Linia mar 43

redacció: 93 458 87 80 – continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

EL PRAT pàg 18

VILADECANS pàg 17

Un home i el seu nebot roben un milió d’euros d’una empresa de seguretat

Antonio Orozco presentarà el seu últim disc ‘Destino’ el pròxim dia 25 a Àtrium

líniamar

liniamar.cat

castelldefels · gavà · viladecans · el prat

OJD-PGD: 14.576 exemplars mensuals · Març 2017 · Núm. 43

Castelldefels és on hi ha més risc de robatoris de cotxes al Baix Foto: Neus Marmol

És la primera ciutat de la comarca i la tercera de l’àrea metropolitana amb més probabilitats de patir-ne un pàg 8 pàgs 12,13 i 14

“L’Estat espanyol ens va en contra: no cal ser independentista per notar-ho” Entrevista a Carles Puigdemont President de la Generalitat de Catalunya

|2

lĂ­niamar.cat

Març 2017

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Reportatge

Març 2017

líniamar.cat

3|

Les lectures de manifestos es van produir a tots els municipis (a l’esquerra Castelldefels, a la dreta el Prat). Fotos: Twitter

El feminisme planta cara » La comarca commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora mentre creix la violència masclista » Gimcanes, sopars, exposicions i un Pla d’Igualtat al Prat omplen els carrers de reivindicacions Neus Marmol / F.J. Rodríguez BAIX LLOBREGAT Sortir al carrer de nit, sola, o tornar a casa després d’un sopar és un risc al qual s’enfronten diàriament milions de dones arreu del món. El fet d’haver d’anar alerta en segons quines situacions és generalitzat entre el gènere femení, sobretot entre les noies més joves. És una por que corroboren les dades oficials, just quan el dia 8 es va commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Segons els Mossos d’Esquadra, a Catalunya el 2016 s’han registrat 34 denúncies diàries per violència masclista i hi ha hagut un 43% més d’abusos sexuals i un 9% més d’agressions

masclistes respecte del 2015.

Segons dades del Consell Comarcal, al partit judicial del Prat es van interposar 46 denúncies durant el tercer trimestre del 2016, mentre que al de Gavà –el qual engloba Castelldefels, Viladecans i la mateixa Gavà– van arribar a les 120.

De tota manera, les agressions, els abusos o els assassinats són la punta de l’iceberg de la violència masclista.

Així ho veuen a Castelldefels, on van tornar a celebrar les Jornades de les Dones, que arribaven enguany a la 33a edició.

Aquesta edició va girar entorn dels lideratges femenins en diversos àmbits, “dones en les quals es puguin emmirallar les nenes i joves d’avui dia”, destaquen des del consistori.

L’acte central del Dia de la

Dona, el 8 de març, es va celebrar a la plaça de l’Església, amb la lectura d’un manifest a càrrec d’Anna Gras, directora de l’Escola Superior d’Agricultura, i de Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Fins al dia 12, la plaça va acollir més activitats, com ara una exhibició de l’Escola Municipal de Dansa.

Pel que fa a Gavà, les principals activitats van ser el sopar de dones del dia 10, el qual va aplegar-ne 120 a la Barbacoa Europa, i la lectura del manifest el mateix dia 8, al parc de la Torre Lluc, a càrrec de l’Associació de Dones Clara Campoamor. També es van fer gimcanes de sensibilització i a favor de la igualtat, com la de l’IES Calamot.

A Viladecans, la façana de l’Ajuntament es va il·luminar

de lila el 8 de març, poc abans de l’acte institucional a la plaça de la Vila, on es va llegir un manifest. També va ser el dia en el qual es va inaugurar una mostra de fotografies i material de sensibilització a favor de la igualtat.

Els actes de celebració del Dia Internacional de les Dones al Prat s’allargaran fins al 4 d’abril.

A més, l’Ajuntament va aprovar el passat dia 13 un Pla d’Igualtat intern entre homes i dones per tal de “promoure un canvi organitzatiu que possibiliti que les dones i els homes de l’ens puguin assolir el seu màxim potencial i veure’s recompensades justament” i no hi hagi cap discriminació per raó de sexe.

“NO DEIXAR-NE PASSAR NI UNA” Tot i aquesta tasca de conscienciació, a partir d’ara caldrà fer

front, malauradament, a molts nous casos de violència masclista, alguns dels quals difícils de quantificar. És el cas de les suposades floretes i les mirades escanejadores que moltes dones han de suportar dia rere dia quan caminen pel carrer. O l’evidència, en moltes ocasions, que l’opinió d’una dona en una reunió laboral o en una assemblea del món associatiu val menys que la d’un home.

Unes situacions de violència que els Mossos d’Esquadra aposten per combatre amb la sensibilització entre els més joves.

“Han de saber què és denunciable i no deixar-ne passar ni una”, asseguren fonts de la policia catalana. “Moltes noies pensen que no és delicte el fet que, per exemple, un noi les grapegi en una discoteca”, lamenten.

|4

líniamar.cat

Opinió

Març 2017

Un diari participatiu

Un diari plural

4Segur que tomba 4Qui són els "colpistes"? per Gemma Aguilera

“No hi haurà contrapartides”; “El Govern aplicarà la llei”; “No hi haurà res a canvi de res”. És el relat fabricat a Madrid amb el consens de totes les institucions polítiques, econòmiques i judicials que han viscut, viuen i volen viure durant molts anys dels fruits d’una transició fictícia i viciada des del primer dia. Aquesta reacció anòmala i estratègicament errònia per a un país que cerqui la pau social només s’explica per la vulnerabilitat d’un règim que, lentament, comença a fer aigües.

La crisi de la monarquia, l’impacte de la corrupció, la substitució del PSOE per Podemos, una esquerra abertzale que recupera múscul i l’ascens de l’independentisme català són alguns dels indicadors d’aquesta crisi, que ara s’accentuarà amb l’adéu definitiu d’ETA. La unitat antiterrorista ja no serà l’argamassa de la vella política. És per això que el règim del 78 necessita imposar el fals relat de la derrota sense matisos d’ETA, una derrota que l’Estat ven com una victòria de la democràcia, com si la guerra bruta del GAL, les tortures -esgarrifosament documentades en un informe recent sobre la tortura al País Basc des de 1960

a 2013-, o la llei de partits no haguessin existit mai.

ETA ha assassinat més de 800 persones innocents, ha fet molt de mal, sobretot a la societat basca que defensava els seus posicionaments de forma purament democràtica, però això no pot servir d’excusa perquè Madrid intenti avortar el desarmament i la dissolució d’un grup sense sentit. Però si els senyors del règim del 78 acceptessin que el conflicte basc és això, un conflicte polític, s’adonarien que al món els conflictes polítics en què hi ha hagut violència s’han resolt sense humiliacions ni amb vencedors i vençuts. El llenguatge bèl·lic del franquisme que pretén imposar l’Estat amb ETA és una pèssima estratègia, si és que realment l’Estat espanyol vol posar punt final a una història que va començar fa més de mig segle. Pretendre la rendició absoluta i que demanin perdó sense que el govern faci un gest amb els 350 presos polítics escampats arreu –alguns dels quals malalt–, és senzillament estúpid. I perillós. Com també ho seria tenir la temptació de tornar a aplicar la llei de partits contra l’esquerra abertzale.

ETA ha fet un pas de gegant.

Un gest que cal valorar. Anun-

ciar, unilateralment, el desarmament, malgrat que l’Estat no hagi mogut ni un dit per dialogar i hagi negat, ni que fos per causes humanitàries, l’acostament dels presos, és importantíssim.

Ho ha fet comptant amb l’aval de la societat civil i d’observadors internacionals, que des del 2013 s’organitza al Bake prozesua Indartzeko Foro Soziala, un fòrum social que va dissenyar un full de ruta que implicava també l’Estat espanyol i que no ha complert. De moment, només ETA ha fet el pas. No hi ha precedents en conflictes comparables en què l’Estat s’hagi negat a col·laborar amb el desarmament i que, a més, pretengui construir un relat que posi en perill el final esperat per la societat. La irresponsabilitat és molt gran.

El final d’ETA ens permet veure la imatge patètica de la fase final de Règim del 78, els valedors del qual s’aferren al Pacte Antiterrorista perquè el veritable reformisme que sorgeix de les nacionalitats històriques els supera. Són conscients que sense ETA el projecte ideològic del búnquer espanyol és més dèbil, i compteu-hi, no trigarà a arribar el moment en què “segur que tomba”.

per Salvi Pardàs

A l’unionisme se l’hauria de portar a l’escola per aprendre un parell de coses bàsiques.

Primer, la Constitució espanyola no respecta un dret humà fonamental, l’autodeterminació dels pobles. Per tant, el que és il·legal des del punt de vista del dret internacional és la mateixa Constitució. La clàusula de la “indivisibilidad” d’Espanya va ser escrita per impedir que Catalunya esdevingués mai un país lliure. Per tant, l’obligació dels catalans que ens estimem la nostra pàtria és saltar-nos la llei espanyola per poder construir una República de ciutadans lliures. Les revolucions es fan així i nosaltres, tots, ho segellarem anant a votar en referèndum. Si guanya el sí, la transició s’haurà completat i la monarquia passarà a ser ja un problema de l’estat veí, sentint-ho molt i desitjant als espanyols bona sort. Segon,

l’unionisme acusa l’independentisme de voler fer un cop d’Estat quan els únics cops d’Estat a Espanya (Felip V de Borbó, Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco) els han portat a terme sanguinaris dictadors contravenint l’ordre democràtic, massacrant la població civil, imposant la llei per la força de les armes i vomitant el seu odi contra les aspiracions nacionals dels catalans. Un moviment pacífic amb profundes conviccions democràtiques i que l’únic que anhela és construir un país per a tots no pot ser acusat de “colpista”. El cop d’estat vindrà si vostès, senyors garants de la unitat d’Espanya, decreten l’estat d’excepció, ens envien la Legión o El Ejército per esclafar urnes, ocupen la Generalitat o empresonen els nostres representants polítics. Tornin-ho a fer per enèsima vegada. publicitat 686 429 517

líniamar.cat

Dipòsit legal: B 12315-2013

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicat a El Món.cat

Difusió controlada

amb el suport de:

14.576 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#DemanenDiàleg

#TragèdiaAlPort

#DEPMcGuiness

@roman_maxim: Puigdemont i Junqueras demanen diàleg a Rajoy abans que "sigui massa tard", en una carta conjunta a 'El País'.

@agustibranas: Algun expert/a a la sala que pugui explicar i/o aclarir el perquè del tràgic accident al port de Barcelona?

@CarmePorta: El futur d'Irlanda possible gràcies a la pau. Ha mort Martin McGuiness als 66 anys, uns dels que va fer possible la fi del conflicte.

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Març 2017

Un diari obert

líniamar.cat

5|

4Catalunya, país de poetes

4És així de senzill

per Jordi Lleal

per Enric Casulleras

Això ens ve de lluny. Ja a Tolosa de Llenguadoc, l’any 1323 s’instaurà un certamen literari que anomenaren Jocs Florals, on competien trobadors i poetes. Modernament, amb la Renaixença, s’instauraren els premis Englantina, Viola i Flor Natural. En diverses èpoques van desaparèixer i en les dictadures de Primo de Rivera i el general Franco es prohibiren les activitats culturals en català. A l’escola alguns vàrem conèixer la poesia en castellà, com era tot l’ensenyament. Per sort, les coses han canviat molt. Des de fa temps, la poesia catalana és més coneguda. Qui faci una volta pels mitjans informatius i les xarxes, si està interessat a seguir les novetats editorials de llibres de poesia, concursos, recitals, etcètera, s’adonarà que hi ha, malgrat les queixes de la gent del gremi, una gran

afició per tenir accés a la poesia. La poesia se la té com la germana pobra i minoritària de l’escriptura i massa vegades es tracta els lectors i aficionats a la poesia com a somiatruites, uns romàntics o ser uns beneits. A l’Ateneu Barcelonès s’imparteixen cinc cursos de redacció de poesia amb una gran assistència i amb uns fruits molt profitosos. Diaris que publiquen llibres de poesia, certàmens, concursos, lectures de vegades acompanyades de música, tallers de poesia a les escoles... Són l’exponent que hi ha prou gent interessada en aquest art. Qui no ha escrit uns versos a qui estima, ha fet lectura de poemes a festes i enterraments o ha enviat Nadales a la família i amics? Es pot concloure, sense por a l’error, que Catalunya és el país del món amb més poetes per quilòmetre quadrat.

