Lh_

redacció: 93 458 87 80 – liniahorta@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Reportatge pàg 3 Radiografia de l’ús del català a la ciutat: xifres i greuges de l’Estat

Música pàg 10 El quartet Dumpy Lobster, protagonista dels Vespres de Jazz dels Lluïsos

líniahorta barcelona

guinardó

liniahorta.cat · 20-04-2015 · Núm.56 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Veïns i Ajuntament acorden cobrir part de la Ronda de Dalt Les obres, amb un cost de 400 milions, beneficiaran la Teixonera, Sant Genís, Montbau, Vall d’Hebron i Horta pàg 10

“El que està en joc són dos models de ciutat: el de la desigualtat o el de la justícia social”

Descobriment pàg 10 Troben elements d’interès patrimonial a Can Fargas durant les obres

Museu pàg 19 El Turó de la Rovira rep més visitants que mai després de la reforma Comerç pàg 20 Cor d’Horta, satisfet amb la Fira Gastrònomica

Entrevista a Ada Colau Candidata de BCN En Comú a l’alcaldia pàgs 8 i 9

Esports pàg 21 Els equips de futbol hortencs, a garantir la permanència

|2

lĂ­niahorta.cat 20 abril 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

20 abril 2015 líniahorta.cat

Reportatge

3|

Només quatre de cada deu barcelonins té el català com a llengua habitual. Foto: Arxiu

El català recula » Després de cinc anys creixent, l’ús del català entre els barcelonins ha caigut en els últims dos » La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de l’Estat amb la llengua pròpia de Catalunya Albert Ribas BARCELONA Barcelona és una ciutat bilingüe amb el castellà com a llengua preponderant. Aquesta és la principal conclusió a la qual s’arriba si s’observen les xifres sobre la qüestió.

Un cop d’ull a les darreres Enquestes de Serveis Municipals permet observar com la llengua habitual de la ciutat, el castellà, ho és de més de la meitat dels barcelonins. Segons l’última d’aquestes enquestes, la referent al 2014, la llengua de Cervantes és l’habitual del 55,5% dels barcelonins, mentre que el català ho és del 40,3% dels ciutadans. Aquesta és una realitat que en els últims anys s’ha mogut al voltant

d’aquestes xifres, tot i que en els dos últims anys el català ha experimentat un lleuger retrocés.

Si des del 2008 al 2012, aquest percentatge va passar del 39% al 43,4%, el 2013 es va reduir al 42,7% i l’any passat va ser del 40,3%.

INFORME SOBRE ELS GREUGES En el marc de l’ús de les diferents llengües que hi ha en un Estat, o en una zona concreta del seu territori, també hi juga un paper important l’acció que desenvolupen els governs per promoure i protegir aquestes llengües.

En aquesta línia, recentment el Departament de Cultura ha publicat l’informe ‘Greuges contra la llengua catalana 2010-2013’, un document que recull els incompliments de l’Estat envers la Carta europea de les llengües re-

gionals o minoritàries. Segons la Direcció General de Política Lingüística, l’estudi “constata la voluntat de recentralització de competències i de refermament del castellà a Catalunya per part de l’Estat”.

El document també assenyala com a greuges que pateix el català per part de les autoritats espanyoles “la nul·la receptivitat de l'Estat a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa i les dificultats d'ús del català a les institucions europees”. Finalment, també apunta els “obstacles” que l’Estat posa a l’aplicació del CELRoM –un conveni internacional aprovat pel Consell d’Europa i que Espanya ha firmat– com ara “el Projecte de llei estatal d’educació, promogut pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport”.

La situació del català a Horta, similar a la de la ciutat REDACCIÓ4Pel que fa al districte d’Horta-Guinardó, la situació del català és molt similar a la de la mitjana de la ciutat.

La xifra d’hortencs que tenen el català com a llengua habitual és 2,2 punts superior (42,5%) a la mitjana dels barcelonins (40,3%), segons l’Enquesta de Serveis Municipals de 2014.

Respecte al 2013 la situació ha empitjorat lleugerament, ja que llavors el català era la llengua habitual pel 43,6% dels habitants del districte.

En canvi, on sí que hi ha hagut una lleugera millora al districte és en la xifra de gent que

parla el català. Mentre que l’any 2013 eren el 75,4% de veïns, el 2014 aquesta xifra es va enfilar fins al 75,8%.

També cal destacar que les xifres dels hortencs que entenen i escriuen el català va retrocedir molt lleugerament del 2013 al 2014. Pel que fa a la comprensió, el 2013 el percentatge era del 95,9% i l’any passat va baixar al 95,5%, mentre el 2013 el sabien escriure un 56,1% d’hortencs i el 2014 eren un 55,9%. Per acabar, cal apuntar que totes aquestes xifres també són molt similars a les que presenta la mitjana del conjunt de la ciutat.

|4

líniahorta.cat 20 abril 2015

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4Normatives del català

4 El somriure

4200 niñas y muchos olvidos

per Josep Loste

per Jordi Lleal

per David Creus

Bèlgica? Davant d’aquesta realitat tan arbitrària, colpidora i genocida és necessari, d’entrada, deixar ben clar que no existeix una igualtat d’oportunitat entre el català i el castellà a casa nostra.

Ara i aquí tenim 340 normatives que ens impedeixen, a Catalunya, fer servir la llengua de Pompeu i Fabra. La democràcia lingüística encara ha d’arribar a Catalunya. Si us plau, només demano que aquests senyors tan ufans i tan superbs –alguns autènticament amb mentalitat molt feixista– no al·leguin mai més que el castellà és una llengua discriminada a Catalunya: és tot el contrari.

En síntesi, que la hipocresia i el cinisme contra la llengua catalana està arribant a uns límits insuportables.

Eugeni D’Ors, Xènius, en un dels seus escrits va fer un seguit de conceptes en contraposició els uns amb els altres, entre els quals n’hi havia dos que m’han quedat gravats a la memòria: Contra el trabuc, el somriure i Contra la barbàrie ibèrica, la civilització mediterrània. Això ho escriví Xènius, al que se’l va tractar de traïdor a Catalunya, per haver optat en alguns moments per escriure en castellà i especialment per haver estat anomenat pel dictador Francisco Franco com a Cap Nacional de Belles Arts i ser militant de la FET i de les JONS. Però, malgrat tot, com deia ell mateix, no es neix en va, vora el Mare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xènius es pot fer una nova relació de conceptes oposats: Contra la disgregació, l'esforç per a la unitat/ Contra el puny, la mà estesa/ Contra l’autoritarisme, la llibertat/ Contra la mentida, la veritat/ Contra la mediocritat, l’excel·lència/ Contra el desànim, el coratge/ Contra la submissió, la rebel·lió/Contra l’insult, l’educació/ Contra la ignorància, el coneixement/ Contra la corrupció, l’honestedat / Contra l’immobilisme centralista, l’acció de la perifèria/ Contra el tancament, l’obertura/ Contra l’obscuritat, la llum/ Contra la cobdícia, la generositat/ Contra el got mig buit, el got mig ple/ Contra el soroll de la caverna, el silenci indiferent/ Contra tot el que és negatiu pel nostre país, oposem-hi allò que és positiu, i amb aquest capteniment podrem fer foc nou, en contra de cap poble ni nació, però sí en contra de qui es vulgui imposar sobre la nostra pàtria.

Segons un estudi de la Plataforma per la Llengua, quatre grans empreses de l’Estat espanyol –Banco Santander, Coca-Cola, Nestlé i Danone– es neguen a etiquetar i a fer servir la llengua catalana en els seus productes i serveis perquè afirmen acollir-se a 340 disposicions i normatives lingüístiques que obliguen les empreses a fer servir, exclusivament, a Catalunya la llengua de Cervantes.

La discriminació de la nostra llengua pròpia és espectacularment injusta. Jo em pregunto: què hi diuen a tot això tots aquells que defensen el federalisme i el confederalisme, i argumenten que la independència no és necessària? Per què aquestes empreses no es fixen, per un moment, en la legislació lingüística de Suïssa o

Esta semana me arde el alma, pido como simple ciudadano las más sinceras disculpas a 200 niñas que hoy hace un año fueron secuestradas y todos lo sabíamos y nadie hizo ni hace nada de nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria hace un año fueron secuestras y siguen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques, estamos programados para olvidar todo aquello que deja de ser noticia y nos produce dolor, sea lo que sea. El dolor ajeno se olvida en cuanto se convierte en nuestro propio dolor y se nos hace difícil de digerir.

Tenemos la magia de los malos magos, los cuáles con un solo botón pueden apagar ese dolor de nuestra alma cambiando de canal hacia algo más llevadero.

líniahorta.cat

Hace un año que secuestraron a casi 200 niñas en Nigeria.

Televisiones y medios de todo tipo olvidaron pronto ese secuestro, y esta semana celebran este primer aniversario gritando durante un instante: ¿Dónde están? Hipócritas.

Los medios son quien pueden presionar a los gobernantes para que se busquen a estas chicas. ¿Por qué no se hace?

Porque tal vez no interese a nadie y les venda mucho más un resultado futbolístico o deportivo o bien una pelea política o un programa llamado de entretenimiento de la televisión.

Este mundo no es como debería ser. Yo solo soy un loco que lo que puedo hacer es gritar en los medios que deseen publicarme lo que siento. Se llama granito de arena. publicitat 619 13 66 88

Línia Horta no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: liniahorta@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 15472-2010

Difusió controlada

amb el suport de:

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#QueixaMossos

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos denuncia que la policia estatal no comparteix informació que afecta la seguretat de Catalunya.

