Linia nord 32 by Comunicacio21

redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Opinió especial Carles Puigdemont, president de la Generalitat: ‘La força tranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerços ja han sortit del túnel, altres encara no” pàg 13

línianord baix llobregat

linianord.cat · 23/2/2016 · Núm. 32 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Clam unànime en contra del tancament de línies de P3 Ensenyament preveu eliminar quatre grups a Olesa i Esparreguera i la comunitat educativa s’hi oposa pàg 12

Martorell pàg 7 La ciutat recorda l’estimat professor Llorenç Cofiño i li dedica una plaça

Reportatge pàg 3 La comarca encara té 332 símbols franquistes als seus pobles i ciutats Comerç pàg 12 Esparreguera celebra la seva primera Fira Noucentista

Una realitat el 2018? Olesa celebra la represa de les obres del Quart Cinturó

pàg 10

Esports pàg 15 L’Handbol Sant Esteve perd contra el Granollers

lĂnianord.cat

febrer 2016

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

23 febrer 2016 línianord.cat

Reportatge

Recordar per tancar ferides » Segons dades del Memorial Democràtic, el Baix Llobregat encara té 332 símbols franquistes » L’associació comarcal per la memòria històrica fa una crida als ajuntaments per eliminar-los F. Javier Rodríguez B. LLOBREGAT La familiaritat que es construeix amb el dia a dia i la desmemòria col·lectiva a la qual van intentar sotmetre aquest país els fa sovint invisibles. Tot i no ser un dels territoris de l’estat amb més simbologia franquista, el Baix Llobregat no està encara lliure d’elements que recorden una de les etapes més fosques de la història recent. “És inacceptable que una comarca que ha lluitat tant contra la dictadura no estigui lliure d’aquesta simbologia”, lamenta Mari Carmen Romero, presidenta de l’Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat. Per aquest motiu, l’entitat va enviar el novembre una carta als 30 ajuntaments de la comarca demanant el compliment de la llei de memòria històrica –aprovada pel Congrés el 2007– pel que fa a la retirada de simbologia franquista i el reconeixement de les víctimes. De moment, només ha rebut resposta de set d’ells: Cornellà i Esplugues van aprovar mocions en aquest sentit, Santa Coloma ho

està estudiant i Collbató, Sant Joan, el Prat i Sant Boi han mostrat la feina que han fet fins ara en aquesta línia. De la resta no han rebut cap resposta. Malgrat això, Romero no hi veu “mala fe”. “Són temes que potser no interessen”, lamenta. Més crític es mostra Antoni Lardín, de l’Associació Cultural del Montserrat, una entitat que també treballa sobre el terreny reconstruint el passat. “Fa falta més sensibilitat per part dels consistoris”, etziba. El conseller de Cultura del Consell Comarcal, Lluís Monfort, explica que “la problemàtica és diferent a cada municipi” i recorda que des dels centres d’estudis locals s’ha dut a terme una feina “intensa” de recuperació del passat. LA LLISTA DE SÍMBOLS Segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, a la comarca hi ha 332 símbols franquistes, sense comptar noms de carrers. D’aquests, 315 corresponen a les famoses plaques del Ministerio de la Vivienda amb el jou i les fletxes falangistes, quatre a monuments i tombes, dos a creus i un altre a un vitrall, mentre que els 12 restants són paviments, relleus

i rètols. Però si hi ha un element que marca profundament és una fossa comuna. Segons el mapa de fosses del Ministeri de Justícia, creat arran de l’aprovació de la llei de memòria històrica, al Baix n’hi ha nou. Tanmateix, en quatre casos el ministeri ha considerat fossa comuna un indret amb les restes d’una sola persona. Es tracta d’Esparreguera, Martorell, Sant Boi i Cornellà, quatre enterraments de represaliats, les restes dels quals van ser traslladades al Valle de los Caídos entre el 1959 i el 1965. UNA FEINA COMPLICADA “És un constant picar pedra”, descriu gràficament Romero la tasca de recuperació de la memòria. “Anem amb el cotxe amunt i avall, però encara té sentit seguir treballant-hi”, reconeix. Tot i així, la manca de finançament –zero euros dedicats a la qüestió des que el PP és al govern espanyol– dificulta enormement la feina. Els recursos i la por, afegeix Lardín. “Encara hi ha gent que tem parlar”, assegura. Una por difícil de representar en un mapa i que sembla seguir present 40 anys després de la mort del dictador.

La petjada al Baix Nord HISTÒRIA4El Baix Nord és, sempre segons les dades de Justícia, la zona de la comarca amb més enterraments considerats fosses comunes. N’hi ha quatre, tot i que en destaquen dues: la del cementiri d’Abrera, amb 17 víctimes –entre elles l’exalcalde d’Olesa, Fèlix Figueras– i la de Collbató, amb nou. En tots dos casos, les víctimes van ser detingudes i executades poc després de l’arribada dels nacionals –a finals de gener del

1939–. En el cas de Collbató, els afusellats van ser enterrats al cementiri de Castellbell i el Vilar, tot i que el 1969 van permetre portar les restes al municipi i instal·lar-hi una placa de record. El 2006 van rebre un homenatge municipal. A més, Abrera és l’única població de la comarca que encara manté un monument a la IV Divisió Navarra –a una finca privada del carrer de Sant Esteve–, un dels cossos més importants de l’exèrcit franquista.

línianord.cat

Opinió

febrer 2016

Tribuna

4La força tranquil·la de la Muriel

Un diari participatiu

4Rajoy, contradictorio

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat La mort inesperada i prematura de la Muriel Casals ens deixa sense una de les veus i personalitats que ha contribuït decisivament a canviar la història recent d’aquest país. Totes les Muriels que hi ha entre els qui l’hem coneguda en alguna de les etapes de la seva vida són la mateixa, i l’endevinem de seguida quan ens posem a parlar d’ella; tant li fa si és algú que l’hagi vist treballar des del seu primerenc compromís polític o algú que n’hagi vist la darrera versió. Sempre era la mateixa en el caràcter i les conviccions, en la manera d’expressar-se i en la manera de tractar els altres. Parlar de política, de cultura, de llengua o de país era un tot, i per això la Muriel contemplava aquesta etapa del país amb una il·lusió emocionada que amb prou feines podia dissimular, sobretot en les grans ocasions. Una etapa en què tot allò que li ha importat al llarg de la vida confluïa en un projecte coral: la independència de Catalunya empesa des de la societat civil, de manera transversal i amb la complicitat de la política parlamentària de la qual ella havia acceptat de formar part com a darrer acte de servei. Des de la seva condició de dona progressista i des del seu catalanisme profund, va llegir l’evolució del país i va veure que la independència era l’única sortida per als anhels socials i nacionals pels quals havia lluitat sempre. I per això tenia clar sempre que el sobiranisme havia de ser transversal per a ser majoritari i va treballar amb insistència per eixamplar-ne les bases.

El somriure amb què Muriel Casals explicava sempre les coses ajudava a sumar complicitats. Perquè ella exemplificava millor que ningú el que ja es coneix com la revolució dels somriures. És la nostra manera de fer les coses, amb un somriure als llavis, amb la força tranquil·la que ens dóna saber que som majoria, amb la gent i amb les urnes. Una majoria que ella havia ajudat a fer gran i que sabia que encara l’havíem de fer més gran. La Muriel estava cridada, en la seva condició de presidenta de la comissió parlamentària d’es-

Sabrem completar el somni que tanta

gent com la Muriel ha ajudat a fer possible. Guanyarem per ella

tudi del procés constituent, a tenir un rol fonamental en la consecució del projecte col·lectiu que ha mobilitzat tantes i tantes persones. Lluitadora per la democràcia, defensora dels drets de les persones, compromesa amb la llengua i la cultura, amb la cultura de la pau i la solidaritat, la Muriel és un referent ètic a seguir. En temps de crisi de la política, els valors de la Muriel són els que hem de defensar i reivindicar: l’honestedat, la coherència, la senzillesa, la discreció, la tendresa… No seríem aquí i d’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunes persones molt determinades. En els moments més difícils del procés, el seu paper ha estat determinant. I sempre defugint els focus, amb aquella humilitat que la caracteritzava. La Muriel tenia totes les virtuts del procés i cap dels seus defectes. La recordaré amb un agraïment infinit en aquelles petites hores en què tot semblava perillar (en més d’una ocasió, tot s’ha de dir) i emergia, gairebé sense adonarnos-en, una voluntat indoblegable d’una dona que físicament podia semblar fràgil però que tenia totes les fortaleses que es poden tenir en el món civilitzat: cultura, diàleg, paciència… i conviccions basades en una recerca esforçada del bé comú. Quan la veia preocupada, jo em preocupava molt; quan la veia feliçment emocionada, em commovia i em feia feliç veurela feliç i sabia que anàvem bé. Se li podia escapar a l’ensems un somriure tímid, una mirada còmplice i alguna discretíssima llàgrima difícil de contenir per expressar, aquestes darreres setmanes entre la investidura i l’accident, tot el que sentia davant del repte que teníem –i tenim– al davant. Ella n’ha estat una de les persones més importants i decisives, i li devem renovar i redoblar el compromís per arribar fins al final. Recordarem la Muriel, recordarem el seu exemple que ennobleix el país i sabrem completar el somni que tanta gent com la Muriel ha ajudat a fer lluminós i possible. Guanyarem per ella.

