redacció: hospitalet@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
Opinió especial Carles Puigdemont, president de la Generalitat: ‘La força tranquil·la de la Muriel’ pàg 6
Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerços ja han sortit del túnel, altres encara no” pàg 14
línial’H
Periòdic gratuït de l’Hospitalet · linialh.cat · 22/2/2016 · Núm. 32 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals
Ja la tenim aquí
4 El tram sud de l’esperada Línia 9 de metro
4 El director del congrés de mòbils, que arrenca
ja dóna servei a cinc parades de la ciutat
avui, l’havia posat com a condició per seguir a L’H
Patrimoni pàg 8 L’associació Perseu es mostra pessimista amb el futur del pi de la Remunta
Polèmica pàg 10 Adif respon que evitar abocaments a les vies no és competència seva
Protesta pàg 10 S’ajorna el judici a Nati López, la veïna que demana la seva incapacitat laboral
pàgs 3-4
Reportatge pàg 12 L’altra cara de la tecnologia mòbil: calvari per una antena
|2
lĂnial’H.cat 22 febrer 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
22 febrer 2016 línial’H.cat
Especial L9
3|
“Benefici directe per a L’H” » Es posa en marxa el tram sud de l’L9 amb cinc parades a la ciutat, una d’elles davant de la Fira » Marín destaca la importància d’una línia molt esperada pels organitzadors del Mobile, que arrenca avui F. Javier Rodríguez GRANVIA SUD “John, ja la tenim”. D’aquesta manera, l’alcaldessa Núria Marín va voler donar la benvinguda a l’esperada Línia 9, que va inaugurar el seu tram sud el passat dia 12. Una posada en marxa que ha de permetre que la relació de la ciutat amb el Mobile World Congress, el qual precisament arrenca avui, s’allargui en els pròxims anys. I és que des de fa temps el seu director, John Hoffman, havia posat com a condició sine quan non per seguir fent el congrés a la ciutat que la línia de metro arribés al recinte de la Fira. El flamant tram sud de l’L9, que connecta Zona Universitària amb l’aeroport, té cinc parades a l’Hospitalet: Collblanc –on enllaça amb la Línia 5–, Torrassa –enllaça amb Línia 1–, Can Tries-Gornal, Europa Fira –connecta amb el Carrilet– i Fira, l’estació on es van fer els parlaments oficials de la inauguració i que se situa a les portes del recinte on se celebra el Mobile. A l’acte oficial del dia 12 van
assitir-hi l’alcaldessa Marín, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; l’expresident, Artur Mas; el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; el conseller de Territori, Josep Rull; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Pomar. De fet, la presència de Pomar i no de la màxima autoritat de Foment, la ministra Ana Pastor, va respondre a l’enèssima picabaralla entre els governs espanyol i català per les infraestructures: Pastor va delegar la representació estatal en el seu segon perquè, segons va dir, la Generalitat la va “vetar”. Des del govern van negar aquest extrem i van assegurar que la invitació a la ministra es va tramitar el dia anterior. Sigui com sigui, el president Puigdemont va etzibar durant el discurs d’inauguració a la parada de Fira que “l’estat ha dimitit de la seva responsabilitat d’invertir en infraestructures a Catalunya” i va remarcar “l’esforç conjunt” de consistoris i Govern perquè aquesta línia “sigui una realitat i que la gent no ho noti”. Unes paraules que van empipar el líder
popular català, Xavier Garcia Albiol, que va marxar de l’acte, però que van ser compartides per l’alcaldessa Marín, que va recordar l’incidència a Rodalies del dia 9 i va urgir Foment a arreglar una xarxa “caduca”. MARÍN, EUFÒRICA L’alcaldessa va tornar a posar èmfasi en el “benefici directe” sobre els ciutadans i l’economia local que tindrà el nou tram de metro, de 20 quilòmetres de llargada i que connecta la ciutat amb les terminals 1 i 2 de l’aeroport en poc menys de mitja hora. La freqüència del nou ramal, però, serà de set minuts, tot i que es reduirà a quatre durant esdeveniments importants, com el mateix Mobile. L’arribada de l’L9, tanmateix, no ha estat exempta de polèmica. Fa un mes veïns de Collblanc es van queixar del soroll que generava el pas del tren per sota dels seus habitatges. El col·lectiu va enviar un escrit de queixa a l’Ajuntament i a la Generalitat i, segons explica a Línia l’H un dels afectats, Pablo Millet, ja hi ha un compromís per part de Territori per dur a terme accions que redueixin l’impacte del trànsit dels trens.
Capital dels mòbils, de nou TECNOLOGIA4Més gran i millor connectat. Amb aquests dos elements arrencarà avui una nova edició del Mobile World Congress (MWC) al recinte de la Fira. “Tenim previst un congrés amb més gent, més expositors i més espai”, destaca John Hoffman, director d’un esdeveniment que s’allargarà fins dijous i que reunirà prop de 100.000 professionals de les tecnologies mòbils. A la cita hi seran presents el fundador de Facebook, Mark
Zuckerberg, i el pilot de Fórmula 1, Lewis Hamilton, que assistirà al congrés per destacar com la tecnologia mòbil està transformant la indústria del motor. Ambdos seran els caps de cartell d’una cita que enguany estarà dedicada al grafè, un material cridat a revolucionar la tecnologia digital. El congrés, però, estarà marcat per la vaga dels treballadors del metro, que faran aturades avui i dimecres si un acord d’última hora no ho evita.
Les cinc parades de la Línia 9 a la ciutat. Infografia: Línia l’H
“Un projecte emblemàtic”
|4
línial’H.cat 22 febrer 2016
Especial L9
» El tram sud de la Línia 9 de metro entra en funcionament amb 20 quilòmetres i 15 estacions » La nova línia uneix Zona Universitària amb l’aeroport del Prat en poc més de mitja hora
El tram sud de l’L9 està en funcionament des del passat dia 12 de febrer. Fotos: TMB
Redacció
L’HOSPITALET El tram sud de la Línia 9 de metro ja és una realitat. Des del passat dia 12 de febrer, Barcelona i l’aeroport estan millor connectats gràcies a aquest tram de 20 quilòmetres que s’allarga des de Zona Universitària fins a la Terminal 1 del Prat, passant per tres municipis: Barcelona, l’Hospitalet i el Prat. En total són 15 estacions amb diferents correspondències amb altres línies de metro i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Més concretament, són sis les estacions que tenen enllaç amb altres línies de transport: Zona Universitària –Línia 3–, Collblanc –Línia 5–, Torrassa –Línia 1–, Europa Fira –FGC– i l’estació del Prat i la Terminal 2, que tenen correspondència amb Renfe Rodalies. D’aquesta manera, el nou tram de metro millora la connexió amb les principals zones comercials i àrees logístiques com ara Mercabarna o la Fira. Durant l’acte d’inauguració del passat 12 de febrer, el president de la Generalitat, Car-
les Puigdemont, va destacar els “beneficis socials, econòmics, culturals i de vertebració de país” que tindrà aquest nou tram de línia que “amb el pas dels anys anirà agafant més valor”. Per la seva banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va descriure l’L9 com “un dels projectes emblemàtics de país”. UNA LÍNIA AUTOMÀTICA Una de les característiques que més crida l’atenció de la nova línia és que els seus trens són automàtics, un fet que, segons Rull, permet
Uns 23 milions de persones faran servir el nou tram cada any oferir “molta seguretat” i “la capacitat d’ajustar la demanda en cada moment”. De fet, tot i que la freqüència de pas és d’uns set minuts, aquesta xifra es podrà reduir a només quatre quan hi hagi esdeveniments que generin un gran im-
pacte en la mobilitat, com el Mobile World Congress. La velocitat comercial dels combois és de 37 quilòmetres hora amb una màxima de 80, cosa que permet anar de Zona Universitària fins a l’aeroport en poc més de mitja hora. Pel que fa als usuaris, el departament de Territori estima que la Línia 9 Sud serà utilitzada per uns 23 milions de persones cada any, moltes de les quals podran accedir sense problemes a les estacions, ja que totes i cadascuna d’elles estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda, així com els vagons dels trens. En aquest sentit, les noves instal·lacions compten amb 50 ascensors i 133 escales mecàniques. Pel que fa als trens, en total són 14 els que donen servei en aquest nou tram, els quals circulen per dos túnels superposats l’un a sobre de l’altre. La nova línia de metro, que és equiparable en longitud a la Línia 1, la més llarga de la xarxa, ha tingut un cost total de 2.899 milions d’euros i en el seu disseny hi han participat arquitectes de la talla del japonès Toyo Ito –dissenyador de l’estació de Fira– o Jorge Garcés –autor de les parades de Mercabarna i Parc Logístic–.
