redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com
El negoci funerari pàg 3 El Baix Llobregat Nord és la cinquena zona on llogar sales de vetlla surt més barat
L’Entrevista pàg 8 Llorenç Guich: “Faig pessebres artístics, adaptant els clàssics a altres cultures del món”
línianord Repte superat baix llobregat nord
linianord.cat · Desembre 2016 · Núm. 41 · Difusió OJD-PGD: 9.581 exemplars mensuals
4Martorell fa bones les expectatives i recapta
4La ciutat va ser un dels 12 punts neuràlgics de la
més de 28.000 euros durant La Marató de TV3
jornada solidària i va acollir desenes d’actes
Comarca pàg 19 Martínez relleva Sánchez al capdavant de la Creu Roja
Martorell pàg 12 Demanen 26 anys de presó per a un veí que va matar la mare amb un pal de fregar
Sant Andreu pàg 14 Foment torna a aturar les obres de l’enllaç entre l’A2 i l’AP7
pàgs 7, 10 i 22
Esports pàg 20 El CF Martorell flirteja amb la permanència a Segona catalana
|2
lĂnianord.cat
Desembre 2016
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Reportatge
Desembre 2016
línianord.cat
3|
Pomfusa va establir el primer tanatori de la zona nord del Baix Llobregat a Martorell. Foto: Línia Nord
Morir sense endeutar-se » Llogar una sala de vetlla en un tanatori del Baix Nord és 230 euros més econòmic que al global comarcal » Des de Pomfusa, única funerària a la zona, culpen dels preus alts les grans empreses amb inversors Quim Miró BAIX LLOBREGAT NORD La comarca del Baix Llobregat és la tercera en el rànquing de preus més elevats en el lloguer d’una sala de vetlla de tota Catalunya. Un estudi fet públic fa poc per l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), depenent de la Generalitat, constata que les famílies residents al Baix Llobregat han d’abonar una mitjana de 583,88 euros pel lloguer d’una sala de vetlla. Aquesta xifra només la supera el Bages, que amb 961,82 euros és la comarca més cara en aquest aspecte, seguida del Barcelonès –592,59 euros– i del Montsià –589,12 euros–. Ara bé, si només comptabilitzem la zona nord del Baix Llo-
bregat, la xifra es redueix a 350 euros. Amb aquesta xifra a la mà, el Baix Nord se situaria en la cinquena posició del rànquing elaborat per l’ACCO. Però a què es deu aquesta diferència? Qui actua en aquesta zona de la comarca? LA FUNERÀRIA DEL BAIX NORD Des de l’any 1962, el Baix Llobregat Nord compta amb un únic operador en el mercat funerari. Es tracta de Pompas Fúnebres Santa Anna, coneguda popularment com a Pomfusa. La va fundar Jaume Casanovas i Brossa, de Cal Marero, i un dels seus fills, Jordi Casanovas, és qui la gestiona. L'empresa és membre de l'Associació d'Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya i de Funeràries de Catalunya S.A (Funecat). Pel que fa als preus, Casano-
vas explica a Línia Nord que es disparen quan l’operador és una gran empresa amb grans inversors. “No és el nostre cas, som botiguers de tota la vida”, assegura. L’empresa diposa de nou sales de vetlla al Baix Nord: cinc
Pomfusa va obrir el primer tanatori del Baix Nord el 1988 a Martorell a Martorell, dues a Sant Andreu de la Barca i dues a Olesa. De fet, l’àmbit d’actuació de Pomfusa abarca els vuit municipis del Baix Llobregat Nord –Martorell, Sant Andreu de la Barca,
Castellví de Rosanes, Abrera, Sant Esteve Sesrovires, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Collbató–, a més d’altres poblacions de l’Alt Penedès, el Vallès Occidental i l’Anoia. PRIMERES PASSES Casanovas recorda els inicis de l’empresa: “Quan era a la mili, a Alacant es va obrir el primer tanatori a l’Estat, i el meu pare i jo vam anar-lo a veure. Allò és el que volia fer, un tanatori”. Fins aleshores, els difunts es vetllaven a casa o a l’hospital perquè “el costum era aquest”. Però l’any 1988 Pomfusa va ser pionera en la construcció d’un espai específic per vetllar els difunts, a Martorell. “Ben bé ningú sabia què era un tanatori i era el primer que es construïa després de Sancho de Ávila, a Barcelona”,
remarca Casanovas. En els darrers deu anys, Pomfusa ha posat en marxa un tanatori a Sant Andreu de la Barca (2007) i un tanatori crematori a Olesa de Montserrat (2011). Casanovas diu que amb els anys han “detectat que la gent vol vetllar els difunts a prop de casa”, per això han creat “punts de referència arreu de la zona”. A més, avança que “de cara al 2017 hi haurà un nou tanatori a Esparreguera sent un lloc de referència per als pobles de l’entorn de Montserrat”. Els tanatoris de Sant Andreu i Olesa estan integrats dins del cementiri municipal i els gestiona l’empresa del mateix grup de Pomfusa, Explotacions Funeràries, S.L. Casanovas reconeix que han hagut d’adaptarse als nous temps.
