutat hi ha més de 4.600 associacions, una per cada 350 habitants. La xifra de ciutadans que participen en aquestes

associacions és de 684.300 persones, és a dir, un 42% del total de barcelonins.

Un cop d’ull amb més profunditat a aquestes xifres permet veure com el 50% d’aquestes associacions agrupen fins a 90 persones associades, mentre que el 27% en tenen entre 91 i 250 i el 23% restant n’agrupen més de 250. L’estudi també conclou que gairebé la meitat d’aquestes persones tenen un alt nivell d’implicació en la seva entitat i una antiguitat que supera els 10 anys com a membres de ple dret.

MÉS DONES Un altre fet rellevant que apunta el Panoràmic és la majoria femenina que forma les entitats, ja que el 56% de les persones que formen les entitats són dones, per sobre del 44% d’homes. La ma-

joria femenina també és visible tant entre les persones voluntàries (el 60%), com en les persones remunerades (el 64%). En el cas de les juntes directives, aquest percentatge baixa fins al 51%, cosa que provoca que els autors de l’estudi convidin “a la reflexió sobre els criteris de diversitat que s’incorporen en el funcionament organitzatiu”.

Miquel Àngel Aragón, president del CAB, explica a aquesta publicació que l’estudi “ha permès per primera vegada conèixer de primera mà la realitat del teixit associatiu de la ciutat”, del qual, veient els resultats de l’informe, destaca “la seva fortalesa i la seva dimensió”. “El nivell participatiu dels ciutadans de Barcelona sobta quan s’explica a fora.

Fins i tot sorprèn els polítics”, conclou Aragón.

Les Corts concentra només el 4% de les associacions REDACCIÓ4El districte de les Corts és el menys poblat de la ciutat i, lògicament, això es reflecteix en les xifres d’associacions. Així doncs, les Corts només concentra el 4% de les associacions que hi ha en el conjunt de la ciutat, quan, per exemple, a Gràcia o a Sants Montjuïc aquesta xifra és del 10%.

Tal com mostren les xifres de l’estudi Panoràmic, a les Corts hi ha aproximadament una associació per cada 434 habitants i la majoria d’elles es van constituir al llarg de la dècada dels noranta. Aquesta ra-

diografia també assenyala que més de tres quartes parts de les entitats del districte tenen principalment fonts de finançament pròpies.

També cal destacar que l’àmbit territorial d’actuació d’aquestes associacions és, en general, el barri o la ciutat i que el barri del districte on hi ha un major nombre d’associacions és a les Corts. Per últim, cal apuntar que les associacions del districte fan un ús poc freqüent dels espais públics oberts, com places i jardins, i d’equipaments públics, com centres cívics o casals de barri.

|4

línialescorts.cat 29 abril 2015

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4El fenomen de Podemos

4 Registre civil

4Mediterranis i europeus!

per Jordi Oriola

per Josep Loste

per Marta Pascal, presidenta de la JNC

És ben cert que Podemos ha activat un vector d'esperança a España, un fet que era necessari.

Altra cosa és que, aquest necessari canvi, l'aconseguiran en uns pocs anys quan la inèrcia social i cultural a España porta segles d'un ADN nacional conquistador, imperial i negador de l'alteritat.

Però l'esperança que pot generar Podemos necessita, no només aconseguir presència al Congreso i ser-hi una veu més, sinó que és esperança en la mesura que pugui guanyar per majoria absoluta fins i tot, i pugui impulsar un procés constituent a l'Estat espanyol per a reformar-lo de dalt a baix.

I ha semblat que aquesta promesa d'un Podemos guanyador que escombrés la casta era possible degut a una combinació conjuntural de factors: una gran necessitat social en aquest sentit en la societat espanyola, totalment desmoralitzada per la prepotència i la corrupció i sense esperances des del 15M, sumat a una hàbil maniobra mediàtica amb ingent quota de pantalla ben utilitzada, i també afegint-hi una necessitat dels poders fàctics espanyols de crear un efecte desestabilitzador de l'únic vector d'esperança que, fins lla-

vors, generava passions dins l'Estat, l'independentista.

La crua realitat, i és que la realitat és tossuda, és adonar-se'n que Podemos no només no podrà forçar un procés constituent, sinó que ni tan sols podrà guanyar el govern. En les passades eleccions andaluses, van apuntar-se maneres que segurament seran extrapolables en gran mesura a la societat espanyola.

Per una banda, hi ha grans romanents de vot en el PP i PSOE, que els continuaran fent decisius (no com a Grècia que el Pasok ha desaparegut!!! El PSOE no és el que era, però ni molt menys desapareixerà).

I per altra banda, ja han trobat l'antídot que ha de neutralitzar la fuga de descontents cap a l'esquerra disfressada de "ni drets ni esquerres", o almenys una porció d'ells de la mà d'un partit de centre-dreta que sí que no és d'esquerres i que va néixer en oposició al catalanisme, creant barricades identitàries en una societat que, en bona mesura, ja estava passant pàgina d'això per bastir projectes conjunts plurals i integradors. I és que el poder ho té clar: "España, antes roja que rota", però a continuació accepten: "España, antes 'naranja' que roja".

És denigrant i demolidora la política del PP en l’àmbit de Justícia. De fet, la proposta de privatització del Registre Civil és absolutament regressiva. El Registre Civil és un servei públic que ha de continuar en l’àmbit de l’Administració de Justícia. La reforma que pretén portar a terme el govern central és un frau, ja que per efectuar uns tràmits de serveis bàsics s’hauria de pagar. També implicaria el traspàs i gestió de dades personals dels ciutadans als registradors mercantils. Aquesta privatització és un pas enrere en l’Estat social i democràtic de dret. Es pretén destruir un servei públic universal per tal d’afavorir uns determinats col·lectius plutocràtics.

Aquesta arbitrària privatització també comportaria un nou atac contra l’equilibri territorial; és a dir, que per dur a terme qualsevol tràmit que avui en dia es pot realitzar en el mateix municipi caldria desplaçar-se a la capital de la província. Per a Catalunya això representaria una estocada de mort contra els petits municipis i les comarques; seria com tornar als anys vuitanta del segle passat. Per altra banda, aquesta mesura també comportaria una pèrdua de llocs de treball en un moment en què l’atur és un drama social.