Bitllet especial a l’aeroport
PREUS4Les tarifes del tram sud de metro de l’L9 inclouen un nou títol, el bitllet aeroport, que és necessari per accedir a qualsevol de les dues terminals i que té un preu de 4,50 euros, que correspon a dos conceptes: el bitllet senzill normal –2,15 euros– més el recàrrec aeroport –2,35 euros–, que acostumen a tenir els serveis de transport públic als aeroports. Aquest bitllet, però, està pensat per als turistes i usuaris poc intensius del sistema de transport públic, ja que els que fan servir la T-50/30, la T-Mes, la T-Jove, la T-Trimestre, la Targeta Rosa o la T-4, en-
tre altres, tenen accés a l’aeroport sense cap recàrrec extra. Per aquesta raó, les estacions de metro de l’Aeroport T1 i T2 estan tancades d’entrada i sortida, per la qual cosa s’ha de validar el bitllet tant per accedir-hi com per sortir-ne. El títol especial per anar a l’aeroport es pot comprar a totes les màquines de venda automàtica de la xarxa de metro, mentre que s’han habilitat màquines de venda a la sortida de les estacions T1 i T2 per a aquells usuaris que arribin fins a aquestes estacions amb la T-10 o el bitllet senzill.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
22 febrer 2016 lĂnial’H.cat
5|
|6
línial’H.cat 22 febrer 2016
Opinió
Tribuna
4La força tranquil·la de la Muriel
Un diari participatiu
4Una segunda transición
per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat La mort inesperada i prematura de la Muriel Casals ens deixa sense una de les veus i personalitats que ha contribuït decisivament a canviar la història recent d’aquest país. Totes les Muriels que hi ha entre els qui l’hem coneguda en alguna de les etapes de la seva vida són la mateixa, i l’endevinem de seguida quan ens posem a parlar d’ella; tant li fa si és algú que l’hagi vist treballar des del seu primerenc compromís polític o algú que n’hagi vist la darrera versió. Sempre era la mateixa en el caràcter i les conviccions, en la manera d’expressar-se i en la manera de tractar els altres. Parlar de política, de cultura, de llengua o de país era un tot, i per això la Muriel contemplava aquesta etapa del país amb una il·lusió emocionada que amb prou feines podia dissimular, sobretot en les grans ocasions. Una etapa en què tot allò que li ha importat al llarg de la vida confluïa en un projecte coral: la independència de Catalunya empesa des de la societat civil, de manera transversal i amb la complicitat de la política parlamentària de la qual ella havia acceptat de formar part com a darrer acte de servei. Des de la seva condició de dona progressista i des del seu catalanisme profund, va llegir l’evolució del país i va veure que la independència era l’única sortida per als anhels socials i nacionals pels quals havia lluitat sempre. I per això tenia clar sempre que el sobiranisme havia de ser transversal per a ser majoritari i va treballar amb insistència per eixamplar-ne les bases.
El somriure amb què Muriel Casals explicava sempre les coses ajudava a sumar complicitats. Perquè ella exemplificava millor que ningú el que ja es coneix com la revolució dels somriures. És la nostra manera de fer les coses, amb un somriure als llavis, amb la força tranquil·la que ens dóna saber que som majoria, amb la gent i amb les urnes. Una majoria que ella havia ajudat a fer gran i que sabia que encara l’havíem de fer més gran. La Muriel estava cridada, en la seva condició de presidenta de la comissió parlamentària d’es-
Sabrem completar el somni que tanta
gent com la Muriel ha ajudat a fer possible. Guanyarem per ella
tudi del procés constituent, a tenir un rol fonamental en la consecució del projecte col·lectiu que ha mobilitzat tantes i tantes persones. Lluitadora per la democràcia, defensora dels drets de les persones, compromesa amb la llengua i la cultura, amb la cultura de la pau i la solidaritat, la Muriel és un referent ètic a seguir. En temps de crisi de la política, els valors de la Muriel són els que hem de defensar i reivindicar: l’honestedat, la coherència, la senzillesa, la discreció, la tendresa… No seríem aquí i d’aquesta manera sense l’es-
forç, sovint discret, d’algunes persones molt determinades. En els moments més difícils del procés, el seu paper ha estat determinant. I sempre defugint els focus, amb aquella humilitat que la caracteritzava. La Muriel tenia totes les virtuts del procés i cap dels seus defectes. La recordaré amb un agraïment infinit en aquelles petites hores en què tot semblava perillar (en més d’una ocasió, tot s’ha de dir) i emergia, gairebé sense adonarnos-en, una voluntat indoblegable d’una dona que físicament podia semblar fràgil però que tenia totes les fortaleses que es poden tenir en el món civilitzat: cultura, diàleg, paciència… i conviccions basades en una recerca esforçada del bé comú. Quan la veia preocupada, jo em preocupava molt; quan la veia feliçment emocionada, em commovia i em feia feliç veurela feliç i sabia que anàvem bé. Se li podia escapar a l’ensems un somriure tímid, una mirada còmplice i alguna discretíssima llàgrima difícil de contenir per expressar, aquestes darreres setmanes entre la investidura i l’accident, tot el que sentia davant del repte que teníem –i tenim– al davant. Ella n’ha estat una de les persones més importants i decisives, i li devem renovar i redoblar el compromís per arribar fins al final. Recordarem la Muriel, recordarem el seu exemple que ennobleix el país i sabrem completar el somni que tanta gent com la Muriel ha ajudat a fer lluminós i possible. Guanyarem per ella.
per Miguel García El cambio ya ha llegado. El fin del bipartidismo significaba abrir una nueva etapa con un sistema multipartidista y, por eso, esta nueva etapa ha de estar marcada por el diálogo y la búsqueda de consensos. Ya no se trata de ir alternando en el gobierno un partido u el otro y cederle todo el poder para que haga lo que quiera, facilitando que atiendan más intereses partidistas que los problemas de los ciudadanos. Ahora hay que dialogar y llegar a acuerdos, por lo que es preciso desterrar de una vez por todas el frentismo, la España de rojos y azules, que durante tantos años ha protagonizado la política española. Asumir esta nueva situación les está costando a los viejos partidos y a algún partido que, siendo nuevo, está reproduciendo las dinámicas frentistas y partidistas del pasado. En cambio C’s, desde el principio, ha sido garante del diálogo y el consenso; siempre hemos mirado de poner en positivo lo que nos une frente a lo que nos separa. El consenso, eso sí, se ha
de construir en torno a las políticas y no el reparto de cargos. España necesita reformas profundas que hagan que vuelva a merecer la pena. Son muchos los retos: hay que trabajar muy duro para lograr una economía basada en el conocimiento que nos permita ser competitivos; es preciso luchar contra la desigualdad, la pobreza y la exclusión. Todos los ciudadanos han de recibir un salario digno y se ha de generalizar la contratación estable e indefinida; hay que corregir las disfuncionalidades de la organización territorial y la degeneración democrática que representa la partitocracia y la corrupción institucionalizada, a través de reformas institucionales profundas para lograr un estado más eficiente, transparente y democrático. Estos propósitos son ambiciosos e implican cambios constitucionales, por lo que es imprescindible que se forjen en torno a amplios consensos, ya que representan una verdadera segunda transición. publicitat 686 429 517
línial’H.cat
Dipòsit legal: B 12321-2013
Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: hospitalet@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
10.025 exemplars mensuals
Actualitat a la xarxa
#GràciesMuriel
@trinitro: Sin el trabajo de gente como Muriel Casals, hoy mi segunda lengua estaría mucho peor y la esperanza de tener un nuevo país no existiría. Gracias.
#Únics
@xdocampo: Si el Reial Madrid guanya sobrat és un espectacle, però si ho fa el Barça és una falta de respecte. Ploramiques.
#AdéuDeNou
@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i ja veurem què amaga sota el llit... Però marxa fotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.