|4
línianord.cat
Reportatge
Desembre 2016
Els botiguers esperen que les vendes creixin aquest Nadal. Foto: Arxiu
El final del túnel? » Les bones previsions esperonen els botiguers de cara a un Nadal que ha de marcar un “punt d’inflexió” » Celebren la bona acollida del ‘Black Friday’ però alerten que pot esdevenir unes rebaixes encobertes Francisco J. Rodríguez BAIX LLOBREGAT Per al petit comerç, Nadal és la revàlida que mostra si s’està remant en la bona direcció o no. És l’època de l’any quan més es ven i que serveix per tancar-lo amb un regust de boca dolç o, com en els últims anys, amarg. Des de la patronal espanyola de comerç –la Confederació Espanyola de Comerç– van augurar a principis de novembre que la campanya d’enguany seria “la millor dels últims vuit anys”, en paraules del seu president, Manuel García-Izquierdo, que també va atrevir-se a preveure un 5% d’increment de les vendes respecte de l’any passat, un punt més que les previsions que es van fer aleshores.
Però què en pensen els botiguers catalans? Estem davant de l’autèntic i esperat “punt d’inflexió” que s’anuncia any rere any? “Les dades amb les quals treballem apunten en aquesta línia”, afirma a aquesta publicació Emiliano Maroto, secretari ge-
La patronal estatal de comerç augura un 5% més de vendes neral de l’Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya (ABCC), que preveu que les vendes de Nadal creixin entre un 4 i un 5%. “La gent està més animada”, diu Maroto, i afegeix que “si no
és la millor campanya des de l’inici de la crisi, sí que serà una de les millors dels darrers anys”. En aquest sentit, calculen que cada persona es gastarà aproximadament 600 euros. Tanmateix, alerta que cada cop més els regals de Nadal consisteixen en diners més que no pas en productes materials. Segons les dades de l’ABCC, aquest és el regal preferit dels homes, mentre que per a les dones és el segon, per darrere de roba i calçat. L’únic neguit que tenen és que el Black Friday –el qual consideren que va ser un èxit– hagi avançat les compres de Nadal pròpiament dites. A més, Maroto avisa que aquesta tradició anglosaxona pot acabar convertint-se en l’inici no oficial de les rebaixes, a causa dels grans descomptes que s’hi ofereixen.