En síntesi, la privatització del Registre Civil és una autèntica aberració que cal aturar. Ara és molt important que es presentin mocions a tots els ajuntaments, consells comarcals i diputacions per tal fer retirar aquesta llei que pot comportar un greu retrocés per a la gran majoria de la població catalana.

Durant el seu discurs de la inauguració de la Cimera Antijihadista celebrada a Barcelona, el president Artur Mas va tenir l’oportunitat de dirigir-se a la cap de la diplomàcia europea i a més d’una trentena de ministres d’exteriors reunits a Barcelona gràcies a la Unió pel Mediterrani. S’hi reunien en aquesta cimera que va concretar acords importants des de la perspectiva d’impulsar el diàleg i la cooperació entre les ribes nord i sud de la mediterrània per fer front a noves amenaces globals, com és el cas del jihadisme.

El repte de fer front a aquesta amenaça és de dimensions descomunals. I probablement totes aquelles respostes plantejades a la cimera tindran un impacte més a llarg termini que no a curt termini, però eren molt necessàries. Ens caldrà molta determinació per vèncer noves

amenaces i conquerir els reptes: cooperar, dialogar, potenciar la formació, polítiques d’immigració, enfortir les polítiques de seguretat i de cooperació, etc.

El president Mas va escenificar una vegada més el compromís de Catalunya i de Barcelona amb la capitalitat mediterrània. El nostre món és el món i en volem ser actors de primera línia. Determinació internacional i vocació de capitalitat. I aquesta vocació i determinació viuen el seu punt culminant amb la consecució d’un Estat propi per Catalunya. Ni les amenaces, ni les pors, ni les querelles que constantment ens dedica el Govern espanyol podran frenar aquesta vocació que trobem plasmada a cada pàgina de la nostra història.

Som catalans, som mediterranis i som europeus. Ho som i n’exercim com a tals. publicitat 619 13 66 88

línialescorts.cat

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: linialescorts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:

15.025 exemplars quinzenals

Actualitat a la xarxa

#Tradició

@iuforn: Són les 8.19 hores del matí i ara mateix acabo d'escoltar la llista dels llibres més venuts d’aquest Sant Jordi. #anemtard.

#Lapsus?

#Semifinals

@cristina_pardo: Lapsus de Cospedal: "Hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país". Oye, Virgen del Rocío, el trabajo que tenías que crear no era ese.

@MigRico: Fútbol y oficio. Partido completo. El Barça semifinalista de Champions.

8 veces de las últimas 10. FCB-PSG: 2-0. #MésQueUnClub.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

29 abril 2015 línialescorts.cat

5|

4L’Espanya que ve

4Ens volen fer creure

per Marc Gafarot

per Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat

Començo aquest article lamentant el terrible assassinat de dilluns al matí comès en l'IES Joan Fuster de Barcelona. Ja sé que episodis com aquest i d’altres són fets aïllats i que de desgràcies i misèries sempre n’hi han hagut, però alguna cosa més hauríem de fer a banda de lamentar-nos i condemnar els fets. L’educació, motiu de convivència i de dignitat en tota societat, és massa important com per no esmerçar tots els recursos que siguin necessaris després d’aquests tristos anys de crisi i desesperació per massa gent. La crisi no explica ni justifica res del que ha passat però, és obvi, que la manca de recursos ho complica tot més.

Aquests darrers dies s’ha conegut la notícia de la impugnació, per part del Govern espanyol, de la figura de recent creació, del Comissionat de la Transició Nacional, càrrec que recau en la persona de Carles Viver Pi-Sunyer. No és un fet qualsevol, ja que ens indica que el grau de bel·ligerància per part de l’Estat no minva i que els partits que podrien convertir-se en alternativa al PP –PSOE, Podemos i Ciudadanos- no presenten alternatives, a grans trets, a la particular visió que té el partit de Rajoy sobre Catalunya i l’anomenat “procés”.

Les pròximes eleccions espanyoles, en principi previstes per a després dels comicis catalans del 27-S està encara per veure si suposaran la fi del bipartidisme dominant, però no sembla que hagin de suposar, tot i la fragmentació que s’intueix, cap canvi d’envergadura de la tradicional visió que, a dreta i esquerra, es té del conegut com a “problema catalán”. M’atreveixo a afirmar que amb independència dels resultats, en el millor dels casos ens trobarem davant la famosa “conllevancia orteguiana” i en el pitjor, i tal vegada més realista, amb un intent, ara sí totalment desemmascarat, de recentralització competencial i buidatge del nostre, ja de per si limitat, autogovern.

Per a una determinada visió d’Espanya, la broma de les autonomies i de les ex-

travagàncies catalanes ha anat massa lluny i dura massa temps. Si pot, i governa, el PP s’endinsarà per aquests viaranys amb l‘aquiescència més oberta o tancada del bàndol progressista i l’aplaudiment entusiasta de Ciudadanos.

I en bona mesura hem de convenir que és normal que ho facin, ja que si inicies una guerra i la perds, o diem-ho d’una altra manera, que no la vols guanyar per por o manca de convicció, els fets t’acaben passant factura i amb aquestes circumstàncies l’Estat espanyol no ha estat mai ni una ventafocs ni una germaneta de la caritat cristiana. La seva victòria els farà tancar el cercle que la LOAPA no els va permetre i que la voluntat i necessitat política del moment no aconsellà. La partida és clara: o guanyem, això és la independència; o perdem dins el marc delirant i contradictori del centralisme més uniformador que menys amb el nom els efectes seran concloents i asfixiants per la catalanitat. Un clar objectiu de valencianització del Principat, em temo no exagerar, ens caurà com a dura i repressiva llosa.

No és hora de diletantismes ni de temeritats absurdes tampoc, però sí que és l’hora de convèncer-nos que molt, massa, està en joc i si no empenyem de valent l’anomenat “procés” acabarem desgastant a propis i estranys. A vells independentistes i als acabats d’arribar.