Un Estat està format per un conjunt d’institucions que han de vetllar per solucionar els problemes col·lectius de la seva gent: prestar serveis públics, garantir ordre i justícia, construir infraestructures.

Una bona part de la població catalana ha arribat a la conclusió que l’Estat espanyol no està interessat a resoldre aquests problemes dels catalans, tot i que els catalans contribueixen com ningú a finançar les institucions espanyoles. L’experiència els diu que dins l’Estat espanyol sempre patiran greuges econòmics; que la seva llengua no serà defensada, i que la sanitat, l’educació i les rodalies seguiran patint un finançament amb insuficiència crònica. Amb tota la lògica del món, aquests catalans voldrien tenir un Estat amic, i com que a Espanya no el veuen possible, desitgen un Estat català.

Naturalment, hi ha altres catalans que no ho veuen així, i preferirien seguir com fins ara, dins l’Estat espanyol. Les dues posicions són igualment legítimes. Però com que en un

territori no hi pot haver simultàniament dos estats, caldrà triar.

Fins ara no hem pogut triar, perquè els estats, abans del segle XX, es conformaven a partir d’enfrontaments militars, matrimonis entre reis o atzars dinàstics. Al segle XX tampoc vam poder triar, perquè vam passar d’una dictadura (la de Primo de Ribera) a l’altra (la de Franco) amb un interludi molt crispat (la II República), i, en morir, Franco ho va deixar tot “atado y bien atado”.

Però ara som al segle XXI, i tot això ha passat a la història. Al segle XXI, les societats democràtiques resolen aquestes qüestions sotmetentles a referèndums democràtics. És així de senzill, i tot el món, dins i fora d’Europa, ho entén. Quan els partits polítics d’Espanya diuen que no en volen ni sentir parlar, demostren que segueixen amb la mentalitat del segle XIX: una mentalitat prepotent, d’arrels militars, autoritària.

Una raó de més per votar a favor de separar-nos d’un Estat així.

La comarca online

#AmbElsRefugiats

@BCN_Human_Aid: Brutal la respuesta de la gente de Castelldefels. Hemos recaudado cientos de euros con el mercadillo solidario. ¡Gracias!

#Comiat

@diguemagosarat: Un tercer teniente de alcalde abandonará el Ayuntamiento de Viladecans. Camarada Atienza, bona sort! #bonagent.

#CalRemuntar

@pdolera (AE Prat): Agradecer a nuestra afición su comportamiento. Cuando piensas en tirar la toalla, os vemos las cara y decimos No!! Por esta gente muero. Seguimos.

|6

líniamar.cat

Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com

Març 2017

Un diari compromès

4Votarem i guanyarem

4Arbitratges sospitosos

per Jordi Seguer

per Sergi Villena

Sovint tots els detractors del referèndum per decidir la independència de Catalunya utilitzen la por com a principal argument per carregar contra el procés que ha de desembocar aquest setembre amb l’obertura dels col·legis electorals i la col·locació de les urnes.

En lloc d’oferir propostes alternatives a la construcció del nou país, el govern espanyol i els partits immobilistes que hi donen suport no es cansen de repetir que amb una Catalunya sobirana els jubilats i jubilades no tindrien garantit el pagament de la seva pensió.

Aquests arguments, però, tenen cada cop menys arrelament entre la ciutadania, perquè si repassem les xifres econòmiques constatem com la situació de la caixa única per pagar les pensions a Espanya està sota mínims.

Mentrestant, seria bo recordar que històricament els catalans hem tingut superàvit per pagar les pensions de la nostra gent gran. De fet, com explicava el Secretari General de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Josep Ginesta, Catalunya ha aportat un 26% dels excedents de la guardiola de les pensions. Per tant, continuar dins de l’Estat espanyol no ens garanteix que puguem seguir pagant les prestacions, mentre que amb un estat independent no només les pensions estan garantides sinó que es

podrien incrementar, des del primer dia, amb el valor de l’IPC. Si Catalunya manté la taxa d’activitat econòmica actual, si reduïm encara més la taxa d’atur i si creem un nou marc laboral propi amb una ocupació de qualitat, podrem equilibrar sense cap dificultat el nostre sistema de pensions.

La sobirania que reclamem ens ha de permetre legislar, sense demanar permís al govern espanyol, sempre prioritzant el benestar de la ciutadania. Deia Joan Tardà fa uns dies que l’estelada no dóna menjar a la gent. I tenia raó, perquè el que necessitem és ocupació digna i de qualitat. Només així podrem mantenir l’estat del benestar i augmentarem els nostres drets subjectius.

Però per poder disposar de totes aquestes eines és indispensable celebrar un referèndum i així decidir el nostre futur polític. I recollint l’article conjunt de Puigdemont i Junqueras, si es manté el rebuig frontal de PP, PSC-PSOE i Ciudadanos no renunciarem a exercir el nostre dret. Si el Regne Unit i Escòcia van pactar un referèndum, perquè a Espanya no podem acordar en una taula les diferències polítiques que ens separen?

Si continua el rebuig frontal al referèndum, Catalunya obeirà la seva pròpia legalitat. I quan arribi l’hora votarem i guanyarem!

Un cop païda l'eufòria -amb mala digestió a La Corunya inclosa- de l'èpic partit contra el PSG, vam ser testimonis d'un autèntic despropòsit arbitral al camp del Madrid. Mateu Lahóz va tenir una actuació durant el Madrid-Betis que va més enllà dels errors inherents a la tasca de jutge d'un partit. No van ser errades que es puguin atribuir a una incorrecta apreciació. El que va perpetrar el col·legiat valencià va ser de jutjat de guàrdia.

I tots sabem que no és el primer cop, ni amb ell de protagonista ni amb altres companys seus de professió. La jugada que ha fet la volta al món, i que ha deixat Mateu retratat, va succeir a més en un moment crucial del partit.

Era el minut 20 del matx quan Keylor Navas va atropellar literalment Brasanac del Betis. Una jugada que no admetia cap mena de discussió: era expulsió del porter, de llibre, no calia ser ni aficionat al futbol per tenirho clar. Doncs ni falta, Mateu va deixar seguir el joc com si no hi hagués hagut contacte. La jugada encara avergonyeix més quan, al final del partit, Ceballos del Betis revelava que l'àrbitre li havia reconegut que l'acció de Keylor mereixia l'expulsió.

Per tant, no va tenir el valor de fer quelcom tan senzill com aplicar el reglament.

Poc abans del descans, i ja amb 01 favorable als andalusos, no va xiular un claríssim penal de Carvajal a Sanabria que lògicament hauria pogut ser decisiu. A la segona part, va amnistiar Cristiano i Marcelo de veure targeta groga. Tots dos s'haurien perdut el transcendental partit a San Mamés contra l'Athletic si l'àrbitre va-

lencià els hagués amonestat en accions clarament mereixedores de sanció. Per què tantes ajudes?

La llista de jugades en què els blancs han estat afavorits aquesta temporada és tan extensa i flagrant, que només s'explica des d'una clara premissa: massa poques Lligues en els últims anys (només 1 en 8 campanyes). El club presidit per Florentino Pérez està tan obsessionat amb aquest fet, que a més adopta el paper de víctima. Zidane insinuava recentment que les victòries dels seus homes molesten, donant a entendre que són perseguits o alguna cosa semblant.

Absolutament delirant. I no en tenen prou, que des dels seus altaveus afins s'atreveixen a desprestigiar la remuntada del Barça contra el PSG insinuant favors arbitrals. És encara més còmic (per dir-ho d'alguna manera) veure com en el propi país de l'equip derrotat només es parla de ridícul del PSG i de gran gesta dels blaugranes.

Sabem que, com sempre, ens tocarà lluitar contra tots aquests imponderables. Ells són uns mestres en el pervers art de la manipulació, però és trist des del punt de vista de l'esportivitat. Ja no només a la Lliga espanyola, on sembla escrit que aquest any han de ser els campions per decret, sinó fins i tot a Europa, on els ecos de les seves patètiques queixes poden provocar que els àrbitres es vegin condicionats en els pròxims partits del Barça. Per començar, en la interessant eliminatòria de quarts de final de Champions contra la Juventus de Torí. Serà esgotador, però l'anhelat triplet passa també per fer front a tota aquesta ofensiva mediàtica.

Opinió en 140 caràcters @annamuxart: Aquest matí, d'amagat, ha arribat l’esperada primavera. La duia penjada al bec tot xisclant, una oreneta.

@InfoMatilB3: Un partit de futbol entre infants, a Alaró, va acabar a cops entre els pares. Una baralla, us podem avançar, anunciada a les xarxes.

@Miquel_04: Rajoy preveu visitar la setmana que ve Catalunya per anunciar una "forta" inversió en infraestructures.

Hahaha... És que em pixo.

Garantint el dret a l’habitatge

Pàgines especials

Març 2017

líniamar.cat

7|

» La nova llei de protecció del dret a l’habitatge per a persones en risc d’exclusió ja està en marxa » La normativa permet a les administracions disposar de més eines per evitar desnonaments

Els municipis de l’àmbit metropolità que la Generalitat acredita que tenen una alta demanda d’habitatge social s’han doblat amb la nova llei. Infografia: Línia

HABITATGE4Catalunya torna a disposar d’una eina clau per garantir que ningú es quedi al carrer. La Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, ja està en marxa. Amb la nova normativa, les administracions disposen de més instruments per ajudar les famílies que estan endeutades, ampliar el parc públic de pisos i evitar així els desnonaments.

Amb aquesta nova llei es dóna, en paraules del Govern, “una resposta ràpida, necessària i de país” a la suspensió per part del Tribunal Constitucional (TC) de la normativa anterior, la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En concret, permet superar els tres elements clau de l’anterior normativa que quedaven suspesos pel TC: la mediació, el lloguer social i les expropiacions de l’ús dels pisos en cas de necessitat a municipis amb una alta demanda.

La llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament el passat 23 de desembre i és fruit de la proposta elaborada pel grup de treball constituït per representants de la Generalitat, entitats municipalistes, el

Consell de l’Advocacia Catalana i l’Ajuntament de Barcelona.

MÉS COBERTURA Una de les principals novetats de la normativa és que s’amplia el nombre de municipis on el Govern acredita que hi ha una alta demanda d’habitatge social. En concret, han passat de 72 a 234 a tot Catalunya, mentre que a l’àmbit metropolità, l’increment ha estat de 43 a 95. En

Amb l’impost de

pisos buits es podran recaptar 20 milions

aquests municipis, el Govern podrà aplicar l’impost sobre pisos buits i recaptar fins a 20 milions d’euros.

Amb la nova normativa a la mà, aquests municipis tenen eines per poder intervenir en matèria d’habitatge i evitar l’exclusió residencial.

En concret, poden expropiar temporalment l’ús dels pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los un ús social.