per David Rabadà

El presidente en funciones del Gobierno de España ha estado años acusando a los independentistas de no abordar el principal problema de la nación, la crisis económica. Hace escasos días contravenía su discurso de antaño con otro paradójico. Ante los posibles pactos entre PSOE y Podemos, ahora Rajoy afirma que el principal problema de España es el independentismo. ¿En qué quedamos?, ¿la crisis, o el separatismo? La verdad es que no es la primera vez que Rajoy se reitera en algo durante meses y luego cae en paradojas. Defendía la unidad española pero respetaba Gibraltar ante el Reino Unido; decía que los catalanes separatistas perderían su nacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba el Sáhara Occidental, Filipinas o el Rosellón como partes de España entregadas a otros pero exige a Cataluña su pertenencia al Reino; eleva la Constitución española como estandarte de la unidad nacional aunque la mayoría de jóvenes españoles jamás la hayan votado; y por último predica que el intento catalán divide a la sociedad española pero no para de intentar que su España rompa con las de los otros partidos políticos. Ahora para Rajoy lo más importante es el separatismo catalán. Pues si quieren marcharse los catalanes mejor tenerlos como amigos que como enemigos. La unidad da la fuerza, el ataque de Rajoy la contradicción. publicitat 686 429 517

línianord.cat

Dipòsit legal: B 6618-2015

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada

amb el suport de:

15.025 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#GràciesMuriel

@trinitro: Sin el trabajo de gente como Muriel Casals, hoy mi segunda lengua estaría mucho peor y la esperanza de tener un nuevo país no existiría. Gracias.

#Únics

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanya sobrat és un espectacle, però si ho fa el Barça és una falta de respecte. Ploramiques.

#AdéuDeNou

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i ja veurem què amaga sota el llit... Però marxa fotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517

23 febrer 2016 lĂnianord.cat

Martorell

Infraestructures | Endesa renova la línia a Martorell

línianord.cat 23

febrer 2016

Endesa ha finalitzat recentment els treballs de renovació de la subestació de Martorell. Amb aquesta actuació s’han vist beneficiats 35.000 clients de diversos municipis de la comarca, com Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes i Sant Esteve. Els treballs han tingut un cost de 102.000 euros.

Martorell guanya pes i s’integra a l’executiva de l’Àmbit B30 » L’alcalde Fonollosa entra a formar part de l’òrgan de govern de l’associació, que agrupa 23 consistoris vallesans i de la comarca Redacció MARTORELL L’alcalde Xavier Fonollosa va ser nomenat recentment secretari de l’executiva de govern de l’associació Àmbit B30. Amb aquest nomenament Martorell guanya pes en el si de l’organització, la qual engloba vint-i-tres ajuntaments de les comarques del Vallès i el Baix Llobregat. L’Àmbit B30 agrupa municipis amb molt potencial a l’hora de generar activitat econòmica. Abraça un territori d’uns 50 quilòmetres i una superfície de 465 quilòmetres quadrats de superfície, on viuen més d’un milió d’habitants. Es calcula que a la zona de l’Àmbit B30 operen més de trenta mil empreses que ocupen gairebé 400.000 persones. El seu objectiu és unir forces per promoure’n el desenvolu-

El consistori martorellenc aposta per l’eix B30. Foto: Ajuntament

pament i definir una estratègia comuna de col·laboració entre empreses, centres de recerca, universitats, consistoris i organitzacions sindicals, entre altres. L’Àmbit B30 vol “potenciar la zona industrial i tecnològica que comprèn tot aquest l'eix i posicionar-la com una de les regions industrials amb més po-

CCOO i UGT fan pinya pel conveni col·lectiu a Seat EMPRESA4Els sindicats CCOO i UGT han sumat forces recentment a la planta de Martorell per negociar el XIX conveni col·lectiu amb la companyia. CGT i STS-Usoc, en canvi, no s’hi han adherit. A partir d’aquest mes els sindicats que s’han associat per a la negociació es reuniran cada dijous. Tots dos coincideixen amb la necessitat d’aplicar “un pla de prejubilacions per la via de contracte relleu que permeti marxar els treballadors de més de 61 anys i rejovenir la plantilla”, expliquen en un comunicat. L’AUDI A1, A MARTORELL La planta de Seat de Martorell fabricarà el model Audi A1 a

partir de l’any 2018. D’aquesta manera, la fàbrica martorellenca se situa en el segment de més èxit en el sector automobilístic, el dels SUV (vehicles esportius utilitaris). En detriment d’aquest moviment, però, el model Audi Q3, que fins ara es produeix a Martorell, passarà a fabricar-se a Brussel·les, on estan especialitzats en vehicles elèctrics d’alta gamma. Amb aquesta nova mesura, la planta de Martorell s’encamina a especialitzar-se en la producció de vehicles utilitaris. De fet, entre el model Ibiza i l’Audi A1 abraçaran dos terços del volum total de la producció de la planta de Martorell.

tencial innovador de Catalunya, Espanya i, amb vocació de serho, del Sud d'Europa”, segons el consistori. L’alcalde Fonollosa ha destacat que “la confluència de l’autovia A2 i l’autopista AP7 amb la B-30 situa Martorell en un punt de connexió estratègic per generar activitat”.

El polígon Solvay pren forma URBANISME4El polígon industrial P-7 Solvay ha començat a prendre forma. Segons ha informat el consistori després d’una visita de l’alcalde Xavier Fonollosa i el regidor de Planificació Urbanística, Medi Ambient i Habitatge, Adolf Bargués, les obres d’urbanització dels terrenys “avancen a bon ritme”. L’Ajuntament preveu que entre finals d’enguany i principis de l’any que ve es posi en marxa l’activitat econòmica a

l’indret. Segons el consistori, el nou polígon “provocarà una generació de llocs de treball, amb una productivitat i un retorn molt significatiu per a la nostra població”. Les empreses que es preveuen ubicar en aquest polígon pertanyen “al sector logístic i terciari que tinguin relació amb el sector de l’automoció i de la indústria agroalimentària”, segons Fonollosa. L’actuació es correspon, per una banda, amb una de les prio-

ritats del govern municipal: “la represa econòmica”. Per l’altra, també respon a una actuació urbanística pensada per incentivar l’àrea residencial de Can Bros. Fonts municipals asseguren que “és una obra molt ben executada que lliga molt bé els termes municipals de Martorell i Abrera i que suposarà una embranzida de manera directa sobre la urbanització de l’àrea residencial de Can Bros”.

23 febrer 2016 línianord.cat

Martorell

Martorell recorda l’estimat professor Cofiño amb una plaça Redacció MARTORELL El passat divendres 12 de febrer es va inugurar la renovada plaça de Llorenç Cofiño, al barri de Buenos Aires. La plaça rep el nom d’aquest professor d’Els Convents i és per aquest motiu que en l’acte van participar familiars i exalumnes de Cofiño. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Fonollosa i la regidora d’Ensenyament, Mercè Morera. Fonollosa va remarcar durant la seva intervenció que l’acte tenia “un doble objectiu”. Per una banda, “inaugurar la rehabilitació de la plaça” i per l’altra, “reconèixer la figura del mestre Llorenç Cofiño”. Segons l’alcalde, Cofiño ha estat “un professor excel·lent perquè, en vuit anys de docència a Martorell, va aconseguir que una colla d’alumnes, molts anys després, recordés la seva figura i reivindiqués aquest espai”. El fill del professor homenatjat, Manel Cofiño, també va intervenir i es va mostrar agraït per l’homenatge al seu pare. “Era una persona entregada a la docència, un gran pare i un gran

Moment de la inauguració de la plaça. Foto: Ajuntament

mestre, amb una cultura excepcional per l'època”, va destacar. Llorenç Cofiño va arribar a Martorell com a docent l’any 1954, quan va començar a impartir classes a Els Convents i va arribar a ser-ne el seu director. L’any 1962 va demanar el seu trasllat a l’escola La Trinitat, per motius de salut. Durant la seva trajectòria ha estat professor a Òdena, a l’escola Mossèn Cinto Verdaguer de Barcelona i a l’escola Sant Ramon de Penyafort (Can Tunis), on va tenir d’alumne Paco Can-

del. Durant la dictadura va ser expedientat i desterrat a Càceres i a Lugo. L’any 1945 va ser readmès a Catalunya com a docent i va començar a Canet de Mar, fins que va saltar a Martorell.