Fora bo aparcar diferències que, ara per ara, són sobreres i en res contribueixen a la Catalunya plena que anhelem tots els sobiranistes i concentrar temps i esforços en tot allò que ens uneix. Altres pobles ho han fet i practicat en moments de dificultat i d’incertesa, i val a dir, que el remei els ha enfortit. Cal matar l’autonomia per fer el salt cap a la independència. L’autonomisme ha empetitit les nostres mires i horitzons i ha afeblit el nostre cor. No caiem, d’una vegada per totes, en autorebaixes tan llastimoses i estèrils i demostrem que som un sol poble i ben unit ara amb un noble objectiu d’independència nacional i prosperitat social.

Hi ha un paratge que visito sovint. Hi descansa un roure enorme, amb un tronc tan ample que una persona sola no pot abastar-lo i dues encara si tenen els braços prou llargs. Passejant fins a arribar-hi un sent els seus passos damunt la terra, les olors del bosc i dels camps de l’entorn, el cant dels ocells, la remor dels insectes i de l’aire que corre.

Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil de calcular –ha de tenir més de 150 anys, va dir-me un pagès de la zona–. Vaig quedar parat, estava davant d’un ésser viu que ja era viu abans que qualsevol de nosaltres hagués nascut i que és ben possible que segueixi viu després que tots nosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evoca és sempre la mateixa: Som una petita part d’un món que ens supera, però allò que han fet aquells que ens han precedit ha determinat les nostres vides i allò que nosaltres fem –o deixem de fer– determinarà la vida dels qui ens segueixen. Només per això ja val la pena lluitar i comprometre’s per intentar fer del nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb molta gent amb qui converso la sensació que malgrat viure en democràcia, malgrat viure en un règim de drets i llibertats, hi ha una intenció manifesta dels de sempre de fer-nos creure: com el gos a qui es mana jeure, com a la canalla a qui es mana callar. Ens volen fer creure que no tenim dret a canviar tot allò que creguem necessari canviar, ens volen fer creure que només els de sempre poden decidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a més ben curiós que aquesta negativa al canvi prové tant de dretes com d’esquerres.

Quan a Catalunya es proposa un referèndum sobre el dret a decidir dels catalans i catalanes, tant el PP com el PSOE s’apressen a negar-nos aquest dret a decidir. Fins i tot el líder de Podemos ens nega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nos a reformar Espanya i així arreglarem Catalunya. Aquest negoci ja ens el coneixem, ja ens ho vam empassar quan Zapatero va prometre allò de “aprobaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”. Mentia Zapatero i ara passa el mateix amb Pablo Iglesias respecte a Catalunya. No creuen que tinguem dret a decidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i per això volem una Catalunya lliure i una Barcelona millor. Una Barcelona que no sigui pensada en tot moment pels turistes, on el ciutadà sigui el centre de polítiques pensades per totes i per a totes, referent del nou model social europeu, amb un millor grau de seguretat de les persones, que potenciï el comerç de proximitat i l’accés a la cultura i a l’esport com a font de qualitat en els nostres barris, que sigui conscient que per poder repartir la riquesa primer cal crear-la, un Ajuntament obert al ciutadà i governat per persones amb un alt compromís democràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els qui governaran ara diferent. No són els de sempre els qui ens faran tornar a creure en el respecte dels nostres drets com a ciutadans. No ens els creiem, cal gent nova.

Opinió en 140 caràcters @xvila_catradio: Obama diu que assumeix tota la responsabilitat per les operacions amb drones que provoquen 2 víctimes col.laterals d'origen EUA i Itàlia.

@JosepCatt: Abans aniran a presó els responsables del 9-N que no pas Rato i Millet. Que tingueu una bona tarda, amics i amigues.

@JaumeNaveira: Seis de las ocho regiones con más paro de Europa son españolas.

Pero sí, la recuperación económica ya está aquí.

|6

Les Corts

Entitats | Pedralbes, a la nova convocatòria del Pla Buits

línialescorts.cat 29 abril 2015

L’Ajuntament ha obert recentment una nova convocatòria del Pla BUITS (Buits Urbans amb Implicació Territorial i Social) per posar a disposició de les entitats sense afany de lucre 11 solars buits de la ciutat. Entre els nous emplaçaments hi ha un solar de 2.800 metres quadrats propietat de l’Ajuntament al carrer Montevideo número 12 del barri de Pedralbes.

L’Ajuntament vol fer créixer les visites als Pavellons Güell » L’espai estrena nous camins de visita, una taquilla, bancs i papereres » L’altra novetat és el vídeo històric projectat en una de les cavallerisses Redacció PEDRALBES Des de fa més de tres mesos els Pavellons Güell, una de les obres més desconegudes d’Antoni Gaudí situada a Pedralbes, obren diàriament les seves portes. Ara, per tal de fer créixer el nombre de visitants, l’Ajuntament ha decidit “fer un seguit d’actuacions per adequar l’espai a la presència de turistes”, tal com expliquen en un comunicat des del consistori.

Les millores han consistit en la instal·lació d’una taquilla, que dóna la benvinguda als visitants, bancs, papereres i s’han construït uns camins per facilitar la visita pel jardí. Aquests canvis busquen provocar que els visitants no es quedin només amb les vistes a la porta de ferro de l’entrada -inspirada en el poema l’Atlàntida de Jacint Ver-

Les obres al Centre Cívic Joan Oliver‘Pere Quart’, a bon ritme

REMODELACIÓ4Les obres al Centre Cívic Joan Oliver ‘Pere Quart’ que han de servir per construir una nova planta a l’edifici, que acollirà el Casal de Gent Gran, van començar a principis de mes i avancen a bon ritme.

La transformació del centre permetrà que, un cop acabin les obres, l’espai tingui cinc aules noves, magatzems, un despatx, una sala d’actes i una terrassa. Tot plegat suposarà un guany de

gairebé mil metres quadrats.

Per tal que totes les activitats, més d’una setantena amb quasi un miler d’inscrits, que acollia aquest centre no s’aturin, l’Ajuntament ha traslladat de forma provisional, fins al pròxim mes de setembre, la seva ubicació en els següents sis espais: el Centre Cívic Riera Blanca, l’Espai Jove Bacardí, l’Espai al teu Aire, el Centre Cívic Les Corts, el Centre Cívic Can Deú i el Casal de Gent Gran Can Novell.

