Linia lhospitalet 44

redacció: 93 458 87 80 - hospitalet@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

TURISME A L’H pàg 11

BELLVITGE-GORNAL pàg 13

Comencen les obres del que serà el setzè hotel de la ciutat

Enric Millo anuncia que els ascensors de l’estació de rodalies es començaran a fer aquest any

línial’H

Periòdic mensual de l’Hospitalet · linialh.cat · Març 2017· Núm. 44 · Difusió controlada per OJD-PGD: 9.126 exemplars mensuals

Els contraris al Pla de la Gran Via estudien portar-lo als tribunals Foto: Neus Marmol

El Govern aprova el projecte mentre que No Més Blocs, Depana i ERC es plantegen frenar-lo per la via legal pàg 3 pàgs 6, 7 i 8

“Potser hi ha algú a qui li interessa que hi hagi crispació: al moviment independentista no” Entrevista a Carles Puigdemont President de la Generalitat de Catalunya

|2

línial’H.cat

Març 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

En Portada

Març 2017

línial’H.cat

3|

Roda de premsa de No Més Blocs (esquerra) després de l’aprovació del pla (dreta), on va assistir Marín. Fotos: No Més Blocs i Ajuntament

El serial (no) s’acaba » La Generalitat aprova el Pla de la Gran Via però els opositors estudien frenar-lo als tribunals » Marín i Rull celebren el vistiplau mentre que No Més Blocs lamenta “falta de transparència” Francisco J. Rodríguez L’HOSPITALET Només fa falta la signatura del conseller de Territori, Josep Rull, perquè el polèmic Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, el qual preveu soterrar la Gran Via i impulsar un clúster biomèdic al sud de la ciutat, sigui una realitat. El passat dia 3 la Comissió de Política Territorial i Urbanisme (CPTUC), presidida per Rull, va emetre el darrer informe favorable previ a la signatura definitiva del PDU. A la reunió va assistir l’alcaldessa, Núria Marín, que va ressaltar la importància d’aquell dia, “ja que el projecte permetrà que la ciutat s’apropi al riu que li dóna nom” i, alhora, “guanyi un

important espai per a la ciutadania i un pulmó verd per a tota l’àrea metropolitana”, en referència al parc públic de 30 hectàrees previst a Can Trabal. Rull, per la seva banda, també es va mostrar molt satisfet per haver tirat endavant un nou pla director urbanístic, els quals considera com unes “figures molt potents” de transformació del país, ja que “només s’aproven si hi ha consens amb els ajuntaments”.

El consens, un concepte que troben a faltar els opositors al PDU. La plataforma No Més Blocs va celebrar una roda de premsa el mateix 3 de març per reiterar el seu rebuig a un pla que titllen “d’especulatiu”.

A més, lamenten “falta de transparència” de les administracions implicades, fet pel qual encara, diuen, no han pogut con-

trastar les darreres modificacions introduïdes al PDU. Tanmateix, No Més Blocs no es rendeix.

“Queda patent la inutilitat de fer servir les mesures burocràtiques existents”, asseguren, i aposten per iniciar un recurs contenciós per aturar el pla “per la via administrativa o per la via traumàtica”.

En aquest sentit, l’entitat ecologista Depana està estudiant la possibilitat d’interposar-ne un. En cas que ho fes, No Més Blocs s’hi afegiria. “No hi ha res concretat”, explica a Línia l’H Javier Mulero, membre de la plataforma, tot i que confirma que “aquesta és la idea”. Més endavant es decidirà si se’n fa un de sol o diversos.

El pròxim dia 17 a les cinc de la tarda al metro de Bellvitge organitzaran una assemblea informativa per explicar als veïns l’aprovació del PDU.

ERC estudiarà la via legal i la CUP ho porta al Parlament POLÈMICA4En línies generals, els partits de l’oposició han mostrat el seu rebuig total o parcial al PDU. L’única formació que segueix posicionant-s’hi totalment a favor és el PDeCAT. El seu únic regidor al Ple, Jordi Monrós, sempre l’ha considerat com una “gran oportunitat” per a la ciutat.

La resta de partits coincideixen en la “falta de consens” que ha envoltat tot el procés del PDU i en les repercussions mediambientals que pot tenir.

En aquest sentit, algunes formacions ja han expressat la seva voluntat de recórrer a la via legal per frenar el pla. Aquest és el cas

d’ERC, un partit que forma part del govern de la Generalitat i el líder del qual i vicepresident, Oriol Junqueras, va garantir el suport de l’executiu català al pla urbanístic. L’agrupació local, tanmateix, ha anunciat que estudiarà emprendre accions legals contra el PDU per preservar la totalitat de Can Trabal.

Canviem, per la seva banda, ha demanat la nul·litat de l’aprovació del pla per defecte de forma, mentre que la CUP va presentar al Parlament, juntament amb Catalunya Sí que es Pot, una proposta de resolució per debatre-hi el PDU.

|4

línial’H.cat

Opinió

Març 2017

Tribuna

4El ja famosíssim autobús dels Hazte Oír

Un diari participatiu

4Memorial de tòpics

per Iu Forn

Fa dies que no parem de veure un autobús que no el parem de veure perquè la denúncia de qui no vol que el veiem fa que, justament no parem de veure'l.

Anem a pams, però d'entrada, una cosa important: a qui no li agradin algunes de les coses que llegirà a continuació, li recomano que abans de criticar-me, llegeixi la peça fins al final, sobretot l'últim punt: 1/ Estic en contra del missatge que porta l'autobús d'Hazte Oir. Però és un missatge tan _________ (i aquí posi l'adjectiu desqualificatiu que consideri convenient) com molts altres missatges que veig i escolto cada dia. I alguns dels quals els considero molt més greus, ofensius i discriminatoris que aquest, començant per altres campanyes del mateix grup integrista radical. Per què aquest tema sí i els altres no? I ara vostè em dirà: “Tots. Fora tots”. Perfecte, doncs tots. Llavors la pregunta és: per què altres temes més greus no han tingut aquesta campanya contrària?

2/ Hazte Oír és un grup integrista radical i a mi no m'agraden els integrismes i menys encara religiosos, però si aquesta gent es vol dedicar a fer campanyes amb els

seus diners, és el seu problema.

Ara bé, si usen o han usat un sol cèntim de diner públic, la cosa canvia.

3/ El 100% de les campanyes i idees d'aquest grup són absolutament oposades a les meves, però mentre no vulnerin la llei tenen dret a expressar-les. Com vostè i jo tenim dret a expressar les nostres.

4/ La campanya d'aquest grup integrista pretén escampar un missatge i qui s’oposa pretén que no l'escampin i per aquest motiu pretenen immobilitzar el famós bus. Molt bé, pregunto: ¿quanta gent hauria vist el bus si hagués fet el seu recorregut sense que hagués existit la polèmica? Va, seré generós amb la xifra... 50 mil persones? (i sóc terriblement generós). Amb la polèmica, ¿quanta gent ha vist ara el famós autobús que no para de sortir a tots els informatius de TV i a tots els mitjans digitals i de paper i que, d'una altra manera no hauria vist mai? Si del que es tractava era de que el missatge no arribés, crec que s'ha aconseguit l'efecte contrari.

5/ Un col·lega em deia: “Però hem de permetre que aquesta gent digui aquesta barbaritat sense fer res? Que passegin el bus

sense cap problema?”. Part de la resposta està als punts 1, 2 i 3, però afegeixo: el problema és el bus? I si aquesta campanya la fan només per internet, sense treure cap bus, llavors no és cap problema? Han fet campanyes pitjors, però com que a internet no sabem qui s'ho mira ni potser sabem que existeix, llavors no és cap problema? Encara que llavors arribi a més gent?

6/ En el cas concret que ens ocupa, és cert que la campanya d’Hazte Oír ha servit per fer pedagogia en positiu de la realitat que ells denuncien com una perversitat universal. Però, cal arribar a aquest extrem perquè els mitjans fem pedagogia de fets que passen a la nostra societat?

7/ Alguns mitjans que es converteixen en bandera de la “tolerància” estan inflant el tema per poder fer-se els enrotllats i, sobretot, per poder augmentar la seva audiència?

I 8/ I l'opinió expressada en aquesta peça és la d'una persona que ha patit no una sinó dues campanyes dels Hazte Oír i que, per tant, ha sentit la indefensió de ser objecte del sectarisme integrista.

per Jordi Lleal

A Catalunya i als catalans se’ns atribueixen uns tòpics d’allò més curiosos, esbombats per polítics i mitjans informatius: Garrepes que només pensem amb els diners/provincians.

Que tan sols veiem què passa a Catalunya i no ens adonem què passa a Espanya i al món/jueus. La memòria castellana atribueix l’esperit negociant i emprenedor dels catalans a ser hereus dels jueus conversos/tancats. Per no ser “oberts” com a altres contrades d’Espanya que al menor contacte ja es diuen amics/parlem català per fer la punyeta als que no ens entenen. Serà com els francesos o qualsevol altra persona que té idioma propi/mal educats. En parlar en català amb un interlocutor català davant la presència d’un castellà que no ens entén. Si un anglès parla amb un altre anglès, canviarà de llengua?/insolidaris.

Quan discutim al govern central l’espoli de les balances fiscals, se’ns retreu que no som prou solidaris amb els territoris “pobres” d’Espanya/deixem a banda la resta d’espanyols. A l’hora de reclamar el dret a decidir el nostre futur, amb un referèndum/victimistes. Sempre estem plorant que no ens donen prou i que ens tracten malament/odiem Espanya i als espanyols. Quan una gran majoria tenim parents i amics espanyols que apreciem i estimem/fracturem i dividim la societat entre independentistes i no independentistes.

També es podria dir entre els de dretes i els d’esquerres, els creients i els ateus/minoria adoctrinada per TV3. Curiosament l’audiència de TV3 no arriba al 20%/Nacionalisme identitari.

Com es pot ser identitari en un país que és terra de pas i d’acollida des de fa segles? publicitat 686 429 517

línial’H.cat

Dipòsit legal: B 12321-2013

Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: hospitalet@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicat a El Nacional.cat

Difusió controlada

amb el suport de:

9.126 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#TiraDeLaManta

@sergipicazo: Cops judicials al finançament irregular de Convergència (cas Palau, 4%) i PP (València, Bárcenas i Gürtel). Un revés contra el Règim del 78.

#Històrics

@RTorquemada: La recuperació de Ter Stegen, l'obra mestra de Neymar, la pressió d'Iniesta, el gol de Sergi Roberto, el govern de Busi. No hi ha res com somiar.

#NoEnsEntenen

@IndEnCastellano: La "España plural" no alcanza ni a permitir esto: laSexta TV pide perdón por saludar a un corresponsal en catalán/valenciano.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Març 2017

Un diari obert

línial’H.cat

5|

4L'Espanya del Tribunal Suprem

4De garanties autonomistes

per Gemma Aguilera

per Bernat Dedéu

Votar un partit feixista, desgravar-se a la declaració de la renda la quota de la subvencionada Fundación Nacional Francisco Franco, mantenir vigents els consells de guerra a milers de víctimes del franquisme assassinades per haver traït la pàtria, recórrer a les clavegueres de l’Estat i als diners públics per fer guerra bruta contra Catalunya i homenatjar la División Azul amb presència de càrrecs públics de l’Estat.