UNA PLAÇA AMB CARA NOVA La reforma de la plaça Llorenç Cofiño ha consistit a renovar les voreres interiors, suprimir les barreres arquitectòniques i la construcció d’una rampa. També s’ha reformat el mobiliari, el parc infantil i l’àrea esportiva, entre altres.

La ciutat acollirà una jornada sobre construcció sostenible EMPRESA4L’auditori del Centre Cultural acollirà demà passat dia 25 la primera Taula Rodona de Construcció Sostenible que organitza l’associació PIMEC Joves Empresaris del Baix Llobregat. L’objectiu és posar en comú reflexions sobre “els sistemes constructius, materials i equips més adequats” i trobar “les fórmules per minimitzar el balanç energètic global de l'edificació”. La jornada comptarà amb la participació del futur president de PIMEC Joves Baix Llobregat-L’H, Miquel Costa, i l’actual president de l’ens, Sergi Fuster, entre altres. La trobada pretén analitzar

els sistemes constructius, materials i equips més adequats ambientalment o energèticament i trobar les fórmules per “minimitzar el balanç energètic global de l'edificació”, segons l’organització. Durant la sessió es parlarà dels avantatges de la reutilització i s’exposaran experiències que s’estan portant a terme en l’actualitat mostrant les eines i la tecnologia que tenim a l’abast per millorar els processos constructius. Finalment s’exposaran també les necessitats formatives del sector amb vista a una construcció més sostenible i a l'adaptació a les noves necessitats.

Enllestit el film ‘The way of life’ que es va rodar al municipi

CULTURA4El curtmetratge The way of life, rodat a Martorell a mitjans de l’octubre passat, ja es troba en fase de postproducció i es preveu que es presenti pròximament al municipi. El curtmetratge està dirigit i guionitzat per Anna Camus i pertany al gènere fantàstic. La trama gira entorn de “la història d’una dona que viu una expe-

riència paranormal que li fa replantejar-se la vida”, segons explica Camus. Sandra Reina és la protagonista i única actriu, que interpreta la dona durant els quatre minuts i vint segons que dura la pel·lícula. La banda sonora ha estat composta pel músic pratenc Kel Solo. Hi ha participat una vintena de persones.

Sant Andreu de la Barca línianord.cat 23

febrer 2016

L’OMS reconeix Sant Andreu com una ciutat saludable » L’organisme ha inclòs el municipi a la Xarxa Europea de Ciutats Saludables, on hi ha Barcelona, Milà, Liverpool i Zagreb, entre altres Redacció SANT ANDREU DE LA BARCA Sant Andreu de la Barca ha estat reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a ciutat compromesa amb la salut de les persones i ja forma part de la sisena fase de la Xarxa Europea de Ciutats Saludables. L’organisme internacional ha atorgat l’acreditació a l’Ajuntament, amb la qual acredita el municipi en aquest àmbit i ratifica el compromís de la ciutat amb la millora de la qualitat de vida dels seus habitants. L’alcalde Enric Llorca s’ha mostrat satisfet pel reconeixement i ha dit que “la salut és alguna cosa més que la manca de malaltia”. La Xarxa Europea de Ciutats Saludables està formada per una vuitantena de ciutats, entre les

Successos | Detingut un home per estafa

Els Mossos d’Esquadra van detenir fa unes setmanes un home que es feia passar per fals operari d’obres i havia intentat estafar dues empreses del municipi. Els oferia un asfaltat gratuït sobrant d’unes obres i després els reclamava pagar diners per cada metre.

El consistori ajuda 500 famílies a pagar els serveis bàsics AJUTS4L’Ajuntament de Sant Andreu va ajudar gairebé mig miler de famílies a pagar els rebuts dels subministraments bàsics –gas, aigua i llum– al llarg de l’any passat. En total, el consistori va pagar 480 factures, 300 de les quals eren de gas i llum i 180, de l’aigua. Tots aquests rebuts han suposat un cost de 57.000 euros a l’Ajuntament. Segons Dolors Bedós, regidora de Serveis Socials, ajuts com aquests tenen l’objectiu de “garantir que a cap família de la ciutat se li talla un subministrament bàsic per problemes de pagament”.

En aquest sentit, a partir del pròxim mes d’abril, l’Ajuntament també preveu una rebaixa d’un 5% del preu de l’aigua per a la majoria de famílies de la ciutat. Aquesta mesura serà possible gràcies a les negociacions que ha mantingut el consistori amb l’empresa concessionària, Aqualia. La mesura ha estat ratificada per l’AMB i ara està pendent d’aprovació per part de la Generalitat. A més, la ciutat destinarà enguany 180.000 euros a emergències socials per pagar, entre altres, fàrmacs, material ortopèdic o bitllets de transport.

Sant Andreu avança a la sisena fase de la Xarxa Europea. Foto: Ajuntament

quals es troben Barcelona, Milà, Zagreb i Liverpool. Totes elles han de treballar per desenvolupar projectes que estiguin vinculats amb la promoció de la salut de les persones. Els programes són anuals i són avaluats per l’OMS. En funció dels resultats de l’estudi de l’organisme, les ciutats membres de la xarxa passen o no

a la següent fase. En el cas de Sant Andreu, enguany ha passat a la fase número sis. La metodologia de treball de les ciutats membres de la xarxa és periòdica i consisteix en diverses reunions en les quals es debaten criteris i actuacions amb indicadors unificats. També es marquen pautes d’orientació.

Visita d’estat a Sant Andreu

Una imatge de la visita africana. Foto: Ajuntament

SOCIETAT4La ciutat va rebre fa uns dies la visita de la consellera especial del president de la República del Senegal, Aïssatou Cisse. Cisse va anar acompanyada per una delegació del govern senegalès, els quals es van reunir amb l’alcalde Enric Llorca i la regidora de Cooperació de l’Ajuntament, Charo Ramírez. Durant la trobada, la consellera senegalesa va explicar als representants del consistori quina

és la situació actual d’aquest país de l’Àfrica Occidental. Aïssatou Cisse va dir que un dels principals objectius de la república senegalesa és “és incrementar la capacitat econòmica del país”. La consellera Cisse també va posar èmfasi amb què el govern senegalès vol “augmentar la qualitat de vida per evitar que els seus ciutadans hagin de marxar fora”. Segons han informat fonts municipals, actualment a Sant

Andreu de la Barca hi ha una comunitat senegalesa de 38 persones. TAXA DE POBRESA DEL 46,7% La República del Senegal fa frontera al nord amb Mauritània i al sud amb Guinea-Bissau i Guinea. A l’est comparteix frontera amb Mali. El Senegal compta amb una taxa de pobresa del 46,7%, segons dades oficials del 2010 del Banc Mundial.