22 febrer 2016 línial’H.cat
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Un diari obert
7|
4Ministres de tot
4Darrere la crisi dels refugiats
per @ModernetdeMerda
per Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)
Parlem-ne. Hi ha un debat atemporal que de tant en tant treu el cap als mitjans de comunicació, però sense quedars'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'enllestir-lo. És un debat magnífic sobre els nostres polítics, la seva vàlua com a representants públics i la responsabilitat que el càrrec els atorga. És un debat de preguntes. Es pot ser ministre d'Agricultura sense saber del tot qui és, per exemple, el president d'Unió de Pagesos? Es pot dur la cartera de la conselleria d'Ensenyament sense tenir cap mena d'experiència en l'àmbit educatiu o sense haver trepitjat mai una escola pública? És sensat gestionar la cultura d'un país sense saber defensar plenament la seva llengua o sense entendre les necessitats de la majoria del sector? Si creiem que sí perquè ser ministre o conseller és només un encàrrec polític i no tècnic, llavors ens semblarà lògic que aquell mateix ministre de Foment acabi sent-ho més tard de Justícia, saltant d'un ministeri a l'altre amb una agilitat admirable. Perquè, total, és només un càrrec polític. Els tècnics que hi hagi a sota ja s'encarregaran de fer funcionar la maquinària de veritat. L'important és que el conseller o ministre de Salut de torn tingui una bona trajectòria professional, encara que aquesta trajectòria hagi passat per despatxos d'advocats, multinacionals del sector alimentari o vestuaris d'equips de primera divisió. Ja farem el fet. Seguint aquesta teoria meravellosa, però, vostè mateix podria ser conseller d'Interior si acredita una experiència notable com a responsable del garden que dirigeix des de 1985, perquè si ha acumulat prou anys de coneixement col·locant les plantes a lloc, de ben segur que podrà col·locar també els manifes-
tants a lloc el dia que li esvalotin el carrer. Té la saviesa adient per dirigir els Mossos, la seguretat, les grans operacions d'Estat i el que faci falta. Si hi ha res més concret, deixi-ho per la secretaria general. Vostè limiti's a guiar les línies bàsiques del departament, que ho farà molt bé. Volem això? Volem que ens governi gent preparadíssima, però preparadíssima per a altres àmbits que no són els que acaben gestionant? No seria millor que qui tingués la màxima responsabilitat en un departament fos algú que coneix el sector com ningú, per evitar així que als molts errors que cometrà, segur, s'hi sumin també els errors per desconeixement del gremi? No seria més eficient reduir aquest marge d'error amb algú que no sigui vist des de baix com un personatge aliè a la professió? No hi ha ningú més que pugui ser ministre de Treball amb més garanties? No hi ha ningú que pugui representar Benestar i Família havent viscut de primera mà què es cou en aquests conceptes tan fonamentals i delicats com són el benestar i les famílies? No cal dir noms, les carteres que anomeno són aleatòries. Ens sortirien molts noms de governs anteriors, i molts dels governs actuals. Tant espanyols com catalans. En aquest sentit, som força iguals. Per desgràcia, els criteris per nomenar polítics d'alta volada continuen allunyant-se del sentit comú i acostant-se cada vegada més a raons personals o de confiança. I sembla que la tendència va per llarg. Encara no hem entès que precisament el que transmet més confiança, el que realment pot fer respirar tranquil un president i una societat, no és aquella persona correcta i coneguda, sinó aquell polític que sap de què parla.
Vivim un drama humanitari amb una mediterrània convertida en malson i cementiri blau. Els governs europeus, entre calculadors, egoistes i porucs, no s’atreveixen a l’acollida. No es tracta d’una qüestió de solidaritat, només, sinó de dret internacional i d’asil. Cal dir, no obstant això, que el govern alemany, amb crisi interna i en el partit que li dóna suport, fa un esforç. Dins d’altres crisis com la socioeconòmica, la crisi de refugiats és un nou argument per al populisme de dretes i els que atien la xenofòbia. Tots ells adversaris de la democràcia. Veiem a Alemanya la funesta actuació de PEGIDA, la crema de cases per a refugiats i la por de diversos governs europeus que rebaixen les previsions d’acollida, com a mínim, o promulguen lleis de confiscació de béns a les persones refugiades. Cal una societat activa i reivindicativa davant d’aquesta Europa glacial, tot i el canvi climàtic, comanada pel pensament conservador i l’austeritat que ha dut una part de la població europea a patir atur i pobresa. Cal més democràcia en aquesta ‘democràcia’ que aixeca murs i tanques de filferro davant l’acollida als 4,6 milions de sirians que fugen de la guerra, com d’altres persones de l’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea. El populisme titlla de perill les persones que “ens vénen a prendre serveis públics”. Ho fa per desviar l’atenció de les veritables causes de la crisi. Pretén responsabilitzar dels problemes les víctimes dels despropòsits d’un sistema que necessita profundes reformes; pretén responsabilitzar les persones que fugen de l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapades a Turquia i presoneres de les màfies per arribar a les illes gregues. On és el lideratge de l’esquerra eu-
ropea? On és l’humanisme d’Atenes i/o de Jerusalem que ens fonamenta com a europeus, en paraules d’Steiner? La resposta a molts dels reptes de la globalització i l’europeització de l’economia és en les ciutats, en els seus barris, en la participació i en construir amalgama de persones i entitats que posin els drets humans al davant. Drets per als quals ja vivim aquí i pels que fugint de la guerra tenim el deure d’acollir. Sí, deure. Dèiem que no és només una qüestió de solidaritat. És una qüestió de Dret. Després de la II Guerra Mundial, el 1951, es va elaborar la Convenció de Ginebra per acollir persones desplaçades. I ara els estats, que ens fan complir la llei, de vegades fent ús del monopoli de la força, vulneren el dret internacional i el d’asil. El politòleg nord-americà Benjamin R. Barber creu que el món estaria més ben governat si fos en mans d’alcaldes, i proposa un parlament mundial d’alcaldes. S’està demostrant a Europa que, davant la inacció dels estats, són els barris actius i les ciutats associades qui estan davant de la sensibilització. Des de Colònia fins a Lesbos, des de Lampedusa a Barcelona. El pròxim dissabte 27 de febrer sortirem al carrer per reclamar vies segures per a les persones refugiades. El moviment essencial és el retorn. Tornem a les ciutats i als barris, com a la Sagrada Família i a Gràcia a Barcelona, amb moviments solidaris a favor de l’acollida. Fem-los confortables, espais de drets i deures, invertim-hi els recursos públics i privats de manera coordinada, amb objectius compartits, i veurem com les crisis s’afebleixen. I veurem que els drets humans no són només grafies negres sobre paper blanc, paper blanc de vegades tacat de sang.
Opinió en 140 caràcters @japtapias: El referéndum es una práctica democrática ante la crisis de legitimidad de la actual configuración del Estado en Cataluña.
@Casfetera: Amb l’anunci de la marxa d'Esperanza Aguirre, el Partit Popular li treu una dimissió d'avantatge a Convergència.
@encampanya: Fer una chirigota falangista a Santoña no té cap gràcia. El que és divertit seria fer-la al casc antic de Donosti.
|8
Ciutat
Participació | Canviem posa en marxa consultes ciutadanes
línial’H.cat 22 febrer 2016
El grup municipal de Canviem ja ha posat en marxa tres consultes online sobre diferents temes que afecten la ciutat. Les qüestions que aborden són l’ampliació dels horaris a les biblioteques i centres culturals els caps de setmana, la possibilitat de crear una comissió ciutadana per auditar el deute municipal i una sobre la implantació o no d’un servei d’urgències de pediatria les 24 hores. Es pot votar al web del grup polític fins al 4 de març.
Perseu es mostra pessimista amb el futur del pi de la Remunta » L’associació assegura que l’arbre degà de la ciutat “s’està assecant” arran del seu trasllat mentre que l’Ajuntament diu que no li consta Redacció L’HOSPITALET “És la crònica d’una mort anunciada”. Són paraules d’Ireneu Castillo, president de Perseu, en referència al trasllat definitiu del pi de la Remunta a la seva nova ubicació –a l’altre costat del carrer Josep Tarradellas–, un trasplantament que es va produir el vespre del passat 29 de gener, davant les crítiques de partits de l’oposició com Canviem, ERC o la CUP i de diversos col·lectius de la ciutat. Castillo alerta que “algunes branques ja s’han assecat”, un aspecte que considera “evident” a primera vista. Tot i així, des del consistori no ho veuen igual. Segons el primer tinent d’alcalde, Francesc Josep Belver, el consistori “no té constància, en principi, que el pi pugui morir”, i afegeix
L’arbre, de moment, s’aguanta amb cordes perquè no caigui. Foto: IC
que s’està fent “un seguiment” de la seva salut. Sobre el polèmic trasllat, Belver assegura que es va dur a terme a partir d’estudis elaborats amb “experts en la matèria”. De moment, alguns col·lectius ecologistes locals com La Saboga també temen per la salut del pi, ja que la viabilitat del trasplantament “és molt baixa”. Pel que fa al rebombori generat a la ciutat pel trasllat del
que està considerat l’arbre degà de l’Hospitalet –es creu que té uns 200 anys d’història–, Belver assegura que no es considera “menys sensible amb el medi ambient que les persones que han criticat el trasllat del pi” i reivindica el plantament de 50 pins a l’ampliació de Can Buxeres. A l’espera del destí final de l’arbre, Castillo insisteix que “s’està apagant dia rere dia”.