Són pràctiques emparades per la Constitució espanyola. Legals i ajustades a l’Estat de dret. Però una urna de cartró amb paperetes a dins sense cap efecte jurídic ni polític és “un torcebraç a l’Estat de dret”, un desafiament imperdonable a la legalitat. Així és un Estat espanyol producte de quaranta anys de dictadura i quaranta més de democràcia empeltada de franquisme sociològic. Un Estat en el qual un fiscal del Tribunal Suprem defensa amb arguments polítics la petició de pena de nou anys d’inhabilitació per a Francesc Homs per prevaricació i desobediència en el procés participatiu del 9N. No cal afegir res més.

Aquest és l’Estat espanyol que

moltíssims catalans volen abandonar i que alguns espanyols volen transformar en un estat democràtic del segle XXI. D’aquests espanyols, una part vol fer la truita sense trencar els ous –Coscubiela, Rabell i l’oficialisme de Podemos-, però altres espanyols, com Íñigo Errejón, han pres consciència que per fer una truita potser caldrà trencar els ous. A Catalunya i a Espanya. I que si es trenquen els ous, no serà un acte il·legítim.

Però malauradament, també és l’Estat espanyol que PP, PSOE i C’s volen blindar a cop de precintar urnes, amenaçar amb intervencions administratives i, si cal, utilitzar la força. Ras i curt, es neguen a desvincular-se de l’herència franquista i sacrifiquen la democràcia i el progrés en nom de la unitat d’Espanya.

A les portes Tribunal Suprem, unes 200 persones que acompanyaven Francesc Homs cridaven “volem votar”.

L’endemà, quan Artur Mas havia de declarar com a testimoni, dos homes cridaven “traïdor, sediciós i corrupte”.

Tampoc no cal afegir res més.

Publicat a El Món.cat

Encara em sorprèn com molts independentistes que es vanten tothora de tirar pel dret i de voler sobrepassar la llei espanyola s’estranyin o es mostrin indignats amb les represàlies amb què les invencions autonomistes pretenen tenallar el referèndum o qualsevol iniciativa que tingui com a centre gravitatori el lliure albir dels catalans. Així darrerament, amb el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) que, en un informe no vinculant, detecta una problemàtica legal amb la disposició addicional número trenta-u dels pressupostos, que els vincula directament a la celebració del referèndum. Qualsevol iniciativa vinculada a la consulta sobre l’autodeterminació (a saber, que relligui el futur de Catalunya a tot allò que decideixin els seus ciutadans a les urnes) serà necessàriament contrària a l’Estatut, una llei espanyolíssima promulgada per Sa Majestat, la d’abans, no la d’ara, i, per tant, plenament subjugada a la carta magna i la unitat d’Espanya.

Que uns pressupostos en què s’inclou un referèndum són il·legals als ulls de la legislació espanyola no cal que ens ho vingui a revelar el CGE, ni la Verge Maria. Que de l’autonomia no en sortirà la independència i que, consegüentment, mai es podrà ordir un procés independentista “de la llei a la llei” (a imatge de la transició espanyola del franquisme a la democràcia sota vigilància) és cada dia més palmari. De fet, l’Estat espanyol va tramar hàbilment aquesta estratègia al mateix Estatut del 2006, que els catalans votaren amb molta parsimònia: en el preàmbul de-

lirant del seu entramat ja es deixa ben clar que “el Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, ha definit Catalunya com a nació, d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.”

Relegant el concepte de nació al de voluntat i de sentiment i descafeïnant-lo a la carta magna com a nacionalitat, l’espanyolisme va assegurar-se hàbilment que el Parlament i la Generalitat fossin en ells mateixos un impediment legal contra la voluntat lliure dels catalans. Al seu torn, negant el caràcter de nació, hom s’assegurava que el govern legítim dels catalans no pogués apel·lar a les instàncies internacionals, que reconeixen el dret d’autodeterminació per a totes les nacions que viuen sota el jou d’una Administració que n’impedeix el lliure albir.

Això ho sabíem de fa temps, com també sabíem que el referèndum d’autodeterminació no respon ni es basa en una partida pressupostària d’uns comptes autonòmics, ni en qualsevol iniciativa que vulgui proclamar-se des d’un marc legal autonòmic. No hi haurà llibertat, i això ho entén tothom, que neixi d’una teranyina immobilista.

El referèndum no depèn de cap entramat legal, ni d’una disposició pressupostària. Només de 72 homes i dones ardits que vulguin deixar-se l’ànima pels seus votants i per tot allò que els han promès. La resta, poesia barata i més garantia d’autonomisme.

Publicat a El Nacional.cat

La ciutat online

#Aprovat

@Solosoyotrxtu: No Més Blocs ha intentado todos los caminos legales posibles para abrir el proceso del PDU Granvia a las vecinas. Lo han hecho todo.

#SerialASanfeliu

@jordiborras: Ja va sent hora de parlar d'integrisme a casa nostra. I podria començar l’Església de Barcelona sobre el capellà Custodio Ballester.

#MasAlCatòlic

@antonigarcia: Tan infame és vincular la corrupció amb el procés independentista com que alguns utilitzin el procés per tapar la corrupció de l'autonomisme.

|6

línial’H.cat

Entrevista

Març 2017

“L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat: ens juguem el futur aquí” Carles Puigdemont President de la Generalitat Arnau Nadeu Fotografia: Neus Marmol rribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta noble, les corredisses per anar a votar quan sona la campana se succeeixen. Les converses de passadissos també. I enmig d’aquesta atmosfera ens rep el president Puigdemont. Parlem en clau local durant una hora i mitja. La proximitat com a fil conductor.

A

Ja fa setmanes que va complir el seu primer any de mandat. Quina nota es posa en clau metropolitana?

No em poso nota. Crec que no ens l’hem de posar nosaltres. Ens poséssim la que ens poséssim no seria creïble. Si la tiréssim massa avall, la gent diria que és falsa modèstia. Si la tiréssim massa amunt, es diria que és sobrevaloració. La nota l’han de posar els ciutadans i, sobretot i en particular, els alcaldes i alcaldesses d’aquest territori.

Amb tots ells ha demostrat tenirhi una bona sintonia. Per exemple, l’alcaldessa de l’Hospitalet,

Núria Marín, ens deia en una entrevista que fa un any el diàleg amb la Generalitat “no era possible” i que des de la seva arribada a la presidència sí que ho és. Què ha canviat?

No ho sé, perquè no puc respondre per quina era la relació fa un any i què és el que fa explicable que hi hagués la situació que hi havia. Segur que hi ha arguments per a tots els gustos.

Potser el seu passat d’alcalde és un factor diferencial que explica el canvi.

El que és cert és que jo em continuo sentint alcalde. Quan vaig a un municipi empatitzo directament amb l’alcalde o l’alcaldessa, al marge del color polític que tingui. Perquè sé que tots ells han estat al capdavant de la societat en uns moments molt difícils i que són els primers responsables que el sistema no hagi caigut. Per tant, s’ha de ser solidari amb ells, perquè, de fet, difícilment tenim agendes gaire divergents de país.

Ah no?

El que preocupa un alcalde o alcaldessa preocupa el president de la Generalitat. I per això jo em poso a disposició de tots els ajun-

taments, que són la primera línia de defensa de l’Estat del benestar.

Fer-ho forma part de la meva convicció, que a més a més ve alimentada per aquesta vocació d’alcalde que jo no he deixat de tenir. La mirada d’alcalde no es perd mai.

“La independència no és l’objectiu, és l’instrument per tenir un futur millor” Refer ponts amb l’àrea metropolitana ha estat i és una de les seves prioritats? És una prioritat de país. L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat. No hi pot haver futur de progrés per a Catalunya sense la realitat metropolitana, que està cridada a jugar un rol aglutinador i vertebrador potentíssim. Tant si ens ho mirem des d’un punt de vista econòmic com de coneixement, d’agenda social... L’àrea metropolitana en el seu conjunt és un pilar fonamental. Catalunya es juga el seu futur aquí.

Sobretot en termes econòmics, per descomptat.

La part del PIB de Catalunya que es concentra en aquest territori és immensa, i la potencialitat que té també. Només que analitzem el teixit de centres de recerca i de coneixement públics i privats ja ens en fem la idea. És un dels grans districtes europeus. Per tant, aquesta vocació europeista que té tot l’entorn metropolità és el factor que el Govern no només vol acompanyar, sinó també potenciar. Comptem plenament amb el rol que ha de jugar tot aquest territori en la construcció de la Catalunya del futur.

Entenc que fa referència a la Catalunya independent que vostè desitja, però estem parlant d’un territori on, tradicionalment, l’independentisme ha arrelat poc.

No ens obsessiona fer créixer la base independentista a l’àrea metropolitana. El que és important és que compartim allò que ja sabem que existeix: el capteniment democràtic. Diguem-ho d’una altra manera. Durant moltes dècades, l’autonomisme ha governat regions de Catalunya netament independentistes i no ha passat res. És a dir, el tema no va de ser o no

ser independentista, o de ser o no ser autonomista. Tothom pot contribuir a la defensa i al sosteniment del país. Jo no tinc cap dubte que els ciutadans de l’àrea metropolitana ja ho fan al mateix nivell que la resta i que ho seguiran fent, hi hagi una majoria política d’un sentit o d’un altre. Perquè per sobre de tot, el que sí que és indiscutible és el seu compromís democràtic.

La defensa del dret a decidir.

Exacte. Totes les enquestes que es publiquen sobre quina és la percepció dels catalans respecte del dret a decidir indiquen que la immensa majoria, el 80% i de vegades més, estan d’acord a fer un referèndum. I això no prejutja que estiguin a favor o en contra de la independència.

Més aviat sembla que estan dividits, en aquest sentit.

Això és secundari, quan parlem de respecte al dret a decidir. El que és important és aquesta voluntat de resoldre i de voler construir un esdevenidor comú a partir de la democràcia. I aquí no hi ha diferències. És igual la Catalunya metropolitana que la Catalunya no metropolitana.

La Catalunya central que la Catalunya perifèrica. És igual. El capteni-

Entrevista

Març 2017

línial’H.cat

7|

– Molta gent veu amb por el camí cap a la independència, president.

– És clar, perquè hi ha una maquinària per atemorir. Es diuen ridiculeses grotesques.

– Molts ciutadans se les creuen.

– No ens han de tremolar les cames.

Val molt la pena construir un nou país. ment és el mateix. I això és una de les coses de les quals com a país ens hem de sentir més orgullosos. Hi ha una solidesa de la convicció democràtica, es pensi el que es pensi, que és el que fa fort el moviment del dret a decidir.

Això no li qüestiono.

[Fa una pausa]. Per tant, tot plegat és el que ens fa sentir molt esperançats pel que fa a la construcció d’aquest país. Al costat d’aquest 80% llarg de gent que totes les enquestes diuen que vol un referèndum, hi ha gairebé la mateixa xifra de ciutadans que acceptarien el resultat d’aquesta votació. I això són tant els del sí com els del no. Què vol dir, doncs? Que som una societat no només profundament democràtica, sinó també profundament unida entorn de la idea de resoldre les legítimes diferències polítiques a través del vot.

