Linia lhospitalet 50

redacció: 93 458 87 80 - hospitalet@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

NÚMERO 50

DE HOLLYWOOD A L’H

Línia l’H reafirma el seu espai comunicatiu a la ciutat pàgs 12 i 13

L’actor Arnold Schwarzenegger visita la Fira Granvia pàg 14

línial’H Dos dies històrics Periòdic mensual de l’Hospitalet · linialh.cat · Octubre 2017 · Núm. 50 · Difusió controlada per OJD-PGD

4 Més de 40.000 hospitalencs voten

4 Marín s’encara amb la policia i condemna

en el referèndum d’autodeterminació

l’operatiu: “És impresentable”

pàg 3 i article d’opinió de l’alcaldessa

|2

línial’H.cat

Octubre 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

En Portada

Octubre 2017

línial’H.cat

3|

Sense por » Més de 40.000 veïns i veïnes participen en un referèndum marcat pels incidents a l’Institut Vilumara » Centenars d’hospitalencs protagonitzen una marxa contra la violència policial que recorre el centre Francisco J. Rodríguez L’HOSPITALET “L’Hospitalet serà sempre nostre” ha esdevingut no només un crit de protesta els últims dies arran dels fets de l’1-O, sinó també tota una declaració d’intencions de centenars de veïns que han reaccionat en contra de la violenta actuació policial, personalitzada a la ciutat en l’Institut Vilumara.

El que estava sent una jornada tranquil·la, només marcada per les llargues cues, va convertir-se, en qüestió de minuts, en una estampa d’un altre temps.

Cap a dos quarts de dues del migdia, prop d’una vintena de furgonetes antiavalots de la policia nacional feien acte de presència al Vilumara i una munió d’agents s’obrien pas a través dels veïns i veïnes que esperaven per votar.

La imatge d’un dels policies trencant les portes d’un edifici centenari declarat d’interès local amb un mall quedarà per al record dels presents i de la ciutat.

Finalment, i després de deixar alguns ferits pel camí, la policia va poder accedir-hi i requisar material del referèndum.

Una actuació que va tensar els ànims i que va estar acompanyada de crits en contra dels agents, com ara “Feixistes”, “Esto con Franco, sí pasaba” o “Fora de la meva ciutat”. Fins i tot l’alcaldessa Núria Marín i altres regidors van desplaçar-se al Vilumara tan bon punt van assabentar-se de la presència de la policia. Finalment, els agents es van replegar sense haver requisat les urnes –s’havien amagat– i es va poder continuar votant, notícia que va ser celebrada amb crits d’“Hospitalet!”.

Amb la notícia dels fets del Vilumara, molts veïns que ja havien

Els contenidors van servir de barricada per defensar alguns centres (esquerra) d’una votació en la qual van participar més de 40.000 veïns (dreta). Fotos: Twitter i Línia

votat van decidir quedar-se a les portes dels centres per defensarlos en cas d’una nova visita de la policia. Al Provençana, per exemple, alguns hospitalencs van tancar el carrer Sant Pius X amb contenidors emulant barricades, mentre que a altres col·legis com el Can Bori desenes de veïns i veïnes van estar-s’hi fins tard.

En aquesta última escola, on va votar la veïna i consellera de Governació, Meritxell Borràs, hi havia en Vicente Muñoz, un voluntari que hi era des del dia anterior. Bosses als ulls però mirada emocionada. Feia hores que anava amunt i avall i, cap a les sis de la tarda, s’havia assegut. “Venim a fer un esforç per un acte democràtic”, va dir en Vicente, que va negar pertànyer a cap entitat sobiranista o partit. “Sóc un veí, com molts altres, que he vingut a donar suport a la democràcia”.

Amb tot, hospitalencs que van agafar les regnes d’un dia per al record. En aquesta línia, el 3 d’octubre molts van tornar a sor-

tir al carrer amb motiu de l’aturada decretada per la Taula per la Democràcia. Unes marxes ciutadanes silencioses que van recórrer el centre de la ciutat i van fer parada al Vilumara i a la comissaria de policia de la Rambla. A les sis de la tarda, centenars de persones es van concentrar davant de l’Ajuntament –alguns amb banderes d’Espanya– demanant “democràcia” i reivindicant, un cop més, que l’Hospitalet és dels veïns.

Pel que fa a l’aturada de país –a la qual va donar suport Línia l’H–, segons el sindicat CGT el seguiment a l’àrea metropolitana va ser del 75%. A l’Hospitalet, en general, els negocis van secundar l’aturada i bàsicament va obrir el sector de l’hostaleria.

A l’altra cara de la moneda hi ha els ciutadans que van decidir no anar a votar l’1-O, alguns dels quals van protagonitzar sonores cassolades a barris com Can Serra o Bellvitge durant el missatge del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, del dia 4.

Escridassen Núria Marín, que s’encara amb la policia: “Marxeu”

TENSIÓ4La jornada de l’1-O va deixar imatges que no s’esborraran fàcilment de la memòria col·lectiva. A banda de les càrregues policials arreu del país, a l’Hospitalet es va produir un fet singular. L’alcaldessa Núria Marín va fer acte de presència a l’operatiu policial al Vilumara i va instar els agents a abandonar la ciutat. “Marxeu”, va exclamar una alcaldessa visiblement contrariada al cap de l’operatiu.

Mentrestant, alguns dels veïns presents van escridassar

l’alcaldessa –tot i que altres van aplaudir la seva intervenció–, retraient-li que no hagués cedit locals i demanant la seva dimissió.

Marín, que va intentar parlamentar amb algun d’ells, va condemnar la intervenció policial.

“Reprimir gent que només vol votar és una vergonya, això és impresentable”, va criticar.

Marín va parlar seguidament amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, el qual, segons l’Ajuntament, es va comprometre a no tornar a enviar la policia.

|4

línial’H.cat

Opinió

Octubre 2017

4Enraonin d’una vegada

Tribuna

per Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet Les ciutats han estat, des que el món és món, actors necessaris en la resolució de conflictes, i l’actual crisi institucional per la qual travessa el nostre país no n’és cap excepció. Aquesta qualitat s’ha posat de manifest fins i tot en moments molt més crítics que els actuals. El febrer de 1991 l’aleshores alcalde d’Atenes, Adonis Tritsis, va agafar un avió fins a la capital jordana, Amman, i va travessar el desert en cotxe fins a Bagdad. Un cop allà, en plena primera guerra del Golf, es va trobar amb l’alcalde de la castigada capital iraquiana per dir-li que no havia fet aquell viatge tan perillós per discutir les raons per les quals els seus dos països estaven en guerra. Només volia transmetre-li que els ciutadans d’Atenes no estaven en guerra amb els de Bagdad. Aquest episodi, que mai no es cansava de relatar l’exalcalde Pasqual Maragall, el va inspirar per projectar els ponts de solidaritat que Barcelona va bastir a l’assetjada ciutat de Sarajevo aprofitant l’aparador internacional que li proporcionaven els Jocs Olímpics de 1992.

El gest de Tritsis va ser una mostra de grandesa d’un alcalde que entenia que, si bé el seu homòleg iraquià estava a l’altre costat d’un conflicte generat pels estats, la realitat era que en el fons tots dos es trobaven en el mateix bàndol. Representaven dues ciutats que compartien els mateixos problemes.

L’exalcalde de Nova York, Michael Bloomberg, acostumava a il·lustrar-ho afirmant que “els

presidents pontifiquen sobre principis mentre els alcaldes recullen les escombraries”.

Catalunya es troba, a hores d’ara, encallada en una lluita ideològica sobre la identitat nacional. Tal com va fer Tritsis, és hora que els alcaldes ens mirem als ulls i aparquem la discussió sobre qui té raó. Els alcaldes som els qui hem d’iniciar el camí de la conciliació i posar en valor el que ens uneix per sobre del que ens separa.

Després del conflicte arriba el moment de la política, i no hi

Els alcaldes som els qui hem d’iniciar el camí de la conciliació ha millor manera que iniciar la política, que significa diàleg i acord, des de les ciutats. No en va, les ciutats van ser els escenaris on van començar la política i la democràcia. El pragmatisme i la capacitat de resolució de problemes dels alcaldes és el gran camí a l’hora de desencallar el conflicte i encetar el diàleg.

Això és el que va fer també Theodor Kollek, l’alcalde de Jerusalem entre 1965 i 1993. En cap altra part del món les tensions identitàries no són més complicades que a Jerusalem, però Kollek, jueu d’origen hongarès, va fer una aposta decidida per la conciliació.

Deia que ser alcalde de Jerusalem no era la missió més important, però era més difícil que ser primer ministre d’Israel. Tenia raó.

Si Kollek va lluitar per mantenir la convivència a la ciutat més conflictiva del món, els alcaldes catalans ara també podem seguir el seu exemple. Ser alcalde de L’Hospitalet o de qualsevol altra ciutat no és, sens dubte, la tasca més important a Catalunya, però, efectivament és més difícil que la dels presidents de la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya, perquè a les ciutats es viuen les tensions, s’edifiquen i destrueixen les convivències i, com diu Bloomberg, és on es recullen les escombraries.

Els alcaldes, sobiranistes o no, per sobre de tot tenim obligació primer amb els nostres ciutadans. Per això ens van escollir, per atendre els seus problemes, millorar la seva qualitat de vida i, en suma, per recollir-los les escombraries, que no entenen d’ideologies ni de debats identitaris, però sí que crec que tenim l’obligació en aquests moments difícils de posar-nos a disposició del diàleg. Mai no és tard per al diàleg. Ja ho van demostrar els alcaldes francesos i alemanys que van agermanar les seves ciutats després de la Segona Guerra Mundial, el major conflicte bèl·lic que ha viscut el món.

Les ciutats continuen sent la gran esperança de la democràcia. Ara toca demostrar-ho.

Malgrat que la nostra missió com a alcaldes és important, no tenim cap paper en aquesta negociació més enllà d’insistir-hi. Són els nostres dirigents els qui ara han de prendre la iniciativa.

Els presidents Mariano Rajoy i Carles Puigdemont han de deixar de ser responsables d’aquesta crisi per passar a ser corresponsables de la seva solució.