Esparreguera

Cultura | La Passió estrena cartell i temporada

La Passió comença el compte enrere per la nova temporada. Fa uns dies es va presentar el cartell d’enguany i es va publicar la programació de les representacions d’aquest any. Diumenge 28 de febrer es representarà la primera Passió de l’any. Hi haurà un total de deu representacions, que acabaran l’1 de maig. Enguany la Passió, a més, col·labora amb Mans Unides sota el lema Passió Solidària.

línianord.cat 23 febrer 2016

Continua la polèmica pel vessament al Torrent Mal Neus Marmol ESPARREGUERA Continua a Esparreguera la polèmica pel tractament del vessament al Torrent Mal. Tot i que finalment el consistori ha assegurat públicament que no era crom hexavalent, tal com va avançar Línia Nord en la passada edició, la CUP critica com el consistori ha informat sobre aquest tema. Segons la candidatura esparreguerina, l’Ajuntament va fer declaracions “parcials i subjectives” i va mostrar “un clar desconeixement sobre la normativa i la gravetat dels fets”. Segons la CUP, es va oferir a ajudar al consistori per gestionar el problema i l’Ajuntament les va “menystenir”. Des del consistori es va afirmar a finals de gener que “en condicions normals les aigües abocades per les activitats industrials són depurades a Abrera”. Segons la candidatura, aquesta

línia

El vessament que es va localitzar al Torrent Mal. Foto: CUP

informació és “falsa”, ja que “els tractaments previs a l’abocament al sistema de sanejament són obligatoris”. UN “INCIDENT ECOLÒGIC GREU” Davant d’això, la CUP considera que es tracta d’un incident ecològic greu” que el consistori “ha minimitzat amb l’excusa que la mostra analitzada no contenia crom hexavalent”, que era el que

MEDI AMBIENT4Els esparreguerins i esparreguerines ja poden passejar pels voltants del municipi seguint una ruta sense asfaltar i amb vegetació abundant. És l’esperada Ronda Verda, un camí de quatre quilòmetres de llargària i de dificultat baixa que es pot realitzar caminant amb una hora, aproximadament. El recorregut comença a l’aparcament de l’aeri d’Esparreguera, des d’on es pren el camí que voreja el municipi fins a arribar al camí veïnal que va des

de Can Comelles a Can Roca. La iniciativa va néixer de la mà de l’esparreguerí Jaume París, el qual va presentar la idea de realitzar la Ronda Verda a l’Espai Idea que organitza el Cercle d’Iniciatives Empresarials d’Esparreguera (CIEE). El camí s’ha pogut adequar perquè tothom que ho vulgui hi pugui passejar. De fet, el passat 31 de gener es va celebrar la primera passejada per la Ronda Verda, esdeveniment amb el qual es va donar per inaugurat aquest nou camí al municipi.

El clip d’Itaca Band i Txarango opta als premis Enderrock

MÚSICA4El darrer videoclip d’Itaca Band enregistrat a Esparreguera i en el qual va participar el cantant de Txarango és una de les peces audiovisuals nominades als premis Enderrock, que es lliuraran el 3 de març. El rodatge del tema Torna’m es va fer íntegrament a Esparreguera

i s’hi poden reconèixer localitzacions com el campanar i una masia de la zona de Can Roca. L’equip de gravació va comptar amb dos membres residents al Baix Llobregat Nord. El seu director, Joan Riera, d’Olesa, i una auxiliar de càmera esparreguerina, Marta Ruiz.

21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès Nord Baix Maresme · l’Hospitalet Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

Periodicitat

Tirada

Línia

Mensual

180.350

Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia Línia

Eixample Nou Barris Sarrià-Sant Gervasi Sant Andreu Ciutat Vella Horta-Guinardó Mar (ed. Castelldefels i entorn) Mar (ed. Baix Maresme) Vallès (ed. Cerdanyola i entorn) Vallès (ed. Sabadell i entorn) Cornellà Tres (Esplugues i entorn) Nord (ed. Martorell i entorn) l’Hospitalet

Línia

Quinzenal

Línia Línia Línia Línia

Sants Sant Martí Gràcia Les Corts

Línia

Setmanal

Línia Línia

Nord (ed. Barcelonès Nord) Vallès (ed. Vallès Oriental)

14 mensuals 4 quinzenals 2 setmanals publicitat@comunicacio21.com

Total

creia la candidatura abans de fer-se l’anàlisi. “Era un líquid blavós que principalment contenia coure”, va afirmar a aquest diari el regidor Emmanuel Ortí fa unes setmanes. Arran d’això, la CUP ha titllat “d’opaca” l’actuació municipal, pel que consideren “un incomprensible intent d’amagar i minimitzar el cas”. El serial del Torrent Mal segueix viva.

Esparreguera inaugura l’esperada Ronda Verda

15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 15.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025 10.025

120.200

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

15.025 15.025 15.025 15.025

108.200 15.025 12.025

180.350 120.200 108.200

408.750

la primera xarxa

de periòdics de proximitat del país

línia

| 10

Olesa de Montserrat línianord.cat 23

febrer 2016

Successos | Detinguts dos joves per robar a domicilis

Dos joves veïns d’Olesa han estat detinguts recentment gràcies a la col·laboració ciutadana per robar dos domicilis al municipi. Els fets van passar els dies 12 de desembre i 13 de gener, quan els detinguts haurien forçat les portes d’accés als dos pisos, on van robar diversos objectes de valor.

Olesa celebra la represa de les obres del Quart Cinturó Redacció OLESA DE MONTSERRAT Olesa ha celebrat la represa de les obres de l’autovia B-40, coneguda popularment com a Quart Cinturó, i aturades des de fa anys, en el tram que connecta el municipi amb Viladecavalls. Després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, així ho anunciés a principis de més, la setmana passada la ministra Ana Pastor va visitar les obres de la infraestructura, on va assegurar que els treballs podrien acabar l’any 2018. Aquesta represa ha estat rebuda amb satisfacció pel govern i els partits de l’oposició d’Olesa. “Considerem que és una infraestructura vital per potenciar les relacions i el desenvolupament econòmic entre el Baix Llobregat i el Vallès”, explica a Lí-

Un tram inacabat del Quart Cinturó (B-40). Foto: Generalitat

nia Nord Miquel Riera, regidor d’Obres. El regidor olesà “lamenta” el retard i reconeix que “no es podrà avaluar l'impacte del mateix en termes econòmics mentre no entri en servei, però sens dubte s'han perdut oportunitats”. Una de les actuacions pendents és la construcció d’un túnel a l’alçada d’Olesa. Segons Riera, “amb l'obertura del túnel, els polígons industrials d'Olesa es trobaran en

una situació estratègica des del punt de vista logístic”. “El terme d'Olesa i el seu terreny industrial esdevindran un punt privilegiat” perquè amb el túnel s’estalviarà i se simplificarà el transport de mercaderies”, conclou. Els treballs que s’han représ s’efectuaran sobre un tram de 6,5 quilòmetres, amb tres carrils per sentit. Des de Foment preveuen que en aquest recorregut hi passaran “60.000 vehicles diaris”.

El fotoperiodista Kim Manresa exposa al municipi

CULTURA4L’exposició fotogràfica Escola d’altres mons, del fotoperiodista Kim Manresa, ha tornat a Olesa després de deu anys de la seva inauguració. La mostra es podrà visitar fins al pròxim diumenge 28 de febrer a la Casa de Cultura. Dilluns 8 de febrer el mateix Kim Manresa va oferir una visita guiada als assistents a la mostra, en la qual va participar l’alcaldessa Pilar Puimedon. Al llarg del recorregut el visitant s’endinsa en les històries

Una de les fotografies de la mostra. Foto: Kim Manresa

Solidaritat | Donen el premi de Carnestoltes a la família de l’Arnau

Abrera

Les Zumeras d’Abrera de Rakel han donat el premi que van guanyar per Carnestoltes a principis de febrer a la mare de l’Arnau, Esther Lozano. L’Arnau és un nen d’Olesa que està patint neuroblastoma estadi 3. El grup abrerenc també preveu realitzar un festival per recaptar fons per a la seva família. La donació ha estat de 240 euros, 120 dels quals era del premi i la resta l’han aportat les Zumberas.

El Ple aprova uns pressupostos amb un“marcat caràcter social” Redacció ABRERA L’Ajuntament va aprovar fa uns dies i de manera definitiva els pressupostos municipals per al 2016. Ho va fer amb els vots a favor dels grups municipals del PSC, ERC i CiU. Abrera en Comú, ADA, PP i Ciutadans van votar-hi en contra. Els comptes del consistori per a l’actual exercici ascendeixen a 14.279.443,39 euros. Segons han informat fonts municipals, les prioritats en les partides pressupostàries d’enguany seran “la generació d’ocupació i el reforç de les polítiques socials”. “Són uns pressupostos amb remarcat caràcter social, en els quals les ajudes a les famílies han crescut un 20,44%”, afirma l’alcalde Jesús Naharro. El pressupost de 2016 augmenta un 7,39% respecte de l’any 2015. S’hi han incorporat

El Ple va aprovar els comptes, que augmenten un 7,39%. Foto: Ajuntament

partides noves, com el Pacte Local per a l’Ocupació, la redacció d’un Planejament General, la protecció del consumidor, despeses d’accions culturals i una destinada a l’arxiu municipal, entre altres. A més, hi haurà partides destinades a estudiar en profunditat diversos àmbits municipals. És el cas del Pla de Comunicació, el Pla Educatiu Mu-

nicipal, el Pla de Joventut, els Estudis d’Acció Cultural, els Estudis de Patrimoni, l’elaboració d’un inventari dels edificis municipals, un projecte d’instal·lació de xarxes d’aigües i la previsió de diversos projectes d’urbanisme. Pel que fa a les inversions, s’inclouen mesures per millorar la qualitat mediambiental i l’eficiència energètica d’Abrera.

d’una cinquantena d’imatges en blanc i negre de diversos centres educatius d’arreu del món. L’objectiu de la mostra és fer reflexionar els visitants sobre les diferències en les condicions d’estudi que hi ha a diversos països del món. Es poden observar aules on les parets fan de pissarra o classes que s’imparteixen a l’exterior, sota un arbre, per exemple. Kim Manresa va realitzar les fotografies durant diversos viatges que va fer de caràcter social.