La llei també prioritza la mediació entre els bancs i les famílies amb sobreendeutament a causa de l’habitatge, amb la qual cosa es buscaran solucions per evitar que hagin de marxar de casa seva. En aquesta línia, s’estableixen mesures per reallotjar amb lloguer social famílies en risc d’exclusió i de ser desnonades.

Més de 1.100 tècnics d’habitatge i de serveis socials, responsables jurídics, així com càrrecs electes han participat en les set jornades de formació sobre les novetats de la llei i ja s’han constituït les vuit comissions de sobreendeutament, formades per representants del Govern, les entitats socials, advocats, ajuntaments i entitats financeres, que ajudaran les famílies més vulnerables.

COMPROMÍS DEL GOVERN Per altra banda, la normativa recull el compromís del Govern de presentar, en un màxim de nou mesos, una llei per regular el lloguer a Catalunya. Aquesta futura legislació es basarà en els criteris del grup de treball sobre el lloguer impulsat per la Generalitat i que va presentar les seves conclusions al gener.

habitatge.gencat.cat

Les eines que aporta la llei

PISOS BUITS4La norma possibilita expropiar l’ús de pisos buits d’entitats financeres i grans propietaris per donar-los una utilitat social durant un període d’entre 4 i 10 anys, emparant-se en la llei d’expropiació.

Aquesta mesura compta amb una dotació de 14 milions, els quals aportaran a parts iguals els ajuntaments dels 234 municipis amb forta demanda d’habitatge social i la Generalitat. Es calcula que es podrà expropiar l’ús de 2.000 pisos buits.

REALLOTJAMENT4La nova norma obliga les entitats financeres i grans propietaris a reallotjar famílies en risc de ser desnonades

amb un lloguer social durant tres anys ampliables a tres més.

MEDIACIÓ4El nou text legal estipula la creació de comissions arreu del país que analitzaran els casos de sobreendeutament de famílies a causa de l’habitatge per trobar una solució. Seran les Comissions d’Habitatge i Assistència davant Situacions d’Emergència Social (CHASE). El Govern ha elaborat diverses guies de suport, per orientar els ciutadans, les entitats financeres i els ajuntaments a l’hora d’aplicar la nova Llei, que es poden descarregar al web d’Habitatge de la Generalitat.

|8

Castelldefels líniamar.cat

Març 2017

Història | Neix la nova web de l’Arxiu Municipal

Una bona part del patrimoni documental de la ciutat podrà ser consultat a la nova pàgina web de l’Arxiu Municipal –arxiu.castelldefels.org–. L’arxiu ha estat treballant els darrers anys en la descripció i digitalització dels seus fons documentals, principalment corresponents als segles XVII al XIX. El web ja està plenament operatiu.

Castelldefels és on hi ha més risc de robatoris de cotxes al Baix » És la ciutat del Baix on el risc de patir un robatori de cotxe és més alt » Cada any se sostrauen una mitjana de 12.500 vehicles a tot Catalunya SEGURETAT4És més probable que et robin el cotxe a Castelldefels que no pas a Barcelona o Badalona. Això és el que es desprèn de l’estudi ‘Els robatoris de turismes a Catalunya’, fet públic per la patronal d’assegurances UNESPA. En concret, Castelldefels és la ciutat del Baix Llobregat amb més perill de robatori de turismes i la tercera de l’àrea metropolitana, per sota de Sant Adrià de Besòs –la qual està al capdamunt, triplicant la mitjana catalana– i Badia del Vallès. D’aquesta manera, Castelldefels supera altres ciutats metropolitanes com ara Badalona o Santa Coloma i la mateixa Barcelona. En el global català, Castelldefels és la cinquena del rànquing.

Aquestes dades fan referència a la probabilitat de robatori d’un vehicle en relació amb el nombre de cotxes existents –el parc automobilístic de cada ciutat–.

El perill de robatori d’un vehicle a la ciutat puja al 58%. Foto: Google Maps

Tanmateix, si s’agafen les dades de robatoris reals, les localitats on se sostreuen més cotxes són Barcelona i Badalona, les quals acumulen el 20% d’aquests delictes a tot el país.

En aquest sentit, cada any es roben al Principat 12.500 vehicles, el que suposa un 13,7% del total estatal. Així, Catalunya és la tercera comunitat autònoma de l’Estat on es produeix més aquest delicte, per darrere de Ma-

drid –amb el 28,3%– i Andalusia –amb el 22,4%–. Tot i això, des d’UNESPA expliquen que aquesta posició respon més aviat a “la importància demogràfica i econòmica de Catalunya”, més que no pas a la “intensitat” dels robatoris.

L’informe també alerta que, de la mitjana de 12.500 vehicles anuals robats a Catalunya, el 50% han estat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Comença la posada a punt de la sorra de la platja LLEURE4Ja és primavera a Castelldefels. I no només pel bon temps. Des del passat 20 de març, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està preparant la sorra de la platja per a la temporada de bany.

Les tasques de llaurat es desenvolupen del 20 al 22 de març, mentre que les de garbellat es portaran a terme durant tota la temporada. Però, quina diferència hi ha entre les dues?

Pel que fa al llaurat, es tracta de remoure i voltejar la sorra fins als 50 centímetres de profunditat, per facilitar la penetració dels raigs de sol i assolir un grau òptim de salubritat.

Per la seva banda, amb el garbellat es treu la brossa que hi hagi entre la sorra.

A més, el consistori instal·larà una nova senyalització d’informació general a l’usuari als diferents accessos a la platja.

Els serveis socials tindran la nova seu a Tomàs Edison EQUIPAMENTS4L’Ajuntament està reformant l’interior d’un local de la seva propietat al carrer Tomàs Edison, on hi allotjarà la seu dels serveis socials.

Les obres tenen un pressupost de 446.000 euros i tindran una durada prevista de quatre mesos. Les noves dependències sumaran uns 350 metres quadrats, on estaran ubicats tots els serveis socials del consistori. A més d’oficines i sales de reunions, comptarà amb vuit despatxos aïllats per a entrevistes particulars.

La regidora de Serveis Socials i Dependència, Isabel Cabello, defensa que “una de les prioritats d’aquest govern és l’atenció a les persones”. Cabello justifica el trasllat del servei al nou local per “l’increment de la demanda ha portat aquests últims anys a habilitar espais provisionals que han quedat obsolets”.

Quan l’edifici entri en funcionament, destaquen des de l’Ajuntament, un equip de trenta persones oferirà el servei, entre els quals hi haurà educadors i integradors i dinamitzadors.

Indemnitzat perquè l’amiant li va causar càncer de pulmó

JUSTÍCIA4El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs interposat per l’empresa Uralita contra una sentència de fa dos anys, la qual l’obligava a pagar una indemnització de 342.000 euros a un extreballador amb càncer de pulmó a causa d’haver treballat l’amiant sense les mesures de protecció necessàries.

L’afectat va treballar al centre de la companyia Rocalla –absorbida per Uralita l’any 1995– a la ciutat des del 1969 fins al 1992. L’any 2013, la Seguretat So-

cial va declarar la incapacitat permanent absoluta d’aquest treballador per un “adenocarcinoma de pulmó derivat d’una malaltia professional”, recorda el Col·lectiu Ronda –que ha representat l’afectat– en un comunicat.

Uralita es va escudar en el fet que durant els anys que l’afectat hi va treballar es van seguir les normatives de protecció que hi havia vigents. Per contra, el TSJ, seguint jurisprudència del Suprem, ha considerat que això no significa que no s’hagués de controlar la toxicitat de l’amiant.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2017

lĂ­niamar.cat

9|

| 10

líniamar.cat

Castelldefels

Març 2017

El mercadet pels refugiats recapta més de 1.600 euros SOLIDARITAT4La plaça de l’Església va acollir el passat dia 11 de març un mercadet a favor dels refugiats. Organitzat per Barcelona Human Aid, l’acte va aconseguir recaptar 1.625 euros que aniran íntegrament destinats a col·laborar amb els refugiats. En concret, l’organització destinarà aquests diners a ajudar les persones que malviuen al camp de refugiats de Kalochori, al nord de Grècia –prop de Tessalònica–, el qual ha arribat a acollir 500 persones, majoritàriament sirians d’ètnia kurda.

CASTELLS I PERCUSSIÓ A l’esdeveniment, que va estar obert durant tot el dia, van participar la colla dels Grocs, els castellers de la ciutat, i el grup percussionista Retumbatú Batucada, de Santa Coloma de Gramenet. També va col·laborar el Consell de Pau i Solidaritat de Castelldefels.

Els organitzadors van expressar a les xarxes socials la “brutal resposta de la gent de Castelldefels”, que va visitar el mercadet per vendre i comprar roba de segona mà. Per altra banda, es va muntar una exposició amb fotografies sobre la qüestió dels refugiats.

Els castellers van col·laborar amb el mercadet. Foto: Barcelona Human Aid

Per altra banda, i en la línia de fomentar la diversitat de la ciutat de Castelldefels, el pròxim dissabte 25 de març se celebrarà una nova edició de la Festa de les Nacionalitats, que organitza el consistori a través de l’àrea d’Immigració. Tindrà lloc a partir de les 12 del migdia i s’allargarà fins a les sis de la tarda.

La protagonista de l’edició d’enguany serà França. De fet, a la ciutat hi viuen 1.133 habitants amb nacionalitat francesa.

De la mateixa manera que en edicions passades, la festa

servirà per donar a conèixer i compartir música, balls i la cuina dels productes tradicionals francesos.

El programa d’activitats de la festa inclou tallers infantils, actuacions musicals de l’Escola Bon Soleil, una desfilada de moda a càrrec de Compagnie de Petit i música de Justino Palat.

Aquesta festa vol posar en valor a importància que tenen els estrangers a la ciutat i l’empremta que hi deixen. En concret, a Castelldefels conviuen persones de 111 nacionalitats.

El consistori obre la reforma de l’avinguda Pineda als veïns

URBANISME4La reforma de l’avinguda de la Pineda serà contrastada amb els veïns. Aquesta és la voluntat del consistori, que ha anunciat una trobada per al pròxim dissabte 25 de març al centre Frederic Mompou per informar els castelldefelencs sobre el projecte de remodelació projectat en aquest carrer clau per a la mobilitat local.

Segons assegura l’Ajuntament en un comunicat, l’objectiu de la jornada és “contrastar l’estudi tècnic i enriquir la proposta amb les aportacions de la ciutadania”. Tot i que deixa clar que “no es tracta d’un procés participatiu”, la trobada servirà per fer “un debat entorn a la proposta tècnica municipal”.

La reunió, que començarà a partir de les 10 del matí i s’allargarà fins a la una del migdia, aproximadament, començarà amb una primera part de presentació en la qual es recordarà els objectius de la jornada i es presentarà la proposta.

A la segona part serà el torn dels veïns, que podran fer reflexions organitzades en grups de treball. Per finalitzar, s’analitzaran les conclusions extretes de la jornada.

La reforma de l’avinguda de la Pineda s’emmarca en el Pla de Mobilitat Sostenible, un document que preveu un conjunt de mesures a aplicar en els pròxims sis anys per afavorir una mobilitat sostenible a la ciutat.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2017

lĂ­niamar.cat

11 |

| 12

líniamar.cat

Entrevista

Març 2017

“L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat: ens juguem el futur aquí” Carles Puigdemont President de la Generalitat Arnau Nadeu Fotografia: Neus Marmol rribem a primera hora de la tarda al Parlament. És dia de sessió plenària. A la planta noble, les corredisses per anar a votar quan sona la campana se succeeixen. Les converses de passadissos també. I enmig d’aquesta atmosfera ens rep el president Puigdemont. Parlem en clau local durant una hora i mitja. La proximitat com a fil conductor.