Exigeixo gestos generosos a tots dos. D’una banda, aturar la declaració unilateral d’independència i, de l’altra banda, la no-aplicació de l’article 155 per a la suspensió de l’autonomia. També exigeixo com a punt de partida de la taula de negociació la restitució de l’Estatut de 2006, aprovat pel Parlament, el Congrés i els ciutadans de Catalunya en referèndum. Així mateix, restituir els acords assolits aleshores sobre competències, finançament i infraestructures. Aquest ha de ser el

punt de partida per a un futur acord que haurà de ser votat a les urnes.

Ja ho hem dit, no és hora de fer noves llistes de greuges.

Si no passem aquesta pantalla, no avançarem. Els ciutadans viuen amb angoixa i tensió aquesta situació al carrer, a la feina i a casa seva. Si

Els ciutadans viuen amb angoixa i tensió aquesta situació al carrer els alcaldes som capaços de trobar punts d’acord per superar els conflictes a les nostres ciutats, amb més raó poden fer-ho i han de fer-ho els nostres dirigents. Els alcaldes gestionem l’acord cada dia.

Que no ens diguin que no és possible. Sempre és possible. I mai no és tard. publicitat 686 429 517

línial’H.cat

Dipòsit legal: B 12321-2013

Línia l’H no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: hospitalet@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

#HemVotat

@eduardvoltas: A tots els que heu amagat les urnes a casa en secret durant setmanes: us estimem, us respectem, us honorem.

#AturadaGeneral

@HiginiaRoig: Quan la calma, en temps d'excepció, és el més revolucionari. I quan la desobediència civil pacífica és la millor intel·ligència col·lectiva.

#MésLlenyaAlFoc

@mvilaredon: El discurs del rei només tenia l'objectiu de pressionar el PSOE perquè no perdi el temps amb reprovacions i vagi directament al 155.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Octubre 2017

línial’H.cat

5|

|6

línial’H.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Octubre 2017

Un diari obert

L’únic camí de supervivència i de triomf que li resta a l’independentisme és aplicar la rotundíssima victòria del sí al referèndum del passat diumenge amb una declaració unilateral d’independència. La repressió indiscutible per part de l’estat espanyol que ja coneixeu i molts heu patit (que no només va permetre i ordir expressament atacs violents on se sabia d’antuvi que hi hauria gent indefensa, sinó que a més a més va representar una vulneració execrable dels drets civils i humans dels ciutadans de Catalunya) justifica en ella mateixa aquesta determinació, a la qual ja s’havien compromès la majoria absoluta dels nostres parlamentaris. Si el Parlament no aprova la DUI, els líders catalans demostraran que no tenen en compte els sacrificis i la lliçó d’increïble dignitat amb què el poble d’arreu va enlluernar el món en una jornada de resistència exemplar i bellíssima.

Els ciutadans varen protegir amb sang i paciència infinites el seu dret a vot i ara toca als nostres líders prendre’s molt seriosament el compromís que van signar amb el seu poble. Coneixem la temptació dels independentistes moderats, de tota la gentussa que somiava en tumults al carrer només per retornar al hàmster de l’autonomisme i convocar unes plebiscitàries de nou en el marc del constitucionalisme espanyol, amb tota aquella excusa d’eixamplar la base. Tothom qui pensi així, i creieu-me que us intentaran embotir la trampa a la boca com si fóssiu porquets, no només estaria incomplint les promeses donades en seu parlamentària, sinó que a més a més es pixaria a sobre de tot allò que vàreu fer l’1-O. La proclamació de la DUI al Parlament és una exigència que si el sobiranisme no aplica, i com més aviat millor, signarà la seva mort perpètua.

Aquests dies ens han demostrat

4Just DUI it

4Los catalanes hacen cosas

per Bernat Dedéu

per Jordi Lleal

que a Espanya només li resten les pistoles i les llàgrimes del pobre Albiol ploriquejant davant dels agents que ahir havien cascat les nostres mares i àvies als col·legis electorals. La histèria que ha demostrat l’Estat fins ara només ha estat la punteta. No en tingueu dubte: si el Parlament aprova la DUI, Rajoy-Sánchez-Rivera no tindran cap objecció a enviar l’exèrcit a Catalunya per reprimir encara més la lliure voluntat dels catalans que varen guanyar el referèndum.

Allò que vàreu viure diumenge passat serà només una broma, perquè a Rajoy se li’n foten les imatges de les tortures i les vexacions (sap que fins i tot li servirien per guanyar unes eleccions) i el president espanyol es recolza en la fastigosa indiferència que ens mostraria novament Europa. No tindran cap inconvenient a tornar a carregar contra els manifestants. Tingueu-ho clar.

La comunitat internacional només reaccionarà si el Parlament i el govern Puigdemont compleixen tot allò que varen prometre als ciutadans.

L’Estat només s’avindrà a negociar en termes d’igualtat si, novament, resistiu el seu segon embat, que serà encara més terrible i tindrà forma de tanquetes, legió i cabra. Si volem que les institucions catalanes sobrevisquin i es pugui negociar amb quisvulla, només tenim una força: la voluntat popular que es va fer palesa l’1-O i milions de persones fent de mur de la tirania amb el seu cos. Els nostres representants no poden canviar el sentit profund de les lleis que ells mateixos signaren i amb les quals ens prometeren la llibertat.

Qualsevol cosa que no sigui declarar la independència és un acte de traïdoria imperdonable. Si resistiu i continuem, no tenim por, tenim aquesta partida guanyada. Just DUI it.

Publicat a El Nacional.cat

Hem arribat al punt culminant de l’enfrontament entre dos conceptes de fer política, la de l’estat espanyol i la d’un poble, el català. Els fets de l’1-O han demostrat que els ha sortit el tret per la culata. Van aparèixer les urnes, les paperetes i es van formar les taules i la gent va defensar pacíficament el seu dret a votar. Gent de totes les edats, condició social, procedència i llengües.

Intervenció desmesurada de les forces de “l’ordre”, que sense contemplacions van actuar amb brutalitat sobre les persones i les coses. Mentrestant Mariano Rajoy, Soraya Sáenz i Enric Millo, amb un posat d’estaquirots, sense moure un múscul de la cara, surten als mitjans informatius negant els fets i expliquen que aquí no ha passat res, ni referèndum, ni violència. Uns fets gravíssims com portar milers de policies i guàrdies ci-

vils, cosa que l’Estat no va fer al país basc, ni en temps d’en Franco quan ETA matava a tort i a dret.

Per a més inri el PP compta amb el beneplàcit del PSOE-PSC i de Ciudadanos, que són col·laboradors necessaris per poder justificar que tot és en defensa de la sagrada unitat d’Espanya i que, si tanta gent ha estat estomacada, és perquè s’ho han buscat. No haver muntat el sidral d’un referèndum.

“Aquí mana qui mana i s’ha acabat el bròquil nens, no em toqueu el voraviu que acabaré fent el que no voldria fer, apallissar-vos de valent. Esteu avisats”.

Aquestes són els advertiments que ens ha fet Mariano Rajoy, però vet aquí que els catalans som tossuts i fem coses com un referèndum, una vaga general i, quan toqui, proclamarem la independència. Al temps!

La ciutat online

#GentDePau

@Fernandez_iudex: Puerta del Colegio Vilumara que la policía reventó para tratar de llevarse las urnas. No lo consiguieron gracias a la gente de L’H. Orgullo.

#TerminatorAL’H

#DEPEloiMoliner

@SoyIttara: Ha estado hoy Arnold Schwarzenegger en el stand de Survival Zombie de la feria Arnold Classic en Hospitalet OMG.

@AnnaGonzalezMont: Sempre ens acompanyaràs en la defensa dels drets humans. Que la terra et sigui lleu. Una gran pèrdua estimat Eloi Moliner.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Octubre 2017

línial’H.cat

7|

|8

línial’H.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Octubre 2017

Un diari compromès

4Espanya ha perdut

4Panem et circenses

per Enric Vila

per Xavier Ginesta

La societat catalana va tornar a donar diumenge una lliçó d’intel·ligència i de coratge als dirigents polítics i intel·lectuals del país i de l’Estat. He mirat d’explicar moltes vegades, en mitjans de comunicació de Madrid i Barcelona, que a Catalunya la realitat passa molt per sota de les aparences, perquè les relacions amb Espanya estan viciades pels traumes de la història.

La cort de Madrid està tan avesada a tractar Catalunya com un país de covards i bocamolls que fins i tot el set-ciències de Pablo Iglesias estava convençut que l’1 d’octubre no es votaria i així els ho va dir als dirigents d’ERC. Si Rajoy hagués previst que hi hauria tanta resistència als carrers potser hauria ordit una altra estratègia —no ho sé—. Però ara la derrota de l’Estat a Catalunya és quasi absoluta.

Durant temps, quan el president Mas potinejava el dret a l’autodeterminació, em vaig dedicar a avisar intel·lectuals i polítics joves del PP que Catalunya faria un referèndum vinculant petés qui petés. La relació diabòlica que hi ha entre les amenaces de Madrid i la demagògia que els partits independentistes fan amb aquesta excusa, ha complicat la situació. Però si alguns joves unionistes no haguessin preferit ser famosos abans que intentar resoldre alguna cosa de debò, potser no hauríem arribat aquí.

El que va passar diumenge és que va sortir la intel·ligència col·lectiva que s’activa en els moments d’alarma, en qualsevol país que estigui viu i se senti en perill. Només calia passejar-se pels col·legis de Barcelona i de l’àrea metropolitana per veure com la gent s’organitzava pel seu compte per burlar la vigilància de l’Estat, sense prendre’s al peu de la lletra les ordres derrotistes dels seus líders.

Com ha passat en grans batalles de la història, els interessos particulars dels soldats, i les seves conviccions, hi van fer més que les grans estratègies. Ni que fos de manera intuïtiva, tothom sabia què s’hi jugava i tothom que va implicar-s’hi va respondre amb coratge. Per això, en contra el que es pensaven els cul grossos de Madrid, davant de la policia s’hi van posar les àvies, les mares i les criatures, i es van fer cues de més de cinc hores.