Naharro, en unes jornades de competitivitat territorial

TERRITORI4L’alcalde Jesús Naharro va participar fa uns dies en la reunió de batlles Baix Llobregat Nord pel Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT). Naharro va anar acompanyat de la regidora d’hisenda, Guadalupe Marcos. L’acte va tenir lloc a Martorell i tenia com a objectiu acollir el territori al nou finançament europeu conegut com a RIS3,

que és el nou model que substitueix el fons FEDER. El nou model està classificat en sis sectors: l’automoció, la salut mental, l’aeroagroambiental, l’emprenedoria, el tercer sector i el talent. En aquest sentit, Naharro ha dit que des d’Abrera “han mostrat interès per ampliar una línia més d’especialització en l’àmbit de la logística, manufactura i embalatge”.

Els veïns donen 27 tones de roba utilitzada a Humana SOLIDARITAT4L’organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) Humana Fundación Pueblo para Pueblo va recollir 27.699 kg de tèxtil usat a Abrera l’any 2015, segons les dades facilitades per aquesta entitat. Aquesta xifra representa un augment del 29% respecte l’any 2014, quan es van recollir 21.417 quilograms de roba.La Fundació té instal·lats al nostre

municipi deu contenidors, on la ciutadania hi diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no utilitza. Les peces dipositades als contenidors d’Humana tenen dues destinacions: una part s’envia a la planta de classificació de l’Ametlla del Vallès i la resta es ven a empreses de reciclatge. El 59% de la roba recollida es prepararà per ser reutilitzada.

Sant Esteve Sesrovires línianord.cat 23 febrer 2016

11 |

Obliguen l’Ajuntament a penjar la bandera espanyola Neus Marmol SANT ESTEVE SESROVIRES Des del passat dimecres 17 de febrer el consistori sesrovirenc ha hagut de penjar la bandera espanyola a la façana de l’edifici. Ho ha fet després de rebre el requeriment de la delegació del govern espanyol fa uns dies. Manté, però, la senyera de gran format a la façana. Responent a la petició de la delegació del govern espanyol, també s’ha recol·locat el retrat del rei Felip VI a la Sala de Plens. El consistori, a més, ha informat que ha aprofitat aquests canvis per afegir una fotografia del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i es manté a la sala l’escut del municipi. La denúncia a la delegada del govern espanyol a Barcelona la va tramitar el regidor de Locos

La bandera espanyola oneja al consistori des del dia 17. Foto: Ajuntament

por Sanes Jaume Ripollès a mitjans de gener. En el text Ripollès afirmava que la nova alcaldessa Carme Rallo (ERC) “va treure les tres banderes –l’espanyola, la catalana i la local– que onejaven sempre davant de l’edifici consistorial i hi va instal·lar una espectacular senyera de grans dimensions”. Segons Ripollès, “en Plens posteriors s’ha preguntat per les tres banderes retirades i

Tecnologia | Despleguen la fibra òptica

A finals de mes finalitzarà a Sant Esteve el desplegament de la fibra òptica a tot el municipi. Els treballs han tingut una durada de cinc mesos –van començar a finals de setembre de l’any passat–. La instal·lació s’ha realitzat aprofitant el cablejat de les línies de coure al llarg de la carretera B-224.

l’alcaldessa ha dit que s’estaven rentant”. A més, destaca que “el retrat del rei Felip VI que sempre presidia el Saló de Plens també va ser retirat sense previ avís”. Davant d’això, l’Ajuntament ha expressat a Línia Nord que “les banderes s'han tornat a col·locar, una vegada rentades i cosides” i afirmen acatar la llei “per evitar qualsevol altra mesura que pugui afectar el municipi”.

Rallo (ERC) i Carbonell (PSC) es reparteixen l’alcaldia

POLÍTICA4ERC, PSC i Entesa per Sant Esteve finalment han arribat a un acord per la governabilitat del consistori sesrovirenc. En total, les tres forces sumen tretze regidors, davant dels nou edils de l’oposició. Els tres grups municipals han pactat després del trencament de l’anterior govern, quan ARA Sant Esteve, CDC i Locos por Sanes renunciessin. Amb aquest acord l’alcaldessa Carme Rallo seguirà al capdavant del consistori fins al setembre de 2017, quan Enric Carbonell (PSC) prendrà el relleu a

El nou govern municipal (PSC, ERC i Entesa). Foto: Ajuntament

Cultura | El Casal acull una mostra sobre els orgues de Collbató

Collbató

Des del passat 21 de febrer i fins al pròxim 6 de març el Casal de Cultura acull l’exposició Els orgues de Collbató, una tradició viva. La mostra recull l’obra del mestre artesà orguener Albert Blancafort, que recentment va rebre el guardó del premi Nacional d’Artesania 2015. La família Blancafort es dedica a aquesta activitat des de fa quatre generacions. A més, se celebraran activitats paral·leles a la mostra.

El municipi gestionarà el servei d’aigua a partir del mes d’abril Neus Marmol COLLBATÓ El Ple extraordinari de l’1 de febrer va aprovar una moció a favor de la remunicipalització de l’aigua amb el suport dels vots de l’equip de govern –ERC, GiC i Convergència–. Els socialistes, a l’oposició, van votar-hi en contra. Aquesta mesura comporta la finalització del contracte amb Sorea, l’empresa que gestiona aquest servei al municipi des de fa 22 anys. El dia en què es materialitzarà el traspàs serà el pròxim 1 d’abril, quan el control de l’aigua potable passarà a mans de l’Ajuntament. El regidor d’Acció territorial i Mobilitat, Josep Estradé, va dir durant la sessió plenària que “s’ha pres la decisió d’apostar per la gestió directa –i no indirecta com fins ara– de l'aigua” amb la voluntat “d’oferir un millor servei a la població”. Es-

Els regidors van presentar el pla de govern al Casal. Foto: Ajuntament

tradé va informar que Collbató formarà part del Consorci Públic per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), el qual reuneix diversos consistoris que gestionen el servei d’aigua municipals. Segons ha dit el consistori, la remunicipalització de l’aigua permetrà també “la millora de la xarxa i la utilització de l’aigua dels pous”. A més, es preveu que progressivament es redueixin les tarifes de l’aigua fins a un 12% en els pròxims 20 anys.

Per altra banda, l’alcalde de Collbató, Miquel Solà, s’ha unit a un comunicat conjunt adreçat a la Generalitat que han emès diversos batlles de la zona –Esparreguera i Masquefa– per denunciar les males olors provinents dels abocadors de Can Mata i l’Ecoparc4. Segons els alcaldes firmants, en els darrers anys el problema s’ha agreujat amb la posada en marxa de l’Ecoparc4 el 2010. Tots dos abocadors es troben al terme d’Hostalets de Pierola.

l’alcaldia. El portaveu d’Entesa, Jordi Borrell, serà segon tinent d’alcalde. L’alcaldessa Carme Rallo ha explicat a Línia Nord que les discrepàncies amb ARA, CDC i Locos “cada cop eren més grans”. La principal font de desacord es va produir quan ARA va denunciar presumptes indemnitzacions cobrades pels equips de govern dels mandats 2011-2015 i anteriors i va acusar ERC de “protegir” la corrupció “justificant-se en una moció en la qual Esquerra es va abstenir per falta dels informes pertinents”.