Els Pavellons Güell, una de les atraccions de Pedralbes. Foto: Arxiu

daguer- on Gaudí va forjar un drac mitològic del jardí de les Hespèrides.

Una altra de les novetats de les visites és el vídeo històric que es pot veure en una de les cavallerisses, per tal que els visitants puguin descobrir més detalls d’aquest espai que Gaudí va

idear per a la Finca Güell, a finals del segle XIX.

FINANÇAMENT L’ampliació de les visites, possible gràcies a un conveni entre l’Ajuntament i la UB, també vol recaptar fons per a una futura rehabilitació integral de l’espai.

Imatge de l’entrada del Centre Cívic Joan Oliver. Foto: Google Maps

L’hort urbà més artístic

El mural ja decora l’hort urbà del passatge Felipe de Paz. Foto: Ajuntament

INCLUSIÓ4Un gran mural a l’hort urbà del passatge Felipe de Paz. Això és el que van aconseguir fer diumenge passat la plataforma artística Rebobinart juntament amb diverses entitats de les Corts que treballen amb gent discapacitada.

El projecte, nascut en el marc de la cessió d’aquest espai per a la gestió de l’hort urbà que fan el Centre d’Higiene Mental de les Corts, l’Espai Jovecardí, l’Associació Discapacitat Visual Cata-

lunya, l’Associació de Veïns Les Corts Sud, l’Associació de Veïns Camp Nou, el Centre Ocupacional Paideia, i el Taller Ocupacional Ariadna, va ser possible gràcies a la participació de l’artista costa-riquenya Natalia Morales, que va ser l’encarregada de dissenyar el mural.

Morales va copsar l’imaginari de les persones implicades en el dibuix, el disseny final del qual va néixer fruit d’un procés d’intercanvi entre l’artista i les persones

que gestionen l’hort. El projecte també va comptar amb la participació de l’artista Octavi Serra, que a través de diverses tècniques artístiques va fer possible la participació de les persones amb dèficit visual.

En el procés també hi va tenir un paper important la mediadora de conflictes Elisenda Carbonell, que va crear una dinàmica que va permetre a les persones del taller comunicar, amb paraules clau, les seves sensacions.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29 abril 2015 lĂ­nialescorts.cat

7|

|8

línialescorts.cat 29 abril 2015

Entrevista

“Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes: cohesionar la ciutat” Ada Colau

Candidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia Text: Arnau Nadeu Fotografia: F. Javier Rodríguez arrerament s’ha publicat alguna enquesta que la dóna com a possible vencedora de les eleccions municipals a la ciutat. Se sent preparada per ser alcaldessa?

Sí, em sento perfectament preparada, sobretot perquè formo part d’un projecte col·lectiu en el qual s’han implicat centenars de persones expertes en les diferents matèries i barris de la ciutat. De fet, la fortalesa de Barcelona En Comú és que comptem amb la implicació de moltíssima gent que de forma desinteressada i generosa s’ha corresponsabilitzat del projecte. Suposo que això és el que reflecteixen les enquestes.

D

Se les creu, les enquestes?

Bé, les enquestes sempre s’han d’agafar amb prudència. Però més enllà dels resultats concrets que pronostiquen, crec que el més important és que expressen una tendència molt clara: els barcelonins i barcelonines ens visualitzen com l’alternativa al govern de Convergència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos models de ciutat.

Quins?

El primer és el de la desigualtat, liderat actualment per CiU amb el suport habitual del PP, i que passa per la privatització, per un turisme fora de control, per les diferències entre barris... I l’alternativa és el de la justícia social que abandera Barcelona En Comú, que aposta per una ciutat més justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una renda municipal complementària.

Sí, per assegurar que no hi hagi cap veí ni veïna amb una renda inferior a la mitjana de la ciutat, que se situa als 600 euros. Cal deixar clar, però, que no és una renda bàsica, sinó un ajut extra que complementaria els que ja presta actualment l’Ajuntament. No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims de subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es finançarà aquesta renda?

Creiem que necessitarem uns 25 milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es pot permetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura com aquesta?

L’Ajuntament té un pressupost anual d’uns 2.500 milions d’euros amb una capacitat d’inversió d’entre 300 i 400 milions. Per tant, si cal ens ho podríem permetre, sí. El que segur que no ens podem permetre és que a Barcelona hi hagi persones que no tinguin els recursos suficients per poder tenir un habitatge,

“No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims de subsistència”

per poder menjar o per poder atendre les necessitats dels seus fills, perquè som una ciutat amb recursos on es mouen molts diners.

Una part important dels quals provinents del turisme. Recentment s’han fet públiques les bases per al Pacte Local de Turisme. Les comparteix?

No comparteixo la forma d’abordar una problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipitada per intentar aprovar a correcuita mesures electoralistes, que és el que està fent el senyor Trias amb aquest i altres temes. És vergonyós que un mes i mig abans de les eleccions es vulgui fer veure que s’estan fent les coses que no s’han fet durant quatre anys.

Més enllà de les formes, comparteix el fons, però?

Comparteixo que Barcelona té tots els elements per resoldre aquesta problemàtica en positiu. Evidentment, el turisme és un gran recurs de la ciutat i és una molt bona notícia que siguem un centre d’atracció tan important, però el que hem de fer és governar aquest model, democratitzar-lo i posar-lo al servei de la ciutat perquè beneficiï el seu conjunt i no només una part.

Com? Fent que sigui una font d’ingressos justa que redistribueixi els beneficis i que sigui sostenible, perquè ara mateix no ho és. I per aconseguir-ho cal, primer de tot, fer una moratòria immediata de tots els allotjaments turístics per fer un cens ben fet i poder saber en quina situació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors de la ciutat les diferents realitats dels barris i el camí a seguir en cada un d’ells. Perquè no tot s’acaba amb els pisos turístics.

Però sí que són un dels focus més importants dels problemes de convivència veïnal. Quina és la solució definitiva per a aquesta problemàtica?

Bé, no hi ha una única solució. Hi ha alguns barris que no poden suportar cap allotjament més, ni legal ni il·legal, i altres que potser sí. Cal estudiar-ho bé, però, en general, el que hem d’aconseguir és que els habitatges de la ciutat siguin per viure-hi en lloc de destinar-se a usos turístics. Perquè el problema dels pisos turístics no és només de convivència i incivisme, sinó que també fomenten l’especulació immobiliària i l’augment del preu de l’habitatge a Barcelona, que a la vegada és una de les ciutats líders en desnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos turístics tal com els coneixem avui?