A

Ja fa setmanes que va complir el seu primer any de mandat. Quina nota es posa en clau metropolitana?

No em poso nota. Crec que no ens l’hem de posar nosaltres. Ens poséssim la que ens poséssim no seria creïble. Si la tiréssim massa avall, la gent diria que és falsa modèstia. Si la tiréssim massa amunt, es diria que és sobrevaloració. La nota l’han de posar els ciutadans i, sobretot i en particular, els alcaldes i alcaldesses d’aquest territori.

Amb tots ells ha demostrat tenirhi una bona sintonia. Per exemple, l’alcaldessa de l’Hospitalet,

Núria Marín, ens deia en una entrevista que fa un any el diàleg amb la Generalitat “no era possible” i que des de la seva arribada a la presidència sí que ho és. Què ha canviat?

No ho sé, perquè no puc respondre per quina era la relació fa un any i què és el que fa explicable que hi hagués la situació que hi havia. Segur que hi ha arguments per a tots els gustos.

Potser el seu passat d’alcalde és un factor diferencial que explica el canvi.

El que és cert és que jo em continuo sentint alcalde. Quan vaig a un municipi empatitzo directament amb l’alcalde o l’alcaldessa, al marge del color polític que tingui. Perquè sé que tots ells han estat al capdavant de la societat en uns moments molt difícils i que són els primers responsables que el sistema no hagi caigut. Per tant, s’ha de ser solidari amb ells, perquè, de fet, difícilment tenim agendes gaire divergents de país.

Ah no?

El que preocupa un alcalde o alcaldessa preocupa el president de la Generalitat. I per això jo em poso a disposició de tots els ajun-

taments, que són la primera línia de defensa de l’Estat del benestar.

Fer-ho forma part de la meva convicció, que a més a més ve alimentada per aquesta vocació d’alcalde que jo no he deixat de tenir. La mirada d’alcalde no es perd mai.

“La independència no és l’objectiu, és l’instrument per tenir un futur millor” Refer ponts amb l’àrea metropolitana ha estat i és una de les seves prioritats? És una prioritat de país. L’àrea metropolitana és una estructura d’Estat. No hi pot haver futur de progrés per a Catalunya sense la realitat metropolitana, que està cridada a jugar un rol aglutinador i vertebrador potentíssim. Tant si ens ho mirem des d’un punt de vista econòmic com de coneixement, d’agenda social... L’àrea metropolitana en el seu conjunt és un pilar fonamental. Catalunya es juga el seu futur aquí.

Sobretot en termes econòmics, per descomptat.

La part del PIB de Catalunya que es concentra en aquest territori és immensa, i la potencialitat que té també. Només que analitzem el teixit de centres de recerca i de coneixement públics i privats ja ens en fem la idea. És un dels grans districtes europeus. Per tant, aquesta vocació europeista que té tot l’entorn metropolità és el factor que el Govern no només vol acompanyar, sinó també potenciar. Comptem plenament amb el rol que ha de jugar tot aquest territori en la construcció de la Catalunya del futur.

Entenc que fa referència a la Catalunya independent que vostè desitja, però estem parlant d’un territori on, tradicionalment, l’independentisme ha arrelat poc.

No ens obsessiona fer créixer la base independentista a l’àrea metropolitana. El que és important és que compartim allò que ja sabem que existeix: el capteniment democràtic. Diguem-ho d’una altra manera. Durant moltes dècades, l’autonomisme ha governat regions de Catalunya netament independentistes i no ha passat res. És a dir, el tema no va de ser o no

ser independentista, o de ser o no ser autonomista. Tothom pot contribuir a la defensa i al sosteniment del país. Jo no tinc cap dubte que els ciutadans de l’àrea metropolitana ja ho fan al mateix nivell que la resta i que ho seguiran fent, hi hagi una majoria política d’un sentit o d’un altre. Perquè per sobre de tot, el que sí que és indiscutible és el seu compromís democràtic.

La defensa del dret a decidir.

Exacte. Totes les enquestes que es publiquen sobre quina és la percepció dels catalans respecte del dret a decidir indiquen que la immensa majoria, el 80% i de vegades més, estan d’acord a fer un referèndum. I això no prejutja que estiguin a favor o en contra de la independència.

Més aviat sembla que estan dividits, en aquest sentit.

Això és secundari, quan parlem de respecte al dret a decidir. El que és important és aquesta voluntat de resoldre i de voler construir un esdevenidor comú a partir de la democràcia. I aquí no hi ha diferències. És igual la Catalunya metropolitana que la Catalunya no metropolitana.

La Catalunya central que la Catalunya perifèrica. És igual. El capteni-

Entrevista

Març 2017

líniamar.cat

13 |

– Molta gent veu amb por el camí cap a la independència, president.

– És clar, perquè hi ha una maquinària per atemorir. Es diuen ridiculeses grotesques.

– Molts ciutadans se les creuen.

– No ens han de tremolar les cames.

Val molt la pena construir un nou país. ment és el mateix. I això és una de les coses de les quals com a país ens hem de sentir més orgullosos. Hi ha una solidesa de la convicció democràtica, es pensi el que es pensi, que és el que fa fort el moviment del dret a decidir.

Això no li qüestiono.

[Fa una pausa]. Per tant, tot plegat és el que ens fa sentir molt esperançats pel que fa a la construcció d’aquest país. Al costat d’aquest 80% llarg de gent que totes les enquestes diuen que vol un referèndum, hi ha gairebé la mateixa xifra de ciutadans que acceptarien el resultat d’aquesta votació. I això són tant els del sí com els del no. Què vol dir, doncs? Que som una societat no només profundament democràtica, sinó també profundament unida entorn de la idea de resoldre les legítimes diferències polítiques a través del vot.

En tot cas, des del món independentista es vol fer un referèndum per guanyar-lo, i això passa per fer créixer la base que dóna suport a l’Estat propi a l’àrea metropolitana. Què s’ha de fer?

Explicar que l’objectiu no és la independència. La independència és un instrument, com pensàvem que podia ser-ho l’autonomia, per al desenvolupament de les persones, dels col·lectius, de les empreses, de les famílies. Però ho hem intentat i hem vist que el vehicle, l’autonomia, ja no era útil. Al revés, anava perdent capacitat de res-

posta davant dels problemes i les demandes de la gent. Tant si parlem de mobilitat, de la qual l’àrea metropolitana n’és deficitària, i de quina manera, com si parlem d’habitatge, de pobresa energètica, de refugiats, de salut... L’instrument autonomia ha caducat. A més, està en mans d’un Estat, governat pel PP durant molts anys i cridat a ser-ho per la dreta espanyolista durant molts més, que es dedica a anar reduint les competències i la capacitat financera de l’autonomia. Per tant, què li diem a la gent?

Que cal un Estat independent?

Que per seguir prestant bons serveis i garantir el futur dels fills i néts de tots els catalans que viuen i tre-

“Ningú et demanarà que et deixis de sentir espanyol per construir i participar de l’Estat català” ballen a Catalunya, ens cal un instrument modern i nou. I aquest instrument es diu Estat: Estat independent. Però és un instrument.

L’objectiu continua sent el mateix.

Així com al principi l’autonomia va donar resposta a les esperances de molta gent i va poder desplegar una xarxa de centres de salut, edu-

catius i d’infraestructures territorials i comarcals molt poderosa, l’Estat és l’instrument que pot donar resposta als desafiaments del segle XXI. Expliqui’s.

L’exigència de la societat catalana, cada vegada més internacionalitzada, que sent propis els desafiaments com el canvi climàtic, les crisis humanitàries i la lluita per la democràcia i la pau al món, fa necessària un altre instrument. Hi ha un desig d’insubornable modernitat en tots els catalans, pensin el que pensin. De país modern, diguem-ne. I per donar resposta a aquesta aspiració de modernitat, que històricament sempre ha tingut Catalunya, avui l’instrument es diu Estat. És l’explicació d’això el que farà que molta gent entengui que, tingui la identitat que tingui, cosa que és innegociable, l’instrument per respondre i donar esperança i oportunitats de futur es diu Estat propi.

Vostè parla d’esperança i d’oportunitats, però molta gent veu amb por el camí cap a la independència. I no sé si la via unilateral per arribar-hi hi ajuda gaire.

La por paralitza. És un instrument al servei del conservadorisme més retrògrad, del poder clàssic, que amb la por en fa prou per paralitzar. Però crec que a això ens hi hem de sobreposar tots. Jo el primer, com a president, però seguidament tothom. Aquí no ens han de tremolar les cames. Perquè val la

pena, val molt la pena, que intentem construir un país en el qual puguem sentir que l’Estat no ens va en contra, com passa ara.

No tothom comparteix aquesta visió.

Bé, jo crec que avui a Catalunya no cal ser independentista per percebre que l’Estat espanyol ens va en contra. Qui agafa el tren cada dia sap de què parlo, per exemple.

Però és veritat que cal tenir coratge per sobreposar-se a les campanyes de la por que ens fan. Que si perdràs la pensió, que si no podràs anar a visitar els teus parents de fora, que si no podràs parlar en castellà... Un seguit de ridiculeses grotesques, vaja.

Però que molta gent es creu. És clar, perquè hi ha tota una maquinària de propaganda orientada a la política de la por. I no hi ha res més allunyat de la llibertat i de la democràcia, siguis independentista o no, que la por i l’actuació encaminada a construir una narrativa per atemorir la bona gent. És injust, a més a més. Perquè és clar que la gent pot tenir motius per estar preocupada... ¿Però que no ho està ja avui en dia per les pensions, per exemple? Qui espanta les pensions avui? No és pas l’independentisme. És un Estat espanyol que va buidant la guardiola d’una manera que tothom sap que posa en risc el sistema. I això no ho està fent l’independentisme. Ho està fent l’unionisme.

Potser s’hauria d’explicar millor, doncs.

El que ens agrada explicar sempre és que l’Estat català del futur no pot cometre l’error de l’Estat espanyol, el qual té territoris que senten que els va en contra. L’Estat català ha de ser el de tots els catalans, pensin el que pensin. Se sentin espanyols o se sentin d’un altre origen, perquè això és innegociable. Però l’Estat l’han de sentir com a propi.

Com s’aconsegueix això?

Garantint que quan necessitin de l’Estat un bon servei de Rodalies, el tinguin. Que quan necessitin de l’Estat unes bones pensions, les tinguin dignes. Que quan necessitin de l’Estat un bon salari mínim, el tinguin. Que quan necessitin tot un seguit de prestacions per competir amb altres territoris europeus

on la seva administració sí que els ajuda, l’Estat respongui. Que quan exigeixin un model energètic amb uns preus de l’energia adequats, l’Estat hi sigui. Amb tot, un Estat que vetlli pels interessos de tots els catalans i que no els pregunti de quina manera pensen. Avui sabem tristament que l’Estat espanyol sí que ens pregunta si som d’una manera o d’una altra, com ha demostrat amb les beques, per exemple. ¿Per què els estudiants catalans han hagut de rebre més tard que la resta d’estudiants d’Espanya l’import de les beques al qual tenien dret?

Vostè què creu?

Per què són catalans? Aquest error que comet l’Estat espanyol de dirnos que, per ser espanyols, primer hem de deixar de ser catalans, nosaltres no el cometrem. Aquest és el gran atractiu de construir un nou Estat independent: que el pot fer la gent, pensi el que pensi. No cal ni tan sols sentir-se catalanista per poder participar en la decisió de com serà l’Estat que governarà la teva vida. No cal. No estem davant la construcció d’un Estat iden-

“Qui espanta les pensions avui és l’Estat espanyol, que les posa en risc buidant la guardiola” titari. Ningú et demanarà deixar-te de sentir espanyol per construir i participar activament de l’Estat català. No t’ho demanarà ningú. Al contrari, serà un Estat modern.