#ConfetiAtac

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presidente del BCE, Draghi, a cargo de una mujer. Los demócratas pedirán años de cárcel para ella por tirarle confeti.

#ProcésEnÀrab

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito el artículo de Alfonso Ussía verás que se alerta de que Mas quiere tirar homosexuales desde la estatua de Colón.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

20 abril 2015 lĂ­niahorta.cat

5|

|6

líniahorta.cat 20 abril 2015

Un diari obert

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

4Ingenuïtat i procés

4Ens volen fer creure

per Marc Gafarot

per Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat

De vegades hom té la sensació que allò que hem decidit anomenar "el procés català" pateix d'un excés de cofoïsme manifestament poc resilient davant les envestides que tot sovint, i en augment, ens fa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, que fer l'Estat català és una tasca dura i feixuga, que requereix molta dosi de convicció i dedicació amb un enorme paraigua que tot ho aixoplugui de gran determinació. Si algú podia creure's que amb quatre multitudinàries manifestacions i recollida de signatures la fita ja era reeixida o almenys molt ben encarada ara, espero se'n adoni, que cal molt més que tot això, que també és necessari per fer possible un canvi tan brusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, més que no pas molts es pensaven, i ara se'ls comencen a obrir els ulls i refredar les cames, i més que ho serà i demostrarà ser-ho a mesura que ens anem acostant a dates significatives com, primer, les eleccions municipals i després les catalanes, amb aquest caire suposadament plebiscitari que ara, ves per on, ens nega l’ínclit i, cada cop, més desenmascarat Pablo Iglesias. És clar, menystenir Espanya, com Estat, i el seu particular projecte nacional és el pitjor mal que s'ha fet al sobiranisme català i que caldrà posarhi remei si, de veritat, volem continuar fent avançar el "procés" més enllà de la retòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, haurem de convenir que la independència és massa important com per deixar-la en mans merament d'activistes, que essent necessaris, no poden ni deuen substituir un clar, contundent i visionari lideratge polític. Hi ha lideratges pels temps de pau i d'altres per moments de convulsió.

Seguint amb Churchill, ell fou "l'home" cridat a liderar els, fins aquell moment, decaiguts esperits britànics i guanyar la guerra; però el mateix Churchill fou una autèntica calamitat com a primer ministre, exemple de pèssim i excèntric gestor i malson de ministres i assessors, durant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonòmica i democràtica en particular, ha empetitit enormement i terrible les nostres mires i inquietuds com a poble, al mateix temps que reduïa, les nostres ambicions nacionals i globals. Alguns dels debats que tota nació ha de participar activament com el debat de la seguretat, les aliances diplomàtiques o els grans reptes econòmics globals eren volgudament o inconscientment foragitats dels nostres interessos intel·lectuals particulars. Presentar-se al món com a més progressistes que estats que n’han fet gala dins un ordre, no només redueix les nostres possibilitats de reconeixement internacional, també ens deixa en evidència davant d’un món, cada cop més global, on l’univers de Walt Disney poc té a veure amb les relacions internacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’alta política que ens recordava De Gaulle formaven part únicament de l’agenda dels polítics professionals de l'estat i no pas de les nostres institucions i dels nostres polítics que, per contra, havien de vetllar per la defensa de la llengua, de la nostra cultura i el nostre teixit productiu. Un fet natural però totalment complementari amb pensar en gran i fer polítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la independència de Catalunya, haurem de fer un gran exercici de realisme polític i esdevenir plenament creïbles davant les instàncies internacionals que ens ho exigiran. Altres, en circumstàncies diferents o similars, ho han fet i, a fe dels esdeveniments, que no se n’han penedit.

Renegar d'unes forces armades pròpies, dels compromisos euroatlàntics o del capitalisme és un passaport a una tendra i perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i esperona entre propis i estranys, i se n'aprofita. Fa de la nostra debilitat que, en part porta per nom ingenuïtat i inconsistència, la seva fortalesa i salvaguarda nacional. Suposo que saben del que parlo i no és això el que volem si del que es tracta és de veure algun dia l’Estat català independent.

Hi ha un paratge que visito sovint. Hi descansa un roure enorme, amb un tronc tan ample que una persona sola no pot abastar-lo i dues encara si tenen els braços prou llargs. Passejant fins a arribar-hi un sent els seus passos damunt la terra, les olors del bosc i dels camps de l’entorn, el cant dels ocells, la remor dels insectes i de l’aire que corre.

Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil de calcular –ha de tenir més de 150 anys, va dir-me un pagès de la zona–. Vaig quedar parat, estava davant d’un ésser viu que ja era viu abans que qualsevol de nosaltres hagués nascut i que és ben possible que segueixi viu després que tots nosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evoca és sempre la mateixa: Som una petita part d’un món que ens supera, però allò que han fet aquells que ens han precedit ha determinat les nostres vides i allò que nosaltres fem –o deixem de fer– determinarà la vida dels qui ens segueixen. Només per això ja val la pena lluitar i comprometre’s per intentar fer del nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb molta gent amb qui converso la sensació que malgrat viure en democràcia, malgrat viure en un règim de drets i llibertats, hi ha una intenció manifesta dels de sempre de fer-nos creure: com el gos a qui es mana jeure, com a la canalla a qui es mana callar. Ens volen fer creure que no tenim dret a canviar tot allò que creguem necessari canviar, ens volen fer creure que només els de sempre poden decidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a més ben curiós que aquesta negativa al canvi prové tant de dretes com d’esquerres.

Quan a Catalunya es proposa un referèndum sobre el dret a decidir dels catalans i catalanes, tant el PP com el PSOE s’apressen a negar-nos aquest dret a decidir. Fins i tot el líder de Podemos ens nega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nos a reformar Espanya i així arreglarem Catalunya. Aquest negoci ja ens el coneixem, ja ens ho vam empassar quan Zapatero va prometre allò de “aprobaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”. Mentia Zapatero i ara passa el mateix amb Pablo Iglesias respecte a Catalunya. No creuen que tinguem dret a decidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i per això volem una Catalunya lliure i una Barcelona millor. Una Barcelona que no sigui pensada en tot moment pels turistes, on el ciutadà sigui el centre de polítiques pensades per totes i per a totes, referent del nou model social europeu, amb un millor grau de seguretat de les persones, que potenciï el comerç de proximitat i l’accés a la cultura i a l’esport com a font de qualitat en els nostres barris, que sigui conscient que per poder repartir la riquesa primer cal crear-la, un Ajuntament obert al ciutadà i governat per persones amb un alt compromís democràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els qui governaran ara diferent. No són els de sempre els qui ens faran tornar a creure en el respecte dels nostres drets com a ciutadans. No ens els creiem, cal gent nova.

Opinió en 140 caràcters @LibrodeNotas: Anda que cuando Felipe VI se siente a ver Juego de Tronos y vea que los DVD contienen todos los discursos de Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistes independentistes s’inventen ara al Partit Popular per tapar la detenció de Rodrigo Rato.

@marta_ef4: No ens podrem queixar pas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.

Sigui a la porteria que toca o en pròpia porta, tant és!

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

20 abril 2015 lĂ­niahorta.cat

7|

|8

líniahorta.cat 20 abril 2015

Entrevista

“Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes: cohesionar la ciutat” Ada Colau

Candidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia Text: Arnau Nadeu Fotografia: F. Javier Rodríguez arrerament s’ha publicat alguna enquesta que la dóna com a possible vencedora de les eleccions municipals a la ciutat. Se sent preparada per ser alcaldessa?

Sí, em sento perfectament preparada, sobretot perquè formo part d’un projecte col·lectiu en el qual s’han implicat centenars de persones expertes en les diferents matèries i barris de la ciutat. De fet, la fortalesa de Barcelona En Comú és que comptem amb la implicació de moltíssima gent que de forma desinteressada i generosa s’ha corresponsabilitzat del projecte. Suposo que això és el que reflecteixen les enquestes.

D

Se les creu, les enquestes?

Bé, les enquestes sempre s’han d’agafar amb prudència. Però més enllà dels resultats concrets que pronostiquen, crec que el més important és que expressen una tendència molt clara: els barcelonins i barcelonines ens visualitzen com l’alternativa al govern de Convergència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos models de ciutat.

Quins?

El primer és el de la desigualtat, liderat actualment per CiU amb el suport habitual del PP, i que passa per la privatització, per un turisme fora de control, per les diferències entre barris... I l’alternativa és el de la justícia social que abandera Barcelona En Comú, que aposta per una ciutat més justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una renda municipal complementària.

Sí, per assegurar que no hi hagi cap veí ni veïna amb una renda inferior a la mitjana de la ciutat, que se situa als 600 euros. Cal deixar clar, però, que no és una renda bàsica, sinó un ajut extra que complementaria els que ja presta actualment l’Ajuntament. No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims de subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es finançarà aquesta renda?

Creiem que necessitarem uns 25 milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es pot permetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura com aquesta?

L’Ajuntament té un pressupost anual d’uns 2.500 milions d’euros amb una capacitat d’inversió d’entre 300 i 400 milions. Per tant, si cal ens ho podríem permetre, sí. El que segur que no ens podem permetre és que a Barcelona hi hagi persones que no tinguin els recursos suficients per poder tenir un habitatge,

“No estem parlant de repartir xecs, sinó de garantir uns mínims de subsistència”

per poder menjar o per poder atendre les necessitats dels seus fills, perquè som una ciutat amb recursos on es mouen molts diners.

Una part important dels quals provinents del turisme. Recentment s’han fet públiques les bases per al Pacte Local de Turisme. Les comparteix?