Reivindiquen el servei de rehabilitació del nord de L’H
SANITAT4La Federació d’Associacions de Veïns ha demanat que els veïns del nord de la ciutat segueixin fent la rehabilitació al CAP de Pubilla Cases. Malgrat que des de l’Institut Català de Salut (ICS) s’assegurés fa uns dies que aquest servei no desapareixeria, ara els veïns tenen por que els facin anar a fer la rehabilitació a Bellvitge, al renovat CAP de la Marina –que estarà enllestit a finals d’any–. “És ab-
surd que els veïns del nord de la ciutat hagin de baixar fins al sud per anar a rehabilitació”, explica el president de la federació veïnal, Manuel Piñar, argumentant que molts d’ells són gent amb “mobilitat reduïda”. El pròxim dia 10 hi haurà una reunió entre l’ICS i els veïns per debatre sobre aquestes qüestions. Piñar, però, avisa que segons la resposta que rebin “organitzaran protestes”.
Reforcen la difusió dels ajuts de pobresa energètica DESIGUALTATS4Un dels objectius que s’ha marcat el consistori en aquesta legislatura és fer visibles a la ciutadania les ajudes que ofereix per pal·liar problemàtiques com ara la pobresa energètica. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha incrementat esforços per difondre el missatge perquè arribi “al màxim de persones possible”, explica a aquesta publicació Jesús Husillos, regidor de Benestar Social. El consistori disposa d’un fons extraordinari de 800.000 euros procedents de l’Àrea Me-
tropolitana de Barcelona (AMB), el qual farà servir per intentar pal·liar els efectes de la pobresa energètica a la ciutat. Tanmateix, Husillos recorda que l’Ajuntament “ha estat ajudant les famílies amb dificultats des de fa anys”. Entre algunes de les accions que ja es duen a terme destaca el pagament de les altes de subministrament als ciutadans amb problemes econòmics. Les persones interessades a rebre aquestes ajudes han d’adreçar-se a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.
Solidaritat i revitalització del comerç de la mà de les AMPA
El projecte té incidència a Collblanc-Torrassa. Foto: Google Maps
SOLIDARITAT4Quatre centres educatius de Collblanc-Torrassa s’han adherit al programa ‘AMPAs Endavant’, el qual té per objectiu revitalitzar el comerç del barri, a més d’ajudar les famílies més desafavorides econòmicament. Les associacions que hi participen són les de l’Ernest Lluch, Sant Ramon Nonat, Sant Jaume FEP i la Casa del Parc. La iniciativa consisteix en establiments comercials que ofereixen descomptes i promocions amb exclusivitat als socis de les AMPA d’aquestes quatre escoles. D’aquesta manera, s’aconsegueix
un doble objectiu: intentar que les famílies beneficiàries passin menys dificultats econòmiques i que es reactivi el teixit comercial local. Per tal d’optar als descomptes, les famílies sòcies de les AMPA han de presentar el carnet d’associades. Per facilitar-ne la localització, els organitzadors de la iniciativa han habilitat un mapa del barri on es poden veure tots els establiments comercials que hi participen. En total hi ha una vintena de botigues que s’han adherit al projecte, les quals llueixen un distintiu a la porta.
9|
Centre
Política | El PP demana un nou model de Festes de Primavera
La portaveu del Partit Popular a la ciutat, Sonia Esplugas, ha reclamat recentment un nou model de gestió per a les Festes de Primavera. Segons Esplugas, els hospitalencs “fa anys que paguen dos cops les festes” i, a més, “es concentren els esdeveniments només al barri del Centre”. Esplugas demana que l’Ajuntament tingui en compte la resta de barris per “distribuir de manera equitativa les activitats”.
línial’H.cat 22 febrer 2016
El líder de Mishima, David Carabén, actuarà al Barradas
Artistes internacionals reinterpreten la Medusa
MÚSICA4David Carabén, cantant, guitarra i principal compositor de la formació musical Mishima, pujarà a l’escenari de l’auditori Barradas el pròxim diumenge 28 de febrer. L’espectacle tindrà lloc a les set de la tarda i té un cost de 16 euros. L’esdeveniment, que porta per títol La forma d’un sentit, forma part de la programació del Festival Barnasants. La proposta forma part del projecte artístic de Carabén, que compta també amb un llibre que recull di-
Redacció CENTRE Diversos artistes internacionals exposen des de fa unes setmanes les seves interpretacions del símbol local de la medusa en el marc de l’exposició Ceci n’est pas une medusa al Museu de l’Hospitalet. La mostra es podrà visitar fins al pròxim 13 de març. La Medusa forma part de la col·lecció de les obres del Museu de l’Hospitalet. Es tracta d’una peça funerària elaborada amb marbre que representava el cap d’una medusa. L’escultura data de l’època romana i es va trobar a Santa Eulàlia de Provençana. Des de l’any 1995 la Medusa ha esdevingut el símbol del museu de la ciutat. Partint d’aquesta peça, els artistes que ara exposen les seves obres al museu han aportat la seva visió personal del mite del cap de la medusa. La iniciativa forma aprt del cicle Mirades
línia
La Medusa forma part del Museu Arqueològic de Catalunya. Foto: Museu L’H
contemporànies que ha organitzat el museu. A l’exposició hi han participat artistes de diversos països, majoritàriament europeus, que provenen de diferents col·lectius. És el cad de TPK, Barbier de Nîmes, Transfo de Lyon i Meno Parkas de Lituània. També hi han pres part altres autors com Jaume Ribas, Francisco Lira, Antonio Calderón, Quico Estivill i Plácido Romero.
VINCULAR PASSAT I PRESENT Els organitzadors expliquen que aquesta exposició “contribueix a vincular el passat de la ciutat i el seu art amb el present”, a través d’obres que “formen part del patrimoni artístic i cultural de la ciutat”, com és el cas del cap de la medusa. El 2014 ja es va fer un cicle dedicat al Retaule de Sant Roc de Jaume Huguer, que es trobava a l’antiga església de Santa Eulàlia de Mèrida.
David Carabén actuarà diumenge vinent al Barradas. Foto: AB
21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme
Periodicitat
Tirada
Línia
Mensual
180.350
Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia
Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet
Línia
Quinzenal
Línia Línia Línia Línia
Sants Sant Martí Gràcia Les Corts
Línia
Setmanal
Línia Línia
Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)
14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com
Total
verses cançons contextualitzades i comentades per l’artista. Carabén alterna els concerts a títol individual, acompanyat del piano i percussió de Marc Llobet i la trompeta de Pablo Fernández, amb els de la seva banda Mishima. La forma d’un sentit és una proposta íntima que compta amb un repertori que normalment no forma part del directe de Carabén. Hi ha, per exemple, poemes de Joan Vinyoli musicats per a l’ocasió.
15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025
120.200
408.750 exemplars
difusió controlada per OJD/PGD
15.025 15.025 15.025 15.025
108.200 15.025 12.025
180.350 120.200 108.200
408.750
la primera xarxa
de periòdics de proximitat del país
línia
| 10
Sant Josep
Música | La Salamandra acull el ‘Let’s festival’ La sala de concerts Salamandra acollirà la celebració del Let’s festival, el cicle de música independent de l’Hospitalet. Del 26 de febrer al 19 de març hi haurà concerts d’artistes de renom com Núria Graham, Pacosan, Miss Cafeina i Egon Soda, entre altres.
línial’H.cat 22 febrer 2016
Adif respon: evitar abocaments a les vies no és competència seva F. Javier Rodríguez SANT JOSEP El Ple del passat mes de gener va tornar a posar sobre la taula la problemàtica de les vies. En concret, es va parlar del soroll que generen els trens al seu pas per Sant Josep i la Florida i de les escombraries que s’acumulen als costats de les vies. En aquest sentit, el Ple va aprovar una moció de Ciutadans on s’insta Adif a mantenir net el tram ferroviari i l’adverteix que, en cas omís, s’estudiarà imposar multes a l’operador. “Estem indignats perquè Adif no fa el que li toca, que és netejar una propietat seva”, assegura l’alcaldessa, Núria Marín, tot remarcant que si l’empresa no ho arregla aviat, el consistori anirà “per una via més traumàtica”. Al llarg del mes de febrer, a més, els
veïns han protagonitzat diferents protestes per la brutícia i el soroll de les vies. Des d’Adif, per la seva banda, han contraargumentat a Línia l’H que fa poc van fer una neteja i desbrossament entorn de les vies i que “la competència per evitar que es llencin escombraries a les vies” no és seva, sinó que “correspon a altres administracions”. Les mateixes fonts d’Adif expliquen que la brossa “no procedeix dels trens” i que el tram de vies comprès entre l’estació de Renfe de Just Oliveras i el barri de la Torrassa és un dels indrets
de la xarxa de Rodalies on més hi estan treballant. Un altre dels aspectes que recollia la moció aprovada al darrer Ple és el trasllat dels semàfors de les vies a zones on no hi visqui tanta gent, per tal d’evitar molèsties originades pel soroll. En aquest sentit, des d’Adif veuen “inviable” aquesta possibilitat, ja que expliquen que els semàfors “estan col·locats als canvis d’agulla de les vies”, d’on “no es poden moure”. Sigui com sigui, des de l’operador emplacen les parts afectades –consistori i veïns– a dialogar per tal de trobar solucions.