N’hi ha prou amb aquesta argumentació per vèncer la por de la qual parlàvem abans?

Bé, jo crec que aquesta és la fortalesa en la qual podem basar-nos per desconstruir les campanyes de la por. Per lluitar contra la propaganda injusta dissenyada per espantar la bona gent d’arreu del país. I és aquesta fortalesa la que també explica la força, encara ara, del nostre moviment, malgrat tenir-ho tot en contra.

[Continua a la pàgina següent] 4

| 14

líniamar.cat

Entrevista

Març 2017

“Si hi ha consens per fer una comarca al Baix Nord, el Parlament en serà sensible” 3[Ve de la pàgina anterior] Un dels llocs on sembla que el procés independentista s’està vivint més a flor de pell és l’Hospitalet de Llobregat. Almenys és on en els últims mesos hi ha hagut més episodis de certa crispació política.

Què cal fer per evitar aquestes situacions?

En primer lloc, condemnar de manera inequívoca qualsevol agressió, vingui d’on vingui, cosa que nosaltres hem fet sempre. I, seguidament, no treure’n conclusions abans d’hora. Cada cas s’ha d’estudiar. Siguem curosos. Justament, si una cosa explica la fortalesa del moviment independentista és que és profundament pacífic i pacifista.

Les manifestacions de l’Onze de Setembre ho corroboren.

Mobilitzar més d’un milió i mig de persones durant sis anys consecutius sense cap incident, cap vidre trencat, cap pintada, cap contenidor cremat... No ho pot dir tothom.

Quan l’unionisme espanyolista ha volgut competir i ha aplegat gent, jo hi he vist molta agressivitat. S’han fet campanyes molt agressives contra el president Mas, per exemple, dient que mereix un bon afusellament... S’han dit coses molt gruixudes. Per sort, la immensa majoria de la gent d’aquest país fa molts anys que va fer una aposta per la pau, en un moment que potser altres models apostaven per la força.

Acabem preguntant al president si, una vegada finalitzi el mandat, li agradaria tornar a ser alcalde de Girona: “Jo tota la vida em sentiré alcalde.

Va ser una etapa molt feliç. Però des que sóc president de la Generalitat la meva vida ha canviat radicalment, i Girona està en molt bones mans. Si quan acabi el mandat tinc la possibilitat de fer política en majúscules, no la descarto. Però ja ho veurem. Això no interessa a ningú, perquè ja no seré president. [Somriu]”

Això no treu, però, que hi puguin haver moments i ciutats amb més tensió que altres.

Tenim un país on la convivència no només està garantida, sinó que en alguns punts és exemplar. Però de casos aïllats d’agressions n’hi haurà tristament sempre, i s’han de perseguir. I si quan condemnem els culpables veiem que algú està intentant introduir elements de crispació i de violència a la vida política, se l’ha de castigar. Però alerta, que potser podem tenir sorpreses.

Quines?

Ja sabem què ha passat amb tot el tema de la guerra bruta... Potser també hi ha algú a qui li pot interessar que hi hagi un clima de crispació a Catalunya. Per descomptat, a l’independentisme no.

Parlant de processos independentistes, en aquest cas locals, on fa temps que hi ha debat sobre la possible creació d’una nova comarca és al Baix Llobregat Nord.

Ho veuria amb bons ulls vostè?

D’entrada, el que hem de fer és ser molt respectuosos amb les dinàmiques que vénen del territori. Sempre escoltar i no tancar-nos mai a res. Però aquest tipus de coses han de ser fruit de consensos. ¿Per què

hem arribat a aprovar la Llei d’Aran, que a més reconeix el dret a decidir de la Vall d’Aran? Perquè al final hi ha hagut un enorme consens al territori i també al Parlament al respecte. Per tant, si en algun moment el mapa comarcal s’ha de moure, es mou. La distribució territorial no és sagrada, però cal consens.

Pel que fa a la possibilitat de reconèixer el Baix Llobregat Nord com una nova comarca, però, concretament què en pensa?

No li sé dir, ara mateix. Això dependrà de quin sigui el grau de maduresa del consens territorial al respecte. Però si això es produeix, si hi ha un profund sentiment de comarca al Baix Llobregat Nord, el que ja ha demostrat aquest Parlament és que en serà sensible. Quan això ha passat, vegi el cas recent del Moianès, aquest Parlament ha respost.

“Per combatre la contaminació necessitem un Estat que impulsi un canvi de model energètic” Deixem el nord i parlem del sud. Al Delta del Llobregat i també a la zona d’Esplugues, una de les principals preocupacions és la contaminació, provocada majoritàriament per l’alta densitat del trànsit.

Aquest és un dels temes que també preocupen més els governs, no només el nostre. Qualsevol executiu endreçat està preocupat pel tema mediambiental, i en particular per la contaminació. Perquè sabem que té uns efectes directes sobre la salut dels nostres ciutadans. És evident que combatre-la ha de ser objecte d’una política d’Estat que han d’engegar les administracions responsables.

La Generalitat no?

Tristament, nosaltres tenim competències molt limitades al respecte, però les que tenim les exercim al màxim. De fet, hem subscrit l’acord de París sobre el canvi climàtic i tenim clar que la mobilitat, bàsicament la de vehicles que funcionen amb combustibles fòssils, és la primera causa de la contaminació.

Què s’hi pot fer?

Hi ha un seguit de mesures de xoc, algunes de les quals acordades recentment, per poder-ho mitigar, però hem de mirar a llarg termini.

Què hi veu?

Una imperiosa necessitat de canvi de model energètic. I això només ho

podrem fer si tenim un país orientat cap aquí. I la pregunta és: Espanya ho està?

Els ecologistes diuen que no. És que la resposta és no. Hi ha una hiperprotecció dels grans lobbies energètics. Aquest és un motiu clar per dotar-nos d’eines que ens permetin impulsar un canvi de model energètic que vagi orientat al cent per cent cap a les energies renovables i netes. Això és innegociable i s’ha de fer, encara que sabem també que el vehicle elèctric s’acabarà imposant en els pròxims anys i que canviarà completament el paisatge. Si tenim una flota de vehicles elèctrics majoritària, els nivells de contaminació cauran en picat. Però, malgrat això, haurem de seguir contribuint a reduir els efectes del canvi climàtic, que és una de les coses que un país ha de tenir com a primera prioritat.

De la mateixa manera que la lluita contra els efectes de la crisi.

També.

A Cornellà, l’alcalde Balmón ens deia en una entrevista que els ajuntaments s’han sentit “molt sols” a l’hora de fer front a aquestes situacions, en al·lusió a la Generalitat. Vostè que també ha estat alcalde ho comparteix?

Jo no em vaig sentir mai sol, pel que fa a la Generalitat. Hi tenia disputes, però sempre que vaig necessitar la seva col·laboració va respondre. Una altra cosa és que la resposta no fos la que jo esperava o que no es tingués potència per ferla més gran. Però a mi, com a alcalde, em van anar molt bé les polítiques que va endegar la Generalitat per intentar que els habitatges buits propietat dels bancs poguessin passar a mans dels ajuntaments, per exemple.

Altres exigeixen més.

Quan tenim possibilitats de fer les coses i tenim recursos, les fem. Ara bé, els recursos que generem a Catalunya tristament no es poden mobilitzar prou a favor de les polítiques que necessitem. De totes maneres, en conjunt, l’esforç que hem aconseguit sindicar ajuntaments i Generalitat crec que explica perquè avui podem dir que hem atès tants milers de famílies, que hem evitat tants desnonaments, que hem aguantat bé el cop i que podem mirar endavant.

Hi ha qui s’ha quedat enrere.

No diré que ho hem fet tot bé. Potser no hem arribat prou lluny en moltes coses, però la voluntat de mobilitzar tot l’esforç que fan els catalans, sobretot fiscal, a disposició de les emergències que té el país no ens la pot discutir ningú.<

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

Març 2017

lĂ­niamar.cat

15 |

| 16

Gavà líniamar.cat

Descobriment | Troben restes romanes en unes obres al carrer Rectoria

Març 2017

Unes obres al número 35 del carrer Rectoria han deixat al descobert una troballa arqueològica singular. En concret s’han trobat restes de teules, ceràmiques i el cap d’argila d’una figura perfectament conservada que es podria correspondre amb la imatge d’alguna deessa d’uns 30 centímetres de mida d’època romana. Segons els arqueòlegs, els elements podrien formar part d’un indret dedicat al transport del vi d’entre els segles I i III.

Detinguda una família per tràfic de drogues a Ca n’Espinós » Els arrestats amagaven un cultiu de 332 plantes de marihuana » Tenien la llum punxada i això va fer sospitar les autoritats SUCCESSOS4Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local de Gavà han detingut tres membres d'una mateixa família i una quarta persona, tots veïns del municipi, com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública, concretament per tràfic de drogues, i un delicte de defraudació de fluid elèctric.

La investigació es va iniciar fa uns mesos quan tècnics de l'empresa proveïdora van detectar un frau elèctric al barri de Ca N'Espinós. La policia es va desplaçar al barri per escorcollar el domicili investigat en una parcel·la amb diverses construccions precàries, i aleshores hi va descobrir quatre habitacions destinades al cultiu de marihuana i una altra per viure-hi.

En total es van comissar 332 plantes de marihuana en diferents estadis de creixement, així com una infraestructura de cultiu localitzada en les di-

La família tenia la llum punxada i un macro cultiu de marihuana. Foto: Mossos

ferents estances de la parcel·la.

Els inspectors de la companyia elèctrica, que van acompanyar els agents, van inspeccionar el local i van certificar el frau energètic, motiu pel qual els quatre individus també van quedar detinguts com a presumptes autors d'un delicte de defraudació elèctrica. Els tècnics van quantificar l'import de l'energia defraudada en més de

27.000 euros per any, import que serà reclamat per la companyia elèctrica a la persona detinguda, titular del domicili.

Un dels detinguts va quedar en llibertat després de declarar en seu policial i resta a l'espera que el citi el jutge. Els altres tres detinguts van passar a disposició judicial i el jutge de guàrdia va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

Les Mines de Gavà celebren 10 anys en plena forma EFEMÈRIDE4El 3 de febrer de 2007 obria les seves portes un equipament de referència per protegir i donar a conèixer un jaciment prehistòric de més de 6.000 anys d’antiguitat, amb unes característiques úniques a Europa, i que ha projectat la ciutat internacionalment.

Les Mines de Gavà han complert 10 anys, i l’Ajuntament ha explicat que el treball rigorós de molts professionals i la implica-

ció de totes les administracions públiques van fer possible que Gavà pogués comptar amb aquest equipament, que ha acollit la visita de 275.889 persones, de les quals 182.339 (un 66%) són infants i joves de més de 300 escoles i instituts. Amb l’objectiu de compartir la celebració del desè aniversari, el Parc Arqueològic ho ha celebrat amb tots els honors en una gran festa ciutadana que es va realitzar el passat 19 de març.

L’Ajuntament vol posar ordre a les terrasses dels bars ESPAI PÚBLIC4L’arribada del bon temps fa que els bars i restaurants de Gavà ocupin la via pública amb taules i cadires, fet que en determinats punts de la ciutat suposa problemes de mobilitat i convivència amb els veïns. Per tal d’actualitzar la normativa i posar ordre en aquest tema, l’Ajuntament ha obert el procés per elaborar una nova ordenança de terrasses.

La normativa vol regular els elements admesos i els elements prohibits, les condicions d’ubicació, superfície a ocupar, i ca-

racterístiques tècniques i estètiques dels elements a instal·lar.