No comparteixo la forma d’abordar una problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipitada per intentar aprovar a correcuita mesures electoralistes, que és el que està fent el senyor Trias amb aquest i altres temes. És vergonyós que un mes i mig abans de les eleccions es vulgui fer veure que s’estan fent les coses que no s’han fet durant quatre anys.

Més enllà de les formes, comparteix el fons, però?

Comparteixo que Barcelona té tots els elements per resoldre aquesta problemàtica en positiu. Evidentment, el turisme és un gran recurs de la ciutat i és una molt bona notícia que siguem un centre d’atracció tan important, però el que hem de fer és governar aquest model, democratitzar-lo i posar-lo al servei de la ciutat perquè beneficiï el seu conjunt i no només una part.

Com? Fent que sigui una font d’ingressos justa que redistribueixi els beneficis i que sigui sostenible, perquè ara mateix no ho és. I per aconseguir-ho cal, primer de tot, fer una moratòria immediata de tots els allotjaments turístics per fer un cens ben fet i poder saber en quina situació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors de la ciutat les diferents realitats dels barris i el camí a seguir en cada un d’ells. Perquè no tot s’acaba amb els pisos turístics.

Però sí que són un dels focus més importants dels problemes de convivència veïnal. Quina és la solució definitiva per a aquesta problemàtica?

Bé, no hi ha una única solució. Hi ha alguns barris que no poden suportar cap allotjament més, ni legal ni il·legal, i altres que potser sí. Cal estudiar-ho bé, però, en general, el que hem d’aconseguir és que els habitatges de la ciutat siguin per viure-hi en lloc de destinar-se a usos turístics. Perquè el problema dels pisos turístics no és només de convivència i incivisme, sinó que també fomenten l’especulació immobiliària i l’augment del preu de l’habitatge a Barcelona, que a la vegada és una de les ciutats líders en desnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos turístics tal com els coneixem avui?

Depèn. Barcelona ha de decidir quines són les seves prioritats i per això volem analitzar-ho profundament de la mà de tots els actors de

20 abril 2015 líniahorta.cat

Entrevista

9|

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet” la ciutat un cop feta la moratòria que li explicava anteriorment. Però el que tinc clar és que els pisos no es poden destinar il·limitadament a apartaments turístics perquè aleshores acabarem expulsant els veïns i veïnes dels barris com ha passat, per exemple, a Venècia, que és una ciutat preciosa però on ja no hi ha venecians. I això fa molts anys que ho alerten aquí els veïns de Ciutat Vella, però des de l’Ajuntament no se’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governs anteriors, on hi havia Iniciativa, ara soci seu...

Tampoc. I així ho he criticat públicament. Però en el que ens centrem ara nosaltres és en quina ciutat volem per al futur, no en el passat. I si Iniciativa creu que cal un canvi de model i aposta per una candidatura que ho vol fer possible, amb protagonisme ciutadà i deixant les sigles de banda, benvinguda sigui. Tenim molta feina al davant com per perdre’ns en retrets del passat.

Canviant de tema, darrerament també ha sobrevolat la ciutat l’ombra del jihadisme. Alberto Fernández Díaz (PP) ja ha demanat més “exigència” amb els immigrants... Quina seria la seva política envers aquesta qüestió?

S’ha de ser molt curós amb aquest tipus de qüestions, perquè generen molta alarma social. I crec que és imprescindible separar una cosa de l’altra. És una barbaritat intentar barrejar immigració i jihadisme o qualsevol altre tipus de fanatisme.

Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Cal dedicar-hi tots els esforços a combatre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també ha promès que, si és alcalde, enderrocarà Can Vies. Què farà vostè en aquest cas?

A Can Vies, el que cal fer és recuperar la situació originària d’abans de la intervenció violenta per part del govern de Convergència i Unió, que ha provocat el problema actual. Perquè abans no hi havia problema. S’estaven fent les obres de cobertura de les vies sense que l’existència de Can Vies fos un obstacle. Per tant, cal recuperar la situació anterior i reprendre el diàleg amb Can Vies i tot el barri, fixant-nos amb casos d’èxit molt propers com Can Batlló, per poder resoldre un problema que, insisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però no només per una qüestió social, sinó perquè això faria molt més atractiu el transport públic i tot plegat acabaria revertint en un augment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més ingressos. Sembla una paradoxa, tenint en compte, a més, l’important deute acumulat que té TMB. Doncs no ho és. Perquè una millor política tarifària, amb més abonaments anuals, per exemple, serviria

“Els pisos de la

ciutat han de ser per viure-hi en lloc de destinar-se a

usos turístics”

Però hi ha una sentència judicial que n'ordena l'enderroc...

La sentència és conseqüència de la petició del propi consistori. Tal com el mateix Trias ha reconegut públicament, l'enderroc depèn de la voluntat de l'Ajuntament, així que sempre som a temps d'aturar la via judicial i reprendre el diàleg.

per promocionar més el transport públic i, finalment, això acabaria generant molts més ingressos. Si millores el servei i el fas més atractiu, estàs fent una inversió que acabarà generant un millor retorn del que hi ha actualment.

Un altre tema de debat a la ciutat és el preu del transport públic. Jaume Collboni (PSC) ha tret pit pel descens que ha aconseguit en el cas de la T-10. Si vostè és alcaldessa, abaixarà les tarifes significativament?

Sí. Creiem que cal, sens dubte, una baixada significativa dels preus i encaminar-nos cap a una política tarifaria que ens acosti més a Europa.

També li volia parlar d’urbanisme.

Alfred Bosch (ERC) proposa soterrar les rondes i convertir-les en espais d’ús ciutadà. És viable?

Ho ha pressupostat? Oi que no?

Bé, jo no sé si el senyor Bosch té algun as a la màniga que no ens ha explicat, però crec que propostes d’aquest tipus només s’haurien de fer seriosament i acompanyades d’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterraments o cobertures d’aquest tipus, és absolutament inassumible amb el pressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?

Nosaltres apostem per una gran obra, la més gran de totes: cohesionar la ciutat. La nostra prioritat serà cosir les ferides obertes que la bombolla immobiliària ens ha deixat, com les obres de la Sagrera o la L9 de metro, per exemple. El que cal fer és solucionar tot això. I si per ara no es pot acabar tot un projecte sencer perquè era desorbitat, com el de la Sagrera, doncs almenys fer-hi actuacions quirúrgiques per millorar la vida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?

Impulsarem nous equipaments, perquè n’hi ha molts de pendents. Per exemple, en aquest mandat no s’han fet escoles bressol noves. Se n’han inaugurat cinc però que ja estaven projectades per l’anterior govern. I, en canvi, sí que s’han prioritzat altres obres que no eren urgents ni imprescindibles, com ara la reforma de la Diagonal o del Passeig de Gràcia, o altres actuacions en zones benestants de la ciutat.

“Creiem que cal, sens dubte, una

baixada significativa dels preus del

transport públic” Precisament els veïns d’aquestes zones ens diuen que durant molts anys han estat oblidats. Recorden, per exemple des de Sarrià-Sant Gervasi, que no tenen ni un sol habitatge públic tutelat per a gent gran. No tenen dret a rebre inversions, també?

Per descomptat, però la qüestió són les prioritats. El que està clar és que ha augmentat un 40% la diferència entre el 10% més benestant de la població i el 10% més pobre. I aquesta diferència, que és una barbaritat, és clarament territorial: hi ha barris molt empobrits i altres on la renda s’ha disparat. Per tant, això és el que ens ha de marcar les prioritats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol dir atendre totes les necessitats de tots els veïns i veïnes de la ciutat, però sabent que algunes són més urgents que altres. I això és el que no ha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polítiques més socials que les dels últims 32 anys...

El senyor Trias confon la caritat amb una política de drets. Aquesta és la gran diferència entre el seu model i el que defensem nosaltres.

No tinc cap mena de dubte que ha donat molts ajuts. De fet, com més s’han anat apropant les eleccions, més n’ha donat. Però això és una política erràtica. Anar a cop d’ajut no arregla res.

Què caldria fer?

Polítiques redistributives i prevenir les situacions d’emergència. El senyor Trias s’ha limitat a augmentar els ajuts socials a alguns barris, però no les inversions. I aquí és on es veu la diferència entre la política de drets i l’assistencialisme. La gent no vol caritat, vol poder-se valdre per ella mateixa. I nosaltres, com li deia tot just començar, volem fer de Barcelona un referent mundial de ciutat justa i democràtica.

Parlant de referents internacionals, em pot aclarir la seva posició respecte a grans congressos que tenen lloc a la ciutat, com el Mobile World Congress?

Nosaltres apostem totalment pel Mobile World Congress i altres grans congressos, malgrat que se m’han atribuït posicionaments al respecte que mai no he defensat.

El que sí que he dit és que crec que l’actual Ajuntament no aprofita prou aquests grans esdeveniments i que s’haurien de reorientar perquè la ciutat se’n beneficiés molt més.

En quin sentit?

Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 50% o fins i tot el 70% de la població no té accés a internet, per exemple. Per tant, ens sembla que cal aprofitar millor aquest esdeveniment per generalitzar l’accés a internet a tots els barris. Hem de tenir una política d’aposta real per les noves tecnologies que vagi més enllà dels anuncis televisius sota el títol d’Smart City.

| 10

Horta-Guinardó líniahorta.cat 20 abril 2015

Transport | Descarrila un comboi de la L5 a l’estació Vall d’Hebron

Un comboi de la Línia 5 del metro va descarrilar el 9 d’abril a l’estació de la Vall d’Hebron. L’accident no va provocar cap ferit i només es va haver d’atendre una noia per una crisi d’ansietat. La seixantena de passatgers que viatjaven al comboi van haver de ser evacuats. Dilluns passat es va restablir el servei entre El Coll/La Teixonera i Vall d’Hebron després d’haver estat uns dies suspès.