En tot cas, des del món independentista es vol fer un referèndum per guanyar-lo, i això passa per fer créixer la base que dóna suport a l’Estat propi a l’àrea metropolitana. Què s’ha de fer?

Explicar que l’objectiu no és la independència. La independència és un instrument, com pensàvem que podia ser-ho l’autonomia, per al desenvolupament de les persones, dels col·lectius, de les empreses, de les famílies. Però ho hem intentat i hem vist que el vehicle, l’autonomia, ja no era útil. Al revés, anava perdent capacitat de res-

posta davant dels problemes i les demandes de la gent. Tant si parlem de mobilitat, de la qual l’àrea metropolitana n’és deficitària, i de quina manera, com si parlem d’habitatge, de pobresa energètica, de refugiats, de salut... L’instrument autonomia ha caducat. A més, està en mans d’un Estat, governat pel PP durant molts anys i cridat a ser-ho per la dreta espanyolista durant molts més, que es dedica a anar reduint les competències i la capacitat financera de l’autonomia. Per tant, què li diem a la gent?

Que cal un Estat independent?

Que per seguir prestant bons serveis i garantir el futur dels fills i néts de tots els catalans que viuen i tre-

“Ningú et demanarà que et deixis de sentir espanyol per construir i participar de l’Estat català” ballen a Catalunya, ens cal un instrument modern i nou. I aquest instrument es diu Estat: Estat independent. Però és un instrument.

L’objectiu continua sent el mateix.

Així com al principi l’autonomia va donar resposta a les esperances de molta gent i va poder desplegar una xarxa de centres de salut, edu-

catius i d’infraestructures territorials i comarcals molt poderosa, l’Estat és l’instrument que pot donar resposta als desafiaments del segle XXI. Expliqui’s.

L’exigència de la societat catalana, cada vegada més internacionalitzada, que sent propis els desafiaments com el canvi climàtic, les crisis humanitàries i la lluita per la democràcia i la pau al món, fa necessària un altre instrument. Hi ha un desig d’insubornable modernitat en tots els catalans, pensin el que pensin. De país modern, diguem-ne. I per donar resposta a aquesta aspiració de modernitat, que històricament sempre ha tingut Catalunya, avui l’instrument es diu Estat. És l’explicació d’això el que farà que molta gent entengui que, tingui la identitat que tingui, cosa que és innegociable, l’instrument per respondre i donar esperança i oportunitats de futur es diu Estat propi.

Vostè parla d’esperança i d’oportunitats, però molta gent veu amb por el camí cap a la independència. I no sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.

La por paralitza. És un instrument al servei del conservadorisme més retrògrad, del poder clàssic, que amb la por en fa prou per paralitzar. Però crec que a això ens hi hem de sobreposar tots. Jo el primer, com a president, però seguidament tothom. Aquí no ens han de tremolar les cames. Perquè val la

pena, val molt la pena, que intentem construir un país en el qual puguem sentir que l’Estat no ens va en contra, com passa ara.

No tothom comparteix aquesta visió.

Bé, jo crec que avui a Catalunya no cal ser independentista per percebre que l’Estat espanyol ens va en contra. Qui agafa el tren cada dia sap de què parlo, per exemple.

Però és veritat que cal tenir coratge per sobreposar-se a les campanyes de la por que ens fan. Que si perdràs la pensió, que si no podràs anar a visitar els teus parents de fora, que si no podràs parlar en castellà... Un seguit de ridiculeses grotesques, vaja.

Però que molta gent es creu. És clar, perquè hi ha tota una maquinària de propaganda orientada a la política de la por. I no hi ha res més allunyat de la llibertat i de la democràcia, siguis independentista o no, que la por i l’actuació encaminada a construir una narrativa per atemorir la bona gent. És injust, a més a més. Perquè és clar que la gent pot tenir motius per estar preocupada... ¿Però que no ho està ja avui en dia per les pensions, per exemple? Qui espanta les pensions avui? No és pas l’independentisme. És un Estat espanyol que va buidant la guardiola d’una manera que tothom sap que posa en risc el sistema. I això no ho està fent l’independentisme. Ho està fent l’unionisme.

Potser s’hauria d’explicar millor, doncs.

El que ens agrada explicar sempre és que l’Estat català del futur no pot cometre l’error de l’Estat espanyol, el qual té territoris que senten que els va en contra. L’Estat català ha de ser el de tots els catalans, pensin el que pensin. Se sentin espanyols o se sentin d’un altre origen, perquè això és innegociable. Però l’Estat l’han de sentir com a propi.

Com s’aconsegueix això?

Garantint que quan necessitin de l’Estat un bon servei de Rodalies, el tinguin. Que quan necessitin de l’Estat unes bones pensions, les tinguin dignes. Que quan necessitin de l’Estat un bon salari mínim, el tinguin. Que quan necessitin tot un seguit de prestacions per competir amb altres territoris europeus

on la seva administració sí que els ajuda, l’Estat respongui. Que quan exigeixin un model energètic amb uns preus de l’energia adequats, l’Estat hi sigui. Amb tot, un Estat que vetlli pels interessos de tots els catalans i que no els pregunti de quina manera pensen. Avui sabem tristament que l’Estat espanyol sí que ens pregunta si som d’una manera o d’una altra, com ha demostrat amb les beques, per exemple. ¿Per què els estudiants catalans han hagut de rebre més tard que la resta d’estudiants d’Espanya l’import de les beques al qual tenien dret?

Vostè què creu?

Per què són catalans? Aquest error que comet l’Estat espanyol de dirnos que, per ser espanyols, primer hem de deixar de ser catalans, nosaltres no el cometrem. Aquest és el gran atractiu de construir un nou Estat independent: que el pot fer la gent, pensi el que pensi. No cal ni tan sols sentir-se catalanista per poder participar en la decisió de com serà l’Estat que governarà la teva vida. No cal. No estem davant la construcció d’un Estat iden-

“Qui espanta les pensions avui és l’Estat espanyol, que les posa en risc buidant la guardiola” titari. Ningú et demanarà deixar-te de sentir espanyol per construir i participar activament de l’Estat català. No t’ho demanarà ningú. Al contrari, serà un Estat modern.

N’hi ha prou amb aquesta argumentació per vèncer la por de la qual parlàvem abans?

Bé, jo crec que aquesta és la fortalesa en la qual podem basar-nos per desconstruir les campanyes de la por. Per lluitar contra la propaganda injusta dissenyada per espantar la bona gent d’arreu del país. I és aquesta fortalesa la que també explica la força, encara ara, del nostre moviment, malgrat tenir-ho tot en contra.

[Continua a la pàgina següent] 4

|8

línial’H.cat

Entrevista

Març 2017

“Ningú ens pot discutir la voluntat de fer front a les emergències socials” 3[Ve de la pàgina anterior] Un dels llocs on sembla que el procés independentista s’està vivint més a flor de pell és l’Hospitalet de Llobregat. Almenys és on en els últims mesos hi ha hagut més episodis de certa crispació política.

Què cal fer per evitar aquestes situacions?

En primer lloc, condemnar de manera inequívoca qualsevol agressió, vingui d’on vingui, cosa que nosaltres hem fet sempre. I, seguidament, no treure’n conclusions abans d’hora. Cada cas s’ha d’estudiar. Siguem curosos. Justament, si una cosa explica la fortalesa del moviment independentista és que és profundament pacífic i pacifista.

Les manifestacions de l’Onze de Setembre ho corroboren.

Mobilitzar més d’un milió i mig de persones durant sis anys consecutius sense cap incident, cap vidre trencat, cap pintada, cap contenidor cremat... No ho pot dir tothom.

Quan l’unionisme espanyolista ha volgut competir i ha aplegat gent, jo hi he vist molta agressivitat. S’han fet campanyes molt agressives contra el president Mas, per exemple, dient que mereix un bon afusellament... S’han dit coses molt gruixudes. Per sort, la immensa majoria de la gent d’aquest país fa molts anys que va fer una aposta per la pau, en un moment que potser altres models apostaven per la força.

Acabem preguntant al president si, una vegada finalitzi el mandat, li agradaria tornar a ser alcalde de Girona: “Jo tota la vida em sentiré alcalde.

Va ser una etapa molt feliç. Però des que sóc president de la Generalitat la meva vida ha canviat radicalment, i Girona està en molt bones mans. Si quan acabi el mandat tinc la possibilitat de fer política en majúscules, no la descarto. Però ja ho veurem. Això no interessa a ningú, perquè ja no seré president. [Somriu]”

Això no treu, però, que hi puguin haver moments i ciutats amb més tensió que altres.

Tenim un país on la convivència no només està garantida, sinó que en alguns punts és exemplar. Però de casos aïllats d’agressions n’hi haurà tristament sempre, i s’han de perseguir. I si quan condemnem els culpables veiem que algú està intentant introduir elements de crispació i de violència a la vida política, se l’ha de castigar. Però alerta, que potser podem tenir sorpreses.

Quines?

Ja sabem què ha passat amb tot el tema de la guerra bruta... Potser també hi ha algú a qui li pot interessar que hi hagi un clima de crispació a Catalunya. Per descomptat, a l’independentisme no.

Parlant de processos independentistes, en aquest cas locals, on fa temps que hi ha debat sobre la possible creació d’una nova comarca és al Baix Llobregat Nord.

Ho veuria amb bons ulls vostè?

D’entrada, el que hem de fer és ser molt respectuosos amb les dinàmiques que vénen del territori. Sempre escoltar i no tancar-nos mai a res. Però aquest tipus de coses han de ser fruit de consensos. ¿Per què

hem arribat a aprovar la Llei d’Aran, que a més reconeix el dret a decidir de la Vall d’Aran? Perquè al final hi ha hagut un enorme consens al territori i també al Parlament al respecte. Per tant, si en algun moment el mapa comarcal s’ha de moure, es mou. La distribució territorial no és sagrada, però cal consens.

Pel que fa a la possibilitat de reconèixer el Baix Llobregat Nord com una nova comarca, però, concretament què en pensa?

No li sé dir, ara mateix. Això dependrà de quin sigui el grau de maduresa del consens territorial al respecte. Però si això es produeix, si hi ha un profund sentiment de comarca al Baix Llobregat Nord, el que ja ha demostrat aquest Parlament és que en serà sensible. Quan això ha passat, vegi el cas recent del Moianès, aquest Parlament ha respost.

“Per combatre la contaminació necessitem un Estat que impulsi un canvi de model energètic” Deixem el nord i parlem del sud. Al Delta del Llobregat i també a la zona d’Esplugues, una de les principals preocupacions és la contaminació, provocada majoritàriament per l’alta densitat del trànsit.

Aquest és un dels temes que també preocupen més els governs, no només el nostre. Qualsevol executiu endreçat està preocupat pel tema mediambiental, i en particular per la contaminació. Perquè sabem que té uns efectes directes sobre la salut dels nostres ciutadans. És evident que combatre-la ha de ser objecte d’una política d’Estat que han d’engegar les administracions responsables.

La Generalitat no?

Tristament, nosaltres tenim competències molt limitades al respecte, però les que tenim les exercim al màxim. De fet, hem subscrit l’acord de París sobre el canvi climàtic i tenim clar que la mobilitat, bàsicament la de vehicles que funcionen amb combustibles fòssils, és la primera causa de la contaminació.