Regulen de nou les activitats al Parc Natural de Montserrat MEDI AMBIENT4Des de fa unes setmanes el Parc Natural de Montserrat compta amb una nova regulació de les activitats que s’hi desenvolupen. En concret, la normativa regula la pràctica d’activitats esportives, col·lectives i normes de comportament i ús a l’interior de l’espai natural protegit de la muntanya. Pel que fa a activitats esportives, està permès el senderisme, l’escalada –que compta amb restriccions anuals i regulada a través d’un acord amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Generalitat de Catalunya i representants del territori– i l’espeleologia –regulada per la Federació Catalana d’Espeleologia–. Algunes de les activitats

que requereixen autorització prèvia són l’Slackline, la tirolina, el parapent, el paracaigudisme i similars, a més vols sense motor, aeromodelisme i drons i activitats organitzades, com curses. Totes les autoritzacions s’han de tramitar a través del Patronat de la Muntanya de Montserrat. TRES RESCATS EN DUES HORES El passat dissabte 20 de febrer els Bombers de la Generalitat van realitzar tres rescats amb helicòpter en menys de dues hores. Cap dels rescatats es troba en estat greu. El primer va ser una dona amb un esquinç al turmell. El segon, una dona que havia caigut a prop de Sant Jeroni. I el tercer, un home amb una ferida oberta al genoll.

| 12

Comarca

Patrimoni | Biblioteques que aposten pel Parc Agrari

línianord.cat 23 febrer 2016

Tretze biblioteques del Baix Llobregat participen en el projecte De l’hort a la biblioteca. La iniciativa consisteix a donar a conèixer els productes del Parc Agrari, de proximitat i de temporada. Els municipis que hi participen són Sant Boi, Cervelló, Corbera, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.

Clam unànime en contra del tancament de línies de P3 Redacció BAIX LLOBREGAT El conjunt de la comarca s’ha alçat davant el possible tancament d’una vintena de línies de P3 al Baix Llobregat per al pròxim curs. Arran d’això, tant la comunitat educativa com les famílies afectades es van concentrar en una protesta el passat dijous 4 de febrer a les portes dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament a la comarca, a Sant Feliu. Els manifestants van demanar que no es tanquin els grups i que es redueixin les ràtios a les aules fins a 20 alumnes per als nous grups de P3. Tant la comunitat educativa com els governs locals de la comarca demanen “diàleg” a la Generalitat. També recorden en un comunicat que “als pressupostos de la

Manifestació del 4 de febrer contra els tancaments. Foto: Arxiu

Generalitat per al 2015 la subvenció a escoles privades concertades ha pujat el 17,3%, mentre que el pressupost en educació pública es manté retallat en xifres per sota de les del 2010”. Pel que fa al Baix Nord, a Esparreguera Ensenyament estudia tancar dues línies de P3, així com a Olesa. En aquest últim municipi, la Plataforma Olesa es Mou (POEM) també ha demanat reduir els alumnes per aula i mantenir les 13 línies de P3 que té ara el poble.

Amb tot, el Consell Comarcal va criticar també el possible tancament de les línies de preescolar i va aprovar una moció presentada pel PSC, ICV-EUiA, ERC i CiU en rebuig a la retallada en grups de preescolar i demanant “diàleg” al Govern. Des d’Ensenyament, per la seva banda, apunten al descens de la natalitat com a causa dels possibles tancaments i expliquen que no tindran cap xifra definitiva fins a la preinscripció, que serà a finals de març.

Garanteixen més recursos per a beques menjador

AJUTS4La Diputació de Barcelona ha anunciat recentment que dotarà de més recursos per a beques menjador a la comarca. Ho farà a través del Consell Comarcal, que és l’òrgan que gestiona aquest àmbit al conjunt del Baix Llobregat. Es tracta d’una mesura que pot beneficiar milers de famílies de la comarca i que van demanar diversos alcaldes fa uns mesos,

Demanen mesures urgents per al control dels mosquits

SALUT4Els alcaldes socialistes de la comarca van reclamar al conseller de Sanitat, Toni Comín, mesures “urgents” davant “l’amenaça de la Generalitat de no complir els seus compromisos de finançar el servei de control de mosquits” al Baix. Davant la reaparició del mosquit tigre i l’adveniment del

Collbató | El Casal acull una xerrada sobre economia social

Redacció ESPARREGUERA El passat cap de setmana del 13 i 14 de febrer Esparreguera va recordar el seu patrimoni industrial i modernista amb la celebració de la primera Fira Noucentista al municipi. L’esdeveniment va coincidir amb la celebració de la Festa Major d’Hivern amb motiu de Santa Eulàlia, la patrona del municipi. La nova fira substitueix a la Fira Medieval que feia set anys que se celebrava. Els carrers cèntrics de la Vila es van traslladar a l’època de la industrialització, un període que ha marcat la història del municipi. Esparreguera compta amb un llarg bagatge cultural modernista i té una llarga trajectòria en l’àmbit de la terrissa. A més, la Colònia Sedó ha estat un dels pols d’activitat industrial cabdals per al desenvolupament del municipi.

La fira va fer retornar el municipi a principis de segle. Foto: Facebook

L’estil de construcció de molts dels edificis de la Vila daten dels primers anys del segle XX, quan van esclatar els moviments modernista i noucentista. L’impulsor d’aquests estils a Esparreguera va ser l’arquitecte Josep Domènec i Mansana, el qual va tenir molt a veure amb la transformació del municipi en aquest sentit. Al llarg dels dos dies es van programar diverses activitats relacionades amb aquesta temàtica. Per exemple, es va cele-

brar una jornada de portes obertes al museu de la Colònia Sedó. També es van oferir visites comentades al taller de Ceràmiques Sedó i una passejada modernista. Es van celebrar diverses cercaviles, a més de balls noucentistes i cuplets. Els comerços i els artesans es van aplegar al llarg dels dos dies a la plaça de la Constitució per mostrar els seus productes. També hi va haver tallers d’oficis a la plaça de l’Església i del Centre i jocs infantils diversos.

mosquit que provoca el virus Zika, els alcaldes del PSC a la comarca s’han mostrat preocupats. En concret, alerten del possible augment dels mosquits a la zona del delta del Llobregat, al llarg del riu i a les urbanitzacions, a causa de les altes temperatures registrades els darrers mesos.

Comerç

El passat divendres 19 de febrer la sala d’actes del Casal de Cultura de Collbató va acollir la xerrada Una altra manera d’entendre l’economia, de la mà de l’expert en economia social i solidària Jordi Vila. Vila va explicar als assistents en què consisteix aquest tipus d’economia i què vol dir pertànyer a la Xarxa d’Ajuntaments que la promouen.

Esparreguera celebra per primer cop la Fira Noucentista

quan es van reunir amb membres de la Diputació. Aleshores van sol·licitar una subvenció econòmica d’aproximadament 250.000 euros per poder fer front a una part del pressupost del Consell Comarcal que es destina a cobrir les beques per als menjadors escolars. D’aquesta manera, la Diputació assumeix la part que la Generalitat no pot garantir.

Nou Martorell rep ajuts per contractar persones a l’atur MARTORELL4 L’associació de comerciants Nou Martorell ha rebut una subvenció econòmica per part de l’Ajuntament per destinar-la a contractar persones en situació d’atur al municipi. Les empreses beneficiàries han estat Gestió Veïnal –5.250 euros per contractar dues persones–, Bartés i Costa –2.500 euros per contractar un aturat– i Parafarmàcia Les Bòbiles –1.750 euros per un contracte indefinit a temps parcial–.

A més d’aquesta mesura, una quinzena de persones a l’atur al municipi han començat a rebre formació en vendes i atenció al client al Molí Empresa. El curs, que s’allargarà fins al pròxim 22 de juliol, compta amb un certificat de professionalitat d’Activitats de venda i està subvencionat pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu en el marc de Formació d’Oferta en Àrees Prioritàries.

Escenificació del lliurament de les ajudes. Foto: Ajuntament

13 |

Entrevista

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguers

línianord.cat 23 febrer 2016

Miquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

“El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no” M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que va arrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment, amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

F. Javier Rodríguez BAIX LLOBREGAT ostè va dir fa ja unes setmanes que havíem viscut “la millor campanya de Nadal des del 2007”. Creu que el balanç de les rebaixes serà igual de bo? En el cas de les rebaixes, el balanç serà més aviat justet. Aniran igual que l’any passat o potser una mica millor i, en tot cas, dependrà de cada sector en concret. Perquè les grans franquícies ja tornen a anar com una moto però al botiguer de barri li està costant molt més.