Veïns i Ajuntament acorden cobrir part de la Ronda de Dalt » Les obres, que tindran un cost de 400 milions i s’acabarien el 2023, serviran per tapar la via al seu pas per la zona nord del districte Redacció HORTA-GUINARDÓ L’Ajuntament i els veïns de la zona nord del districte han arribat recentment a un acord per tal d’impulsar la cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pels barris del nord: la Teixonera, Sant Genís, Montbau, Vall d’Hebron i Horta.

Aquest projecte requerirà una inversió total de 400 milions d’euros i un calendari d’execució fins al 2023. Les obres han de permetre millorar la connexió entre aquests barris i, segona asseguren des del l’Ajuntament, que “la Ronda de Dalt esdevingui un eix cívic, la Gran Via de Dalt”.

El president de l’Associació de Veïns de la Teixonera, Lluís Cairell, ha afirmat a Línia Horta que “és molt important que s’hagi arribat aquest acord, ja que

Una imatge aèria de la Ronda de Dalt. Foto: Ajuntament

aquestes obres fan molta falta”.

Cairell afegeix que els barris de la zona nord guanyaran “qualitat de vida i el paisatge estarà més organitzat i serà més bonic”.

TRES TRAMS L’estudi de viabilitat del projecte, elaborat per l’empresa municipal BIMSA, divideix l’actuació prevista en tres trams, segons el tipus d’obres que s’hagin de fer.

El primer tram, el que fa refe-

rència als barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixonera, permet una cobertura total sense alterar el traçat ni les rasants de la Ronda. En segon lloc, el tram referent als barris de La Vall d’Hebron i Montbau, obligaria a desplaçar el traçat per poder dur a terme el cobriment, mentre que en el tercer, el del barri d’Horta, permet el cobriment d’alguns fragments modificant les rasants en el seu traçat actual.

Els Dumpy Lobster visiten els Vespres de Jazz dels Lluïsos

Òscar Font. Foto: Miquel Carol

MÚSICA4El quartet de jazz Dumpy Lobsters van ser dissabte els protagonistes dels Vespres de Jazz que organitzen els Lluïsos amb el concert que van oferir a la seu de l’entitat.

Els Dumpy Lobsters van demostrar la seva virtuositat amb els instruments i la capacitat d’interpretar estils intemporals que tant agraden als amants del jazz clàssic i que van provocar que el públic gaudís d’una magnífica

vetllada. La banda, formada per Òscar Font, trombó, veu i líder de la banda amb una llarga experiència en el jazz clàssic; David Mitchell, guitarra; Juli Aymí, clarinetista d’altres formacions com la Barcelona Jazz Orquestra, Ivanow Jazz Group i Sitjazz, i Artur Regada, contrabaix que ha estat membre fundador de La Vella Dixieland, es va acabar posant el públic a la butxaca gràcies a un concert magnífic.

Troben elements d’interès patrimonial a Can Fargas OBRES4Les obres que han de permetre transformar l’antiga masia de Can Fargas en la futura escola de música Horta-Guinardó han posat al descobert elements d’interès patrimonial dels quals fins ara no se’n tenia coneixement, segons ha informat BTV. Un dels exemples d’aquest patrimoni són la torre de defensa del segle XI, que és un bé cultural d’interès nacional, i l’escala. D’escala s’ha decidit que se’n farà una de nova en una ubicació diferent de l’actual però

aprofitant algunes de les seves peces característiques, com la pedra d’un arc, que es col·locarà en el paviment del pati, segons ha explicat el cap de l’obra a la televisió. També està previst que algunes de les baranes i reixes de l’edifici antic es mantinguin un cop la casa estigui reformada.

L’Ajuntament calcula que les obres per enllestir la reforma de l’edifici acabaran a finals d’any. Posteriorment també s’obriran els jardins de la casa a la gent del barri.

Les expropiacions al bloc de Santa Rosalia, a ritme lent

URBANISME4Quasi sis mesos després del desallotjament d’una trentena de veïns que vivien en 18 habitatges d’un edifici del carrer Santa Rosalia, la situació avança a un ritme molt lent i els afectats continuen vivint en un hotel del barri del Coll.

Fonts del Districte asseguren a Línia Horta que “ni molt menys es pot dir que el procés estigui encallat. S’està avançant al ritme previst però cal ser conscients que el procés d’una expropiació és lent” i recorden que ja hi ha hagut “nou acords entre

l’administració i els titulars dels immobles i amb la resta de propietaris es continua negociant”.

L’anàlisi de la situació és molt diferent si qui parla són els afectats. En declaracions a BTV, el president de la comunitat de veïns, Claudio Bancheli, assegurava fa unes setmanes que “després de més de cinc mesos no tenim una explicació escrita de l’informe de la valoració de cada pis”, fet que qualificava de “molt i molt greu”. “No hi ha transparència”, va concloure Bancheli.

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

20 abril 2015 líniahorta.cat

abril15

11 |

| 12

líniahorta.cat 20 abril 2015

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

Campanya de Renda 2014 Principals deduccions i novetats Dins de la nostra declaració, sortiran reflectits fets de la nostra vida; si ens hem casat o divorciat, si hem sigut pares, si hem comprat o venut un immoble, si hem seguit pagant hipoteca...Tots aquests fets poden repercutir en el resultat final de la nostra declaració i, per això, és imprescindible conèixer les nostres obligacions i saber si tenim dret a acollir-nos a algun dels beneficis fiscals que es plantegen per aquest exercici.

Aquest any continuem amb els tipus impositius elevats, és a dir, com l’any passat seguim amb la mateixa tributació, això però, canvia a partir de la propera declaració de renda, la que presentarem al 2016. Per no pagar més del que ens és important conèixer totes aquelles reduccions i deduccions possibles, i tenir en compte les novetats fiscals:

PRINCIPALS DEDUCCIONS 1- Deducció per hipoteca La deducció per hipoteca ha estat suprimida per tots aquells que hagin adquirit el seu habitatge habitual a partir del 1 de gener de 2013.

2 - Reducció per lloguer d’habitatges Aquest exercici 2014 i com a últim exercici en el qual es podrà aplicar, la deducció existeix pel propietari i pel llogater. En el cas del propietari, cal considerar l’edat del llogater ja que la reducció pot variar d’entre el

100% i el 60%. En el cas del llogater, si la renda no és molt elevada, ens podem acollir a un tipus de deducció a calcular en cada cas particular.

3-Reducció de rendiments per activitats econòmiques En el cas que es desenvolupi una activitat econòmica i s’hagi mantingut la plantilla dels treballadors o creat nous llocs de treball al 2014, es prorroga una reducció de fins el 20% en el rendiment.

4 - Naixement i Adopció Si durant l´any 2014 hem tingut un fill o l’hem adoptat, pel fet de ser pares, l’any del naixement, tindrem dret a una deducció de 150€ fins a 300€, en funció de si la declaració és individual o conjunta. A banda, en cas de ser mare treballadora, durant els 3 primers anys tindrem dret a la deducció de 1.200€ anuals.

5 - Plans de Pensions Una altra opció per poder obtenir un millor resultat en la nostra declaració, és reduir la base sobre la qual tributem. Una via és realitzar aportacions de plans de pensions, amb un màxim d’aportació de 10.000€ i de fins a 12.500€ si és major de 50 anys.

De la mateixa manera, estan subjectes a deducció les aportacions a plans de pensions de persones discapacitades (enteses aquestes com a minusvalideses superiors al 65%).

Si l'any 2014 heu rescatat un pla de pensions, el rescat pot ser en forma de renda o en forma de capital (que és la més beneficiosa) podent-se aplicar una reducció del 40%.

PRINCIPALS NOVETATS 1- Compensar les pèrdues de les preferents 2- Exempció de la dació en pagament 3- Amnistia pels immigrants retornats que varen cobrar pensions a l’estranger 4- Exempció de les indemnitzacions per acomiadament Amb aquesta informació, es pretén millorar la nostra tributació i aprofitar les mesures fiscals. De qualsevol manera, en cas de dubte, és essencial buscar assessorament i posar-se en mans de professionals. Cal tenir present que l’acceptació de l’esborrany que ens facilitat l’Agència Tributària no implica que les dades compreses en el mateix siguin correctes i per tant, en cas de dades errònies, no ens eximeix de responsabilitat.

Per tant és important dedicar especial atenció a la confecció de la nostra renda i recórrer a l’assessorament d’un expert fiscal sempre que ho considerem necessari.

Montse Peris Cap Àrea Fiscal –Temple Grup Consultors

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

20 abril 2015 líniahorta.cat

La llegenda de Sant Jordi i el drac

Una mica d’història: Un sant, un drac i una llegenda Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis.

Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

La gesta de Sant Jordi i el drac va ferse popular a tot Europa cap al segle IX i va ser recollida per l'arquebisbe de Gènova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre Legenda sanctorum. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.

La versió de la llegenda més popular a Catalunya, però, explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller, Sant Jordi, que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.

Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.

Una efemèride literària: El dia de Sant Jordi es commemora la mort del sant, el 23 de abril de 303, i la seva és una de les moltes llegendes sobre el mite de l'enfrontament desigual entre l'home i la bèstia irracional (el drac en aquest cas) que ha alimentat diverses llegendes i que, amb lleugers canvis i adaptacions, s'ha anat desplegant en l'imaginari de molts dels pobles d'Europa al llarg de la història.

El dia 23 d’abril és també la data en què van morir William Shakespeare, una de les figures més prestigioses de la literatura universal, i Josep Pla, figura referent de la literatura catalana de tots els temps. El dia abans moria Miguel de Cervantes.