Al mateix temps, es vol revisar el calendari i els horaris d’obertura, i la regulació del règim disciplinari i sancionador al qual s’haurà d’ajustar el titular del permís en cas d’incompliment de les prescripcions establertes. I, a més, el procés es vol fer conjuntament amb la ciutadania. Així, s’ha obert un període de consultes on els veïns i veïnes poden aportar les seves propostes a través de la nova plataforma digital Gavà Participa.

Consternació per la mort de Jordi Calatayud

CONDOL4L’exregidor d’ERC de Gavà i integrant de la colla castellera de la ciutat, Jordi Calatayud, va perdre la vida a principis de mes en un accident al local d’assaig de la colla castellera Els Xiquets del Serrallo de Tarragona. El tràgic succés ha consternat la ciutat, i l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, es va desplaçar fins a Tarragona per expressar el seu condol als Castellers de Gavà i oferir-los tot el suport que requereixin, com atenció psicològica i els recursos necessaris.

L’agrupació local d’ERC, on mi-

litava Catalayud, ha emès una sentida nota de condol on repassa la trajectòria del difunt.

Calatayud va néixer a Cornellà l'any 1964, i des de molt jove va estar vinculat a diferents associacions. L’any 1988 va venir a viure a Gavà, on va ser president de l’AMPA del CEIP L’Eramprunyà (2007-2013) i l’any 2004 es va fer militant d’ERC. L’any 2011 va ser escollit regidor. L’any 2015 va entrar a formar part de la colla dels Castellers de Gavà, i es va integrar a la plataforma 22 solidari.

17 |

Viladecans líniamar.cat

Mobilitat | Comencen les obres per acabar el carril bici a la platja

Març 2017

La Direcció General de Carreteres de la Generalitat ha iniciat obres de millora a la carretera B-204, que uneix el centre de la ciutat amb el litoral. Aquests treballs suposaran la construcció del tram que falta de carril bici i permetran millorar la seguretat dels ciclistes. Les obres tenen un pressupost de gairebé 800.000 euros i una finalització prevista per a finals de maig.

Premi a la gestió del cicle de l’aigua de Ca n’Alemany » El nou parc al costat de l’outlet rep el guardó Smagua 2017 » La Generalitat considera aquesta zona com un espai “atractiu” MEDI AMBIENT4El que fins fa mig any era un descampat atravessat per l’autopista C-32 i els seus accessos, acaba de rebre un premi pel seu disseny i gestió dels recursos hídrics. Concretament ha estat designat Premi a la millor obra hídrica en la categoria d’Actuacions hídriques en l’entorn urbà, convocat pel Salón internacional del agua y el riego Smagua 2017, que premia la sostenibilitat ambiental de l’obra.

El jurat ha valorat que, de forma integral i amb una visió sistemàtica, s’han seguit criteris sostenibles en totes les actuacions del cicle de l’aigua fetes a Ca n’Alemany. Així mateix ha destacat que s’hagin potenciat els espais verds incloent la vegetació autòctona dels aiguamolls, la depuració natural, l’aprofitament del pou d’aigua freàtica i les millores en la infraestructura del rec agrícola. La Generalitat s’ha congratulat d’aquest premi,

La ciutat ha guanyat un nou parc a Ca n’Alemany. Foto: Generalitat

atesa la participació de l’Institut Català del Sòl, i ha explicat que Ca n’Alemany ha esdevingut un nou centre d’activitat econòmica de l’àrea metropolitana de Barcelona. El sector ocupa una superfície triangular d’unes 55 hectàrees emmarcada per l’autovia C-32 i la línia ferroviària.

La proximitat a l’estació de tren, a l'aeroport del Prat i al

port de Barcelona converteix aquest espai en un emplaçament molt adequat per a l'atracció d'empreses. A Ca n'Alemany s’han instal·lat les empreses multinacionals Desigual, Recambios Marinos i Neinver.

Desigual hi ha ubicat el nou centre logístic de distribució per a Europa i la seva seu mundial de comerç electrònic.

Antonio Orozco promet emocions fortes a Àtrium MÚSICA4El cantant de l’Hospitalet, Antonio Orozco, arriba a Àtrium en un molt bon moment musical, ja que acaba de treure el seu darrer treball Destino, i també de popularitat gràcies a la seva participació en programes televisius d’èxit com La Voz Kids.

Així, el concert de Viladecans es preveu antològic.

Tal com afirmen els organitzadors de l’esdeveniment, els concerts d’Orozco “no són només

concerts. Són molt més”. Orozco arribarà amb un concepte innovador per mostrar la dimensió del seu repertori d'Antonio Orozco, format per les grans cançons de la seva discografia portades a la màxima expressió, amb una posada en escena treballada fins al més mínim detall.

Un projecte artístic totalment diferent per descobrir la faceta musical més propera i íntima. El concert serà el 25 de març.

‘Al Carrer’escalfa motors amb la jornada professional CULTURA4L’Institut Català de les Empreses Culturals i l’Ajuntament han organitzat la tercera jornada ‘Espai de Carrer’, on hi han assistit desenes de professionals per presentar els nous espectacles de cara la present temporada d’arts escèniques al carrer. Els objectius principals d’aquesta jornada són fomentar la contractació d’espectacles de carrer i facilitar la connexió entre companyies, tècnics municipals i programadors públics i privats.

Hi han participat 164 professionals d’arreu de Catalun-

ya –un 17% més respecte de l’edició de l’any passat– i aproximadament uns 50 professionals de les companyies.

Els assistents han pogut veure actuacions de 20 minuts de les 12 companyies d’arts escèniques –teatre, dansa, circ, instal·lacions, titelles, musical, clown i itinerants– seleccionades d’entre 98 propostes rebudes.

D’aquesta manera, el festival de Teatre Al Carrer de Viladecans, que se celebra al mes de juliol, consolida el seu vessant professional.

L’històric regidor José Luís Atienza deixa la política

POLÍTICA4El segon tinent d’alcalde i responsable de Cultura i Medi Ambient de l’Ajuntament de Viladecans, José Luís Atienza, ha anunciat que deixa la política i es jubila. D’aquesta manera, posarà fi a una carrera de militància i responsabilitat política des del primer mandat dels ajuntaments democràtics.

Fonts municipals han confirmat que cessarà dels seus càrrecs aquest mateix mes, després de tota una vida dedicada a la política municipal, des de dins el

consistori com a regidor en diverses etapes –del 1979 al 1995, i del 2011 fins a l’actualitat–, i des de fora militant al PSUC i posteriorment a Iniciativa per Catalunya-Verds.

Atienza abandona la política per motius personals i deixarà el seu càrrec a la número tres de la llista d’ICV, Encarna García, que ja va ser regidora en l’anterior mandat. Fonts municipals apunten que García assumirà les mateixes responsabilitats de govern que deixa Atienza.

| 18

El Prat de Llobregat líniamar.cat

Març 2017

Joventut | El servei d’assessories atén un miler de consultes

El servei d’assessories joves del Servei d’Informació Juvenil El Lloro va atendre l’any passat un total de 1.013 consultes, fet que el converteix en un dels programes per a joves més demandats. Professionals de diferents àmbits atenen dubtes en temes tan diversos com els estudis, la mobilitat, el treball, la salut o la sexualitat. La majoria d’usuaris tenen fins a 20 anys.

Un home i el seu nebot roben un milió d’euros d’una empresa » L’home era treballador de la companyia, dedicada a la seguretat » El nebot havia adquirit un tot terreny i una moto de gamma alta SUCCESSOS4El jutge ha enviat a la presó a un home i el seu nebot, acusats d’haver robat un milió d’euros d’una empresa local dedicada al transport de diners. Els Mossos han detingut quatre persones més acusades de participar en el cop, tot i que han quedat en llibertat amb càrrecs.

La policia va iniciar una investigació arran d’una denúncia de l'empresa, que sospitava d’un dels seus empleats. Els investigadors van fer una anàlisi dels treballadors i del seu entorn més proper i van poder constatar que un d'ells havia canviat les seves conductes habituals i el seu ritme de vida. A més, van comprovar com el seu nebot va realitzar diverses compres de roba de grans marques per imports molt elevats, a més d’adquirir un tot terreny de gamma alta valorat en 32.000 euros, una motocicleta tipus custom per 12.000 euros, un escúter i va donar di-

Els cossos de seguretat han fet un balanç positiu del 2016. Foto: Ajuntament

ners en metàl·lic a diversos familiars i amics propers. Els investigadors també asseguren que el treballador va estar al llarg d'un any estudiant i planificant al detall el cop.

BAIXEN ELS ROBATORIS En contraposició amb aquest fet, la Junta de Seguretat Local del Prat ha certificat un descens dels robatoris violents i en

habitatges. En concret, els diferents cossos de seguretat públics han assegurat que han baixat un 10% els robatoris amb violència i un 27% els robatoris a l’interior d’habitatges.

A més, la Junta ha establert com a objectius per a enguany la reducció dels robatoris en l'interior dels vehicles, els actes de violència interpersonal i l’índex d’accidentalitat a tot el municipi.

El Prat s’estalvia 13.000 euros de la factura energètica SOSTENIBILITAT4Durant el mes de febrer el consistori ha participat en la 2a Marató de l'Estalvi Energètic, amb l'objectiu de reduir el consum d’electricitat, gas i aigua dels equipaments municipals i destinar la totalitat dels estalvis a un projecte contra la pobresa energètica.

Els estalvis aconseguits al Prat han estat un 14% d'electricitat, un 18% de gas i un 29% d'aigua, que traduïts en diners

suposen més de 13.000 euros que es destinaran a un projecte contra la pobresa energètica a la ciutat. La Marató ha mobilitzat l’Escola Municipal de Música, el Centre Cívic Jardins de la Pau, el CEM Sagnier, el CEM Estruch i el CEM Julio Méndez, duent a terme accions com ara la reducció de l'ús de l'ascensor, entrenaments amb menys il·luminació, reducció de les hores de climatització o dutxes més curtes.

Els pratencs reclamen millores al servei de neteja ESPAI PÚBLIC4L’ajuntament ha presentat els resultats de la diagnosi que ha realitzat a través d’un procés de participació ciutadana, en la qual recull propostes de millora per al disseny del nou servei i la nova contracta de neteja viària i recollida de residus municipals. La valoració mitjana del servei de neteja viària actual és de 5,1 sobre 10.

El que més preocupa, amb diferència, són els excrements de gos. En aquest sentit, les persones enquestades demanen més serveis de neteja i més vigilància

i sancions a aquests comportaments, així com campanyes de comunicació, formació i sensibilització.

Per altra banda, la valoració mitjana de la recollida de residus és del 5,7 sobre 10. El que més amoïna són els horaris de recollida i el soroll dels camions. La ciutadania s’ha queixat en especial del soroll que fan els camions a la nit i l’embús de trànsit que provoquen quan treballen a primera hora del matí. Una altra queixa són els desbordaments de residus fora dels contenidors.

150 infants ajuden a replantar la marina del Parc Nou

MEDI AMBIENT4L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'Ajuntament han organitzat una plantada de vegetació a la marina del Parc Nou, un espai d'aiguamoll pensat per recrear i explicar la vegetació característica de delta del Llobregat, i on hi ha representades les principals espècies vegetals que creixen en aquest ecosistema.

Moltes espècies d'ocells també la fan servir com a zona de repòs, de cria o d'alimentació. Algunes de les espècies que s'hi han plantat són diferents tipus

de jonc, el lliri groc o la salicària, entre altres. Uns 150 alumnes de l'escola Jaume Balmes i l'escola d'educació especial Can Rigol han ajudat a repoblar la zona de marina d'aquest parc, que en els últims anys havia perdut la biodiversitat original.