Els catalans són gent amb una vida interior molt plena perquè estan acostumats a resistir en situacions adverses. A Madrid només volen escoltar tertulians i polítics engreixats per l’autonomisme o galtudes amb nas de Pinotxo com l'Inés Arrimadas, que no saben res de Catalunya que no hagin après a canvi de diners o posició social. És humà, perquè deu ser molt desagradable sentir-se part d’un país que oprimeix, però és una equivocació.

Amb aquesta actitud, l’espanyolitat

ha destruït, en poc temps, els esforços que havia fet netejar el currículum desastrós que té a Catalunya. El problema de l’actuació policial de diumenge no és que fos desproporcionada, és que ha fet aflorar la memòria d’una violència que fins ara amb prou feines la trobaves expressada en els debats polítics i els discursos intel·lectuals.

No crec que l’independentisme menystingués la força de l’Estat, i que ningú pugui estar sorprès del que va passar.

Més aviat, el clima d’indignació és fruit del fet que molta gent es va enfadar amb ella mateixa en confirmar, per la via dels fets crus, que havia combregat amb rodes de molí durant molts anys.

Ara a l’Estat només li queden les porres i els fusells, amb el petit detall que la violència ja no surt tan rendible dins d’Europa, com en altres èpoques. És veritat que Espanya pot actuar de forma encara més dura, però també és veritat que cada cop hi haurà menys catalans disposats a posar l’altra galta o a acceptar les amenaces dòcilment. També és veritat que la Unió Europea pot continuar girant l’esquena a Catalunya, però els catalans poden respondre resistint, i destruint la identitat democràtica d’Espanya i de les vaques sagrades d'Europa, com ja explicava ahir mateix el New York Times.

Tot el problema ve de no reconèixer que Catalunya és una nació i, per tant, de no esperar que es comporti com a tal, quan se la posa entre l'espasa i la paret. Si els ministres del PP poden mentir sobre el que van viure tres milions de catalans aquest diumenge, ara tothom es pot imaginar quantes mentides ha pogut dir Espanya sobre Catalunya, abans de l'existència d’internet.

Si després de 40 anys de democràcia l’Estat ha respost així per un referèndum, ara tothom es pot imaginar com hauria actuat si l’autodeterminació s’hagués plantejat als anys setanta quan es negociava el text constitucional. Espanya ha perdut i els observadors internacionals estan sorpresos del coratge que van veure al carrer perquè encara no coneixen el país i la seva resistència en temps molt més obscurs.

El procés de debò va començar diumenge i ara és cosa de Madrid decidir si vol negociar la independència en pau o prefereix seguir destruint la seva democràcia. A Catalunya encara patirem algun intent de joc retòric dels geperudets de sempre. Però el marge s'ha acabat i només cal veure com interpreten la realitat els diaris catalans i els espanyols per veure que la independència és l'única manera d'estabilitzar les relacions entre tots dos països.

Publicat a El Nacional.cat

Malgrat la crisi que té Josep Maria Bartomeu per haver decidit, assumint ell la responsabilitat, jugar el partit del primer d’octubre a porta tancada, qui li havia de dir que afrontaria el mes d’estrena d’Ernesto Valverde a la lliga amb la tranquil·litat amb què ho feia fins llavors?

Bartomeu, però, és home de risc i fer equilibris no és el seu fort. Malgrat tot, és un tipus amb sort. En el món de l’esport la tensió es desdibuixa ràpidament: és tan imprevisible que les marees pugen i baixen capritxoses perquè els aficionats tenen memòria de peix o, encara que no ho reconeguin, sempre acaben sent resultadistes.

Esportivament parlant, Valverde a la banqueta del Camp Nou ha tingut una estrena plàcida a la lliga i a la Champions. Ara comencen a venir els ossos, certament, però el coixí que té a les dues competicions permet veure els rivals a distància i, fins i tot, no tenir un infart quan hi hagi el primer sotrac. Per la seva banda, Nacho Rodríguez, comandant en cap de la secció de bàsquet, sembla haver fet oblidar la desastrosa temporada de l’equip de Georgios Bartzokas. Ara bé, al Palau costarà tornar a veure un equip campió.

No obstantaixò, els resultats del primer equip de futbol han contribuït a veure les coses en perspectiva. Potser, per això no ens podíem permetre el luxe de perdre 6 punts!, Bartomeu, com va passar ja a l’any del triplet, s’ha fet fort gràcies a la marxa esportiva, i només la conjuntura política li fa perdre la son. L’opositor Agustí Benedito, malgrat que no ho pugui dir, ha tingut l’enemic de la seva moció de censura sobre la gespa. L’aficionat és dèbil: panem et circenses, en memòria del poeta romà Juvenal. L’ànima és feble i la capacitat de reflexió crítica més aviat escassa. Si les coses van bé, per què tocar-les? Semedo i Paulinho havien de ser l’ase dels cops, però el late-

ral sembla acomodar-se a la banda (Dani Alves in memoriam) i el centrecampista ha demostrat olfacte golejador, musculatura i, sobretot, fa riure a Nostre Senyor (Leo Messi). Què més volem?

Ja només faltaria que Deulofeu es tranquil·litzi i acabi demostrant que la Masia també pot treure bons atacants.

Agustí, qui t’ho havia de dir! Però, malgrat que les raons per promoure la moció de censura eren (i ara són) més que justificades i que les signatures recollides han estat més de 12.000 (3.000 més que la darrera moció contra Laporta), la manera com s’ha donat per acabada també ha estat ben galdosa. Potser, no hi ha necessitat estatutària de lliurar les signatures al club, però també és reprovable ètica i moralment que aquestes signatures es destrueixin encara que sigui havent-ne alçat acta notarial i per fer un favor al soci. Si Benedito volia demostrar solidesa en la seva proposta – malgrat no haver gaudit, dubtosament, de temps de descompte– havia d’haverse personificat al club i actuar com a veritable oposició: “Aquí teniu les signatures, més de 12.000 socis reproven la vostra gestió”, els havia d’haver engaltat davant la premsa. Però no ho ha fet, i ha deixat que el relat es tenyeixi de dubtes, ha empetitit novament l’oposició al nunyisme sociològic que avui domina les oficines del Camp Nou. De fet, quina curiositat: el qui n’és el principal exponent, Jordi Cardoner, és qui va tallar de socarel i en una sola roda de premsa les opcions de victòria de l’ex-integrant de l’Elefant Blau. Al final, els ismes sempre apareixen, estan presents permanentment en tots els episodis contemporanis de la història institucional d’una entitat que, quan arriba a la pau social, és bàsicament per l’esforç dels seus esportistes sobre la gespa o la pista del Palau.

Publicat a El Món.cat

Opinió en 140 caràcters @cesarlopama: El meu poble és el que surt de forma massiva al carrer amb 900 ferits a les esquenes i no llença ni un sol roc. Sou meravellosos.

@@RodrigoUprimny: El mejor homenaje a las víctimas de la terrible masacre en Las Vegas sería que el gobierno de USA modificara su insensata laxitud en venta de armas.

@DMcristancho: Hoy hemos presenciado la prueba máxima de que el Brexit fue una mala decisión: la afonía de Theresa May en el momento de defenderlo.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Octubre 2017

línial’H.cat

9|

| 10

línial’H.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Octubre 2017

Un diari proper

4Catalunya diu adéu

4Un diumenge qualsevol

per José Antich

per Melcior Comes

El Govern de la Generalitat traslladarà en les pròximes hores al Parlament els resultats del referèndum d'aquest 1 d'octubre per fer una declaració d'independència de Catalunya. Amb aquesta solemne declaració feta pel president Puigdemont, acompanyat del vicepresident Oriol Junqueras i de tots els consellers, des del Palau de la Generalitat, poc després de les 22.30 hores d'aquest intens diumenge 1 d'octubre, es posava punt final a una jornada que ja forma part de la història de Catalunya i que concentra en si mateixa moltes mirades diferents: la il·lusió de milions de catalans per poder votar sobre la independència, la desproporcionada repressió policial contra els ciutadans que hi havia als col·legis electorals, la resposta insensible de Mariano Rajoy a les 844 persones que han necessitat assistència sanitària durant el dia, el discurs mel·liflu i desmanegat de Pedro Sánchez, els pronunciaments d'estupor per les imatges de la repressió de primers ministres de la UE, com són el cas de Bèlgica i Eslovènia, però també de nombrosos dirigents polítics de països de la UE. La cadena de televisió CNN resumia, amb encert, el que havia passat a Catalunya i la desproporcionada resposta de l'Estat espanyol: la vergonya d'Europa.

No ha estat un referèndum d'independència com el Govern hagués desitjat i ha perseguit fins a l'extenuació, i que no era cap altra cosa que un d'acordat amb el Govern espanyol. Tothom era conscient que aquest era el camí, però només la tossuderia d'una classe política espanyola mediocre i incapaç d'asseure's tan sols en una mesa de negociació per acordar les condicions va fer inviable aquest camí. La història d'Espanya està sobrada de testosterona i falta de perspectiva dels temps i d'una visió objectiva de les raons, que l'ha dut irremeiablement sempre a la derrota en totes les cruïlles en què s'ha trobat.

Catalunya fa temps que ha desconnectat d'Espanya i davant de cada possibilitat de revertir aquesta situació, la resposta sempre ha estat la mateixa. El no per resposta a tot, la humiliació davant de qualsevol proposta i, en última instància, el menyspreu més absolut a la dignitat dels catalans. Dignitat, aquesta paraula que mai no han entès fora de Catalunya i que molts van pensar que es podia repartir com un

formatge gruyère a porcions, tenint-ne cada partit polític un tros. I no és així. La dignitat de Catalunya no és dels partits independentistes, ni dels unionistes; ni dels conservadors i els liberals; ni dels democristians i els socialistes; ni dels comuns i els anticapitalistes. Ni dels treballadors i els empresaris; ni dels professors i els alumnes; ni dels pagesos i els professionals. La dignitat és de tots en el seu conjunt i és individual, però també és col·lectiva. És impossible de manipular. Per això, només per això, s'ha arribat fins aquí. Perquè Catalunya diu prou no era un simple titular de diari sinó la pulsió d'una ciutadania que mai més no estaria disposada que se li trepitgés la dignitat.