Coincidint amb aquesta efemèride, i a partir de la celebració del dia de Sant Jordi a Catalunya, l'any 1996 la UNESCO va instaurar el dia 23 d'abril com a Dia Internacional del LLibre i, des de llavors, se celebra a tot el món amb l’objectiu de promoure la lectura.

Un dia per als enamorats: Ja des de l’Antiguitat, la rosa és símbol universal de l’amor i la bellesa. Una de les flors més celebrades pels poetes de tots els temps i ha sigut una constant a les mitologies i llegendes de cultures del món. És tradició a Catalunya que el dia 23 d’abril se celebri el dia dels enamorats, essent costum (des del segle XV) regalar una rosa vermella «com la sang» a l’estimada.

Inicialment va ser una festa vinculada a la noblesa. La popularització del fet de regalar roses vermelles a les estimades es va instituir activament el 1914.

L’any passat es va celebrar els 100 anys de la institucionalització d’aquesta tradició.

Des del Cor d'Horta i Mercat volem desitjar-vos una feliç festa de Sant Jordi i us animem a què compreu els vostres llibres i roses als nostres establiments associats.

Troba aquí el llistat dels nostres associats:

Font: Generalitat de Catalunya

PRÒXIMES ACTIVITATS AL COR D’HORTA I MERCAT

Apunteu a l’agenda:

30 de maig Festa del Comerç a Dante Alighieri 06 de juny Festa de Comerç al Carrer a Tajo, Baixada de la Plana i Lisboa

13 |

| 14

líniahorta.cat 20 abril 2015

La Recepta:

Aquest mes d’abril, dracs, princeses, roses i llibres i pastís de formatge amb melmelada d'aranyons, una recepta molt dolça on tots els productes els podreu trobar al nostre Mercat d’Horta i establiments d’alimentació de proximitat, frescos i de qualitat.

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

Pastís de formatge amb melmelada d’aranyons

• la melmelada necessària per cobrir (es pot comprar la melmelada o fer-la a casa. A finals d'estiu arriben els aranyons, les móres i d’altres fruits vermells i es pot fer melmelada i guardar-la per la resta de l’any als nostres armaris – veure com fer confitures al blog de Cuina Cinc) *c/p = cullera de postra

mells...). Reservar a la nevera unes hores perquè sigui més fàcil desmotllar.

Proposta: Presentar amb la melmelada com si fos una salsa i servir al gust.

Bon Profit!

Estris: Recepta oferta per El Blog de Cuina Cinc.Un blog que va més enllà d’un llistat de receptes, un blog que contextualitza cada recepta amb informació sobre el producte, el seu maridatge, proposa llibres i pel·lícules gastronòmiques. La cuina tradicional ben documentada.

Ingredients per a 4 persones. Fàcil.

Preparació 1 hora Per la base: • Un paquet de galetes Maria + 4 • 100 gr. de mantega a temperatura ambient

Pel farciment: • 2 terrines de formatge fresc (400 gr.)

• 6 c/p de sucre • 1/2 litre de llet • 3 sobres de quallada (Royal)

Batedora, motllo de 18/20 cm, espàtules, robot cuina.

Elaboració i cocció: 1. Triturar les galetes amb un robot de cuina o el 1,2,3. fins que quedin les galetes molt fines.

2. Barrejar amb la mantega i una cullerada d'aigua fins obtenir una massa homogènia.

3. Posar aquesta massa en un motlle de 18/20 cm que cobreixi la base i una mica les parets.

4. Batre el formatge, el sucre, la llet i la quallada amb el minipimer o la batedora a mà. Que no quedin grumolls.

5. Abocar aquesta preparació en el motlle damunt de la base de la massa de la galeta.

6. Preescalfar el forn a 180º C. Coure el pastís uns 25 o 30 minuts fins que hagi quallat.

7. Deixar refredar, cobrir amb la melmelada d'aranyons (mores, fruits ver-

Que tingueu un magnífic Sant Jordi !!

Moltes felicitats a tots els Jordis i Georgines !

Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó, Càceres, Portugal, Anglaterra, Djibouti, etc. Així mateix el Sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

Un llibre: “El que hem menjat” de Josep Pla: La taula és un lloc meravellós per enraonar amb les persones que us han convidat o que heu convidat.

La taula és un lloc de diàleg, les converses de taula són la civilització mateixa, la pura essència de les manifestacions personals.

Els llibres contenen converses de taula són immortals.

A taula, amb un bon dinar o sopar actuant i un ambient agradable els homes i les dones perden una mica la seva complexitat, la seva rigidesa, el seu normal estaquirotisme, la seva malfiança. La seva mascara es torna més lleugera i menys borrosa.

A taula tot pot quedar lleugerament suavitzat i, vagament intel·ligible dintre de l’enorme plasticitat de l’espècie humana. .

Descobreix més receptes i curiositats gastronòmiques al blog de Cuina Cinc: http://cuinacinc.blogspot.com.es/ Segueix-los al Facebook.

20 abril 2015 líniahorta.cat

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

15 |

Els consells dels socis:

Sant Jordi i el Cor d’Horta i Mercat Comprar roses a les floristeries de confiança: Durant la diada de Sant Jordi, són moltes les persones que intenten fer negoci amb aquesta flor.

-Si heu de regalar roses, mireu que siguin de les floristeries de confiança, sabreu que són fresques i de bona qualitat, ja que el tracte que se’ls hi dóna a aquestes plantes és professional, utilitzant productes i càmeres de refrigeració.

-Observeu sempre que la rosa no estigui rovellada per estar tancades en llocs amb altes temperatures (camions, magatzems sense refrigeració), i que els pètals han d’estar ferms i tibants.

-Toca la rosa per l’àrea on els pètals s’uneixen a la tija. Aquesta és una forma segura de verificar si les roses són fresques abans de comprar-les. Si noteu que al tocar està fluix i aigualit, vol dir que les roses són velles, NO LES COMPREU. -Inspecciona les roses per veure que no han estan maltractades ni colpejades, això mai ho trobaràs en una floristeria de confiança i professional. Els pètals han de ser de colors vius, no apagats. Si els pètals estan intactes les flors es mantindran fresques per més temps i lluiran millor.

-SEMPRE, demana consell al teu florista.

A continuació, facilitem un ranking del llibres més venuts en lo que portem d’any.

-Eviteu comprar roses per Sant Jordi en parades del carrer no homologades i il·legals. Tots hi sortim guanyant.

Que vagi de gust!

Els teus llibres a les llibreries del barri:

FICCIÓ CATALÀ

Després de més de cinc anys de davallada constant, el Sant Jordi de l'any passat va suposar un punt d'inflexió i la venda de llibres durant la diada va créixer un 5%.

Amb moltes expectatives aquest any, Sant Jordi torna amb noves propostes literàries per a tots els gustos i edats.

Entre les novetats d’aquest any podem trobar la nova novel·la d'Albert Espinosa “El món blau” o ''Algú com tu”, de Xavier Bosch, que va rebre el premi Ramon Llull. La ficció castellana, dominada per María Dueñas des que publiqués “La Templanza”, també compta amb “Hombres buenos” d’Arturo Pérez Reverte, als cinc primers llocs dels més venuts.

Cal esmentar, dins de la categoria de no ficció el llibre de l’exitòs programa de televisió “Masterchef” escrit per Jordi Cruz o la sàtira dels escàndols de corrupció d’Ibañez a “Mortadelo y Filemón: El Tesorero”. Entre d’altres novetats el de l’hortenca, Roser Calafell, On és Sant Jordi i Catalunya quin país més estrany junt amb Toni Soler.

1.- Xavier Boch - Algú com tu 2.- Albert Espinosa - El món blau 3.- Coia Valls – Amor Prohibit 4.- Joan Carreras – L’àguila negra 5.- Guillem Martí - Cremeu Barcelona!

NO FICCIÓ CATALÀ 1.- Oriol Ponsatí-Murlà - O no ser 2.- J. M. Fonalleras - La sala d'estar és un camp de futbol 3.-Saül Gordillo - Revoltats 4.- David Carabén - La forma d'un sentit 5.- Assumpta Montellà - Lletraferides

FICCIÓ EN CASTELLÀ 1. María Dueñas - La Templanza 2. Arturo Pérez-Reverte - Hombres buenos 3. Chufo Lloréns - La ley de los justos 4. Milena Busquets - También esto pasará 5. Javier Cercas - El impostor

Tasts d’Horta - Guinardó Ja fa gaire bé d’un any que cada dimecres celebrem al barri la Ruta de Tasts. Una proposta permanent que te lloc cada dimecres i que vol donar a conèixer el territori del districte a través de diferents rutes de tapes pels establiments de restauració i la seva gastronomia.

Una iniciativa del districte d’Horta-Guinardó, juntament amb els eixos i algunes associacions de comerciants del territori com el Cor d’Horta i Mercat.

Compta amb prop d’una vintena d’establiments de restauració associats al Cor d’Horta i Mercat adherits amb una oferta especial, tots els dimecres de l’any, de 19 a 22 hores, al preu de 1,95 euros tapa+beguda (encara que en dimecres, alguns d’aquests locals tenen un horari diferent de prestació i realitzen la oferta en horari matinal) Aquesta iniciativa pretén oferir als i les veïnes del territori, i també a la resta de persones que el visiten, una experiència gastronòmica que dinamitzarà el comerç, i a la vegada permetrà posar en valor el territori”.