Les jornades han estat dinamitzades per educadors ambientals de la Fundació Catalana de l'Esplai, que han explicat els valors ambientals de la zona, donant a conèixer les espècies que s’hi han plantat i donant suport a la replantació.

Serveis

Per uns camins dignes Març 2017

líniamar.cat

19 |

» La Diputació de Barcelona aporta 11,2 milions per millorar 1.650 quilòmetres de vies veïnals » Se’n beneficiaran urbanitzacions, masies i explotacions agràries i ramaderes de 257 municipis

La Diputació treballa perquè tots els camins de la demarcació estiguin en bon estat. Fotos: Diputació de Barcelona

MOBILITAT4La Diputació de Barcelona ha endegat un programa complementari de millora i manteniment de camins que estarà en marxa durant els pròxims tres anys. El principal objectiu d’aquesta iniciativa és donar suport a les necessitats dels diferents municipis de la demarcació en el manteniment d’aquestes vies veïnals. Des de la Diputació informen que les primeres actuacions d’aquest programa s’iniciaran els pròxims mesos, les quals aniran a càrrec dels mateixos municipis.

Del programa, que està dotat amb un total d’11,2 milions d’euros, se’n beneficiaran un total de 257 municipis de la demarcació de Barcelona, que són els que s’han acollit a la convocatòria.

1.650 QUILÒMETRES D’acord amb les sol·licituds rebudes, es podran arranjar un total de 549 camins que suposen uns 1.650 quilòmetres, el que significa que gràcies a aquest programa es podrà millorar prop del 10% del total dels camins

veïnals que hi ha actualment en el territori de la demarcació de Barcelona.

Gràcies a aquest programa es beneficiarà a un conjunt de 185.000 usuaris que circulen per aquestes vies, ja que es millorarà l’accessibilitat a un total de 900 nuclis de població i urbanitzacions aïllades, 4.400 masies dis-

D’acord amb les

sol·licituds rebudes, es podran arranjar 549 camins

seminades i més de 3.200 explotacions agràries i ramaderes repartides pel conjunt del territori.

Així mateix, gràcies a aquestes obres, es podran crear uns 200 llocs de treball temporals.

ELEGITS PELS MUNICIPIS D’acord amb el programa, que està en vigència pel període 2016-

2019 a raó de 2,8 milions d’euros d’inversió anual, cada municipi de la demarcació ha pogut sol·licitar un ajut per arranjar i millorar aquells camins del seu terme que hagi cregut més necessari.

De fet, els municipis han pogut escollir els camins a arreglar d’acord amb el seu criteri. Ha estat un procés de selecció basat en motius d’urgència, com ara la reducció de riscos imminents o d’arranjament del paviment per restituir-ne el pas, fins a un màxim de 50.000 euros.

En aquest sentit, els ajuts que ofereix aquest programa de la Diputació es poden destinar a diferents treballs de manteniment, els quals poden anar des de posar una capa de rodament al camí, fins a tapar els forats que hi poden aparèixer a causa del pas del temps.

Per altra banda, la Diputació està elaborant i lliurant catàlegs de camins municipals a diverses localitats de la demarcació de Barcelona, en els quals, a més d’estar inventariats, se n’analitzen els trets fonamentals.

@diba

Criteris per a la subvenció

AJUDES4Entre els criteris que s’han tingut en compte a l’hora de donar aquests ajuts hi ha la connectivitat a nuclis disseminats –especialment en el cas d’accés a nuclis dispersats en l’entorn rural– i la ràtio d’importància social a partir dels quilòmetres de camins per cada 1.000 habitants.

També s’ha tingut en compte l’aportació econòmica municipal i la importància territorial dels ca-

mins en l’àmbit de la localitat, a partir de la ràtio del total de quilòmetres que hi ha d’aquestes vies per l’extensió quilòmetres quadrats del terme municipal.

En aquest aspecte, s’ha tingut més en consideració l’extensió del terme municipal que no pas el nombre d’habitants de cada localitat, de cara a poder afavorir les que són més grans però tenen menys població.

| 20

Comarca líniamar.cat

Medi Ambient | L’àrea metropolitana, en alerta per la contaminació

L’AMB ha posat en marxa el seu protocol d'actuació per als episodis ambientals d'elevada contaminació atmosfèrica, en la seva fase d’avís preventiu de diòxid de nitrogen, un dels contaminants més nocius per a la salut de les persones. L’AMB recomana a la població que eviti l’ús del transport privat. En un futur aquests avisos suposaran la restricció del trànsit a Barcelona i rodalies.

Març 2017

Convocada una nova edició dels premis empresarials del Delta EMPRESA4Els ajuntament de Castelldefels, El Prat, Sant Boi, Viladecans i Gavà han presentat la tretzena edició dels Premis Delta a les millors iniciatives empresarials de la zona.

L'objectiu de la convocatòria és fomentar i premiar la creació, el desenvolupament i la consolidació de noves activitats econòmiques a la zona del Delta del Llobregat i donar suport a les iniciatives empresarials, “com a eines de dinamització de l'activitat socioeconòmica i creació de llocs de treball, innovació, qualitat de treball i amb els valors d'igualtat de gènere i progrés econòmic del territori”.

Fins al pròxim 31 de març està obert el període de presentació de candidatures, les quals s’han de lliurar als centres de promoció econòmica de cada municipi. Els guardons es distribuiran en cinc premis de 2.000 euros per cadascuna de

Els ajuntaments premien les millors iniciatives empresarials. Foto: Aj. Castelldefels

les millors iniciatives empresarials de cada municipi. També serà possible atorgar mencions honorífiques a altres empreses participants, però sense dotació econòmica.

Entre els criteris que guiaran les decisions del jurat per escollir les millors iniciatives empresarials, en destacaran l'originalitat de la idea, el grau de definició del producte, coneixe-

ment del mercat, responsabilitat social –llocs de treball i medi ambient–, la viabilitat comercial i econòmica, potencial de creixement, aspectes innovadors, obertura a mercats exteriors, economia social i cooperativa, ús de les TIC, així com la qualitat d'una presentació final –novetat d'aquesta edició– que es desenvoluparà el mateix dia de l'entrega de premis.

El Consell Comarcal s’adhereix al Pacte pel Referèndum AGENDA NACIONAL4Les absències d’un conseller de Ciutadans i dos del PP han possibilitat que el Consell Comarcal s’adhereixi al Pacte Nacional pel Referèndum, el qual reivindica una consulta vinculant sobre el futur polític de Catalunya.

La votació va tenir lloc dilluns dia 20 en la sessió plenària de l’ens, amb 19 vots a favor

L’AMB formarà part del Consorci del Parc Agrari

MEDI AMBIENT4L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) entrarà a formar part del Consorci del Parc Agrari. Així ho va anunciar la presidenta de l’ens, Ada Colau, en una reunió que va mantenir amb alcaldes i institucions que en formen part.

Durant aquesta trobada, celebrada dissabte dia 24, es van plantejar els termes, mitjançant

El Prat | Prat Gran Comerç celebra una festa infantil

EL PRAT4La primavera ja ha fet acte de presència i, amb ella, el Prat ha fet una nova aposta pels seus productes més característics. Durant aquests mesos de març i abril, el municipi està celebrant la Festa de la Carxofa, unes setmanes durant les quals serà el producte estrella de l’horta del Parc Agrari en una sèrie d’activitats.

La més important són les Jornades Gastronòmiques, que arriben a la vuitena edició amb la participació de 32 restaurants de nou municipis –la majoria del Prat–, amb una oferta molt variada “des de propostes de cuina tradicional a la més avantguardista”. Aquestes jornades no només ressaltaran les possibilitats de la carxofa del Prat, sinó també dels pollastres Pota Blava. De fet, molts dels menús dels restaurants fan propostes al voltant d’aquests dos elements característics de la gastronomia local.

Les jornades finalitzaran el pròxim diumenge 2 d’abril.

un futur conveni, perquè l’AMB entri a formar part de l’organisme que té cura del Parc Agrari del Baix Llobregat.

L’AMB, informa en un comunicat, un cop integrada al consorci, prestarà col·laboració tècnica i econòmica en els aspectes ambientals del Parc Agrari relacionat amb les instal·lacions hidràuliques i de rec.

Comerç

Prat Gran Comerç va celebrar una festa infantil a la plaça Blanes el passat dia 19.

L’esdeveniment va servir per fomentar els comerços locals i premiar la fidelitat de la clientela. Durant el matí es van organitzar jocs per a la canalla, es van instal·lar inflables i fins i tot els Gegants del Prat hi van participar.

El Prat es rendeix a la carxofa amb un mes temàtic

i 17 en contra. Els partits que van votar la moció són CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, mentre que els que la van rebutjar van ser els 13 del PSC –inclòs el president del Consell Comarcal, Josep Perpinyà, més comprensiu a les tesis sobiranistes–, tres consellers del PP i l’únic de C’s que hi havia. Una absència que va decantar la balança.

ERC Gavà posa el focus en les al·lèrgies alimentàries

GAVÀ4El grup municipal d’ERC a Gavà presentarà una moció el mes de març on insta el govern local a fer complir als bars i restaurants el deure d’informar els clients sobre les substàncies que poden causar al·lèrgies que contenen els aliments que venen.

Els republicans recorden que aquest deure va esdevenir obligatori a finals del 2014 i està regulat en el Reglament europeu

1169/2011, de 25 d’octubre, sobre la informació alimentària facilitada als consumidors. En aquest sentit, ERC alerta que “molts establiments de Gavà incompleixen la norma”.

“Atès que la vigilància de les condicions sanitàries dels establiments de restauració és competència municipal”, ERC insta el govern local perquè inspeccioni els bars i restaurants de la ciutat.

Plataforma per la Llengua vol fomentar el català al comerç

La Carxofa Prat, una delicatessen comarcal. Foto: Ajuntament

El padrí d’aquestes jornades és Carlo Petrini, president i fundador del moviment internacional Slow Food, el qual compta amb més de 100.000 associats en 170 països.

Per altra banda, el 31 de març el Mercat Municipal del

Prat acollirà un show cooking o cuina en viu, dedicat a la Carxofa Prat, amb la participació del xef Joan Figueras i del gastrònom Rafa Punyet. A més, del 12 d’abril a l’1 de maig se celebrarà una nova edició de la ruta de tapes Quinto Tapa.

LLENGUA4”Si estàs cansat d’anar a restaurants, bars o comerços i que no t’atenguin en català, CatalApp és la teva eina”. Aquesta és la declaració d’intencions de la nova aplicació per a mòbils de Plataforma per la Llengua.

Es tracta d’un programari que serveix per puntuar les botigues en base a l’ús que es fa del català en l’atenció oral i escrita.

Des de Plataforma per la Llengua

asseguren que l’aplicació ofereix la possibilitat de puntuar 1,5 milions d’establiments de tots els territoris de parla catalana, els quals estan geolocalitzats pels serveis de Google.

“El funcionament de CatalApp és senzill”, afirmen des de la plataforma, ja que és una aplicació que permetrà “classificar els comerços que tenen més responsabilitat lingüística”.

21 |

Esports líniamar.cat

Castelldefels | El CCR torna a cedir la primera plaça al Bisontes

Nou gir al capdavant de la Segona B de futbol sala. Després de perdre el partit de la 23a jornada contra el Sala5 Martorell (2-3), el CCR torna a cedir la primera posició al Bisontes de Castelló, que suma un punt més que els de Toni Torres. Els castelldefelencs afrontaran ara un dels trams més exigents del calendari, amb partits seguits contra el CN Sabadell, el Bellsport i el Catgas B.