Què s’hi pot fer?

Hi ha un seguit de mesures de xoc, algunes de les quals acordades recentment, per poder-ho mitigar, però hem de mirar a llarg termini.

Què hi veu?

Una imperiosa necessitat de canvi de model energètic. I això només ho

podrem fer si tenim un país orientat cap aquí. I la pregunta és: Espanya ho està?

Els ecologistes diuen que no. És que la resposta és no. Hi ha una hiperprotecció dels grans lobbies energètics. Aquest és un motiu clar per dotar-nos d’eines que ens permetin impulsar un canvi de model energètic que vagi orientat al cent per cent cap a les energies renovables i netes. Això és innegociable i s’ha de fer, encara que sabem també que el vehicle elèctric s’acabarà imposant en els pròxims anys i que canviarà completament el paisatge. Si tenim una flota de vehicles elèctrics majoritària, els nivells de contaminació cauran en picat. Però, malgrat això, haurem de seguir contribuint a reduir els efectes del canvi climàtic, que és una de les coses que un país ha de tenir com a primera prioritat.

De la mateixa manera que la lluita contra els efectes de la crisi.

També.

A Cornellà, l’alcalde Balmón ens deia en una entrevista que els ajuntaments s’han sentit “molt sols” a l’hora de fer front a aquestes situacions, en al·lusió a la Generalitat. Vostè que també ha estat alcalde ho comparteix?

Jo no em vaig sentir mai sol, pel que fa a la Generalitat. Hi tenia disputes, però sempre que vaig necessitar la seva col·laboració va respondre. Una altra cosa és que la resposta no fos la que jo esperava o que no es tingués potència per ferla més gran. Però a mi, com a alcalde, em van anar molt bé les polítiques que va endegar la Generalitat per intentar que els habitatges buits propietat dels bancs poguessin passar a mans dels ajuntaments, per exemple.

Altres exigeixen més.

Quan tenim possibilitats de fer les coses i tenim recursos, les fem. Ara bé, els recursos que generem a Catalunya tristament no es poden mobilitzar prou a favor de les polítiques que necessitem. De totes maneres, en conjunt, l’esforç que hem aconseguit sindicar ajuntaments i Generalitat crec que explica perquè avui podem dir que hem atès tants milers de famílies, que hem evitat tants desnonaments, que hem aguantat bé el cop i que podem mirar endavant.

Hi ha qui s’ha quedat enrere.

No diré que ho hem fet tot bé. Potser no hem arribat prou lluny en moltes coses, però la voluntat de mobilitzar tot l’esforç que fan els catalans, sobretot fiscal, a disposició de les emergències que té el país no ens la pot discutir ningú.<

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2017

línial’H.cat

9|

| 10

Ciutat línial’H.cat

Ensenyament | Conveni de col·laboració amb la Generalitat

Març 2017

L’Ajuntament i el departament d’Ensenyament de la Generalitat han signat un conveni de col·laboració per “prioritzar l’ensenyament i la corresponsabilitat de les dues administracions en l’àmbit educatiu”, explica el consistori en un comunicat. Amb aquest acord, es crearan zones educatives, es prendran mesures contra l’abandonament i s’elaborarà un mapa de l’educació especial a la ciutat.

El congrés de mòbils trenca rècords i rep 108.000 visitants » Des del consistori valoren molt positivament l’edició d’enguany » 3.500 persones gaudeixen de la cuina local amb L’H Experience TECNOLOGIA4El Mobile World Congress (MWC) ha tornat a superar el rècord de visitants de l’any passat i ja ha arribat als 108.000. Són uns 7.000 més que l’edició de l’any passat, quan ja es pensava que el congrés havia arribat al seu cim.

La cita més important del món pel que fa a la tecnologia mòbil, que es va celebrar a la Fira Granvia durant la darrera setmana del mes de febrer, va oferir les propostes de més de 2.000 empreses de tot el món.

Des del consistori han celebrat l’augment de visitants al congrés. “Any rere any se superen les dades de l’edició anterior”, aplaudeix l’alcaldessa, Núria Marín, la qual considera que l’Hospitalet “ha estat a l’altura d’un gran esdeveniment tecnològic, social i econòmic com aquest”. En concret, Marín es refereix a l’Hospitalet Experience, una iniciativa impulsada pel

Autoritats locals, catalanes i estatals durant la inauguració. Foto: Ajuntament

consistori en col·laboració amb l’Associació de Gastronomia i Turisme per promoure la gastronomia i la cultura locals.

Enguany hi han participat 33 entitats i agents culturals de la ciutat, informen des del consistori, entre els quals hi ha la Casa de la Música, la Sala Salamandra, la Fundació ArranzBravo o la Taula de Convivència, entre moltes altres.

A l’espai hi han estat presents 24 restauradors de la ciutat que

han servit prop de 16.000 tapes i racions als prop de 3.500 visitants –majoritàriament congressistes– que van passar pel village de L’H Experience.

Des del consistori també posen èmfasi en el “bon funcionament” dels serveis municipals durant el MWC i han posat de manifest que 450 persones van participar en els tallers sobre tecnologia que s’organitzen cada any com a preludi del congrés a diversos equipaments.

El PP alerta que la inseguretat “ha assolit el seu màxim”

LA FLORIDA4Sis Mossos van resultar ferits la matinada del passat dia 17 després que, segons testimonis dels agents, una cinquantena de veïns dels blocs de la Florida els ataquessin en una baralla multitudinària.

Els policies havien acudit per impedir que un grup de persones bolquessin un cotxe amb una altra a l’interior. En arribar al lloc dels fets, al carrer de les Illes Canàries, els implicats en

l’intent de bolcament haurien demanat l’ajuda dels veïns. En algun vídeo que va córrer per la ciutat a través de les xarxes socials es veu com els agents són increpats i colpejats fins i tot amb una porra que els agressors havien robat a un dels policies.

Per tot plegat, el PP lamenta que “la inseguretat a la ciutat ha assolit el seu màxim”, i reclama un Ple extraordinari per abordar aquesta qüestió.

L’EGM atorga un total de 8.000 lectors a Línia l’H COMUNICACIÓ4Les últimes dades de l’Estudi General de Mitjans (EGM) atorguen 8.000 lectors al periòdic Línia l’H. D’aquesta manera, la capçalera, fundada l’any 2013, confirma la seva presència territorial a la segona ciutat de Catalunya.

Cal recordar, a més, que Línia l’H és l’única publicació de l’Hospitalet que està auditada per OJD/PGD, i que distribueix 9.126 exemplars gratuïts certificats a través del teixit comercial i dels diferents equipaments municipals.

Línia l’H pertany al Grup Comunicació 21, que edita en xarxa una vintena de capçaleres de proximitat i distribueix 418.617 exemplars certificats a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, aconseguint arribar a nous targets de lectors complementaris als de la premsa generalista.

El periòdic Línia l’H, com la resta de capçaleres del grup Comunicació 21, està adherit al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) i a l’Associació d’Informació i Comunicació (AMIC).

Convoquen una marxa contra el mossèn de Sanfeliu SANFELIU4Els veïns del barri de Sanfeliu han dit prou. A finals de febrer, el Centre Cultural va acollir un acte organitzat per Unitat contra el Feixisme (UCF) i l’Associació de Veïns on es va reclamar la destitució del mossèn de la parròquia de la Immaculada, Custodio Ballester, i es va convocar una manifestació per al pròxim 24 de març a la tarda que anirà de Sanfeliu a l’Ajuntament. L’assemblea va comptar amb la participació d’un centenar de persones.

Ho van fer per les reiterades polèmiques entorn de les desfilades de legionaris pel barri durant Setmana Santa i per la missa de difunts que va oficiar Ballester pels caiguts de la División Azul, el cos de l’exèrcit franquista que va anar a combatre a la Unió Soviètica al costat dels nazis.

“El rector Ballester ja ens té acostumats a ser notícia per convertir la parròquia en un centre d’exaltació d’idees anticonstitucionals”, resa el manifest

impulsat pels veïns i UCFR, que reclamen a l’Arquebisbat el “cessament” del mossèn.

SILENCI DE L’ARQUEBISBAT La prelatura, per la seva banda, segueix guardant silenci al respecte i es remet al comunicat que va emetre arran dels fets de la polèmica missa, on “prenien nota” de la cerimònia i afirmaven que “en cap cas”, la missió de l’església ha de ser “fer política”. A més, tal com va explicar el mateix Ballester a aquesta publicació, l’arquebisbe Joan Josep Omella va demanar-li “prudència” en una reunió.

Per altra banda, Ballester va anunciar fa uns dies que es querellarà contra el regidor del Districte, Jaume Graells, per acusar-lo de “fomentar l’odi” i actuar com un “feixista”.

Sigui com sigui, la manifestació del pròxim divendres dia 24 tindrà lloc pocs dies abans de la Setmana Santa i d’una possible nova polèmica amb els legionaris al barri.

Ciutat

Març 2017

línial’H.cat

11 |

16 hotels en 16 anys » Comencen les obres del primer hotel de tot l’Estat de l’empresa easyHotel, que s’ubicarà a la Granvia » L’establiment s’afegirà als 15 que ja hi ha a la ciutat i constata l’aposta de Marín pel turisme de negocis ECONOMIA4”Tot el que és bo i no vol Barcelona intentem que es quedi a l’Hospitalet”. Tota una declaració d’intencions que l’alcaldessa, Núria Marín, va fer a la darrera entrevista amb Línia l’H i que, des que Ada Colau és alcaldessa de Barcelona, ha posat en pràctica.

Des de la pista de gel dels comerciants, que el govern de Colau va rebutjar i que ha acabat a la Farga, fins als hotels, l’Hospitalet està aprofitant totes les oportunitats que surten. I el cas dels hotels n’és un bon exemple.

De fet, el passat dia 9 de març, es va col·locar la primera pedra del futur hotel que el grup britànic easyHotel instal·larà a tot l’Estat espanyol. Ho farà a la Granvia, entre els carrers Modern i de Bacardí.

L’establiment comptarà amb 204 habitacions, a més de zones comunes, jardí interior, terrassa solàrium i aparcament subterrani. Segons assegura el consistori, l’edifici “es presenta com a element unificador entre la trama urbana amb una única façana”. El projecte està signat pels arquitectes Franco Corada

i Virginia Figueras, de l’estudi d’arquitectes Corada-Figueras.

L’empresa britànica ha valorat “la proximitat de la Granvia i l’entorn de la plaça Europa amb l’Aeroport, destaquen des de l’Ajuntament. Un projecte que “connecta amb l’entorn, un dels centres econòmics més importants de Catalunya i Espanya”, va assegurar Marín durant l’acte de presentació de l’hotel.