Un nombre de col·legis oberts tan elevat i la mobilització que s'ha produït durant tota la jornada, a la qual han participat més de tres milions de persones, deixa les mans lliures al president Puigdemont i al vicepresident Junqueras per proposar al Parlament el pas següent del seu full de ruta. Al final, el Govern espanyol ha quedat atrapat entre dues de les seves grans mentides de les últimes setmanes, dies i hores: la primera, que la jornada electoral servia de ben poca cosa, perquè el referèndum no tindria cap validesa, ja que estava absolutament desarticulat i, en conseqüència, les urnes no es podrien posar; i, la segona, que la resposta policial sempre seria proporcionada. No sé exactament com definiria el president del Govern espanyol el fet que 844 persones hagin necessitat assistència sanitària per la violenta repressió policial.

L'independentisme té davant seu moments que no seran fàcils, encara que els abordi amb una unitat desconeguda a les seves files, per més que es pretengui des de la més absoluta ignorància erosionar la seva fortalesa. Té avantatge en el relat internacional, que l'ha guanyat clarament per golejada. Però seran necessàries grans dosis de serenitat, no precipitar-se en el calendari que s'obrirà per als pròxims mesos, buscar el nombre més gran possible d'aliats internacionals i apel·lar a Europa perquè assumeixi que Catalunya no pot quedar desprotegida en un moment en què l'Estat espanyol només li ofereix repressió i detencions. Mai política.

Publicat a El Nacional.cat

Es fa molt difícil quedar-se amb una sola idea, amb només una imatge o detall.

La jornada del primer dia d’octubre ha estat tan xocant i memorable, esfereïdorament inversemblant, dolorosa en la seva felicitat, que potser no la podrem acabar de pair fins d’aquí a molts mesos. Una cosa és segura: aquest 1 d’octubre ja és una fita.

Després del 9-N es va dir que el poble català “s’havia agradat”; ara podem dir que hem meravellat el món. No es tracta d’ensabonar-nos ni de motivar-nos encara més perquè segurament els dies que vindran seran –em temo– també brutals.

Però és ben cert que hem estat a l’altura.

Personalment volia dormir al meu col·legi electoral. Vaig veure que no em necessitaven. Vaig mal dormir tota la nit, fins que a les 5:30 de la matinada ja guaitava a Twitter, i ja veia que hi havia cinquanta persones fent munt a la porta de l’institut de secundària on se’ns esperava. Allà ja hi era poc després. I era increïble veure aquelles cares.

Gent de totes les edats, insomnes, esperançats, sense por, amb ganes de donar la cara pel país. Hi havia inquietud.

Els Mossos rondaven per les voreres. Ningú sabia què podia passar. Però finalment una parella de Mossos tan sols va aixecar acta i quedaren una mica lluny, custodiant les anades i vingudes. Tot semblava que havia d’anar bé. El sol sortia en un cel encapotat.

I van arribar les urnes. Algú va plorar.

S’imposava un silenci reverencial. Van demanar qui volia d’entre nosaltres formar part de les meses. I a ningú li va tremolar la veu. No s’hi valien de res les amenaces ben presents del govern de Madrid, les multes que poden arruïnar gairebé totes les famílies. I es va obrir amb total normalitat.

Sense haver votat vaig tornar a casa, a esmorzar i buscar la família. Llavors les imatges anaren arribant a la televisió. La policia militar atacava; trencava vidres, parets, fins i tot buscava urnes amb un frenesí de terror, assotava votants, arrossegava pels cabells els que feien resistència pacífica. Qualsevol persona mínimament sensata i sensible s’esfereeix en veure això. Apallissaven gent normal: senyors de cabells blancs, jubilades, mares de família, jovenets. Les cames et comencen a tremolar. Les notícies que arribaven deien de tot: tancaven col·legis, hi havia gent amb ferides greus, s’emportaven les ur-

nes enmig d’estirades grolleres. La derrota semblava garantida.

Però vaig tornar al col·legi. I això és el que no oblidaré mai. Mai mentre visqui. Llavors la cua feia més d’un quilòmetre, i tots, tots els que hi eren, sabien què estava passant arreu del país. Molts portaven auriculars i ho escoltaven per la ràdio; d’altres ho seguien per les xarxes.

I no s’arronsava ningú. En qualsevol moment podien venir per nosaltres; i allà seguíem. Ja sota la pluja.

Als més grans se’ls deixava passar abans. I quan sortien se’ls aplaudia; i ells aixecaven la mà perquè sabien que havien vençut. La cua anava molt lenta. Per Twitter no deixaven de caure imatges sangonoses. Càrregues. Cops de porra. Finalment pilotes de goma. Però a la nostra cua no dequeia l’ànim. Hi havia una mescla única d’esperança, indignació, orgull. Veritat. Perquè estàvem allà per fer sentir –per fi!– una veritat. La veritat d’un país que s’ha cansat de demanar perdó, de pidolar autogovern, de dependre d’una prepotència sorda.

La veritat de qui vol dir que sí, i no entén de lleis que vulguin fer-li creure que no pot, que no és competent, o que el futur dels seus fills depèn de les arbitrarietats mesquines d’un poder central que no el respecta, tot i voler-ne els recursos.

No han estat capaços de donar-li, a Catalunya, un autogovern a l’altura de les seves necessitats. Era així de senzill, en el seu moment. Però fer-ho els hauria costat la poltrona. Espanya s’assenta ara en l’odi a Catalunya. No poden ni volen fer concessions. No pactaran ara un referèndum.

L’única esperança és que la UE aturi la brutalitat que caurà sobre la nostra classe política només d’apuntar cap a la DUI. Els resultats són un detall més, encara que s’hagi arribat a les xifres del 9-N, sota les botes de la repressió, ho fa tot més increïble. Catalunya no podrà oblidar mai això. És una data més en la història de les infàmies que ha hagut de patir el país des de fa tres segles. Tot es juga ara a escala europea. La UE no pot consentir dins els seus límits més repressió. Això la posa en perill a ella mateixa. Han de forçar l’Estat espanyol a acceptar que la nació catalana té dret a ser. Arribats fins aquí, no té sentit voler entendre’s amb qui ha estat capaç dels pitjors despropòsits.

Publicat a El Punt Avui

Opinió en 140 caràcters @rapmonoise: En Puerto Rico no hay luz, no hay agua, no hay comida, ahora no hay dinero, no hay ayudas pero Trump dice que "todo está bien".

@CristianGarrix_ : Piqué está a favor de ir a votar y del referéndum, pero no de la independencia. Cualquiera con un mínimo de neuronas lo puede entender.

@San_Tipatico: Si Bartomeu pide mediar en el conflicto catalán, no descarto que Gabriel Rufián acabe fichando por Ciudadanos.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Octubre 2017

línial’H.cat

11 |

| 12

línial’H.cat

Línia l’H 50

Octubre 2017

Línia l’H arriba al número 50 » El periòdic independent de la ciutat celebra l’efemèride reafirmant el seu espai comunicatiu

Anem per feina Per Arnau Nadeu, director editorial de la xarxa de periòdics Línia

COMUNICACIÓ4Línia l’H edita aquest mes el número 50 reafirmant el seu espai comunicatiu a la ciutat. La capçalera, fundada l’any 2013, revalida la seva presència territorial i es confirma com el periòdic no governamental de referència periodística a l’Hospitalet, amb prop de 10.000 exemplars mensuals controlats per OJD-PGD. Coincidint amb aquesta efemèride, l’empresa editora anuncia un ambiciós pla de rellançament progressiu per incrementar continguts i difusió en els mesos vinents. L’objectiu és poder seguir creixent en un context econòmic

que comença a donar símptomes de reactivació. En aquest sentit, els plans de la capçalera passen per incrementar el seu pes i arrelament als barris menys cèntrics de la ciutat, així com seguir reforçant la seva presència al Centre de la mà dels veïns i els comerciants.

Línia l’H pertany al Grup Comunicació 21, que edita en xarxa una vintena de capçaleres de proximitat i distribueix 418.617 exemplars certificats a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, aconseguint arribar a nous targets de lectors complementaris als de la premsa generalista.

50. Número rodó. Efemèride que no és poca cosa. Avui Línia l’H arriba al mig centenar d’edicions, i ho fa des d’una posició respectable: som el periòdic d’iniciativa privada de referència periodística a la ciutat. “Durareu cinc números!”, ens deien alguns.

Els mateixos que ara parlen de “mèrit”. En resum, sorpresa barrejada amb dosis variables d’admiració. Això és el que es desprèn de les vostres felicitacions.

I no ens ha d’estranyar que sigui així, perquè els primers a matar el paper abans d’hora hem estat nosaltres: els periodistes.

Quin gremi, el nostre! Sempre posant dates de caducitat al que fem, als suports que utilitzem,

al que representem. I ves per on, aquí estem: celebrant el número 50 d’una capçalera que ha sabut trobar en el format paper i en fugir de l’allau digital la seva raó de ser. Contradient les profecies apocalíptiques. Deixant que la caducitat la poseu vosaltres, els lectors i els anunciants –còmplices fidels–, en funció de si us som útils o no. Aplicant sentit comú a aquest monstre de la immediatesa que ens devora. Defensant els valors tradicionals del periodisme. La feina ben feta.

I dia rere dia veiem que, a diferència del que prediquen alguns, ens valoreu perquè fem les coses amb reflexió, amb rigor, amb pluralitat. En paper, i

també en digital, però sobretot en paper. I als barris. Amb vosaltres. Amb els veïns i els comerciants. Parlant del que us toca de prop, sigui nou o no.

Cridaner o no. Aportant-vos valor. Allò de les comunitats de lectors, però de debò. El dia a dia. La teva trucada queixantte d’una informació que no et fa el pes. El feedback més enllà del comentari web.

Sempre he pensat que, mentre tingui sentit el que fem, Línia l’H tindrà futur. I crec que fins ara, modestament, ha estat així. Ja ens ho direu vosaltres, quan no ens trobeu útils. De moment, nosaltres anem per feina i us ho posarem difícil.