Març 2017

Baraldés i Martín guanyen la 22a mitja Gavà-Castelldefels » La cursa va reunir més de 2.000 atletes el passat 26 de febrer » El Gran Premi de Marxa de Gavà reuneix un centenar d’atletes BAIX LLOBREGAT4Daniel Baraldés i Elisabet Martín van escriure el seu nom amb lletres daurades en la història de la mitja marató Gavà-CastelldefelsGavà, que es va celebrar per 22è cop el passat diumenge 26 de febrer i que va reunir més de 2.000 atletes professionals i amateurs.

Baraldés, que afrontava la prova com a preparatiu per a la marató de Barcelona, va ser el més ràpid i va completar els 22 quilòmetres en 1 hora 11 minuts i 17 segons. Alejandro Martínez i Jordi Alsina van ser els dos acompanyants del corredor de l’Igualada al podi en un esprint final que es va decidir a favor de Martínez.

La victòria de Martín a la categoria femenina també va ser força solvent. L’atleta de l’equip Fisiologic.com va aturar el cronòmetre en 1 hora, 27 minuts i 55 segons, una marca gairebé un minut superior a la de la segona, la italiana Giulia Rigodanza. Cristi-

El podi de la categoria masculina. Foto: Ajuntament de Gavà

na Solé va completar el podi de la categoria absoluta.

Carles Montllor i Paula Batlle van guanyar la cursa de 10 quilòmetres i Maite Ríos es va adjudicar la cursa femenina de 5 km.

PRIMER GRAN PREMI DE MARXA L’altra gran cita pel que fa a l’atletisme a la comarca va ser el

Gran Premi de marxa Ciutat de Gavà, que es va celebrar a la Bòbila el passat dia 18. Un centenar d’atletes, des de benjamins fins a veterans, van participar en aquesta prova per primer cop en una matinal “esplèndida”, segons ha valorat el Club Atletisme Gavà, que assegura que la prova “ha vingut per quedar-se”.

El CB Prat continua dos partits per sobre del descens EL PRAT4Les setmanes van passant i l’objectiu està cada cop més a prop. La lliga LEB Or està a punt d’encarar el seu últim mes de competició i, malgrat haver arrossegat una mala ratxa de quatre derrotes consecutives des de mitjans del mes de febrer, el CB Prat continua mantenint dos partits de marge per sobre de la zona de descens.

Els de Roberto Sánchez volen repetir la temporada que ve a la

categoria de plata del bàsquet estatal i per fer-ho hauran de resoldre satisfactòriament, com a mínim, dos dels sis partits que han d’afrontar en aquesta recta final del campionat.

Els potablava clouran el mes a casa contra el líder de la lliga, el Retabet de Guipúscoa i visitant un dels equips de la zona tranquil·la, el Melilla. A principis d’abril, el Prat rebrà el CB Corunya i visitarà el Marín Ence gallec.

Gavà i el Prat celebren les seves Nits de l’Esport BAIX LLOBREGAT4Dues jornades per reconèixer la tasca dels esportistes i dels clubs. Gavà i el Prat van tornar a vestir-se de gala per celebrar una nova edició de les seves Nits de l’Esport els dies 9 i 10 d’aquest mes, respectivament.

L’Espai Maragall de Gavà va ser l’escenari de la tercera nit de la ciutat, on es va premiar el lluitador José Luis García com a millor esportista en categoria absoluta. El lluitador va superar l’atleta Marc Alcalá, el pilot Jordi Oriola, la jugadora de vòlei Patrícia Llabrés i la llançadora de

martell, Laura Redondo. Altres premiats durant la Nit van ser el Club d’Atletisme Gavà o el Projecte Softball Gavanenc.

L’endemà va ser el torn dels pratencs, que es van reunir al Cèntric per celebrar la 31a Nit. El porter de l’AE Prat Toni Teixeira i la karateka Alba Ropero van rebre els guardons individuals en una nit en la qual el futbol va tenir un gran pes. Pedro Dólera va rebre el premi al millor entrenador i l’exjugador Juan Carlos Moreno va ser premiat amb el Delta a la millor trajectòria.

L’AE Prat i el CF Gavà, a punt per a vuit jornades d’infart

BAIX LLOBREGAT4Tocarà suar per no perdre la categoria. L’AE Prat i el CF Gavà es preparen per viure una recta final de curs vibrant amb vuit partits d’infart.

I és que després de 30 jornades, els gavanencs ocupen la plaça de promoció, mentre que els potablava són penúltims. Tot i això, el descens no està, ni de bon tros, decidida i tant els d’Óscar Mena com els de Pedro Dólera tenen opcions reals de mantenir la categoria el curs que ve.

Els gavanencs, que han sumat tres punts aquest mes, visitaran

l’Eldense per tancar el mes i tindran dos partits molt exigents en el tram inicial del mes que ve, contra el Badalona i a Lleida.

Igualment exigent és el calendari del conjunt pratenc, que ha perdut cinc dels sis partits des del febrer. L’Alcoià, l’Atlètic Balears i el Mallorca B seran els pròxims rivals del Prat.

Per la seva banda, després de 30 jornades, la UE Castelldefels ha caigut a l’última posició al grup 5 de Tercera divisió i també haurà de remuntar en la recta final per no perdre la categoria.

| 22

líniamar.cat

Agenda

Març 2017

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL CASTELLDEFELS 27, 28 I 29 DE MARÇ 17:00 El Cibercast acollirà, durant tres dies consecutius, un curs perquè tothom aprengui a treure-li tot el partit al seu smartphone amb apps i consells. / Cibercast.

L’andalusa Martirio porta la seva música al teatre Plaza Dv. 24 de març a les 21:00

GAVÀ Andrés Torres presenta ‘Diario de un cuarentón’ Dv. 24 de març a les 21:00

El popular presentador Andrés Torres arriba a la ciutat per presentar el seu llibre Diario de un cuarentón, en el qual comparteix el seu moment vital actual. / Espai Maragall.

FINS AL 26 DE MARÇ Matí-Tarda A la recerca dels tresors perduts. Homenatge a l’arqueòleg cinematogràfic Indiana Jones és una mostra que homenatja les pel·lícules protagonitzades per Harrison Ford. / Museu de Gavà.

María Isabel Quiñones, coneguda com a Martirio, arriba a la ciutat per portar un espectacle que barreja gèneres com copla, flamenc, jazz, tango i boleros. / Teatre Plaza.

VILADECANS DIMARTS 4 D’ABRIL 19:00 L’associació Viladecans contra el càncer ha preparat una sessió anomenada Els Hàbits saludables en la prevenció del càncer, de la qual s’encarregarà el doctor Antonio Agudo de l’IDIBELL i l’ICO. / Ateneu Pablo Picasso.

FINS AL 9 D’ABRIL Tot el dia L'Agrupació Fotogràfica, en col·laboració amb l’Ajuntament, han impulsat la 38a edició del concurs Ciutat de Viladecans.

Els participants poden triar entre dos apartats: temàtica lliure i Viladecans.

EL PRAT Mucho Muchacho ofereix un nou concert a la Capsa Dv. 24 de març a les 22:30

L'MC del Prat Mucho Muchacho torna als escenaris per celebrar els 20 anys del naixement del grup 7 notas, 7 colores. / La Capsa.

ESPORTS DISSABTE 25 DE MARÇ EL PRAT Partit de bàsquet corresponent a la 29a jornada del la lliga LEB Or entre el CB Prat i el líder la lliga, el Retabet Guipúzcoa Basket (18:15). / Pavelló Joan Busquets.

El CF Gavà rep la visita del CF Badalona a la Bòbila Dg. 2 d’abril a les 12:00

DIUMENGE 26 DE MARÇ 19:00 Avui no sopem, dirigida per Jordi Sánchez i Pep Anton Muñoz, explica la història d’un matrimoni de jubilats que es replantegen marxar de la ciutat. / Teatre Modern.

DIUMENGE 9 D’ABRIL

DIVENDRES 31 DE MARÇ

19:00 El mentalista Luis Pardo presenta el seu últim show, En tu mente, una experiència on aposta per una sèrie de trucs i números més pròxims que faran frapar el públic. / Espai Maragall.

10:30 Un dels aliments estrella del poble, la carxofa, serà la protagonista d’una sessió especial de cuina que coordinaran els xefs Joan Figueres, de l'Hotel Ciutat del Prat, i Rafa Punyet. / Mercat de la plaça de la Vila.

GAVÀ Partit de futbol corresponent a la trenta-dosena jornada de la Segona divisió B entre el CF Gavà i el CF Badalona. / Municipal La Bòbila.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 Opinió

Març 2017

líniamar.cat

23 |

República i salut per a tothom La independència és la millor garantia per legislar segons les nostres necessitats, sense ser impugnats de forma permanent, i així garantir una gestió cada cop més eficient

atalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li aplica el tractament d’urgència.

Això ha fet que l’Organització Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”.

Són dos exemples de com, quan les administracions catalanes tenen llibertat suficient, poden posar en pràctica models de referència al món.

Desgraciadament, fins i tot en Salut, un àmbit teòricament transferit en la seva totalitat a la Generalitat, l’Estat boicoteja i aigualeix totes les iniciatives catalanes. Per començar, amb una

C

política devastadora de retallades que obliga a assumir la responsabilitat de la inversió en Salut i Educació a les comunitats autònomes, mentre partides estatals com Defensa s’han mantingut gairebé intactes.

De fet, els contraris a la independència fan gala d’un cinisme inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari o fan encara una cosa més greu: gosen actuar contra l'estat del benestar i la cohesió social per defensar la seva idea nacional de la unitat de l'Estat (“Les hemos destrozado el sistema sanitario”). És inevitable: la lluita pels drets sempre ha topat, arreu, amb els reaccionaris a qui beneficia l'’status quo’. Si no se'n surten, per sort, és gràcies als milers de professionals que, malgrat l'escanyament pressupostari, cada dia es lleven i treballen amb empenta i amb una gran dedicació i sacrifici per servir els seus con-

ciutadans i, malgrat tot, garantirlos un dels millors sistemes sanitaris del món.

Per què molts professionals sanitaris creiem que la independència és el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans? La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d'acord amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de forma permanent. Aquesta raó de fons té tres conseqüències operatives: podrem procurar un model de gestió cada cop més eficient, podrem dedicar més part de la riquesa produïda al sistema de salut i podrem recuperar la retribució als professionals del món sanitari.

El projecte de llei d'accés universal a l'assistència sanitària, en tràmit al Parament, estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l'assistència sanitària pú-

blica a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), restablint al nostre territori la universalització de l’assistència sanitària. Un cop aprovada, haurem d’esperar el tradicional recurs al Tribunal Constitucional, que suspendrà automàticament l’esperança de milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la Llei ja estaria en vigor.

La nova República Catalana ens presenta l'oportunitat de convertir la transparència en eix fonamental de la gestió pública, amb la màxima exigència democràtica. Aquesta transparència en l’ús dels recursos públics del nostre sistema sanitari és el que haurà de garantir a tots els ciutadans de Catalunya la millor assistència possible a tots els nivells al llarg del temps.

Qui dubta que, amb la independència, tenim l'oportunitat de fer realitat un sistema sanitari millor? Un sistema on es parli

d’inversió més que no pas despesa en Salut? La capacitat dels professionals catalans, la recerca i la docència al màxim nivell són el fonament d'aquesta aspiració.

La construcció de la Salut de la República Catalana ha de permetre crear un sistema de tothom i per a tothom basat en els principis bàsics d’equitat, qualitat, sostenibilitat i universalitat.

Pere Joan Cardona Metge

| 24

líniamar.cat

Març 2017

Pròxima edició: 19 d’abril