L’H, CENTRE DE NEGOCIS? Aquesta inauguració de les obres s’emmarca en la voluntat del govern municipal de promocionar la ciutat com un centre de turisme de negocis. “Ara, fa només una setmana, els hotels de la ciutat tenien el rètol de complet arran de la celebració del Mobile World Congress”, recorda Marín, que també va anunciar que la ciutat “té el planejament aprovat i els terrenys per acollir noves promociones” per fer hotels. “Actualment estem en converses amb promotors i cadenes hoteleres per tancar altres projectes a la ciutat, ja que són centres generadors d’oportunitats, de llocs de treball i de riquesa”, va afegir l’alcaldes-

sa. En aquest sentit, segons dades municipals publicades fa uns mesos, el consistori preveu la construcció de nou establiments hotelers, amb un total de 1.602 habitacions, els quals s’instal·laran a la City Metropolitana, a Can Rigal i al Districte Econòmic.

Però a banda, la ciutat estudia acollir 11 hotels més a altres parts de la ciutat, el que suposarien 1.864 habitacions més. En aquest cas, els hotels podrien ferse a l’àmbit del PDU Granvia, a la carretera del Mig i també a Can Rigal i al Districte Econò-

Col·locació de la primera pedra de l’hotel d’easyHotel. Foto: Ajuntament

mic. I és que el juliol de l’any passat, l’Ajuntament va assegurar que “l’ampliació de l’oferta hotelera és una de les actuacions estratègiques que va establir el procés participatiu L’H on. El document sortint del procés establia que els hotels són “actius de centralitat metropolitana i elements clau per seguir propiciant el creixement del turisme de negocis, de les manifestacions gastronòmiques i de les activitats culturals i comercials”.

Ha plogut molt d’ençà de l’arribada del primer hotel a la

ciutat, l’any 2001. Setze anys després la xifra ha crescut a 15 –16 quan obri el d’easyHotel–, i sembla que, en pocs anys, pujarà fins als 36, segons les previsions que fa l’Ajuntament.

Una política que, de moment, ha topat amb les reticències d’alguns col·lectius veïnals, com ara la plataforma No Més Blocs, i diversos partits de l’oposició, que veuen com una de les ciutats més denses d’Europa aposta per construir encara més edificis. El temps dirà si és una opció encertada o no.

| 12

Centre línial’H.cat

Música | Intercanvi de cors infantils

Infants de la Federació de Cors Infantils Flamencs (VFJK) han viscut uns dies amb famílies de la Coral Els Matiners de l’Hospitalet. Han estat cinc dies durant els quals han visitat el país i han fet un concert a Vilafranca. Els Matiners és una coral que assaja a l’Ateneu de Cultura Popular i que aquest any compleix 45 anys.

Març 2017

Mas, sobre les acusacions de Millet i Montull:“Són mentida” POLÍTICA4L’expresident de la Generalitat, Artur Mas, va tirar pilotes fora a l’Hospitalet sobre les acusacions que Fèlix Millet i Jordi Montull van fer al judici pel desfalc del Palau de la Música, les quals apuntaven a un presumpte finançament irregular de l’antiga Convergència. “Són pura invenció, pura mentida”, va etzibar Mas abans d’entrar al Catòlic a fer una conferència sobre l’organització d’una hipotètica República Catalana. A més, l’expresident va reiterar la seva “plena confiança” en l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, després que tant Millet com Montull l’acusessin de desplaçar-se al Palau de la Música a cobrar les suposades comissions irregulars al partit.

Durant l’acte, organitzat per Òmnium Cultural, Mas va parlar sobre diferents aspectes relacionats amb la composició de la República Catalana i va respondre preguntes del públic. Tot i la rellevància de l’acte –el primer on compareixia Mas després de les acusacions de Millet i Montull–,

El Catòlic es va omplir per sentir les explicacions de Mas. Foto: Línia

només va haver de respondre dues preguntes relacionades amb la transparència i la corrupció. La primera li va fer la regidora de Canviem, Júlia Carballeira, que va interpelar Mas sobre la transparència en un Estat català.

En aquesta ocasió, Mas va reconèixer que la situació “no és agradable”, tot i que va posar en entredit la “credibilitat” de dues persones que “són qui són” –referint-se a Millet i Montull– i que han reconegut que han comès un delicte. “Com a mínim, escoltem l’altra part”, va concloure.

Una resposta que no va agradar

un veí, que va comparar l’actitud de Mas amb la del president espanyol, Mariano Rajoy. Immediatament, bona part del públic va mostrar el seu desacord amb la intervenció del veí i Mas va contestar que “Rajoy no ha anat mai al Congrés a donar la cara”, mentre que ell “sí que ho farà”.

A banda d’aquesta qüestió, Mas va afirmar, entre altres, que Catalunya “ha de ser la Dinamarca de la Mediterrània” i que el castellà hauria de tenir una presència “important” en una República Catalana. “Això és la Catalunya real”, va argumentar.

La sala vella del Salamandra tancarà el mes de juny COMIAT4La sala 2 del Salamandra, la més vella de les dues que hi ha i que acaba de fer 20 anys, tancarà el juny a causa d’un planejament urbanístic. A partir de l’agost, els propietaris han d’estar fora perquè sigui enderrocada i s’hi construeixin pisos.

“A banda de la nostàlgia i la pena que ens queda”, expliquen des de Salamandra, “el tancament suposarà la pèrdua d’una

sala de concerts única a la ciutat”, afegeixen. I és que l’anunci d’un tancament que per conegut no ha estat menys dur, va córrer per les xarxes. De fet, ja hi ha una recollida de signatures a Change.org reclamant que no s’enderroqui la sala. Des d’ERC han criticat que el consistori “no sigui capaç d’oferir cap alternativa”. Govern local i propietaris negocien per trobar una nova sala.

Leiva, Elefantes i la Oreja de Van Gogh, a les Festes de Primavera ESPECTACLES4Quan queda poc més d’un mes perquè arribi una nova edició de les Festes de Primavera, ja es coneixen alguns dels grups que actuaran als concerts de pagament de la Farga.

En concret, Leiva, Elefantes i la Oreja de Van Gogh actuaran al recinte el cap de setmana del 22 i 23 d’abril. La resta del programa de les festes, que s’allargaran del 20 al 23 del mes que ve, s’està acabant de tancar.

Leiva actuarà dissabte 22 d’abril a dos quarts de nou, on presentarà el seu darrer disc, Monstruos. Els teloners del músic madrileny seran Elefantes, un grup barceloní que acaba de treure un nou disc titulat Nueve canciones de amor y una de esperanza.

La Oreja de Van Gogh, per la seva banda, actuarà diumenge dia 23 a les set de la tarda. Les entrades ja estan a la venda.

Bellvitge / Gornal línial’H.cat

Març 2017

13 |

Lleure | El mític Circ Raluy fa parada a Bellvitge

Fins al 19 de març el mític Circ Raluy instal·larà les seves caravanes i la carpa central a l’Avinguda de la Mare de Déu de Bellvitge, i oferirà el seu espectacle Fortius. Grans i petits podran gaudir dels números de malabars, pallassos i equilibristes. Tot d’actuacions clàssiques però de molta qualitat i bellesa, garantia de la companyia barcelonina.

Els ascensors de l’estació de rodalies, més a prop INVERSIONS4El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, es va comprometre a instal·lar aquest any els ascensors a l’estació de rodalies de Bellvitge-Gornal, durant la visita institucional que ha realitzat a la ciutat. L’alcaldessa, Núria Marín, també va insistir al delegat del govern en la necessitat d’avançar en projectes com la construcció del túnel de l’Hospitalet per millorar el ferrocarril i el manteniment de les vies de Renfe al seu pas per la ciutat.

“Per a nosaltres ha suposat una alegria, ja que és una reivindicació històrica dels veïns”, ha celebrat a Línia l’H Antonio Yáñez, de l’Associació de Veïns Gornal. Yáñez ha explicat que han rebut la notícia “amb optimisme”, però que seguiran “amb atenció que es compleixi” i que faran “tota la pressió possible” per tal que la instal·lació dels ascensors “sigui el mes de juny i no sigui al desembre”.

Millo ha declarat que el govern és conscient de les deman-

FEM FUTUR

Ensurt a Bellvitge per una explosió a una entitat bancària SUCCESSOS4Sobresalt de matinada. Pocs minuts abans de les 3 de la nit del passat dia 10, molts veïns de Bellvitge es van despertar després de sentir una forta explosió. El soroll venia de la sucursal de CaixaBank situada al número 264 de la rambla de la Marina, on un grup de persones havien fet servir explosius per volar un dels caixers automàtics i robar els diners.

“Em vaig despertar espantada, el soroll es va sentir molt fort”, ha explicat a Línia l’H una veïna que viu a l’avinguda d’Europa, a uns 400 metres de l’ofi-

cina bancària. “Vaig estar uns minuts desperta, esperant a veure si sentia sirenes d’ambulàncies, però si van venir, va ser al cap d’una bona estona”, ha afegit la mateixa veïna.

Els Mossos d’Esquadra van acordonar l’entitat durant el matí del divendres i han obert una investigació per esbrinar què va passar. Segons altres testimonis que va recollir La Vanguardia, un veí del barri va veure per la finestra de casa seva un cotxe negre aparcat sobre la vorera i que va fugir molt de pressa després de l’explosió.

Millo es va comprometre a fer la inversió aquest any. Foto: Ajuntament

des de l’alcaldessa i s’ha compromès a treballar amb el Ministeri de Foment per tal de donar-hi resposta.

El delegat del govern espanyol també ha avalat la necessitat de crear una comissió bilateral amb la ciutat per la importància de grans projectes que es faran a la ciutat i que són competència de l’Estat.

Per la seva banda, ERC ha criticat la visita d’Enric Millo pel “menyspreu de l’Estat als ciutadans i ciutadanes amb els incompliments en inversions”, i pels “atacs contra les institucions catalanes, la judicialització de la llibertat d’expressió i la seva actitud antidemocràtica” per impedir el referèndum sobre la independència.

L’explosió s’ha sentit a bona part del barri. Foto: Google Maps

O juguem tots, o punxem la pilota

La incapacitat de resoldre qüestions quotidianes ha dut a voler la independència moltes persones que mai no s’havien declarat independentistes na de les acusacions que es llancen contra el moviment independentista és que els seus dirigents s’han oblidat dels problemes reals de la gent. I, dades en mà, és justament el contrari. És precisament la incapacitat de resoldre aquestes qüestions quotidianes les que ha motivat que moltes persones que mai no s’havien declarat independentistes avui votarien Sí en un referèndum. Hi ha dues grans traves: recursos i poder polític real per fer les coses. Cada any els catalans, votin el que votin, paguen en impostos 16.000 milions d’euros que després no retornen a Catalunya en forma d’inversions. Amb aquests diners de més, la Generalitat tindria garantides cada any, les partides de Sanitat, Educació i Transports. Però al marge

U

d’aquest greuge econòmic, que suposa un fre en el desenvolupament de qualsevol país, hi ha una altra qüestió que canviaria si Catalunya tingués total llibertat de moviments: poder decidir sobre cada àmbit de la vida. Sense anar més lluny, en els últims anys el Tribunal Constitucional ha tombat desenes de mesures de caràcter social ja aprovades pel Parlament. És el cas conegut de la pobresa energètica, però també la possibilitat de cobrar un impost als bancs per a grans fortunes, protegir els ciutadans que han estat estafats per hipoteques o preferents, cobrar un impost per cada pis buit per dedicar-lo a lloguer social o fer polítiques d'igualtat entre homes i dones. Totes aquestes mesures, que res tenen a veure amb el 9N, es podrien estar aplicant si no fos que

aquest alt tribunal les ha suspès a instàncies del govern espanyol en considerar que la Generalitat envaïa competències. És allò que la saviesa popular resumeix dient que “o juguem

tots, o punxem la pilota”. Doncs bé, el govern espanyol ha punxat 22 pilotes en els últims quatre anys.