Línia l’H 50

Octubre 2017

línial’H.cat

Número 1 · Abril del 2013

Número 10 · Febrer del 2014

Número 25 · Juny del 2015

Número 31 · Gener del 2016

Número 33 · Març del 2016

Número 37 · Juliol del 2016

Número 41 · Desembre del 2016

Número 44 · Març del 2017

Número 49 · Setembre del 2017

13 |

| 14

Ciutat línial’H.cat

Polèmica | ERC torna a demanar una taula de diàleg sobre el PDU

El grup municipal d’ERC ha tornat a demanar al govern municipal la creació d’una taula de diàleg entre entitats i administracions per consensuar el Pla de Desenvolupament Urbanístic Granvia-Llobregat i preservar la zona agrícola de Cal Trabal. Els tribunals han admès a tràmit els recursos d’ERC i CUP i el de Canviem contra aquest projecte mentre que el Parlament va instar a aturar-lo.

Octubre 2017

S’aproven les ordenances fiscals en un Ple a mig gas » Canviem, ERC, PDeCAT i CUP van abandonar la sessió per l’1-O » Taxes i preus públics augmenten un 2% de mitjana i es congela l’IBI ECONOMIA4Els vots favorables del PSC –i dels regidors no adscrits– van ser suficients per aprovar les ordenances fiscals i els preus públics per al 2018 a l’últim Ple. I és que Canviem, ERC, PDeCAT i CUP van abandonar la sessió en protesta per no haver suspès el Ple davant “l’excepcionalitat política” que viu el país, en referència a la tensió política que ha generat l’1-O. Ho van fer, tanmateix, després del minut de silenci i homenatge a l’exregidor i fundador de Convergència, Jacint Borràs. Els dos partits que es van quedar a la sala amb els socialistes, Cs i PP, van votarhi en contra i abstenir-s’hi, respectivament.

D’aquesta manera, les ordenances fiscals i preus públics per a l’any vinent presenten molt poques variacions respecte de les d’aquest any. De fet, la quota de l’impost sobre béns immobles (IBI) de caràcter residencial es manté. En

Granvia Sud: 50 anys d’una història feta pels veïns MEMÒRIA4El barri de Granvia Sud va començar la seva història pels volts del 1967, quan es van edificar els primers habitatges separats de Santa Eulàlia per la Gran Via. Però no va ser fins a l’any 2013 que va aconseguir la seva independència particular de Santa Eulàlia. Des d’aleshores, es considera un barri més, a tots els efectes. Tanmateix, la història d’aquesta zona està marcada per un teixit veïnal molt reivindicatiu i per una relació sovint complicada amb l’immens vial que li dóna nom.

Ara, el barri ha celebrat els 50 anys amb un programa d’activitats basat en una exposició amb fotografies i vídeos històrics i l’edició d’un llibre documentat pel Centre d’Estudis.

CARMENA, UNA VEÏNA ESPECIAL L’actual alcaldessa de Madrid, l’exjutgessa Manuela Carmena, va viure al barri pels volts del 1967, on es va significar en la lluita antifranquista a la ciutat al costat d’activistes com Pura Fernández. Fins i tot, va muntar un bufet laboralista al barri del Centre.

Minut de silenci en record de Jacint Borràs. Foto: Cs

aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Hisenda i Serveis Centrals, Manuel Brinquis, va dir que el govern municipal manté el seu compromís d’abaixar un 2% l’IBI residencial en aquest mandat.

La resta d’impostos –el de vehicles de tracció mecànica (IVTM), el d’activitats econòmiques (IAE) i el de construccions, instal·lacions i obres (ICIO)– també es mantenen.

Per la seva banda, les taxes i els preus públics s’incrementen

en un 2% de mitjana, amb l’objectiu de cobrir el cost real del servei, assenyalen des de l’Ajuntament. Tanmateix, el consistori mantindrà congelades les taxes del cementiri, dels quioscos i vetlladors, de les zones blava i verda, d’elaboració d’informes d’arrelament social, de permís de residència i de matrimonis civils.

També es mantenen els preus de serveis com el d’ajuda a domicili, les escoles bressol i el servei de menjador escolar.

Schwarzenegger visita el recinte firal de Granvia FAMOSOS4El recinte de la Fira Granvia va rebre a finals de setembre la visita d’un dels actors més famosos del panorama Hollywood. Es tracta d’Arnold Schwarzenegger, que va donar el tret de sortida a l’Arnold Classic Europe, la fira del fitness i la vida sana més important del continent que promou el mateix actor.

La mostra va tenir lloc del 22 al 24 de setembre i hi van desfilar empreses de nutrició, de roba

i equipament esportiu i gimnasos, entre altres.

El cèlebre actor d’origen austríac, ara nacionalitzat estatunidenc i vinculat al Partit Republicà, va donar el premi al Show Professional Bodybuilding i fer el tret de sortida de la segona Survival Zombie de l’Hospitalet, una gimcana esportiva de set hores que va celebrar-se durant la nit del 23 al 24 de setembre pels carrers de la ciutat.

La ciutat diu adéu a un dels seus activistes, Eloi Moliner

Moliner (esquerra) en una campanya de Creu Roja. Foto: HUB

CONDOL4L’Hospitalet plora la mort d’un dels seus activistes.

Eloi Moliner, vicepresident de Creu Roja, impulsor de LH Espai de Ciutadania i fundador de Tres Quarts per Cinc Quarts, va morir el passat dia 2 d’octubre a 70 anys. Moliner va morir de manera sobtada a casa seva.

La notícia es feia pública a les xarxes socials a través de l’Observatori de la Infància, del qual en formava part Moliner. A partir d’aquest anunci, nombroses entitats, partits polítics i personalitats de la ciutat van expressar la seva tristor per la pèrdua

de Moliner i van enviar ànims a la seva família. Aquest és el cas de l’alcaldessa, Núria Marín, que va recordar Moliner com un “lluitador i un referent”, unes paraules compartides per la resta de partits al Ple. Moliner va ocupar càrrecs a l’Ajuntament en l’àmbit de l’esport i va estar vinculat a iniciatives socials com ara la Setmana de la Solidaritat, entre altres. A nivell estatal, a més, es va fer famós per haver tret els colors al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en el programa Salvados, de Jordi Évole.

15 |

Centre línial’H.cat

Gent gran | Homenatge a cinc veïns centenaris

Octubre 2017

Cinc veïns i veïnes que han arribat enguany als cent anys van rebre un homenatge el passat dia 2 al Palauet de Can Buxeres. Es tracta de quatre dones i un home, nascuts a Catalunya, Andalusia, Castelló i Argentina. L’acte va comptar amb la presència de tres persones que superen els 100 anys i que van ser homenatjades en anys anteriors.

El centre de medicina xinesa prepara la seva arribada a L’H INNOVACIÓ4L’Hospitalet acollirà a partir del 2020 el primer Centre Europeu de Medicina Tradicional Xinesa (TCM-EU) a l’antiga fàbrica Godó i Trias.

Les obres per adequar l’espai arrencaran, presumiblement, l’any vinent, i suposaran una inversió per part del govern de la ciutat de Pequín de 80 milions.

Per tal d’anar obrint boca, el passat dia 4 l’Auditori Barradas va acollir una conferència sobre la medicina tradicional xinesa i la seva influència no només al país asiàtic, sinó també al món.

El responsable de la xerrada va ser justament el director del centre, el professor Xiangyon Zhang, que va voler donar una visió panoràmica sobre la vigència d’aquesta medicina tant a la Xina com a Occident.

I és que aquesta especialitat no està encara al cent per cent reconeguda per la medicina occidental. Tot i així, en els últims anys hi ha hagut un acostament per part d’organismes com l’Organització Mundial de la Salut

L’humor, el teatre i l’Acròbates, els plats forts de la temporada CULTURA4L’Auditori Barradas va acollir a finals de setembre la gala de presentació de la nova temporada de tardor de música i escena a la ciutat. A l’acte, conduït per l’artista hospitalenc Dani Orviz, es va fer una repassada a una programació on destaca Zenit, la realitat a la seva mida, una obra de Els Joglars que va presentar-se al Joventut el passat 30 de setembre, o l’humor de l’absurd de Faemino y Cansado, que amb el seu ¡Quien tuvo, retuvo!, van fer riure el Joventut el dia 7.

En el darrer trimestre d’enguany passaran pel Joventut artistes com ara Carmen Machi –amb La autora de Las Meninas–, Alberto San Juan i el seu Teatro de Barrio –Masacre– i Joana Moliné i Joan Negrié –de la mà de You say tomato–.

Un altre dels plats forts de la temporada tornarà a ser el Festival Acròbates, que durant novembre portarà al Joventut autors de la talla de Blaumut –3 de novembre–, Marwan –dia 11– o Paco Ibáñez –el 24 de novembre–, entre altres.

El professor Zhang, director del centre de medecina xinesa. Foto: Ajuntament

(OMS), que s’està plantejant si hauria d’integrar alguna de les pràctiques de la medicina xinesa als seus protocols i aprofitar la contribució que aquesta especialitat tradicional pot aportar.

CIUTAT PIONERA En aquest sentit, l’Hospitalet serà la pista d’aterratge a Euro-

pa d’aquesta especialitat. Si l’alcaldessa Núria Marín va anunciar a principis d’any l’acord per instal·lar a la ciutat el TCM-EU, EL maig es formalitzava l’acord entre consistori, Generalitat i administració xinesa.

El Pessics de Ciència és una iniciativa del Centre cultural Sant Josep.

Dani Orviz va conduir l’acte de presentació. Foto: Ajuntament

| 16

Bellvitge/Gornal línial’H.cat

Octubre 2017

Successos | Mor un treballador al caure d’un setè pis

Un home de 55 anys i veí de Santa Coloma de Gramenet va morir quan va caure des d’una alçada de 20 metres, des d’un edifici en construcció al número 18 de l’avinguda Europa. Segons van explicar els Mossos, diverses patrulles de la policia, dels Bombers i dues ambulàncies del SEM es van desplaçar al lloc de l’accident sense poder fer res per salvar-li la vida.