Llengua | Nou Cicle de cinema en català per a infants Durant els mesos de febrer i març els Cines Filmax Granvia acullen una nova edició del Cicle de cinema infantil en català. Les pròximes projeccions seran Phantom Boy (27 i 28 de febrer), Dragon Ball Z: La resurrecció de "F" (5 i 6 de març) i Hotel Transsilvània 2 (12 i 13 de març). L’entrada costa 4,5 euros.
S’ajorna el judici a Nati López per l’ampliació de l’acusació F. J. R. SANTA EULÀLIA El judici a la Ciutat de la Justícia de la veïna de Bellvitge, Nati López, que va protagonitzar una acampada protesta davant l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a finals de l’any passat, ha estat ajornat. La vista se celebrarà el 12 de maig, ja que la fiscalia ha decidit afegir a l’acusació de danys i desperfectes una nova de coacció. “És una manera de venjar-se de mi”, assegura a Línia l’H López. Segons informa el Col·lectiu Ronda –que és qui porta el cas– en un comunicat, la Generalitat també s’ha personat al procés. López va acampar a la seu de l’ICAM, al barri barceloní de Vallcarca, durant un parell de mesos a finals de l’any passat reclamant que es reconsiderés la seva incapacitat laboral per les seqüeles que li ha deixat un in-
L’ICAM denuncia danys a la seva instal·lació. Foto: @NatyLopezGama
fart i un ictus. L’ICAM va decidir que era apta per treballar, tot i que l’afectada pateix migranyes perllongades, sensibilitat extrema a la llum i al soroll i poca capacitat de concentració. Durant la protesta, López va rebre el suport de moltes persones i es van celebrar concentracions a favor de la seva lluita. López es mostra contrariada per les acusacions de desperfectes i coaccions. “No he trencat res”, sosté, afegint que “fins i tot” van ajudar “a mantenir la zona neta”. L’informe pericial de l’I-
CAM assenyala que els danys ocasionats a la instal·lació són de 100 euros. “La justícia és molt àgil contra el malalt, però és lenta quan és aquest qui reclama”, reflexiona López al respecte. Durant els dos mesos de protesta, l’afectada va conéixer altres persones amb problemàtiques similars. Va ser aleshores quan li van proposar crear una plataforma d’afectats per l’ICAM per tal que “ningú quedi abandonat” davant una “injustícia”. A partir del març, la plataforma es reunirà cada primer dimecres de mes.
El nou Quaderns d’Estudi se centra en el medi ambient INVESTIGACIÓ4El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (CEL’H) va presentar recentment un nou Quadern d’Estudis. En aquesta ocasió s’ha centrat en l’àmbit del medi ambient i porta per títol La gestió del medi ambient a l’Hospitalet. La presentació va tenir lloc a la Biblioteca Central Tecla Sala el passat 28 de gener. En l’acte van participar els sis autors dels
articles que conformen el llibre i van assistir-hi una cinquantena de persones. 28 ANYS DE PUBLICACIONS Els Quaderns compleixen enguany 28 anys des de la seva creació. Els seus redactors han destacat l’evolució del disseny i de l’estructura dels textos. Des d’aleshores, però, el medi ambient ja era un tema recurrent.
Més de 6.000 visitants a la mostra de Gervasio Sánchez
FOTOGRAFIA4 L’exposició del reconegut fotoperiodista Gervasio Sánchez que va acollir el Centre d’Art Tecla Sala fins al passat 7 de febrer va comptar amb un gran èxit d’assistència, amb 6.500 visitants, segons han informat els organitzadors. La mostra recorria els vint-icinc anys de trajectòria del fo-
toperiodista amb 140 imatges en color i en blanc i negre, classificades en cinc blocs temàtics. A més de l’exposició, paral·lelament s’han organitzat altres activitats. Sánchez hi ha participat en algunes. Per exemple, ha ofert diverses xerrades adreçades a estudiants d’ESO, Batxillerat i cicles formatius.
Santa Eulàlia El Centre cultural acull una mostra sobre higiene dental EXPOSICIÓ4El Centre Cultural Santa Eulàlia acull fins demà passat una mostra itinerant de la Diputació de Barcelona que porta per títol Cuida’t les dents. L’exposició està adreçada als infants del barri i té com a objectiu promoure els hàbits d’higiene dental saludables. La iniciativa, a més, va més enllà de l’exposició al Centre
cultural. De fet, compta amb una guia que conté recursos relacionats amb els continguts de la mostra. La idea és que posteriorment es treballin a l’aula amb els professors a través de diverses activitats lúdiques i didàctiques. Aquest material complementari en forma de dossier porta per títol El petit manual dels supersomriures.
Es reprenen els‘Dissabtes a Santa Eulàlia’per als infants
CULTURA4 Dissabte passat, 20 de febrer, el barri va tornar a celebrar els Dissabtes a Santa Eulàlia. L’esdeveniment va consistir en tres espectacles adreçats a un públic familiar. Els participants s’havien d’adreçar al Centre Cultural Santa Eulàlia. Allà es van dividir en tres grups de quinze persones, que van ser guiats per un membre de l’organització als espais on se celebraven els espectacles,
que es feien en espais “sorpresa”, ja que el públic no sabia on tindrien lloc. Les representacions que es van oferir van ser Tot sol… i núvol, un espectacle de clown de Le Puant; el conte amb música en directe El violí embruixat, de Compendia Endrapacontes; i El món de la Violeta, una obra de titelles de la companyia Núria Mestres. Tot plegat, una jornada molt familiar.
11 |
Bellvitge
Taxes | L’Ajuntament permetrà pagar l’IBI en vuit terminis
línial’H.cat 22 febrer 2016
Per primer cop, el consistori permetrà que els ciutadans puguin pagar l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) en vuit terminis, per tal d’ajudar a les famílies amb dificultats. Per tal de beneficiar-se d’aquest ajut, cal tenir el tribut domiciliat i presentar una instància general a qualsevol punt de registre municipal abans del 24 de març.
Es farà un informe per garantir la viabilitat del Sergio Manzano Redacció BELLVITGE El Ple de gener va aprovar l’elaboració d’un nou estudi per a la gestió del poliesportiu Sergio Manzano en el termini de tres mesos. A més, es valorarà fer propostes en benefici dels abonats i dels serveis que s’hi presten “per tal de garantir la viabilitat de la gestió del poliesportiu”, després del serial per presumpte desfalc a la instal·lació. La moció va tirar endavant amb el suport dels grups municipals d’ICV-EUiA-Pirates, PP, ERC, CiU i CUP-PA. L’estudi que es durà a terme estarà basat en els informes de la Intervenció General i la resta d’àrees que tenen competència sobre el control i la fiscalització del poliesportiu. A més d’aquest punt, el Ple també va aprovar que tots els grups municipals “siguin coneixedors d’aquest informe, de les mesures que s’adoptin i les que es proposin”.
El serial del Manzano viu un nou episodi amb la moció de gener. Foto: Arxiu
El tercer punt de l’acord correspon als treballs de millora que es preveuen realitzar a l’edifici del poliesportiu Sergio Manzano. En aquest sentit, la sessió va aprovar que l’Ajuntament “procedeixi a efectuar les obres de millora del poliesportiu”. Aquestes consisteixen a millorar l’estructura de vidre que envolta el recinte de la piscina. També es procedirà a revisar el sostre de policarbonat de l’edifici i s’estudiarà el seu possible reemplaçament. A més, es revisarà el “deficient” sistema d’aigua calenta
sanitària. Segons el text, “les deficiències estructurals suposen una despesa excessiva”. Un dels punts de la moció no va tirar endavant en no trobar el suport suficient. Es tracta del primer punt, que instava l’Ajuntament perquè prengués accions legals per aclarir les irregularitats detectades en la gestió de l’equipament. De fet, el desembre el consistori va descartar personar-se en la causa oberta pel presumpte desfalc, tot i que en un primer moment va assegurar que així ho faria.