Depèn. Barcelona ha de decidir quines són les seves prioritats i per això volem analitzar-ho profundament de la mà de tots els actors de

29 abril 2015 línialescorts.cat

Entrevista

9|

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet” la ciutat un cop feta la moratòria que li explicava anteriorment. Però el que tinc clar és que els pisos no es poden destinar il·limitadament a apartaments turístics perquè aleshores acabarem expulsant els veïns i veïnes dels barris com ha passat, per exemple, a Venècia, que és una ciutat preciosa però on ja no hi ha venecians. I això fa molts anys que ho alerten aquí els veïns de Ciutat Vella, però des de l’Ajuntament no se’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governs anteriors, on hi havia Iniciativa, ara soci seu...

Tampoc. I així ho he criticat públicament. Però en el que ens centrem ara nosaltres és en quina ciutat volem per al futur, no en el passat. I si Iniciativa creu que cal un canvi de model i aposta per una candidatura que ho vol fer possible, amb protagonisme ciutadà i deixant les sigles de banda, benvinguda sigui. Tenim molta feina al davant com per perdre’ns en retrets del passat.

Canviant de tema, darrerament també ha sobrevolat la ciutat l’ombra del jihadisme. Alberto Fernández Díaz (PP) ja ha demanat més “exigència” amb els immigrants... Quina seria la seva política envers aquesta qüestió?

S’ha de ser molt curós amb aquest tipus de qüestions, perquè generen molta alarma social. I crec que és imprescindible separar una cosa de l’altra. És una barbaritat intentar barrejar immigració i jihadisme o qualsevol altre tipus de fanatisme.

Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Cal dedicar-hi tots els esforços a combatre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també ha promès que, si és alcalde, enderrocarà Can Vies. Què farà vostè en aquest cas?

A Can Vies, el que cal fer és recuperar la situació originària d’abans de la intervenció violenta per part del govern de Convergència i Unió, que ha provocat el problema actual. Perquè abans no hi havia problema. S’estaven fent les obres de cobertura de les vies sense que l’existència de Can Vies fos un obstacle. Per tant, cal recuperar la situació anterior i reprendre el diàleg amb Can Vies i tot el barri, fixant-nos amb casos d’èxit molt propers com Can Batlló, per poder resoldre un problema que, insisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però no només per una qüestió social, sinó perquè això faria molt més atractiu el transport públic i tot plegat acabaria revertint en un augment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més ingressos. Sembla una paradoxa, tenint en compte, a més, l’important deute acumulat que té TMB. Doncs no ho és. Perquè una millor política tarifària, amb més abonaments anuals, per exemple, serviria

“Els pisos de la

ciutat han de ser per viure-hi en lloc de destinar-se a

usos turístics”

Però hi ha una sentència judicial que n'ordena l'enderroc...

La sentència és conseqüència de la petició del propi consistori. Tal com el mateix Trias ha reconegut públicament, l'enderroc depèn de la voluntat de l'Ajuntament, així que sempre som a temps d'aturar la via judicial i reprendre el diàleg.

per promocionar més el transport públic i, finalment, això acabaria generant molts més ingressos. Si millores el servei i el fas més atractiu, estàs fent una inversió que acabarà generant un millor retorn del que hi ha actualment.

Un altre tema de debat a la ciutat és el preu del transport públic. Jaume Collboni (PSC) ha tret pit pel descens que ha aconseguit en el cas de la T-10. Si vostè és alcaldessa, abaixarà les tarifes significativament?

Sí. Creiem que cal, sens dubte, una baixada significativa dels preus i encaminar-nos cap a una política tarifaria que ens acosti més a Europa.

També li volia parlar d’urbanisme.

Alfred Bosch (ERC) proposa soterrar les rondes i convertir-les en espais d’ús ciutadà. És viable?

Ho ha pressupostat? Oi que no?

Bé, jo no sé si el senyor Bosch té algun as a la màniga que no ens ha explicat, però crec que propostes d’aquest tipus només s’haurien de fer seriosament i acompanyades d’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterraments o cobertures d’aquest tipus, és absolutament inassumible amb el pressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?

Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes: cohesionar la ciutat. La nostra prioritat serà cosir les ferides obertes que la bombolla immobiliària ens ha deixat, com les obres de la Sagrera o la L9 de metro, per exemple. El que cal fer és solucionar tot això. I si per ara no es pot acabar tot un projecte sencer perquè era desorbitat, com el de la Sagrera, doncs almenys fer-hi actuacions quirúrgiques per millorar la vida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?

Impulsarem nous equipaments, perquè n’hi ha molts de pendents. Per exemple, en aquest mandat no s’han fet escoles bressol noves. Se n’han inaugurat cinc però que ja estaven projectades per l’anterior govern. I, en canvi, sí que s’han prioritzat altres obres que no eren urgents ni imprescindibles, com ara la reforma de la Diagonal o del Passeig de Gràcia, o altres actuacions en zones benestants de la ciutat.

“Creiem que cal, sens dubte, una

baixada significativa dels preus del

transport públic” Precisament els veïns d’aquestes zones ens diuen que durant molts anys han estat oblidats. Recorden, per exemple des de Sarrià-Sant Gervasi, que no tenen ni un sol habitatge públic tutelat per a gent gran. No tenen dret a rebre inversions, també?

Per descomptat, però la qüestió són les prioritats. El que està clar és que ha augmentat un 40% la diferència entre el 10% més benestant de la població i el 10% més pobre. I aquesta diferència, que és una barbaritat, és clarament territorial: hi ha barris molt empobrits i altres on la renda s’ha disparat. Per tant, això és el que ens ha de marcar les prioritats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol dir atendre totes les necessitats de tots els veïns i veïnes de la ciutat, però sabent que algunes són més urgents que altres. I això és el que no ha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polítiques més socials que les dels últims 32 anys...

El senyor Trias confon la caritat amb una política de drets. Aquesta és la gran diferència entre el seu model i el que defensem nosaltres.