L’hospital reivindica la figura de Marie Curie CIÈNCIA4Els veïns i pacients que passin pel vestíbul de consultes externes de l’Hospital de Bellvitge s’hi trobaran una mostra molt especial. Es tracta de l'exposició Marie Curie, una polonesa a París, que té com a objectiu difondre la vida i obra de la científica amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

Maria Sklodowska-Curie va ser una física i química polonesa pionera en els estudis de les radiacions. Va rebre el premi Nobel de Física el 1903, juntament amb el seu marit Pierre Curie i Henri Becquerel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat, i el 1911 va rebre el Premi Nobel de Química per l’aïllament del radi pur. Curie va ser nacionalitzada francesa i les seves restes van ser solemnement traslladades al Panteó dels Homes Il·lustres de França esdevenint la primera dona, nascuda fora de França, que ha rebut aquest honor. De totes maneres, ella mai va perdre la seva identitat polonesa, i el primer

Marie Curie és un símbol de la dona en el camp de la ciència. Foto: IDIBELL

element químic que va descobrir, el 1898, el va anomenar Poloni com a homenatge al seu país d'origen. En homenatge a ella, el 7 de novembre –data del seu naixement– va ser declarat el Dia Mundial de la Física Mèdica.

L'exposició mostra la vida de la científica a través de vint panells i es divideix en cinc sec-

cions. Les tres primeres fan un recorregut per la vida de la il·lustre científica, la quarta mostra la seva vinculació amb l'estat espanyol a través de tres viatges que va realitzar i la cinquena seus descendents. Així, en cada panell s’hi pot observar la dedicació a la ciència però també el seu vessant més humà.

Europa premia la tasca de cohesió de l’Escola de Música GORNAL4L’Escola Municipal de Música - Centre de les Arts ha rebut un premi europeu per la seva tasca de cohesió social a través de l’art. Es tracta del segell URBACT Good Practice, que atorga el programa homònim a iniciativa de la Unió Europea.

L’EMMCA ha rebut la distinció per considerar que és el fruit d’una política municipal adreçada a la creació d’espais reals de cohesió social a través del desenvolupament de competències en els infants més vulnerables per incloure’ls en els

conjunts instrumentals un cop acabada l’educació primària.

Segons ha explicat l’Ajuntament, el disseny de l’escola busca l’impacte sobre la inclusió social i la millora del rendiment acadèmic i els resultats contrastats que ofereix són un model que la Unió Europea, a través del seu programa URBACT, vol transferir a altres ciutats.

La proposta de l’EMMCA forma part del primer paquet de 97 bones pràctiques seleccionades. A la convocatòria de 2017 es van presentar 270 propostes.

17 |

Sant Josep línial’H.cat

Música | Ritme tabaler pels carrers de Sant Josep

La Colla de Diables Kabra va organitzar la vuitena Kabronada Musical, una trobada i concurs de colles de percussió que va omplir el barri de timbalers. Les colles es van trobar a l’aparcament de les planes i van fer un recorregut que les va conduir cap al parc de la Serp, on es van entregar els premis i es va cloure l’acte.

Octubre 2017

El disseny, l’art i la creativitat se citen al Festival CREA CULTURA4El nou i creixent Districte Cultural va vestir-se d’etiqueta i va presentar-se en societat amb la primera Festa CREA, el passat 29 de setembre al Tecla Sala, amb l'objectiu “d'aglutinar en un mateix dia i espai a tot el teixit creatiu i artístic d'aquest districte tan singular de la ciutat”, segons els propis organitzadors.

La programació va estar formada per tot un seguit d'activitats al voltant de l'art, la creativitat, la gestió cultural i el talent, i va incloure una masterclass, xerrades, taules rodones, un market de disseny, música en directe, sessions de DJ i estands d'empreses que actualment formen part del Districte Cultural. De fet, CREA va fer una tria de 4 projectes que formen part del Districte Cultural i que van poder presentar el seu treball en un format reduït de 15 minuts a “Qui és qui en el

El festival va tenir lloc el 29 de setembre. Foto: La Costa

Districte Cultural?”. En el market de disseny hi va haver marques de moda, joieria, editorial, serigrafia, art, il·lustració, pintura i art urbà, entre d'altres.

Dues de les activitats centrals d’aquesta primera festa van ser una classe magistral a càrrec de Toni Sellés, soci i fundador de l'estudi creatiu Vasava, que va parlar sobre el modus vivendi del ser creatiu; i dues taules ro-

dones amb el títol de ‘l'Art i espai urbà’, a càrrec d'Arcadi Poch (artista visual i comissari) i Balu Naiz (artista basc establert a Barcelona), que parlà de l'ús de l'espai urbà públic com a eina i reflexió en l'obra artística més enllà de ser només un format expositiu; i 'Les noves necessitats del sector cultural a debat’, que tractà la importància de les relacions entre col·lectius i ciutats.

Ocupació | Fomentar l’ocupació a l’hivern

De l’11 al 30 d’octubre el consistori posa en marxa la campanya per fomentar que els joves trobin feina durant l’hivern. Al llarg d’aquests dies, diverses empreses visitaran el poliesportiu Gornal per rebre les aplicacions dels candidats que vulguin entrar a formar part de les seves plantilles.

Els veïns es planten i exigeixen la construcció de la residència INSEGURETAT4L’Associació de veïns 5 Carrers ha dit “prou” amb l’aparcament provisional de vehicles entre els carrers Amadeu Torner i Aprestadora.

Després que a mitjans de setembre una vintena de vehicles apareguessin cremats, els veïns han decidit plantar-se i passar a l’acció. “La situació és molt clara: abandonament i deixadesa per part de les administracions”, s’ha queixat a Línia l’H el president de l’associació, Fabriciano Alepuz. El conflicte es remunta a 17 anys enrere, quan Ajuntament i Generalitat van signar un conveni per tal de construir en aquest terreny una residència per a la gent gran, però diversos desacords amb l’empresa constructora i gestora del servei van anar postposant el projecte.

Mentrestant, es va adequar el solar per tal de guanyar un espai d’aparcament pels veïns, però la zona és un focus de problemes de salubritat i inseguretat, segons denuncien els mateixos

L’aparcament de la discòrdia. Foto: Google Maps

veïns. “El problema és l’estat del pàrquing, i si hi hagués la residència no estaríem parlant d’això”, explica Alepuz, que ha demanat una reunió directament amb l’alcaldessa per tal d’abordar el problema i resoldre’l d’una vegada per totes. Propos-

ta que, de moment, no ha obtingut resposta per part de l’Ajuntament. El consistori es va comprometre a netejar la zona, però els veïns consideren que no “s’han de llençar-hi més diners”, i que cal construir la residència d’una vegada per totes.

Els Blocs Ciutat Comtal posen punt final al calendari festiu FESTES POPULARS4Coincindint amb la Mare de Déu de la Mercè, els Blocs Ciutat Comtal celebren la seva Festa Major, i posen la cirereta del pastís a les festivitats que es viuen als barris durant tot l’any. Del 22 al 24 de setembre les activitats populars van tenir com a epicentre la plaça Sant Jordi, on s’hi van realitzar una classe de Zumba, una Disco-mòbil, la festa infantil amb inflables i la festa de l'es-

cuma, la gimcana, el sopar de germanor i el gran ball amb l'orquestra Huracán, que va tancar la vetlla de la Diada de la Mare de Déu de la Mercè. El dia 24 va ser la jornada de cultura popular, amb cercavila de gegants i capgrossos, en un recorregut amb inici i final a la plaça Sant Jordi, les sardanes, la gimcana, les havaneres i l'espectacle de foc que posà el punt final a la Festa Major d'enguany.

Santa Eulàlia 20.000 euros per millorar el servei a la gent gran

GENT GRAN4El programa Gesguard, que està impulsat per la Fundació Santa Eulàlia i vetlla pel benestar i la qualitat de vida de les persones grans, ha rebut un suport molt important per part de l’Obra Social La Caixa.

En concret, 20.000 euros que segons ha explicat Jofre Fuguet, director d’atenció a la comunitat i acció social de la fundació Santa Eulàlia, els permetrà atendre més usuaris. En concret, aquesta injecció econòmica els permetrà arribar fins als

250 usuaris, que suposaria un 3% del total de la gent gran que viu sola a l’Hospitalet.

En declaracions a LH Digital, Fuguet ha expressat que “amb el programa Gesguard es vol vetllar pels drets de la gent gran i tot allò que té a veure amb l’administració. Els donem recolzament per fer els tràmits com la llei de la dependència, es tracta de fer un suport més personal, fer de bon veí”.

Pel que fa a les actuacions, s’han fet 476 visites a domicili i 2.500 entrevistes personals.

| 18

Pubilla Cases línial’H.cat

Octubre 2017

Fotografia | Viatjar pel món sense retratar monuments

La Bòbila ofereix una exposició fotogràfica ben poc convencional. Es tracta de Pause, de Clara Antón, que porta retrats dels seus viatges per Londres, Viena i Tailàndia però que no fan han captat cap dels seus atributs turístics, sinó que són instantànies de la gent, situacions quotidianes, desapercebudes pels ulls de la majoria de turistes.

La salut cardiovascular centra les activitats de Torre Barrina SALUT4En motiu del Dia Internacional del Cor, els cardiòlegs i infermeres del Servei de Cardiologia de l'Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i l'Hospital General de l'Hospitalet, així com els equips d'atenció primària, i els responsables d'esport i salut dels diferents ajuntaments del Baix Llobregat i Hospitalet Nord, van organitzar diverses activitats per tal de conscienciar a la població sobre els riscos que té no prestar atenció al nostre òrgan vital.

Torre Barrina va ser l’epicentre de les activitats a la ciutat, on s’hi van celebrar diverses xerrades i conferències relatives a la salut cardiovascular. La cardiòloga Olga Guri va oferir una conferència sobre el cor i el sexe, amb la relació directa d’ambdós conceptes que normalment no es parlen pel tabú que suposa socialitzar les relacions sexuals.

Dora Sempertegui, metgessa de família, va parlar sobre la insuficiència cardíaca, en especial sobre els elements que aju-

Les diverses xerrades es van celebrar a l’equipament. Foto: Arxiu

den a identificar-la i quins són els efectes que té sobre les persones que en pateixen.

També la doctora Olga Ruiz va versar sobre malalties del cor, però en aquest cas sobre com prevenir-les explicant els factors de risc cardiovascular.