La previsió de la Confederació és que es facturaran uns 850 milions d’euros. Anem pel bon camí? Sí. Crec que arribarem a aquestes xifres. El problema, repeteixo, és la seva distribució. Per exemple, en el sector de la moda han aparegut cadenes i franquícies monomarca que han fet molt mal a les petites botigues multimarca, que ara venen menys que fa 20 anys. I si al final el nostre petit comerç perd presència, els carrers comercials corren el perill de clonificar-se i veure devaluats els seus atractius. Això ja està passant a moltes zones... Malauradament sí. I si les botigues de barri queden relegades per les grans franquícies i cadenes, aleshores tindrem problemes en la línia del que li comentava anteriorment. No tot són males notícies. Vostè mateix ho deia: hem tingut un bon Nadal. Sí, alguns ja han sortit del túnel, però altres no. El tren del comerç encara no ha agafat velocitat i tots els vagons no són iguals. Per això, els que van al davant tenen una situació millor, mentre que els del darrere encara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothom en pugui sortir i agafar velocitat. Molts dels que van en els últims vagons d’aquest tren consideren que les rebaixes han quedat obsoletes, perquè moltes marques fan descomptes durant tot l’any. Cal reformular-les? És un debat intern, cert. Però el sector de la moda –perquè, al cap i a la fi, les rebaixes es fan sobretot a la moda– sempre ha intentat regular la campanya per poder captar el consumidor en dates molt arrelades en l’imaginari col·lectiu. Tothom sap que després de Reis i a l’1 de juliol comencen les rebaixes. Que hi ha promocions i ofertes abans? Això sempre ha passat, però la gent feia la despesa grossa a partir de l’inici de les rebaixes. Si ara això desapareix, perquè el Tribunal Consti-

“Apostar per la targeta ‘Compradors pel país’

és jugar la Champions del màrqueting”

tucional ha suspès la llei catalana d’horaris, haurem d’intentar autoregular-nos. El Black Friday, per exemple, no es va fer a partir d’una normativa. Doncs amb les rebaixes igual, hem d’intentar sostenir que comencen l’endemà de Reis. Encara que no hi hagi una regulació explícita? Ens toca fer-ho, fins i tot de cara als nostres clients. No necessitem que hi hagi una llei. Que hi haurà competidors que avançaran els descomptes? Sí, però el que hem de fer és fidelitzar el client perquè valori el producte que li estàs oferint. Un producte que, en el nostre cas, té un preu rebaixat però que no ha estat fabricat expressament per a la campanya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva targeta Compradors pel país pot ser una manera de fidelitzar la clientela. Com l’estan rebent els comerciants? Estem en una fase de compromisos perquè la targeta es pugui posar en marxa d’aquí a un parell de mesos. El nostre calendari s’ha endarrerit justament per l’èxit de la iniciativa. Barcelona, Tarragona, Badalona, Vic... són territoris on hi ha compromisos perquè la targeta entri en funcionament. Serà l’eina més potent que mai hem ofert als comerciants catalans. És jugar la Champions League del màrqueting comercial.

què genera un alt trànsit de persones i se’n pot beneficiar.

gui clara i que es limiti a unes necessitats específiques.

Tant? Bé, és un sistema que permet que cada botiga, individualment, pugui fidelitzar els seus clients i s’emporti el seu propi benefici. Aquí cada comerciant definirà els seus descomptes. És una gran eina.

De quin perill parla, doncs? Hi ha botigues que es volen instal·lar al costat de grans marques perquè potser tenen línies de pro-

I quines són les previsions en el seu conjunt? Quan acabem aquest any, creiem que podrem tenir unes 20.000 botigues associades a la campanya –tot i que si finalment Barcelona hi entra, seran moltes més–, i prop d’un milió de targetes repartides entre els consumidors.

i sectorial, que

L’altre gran debat és el turisme, un sector que creix cada vegada més. Creu que el petit comerç ha d’adaptar els seus horaris per intentar aprofitar-se’n? Estem d’acord que hi ha d’haver una atenció especialitzada als turistes durant els dies festius, però cal limitar-la a unes zones concretes i a uns horaris adequats perquè hi hagi un equilibri.

Tot plegat, per intentar frenar la fuga de consumidors cap a les grans superfícies. Una altra manera de fer-ho és aliar-se amb aquests centres comercials, com ja han fet alguns eixos. Creu que és un camí assenyat? Hi poden haver aliances entre els centres comercials i els eixos i associacions sempre que hi hagi una certa complementarietat i cooperació, perquè tot en aquesta vida té amenaces i oportunitats. Però crec que fer créixer l’oferta comercial a base de grans superfícies artificials suposa un gran perill, sobretot per a les ciutats. Ara bé, hi ha qui vol situar-se al costat d’aquell gran magatzem per-

“Hem de buscar més cooperació gremial

s’està perdent molt” ductes més fortes i això els pot repercutir positivament. Però si aquestes superfícies se situen als extraradis en comptes d’estar a les ciutats, la gent se’n va i el petit comerç pot perdre els seus clients. Quina solució proposa? La implantació de centres comercials ha de respondre a unes necessitats i a uns equilibris. Però si hem de competir amb el nou outlet de Viladecans, per exemple, i la gent marxa cap allà, ja pots fer el que vulguis. A la primera corona metropolitana tenim, per una banda, la B-30, que és el carrer Major dels centres comercials, i, per l’altra, les grans superfícies de Cornellà i del Baix Llobregat. Nosaltres volem que la regulació si-

Aquesta qüestió ha creat controvèrsia entre els comerciants de les zones turístiques i els dels barris, com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspectiva. De vegades els líders comerciants podem discrepar en alguns temes, però en molts altres coincidim. No sempre hem de pensar igual, tot i que això no ha de significar el trencament del diàleg. Jo crec que ho superarem. Quins són els altres reptes de futur als quals s’enfronta el sector? Donar eines als botiguers per millorar la competitivitat i treballar el comerç online, ja que és un canal de venda que complementa l’habitual. El 56% dels comerciants ja són a la xarxa, però necessitem que hi aterrin tots. Per tant, hem de buscar més cooperació gremial i sectorial, que s’està perdent molt.

| 14

Pobresa energètica zero línianord.cat

Serveis

febrer 2016

» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la » Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

Redacció

BAIX LLOBREGAT La pobresa energètica és una de les problemàtiques socials que més ha crescut els últims temps. Any rere any creix el nombre de famílies que no poden pagar els rebuts de la llum, el gas o l’aigua, o aquelles que tenen problemes seriosos per mantenir casa seva a una temperatura adequada. Els efectes de la pobresa energètica en la salut i en la qualitat de vida són inqüestionables, amb una especial incidència entre els nens, la gent gran i les persones amb malalties cròniques. Per ajudar a pal·liar aquesta situació, la Diputació de Barcelona augmentarà aquest mandat les actuacions per fer-hi front. En paraules de la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, el “suport a les necessitats dels ajuntaments en matèria social, com els plans d’urgència social o el combat contra la pobresa energètica, són una de les prioritats del mandat”. “Hi aboquem tots els nostres esforços, rascant d’on s’hagi de rascar”, assegura Conesa.

DIAGNOSI Des del mes de juliol, l’àrea d’Atenció a les Persones de la Diputació està elaborant un estudi que ha de servir per tenir una diagnosi exacta i fiable del problema, incloent-hi tots els municipis de la demarcació. Al marge de l’avaluació teòrica, però, la Diputació també treballa la diagnosi sobre el terreny. Des del mes de novembre s’estan duent a terme dues proves pilot –al Consell Comarcal d’Osona i a Vilanova i la Geltrú– amb intervencions directes en 40 habitatges en situació de pobresa energètica. En aquestes llars s’hi està fent una auditoria energètica i s’hi estan instal·lant de forma totalment gratuïta elements de baix cost energètic. La intenció, detalla la Diputació, és ampliar les intervencions a tot el territori atesos els bons resultats del programa. ACTUACIÓ CONJUNTA Aquest any, i en base als resultats d’aquestes dues proves pilot, tots els governs locals de Barcelona tindran a la seva disposició una nova eina de suport en la lluita contra la pobresa energètica. Seran auditories i intervencions als habitatges que pateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbits de la Diputació: Benestar Social, Habitatge i Medi Ambient. El principal objectiu serà la millora de l’eficiència i, també, la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Uns habitatges que hauran identificat prèviament els serveis socials municipals. La primera fase d’aquest nou pla preveu intervencions a 1.600 llars. SUPORT TÈCNIC A banda de la intervenció directa i de la diagnosi real de la situació a la demarcació de Barcelona, la Diputació remarca que renova el seu compromís amb els ajuntaments i els consells comarcals oferint-los suport tècnic per implementar, als municipis de menys de 20.000 habitants, la llei catalana de mesures urgents en contra de la pobresa energètica. Aquesta llei, en vigor des del mes d’agost, estableix, entre altres coses, que abans d’un tall de subministrament cal un informe dels serveis socials municipals. Això fa preveure un augment significatiu de la tasca dels equips professionals, que la Diputació està estudiant pal·liar amb noves línies d’ajuts econòmics.