No tinc cap mena de dubte que ha donat molts ajuts. De fet, com més s’han anat apropant les eleccions, més n’ha donat. Però això és una política erràtica. Anar a cop d’ajut no arregla res.

Què caldria fer?

Polítiques redistributives i prevenir les situacions d’emergència. El senyor Trias s’ha limitat a augmentar els ajuts socials a alguns barris, però no les inversions. I aquí és on es veu la diferència entre la política de drets i l’assistencialisme. La gent no vol caritat, vol poder-se valdre per ella mateixa. I nosaltres, com li deia tot just començar, volem fer de Barcelona un referent mundial de ciutat justa i democràtica.

Parlant de referents internacionals, em pot aclarir la seva posició respecte a grans congressos que tenen lloc a la ciutat, com el Mobile World Congress?

Nosaltres apostem totalment pel Mobile World Congress i altres grans congressos, malgrat que se m’han atribuït posicionaments al respecte que mai no he defensat.

El que sí que he dit és que crec que l’actual Ajuntament no aprofita prou aquests grans esdeveniments i que s’haurien de reorientar perquè la ciutat se’n beneficiés molt més.

En quin sentit?

Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 50% o fins i tot el 70% de la població no té accés a internet, per exemple. Per tant, ens sembla que cal aprofitar millor aquest esdeveniment per generalitzar l’accés a internet a tots els barris. Hem de tenir una política d’aposta real per les noves tecnologies que vagi més enllà dels anuncis televisius sota el títol d’Smart City.

| 10

línialescorts.cat 29 abril 2015

línia

21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona · Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts Badalona

Línia

Setmanal

Línia

Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 5 quinzenals 1 setmanal publicitat@comunicacio21.com

Total

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

150.250

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025

36.000 9.000

180.350 150.250 36.000

366.600

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

29 abril 2015 línialescorts.cat

Les Corts

Els veïns del Camp Nou celebren la Festa de la Primavera

11 |

Els cortsencs més joves diuen la seva a l’Audiència Pública

PARTICIPACIÓ4El Centre Cívic Tomasas Cuevas va acollir el passat divendres 17 d’abril la tercera Audiència Pública als nois i noies de les Corts.

Un any més la trobada va servir perquè els joves d’entre 12 i 17 anys presentessin les seves idees, reflexions i propostes de millora al regidor del Districte.

L’acte va tenir el mateix format iniciat fa dos anys i en aquesta ocasió el Districte va organitzar la trobada en col·laboració amb l’Escola Lavínia, l’Escola Sant Ramon Nonat i l’Escola Santa Teresa de Lisieux.

Aquesta Audiència Pública busca incentivar la participació dels més joves per tal que aquests facin propostes a l’administració municipal seguint un treball conduït a través dels centres d’ensenyament.

L’Audiència té com a finalitat la participació social activa dels nois i les noies a través d’un treball intel·lectual que busca la capacitat de transformar la realitat amb l’adopció d’un procés col·lectiu de reflexió. Una de les principals qüestions d’aquesta trobada va girar al voltant de l’exclusió i la inclusió social.

La botifarrada popular va clausurar la Festa de la Primavera. Foto: Ajuntament

Redacció LES CORTS L’Associació de Veïns del Camp Nou va celebrar aquest diumenge la Festa de la Primavera a l’espai del carrer Benavent, entre Travessera de les Corts i el carrer Felipe de Paz. La jornada festiva va començar a les onze del matí amb la Passejada Amiga i Inclusiva, organitzada per la Fundació Formació i Treball. La passejada va consistir en un recorregut de dues hores, amb una aturada

per esmorzar, a través dels espais més emblemàtics de les Corts - va començar a la seu del Bicipark (carrer Numància, 153) i va acabar a les Superilles de les Corts (carrer Benavent)- i va comptar amb la presència d’uns guies que van explicar els trets distintius dels espais més emblemàtics (la Biblioteca de Can Rosés, la plaça de la Concòrdia, la Cristalleria Planells, l’espai de l’antiga Presó de dones, la plaça Comas, el recinte de la Maternitat, la Masia de la Torre Rodona i el Mural Literari del Gran Price).

A la mateixa hora, i fins a les dues del migdia, també van te-

nir lloc les activitats infantils i el Mapatge col·laboratiu. La primera es va fer en un circuit de 30 jocs adreçats a totes les edats distribuïts a la zona del carrer Benavent i la segona, organitzada per ‘Barcelona+Sostenible’, va servir per promoure la sostenibilitat a partir de l’elaboració del Mapa de les Superilles.

DINAR POPULAR A les dues del migdia va començar l’acte estrella de la festa, una botifarrada popular per la qual els assistents van pagar cinc euros i que va posar punt final a la diada.

El Tomasa Cuevas va acollir l’Audiència Pública. Foto: Google Maps

| 12

Comerç

Gastronomia | L’Illa organitza una ruta de tapes

línialescorts.cat 29 abril 2015

Fins al pròxim 16 de maig, els bars i restaurants de l’Illa Diagonal ofereixen una tapa i una beguda per 2,95 euros, en el marc de la ruta De Tapes per l’Illa, una iniciativa que va començar el passat 7 d’abril. En total, hi ha 29 elaboracions dels establiments del centre comercial per poder tastar.

La Mostra de Comerç de l’eix Sants-Les Corts escalfa motors » Els comerciants sortiran al carrer Galileu el pròxim 9 de maig » La fira també celebrarà el 70è aniversari de la botiga Super-Carn Redacció LES CORTS Amb l’arribada del mes de maig i el bon temps, l’eix comercial Sants-Les Corts sortirà al carrer per celebrar una nova edició de la seva Mostra de Comerç al Carrer, una jornada que tindrà lloc el pròxim dissabte 9 de maig al carrer Galileu, el qual durant gairebé tot el dia quedarà ocupat “de dalt a baix” per botigues associades a l’eix, segons indiquen des de l’associació.