Més enllà de les conferències es va organitzar una caminada

d’una hora on veïns i veïnes van ser acompanyades de metges i infermeres especialistes. També es van realitzar dos tallers pràctics per tal que les persones puguin cuidar-se el cor des de casa.

Un d’ells va ser sobre com prendre’s correctament la tensió arterial, i l’altre sobre cures no farmacològiques pel cor.

Martín Pascal apropa el món de l’skate a la Bòbila EXPOSICIÓ4L’univers dels skaters, una de les tribus urbanes que han tingut un recorregut més perllongat a casa nostra, arriba a la Bòbila. De la mà de l’artista xilè Martín Pascal, des del passat dia 3 en aquest equipament es pot visitar una exposició, anomenada 13 tablas 1 Macba, una sèrie de retrats que expliquen diferents històries.

Pascal va entrevistar tretze patinadors (riders) i amb el seu pinzell posa sobre la tela com cadascun d’ells s’expressa amb el

seu monopatí a Barcelona, ciutat que en els darrers anys s’ha convertit en una de les meques d’aquesta disciplina vital, ja que els seus participants asseguren que l’skate va molt més enllà de la pràctica esportiva.

L’artista va néixer a Santiago de Xile l’any 1985 i, a través d’un procés d’autoaprenentatge, s’ha especialitzat en l’art del retrat. Pascal defineix la seva forma de pintar com “una manera d’observar el rostre humà en personatges reconeixibles”.

Collblanc-Torrassa línial’H.cat

Octubre 2017

19 |

Taller | Convertir-se en Basté o Terribas per un dia

Torre Barrina organitza un taller per a tots els amants de la ràdio, sobretot aquells que sempre han desitjat estar davant d’un micròfon i esdevenir protagonistes d’un programa. Es tracta del taller “Fes el teu podcast”, on els assistents aprendran a fer el seu propi programa a l’estudi del centre.

Un projecte per millorar la cohesió i la participació veïnal CONVIVÈNCIA4Si alguna cosa caracteritza els barris de Collblanc i Torrassa és l’intens moviment veïnal enfocat al progrés social. Aquest caràcter i el lideratge que genera el treball de l’Associació Educativa Itaca fa que sovint es generin noves iniciatives de caràcter comunitari que van construint xarxes de recursos per ajudar a millorar la vida del conjunt de la ciutadania.

Persones implicades buscant el bé de la col·lectivitat. Així, es va començar a gestar una nova iniciativa d’apoderament social de la mà del Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) impulsat per l’Obra Social La Caixa i el suport de diverses administracions públiques, entre les quals l’Ajuntament. L’ICI fomenta la interacció i la convivència en zones amb una diversitat cultural significativa per crear una societat cohesionada. L’objectiu és generar un model d'intervenció social que es pugui aplicar a les diverses localitats on s’actua, i

Els responsables valoren positivament el projecte: Foto: AE Itaca

que serveixi per afavorir la convivència ciutadana intercultural, millorant les condicions de vida de tota la població.

Per aconseguir-ho, s’impulsa una nova manera de treballar en el camp social partint dels recursos que hi ha al territori i convertint en protagonista del seu propi desenvolupament a tota la

comunitat. En el cas del barri, els responsables del projecte asseguren que “l'esforç i la implicació de cada un dels protagonistes, en les accions que hem construït i consensuat entre tots, ha facilitat la creació de noves relacions entre els veïns i ha generat noves col·laboracions i complicitats entre les entitats”.

Els millors guitarristes se citen al Teatre Joventut MÚSICA4La Tertulia Flamenca de l’Hospitalet organitza la final de la 20a edició del Certamen Internacional de Guitarra Flamenca Ciutat de l’Hospitalet, un esdeveniment en el qual participaran guitarristes de diferents llocs de l’estat i d’altres nacionalitats que interpretaran els millors tocs i la millor tècnica de la guitarra flamenca.

En aquesta fase final del certament, els músics hauran de realitzar dos tocs diferents dels que varen fer a les fases prèvies, que no podran sobrepassar els deu

minuts de durada i que hauran de correspondre a tonades clàssiques de l’art de la guitarra flamenca. El guanyador del concurs optarà a 3.000 euros de premi i una guitarra, a més del diploma acreditatiu. El segon i tercer classificats tindran premis de 2.000 i 1.000 euros respectivament, i també hi haurà dues mencions valorades amb 500 euros cada una. El jurat del certamen estarà format per membres de la Tertulia Flamenca, que fa dècades que promouen aquest art a la ciutat de l’Hospitalet.

| 20

Comerç línial’H.cat

Tendència | Les vendes de les promocions baixen

Segons un estudi elaborat per Nielsen, les vendes de les promocions han baixat des de principis d’any 1,9 punts, fins a arribar a suposar el 19% de la facturació dels comerços. Això suposa un descens de 4,5 punts des del 2008, quan les vendes derivades de promocions arribaven al 24%.

Octubre 2017

La Festa del Comerç tanca amb èxit: 400 botigues hi participen CAMPANYA4Des del passat mes de maig fins al setembre, prop de 400 botigues i entitats de la ciutat han participat en la Festa del Comerç, una iniciativa municipal que enguany ha arribat a la novena edició.

Impulsada per la regidoria de Comerç, la campanya ha consistit en la celebració de jornades de botigues al carrer a diferents barris de la ciutat que han celebrat la seva festa major. Si la festa va arrencar el 20 de maig al Centre i Sant Josep, el passat 16 de setembre va tocar a la seva fi amb una fira a Bellvitge. Entremig, Santa Eulàlia –27 de maig–, Collblanc-Torrassa i Can Serra –10 de juny–, Pubilla Cases –17 de juny– i la Florida –1 de juliol– van treure pit comercialment parlant.

Els comerciants participants, gràcies a la campanya, han pogut mostrar els seus productes i promocions i s’han donat a conèixer entre els veïns i veïnes.

Per aquest motiu, els botiguers han volgut agrair la fide-

Ada Parellada apadrina la ruta‘A la tardor, platillos!’

GASTRONOMIA4El programa gastronòmic cent per cent hospitalenc ‘A la tardor, platillos!’ ha començat a caminar amb novetats respecte de l’any passat. Els dies 26 i 27 de setembre es van reunir els cuines i cuineres dels restaurants i cocteleries participants en el programa que es desenvoluparà el novembre.

Els platillos hauran de passar per un jurat, del qual en forma part la xef Ada Parellada, padrina enguany de la iniciativa. El jurat és l’encarregat de valorar les propostes i està també for-

mat pel gerent del Gremi d’Hostaleria i Alimentació, Àngel Ruiz; el professor del Centre de Formació d’Hostaleria, Ángel Palmero, a més de tècnics municipals i representants del Club del Barman de Catalunya.

En aquesta edició de la ruta hi prendran part 20 restaurants i hotels de la ciutat, a més de cinc cocteleries que elaboraran un còctel especial. L’objectiu de la iniciativa és dinamitzar i projecte la gastronomia local, “un eix destacat en el desenvolupament econòmic”, diu l’Ajuntament.

La Festa del Comerç ha durat cinc mesos. Foto: Ajuntament

litat dels clients amb sortejos diversos. En concret, les associacions de comerciants han repartit durant la Festa del Comerç vals de compra per valor de 700 euros entre els compradors de les parades de les mostres.

Per altra banda, més de 660 infants han participat de la Festa del Comerç pintant el cartell.

De fet, el lema de la campanya enguany era ‘Dóna color a L’H’.

Els més petits també van gaudir dels 23 quilograms de caramels i 4.200 globus repartits.

Finalment, s’ha continuat treballant en la reducció de l’ús de les bosses de plàstic, repartint 10.000 de reutilitzables amb la imatge de la ciutat.

Els negocis participants ja estan a punt per a la ruta. Foto: Ajuntament

Cultura

Art a l’abast de tothom Octubre 2017

línial’H.cat

21 |

» Diputació i MACBA impulsen una exposició itinerant per la demarcació amb obres del museu » La mostra està curada per David Armengol i visitarà nou municipis en els pròxims dos anys

Peter Friedl, Untitled (Badly Organized), 2003. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació de l’artista. © Peter Friedl, 2017. Fotografia: Gasull Fotografia

Zush, Kaenia II, 1972. Col·lecció MACBA. Dipòsit de la Generalitat. Antiga Col·lecció Salvador Riera. © Zush/Evru, VEGAP, Barcelona, 2017. Fotografia: Rocco Ricci

4La Diputació de Barcelona i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) treballen de manera conjunta per fer itinerant l’exposició Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA i portar-la, d’aquesta manera, a diversos municipis de la demarcació de Barcelona fins a l’any 2019.

L’exposició, curada per David Armengol, reuneix gairebé una trentena d’obres. El 14 de setembre va iniciar la seva itinerància a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme, a Badalona. Aquest va ser el tret de sortida d’un recorregut que durarà fins al 2019 per diverses institucions i equipaments de nou municipis de la demarcació de Barcelona. Es tracta de Badalona, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Martorell, Cerdanyola del Vallès, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès i Terrassa.

ARTISTES PUNTERS Els artistes presents a la mostra són Ignasi Aballí, Vito Acconci, Maja Bajevic, Marcel Broodthaers, Anne-Lise Coste, Esther Ferrer,

Peter Friedl, Richard Hamilton, Emanuel Licha, Gordon MattaClark, Cildo Meireles, Younès Rahmoun, Tere Recarens, Àngels Ribé, Dieter Roth, Mireia Sallarès i Zush.

El diputat de Cultura de la Diputació, Juanjo Puigcorbé, recorda que “des de fa 20 anys el Programa d’Arts Visuals dóna suport a l’art

La col·lecció

itinerant reuneix

gairebé trenta obres contemporani en l’àmbit local”, promovent exposicions itinerants que “posen l’accent en la ciutadania”, alhora que busca “l’equilibri entre l’excel·lència i la divulgació”.

A més, Puigcorbé subratlla que aquestes exposicions itinerants “donen rellevància especial al paper de l’art contemporani com a espai facilitador de coneixement i de pensament crític”.