Jofre Llombart, periodista

| 14

Sant Josep línial’H.cat

Març 2017

Hipoteques | El Tecla Sala acull una xerrada sobre les clàusules abusives

L’OMIC, que ofereix assessorament als ciutadans sobre clàusules abusives a les hipoteques, ha organitzat una xerrada-col·loqui al Centre Cultural Tecla Sala sobre com fer el procés de reclamació de les clàusules sòl. S’estima que gran part de la població pot estar afectada per aquestes clàusules que impedeixen rebaixes de la quota hipotecària. La xerrada anirà a càrrec de l’associació ADICAE.

Aproven la reforma de Leonardo daVinci i Miquel Romeu URBANISME4L’Ajuntament ha aprovat inicialment el projecte d’urbanització del solar comprès entre els carrers Leonardo da Vinci i Miquel Romeu, la carretera del Mig i l’avinguda del Carrilet, per un pressupost de més de 2.437.000 euros. Els treballs reurbanitzaran el carrer i s’ampliaran les voreres fins als 4,5 metres d’amplada, es renovaran els serveis d’enllumenat, semaforització i senyalització, i s’alinearà el tram del carrer comprès entre el carrer del Cobalt i la travessia Industrial. També s’ordenarà un nou vial per a vianants entre l’avinguda del Carrilet i la travessia Industrial paral·lel al carrer de Leonardo da Vinci i entre els carrers de Leonardo da Vinci i de Miquel Romeu.

El projecte preveu que es generin diferents espais entre vials per als vianants amb diverses zones d’estar arbrades i

L’H reconeix la trajectòria de Margarida Andreu

Els treballs tindran un cost de 2,4 milions. Foto: Google Maps

una zona de jocs infantils.

Aquests espais de lleure aniran lligats a la construcció de nou habitatge de protecció oficial i de preu concertat, majoritàriament.

Es construiran quatre blocs d’habitatges amb uns 350 habitatges, dels quals 115 seran de protecció oficial, 95 de preu concertat i uns 140 habitatges de preu lliure. A la zona, també es

preveu un sostre comercial de 1.325 metres quadrats.

Tot i que el Ple va aprovar la modificació del Pla General Metropolità per a l’ampliació d’usos a les zones amb qualificació urbanística industrial situades al barri per desenvolupar-hi el Districte Cultural, l’Ajuntament ha informat que justament aquests terrenys no estan afectats.

Curs | L’H alça la veu contra el centralisme barceloní

L’Ateneu La Pua ha organitzat un curs per reivindicar el teixit social i cultural de l’Hospitalet i allunyar-se de “les modes” d’smart city i la influència de Barcelona. El curs, anomenat La revancha de las periferias. Economía política y cultura ha estat organitzat pels col·lectius La Fundició i La Hidra i moviments veïnals com No Més Blocs hi han participat.

Rebuig veïnal al sistema d’accés als voltants del mercat MOBILITAT4Comerciants i veïns del Mercat de Santa Eulàlia estan en peu de guerra pel nou sistema d’accés als carrers de la zona. L’Ajuntament va posar en marxa un nou sistema d’accés per regular la mobilitat a través de càmeres que reconeixen la matrícula dels vehicles, i només les autoritzades tenen permès circular-hi. Els vehicles sense autorització reben multes cada cop que circulen pels voltants del mercat. L’Ajuntament ha explicat que des que es va posar en marxa el sistema de control –el mes d’octubre de l’any passat–, s'han imposat més d'un miler de multes.

“El sistema no és lògic i, en comptes de ser una solució, causa més problemes”, denuncia a Línia L’H Juan Torres, de l’Associació de Veïns Cinc Carrers. Torres explica que el sistema de control està “mal senyalitzat i hi ha molts veïns que no s’adonen que hi és”, fet que ha provocat que hi hagi perso-

La mobilitat de la zona enfronta Ajuntament i veïns. Foto: Wikipedia

nes que acumulen “més de 15 i 20 denúncies”. Tant veïns com comerciants es mobilitzen ara amb una recollida de signatures per tal que l’Ajuntament faci marxa enrere i torni al sistema antic de control amb pilones i targetes d’accés.

Mireia López, presidenta del Grup de Comerciants de Santa Eulàlia, ha declarat a L’H Digi-

tal que no poden “estar pendents d’enviar correus electrònics per autoritzar el pas d’un vehicle” i que volen que “s’elimini aquest sistema de reconeixement de matrícules i es donin targetes d’accés”.

López afegeix que no estan “en contra que la zona sigui una illa de vianants però s’ha de respectar als veïns i al comerç”.

ART4L’Hospitalet ret homenatge a una de les artistes amb presència reconeguda a la ciutat.

El Centre d’Art Tecla Sala dedica a Margarita Andreu l’exposició Recorreguts, un passeig per l’esperit de l’artista a través de les diferents arts que va conrear: fotografia, instal·lacions, gravats, vídeos, dibuixos i pintures que li van servir de suport per mostrar la constant reflexió sobre les relacions entre la llum i l’espai, el so, el color i la transparència.

Aquesta manera de treballar va quedar palesa en la intervenció

que va fer al tram soterrat de la Granvia l’any 2006.

Amb una cinquantena d’obres procedents de la col·lecció particular de la família, de la Fundació Vila Casas i de l’Ateneu Barcelonès, el Centre d’Art Tecla Sala dóna a conèixer el treball d’una artista que va fer de l’espai públic el centre de la seva obra artística, i la ciutat n’és un molt bon exemple.

L’exposició, que té per comissàries Teresa Camps i Liliana Marín, es podrà visitar fins al 28 de maig.

Santa Eulàlia Mestres, pares i alumnes debaten sobre l’escola pública EDUCACIÓ4La Xarxa Groga va organitzar el passat dissabte 11 de març a l’Institut Llobregat una jornada de reflexió sobre el model educatiu del futur, tot convidant a pares, mares, alumnes, docents i al conjunt de la ciutadania per compartir, debatre i reflexionar sobre quina és l’escola pública del futur per al municipi.

A la jornada hi va haver diverses ponències a càrrec de Montserrat Anton i Rosera, Doctora en Ciències de l’Educació, Mercè Agustí Quilez, mestre de

l’escola Prat de la Manta, Silvia de Diego Fuertes, mare de l’escola Ernest Lluch. Robert González Hernández, pare de l’escola Paco Candel i alumnes de diferents edats i centres educatius de l’Hospitalet. Després de les ponències es va realitzar un torn de debat obert on els assistents van traslladar les seves discrepàncies sobre el model de la pública, i finalment un vermut musical va posar-hi el punt final.

Durant la jornada també es van organitzar diversos tallers infantils i un torneig de bàsquet.

Pubilla Cases línial’H.cat

Març 2017

15 |

Successos | Sis detinguts per una baralla en un bar

Els Mossos d’Esquadra van detenir sis persones per una baralla en un bar del barri. Els fets es van produir a finals del mes passat quan el propietari es va negar a atendre uns clients perquè era l’hora de tancament. Els clients van cridar uns familiars i van iniciar una batussa propinant diversos cops al propietari que li van provocar contusions.

En marxa la remodelació de l’avinguda Severo Ochoa URBANISME4Ja s’han iniciat les obres de reurbanització de l’avinguda de Severo Ochoa, entre la carretera de Collblanc i el carrer d’Amadeu Vives. El projecte, executat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, compta amb un pressupost d’1,2 milions d’euros, i s’ha fet en col·laboració amb l’Ajuntament d’Esplugues –que limita amb l’Hospitalet en aquest punt– i suposa la intervenció en més de 6.000 metres quadrats de vials.

Els treballs tenen una durada prevista de quatre mesos, i suposaran ampliar les voreres, suprimir el passeig central, eliminar diversos trams d’escales actuals i la construcció d’una rotonda viària de 25 metres de diàmetre per regular el trànsit en la confluència de l’avinguda de Severo Ochoa amb els carrers de Gravina i d’Amadeu Vives.

El projecte de reurbanització de l’avinguda inclou també la plantació de nou arbrat amb escocells coberts, la renovació de l’enllumenat, del mobiliari urbà

Una rotonda millorarà la mobilitat en aquest punt. Foto: Ajuntament d’Esplugues

i de la xarxa de clavegueram, el soterrament de les línies aèries de serveis i la pavimentació de calçades i voreres.

L’Ajuntament ha explicat que mentre durin les obres hi haurà desviaments de trànsit degudament senyalitzats pels carrers dels voltants. Amb aquesta actuació conjunta de

l’Àrea Metropolitana de Barcelona i dels ajuntaments de L’Hospitalet i d’Esplugues es millorarà, segons fonts municipals, aquest vial compartit pels dos municipis, tot endreçant i fent més accessible el tram nord de l’avinguda de Severo Ochoa, un dels eixos ciutadans del barri de Pubilla Cases.

Música i cinema per fer desaparèixer la discapacitat SOCIETAT4El Centre Cultural La Bóbila acollirà la projecció del documental Motxila21, live, zuzenean, en viu!, que visibilitza a les persones amb síndrome de Down des d'una òptica positiva però sense paternalisme.

Aquest grup de música té la peculiaritat que la meitat dels seus membres tenen aquesta síndrome, convertint-se en un exemple de la integració d’aquest col·lectiu. Segons l’organització de l’acte, “els veiem riure, enamorar-se, cantar, enfadarse, fer-se bromes, parlar del què

els preocupa, enfrontar-se a problemes… Sempre des de la complicitat i la proximitat amb els personatges”. Motxila21 fa anys que està de gira per tota la península, i aquest documental es va realitzar durant un concert que van realitzar a Londres, una de les ciutats més cosmopolites del planeta, un lloc on asseguren que “ningú és diferent perquè tothom és diferent”.

El documental es podrà veure el pròxim dia 22 de març a les sis de la tarda, i l’entrada és totalment lliure.

| 16

Collblanc-Torrassa línial’H.cat

Març 2017

Obres | Segona fase de peatonalització del carrer Progrés

Ja han començat els treballs de la segona fase del projecte de reforma per convertir el carrer del Progrés, un dels principals eixos ciutadans del barri, en una zona de vianants. Les obres afecten ara el gruix del projecte, entre els carrers de Mas i de Pujós. La primera fase s’ha executat al llarg dels darrers mesos en el tram comprès entre els carrers del Montseny i de Mas.

Una ruta posa en valor el patrimoni històric del barri CULTURA4La Coordiandora d’AMPAS de Collblanc-La Torrassa ha organitzat una ruta singular pel barri per reinvindicar el seu patrimoni històric i arquitectònic. La ruta, que ha rebut el suport del Museu de l’Hospitalet i la Biblioteca Josep Janés, es va iniciar a Torre Barrina el dia 4 i va passar pels gratacels i el mercat de Collblanc, el pont d’en Jordà, les casetes Borràs, la Casa dels Cargols i la Biblioteca, on es va fer una recopilació dels llibres de Josep Janés, i un actor va interpretar al seu autor. Els assistents van acabar la ruta al pont de la Torrassa, i van gaudir de les explicacions de Josep Maria Solias, director del Museu de l’Hospitalet.