Accions de continuïtat

AJUDES4Per altra banda, la Diputació de Barcelona continuarà donant suport econòmic als municipis perquè puguin fer les aportacions necessàries a les persones amb deutes amb les companyies subministradores, així com per facilitar una intervenció ràpida en situacions de pobresa energètica, a través dels programes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguirà amb el suport formatiu als serveis socials municipals. Durant el 2015, més de 300 professionals van rebre formació sobre com abordar i gestionar la pobresa energètica, a través dels tallers que la Diputació ofereix en conveni amb l’Institut Català de l’Energia. La previsió oficial és formar-ne 300 més durant aquest any.

15 |

Esports

Collbató | Es presenta la setena edició de la Portals

Compte enrere per a la setena edició de la Portals, la cursa en BTT que recorre els portals d’entrada a Montserrat. El passat 10 de febrer, l’ajuntament del Bruc va ser l’escenari de la presentació de la cursa, que aquest any se celebrarà els dies 9 i 10 d’abril. Esportistes com Àngel Edo o Melcior Mauri no van perdre’s aquest acte.

línianord.cat 23 febrer 2016

L’Handbol Sant Esteve planta cara però cau contra el Granollers Redacció SANT ESTEVE SESROVIRES No va poder ser. El CH Sant Esteve va donar la cara i va vendre cara la seva pell, però el KH-7 Granollers va aconseguir la dissetena victòria del campionat dissabte passat al pavelló municipal (27-30). Els de Daniel Ariño rebien un equip jove però farcit de talent, amb alguns jugadors amb experiència al primer equip granollerí. Després de dos atacs en els quals els sesrovirencs van aconseguir marcar, el Granollers va prendre la iniciativa en el marcador amb un 2-3 i ja no deixaria escapar el control del partit. L’equip va tenir una bona efectivitat de cara a porteria durant el primer període que va evitar que els visitants aconseguissin distanciarse. Els jugadors de Sergio Pozo es movien en uns guarismes favorables d’entre 2 i 3 gols i el resultat al descans era de 12-15.

L’MC Sant Andreu inicia la temporada amb sis victòries SANT ANDREU4Un any més, el circuit de BMX de Sant Andreu de la Barca va acollir la primera jornada de la Lliga Catalana d’aquesta modalitat. Uns 130 riders repartits en 12 categories van competir el dia 1 de febrer en una jornada molt favorable per als interessos de l’MC Sant Andreu, que va guanyar en sis proves. Laia Quina i Marc Campos, en les categories femenines A i B

respectivament, van confirmar el bon moment de forma de les ciclistes santandreuenques. Adrián Mesa va aconseguir una victòria per només un punt a la categoria masculina de 9 i 10 anys. Miquel Hernández va ser el millor en els nois d’11 i 12 anys, Adrià Prieto va imposar-se a la categoria de 13 i 14 anys, mentre que la victòria més ajustada va ser la de Jorndi Hernández a la categoria cruiser.

El BC Martorell comença la segona fase contra el Masnou

L’equip va caure contra el líder. Foto: CHSES

L’intercanvi de gols va continuar en els primers minuts del segon temps, però aleshores el Granollers va prémer l’accelerador i va aconseguir un parcial de 0-4 que situava un 17-24 que convertia la remuntada en una quimera. Però lluny de rendir-se, l’equip va fer un sobreesforç i, amb l’empenta de l’afició, va aconseguir retallar la dis-

tància fins als dos gols (26-28). Tot i això, els vallesans van gestionar bé els darrers moments del partit i endur-se la victòria. Aquest dissabte l’equip tornarà a enfrontar-se contra un dels rivals de la zona alta de la classificació. Els sesrovirencs viatjaran fins a Montcada i Reixac per enfrontar-se al sisè, el CH La Salle.

MARTORELL4Comença l’hora de la veritat. El BC Martorell inicia el segon tram de la competició, que ha de servir per garantir la presència de l’equip a la lliga EBA per tercera temporada seguida, aquest diumenge contra el Vive El Masnou. L’equip, que va acabar la temporada en avant penúltima posició amb un balanç de 6 victòries i 12 derrotes, encetarà la segona fase en setè lloc amb 4

victòries i 4 derrotes (empatat amb CB Castellbisbal, Morabanc Andorra i Sabadell Sant Nicolau). El sistema de competició fa que les victòries de la primera fase contra els equips del mateix grup s’arrosseguin, de manera que els martorellencs s’enfrontaran a doble partit contra els cinc pitjors equips del grup CA de la primera fase, Barberà, Masnou, Arenys Joventut, Sant Nicolau i CCE Sant Lluís.

OLESA

COMARCA

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUAL MARTORELL AVUI 23 DE FEBRER 09:00-14:00 CERCA'M, Fira de l'Ensenyament. Preu: activitat gratuïta. Organitzador: Patronat Municipal de Serveis d'Atenció a les Persones. Lloc: Centre Cultural.

Hora del Conte: 'L'ocell sense nom que volia ser rei' Dj. 25 de febrer a les 18:00

SANT ANDREU Tallers per a famílies: Cuina divertida i creativa Avui 23 de febrer a les 17:15

Tallers per a famílies: Taller de cuina divertida i creativa. Preu: 5 euros, en concepte de material. Durada aproximada d'entre 1 hora i hora i mitja. Lloc: escola bressol municipal El Trenet.

DIVENDRES 26 DE FEBRER 10:30 Sessions grupals d'orientació laboral: Linkedin avançat. Imprescindible tenir perfil a linkedin (amb foto, titular, extracte, experiència i aptituds). Lloc: Escoles Velles. Un conte magnífic per als nens que encara no han après a llegir, però els agrada compartir la màgia de les paraules i les imatges al costat de la mare, el pare, l'àvia, l'avi... Lloc: Biblioteca de Martorell.

DISSABTE 27 DE FEBRER 11:30 Taller Big Apple, una de les coreografies de jazz steps més populars del món del swing. Hi haurà una segona sessió el dissabte 5 de març a la mateixa hora. Durada de l’activitat: dues hores. Lloc: Casino.

ESPARREGUERA AVUI 23 DE FEBRER 18:30 Comissió Informativa de Participació, Dinamització i Ciutadania. Lloc: Sala de Sessions de la Casa Consistorial. Organitza: Ajuntament d'Esparreguera.

DE L’1 AL 16 DE MARÇ Matí-Tarda Commemoració del Dia Mundial dels Drets del Consumidor. Organitza: Servei Públic de Consum de la Regidoria de Promoció Econòmica. S’oferiran activitats educatives en matèria de consum. Consultar programa.

Exposició de Kim Manresa: ‘Escoles d’altres mons’ Fins al 28 de febrer

Exposició fotogràfica del fotoperiodista Kim Manresa: Escoles d’altres mons. Lloc: Casa de Cultura. Organitzador: Ajuntament d'Olesa de Montserrat.

DIVENDRES 26 DE FEBRER 18:30 Projecció del documental Born into Brothels de Zana Briski i Ross Kauffman. Reflexió sobre si la fotografia té poder per fer escapar del seu previsible futur nens envoltats de pobresa, abús i desesperació. Lloc: Casal de Cultura (Collbató).

Jornades per a empresaris del Baix Nord: ‘Elevator pitch’ Del 23 al 26 de febrer

DIUMENGE 28 DE FEBRER 14:00 Celebració del Dia d'Andalusia amb dinar típic andalús (puchero) i actuacions musicals. Organitzador: Associació Cultural Andalusa Luis de Tena. Lloc: UEC.

DILLUNS 29 DE FEBRER 18:30 Xerrada: La situació d'acollida de refugiats sirians. Intervenció i acollida a Olesa de Montserrat. Lloc: Saló de Sessions de l'Ajuntament.

Jornades per a empresaris del Baix Nord sobre la importància de transmetre de forma breu i eficaç el valor d’una empresa. Es donaran eines per millorar l’elevator pitch. Lloc: Escoles Velles (Sant Andreu de la Barca).

| 16

línianord.cat

febrer 2016

Pròxima edició: 23 de març