El Govern premia Matias Guiu, cap d’Anatomia de l’Hospital HOMENATGE4Nou reconeixement per a l’Hospital de Bellvitge. El cap d’Anatomia Patològica del centre, el doctor Xavier Matias-Guiu, ha rebut la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat pel seu “mèrit científic i tecnològic” i per la seva tasca a favor del desenvolupament de la ciència. Matias-Guiu és llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona i doctor en medicina per l’Autònoma. Ha estat director de diversos departaments d’altres centres mèdics i, des de l’1 de novembre de l’any passat, és cap del servei d’Anatomia Patològica a Bellvitge. La cerimònia de premis es va celebrar
la setmana passada en un acte presidit pel conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. JORNADES AMB EXPERTS Per altra banda, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha estat líder en trasplantaments de cor i implantació de cors mecànics a Catalunya l’any 2015. Al llarg de tot a l’any es van dur a terme 24 trasplantaments i es van implantar un total de 38 dispositius d’assistència circulatòria mecànica. En el marc de l’àmbit d’assistència circulatòria mecànica, els dies 12 i 13 de febrer l’Hospital va celebrar dues jornades dedicades a aquesta temàtica.
Matias-Guiu recollint el guardó. Foto: HUB
| 12
Pubilla Cases
Festa | Dia d’Andalusia al Centre Cultural Claveles
La ciutat està immersa en la celebració dels actes commemoratius del Dia d’Andalusia, que se celebra el 28 de febrer. Divendres passat, el cantaor malagueny resident a la ciutat, Ricardo Peñuela, va impartir una conferència sobre la ciutat de Màlaga, l’eix central del programa festiu de la celebració.
línial’H.cat 22 febrer 2016
La Bòbila participa en la programació del BCNegra Redacció PUBILLA CASES La Biblioteca la Bòbila torna a participar en el cicle literari del gènere negre criminal BCN Negra. Al llarg de tot el mes ha estat acollint presentacions de llibres, mostres, certàmens i projeccions cinematogràfiques dedicades a aquest gènere. El passat 29 de gener va ser el torn de l’escriptor Jordi PijoanLópez, el qual va presentar el seu últim llibre, Els àngels de Sóar. Fins al 29 de febrer la biblioteca també acull la mostra Assassins nats, que recorre els personatges que amaguen la seva part fosca sota una màscara d’honorabilitat. Fins a finals de mes també es podrà visitar l’exposició La novel·la policíaca històrica, la qual recorre la història d’aquest subgènere literari a par-
La Folch iTorres i la Pere Lliscart tindran un grup més de P3 ENSENYAMENT4Les escoles del barri Josep M. Folch i la Pere Lliscart tindran un grup més de P3 el curs vinent. Així ho van acordar la setmana passada l’Ajuntament i Ensenyament en la seva última trobada de la Taula Mixta de Planificació. L’escola Màrius Torres, a Collblanc, també augmentarà un grup la seva oferta educativa de P3. L’augment en un grup a les tres escoles és degut al “manteniment de la natalitat al barri i
l’important volum d’alumnes en aquesta zona de la ciutat”, segons han informat fonts municipals. En un principi, les previsions d’augment de grups de P3 a la ciutat havia estat de només un. 54 GRUPS DE P3 A LA CIUTAT En el conjunt de la ciutat s’oferiran 54 grups de P3 per al curs vinent, tres més que en l’actualitat. L’escola concertada manté els 39 grups, així com als centres de Secundària.
Les activitats s’allargaran fins al 4 de març. Foto: Arxiu
tir dels seus principals autors i obres literàries. CONCURSOS I PEL·LÍCULES A més d’exposicions, la biblioteca la Bòbila ha acollit també el concurs de disseny de cobertes de llibres del gènere negre. El certamen portava per nom Barcelona Connection. Un dels requisits de les cobertes presentades
que aspiraven al premi era que tinguessin elements propis de Barcelona –carrers i edificis de la ciutat, sobretot–. També s’han celebrat dos clubs de lectura i un cicle de cinema negre. Les pròximes projeccions seran el 26 de febrer (amb Gilda, de Charles Vidor) i el 4 de març (amb Gloria, de John Cassavetes).
La Torrassa | La ciutat dedica una placa al dibuixant Antonio Bernal L’Ajuntament va descobrir la setmana passada una placa en homenatge al dibuixant Antonio Bernal al número 88 del carrer Doctor Martí Julià, on l’il·lustrador va viure molts anys. Per altra banda, la família ha donat tres de les obres que Bernal va fer per a Jabato, Capitán Trueno i Joyas literarias juveniles, que passaran a formar part del fons d’art del Museu de l’Hospitalet.
L’escola Pere Lliscart tindrà un grup més de P3. Foto: PL
Collblanc-Torrassa
L’altra cara de la tecnologia mòbil » Els afectats per una antena que no complia amb la normativa expliquen a Línia l’H el seu calvari » La persistència de la família ha permès desmantellar l’artefacte quinze anys després que l’instal·lessin F. Javier Rodríguez COLLBLANC “T’expropien les vistes de casa teva”. Així descriu Mercè Vidal, filla d’un matrimoni de la Riera Blanca afectat per la instal·lació d’una antena de telefonia a tres metres de la finestra del seu dormitori, el calvari que ha viscut la seva família durant els últims 15 anys. Des de fa dos mesos, però, l’antena ja no pertorba les seves vides. La constància i l’evidència dels fets van ajudar a que fos retirada. La història, però, ve de lluny. Tot es remunta a l’any 1999, quan una empresa de telefonia va instal·lar una antena al terrat annex a la terrassa dels pares de Vidal. “L’impacte visual quan obríem la finestra era colpidor”, relata a Línia l’H Vidal. Un terrat que pertany a un edifici més baix que el dels afectats, tot i que l’Orde-
nança municipal sobre instal·lacions de radiocomunicacions estableix que les antenes han de col·locar-se “en l’edifici més alt” del seu entorn. L’ordenança, tanmateix, va entrar en vigor el 2003, quan l’antena ja hi era. Malgrat això, aquesta normativa estableix que les antenes instal·lades amb anterioritat a la seva entrada en vigor s’hi han d’adequar. De fet, el maig del 2013 l’Ajuntament va obligar una operadora a retirar un altre d’aquests elements al carrer Major –amagada en una xemeneia– que tampoc complia les exigències de l’ordenança. Tot i haver recorregut al consistori, la família se sentia “abandonada”. El 2014, aleshores, van decidir reclamar ajuda directament a l’alcaldia. “Vaig demanar disculpes en primera persona i vaig assumir la responsabilitat”, reconeix a aquesta publicació l’alcaldessa, Núria Marín, que des-
Imatges del dia del desmantellament de l’antena (esquerra) i de com ha quedat el terrat (dreta). Fotos: MV
criu el procés per retirar aquesta antena que no complia amb la normativa com a “complex”. EFECTES SOBRE LA SALUT Els afectats van contractar, paral·lelament, una empresa privada homologada, la qual va demostrar que les medicions superaven el límit legal. Segons el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer, els camps
electromagnètics estan classificats com a “possiblement cancerígens”, tot i que encara no està demostrat al cent per cent que provoquin la malaltia. Sigui com sigui, Vidal explica que els seus pares han patit patologies com insomni i mal de cap en els últims anys. Vidal critica l’actual llei de telecomunicacions, aprovada el 2014 al Congrés i que permet a les operadores expropiar terrasses de
comunitats de veïns i fer-hi obres sense llicència municipal. “No es tracta de prohibir totes les antenes, però estem orfes davant les operadores”, lamenta Vidal, una postura que comparteix Marín. “Els consistoris han de tenir la possibilitat d’intervenir en les instal·lacions”, afegeix l’alcaldessa, que assegura que el consistori va ser “dels primers” en regular en aquesta matèria.
Pobresa energètica zero 22 febrer 2016 línial’H.cat
Serveis
13 |
» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la » Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas
El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu
Redacció
L’HOSPITALET La pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més ha crescut els últims temps. Any rere any creix el nombre de famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o l’aigua, o aquelles que tenen problemes seriosos per mantenir casa seva a una temperatura adequada. Els efectes de la pobresa energètica en la salut i en la qualitat de vida són inqüestionables, amb una especial incidència entre els nens, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. Per ajudar a pal·liar aquesta situació, la Diputació de Barcelona augmentarà aquest mandat les actuacions per fer-hi front. En paraules de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, el “suport a les necessitats dels ajuntaments en matèria social, com els plans d’urgència social o el combat contra la pobresa energètica, són una de les prioritats del mandat”. “Hi aboquem tots els nostres esforços, rascant d’on s’hagi de rascar”, assegura Conesa.