La ruta, que compta amb el suport d’un plànol i una guia, està diferenciada per diferents recorreguts identificats per colors

Itinerari Verd: 1. Rio de Oro (Mercat d’Horta, parada 1, c/ Tajo, 77) 2. La Trobada (Mercat d’Horta, parades 23-24, c/ Tajo, 77) 3. Bar La Plaça (Mercat d’Horta, parades 28-29, c/ Tajo, 77) 4. Foment Hortenc-Da Andrea (c/ Alt de Mariner, 15) 5. La Bodegueta d’Horta (c/ Pere Pau, 4) 6. Ateneu Hortenc (c/ Pere Pau, 8) 7. Bar Prats (Plaça Eivissa, 8) 8. Destapa’t (c/ Chapí, 55)

Itinerari Lila: 9. La Panera (c/ Tajo, 44) 10. La Taberna d’Alibabà (c/ Tajo, 23) 11. Frankfurt Julia (Plaça Eivissa, 4) 12. La Bacardina (Plaça Bacardí, 11-12) 13. Dúplex (Plaça Bacardí, 8) 14. La Filomena (c/ Santa Amàlia, 34)

Us animem a tornar a gaudir d’aquesta iniciativa, ara que les hores de sol i el clima acompanyen!

| 16

líniahorta.cat 20 abril 2015

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

Barri d’Horta: punts febles i punts forts

De tant en tant analitzo una per una, només per curiositat, les actuacions municipals que s’han dut a terme al barri antic d’Horta, on dedico principalment la meva mirada per a procurar la millora i condicionament que es mereix.

He triat algunes desenes de sol·licituds cursades per mi durant l’any passat 2014 al servei d’incidències i suggeriments de l’Ajuntament, i haig de dir que un tant per cent molt considerable han estat ateses amb més o menys celeritat. També s’ha de tenir en compte, i convido a qui vulgui fer servir aquest servei es dirigeix-hi al web de l’Ajuntament.

Vist tot, però, considero un punt molt feble que un veí del barri hagi de ser el que denuncií, demani i faci observar tots i cada un dels motius de totes les sol·licituds enviades i que tinc a disposició de qui les vulgui veure. Són de voreres en mal estat que durant mesos no tenen cap actuació. Senyals de trànsit, fi-

tons i semàfors caiguts o amb col·lisions que durant dies no són observats de la seva incidència. Forats a calçades que durant mesos no es tapen. Font i fanals bruts a la plaça de Santes Creus que reben visites turístiques guiades. I no cal dir d’obres majors. Des de l’any 1953 el nostre barri disposava d’una piscina a l’aire lliure i des de la construcció de la primera fase del Centre Esportiu Municipal ha estat suprimida. La façana de la biblioteca de Can Mariner estrenada fa 6 anys està caient a trossos. També m’han sortit 3 expedients antics cursats als serveis tècnics sobre paisatge urbà, urbanisme i manteniment privat tots sense solució coneguda. Especial atenció és mereix l’enllumenat de la plaça Eivissa. Ha estat i encara és, el fracàs més gran d’un procés de participació exemplar i que no han sabut aplicar. És la nostra principal plaça pública i no té llum adequada i menys des de que han posat els aplics florals en els fanals. Valdria la pena fer un estudi d’incapacitat per a resoldre aquest problema. Podria continuar però és llarga la història.

Només m’agradaria aconseguir que algú de l’Ajuntament trepitgés el territori més sovint per certificar tot el que dic i més.

I vull acabar donant opinió sobre alguns punts forts que també tenim al nostre barri. Es tracta de donar valor de forma extraordinària a totes les entitats culturals que, amb les seves diverses activitats, omplen les nostres necessitats intel·lectuals oferintnos també esbarjo i entreteniment als més grans fins als nens i nenes. Al Centre d’Acolliment “Caliu” per la seva gran tasca d’assistència social que desenvolupa a favor dels més necessitats. Es mereix tot el nostre suport. Hi han altres punts forts a tenir en compte però tots no hi caben a la pàgina.

Ah.! I no puc oblidar-me d’un fet que vull destacar com a punt molt fort. Per diagnòstic mèdic vaig tenir

d’assistir a diverses sessions de rehabilitació al CAP d’Horta. Era la meva primera experiència en aquest tipus de tractament. Haig de dir que vaig observar una gran excel·lència en el servei, amb una dedicació molt ben estructurada tant en el procés com en el personal, altament professional segons el meu criteri i amb ús d’una simpatia accentuada en vers dels pacients. Per tant com que estic molt content de l’assistència rebuda, malgrat les retallades seves i meves, també és de bona llei ressaltar-ho com es mereix, Gràcies.

Un hortenc erm38@msn.com

COR D’HORTA - BUTLLETÍ Nº 02

20 abril 2015 líniahorta.cat

17 |

Entitats del Barri Programació abril-maig 2015 Foment Hortenc Més informació: www.fomenthortenc.org Tel. 93 429 10 40

Diumenge 26 d’abril a les 12:00 h Teatre: Matinal infantil el Teu Primer Foment: “Dracs Prínceps i Princeses”

MAIG

TOMÀQUET 2015 “QUATRE BODES I UN TOMÀQUET” Ja està aquí, els propers 8,9,10 15,16,17 de maig veniu a veure EL TOMÀQUET 2015 “QUATRE BODES I UN TOMÀQUET” però abans feu-vos una foto al “Photocall” i si ens deixeu el vostre mail us l’enviarem.

Després veieu el TOMÀQUET 2015 i descobriu qui es casa amb qui, mentre mengeu pa amb tomàquet i altres embotits.

Però ATENCIÓ amb els horaris: Divendres 8 a les 21:30 h · Dissabte 9 a les 21:00 h Diumenge 10 a les 18:00 h · Divendres 15 a les 21:30 h Dissabte 16 21:00 h · Diumenge 17 a les 18:00 h Els preus divendres i dissabtes Socis 18 € i No socis 23 €, Diumenges Socis 12 € i No socis 16 €. Entrades a la venda per socis des del 28 i per no socis des del 29. NO és faran reserves. Veniu us esperem, segur que ho passeu molt be.

Lluïsos d’Horta Més informació: www.lluisoshorta.cat Tel. 93 427 73 27

Dissabte 25 d’abril a les 18 h i diumenge 26 d’abril a les 12 h, el grup de Teatre Infantil dels Lluïsos d’Horta del divendres, presenta: La Llegenda de Jordi i Sant Drac. Direcció: Sergi Fontanals.

MAIG Dia 9 a les 21 h, Vespres de Jazz.

Dies 9 a les 18 h i 10 de maig a les 12 h, el Grup d’Iniciació al Teatre i el Grup de Teatre Infantil dels Lluïsos d’Horta del dimecres presenten: la Migdiada del Drac i Anastàsia. Direcció: Júlia Asín i Isa Termes.

Dies 16 a les 18 h i 17 de maig a les 12 h, el grup d’Iniciació al Teatre del dilluns i el Grup de Teatre Infantil dels Lluïsos d’Horta del dimarts 1 presenten: els Picapedra viatgen al Futur i la Veritable Història de la Caputxeta Vermella. Direcció: Laura Canales i Marta Solé.

Dies 23 a les 20 h i 24 de maig a les 18 h el Grup de Teatre Juvenil del Dilluns presenta: Kdells. Direcció: Patrícia Mendoza.

Dia 21 a les 20 h Cinema als Lluïsos: doble sessió; Per un Grapat de Dòlars de Sergio Leone amb Clint Eastwood i l’Últim Home de Walter Will amb Bruce Willis.

Ateneu Hortenc Més informació: Tel. 93 357 30 40 C/ Pere Pau, 8 i 10

Dijous 30 d’abril a Montserrat: Pujada amb autocar i cremallera.

Celebració de misa, i audició de l’Escolania de Montserrat o visita del Museu (optatiu). Dinar a Caldes.

Dijous 28 de maig a Verdú: Visita de la població i de Vallbona de les Monges. Dinar a Santa Coloma de Queralt a “El Colomí”.

El passat dia 6 de març, l’Ateneu Hortenc, va realitzar la ja coneguda excursió de calçotada que realitza cada any a Salomó.

Al matí, tot el grup, varem anar cap a Tarragona i vàrem visitar el Museu Nàutic, el qual ens va semblar molt interessant, i després vàrem tenir temps per a passejar pel port i el Serrallo. Al migdia vàrem anar cap a Salomó per tal de gaudir d’una bona calçotada.

U.E. HORTA - U.A HORTA HORTA ESPORTIVA

Segona edició de Camí Gos: una iniciativa pionera a Barcelona nascuda a Horta

L'Àrea Social de la Unió Esportiva Horta torna a posar en marxa una activitat esportiva pels abonats d'Horta Esportiva i oberta a tot el Districte, el Camí-Gos d'Horta. Aquesta passejada solidària amb gossos, que enguany celebra la seva segona edició, tindrà lloc el matí del diumenge 17 de maig i arrencarà a les 10:00h. Els interessats en participar en aquesta activitat, podran fer una ruta de prop de 4 quilòmetres acompanyats per les seves mascotes. Els participants hauran de ser majors de 16 anys (els menors també podran participar, però sempre acompanyats d'un adult). Podeu passar per la recepció del CEM per formalitzar la vostra inscripció o a Steel - Pin’up Dog’s, comerç situat al Passatge Vila i Rosell, 8.