Amb l’objectiu de fer arribar tot aquest patrimoni als més petits i a la gent jove, el CAC ha organitzat també la segona edició del concurs de còmic i de dibuixos de monuments històrics del barri. El concurs disposa de plantilles dels edificis per acolorir pels nens i nenes des de 6 mesos

Diverses activitats per reivindicar el partrimoni del barri. Foto: CACTorrassa

fins a 7 anys. També ofereix la possibilitat de participar en el premi Familiar, on els adults realitzen un dibuix, auca o còmic i els fills o filles el pinten. L’únic requisit és que hi ha de sortir un edifici o monument històric de Collblanc-La Torrassa. En el concurs de còmics i dibuixos hi poden participar nens i joves fins a

25 anys, i es poden entregar treballs fins al 24 de març.

Finalment, l’endemà hi haurà una nova edició del Skate&Scooter, una jornada adreçada als amants de la cultura urbana on es mesclen monopatins, pintura i música. Així, es tancarà un mes de març ple de cultura al barri.

El Teatre Joventut esdevé l’epicentre del Dia de la Dona IGUALTAT4L’acte institucional del Dia Internacional de la Dona es va celebrar a un Teatre Joventut ple de gom a gom, amb la representació d’Abandónate mucho, a càrrec de la companyia Las XL, un espectacle amb temàtica de gènere, que barrejava música i teatre. Es tracta d’una activitat adreçada als grups de dones de l’Hospitalet i que desconstrueix el mite de l’amor romàntic. Les protagonistes de l’obra es descobreixen com a seductores compulsives, princeses Disney, copleras so-

fertes, ionquis de l’amor, punkys destructives o fonamentalistes espirituals, entre altres.

Prèviament hi va actuar la Coral de Dones, formada per una cinquantena de dones de les diferents associacions de dones de la ciutat, que interpretarà la cançó Rumbita del sano amor.

En el decurs de l’acte també es va fer lectura d’un manifest commemoratiu del 30è aniversari del Centre d’Atenció i d’Informació a la Dona (CAID) i es va realitzar una multitudinària fotografia de grup.

Garantint el dret a l’habitatge

Serveis

Març 2017

línial’H.cat

17 |

» La nova llei de protecció del dret a l’habitatge per a persones en risc d’exclusió ja està en marxa » La normativa permet a les administracions disposar de més eines per evitar desnonaments

Els municipis de l’àmbit metropolità que la Generalitat acredita que tenen una alta demanda d’habitatge social s’han doblat amb la nova llei. Infografia: Línia

HABITATGE4Catalunya torna a disposar d’una eina clau per garantir que ningú es quedi al carrer. La Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, ja està en marxa. Amb la nova normativa, les administracions disposen de més instruments per ajudar les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic de pisos i evitar així els desnonaments.

Amb aquesta nova llei es dóna, en paraules del Govern, “una resposta ràpida, necessària i de país” a la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la normativa anterior, la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En concret, permet superar els tres elements clau de l’anterior normativa que quedaven suspesos pel TC: la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l’ús dels pisos en cas de necessitat a municipis amb una alta demanda.

La llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament el passat 23 de desembre i és fruit de la proposta elaborada pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, entitats municipalistes, el

Consell de l’Advocacia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona.

MÉS COBERTURA Una de les principals novetats de la normativa és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern acredita que hi ha una alta demanda d’habitatge social. En concret, han passat de 72 a 234 a tot Catalunya, mentre que a l’àmbit metropolità, l’increment ha estat de 43 a 95. En

Amb l’impost de

pisos buits es podran recaptar 20 milions

aquests municipis, el Govern podrà aplicar l’impost sobre pisos buits i recaptar fins a 20 milions d’euros.

Amb la nova normativa a la mà, aquests municipis tenen eines per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió residencial.

En concret, poden expropiar temporalment l’ús dels pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los un ús social.

La llei també prioritza la mediació entre els bancs i les famílies amb sobreendeutament a causa de l’habitatge, amb la qual cosa es buscaran solucions per evitar que hagin de marxar de casa seva. En aquesta línia, s’estableixen mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i de ser desnonades.

Més de 1.100 tècnics d’habitatge i de serveis socials, responsables jurídics, així com càrrecs electes han participat en les set jornades de formació sobre les novetats de la llei i ja s’han constituït les vuit comissions de sobreendeutament, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que ajudaran les famílies més vulnerables.

COMPROMÍS DEL GOVERN Per altra banda, la normativa recull el compromís del Govern de presentar, en un màxim de nou mesos, una llei per regular el lloguer a Catalunya. Aquesta futura legislació es basarà en els criteris del grup de treball sobre el lloguer impulsat per la Generalitat i que va presentar les seves conclusions al gener.

habitatge.gencat.cat

Les eines que aporta la llei

PISOS BUITS4La norma possibilita expropiar l’ús de pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los una utilitat social durant un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació.

Aquesta mesura compta amb una dotació de 14 milions, els quals aportaran a parts iguals els ajuntaments dels 234 municipis amb forta demanda d’habitatge social i la Generalitat. Es calcula que es podrà expropiar l’ús de 2.000 pisos buits.

REALLOTJAMENT4La nova norma obliga les entitats financeres i grans propietaris a reallotjar famílies en risc de ser desnonades

amb un lloguer social durant tres anys ampliables a tres més.

MEDIACIÓ4El nou text legal estipula la creació de comissions arreu del país que analitzaran els casos de sobreendeutament de famílies a causa de l’habitatge per trobar una solució. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). El Govern ha elaborat diverses guies de suport, per orientar els ciutadans, les entitats financeres i els ajuntaments a l’hora d’aplicar la nova Llei, que es poden descarregar al web d’Habitatge de la Generalitat.

| 18

Comerç línial’H.cat

Salut | Els mercats de la ciutat s’equipen amb desfibril·ladors

Març 2017

Els vuit mercats municipals ja tenen desfibril·ladors, en el marc de la campanya ‘Mercats de l’Hospitalet, cardioprotegits’. Aquesta iniciativa s’emmarca en una altra anomenada Barcelona, territori cardioprotegit, que va arrencar fa tres anys per ajudar a augmentar les possibilitats de sobreviure en cas de patir un accident cardiovascular a equipaments municipals. Els desfibril·ladors estan ubicats a zones amb bona visibilitat.

Comença un QuintoTapa amb més participants que mai GASTRONOMIA4Un any més, el QuintoTapa l’Hospitalet tornarà a reivindicar els productes de proximitat i de ‘quilòmetre zero’ en la seva quarta edició, que va començar el passat dia 9 i que finalitzarà el pròxim dia 26.

Enguany hi participen 36 establiments de cinc barris de la ciutat, el que suposa un rècord respecte d’altres edicions. Els bars i restaurants oferiran fins a 57 propostes gastronòmiques amb el denominador comú dels productes que tenim més a prop. Aquesta iniciativa torna a estar impulsada per l’Ajuntament i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT).

Aquesta edició de la ruta de tapes buscarà crear sinergies amb altres esdeveniments, com és el Beer Festival –que se celebrarà del 24 al 26 de març a la Farga–. En aquest sentit, el pròxim dissabte 25 es donaran la mà per presentar un Show Cooking amb les millors tapes de la ruta gastronòmica.

Enguany participen en la ruta de tapes 36 bars i restaurants. Foto: AGT

Per altra banda, la ruta també oferirà premis als seus participants. Visitant les dues zones de la ruta es podrà optar, omplint un passaport creat especialment per a l’ocasió, a un xec regal de 400 euros per consumir a les botigues adherides a Santa Eulàlia Comerç i el Grup de Botigues del Centre i Sant Josep. A més, es mantenen premis ja tradicionals com ara el Tapaport Argent, el de fotografia a Instagram i també el de millor cambrer.

TAPES ANDALUSES Per altra banda, la ciutat va poder gaudir d’una altra ruta de tapes del 24 al 26 de febrer. Es tracta de la Ruta de las Tapas Andaluzas, en la qual 15 bars i restaurants del municipi van oferir una tapa i una beguda per només 2,5 euros.

Aquesta ruta estava emmarcada en les celebracions del Dia d’Andalusia, que van omplir la ciutat l’últim cap de setmana de febrer de cultura i tradició andalusa, sota el lema de Casi ná!.

El comerç català fa pinya al voltant de RETAILcat ENTITATS4El comerç català té un nou actor sobre el taulell. Es tracta de RETAILcat, una federació que engloba la Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Comertia i Cecot Comerç, i que va nèixer en un acte al MACBA el passat 23 de febrer.

Aquesta nova entitat representa 30.000 botigues de tot el país –al voltant d’un terç del total–, les quals donen feina a 230.000 treballadors, gairebé la meitat de tot el sector a Catalunya. Estarà al capdavant de la nova associació el president de Comertia, Joan Carles Calbet,

que va explicar que RETAILcat neix “com una entitat participativa amb la voluntat de debatre i buscar conjuntament vies per afrontar els grans reptes que té al davant el comerç”. En aquest sentit, Calbet va assegurar que la nova associació vol ser “gestionada amb transparència i amb una estructura flexible”.

Amb el naixement de RETAILcat s’intentarà omplir el buit que va deixar la Confederació de Comerç, la qual va desaparèixer fa uns mesos a causa de la gestió del seu secretari general, Miquel Àngel Fraile.

Presentació de la nova entitat de comerciants. Foto: Twitter (@davidgarrofe)

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2017

línial’H.cat

19 |

| 20

línial’H.cat

Març 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Serveis

Per uns camins dignes Març 2017

línial’H.cat

21 |

» La Diputació de Barcelona aporta 11,2 milions per millorar 1.650 quilòmetres de vies veïnals » Se’n beneficiaran urbanitzacions, masies i explotacions agràries i ramaderes de 257 municipis

La Diputació treballa perquè tots els camins de la demarcació estiguin en òptim estat. Fotos: Diputació de Barcelona

MOBILITAT4La Diputació de Barcelona ha endegat un programa complementari de millora i manteniment de camins que estarà en marxa durant els pròxims tres anys. El principal objectiu d’aquesta iniciativa és donar suport a les necessitats dels diferents municipis de la demarcació en el manteniment d’aquestes vies veïnals. Des de la Diputació informen que les primeres actuacions d’aquest programa s’iniciaran els pròxims mesos, les quals aniran a càrrec dels mateixos municipis.

Del programa, que està dotat amb un total d’11,2 milions d’euros, se’n beneficiaran un total de 257 municipis de la demarcació de Barcelona, que són els que s’han acollit a la convocatòria.

1.650 QUILÒMETRES D’acord amb les sol·licituds rebudes, es podran arranjar un total de 549 camins que suposen uns 1.650 quilòmetres, el que significa que gràcies a aquest programa es podrà millorar prop del 10% del total dels camins

veïnals que hi ha actualment en el territori de la demarcació de Barcelona.