R. Hamilton, D. Roth i L. Chispas, Canciones Cadaqués, 1976. Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Donació Lanfranco Bombelli © Richard Hamilton, VEGAP, Barcelona, 2017 / © Dieter Roth, 2017

Per la seva banda, Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona –el primer municipi on s’ha exposat la mostra–, destaca que “és important que una exposició d’art contemporani d’aquest nivell”, amb obres de la Col·lecció MACBA, “iniciï el seu recorregut itinerant a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme de Badalona”.

En aquest sentit, Sabater també assegura que “es tracta d’una gran oportunitat” perquè aquestes grans obres artístiques “estiguin a l’abast de la ciutadania”.

Per la seva banda, el director del MACBA, Ferran Barenblit, celebra aquesta col·laboració, la qual permetrà que “una magnífica selecció d’obres d’una de les col·leccions d’art contemporani més importants del sud d’Europa, com és la Col·lecció MACBA, pugui estar a l’abast d’un nombre més gran de persones”. I afegeix que fer el patrimoni “accessible” és una de les seves prioritats, i que gràcies a la xarxa d’institucions culturals de la demarcació de Barcelona “això serà possible”.

@diba

Una col·laboració fructuosa

4Fer itinerant l’exposició Entusiasme. El repte i l’obstinació en la Col·lecció MACBA per diversos municipis de la demarcació de Barcelona suposa el tercer projecte de col·laboració entre la Diputació i el Museu d’Art Contemporani.

El primer projecte de cooperació va desenvolupar-se entre els anys 1997 i 1999 sota el nom d’El MACBA a..., en una iniciativa en la qual van col·laborar un total de 12 municipis de la demarcació per tal

de fer també itinerants dues exposicions artístiques.

Dos anys més tard va tenir lloc el segon, Espais obrats, el qual va durar fins a l’any 2003 i va tirar endavant gràcies a la col·laboració del MACBA amb diferents museus de la demarcació. Aquest segon va suposar un pas endavant en l’estratègia de portar l’art contemporani a tots els racons de la província, contextualitzant el treball dels artistes en relació a les particularitats de cada museu.

| 22

Esports línial’H.cat

Esport escolar | Es tanca la celebració dels 40ens Jocs Escolars

El passat divendres 29 de setembre es va celebrar l’acte de cloenda de l’acte del quarantè aniversari dels Jocs Escolars de la ciutat. El Palauet de Can Boixeres va ser l’escenari triat per a la cerimònia, que va acollir representants dels àrbitres, de les entitats, dels centres escolars o del Consell Esportiu. Els Jocs Escolars reuneixen uns 7.000 nens en cada edició.

Octubre 2017

L’Hospi continua entre els quatre primers de la taula » Els pròxims rivals dels de Molist són equips de la zona mitjana » Velillas, Dambelley i Vergés, convocats amb la Selecció amateur FUTBOL4Ja som camí d’arribar al primer terç de la temporada i el CE l’Hospitalet continua còmodament instal·lat entre els quatre equips que, si la lliga s’acabés, jugarien el play-off per ascendir a Segona divisió B. La mà del nou cos tècnic de Xavi Molist està resultant especialment eficaç en l’aspecte defensiu, ja que la rereguarda de l’Hospi s’està mostrant com una de les més fiables de la competició. I a això cal sumar que, fins ara, l’equip tampoc té la pólvora mullada i David García, Manzi, Velillas, Óscar García i Miquel Ripoll han vist porteria més d’un cop.

A més, el calendari tampoc serà particularment exigent per als riberencs en les pròximes dates. En la desena jornada de la competició, els de Molist viatjaran a Vilatenim, el pròxim diumenge 15, per jugar contra la UE Figueres. Set dies després, l’equip rebrà la visita del Santboià; l’últim par-

L’AE Bellsport comença la temporada amb bon peu FUTBOL SALA4Al Sergio Manzano es respiren bones sensacions. Tot i que bona part dels partits de l’AE Bellsport s’han saldat amb empats, els hospitalencs han mostrat un molt bon nivell de joc.

Els de Sergio Lamaña afrontaran ara un tram de competició on, sobre el paper, han de començar a sumar victòries que els permetin escalar encara més posicions i apropar-se a la zona més noble de la taula. Superades les cinc primeres jornades, els

blaus rebran la visita del cuer, l’FS Linyola, el pròxim diumenge 14 al Sergio Manzano. En el partit de la setena jornada, el Bellsport s’enfrontaran a un altre dels conjunts de la zona baixa, l’Olimpyc Floresta de Sant Cugat del Vallès i clouran els partits d’aquest mes novament a casa contra l’FS Canet.

Amb l’inici del mes de novembre començarà un tram del calendari més exigent. El primer enfrontament d’aquest mes serà contra el Barceloneta Futsal.

L’equip és una pinya i els resultats estan acompanyant. Foto: CELH

tit del mes, el dia 28, serà a les Grases contra el Santfeliuenc, mentre que l’1 de novembre l’Hospi rebrà la Pobla.

RIBERENCS A LA SELECCIÓ Per altra banda, el passat dia 4 la Selecció amateur va començar la seva preparació de cara a la Copa

les Regions de la UEFA, que es jugarà al mes de desembre. El combinat de Toni Almendros (on hi havia els riberencs Velillas, Dambelley i Vergés) va empatar a dos al camp del CF Badalona, de Segona divisió B. Els jugadors de l’Hospi van participar al partit a la segona meitat.

La plantilla i el cos tècnic. Foto: AEB

El CB l’H vol superar un inici fluix BÀSQUET4La LEB Plata és una categoria d’una enorme exigència i, en la seva segona temporada consecutiva en el tercer esglaó del bàsquet estatal, el CB l’Hospitalet ha començat el curs amb mal peu.

Tot i que el curs va començar de forma il·lusionant (l’equip va estrenar-se en competició oficial derrotant tot un ICL Manresa que l’any passat jugava a l’ACB en la primera jornada de la Lliga Catalana LEB), els de Jorge Ta-

rragona van perdre de forma contundent contra el Barça.

Aquesta, però, no ha estat l’única derrota, ja que en l’estrena del conjunt blanc a la lliga regular tampoc van aconseguir guanyar contra l’Ávila (54-68). El conjunt blanc va començar el matx endollat, però el col·lapse que va patir entre el segon i el tercer parcial va fer que els castellano-lleonesos tornessin a casa amb la victòria. Baskonia (a casa), Martorell (al Baix Llobregat), Zamo-

ra (de nou com a local) i la visita a Granada seran els pròxims reptes dels homes de Tarragona.

L’ARACENAVOL SEGUIR A LA COPA En canvi, qui encara manté dos fronts oberts és l’Aracena de Collblanc. El més il·lusionant (i també el més recent) és el partit de la ronda de quarts de final de la Lliga Catalana EBA que els de Josep Maria Marsà jugaran el pròxim dimecres 11 a casa contra el Club Bàsquet Mollet.

Agenda

Octubre 2017

línial’H.cat

23 |

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL CULTURA DIJOUS 12 D’OCTUBRE 12:00 El Centro Aragonés de l'Hospitalet, com cada 12 d’octubre, commemorarà la festivitat del Pilar amb el seu tradicional Festival de Jotas. / Teatre Joventut.

La Josep Janés, a punt per ballar amb ‘La, la, land’ Dimarts 17 d’octubre a les 19:00

TALLERS ‘Matins connectats’ per treure el màxim profits als smartphones Des del 20 d’octubre al matí

A partir del dia 20 arrencaran els Matins connectats, uns espais oberts pensats perquè tothom li pugui treure tot el suc al seu telèfon intel·ligent. / Torre Barrina.

DILLUNS 9 D’OCTUBRE 18:00 El segon dilluns d’aquest mes es farà la gala d’entrega dels Premis Taller Còmic pels Drets Humans i la Ciutadania Global, que enguany se celebra per quarta vegada. / Auditori Barradas.

La, la, land, una de les pel·lícules musicals d’èxit més recents, protagonitzada per Ryan Gosling i Emma Stone, serà la protagonista de la pròxima sessió de cinema. / Biblioteca Josep Janés.

EXPOSICIONS DES DEL 10 D’OCTUBRE Matí-Tarda Josep M. Co i De Triola (18841965): Retrats d'una època és el nom de la mostra que recorda la figura d’aquest periodista gràfic especialitzat en fotografia esportiva. / Biblioteca Can Sumarro.

DES DEL 10 D’OCTUBRE Matí-Tarda L'acompanyament és el nom d’aquest recull de fotografies protagonitzades per voluntaris i les persones grans amb les quals treballen. Organitza Amics de la Gent Gran. / Biblioteca Central Tecla Sala.

INFANTIL ‘1 cromo, 2 cromos, 3 cromos’ recorda la figura de Gloria Fuertes Tot el mes

1 cromo, 2 cromos,3 cromos és una sèria d’activitats infantils que serveixen per recordar la figura de Gloria Fuertes. / Biblioteca Central Tecla Sala.

ESPORTS DISSABTE 28 D’OCTUBRE 20:00 Partit de bàsquet corresponent a la cinquena jornada de la lliga LEB Plata entre el CB l’Hospitalet i el CB Zamora. / Nou Pavelló del Centre.

L’Hospi rep el Santboià en l’onzena jornada de lliga Diumenge 22 d’octubre a les 12:00

DIMARTS 10 D’OCTUBRE 19:00 Los ojos amarillos de los cocodrilos, de Katherine Pancol, serà el títol seleccionat per a la pròxima sessió del Club de lectura. / Biblioteca Plaça Europa.

DILLUNS 23 D’OCTUBRE

DES DEL 19 D’OCTUBRE

Tarda Vida sana, ioga suau. Postures de ioga a l’abast de tothom és el nom d’un taller monogràfic que impartirà la professora Margarita Herrero. Cal inscripció prèvia. / Biblioteca de Bellvitge.

18:15 Hello Teens: grup de conversa en anglès per a jovesés el nom d’una proposta per a joves d’entre 12 i 16 anys perquè perdin la vergonya practicant l’anglès. Activitat setmanal. / Biblioteca La Florida.

Partit de futbol corresponent a l’onzena jornada de la Tercera divisió entre el CE l’Hospitalet i l’FC Santboià. / Municipal de la Feixa Llarga.

| 24

línial’H.cat

Octubre 2017

Pròxima edició: 13 de novembre