DIAGNOSI Des del mes de juliol, l’àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació està elaborant un estudi que ha de servir per tenir una diagnosi exacta i fiable del problema, incloent-hi tots els municipis de la demarcació. Al marge de l’avaluació teòrica, però, la Diputació també treballa la diagnosi sobre el terreny. Des del mes de novembre s’estan duent a terme dues proves pilot –al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú– amb intervencions directes en 40 habitatges en situació de pobresa energètica. En aquestes llars s’hi està fent una auditoria energètica i s’hi estan instal·lant de forma totalment gratuïta elements de baix cost energètic. La intenció, detalla la Diputació, és ampliar les intervencions a tot el territori atesos els bons resultats del programa. ACTUACIÓ CONJUNTA Aquest any, i en base als resultats d’aquestes dues proves pilot, tots els governs locals de Barcelona tindran a la seva disposició una nova eina de suport en la lluita contra la pobresa energètica. Seran auditories i intervencions als habitatges que pateixin aquesta mena de pobresa.
Les faran, conjuntament, tres àmbits de la Diputació: Benestar Social, Habitatge i Medi Ambient. El principal objectiu serà la millora de l’eficiència i, també, la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Uns habitatges que hauran identificat prèviament els serveis socials municipals. La primera fase d’aquest nou pla preveu intervencions a 1.600 llars. SUPORT TÈCNIC A banda de la intervenció directa i de la diagnosi real de la situació a la demarcació de Barcelona, la Diputació remarca que renova el seu compromís amb els ajuntaments i els consells comarcals oferint-los suport tècnic per implementar, als municipis de menys de 20.000 habitants, la llei catalana de mesures urgents en contra de la pobresa energètica. Aquesta llei, en vigor des del mes d’agost, estableix, entre altres coses, que abans d’un tall de subministrament cal un informe dels serveis socials municipals. Això fa preveure un augment significatiu de la tasca dels equips professionals, que la Diputació està estudiant pal·liar amb noves línies d’ajuts econòmics.
Accions de continuïtat
AJUDES4Per altra banda, la Diputació de Barcelona continuarà donant suport econòmic als municipis perquè puguin fer les aportacions necessàries a les persones amb deutes amb les companyies subministradores, així com per facilitar una intervenció ràpida en situacions de pobresa energètica, a través dels programes de prestacions econòmiques
de caràcter social. També seguirà amb el suport formatiu als serveis socials municipals. Durant el 2015, més de 300 professionals van rebre formació sobre com abordar i gestionar la pobresa energètica, a través dels tallers que la Diputació ofereix en conveni amb l’Institut Català de l’Energia. La previsió oficial és formar-ne 300 més durant aquest any.
| 14
Entrevista
Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguers
línial’H.cat 22 febrer 2016
Miquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.
“El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no” M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que va arrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment, amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.
F. Javier Rodríguez L’HOSPITALET ostè va dir fa ja unes setmanes que havíem viscut “la millor campanya de Nadal des del 2007”. Creu que el balanç de les rebaixes serà igual de bo? En el cas de les rebaixes, el balanç serà més aviat justet. Aniran igual que l’any passat o potser una mica millor i, en tot cas, dependrà de cada sector en concret. Perquè les grans franquícies ja tornen a anar com una moto però al botiguer de barri li està costant molt més.
V
La previsió de la Confederació és que es facturaran uns 850 milions d’euros. Anem pel bon camí? Sí. Crec que arribarem a aquestes xifres. El problema, repeteixo, és la seva distribució. Per exemple, en el sector de la moda han aparegut cadenes i franquícies monomarca que han fet molt mal a les petites botigues multimarca, que ara venen menys que fa 20 anys. I si al final el nostre petit comerç perd presència, els carrers comercials corren el perill de clonificar-se i veure devaluats els seus atractius. Això ja està passant a moltes zones... Malauradament sí. I si les botigues de barri queden relegades per les grans franquícies i cadenes, aleshores tindrem problemes en la línia del que li comentava anteriorment. No tot són males notícies. Vostè mateix ho deia: hem tingut un bon Nadal. Sí, alguns ja han sortit del túnel, però altres no. El tren del comerç encara no ha agafat velocitat i tots els vagons no són iguals. Per això, els que van al davant tenen una situació millor, mentre que els del darrere encara estan sortint del túnel. Amb tot,
ara hem d’aconseguir que tothom en pugui sortir i agafar velocitat. Molts dels que van en els últims vagons d’aquest tren consideren que les rebaixes han quedat obsoletes, perquè moltes marques fan descomptes durant tot l’any. Cal reformular-les? És un debat intern, cert. Però el sector de la moda –perquè, al cap i a la fi, les rebaixes es fan sobretot a la moda– sempre ha intentat regular la campanya per poder captar el consumidor en dates molt arrelades en l’imaginari col·lectiu. Tothom sap que després de Reis i a l’1 de juliol comencen les rebaixes. Que hi ha promocions i ofertes abans? Això sempre ha passat, però la gent feia la despesa grossa a partir de l’inici de les rebaixes. Si ara això desapareix, perquè el Tribunal Consti-
“Apostar per la targeta ‘Compradors pel país’
és jugar la Champions del màrqueting”
tucional ha suspès la llei catalana d’horaris, haurem d’intentar autoregular-nos. El Black Friday, per exemple, no es va fer a partir d’una normativa. Doncs amb les rebaixes igual, hem d’intentar sostenir que comencen l’endemà de Reis. Encara que no hi hagi una regulació explícita? Ens toca fer-ho, fins i tot de cara als nostres clients. No necessitem que hi hagi una llei. Que hi haurà competidors que avançaran els descomptes? Sí, però el que hem de fer és fidelitzar el client perquè valori el producte que li estàs oferint. Un producte que, en el nostre cas, té un preu rebaixat però que no ha estat fabricat expressament per a la campanya, com sí que fan altres.
La recent creació de la seva targeta Compradors pel país pot ser una manera de fidelitzar la clientela. Com l’estan rebent els comerciants? Estem en una fase de compromisos perquè la targeta es pugui posar en marxa d’aquí a un parell de mesos. El nostre calendari s’ha endarrerit justament per l’èxit de la iniciativa. Barcelona, Tarragona, Badalona, Vic... són territoris on hi ha compromisos perquè la targeta entri en funcionament. Serà l’eina més potent que mai hem ofert als comerciants catalans. És jugar la Champions League del màrqueting comercial.
què genera un alt trànsit de persones i se’n pot beneficiar.
gui clara i que es limiti a unes necessitats específiques.
Tant? Bé, és un sistema que permet que cada botiga, individualment, pugui fidelitzar els seus clients i s’emporti el seu propi benefici. Aquí cada comerciant definirà els seus descomptes. És una gran eina.
De quin perill parla, doncs? Hi ha botigues que es volen instal·lar al costat de grans marques perquè potser tenen línies de pro-
I quines són les previsions en el seu conjunt? Quan acabem aquest any, creiem que podrem tenir unes 20.000 botigues associades a la campanya –tot i que si finalment Barcelona hi entra, seran moltes més–, i prop d’un milió de targetes repartides entre els consumidors.
i sectorial, que
L’altre gran debat és el turisme, un sector que creix cada vegada més. Creu que el petit comerç ha d’adaptar els seus horaris per intentar aprofitar-se’n? Estem d’acord que hi ha d’haver una atenció especialitzada als turistes durant els dies festius, però cal limitar-la a unes zones concretes i a uns horaris adequats perquè hi hagi un equilibri.
Tot plegat, per intentar frenar la fuga de consumidors cap a les grans superfícies. Una altra manera de fer-ho és aliar-se amb aquests centres comercials, com ja han fet alguns eixos. Creu que és un camí assenyat? Hi poden haver aliances entre els centres comercials i els eixos i associacions sempre que hi hagi una certa complementarietat i cooperació, perquè tot en aquesta vida té amenaces i oportunitats. Però crec que fer créixer l’oferta comercial a base de grans superfícies artificials suposa un gran perill, sobretot per a les ciutats. Ara bé, hi ha qui vol situar-se al costat d’aquell gran magatzem per-
“Hem de buscar més cooperació gremial
s’està perdent molt” ductes més fortes i això els pot repercutir positivament. Però si aquestes superfícies se situen als extraradis en comptes d’estar a les ciutats, la gent se’n va i el petit comerç pot perdre els seus clients. Quina solució proposa? La implantació de centres comercials ha de respondre a unes necessitats i a uns equilibris. Però si hem de competir amb el nou outlet de Viladecans, per exemple, i la gent marxa cap allà, ja pots fer el que vulguis. A la primera corona metropolitana tenim, per una banda, la B-30, que és el carrer Major dels centres comercials, i, per l’altra, les grans superfícies de Cornellà i del Baix Llobregat. Nosaltres volem que la regulació si-
Aquesta qüestió ha creat controvèrsia entre els comerciants de les zones turístiques i els dels barris, com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspectiva. De vegades els líders comerciants podem discrepar en alguns temes, però en molts altres coincidim. No sempre hem de pensar igual, tot i que això no ha de significar el trencament del diàleg. Jo crec que ho superarem. Quins són els altres reptes de futur als quals s’enfronta el sector? Donar eines als botiguers per millorar la competitivitat i treballar el comerç online, ja que és un canal de venda que complementa l’habitual. El 56% dels comerciants ja són a la xarxa, però necessitem que hi aterrin tots. Per tant, hem de buscar més cooperació gremial i sectorial, que s’està perdent molt.