Gràcies a aquest programa es beneficiarà a un conjunt de 185.000 usuaris que circulen per aquestes vies, ja que es millorarà l’accessibilitat a un total de 900 nuclis de població i urbanitzacions aïllades, 4.400 masies dis-

D’acord amb les

sol·licituds rebudes, es podran arranjar 549 camins

seminades i més de 3.200 explotacions agràries i ramaderes repartides pel conjunt del territori.

Així mateix, gràcies a aquestes obres, es podran crear uns 200 llocs de treball temporals.

ELEGITS PELS MUNICIPIS D’acord amb el programa, que està en vigència pel període 2016-

2019 a raó de 2,8 milions d’euros d’inversió anual, cada municipi de la demarcació ha pogut sol·licitar un ajut per arranjar i millorar aquells camins del seu terme que hagi cregut més necessari.

De fet, els municipis han pogut escollir els camins a arreglar d’acord amb el seu criteri. Ha estat un procés de selecció basat en motius d’urgència, com ara la reducció de riscos imminents o d’arranjament del paviment per restituir-ne el pas, fins a un màxim de 50.000 euros.

En aquest sentit, els ajuts que ofereix aquest programa de la Diputació es poden destinar a diferents treballs de manteniment, els quals poden anar des de posar una capa de rodament al camí, fins a tapar els forats que hi poden aparèixer a causa del pas del temps.

Per altra banda, la Diputació està elaborant i lliurant catàlegs de camins municipals a diverses localitats de la demarcació de Barcelona, en els quals, a més d’estar inventariats, se n’analitzen els trets fonamentals.

@diba

Criteris per a la subvenció

AJUDES4Entre els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de donar aquests ajuts hi ha la connectivitat a nuclis disseminats –especialment en el cas d’accés a nuclis dispersats en l’entorn rural– i la ràtio d’importància social a partir dels quilòmetres de camins per cada 1.000 habitants.

També s’ha tingut en compte l’aportació econòmica municipal i la importància territorial dels ca-

mins en l’àmbit de la localitat, a partir de la ràtio del total de quilòmetres que hi ha d’aquestes vies per l’extensió quilòmetres quadrats del terme municipal.

En aquest aspecte, s’ha tingut més en consideració l’extensió del terme municipal que no pas el nombre d’habitants de cada localitat, de cara a poder afavorir les que són més grans però tenen menys població.

| 22

Esports línial’H.cat

Futbol americà | Els Pioners tancaran el mes contra el líder

Març 2017

Visita exigent. Els Hospitalet Pioners clouran el mes amb la visita del líder del grup imparell de la Serie B del futbol americà estatal, els Las Rozas Black Demons. L’equip madrileny, bicampió de la categoria i un dels equips més en forma del moment, visitarà la Feixa Llarga en el millor partit de la sisena jornada el dia 26 a les 12 del migdia.

La Marató Ekiden i la Cursa de l’Apel·les, cancel·lades » Les dues curses s’havien de fer durant aquest mes de març » La pròxima gran cita atlètica de la ciutat serà la Cursa Nocturna ATLETISME4La Marató Ekiden que s’havia de disputar el dia 19 finalment s’ha cancel·lat. L’empresa Running Solutions, l’organitzadora de la prova, va penjar un comunicat anunciant aquesta notícia i comprometent-se a retornar els diners de la inscripció a tots els qui l’haguessin pagat.

“L’arrencada del projecte ha estat més lenta del que esperàvem”, assegura Juanan Fernández, un dels responsables de la prova. “El dia 19 s’espera molt trànsit a la Gran Via i per mobilitat i seguretat no es farà”, afegeix Fernández, que també admet que esperaven una participació més alta. Tot i això, l’empresa no descarta tornar a intentar impulsar aquesta cursa “d’aquí a uns mesos o l’any que ve”.

A més, la cursa popular Corre amb Apel·les, que organitzava per sisè any consecutiu l’Institut Apel·les Mestres tampoc es va disputar el passat dia 5. La prova havia de ser una milla per a les ca-

tegories inferiors i una cursa de 5 quilòmetres per als majors de 18 anys al barri de Sanfeliu. L’organització va anunciar que s’havien inscrit menys de 80 atletes i que no tiraven endavant “per les elevades despeses que comporta, i els minsos ingressos que entren”.

8A CURSA NOCTURNA Els runners s’han endut dos disgustos gairebé consecutius, de

manera que la pròxima gran prova a la ciutat, si no passa res greu, serà la vuitena edició de la Cursa Nocturna, que ja s’ha convertit en tot un clàssic. Com és habitual, els participants podran triar entre les distàncies de 5 i 10 quilòmetres que recorreran bona part del Districte Econòmic de la ciutat. El procés d’inscripcions ja està obert i es podrà formalitzar fins al dia 13 d’abril.

L’AE Bellsport afronta el tram més dur de la segona volta FUTBOL SALA4L’AE Bellsport afronta el tram més exigent de la segona volta. L’equip, que està a poca distància del filial del Catgas Santa Coloma, vol defensar la seva cinquena posició, però haurà de jugar dos partits duríssims en les pròximes setmanes.

Després de la visita al FCE Barceloneta, els blaus gaudiran d’un cap de setmana sense competició que hauran d’aprofitar per carregar piles i preparar com

cal els set darrers compromissos del curs a Segona B. El Bellsport clourà el mes el dia 25 al Sergio Manzano rebent la visita de l’FS Manresa, l’onzè classificat. Aquest partit contra el conjunt del Bages, però, serà el darrer abans que el calendari entri en una espiral de bogeria i l’equip hagi de jugar en set dies a la pista del líder, el CCR Castelldefels, i rebre la visita del tercer, l’FS La Unión de Santa Coloma.

L’Hospi vol mantenir la bona ratxa i fugir de la zona baixa FUTBOL4La fase més exigent del calendari ja arriba a la seva fi.

Després del canvi a la banqueta de mitjans del mes passat (Jordi Gibert ha substituït Ismael García) i dels reforços de José Galán i Kevin García, el club ha obtingut alguns bons resultats que fan que els riberencs tinguin opcions reals de fugir de la zona baixa en les pròximes setmanes.

Després de la visita del Vilareal B, l’Hospi afrontarà la visita més difícil de la recta final del curs, a El Collao, per jugar contra l’Alcoià el pròxim diumenge

19. El conjunt que entrena Toni Seligrat és, juntament amb el Barça B, el gran candidat a acabar la lliga en primera posició, que permet que la promoció a Segona A sigui molt més ràpida.

Un cop hagin superat el desplaçament a Alcoi, el calendari donarà una petita treva a l’Hospi, que tancarà el mes rebent la visita de l’Atlètic Balears de Christian Ziege el dia 26. La visita a la Ciutat Esportiva Antonio Asensio per jugar contra el Mallorca B serà el primer partit d’un mes d’abril que serà clau de cara a la salvació.

El CB l’Hospitalet, a sis partits de segellar la permanència

BÀSQUET4Sis partits, sis finals.

El CB l’Hospitalet afronta la recta final de la temporada a LEB Plata amb un petit marge sobre el tretzè classificat, l’últim que perdrà la categoria i jugarà el curs que ve a EBA. Tot i això, els de Jorge Tarragona faran bé de no relaxar-se gens ni mica perquè el calendari més immediat és de vertigen.

Després de la visita a Morón, l’equip jugarà tres partits consecutius contra tres dels millors set equips de la competició. Aquest calendari frenètic començarà el

pròxim dia 19 amb la visita del Lucentum d’Alacant, un equip històric que fa pocs anys era a la lliga ACB i que ara lluita per tornar a LEB Or. Un cop superat el partit contra els alacantins, l’equip tornarà a la carretera per jugar el partit de la 26a jornada a Amorebieta (Biscaia), on visitarà la pista del setè, el Zornotza Saskibaloi el dia 25 de març.

Aquesta tripleta de partits difícils acabarà el dia 1 d’abril quan l’Iraurgi, el líder de la lliga, visitarà el Pavelló del Centre.

Agenda

Març 2017

línial’H.cat

23 |

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL CULTURA DIMECRES 22 DE MARÇ 19:00 Presentació del llibre Flora vascular del Delta del Llobregat, escrit per Valentín González, Rafa del Hoyo, Josep Maria Seguí i Andrés Valverde. / Centre Cultural Sant Josep.

L’associació Luz de Luna recorda Miquel Martí i Pol Dv. 31 de març a les 18:30

TALLERS Una xerrada sobre com el cervell aprèn, recorda i oblida Dm. 14 de març a les 19:00

Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia, serà l’encarregat de fer una ponència on explicarà de quines maneres el cervell aprèn, recorda i oblida. / Centre Cultural Sant Josep.

DIMECRES 29 DE MARÇ 10:00 La Unitat de Suport a l'Empresa Regidoria de Govern de Turisme i Desenvolupament Econòmic impulsa un taller anomenat El millor emplaçament per ubicar el meu negoci. / Gornal Activa.

L’Associació Cultural Poètica Luz de Luna ha preparat una jornada d’homenatge a Miquel Martí i Pol que portarà per títol Poetes sota la lluna. / Biblioteca de Bellvitge.

EXPOSICIONS FINS AL 17 DE MARÇ Tot el dia Rebel, l’exposició de Silvio Alino, encara els seus darrers dies a la ciutat. La mostra presenta la lluita entre renovació i conservadorisme que l’art ha viscut des de sempre. / Centre Cultural La Bòbila.

DES DEL 26 DE MARÇ Tot el dia L'Hospitalet: un indret, una història és el nom de l’exposició que s’estructura amb lògica cronològica i que presenta l’evolució que ha patit la ciutat entre els anys 1890 i 1992. / Museu de l’Hospitalet.

INFANTIL ‘El gegant que baixa de la muntanya’ arriba a la Tecla Sala Ds. 18 de març a les 11:00

Jaume Ibars s’encarregarà de l’espectacle El gegant que baixa de la muntanya, un espectacle de contes i música. / Biblioteca Central Tecla Sala.

ESPORTS DIUMENGE 19 DE MARÇ 12:45 Partit de bàsquet corresponent a la 25a jornada de la lliga LEB Plata entre el CB l’Hospitalet i el Lucentum d’Alacant. / Pavelló del Centre.

El CE l’Hospitalet rep la visita de l’Atlètic Balears Dg. 27 de març a les 12:00

DIVENDRES 17 DE MARÇ 10:30 Arriba una nova sessió de la Bebeteca, un espai familiar pensat perquè els pares i els nens d’entre 0 i 3 anys comparteixin una estona amb contes. / Biblioteca de Bellvitge.

TOTS ELS DIMECRES

DISSABTE 1 D’ABRIL

19:00 Com cada dimecres del del passat mes d’octubre, la Bòbila serà l’escenari d’una nova sessió del curs d’àrab per a adults, que impulsa l’Associació Cultural Mediterrània. / Centre Cultural La Bòbila.

17:00 Dominar els secrets dels escacs mai no havia estat tant senzill. El Club d’Escacs Torreblanca organitza una nova tarda de l’escola d’escacs pensada per a petits i grans. / Centre Cultural Sant Josep.

Partit de futbol corresponent a la 31a jornada del grup 3 de Segona B entre el CE l’Hospitalet i l’Atlètic Balears. / Municipal de la Feixa Llarga.

| 24

línial’H.cat

Març 2017

Pròxima edició: 10 d’abril