El recorregut, que serà d’una durada estimada de 1:30h, tindrà un parell d'avituallaments i conclourà a la Plaça de l'Estatut a l'Avinguda de l'Estatut, on es farà una exhibició a càrrec de l'entitat Al Perro Verde. Amb la seva inscripció, cada participant farà una aportació solidària de 3 euros a l'associació Galgos 112.

| 18

líniahorta.cat 20 abril 2015

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Tardes de ball i benestar físic, mental i social a les residències de Sanitas Contribuir a la millora de la qualitat de vida de la gent gran promovent programes d’envelliment actiu i mitjançant una atenció integral, forma part de la filosofia amb la qual els professionals de Sanitas Residencial duen a terme la seva feina a les 40 residències repartides per tota la geografia espanyola. Sanitas Residencial inclou també en la seva programació sociocultural tallers terapèutics que mitjançant l’ús de diferents tècniques com l’ús de tecnologia o activitats musicals, contribueixen a afavorir un envelliment actiu estimulant capacitats físiques, cognitives i socials.

La música i el ball són activitats que desperten gran interès, ja que tenen la capacitat d’influir directament en l’estat d’ànim, faciliten l’expressió de les emocions i, a més a més, constitueixen un gran moment social. En aquest context, Sanitas Residencial obrirà les portes de totes les seves residències el pròxim divendres 8 de maig en una jornada en la qual la gent gran i familiars gaudiran d’una tarda de ball, i on a més a més el públic general podrà apropar-se i conèixer de primera mà els serveis, les instal·lacions i el personal qualificat dels seus centres.

línia

Per consultar on són les nostres residències, trucar al telèfon o al web 900 494 216 www.diasanitas.es

21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona · Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts Badalona

Línia

Setmanal

Línia

Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 5 quinzenals 1 setmanal publicitat@comunicacio21.com

Total

Les set residències de la ciutat comtal -Sanitas Residencial Sagrada Família, Provença, Les Corts, Iradier, Consell de Cent, Altanova i Bonaire,- s’uniran a la iniciativa ‘Tarda de ball’ amb classes gratuïtes obertes a tothom a ritmes de salsa, boleros, tangos o sevillanes, i on la gent gran i les seves famílies podran gaudir a més a més d’un aperitiu per agafar forces.

Tots aquells interessats en inscriure’s en aquesta activitat poden fer-ho a través del telèfon 900 494 216 o de la pàgina web www.diasanitas.es. Les primeres cent persones que s’inscriguin rebran el llibre ‘Bailar con los ojos cerrados’ de Cristina Hernández, un conjunt d’històries i reflexions narrades per personalitats de l’art, la política o la ciència, majors de 70 anys.

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

150.250

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025

36.000 9.000

180.350 150.250 36.000

366.600

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

20 abril 2015 líniahorta.cat

Horta-Guinardó

19 |

El transformat Turó de la Rovira rep més visitants que mai Redacció CAN BARÓ

Els visitants poden descobrir la història de la zona. Foto: Ajuntament

Els veïns diuen la seva sobre el futur de Botticelli

PARTICIPACIÓ4Els veïns d’Horta van tenir a finals de març l’oportunitat de participar en un procés participatiu per tal d’opinar sobre l’estat actual de la plaça Boticelli i el seu futur.

Després que la pressió veïnal obligués fa nou mesos a l’Ajuntament a aturar el projecte de reforma que incloïa la construcció d’un aparcament, el consistori ha decidit tornar a escoltar la veu dels veïns i s’ha compromès a escoltar totes les aportacions. Unes propostes que van des de convertir la plaça en una zona on es pugui dur a terme activitats per a totes les edats, millorar els accessos i la il·luminació o que l’espai verd torni a oferir una bona imatge.

Estrenen l’interior d’illa del solar El Ranxo, al Carmel

URBANISME4Des de fa uns dies els veïns del Carmel poden gaudir d’un dels pocs interiors d’illa que hi ha al districte. Ubicat al solar conegut com El Ranxo -per l’antic local que hi havia i que va ser enderrocat-, l’espai havia estat inclòs en el pla Buits de l’Ajuntament, però no hi va haver cap entitat que es presentés per fer-se’n càrrec.

Ara el solar acull una zona de jocs infantils que va ser inaugurada el passat 10 d’abril i que va comptar amb la presència de nombroses famílies del barri. Al llarg de la jornada es va celebrar una cercavila i, posteriorment, la Fundació ADSIS, l’ADA Ferran Tallada i l’Associació ‘40 p’arriba 40 p’abajo’ van organitzar diversos tallers. A partir d¡ara s’obre un procés participatiu per decidir quins altres usos tindrà l’espai.

Una de les millors vistes de la ciutat, per no dir la millor, i un recorregut per la història.

Aquesta és la combinació que ofereix el renovat Turó de la Rovira, que des de principis de mes acull un nou museu on diferents plafons informatius i dues exposicions expliquen com la zona va tenir un paper destacat en la defensa de la ciutat durant els bombardejos feixistes de la Guerra Civil. L’itinerari, a través del

qual el visitant podrà descobrir la xarxa de refugis subterranis de la ciutat i el fenomen del barraquisme, és d’accés lliure les 24 hores del dia. Tot i això, el Museu d’Història de Barcelona també ha programat visites guiades que van des dels dos euros als vuit i mig.

La reforma de la zona s’ha fet respectant els elements originals i s’ha reobert espais que estaven tancats, com ara el pavelló dels oficials. Tot plegat està provocant que durant aquestes primeres tres setmanes, la xifra de gent que s’apropa a la zona hagi augmentat. Tot i que el Turó de la Rovi-

ra ja era un espai conegut, sobretot per les seves magnífiques vistes, ara, amb l’obertura del museu, el nombre de barcelonins i turistes que visiten aquest indret de la ciutat ha crescut.

Aquesta reforma s’emmarca en la transformació que suposarà el futur parc central d’HortaGuinardó i Gràcia, que vol convertir els Tres Turons en un nou pulmó verd habitat de la ciutat.

Durant la inauguració del museu, l’alcalde Trias va assegurar que el govern vol que “la gent que viu aquí ho faci amb dignitat i per això hem arreglat els carrers i les vies d’accés”.

| 20

Comerç

Condol | Mor Pere Llorens, president de la Confederació de Comerç

El president de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pere Llorens, va morir el passat 10 d’abril amb 90 anys. Llorens va començar la seva carrera en el món del comerç a la parada de la seva família al Mercat del Ninot. Entre els anys 1973 i 1979, va ser regidor del districte de Sants-Montjuïc. Des de la CCC lamenten el traspàs del seu president i destaquen que era “un gran professional”.

líniahorta.cat 20 abril 2015

Cor d’Horta, satisfet amb la Fira Gastronòmica i Nit de Comerç » L’associació destaca “l’assistència de centenars de persones” a l’acte » Els botiguers també van repartir 100 euros en vals de compra Redacció HORTA-GUINARDÓ Horta va viure la seva segona Fira Gastronòmica i Nit de Comerç el passat dissabte 11 d’abril al mercat del barri i als seus voltants.

L’associació organitzadora, Cor d’Horta, valora de manera “molt positiva” aquesta segona edició, la qual va comptar amb “l’assistència de centenars de persones”, segons explica a aquesta publicació Raquel Júlvez, dinamitzadora de l’eix comercial.

Des de les 5 de la tarda i fins les 12 de la nit, els visitants a l’esdeveniment van poder gaudir dels articles que oferien els botiguers participants i de les creacions gastronòmiques dels paradistes del mercat. La cita va ocupar l’interior del Mercat d’Horta i també una part del carrer Tajo, on s’hi va instal·lar una

L’eix Maragall col·labora amb l’esmorzar solidari d’Arep

SOLIDARITAT4L’Eix Maragall, entre altres entitats del districte, col·laborarà en l’esmorzar solidari que organitza l’associació Arep el pròxim dia de Sant Jordi al matí al seu local.

Arep –Associació per a la Rehabilitació de les Persones amb Malaltia Mental– va néixer l’any 1979 amb l’objectiu de “crear alternatives per millorar el nivell de qualitat de vida dels malalts mentals”. A l’esmorzar solidari del pròxim dijous 23 s’oferiran productes ecològics i de proximitat, i els diners que es re-

captin aniran destinats al projecte ‘Acollida’ d’Arep.

Per altra banda, l’eix comercial va participar el passat dissabte 11 d’abril a la primera sortida de El Comerç de Nou Barris es mou d’enguany a la plaça Llucmajor del districte veí.

De cara al mes que ve, l’associació participarà en la Festa Major del Guinardó del dia 9 de maig. Una setmana més tard, l’eix celebrarà un dels seus esdeveniments insígnia, la Fira Medieval i Festa del Comerç al passeig Maragall.

Visitants durant la fira al carrer Tajo. Foto: FCHM

carpa de 350 metres quadrats amb 20 parades, que s’afegien a les 30 que hi havia a l’interior del mercat.

A banda de l’aspecte purament comercial, Cor d’Horta va repartir 100 euros en vals de compra entre els seus clients i va organitzar actuacions artístiques, com la de l’escola Més Dansa, Angangas i The Lito, les

quals “van engrescar als visitants a participar”, assenyala Julve.

Per altra banda, l’eix comercial hortenc va informar va uns dies que ha arribat a un acord amb el BBVA perquè els seus associats puguin gaudir de condicions “preferents” a l’hora d’adquirir productes financers i no financers de l’entitat bancària.

Seu de l’associació l’Arep. Foto: Google Maps

Descobrir el comerç de Tòquio

El viatge a Tòquio tindrà lloc del 9 al 16 de maig. Foto: Arxiu

PROJECTE4Del 9 al 16 de maig, la Cambra de Comerç, conjuntament amb l’Ajuntament, organitzarà un viatge a la capital del Japó, Tòquio, adreçat als comerciants de la ciutat que vulguin “conèixer nous conceptes comercials”.