15 |
Esports
Rugbi | La selecció sub16, campiona estatal a l’Hospitalet
L’esport de casa nostra continua aconseguint títols. El passat dia 7 la selecció sub16 es va proclamar campiona d’Espanya a la final del campionat estatal que es va jugar a la Feixa Llarga. El rival va ser la selecció de la Comunitat de Madrid en un partit tremendament igualat que es va decantar a favor de Catalunya per un ajustat 34-28.
línial’H.cat 22 febrer 2016
CB l’Hospitalet i Aracena, a punt per a la segona fase de la lliga Redacció L’HOSPITALET El CB l’Hospitalet i l’Aracena Collblanc ja coneixen els seus rivals de la segona fase de la lliga EBA. Ja fa 10 dies que va acabar el primer tram de la competició i els dos equips més importants de bàsquet de la ciutat han gaudit d’uns merescuts dies de descans, però ja preparen els seus compromisos el cap de setmana. Els dos conjunts riberencs formen part del grup C-1, on hi són els cinc millors classificats dels dos grups de la primera fase, el C-A i el C-B. CB Igualada, CB Santfeliuenc i BBA Castelldefels són els tres conjunts que van coincidir amb els hospitalencs a la primera fase, però el sistema d’EBA fa que els resultats obtinguts en aquest tram s’arrosseguin al segon. D’aquesta manera, Hospi i Aracena jugaran anada i tornada contra els equips de l’altre grup, que són, en
El CB l’Hospitalet va guanyar els 18 partits de la primera fase. Foto: CBH
ordre de classificació, CB Mollet, CB Quart, CB Salt, JAC Sants i CB Cornellà. Els tres millors classificats optaran a l’ascens de categoria. El CB l’Hospitalet parteix amb un gran avantatge, ja que ha guanyat tots els partits que ha disputat aquesta temporada i per tant inicia la fase final amb un balanç de 8 victòries i cap derrota. Els homes de Jorge Ta-
rragona començaran el seu camí cap a la lliga LEB Plata aquest diumenge a les cinc de la tarda a la pista del CB Quart gironí. Per la seva banda, l’Aracena Collblanc ocupa la cinquena posició amb 4 victòries i 4 derrotes. Els de José María Marsá també hauran de viatjar fins al Gironès per enfrontar-se al CB Salt, que va acabar la primera fase en tercera posició.
‘Corre amb l’Apel·les’celebra el seu cinquè aniversari
ATLETISME4Una de les curses per excel·lència de la ciutat celebra el seu cinquè aniversari aquest diumenge. Corre amb l'Apel·les, la competició que organitza l’IES Apel·les Mestres, torna al barri de Sanfeliu per oferir l’atletisme més popular. Com ja és habitual, el plat fort de la cita serà la cursa de 10 quilòmetres que consistirà a fer dues voltes a un circuit mixt de terra i asfalt que tindrà la sorti-
da i la meta a la plaça dels Cirerers. L’escola també ha preparat una prova d’una milla per als més petits. El procés d’inscripció encara està obert i es pot formalitzar a través del portal web championchip.cat fins dijous o fins que s’arribin als 500 inscrits. Tots aquells que vulguin inscriure’s presencialment poden fer-ho a l’institut o a la seu del Consell Esportiu de la ciutat.
L’Hospi vol trencar la mala ratxa a la Feixa Llarga FUTBOL4L’Hospi vol posar el punt final a una ratxa que fa massa temps que dura. Els riberencs porten gairebé cinc mesos sense guanyar a la Feixa Llarga a la lliga –l’última victòria va ser un 3-1 contra l’Atlètic Balears el dia 4 d’octubre de l’any passat– i, malgrat això, continuen fora del descens. Per tal d’aconseguir-ho haurà de guanyar contra el València
Mestalla, un dels equips de la zona tranquil·la de la classificació, que visita la ciutat aquest diumenge. El filial che està completant una temporada molt regular i visitarà l’Hospi sense cap mena de pressió. Els homes de Martí Cifuentes hauran de vigilar homes com Zahibo o Fran Villalba, que ja han gaudit de molts minuts amb el primer equip valencianista.
INFANTIL
ESPORTS
agenda@comunicacio21.com
AGENDA MENSUAL CULTURA DIVENDRES 26 DE FEBRER 18:00 Cicle de Cinema Negre Trio de Dames: Gilda, de Charles Vidor (1946). Duració aproximada: 1 hora 30 minuts. Tipus d'entrada: Lliure. Lloc: Biblioteca la Bòbila.
Teatre: ‘Lo Tuyo y Lo Mío, 75 canciones en 75 minutos’ Dv. 26 de febrer a les 20:30
TALLERS Grup de conversa en català amb la col·laboració del CNL Dc. 24 de febrer a les 12:00
FINS DEMÀ PASSAT Consultar horaris Exposició col·lectiva Escaparse. Artistes: R. Mansego Muñoz, Plamen Avramov Petkov, Rafael Muñoz Alcaide. Tipus d'entrada: Lliure. Lloc: Centre Cultural Bellvitge.
Grup de conversa per practicar el català. El grup es reuneix els dimecres a les 12:00 fins al pròxim dia 16 de març. Coordina: Josep Caba. Durada: una hora. Tipus d'entrada: Inscripció prèvia. Lloc: Biblioteca la Bòbila.
A PARTIR D’AVUI Consultar horaris Curs Introducció al Marketing i la Gestió Comercial, programat en el marc de la inicaitiva Escola d'emprenedors. Durada del curs: fins al 18 de març. Lloc: Gornal Activa. Teatre musical al Joventut. Direcció: Joan M. Segura i Bernadas. Direcció musical: Dídac Flores. Intèrprets: Xènia Reguant, Manuel Ramos i Dídac Flores. Lloc: teatre Joventut.
EXPOSICIONS
DEMÀ DIMARTS 23 DE FEBRER 10:00 La Gestió Eficaç del temps és molt rendible. L’activitat es fa en el marc del programa de suport al teixit empresarial 2016 de la Diputació de Barcelona. Durada: 4 hores. Lloc: Gornal Activa.
Cinema: ‘James i el préssec gegant’, de Henry Sellick Demà dm. 23 de febrer a les 17:30
Sessió de cinema infantil amb la projecció de James i el préssec gegant, de Henry Sellick. Durada: 1 hora i 20 minuts. Tipus d'entrada: lliure. Lloc: Biblioteca Josep Janés.
10:30 Taller: Ioga amb cadira per recuperar el somriure, amb Gerard Oncins. Durada aproximada: 1 hora. Tipus d'entrada: Inscripció prèvia . Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala.
Partit de futbol: Hospi vs València B Dg. 28 de febrer a les 12:00
FINS AL 28 DE FEBRER Consultar horaris Exposició de fotografia: Vents de l'Est, d’Eva Parey. El treball està constituït per diversos assajos fotogràfics realitzats entre Barcelona, França, Alemanya i Romania des del 2009. Lloc: CC la Bòbila.
DIVENDRES 26 DE FEBRER
A PARTIR DEL 25 DE FEBRER Consultar horaris Clics Familiars 1r trimestre del 2016. Sessions destinades a les famílies interessades en l’aplicació de les noves tecnologies com a material de suport en l’aprenentatge. Lloc: Biblioteca Plaça Europa.
DIVENDRES 26 DE FEBRER 18:00 Hora del conte: Un tren de cuentos, a càrrec de Asociación Grupo Teatro Imagin. Durada aproximada de l’activitat: 45 minuts. Lloc: Biblioteca Josep Janés.
Partit de futbol de la jornada 27 de segons divisió B de futbol del grup 3. L’Hospi s’enfrontarà contra el València B. Lloc: Estadi Municipal.
| 16
línial’H.cat 22 febrer 2016
Pròxima edició: 21 de març