Enguany, a més de l’aspecte més purament comercial, la mostra comptarà amb un acte especial de celebració, ja que la botiga Super-Carn arriba als 70 anys d’història, un aniversari que, per altra banda, coincideix amb els 10 anys de l’eix Sants-Les Corts, efemèride aquesta que també s’està celebrant al llarg d’aquest

ESTUDI4La importància d’Internet en el món del comerç augmenta any rere any. En aquest sentit, un estudi elaborat pel clúster Ecommerce&Tech Barcelona mostra que el volum de negoci de les empreses digitals catalanes s’ha multiplicat per tres des de 2012: aquell any, aquests negocis van facturar 2.000 milions d’euros, mentre que el 2014 la xifra va augmentar fins als 6.000. A més, el

nombre de treballadors contractats també va augmentar, passant dels 5.000 de l’any 2012 als 9.500 de l’any passat.

Aquest estudi també assenyala que les empreses digitals “han arrelat amb força a Barcelona”, i destaca que aquest sector aplega empreses majoritàriament joves, ja que la seva edat mitjana no arriba als cinc anys, i un 33% de les quals s’han creat en els últims dos anys.

Sant Jordi tanca amb un increment de vendes del 6% La mostra aplega centenars de persones a les Corts. Foto: Ajuntament

any. L’establiment organitzarà un aperitiu entre els seus clients el dia de la Mostra de Comerç cap a la una del migdia.

Pel que fa als participants, des de l’eix s’indica a aquesta publicació que “gairebé tots els associats trauran una paradeta al carrer”, i es calcula que a Galileu hi haurà “prop de 110 estands”.

Vila, president en funcions de la Confederació de Comerç

NOMENAMENT4Manel Vila, actual president de la Federació de Comerç de les Comarques Gironines, ha estat nomenat recentment president en funcions de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) després de la mort, el passat 10 d’abril, del seu president, Pere Llorens.

D’aquesta manera, Vila dirigirà l’entitat –de la qual també és soci fundador– durant el procés de convocatòria oficial d’e-

El comerç electrònic triplica la seva facturació en 3 anys

leccions a la presidència de l’organització, les quals, segons indiquen els seus estatuts, s’han de celebrar en un termini màxim de vuit mesos.

Manel Vila té 83 anys, és un empresari del comerç de la moda i els complements i és també president de l’Associació de Comerç de Banyoles. Des de la CCC s’ha assegurat que el seu nomenament respon a la seva trajectòria professional.

Els comerciants, però, estaran acompanyats d’un programa d’espectacles que inclou zumba, gimnàstica rítmica, flamenc, hip hop i fins i tot una classe oberta de Lindy Hop amb Vermouth, a càrrec de l’Escola de Dansa Carme Caparrós. Cap a la tarda, tindrà lloc el concert de Fefe i Companyia, entre altres.

Els llibreters van vendre més d’1,5 milions de llibres. Foto: Monmar

RESULTATS4Més de 20 milions d’euros de facturació i més de milió i mig de llibres venuts.

Aquest és el balanç que el Gremi de Llibreters ha fet de la passada diada de Sant Jordi, unes xifres que suposen “la consolidació de la tendència a l’alça dels últims mesos”, i que confirmen “els indicis de recuperació en el consum de llibres”, segons va assegurar Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters, durant la presentació del balanç del Sant Jordi 2015.

En percentatges, el gremi indica que la facturació ha augmentat enguany un 6% en com-

paració a l’any passat –quan es van facturar 19,2 milions–, i hi ha hagut un 4% més de vendes.

Pel que fa al nombre de títols venuts, aquest any la xifra s’ha doblat, passant dels 22.571 del Sant Jordi de l’any passat als 43.070 del d’enguany.

Els llibreters han tret importància als rànquings dels llibres més venuts, ja que els 10 primers de la llista “tan sols representen el 6,5% del total de les vendes”. Amb tot, el gremi coincideix que Sant Jordi “encara té recorregut”, ja que hi ha un “35% de catalans que no llegeixen mai”.

13 |

Esports

Polo | Torna la Barcelona Polo Challenge - Negrita Cup

línialescorts.cat 29 abril 2015

El passat cap de setmana del 25 i 26 d’abril i aquest pròxim, les instal·lacions del RC Polo acullen la Barcelona Polo Challenge - Negrita Cup, una competició que s’emmarca en la BCN Equestrian Challenge, on hi juguen cinc equips en una lligueta de tots contra tots.

Es tracta del Ron Negrita Los Mariachis, l’Escarlau, el Ridecrins, la Serreta i el Dinklar.

Nishikori derrota Andújar i revalida victòria al Godó » El tennista japonès guanya per segon any consecutiu el torneig » L’esportista nipó és el desè jugador que reedita triomf a Barcelona Redacció LES CORTS Sense novetats. El tennista japonès Kei Nishikori, actual número 5 del rànquing mundial, va revalidar la seva victòria al Trofeu Conde de Godó, celebrat al Reial Club Tennis Barcelona durant aquests passats dies. A la final, disputada el passat diumenge, Nishikori va derrotar la revelació del torneig, Pablo Andújar, per un doble 6-4, després d’un partit molt igualat que van decidir cops estel·lars per part del japonès, que va trobar en Andújar un dur rival que li va plantejar una aferrissada defensa.

Nishikori, que l’any passat va derrotar a la final del Godó al colombià Santiago Giraldo, va mostrar-se molt satisfet amb la victòria i va fer un elogi velat al seu rival. “El segon set ha estat

Derrota del Joventut les Corts, que cau a la tercera posició

BÀSQUET4El Joventut les Corts femení va caure el passat dimecres 22 d’abril a Horta davant un rival directe, el Lima, per 55 punts a 51, un resultat que fa caure les cortsenques de la segona a la tercera posició del grup 3 de Copa Catalunya.

Les de les Corts compten ara per ara amb 11 victòries i 6 derrotes, molt a prop del Lima Horta, segon amb 12 victòries i 5 derrotes.

Tanmateix, el balanç de competició de l’equip fins al moment és positiu: són el segon conjunt més anotador –amb 1.000 punts, 17 menys que el Lima Horta– i també el segon que menys punts ha rebut –amb 897; el Bàsket Almeda només n’ha encaixat 855–.

Diumenge a dos quarts de 8 del vespre les noies del Joventut les Corts rebran a casa el Draft Gramenet.

Ice Blue Cats, subcampiones estatals d’hoquei gel Nishikori torna a regnar a Barcelona. Foto: Trofeu Godó

molt dur i encara no sé com he pogut guanyar”, va assegurar el japonès en acabar el partit.