Durant el viatge, els participants recorreran els millors carrers comercials de la capital japonesa i es visitaran els mercats de referència de la ciutat. Acompanyant als visitants hi haurà es-

pecialistes en la matèria, que assessoraran en tot moment els participants.

La iniciativa vol ajudar els botiguers barcelonins a aconseguir nous clients, com ara els adolescents o els homes, dos mercats poc desenvolupats al món occidental. A més, els comerciants participants en el tour comercial podran “experimentar les sensacions que transmet una botiga quan es visita des del punt de vista del consumidor”.

Tòquio és una ciutat que acull les últimes tendències en diversos sectors, com ara la moda i els complements, i els espais comercials i de restauració es caracteritzen per comptar amb un disseny innovador, sobri i minimalista, que fusiona l’estil propi del Japó amb l’occidental. Les rutes de Retail que organitza la Cambra de Comerç al llarg de l’any porten els botiguers a ciutats com París, Londres o Nova York.

21 |

Esports

Waterpolo | L’ascens a Primera Femenina, a Horta

líniahorta.cat 20 abril 2015

La piscina del CN Horta serà l’escenari de les eliminatòries d’ascens a la Primera Femenina de waterpolo, la segona categoria estatal. Les amfitriones jugaran en primera ronda contra l’AC Almàssera i el Club Waterpolo Elx, tots dos de la Comunitat Valenciana. Els dos partits es disputaran el dia 2 de maig, mentre que si es classifiquen, jugaran les semifinals i la final a la mateixa piscina el dia següent.

Els equips de futbol hortencs volen garantir la permanència » FC Martinenc i UA Horta afronten un exigent final de temporada » CF Pobla de Mafumet i CF Tecnofutbol seran els pròxims rivals Redacció HORTA-GUINARDÓ Amb el tram final de la temporada a la vista, FC Martinenc i UA Horta tenen un sol objectiu: garantir la permanència per continuar a Tercera Divisió i a Primera Catalana, respectivament.

Els homes d’Agustín Vacas tenen per endavant quatre partits vitals de cara a la salvació, ja que es troben a la zona baixa de la taula, lluitant amb equips com el Castelldefels, el Santfeliuenc o el Manlleu. Els hortencs tenen un calendari molt exigent, especialment a casa, on rebran la visita de la Pobla de Mafumet (líder) aquest cap de setmana, mentre que d’aquí dues setmanes disputaran un derbi barceloní contra l’Europa. Els hortencs clouran la temporada amb desplaçaments a Rubí i a Peralada .

L’esport dóna feina a prop de 28.000 persones a la ciutat

ESTUDI4La setmana passada es van fer públics els resultats d’un estudi amb el qual s’ha valorat l’impacte de l’esport a la ciutat, incidint en aspectes econòmics, socials i laborals.

Les xifres més destacades de l’estudi rebelen que gairebé 28.000 persones treballen vinculades a aquest sector. A més, segons l’estudi, l’esport mou més de 2.000 milions d’euros a l’any, i xifra en prop de 2.000 els autònoms i les empreses presents a la ciutat relacionades d’una manera o l’altra amb la pràctica es-

portiva i en més de 2.500 els clubs i entitats de totes les disciplines.

En aquest sentit, l’informe també destaca l’augment de la demanda de formació i el fet que s’ofereixen 70 títols acadèmics relacionats amb l’esport, tant en formació professional com en grau mitjà i superior, tot i que també hi ha disponibles cinc graus i tres màsters. Cal tenir en compte, però, que els resultats no inclouen els grans esdeveniments esportius que, de manera puntual o repetida, organitza la ciutat.

Satisfacció a la UE Horta després de l’Urban Campus El Peralada serà un dels rivals del Martinenc. Foto: Dani Falcón / Martinenc

Per la seva banda, la UA Horta es troba en una situació força més tranquil·la a la Primera Catalana, però no es poden confiar, perquè tot i que amb sis jornades per endavant difícilment caurien al descens, la plaça de promoció és el principal perill a evi-

tar. Els d’Antonio Rueda tindran dues ocasions per segellar la permanència en les pròximes jornades, jugant contra rivals directes. Aquest cap de setmana contra el Tecnofutbol i el diumenge 3 de maig visitaran el camp del Molletense.

El Club de Tennis Vall Parc acull el primer Gran Slam de pàdel PÀDEL4Durant la setmana del 6 al 12 d’abril, el Club de Tennis Vall Parc va convertir-se per primer cop en l’escenari d’una competició de Gran Slam català en la qual van participar algunes de les figures del panorama actual.

El torneig va deixar unes magnífiques sensacions, demostrant el bon moment que està vivint aquest esport, que compta amb un nombre creixent d’aficionats i de practicants.

En categoria masculina, la parella formada per l’argentí Adrián Biglieri i el català Enric Sanmartí, un dels grans duets de raquetes del circuit, es va imposar a la final a Eduard Bainad i Rubén Rivera en dos sets.

Per altra banda, Noelia Márquez i Ariana Sánchez van ser les guanyadores en la categoria femenina, derrotant a la final a la parella d’Anna Viñes i Eli Duran, també en dues mànigues.

El bon ambient va regnar durant les jornades esportives. Foto: UEH

BÀSQUET4La UE Horta va aprofitar l’aturada escolar de Setmana Santa per organitzar la tercera edició de l’Urban Campus, unes jornades esportives destinades a la tecnificació i al perfeccionament dels fonaments del bàsquet. A més, els participants també van poder practicar futbol o natació.

Darío García, el director del Campus, s’ha mostrat molt satisfet i ha valorat “molt positiva-

ment l’experiència d’aquests quatre dies”, durant els quals més d’una cinquantena de nens i nenes d’entre 6 i 13 anys van poder practicar el seu esport en un gran ambient. García també ha destacat que “el Campus ha servit per crear noves amistats, ja que en aquest han coincidit joves esportistes del club amb d’altres que no en formen part, però que no han deixat escapar l’oportunitat de participar en la trobada”.

| 22

líniahorta.cat 20 abril 2015

AGENDA MENSUAL CULTURA TALLERS EXPOSICIONS

Agenda

agenda@comunicacio21.com

DIJOUS 23 D’ABRIL 17:15 Sant Jordi a la Casa Groga. Activitats, tallers oberts i familiars i intercanvi de llibres.

A les 19:15 es lliuraran els premis del quart Concurs literari de Sant Genís dels Agudells. / Centre cívic Casa Groga.

Lliurament premis concurs microrelats Matas i Ramis Ds. 25 d’abril a les 12:00

Ruta literària de Marsé a Mercè Ds. 25 d’abril a les 11:00

Matí-Tarda Exposició dels dibuixos del XXII Concurs Les Àvies i els avis escriuen contes i els infants els dibuixen, una iniciativa que promou la relació intergeneracional i fomenta la creació artística. / Vestíbul del Casal d’Entitats Mas Guinardó.

Ruta entre les biblioteques Juan Marsé i Mercè Rodoreda, un passeig pels carrers del districte a través de les obres de tots dos autors. Caminada amb algunes parades i lectures dramatitzades. / Biblioteca Juan Masé.

DEMÀ DIMARTS 21 D’ABRIL 18:00 Xerrada sobre el mal ús de la comunicació virtual, a càrrec de Pau Martínez, psicòleg. S’abordaran temes com la possible suplantació de la comunicació cara a cara per una de virtual. / Centre cívic Teixonera.

El veredicte i lliurament de premis es realitzarà aquest dia al Centre cívic Matas i Ramis. El guanyador del concurs es compromet a formar part del jurat de la pròxima edició. / Centre cívic Matas i Ramis.

FINS AL 30 D’ABRIL

DIMECRES 22 D’ABRIL 17:30 Conferències obertes d’extensió universitària. Aquest dia es parlarà sobre la història de la muralla de Barcelona, a càrrec de Ramon Bas, arquitecte i professor d’arts plàstiques. / Centre cívic Matas i Ramis.

FINS AL 8 DE MAIG Matí-Tarda Exposició d’Antoni Rovira i Virgili i Teresa Rovira, dos il·lustres veïns del districte, una mostra fotogràfica amb imatges cedides per la família. / Casal Font d’en Fargues.

INFANTIL L’aventura de Sant Jordi: contes i jocs Dc. 22 d’abril a les 18:00

Activitat amb motiu de la diada de Sant Jordi 2015 on hi col·labora el Casal Infantil del Guinardó. A càrrec de Gina Clotet. Activitat adreçada a infants a partir de 6 anys. / Biblioteca Guinardó- Mercè Rodoreda.

ESPORTS DIUMENGE 3 DE MAIG 12:00 Partit de futbol entre la UA Horta i la UD Molletenses, corresponent a la 30a jornada del gruo 1 de Primera catalana. / Camp de Feliu Codina.

Partit de waterpolo UE Horta-Dos Hermanas Ds. 25 d’abril a les 18:00

DIJOUS 23 D’ABRIL 17:15Taller Juguem en anglès, adreçat a infants dels cursos de preescolar P3, P4 i P5. Cal inscripció prèvia. / Centre cívic Casa Groga.

DIJOUS 23 D’ABRIL 18:00 Sac de rondalles. Sant Jordi, la rosa i el drac.

Un viatge arreu del món a cavall entre els dracs més espectaculars que han sorgit a cultures molt diverses. A càrrec de Susagna Navó. A partir de 4 anys. / Biblioteca El Carmel-Juan Marsé.

L’Horta rep a casa el Dos Hermanas sevillà, en un partit corresponent a la 22 i última jornada de la lliga regular de Segona divisió de waterpolo. / CEM Hota.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

20 abril 2015 lĂ­niahorta.cat

23 |

| 24

líniahorta.cat 20 abril 2015

Pròxima edició: 12 de maig