Per la seva banda, Andújar va afirmar que estava “content” amb el seu partit, tot i que va lamentar “desaprofitar les oportunitats”, ja que durant el segon set del partit final el tennista castellà es va posar per davant del

japonès amb un break en el primer joc.

Des del passat 18 d’abril i fins al diumenge 26, les quatre pistes del Reial Club Tennis de Barcelona han acollit els partits del Godó, que enguany va presentar un cartell de luxe amb els quatre últims guanyadors del trofeu.

El Polo buscarà el doblet en la fase final de la lliga d’hoquei

HOQUEI HERBA4Ja es coneixen els quadres de la fase final pel títol de la Divisió d’Honor masculina i femenina d’hoquei herba, que tindrà lloc aquest cap de setmana a Terrassa.

El rival del representant cortsenc masculí a la fase, el RC Polo, serà un dels amfitrions, l’Atlètic Terrassa, mentre que el Club Egara i el Club de Campo es jugaran el passi a la gran final en l’altra part del quadre.

D’aquesta manera, el Polo buscarà el seu tercer títol de lliga consecutiu. A priori, els cortsencs són favorits, ja que van acabar la fase regular de la lliga en primera posició amb només un empat i una derrota.

Per la seva banda, a la final a quatre de Divisió d’Honor femenina, el Polo jugarà contra la Real Sociedad, mentre que el Club Egara i Club de Campo es tornaran a veure les cares.

Les Ice Blue Cats clouen una temporada per recordar. Foto: FEDH

HOQUEI GEL4La fase final de la Copa d’Espanya femenina d’hoquei gel, que va tenir lloc a la Pista de Gel del Barça aquest passat cap de setmana, va deixar com a guanyadores les noies del Hockey Hielo Majadahonda, que van derrotar a la final les amfitriones, les Barcelona Ice Blue Cats, per 1 gol a 0.

Les madrilenyes van marcar l’únic gol del partit en el primer període del matx, i a partir d’aquí van practicar una bona defensa que va impossibilitar l’em-

pat del conjunt barceloní. D’aquesta manera, el Majadahonda aconsegueix el seu sisè triomf en aquesta competició –el quart consecutiu– i consolida el seu domini del panorama de l’hoquei gel femení estatal.

Les Barcelona Ice Blue Cats, un conjunt que ha començat a competir enguany, completa d’aquesta manera una primera temporada per recordar, amb dos subcampionats: a la Lliga –per darrere, justament, del Majadahonda– i a la Copa.

| 14

línialescorts.cat 29 abril 2015

AGENDA QUINZENAL

Agenda

agenda@comunicacio21.com

CULTURA

AVUI DIMECRES 29 D’ABRIL 17:00 Cicle de cinema per a la gent gran. Avui tindrà lloc la projecció de la pel·lícula Ritmos locos. Quan acabi la pel·lícula, hi haurà un petit fòrum entre els participants. / Centre cívic Tomasa Cuevas.

Dijous Jazz a les Corts DND Swing Band Demà dj. 30 d’abril a les 21:00

TALLERS Xerrada Viure el què és

Dc. 6 de maig a les 19:00

FINS DEMÀ Matí-Tarda Sobre paper. Exposició amb il·lustracions de l’artista barceloní Francesc Rovira, una selecció d’originals i reproduccions dels seus últims treballs. / Centre cívic Can Deu.

A càrrec de David Matamoros, psicòleg terapeuta, aquest col·loqui té com a objectiu connectar i viure el què és, deixar-se emportar i acceptar el que hi ha i trobar-hi sintonia. / Centre cívic Can Deu.

DEMÀ DIJOUS 30 D’ABRIL 17:30 Taller de pintura expressiva, on els participants aprendran a expressar-se de manera personal i amb tècniques mixtes, d’una forma lliure i creativa. / Centre cívic Can Deu.

En el marc de la nova temporada de Jazz 2015 a les Corts, la DND Swing Band aterrarà al Centre cívic Can Deu per oferir les seves propostes musicals. / Centre cívic Can Deu.

EXPOSICIONS

INFANTIL Taller familiar del Dia de la Mare Dv. 1 de maig a les 17:30

S’apropa el primer diumenge de maig, el Dia de la Mare, i el Centre cívic Can Deu ofereix una activitat familiar que consisteix a fer un regal molt especial per a les mares. / Centre cívic Can Deu.

A PARTIR DEL 4 DE MAIG Matí-Tarda El lado bueno de las cosas, una exposició a càrrec de Dalmau Oliveras. Organitza el Centre cívic Riera Blanca.

ESPORTS DIUMENGE 3 DE MAIG 19:30 Partit de bàsquet entre el Joventut les Corts femení i el Bàsquet Draft Gramenet, corresponent a la 10a jornada de la segona fase de Copa Catalunya. / Pavelló de l’Illa.

Partit d’hoquei herba RC Polo-Atlètic Terrassa Dg. 3 de maig a les 15:00

DIMARTS 5 DE MAIG 17:30 En el marc del programa Sac de rondalles, Elisabeth Ulibarri oferirà l’activitat Fades i flors, adreçada especialment a infants majors de 3 anys. / Biblioteca Can Rosés.

DILLUNS 4 DE MAIG

DIJOUS 7 DE MAIG

19:00 L’Aventura de conèixer. Visions de la ciència: xerrada Claus de l’evolució humana.

Una única espècie, però per què tan diferents?, un col·loqui a càrrec de Daniel Turbón, catedràtic de Paleoantropologia de la UB. / Biblioteca les Corts.

18:00 Llibres a escena: EL gripau babau, a càrrec de la Comapnyia La Sal, un conte que narra la història d’un capgrós que es transforma en gripau i aprofita la seva nova habilitat per anar a visitar el món terrestre. / Biblioteca les Corts.

Primer partit de semifinals dels playoff de la Divisió d’Honor masculina d’hoquei herba, que ja estan en marxa. El Polo buscarà el seu tercer títol de lliga consecutiu. / RC Polo.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

29 abril 2015 lĂ­nialescorts.cat

15 |

| 16

línialescorts.cat 29 abril 2015

Pròxima edició: 13 de maig