Xifres d’ocupació dispars però força optimistes OCUPACIÓ4Un altre dels aspectes positius de la campanya de Nadal és l’impuls de l’ocupació en el comerç, la qual, tot i ser estacional, augmenta exponencialment del novembre al gener a causa de la demanda de promotors de vendes, dependents, comercials o transportistes. Segons les previsions fetes públiques fins ara, aquest Nadal hi haurà un fort increment de l’ocupació respecte de l’any passat. La previsió més optimista és la d’Adecco, la qual preveu que, només a Catalunya, es formalitzin 167.875 llocs de feina, el que suposa un increment del
15% en comparació amb l’any passat. Amb aquestes dades a la mà, és al Principat on més creiexerien les vendes a tot l’Estat. Per altra banda, Randstad augura que a Catalunya es generaran 60.650 llocs de treball, 10.000 més que a Madrid i liderant el rànquing estatal. En aquest cas, l’increment seria de l’11% respecte de l’any passat. Sigui com sigui, els experts calculen que el 30% dels nous llocs de feina que es crein seguiran durant les rebaixes. Unes dades dispars però que obren la porta a un Nadal que, per fi, pot trencar la mala ratxa.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Desembre 2016
lĂnianord.cat
5|
|6
línianord.cat
Opinió
Desembre 2016
Un diari plural
45 minuts d’operació diàleg
Un diari participatiu
4Les paraules
per @ModernetdeMerda Sí. Bueno, tenemos que hablar. -Home, ja era hora. Me n'alegro. -Te alegras si yo quiero que te alegres. Alégrate. -Me n'alegro. -Bien. Voy a hablar yo. -Bueno, jo també tinc coses a dir. -Tú no tienes nada, a ver si te enteras. Para no tener, ya casi no tienes ni autonomía. Aquí mando yo y se habla cuando y de lo que yo quiero. Así que compórtate si no quieres que me lo repiense. -No comencem bé, doncs. -Todo lo contrario, empezamos muy bien. -Eso lo dices tú. -Eso lo dicen Màrius y Enrich. Suficiente. -Pues vaya. -Pues vaya gol, sí. Otro más. Dime, ¿cuándo te iría bien que nos viéramos? -Caram, què gentil, puc escollir la data i tot? -Por supuesto, que no sea dicho que el Estado no quiere dialogar. -Demà mateix, si et va bé. -Demà mateix qué quiere decir. -Mañana mismo. -Mañana no puedo. Tengo que recurrirte un par de leyes. -Pues vaya. El viernes. -Imposible. Te juzgo a Forcadell. -És veritat. ¿La setmana que ve? -El lunes me reúno con tu oposición y el martes juega el Madrid. -Ah coi. Dimecres? -Por la mañana tengo que afinar fiscales y por la tarde editoriales. -Doncs... No ho sé. Dijous?
-Tengo una reunión con Pérez de los Cobos para hablar de un tema. -Divendres suposo que també... -Hay Consejo de Ministros y Montoro anunciará la aprovación de unos impuestos que os suprimimos. -Doncs ens n'anem a l'altra setmana o si no ja passat festes. -El 12 de enero tengo un hueco. -D'acord, per mi cap problema. Fem el 12, doncs. -No, digo un hueco en el titular de portada de El Mundo.
-Uf, periodistes. Què els diràs?
-¿Que qué les diré? !Pues que estamos
abiertos al diálogo! -¿En El Mundo? ¿Qué vais a filtrar esta vez? -Ni idea. Ya van por libre. Plena confianza. Solo nos han confirmado el día en que saldrá. -Així no hi ha manera, tu... -Oye, si llego a saber que no queríais dialogar no vengo. Con esta actitud, mal vamos. -Escolta, mira, fem-ho el dia que us vagi bé a vosaltres i ja està. Serà més fàcil. -Como quieras. Déjame ver... ¿qué tal el 21? -Bien. Creo que bien. -Hecho, pues. Ya lo tenemos. Pero un momento, que te veo demasiado predispuesto. ¿De
qué supones que vamos a dialogar, exactamente? -Bueno, ¿en principio sois vosotros los que habéis empezado la Operación Diálogo esta, no? Dímelo tú, a ver. -Queremos dialogar largamente sobre la Constitución. -Sobre com reformar-la? -Sobre cómo debéis comérosla. -Oye, pues deixem-ho estar. Porque nosotros queríamos hablar básicamente del referéndum, así que... -¿De qué? -Del referèndum. -Refenedu. -Lo de votar en Catalunya. -¡Ah! ¡Ni hablar! ¿Ves? ¿Ves como no es puede ofrecer diálogo ni nada? És que a la mínima ya pam. -Bueno, también queremos hablar de muchas más cosas. La llista és llarga, us la vam passar fa temps. -Nada, nada. Se acabó. Si incluye lo de votar, se acabó. Con estas exigencias no podemos reunirnos, lo siento. -Per "exigència" entens una votació acordada? -Por "exigencia" entiendo todo lo que sea alejarnos de la época de la Transición. -Déu n'hi do. -Y ahora, si me disculpas, tendría que irme. Seguro que ahí fuera me espera una nube de periodistas que no se los deseo ni a mi peor enemigo. -Uf, periodistes, quina mandra. Segur que voldran esgarraparte algun titular. I què els diràs? -¿Que qué les diré? ¿Qué voy a decirles? ¡Pues que estamos abiertos al diálogo, por Dios!
per Jordi Lleal
En les converses i mitjans informatius empren eufemismes, moltes vegades per no molestar. Amb paraules com: Democràcia, justícia independent, legalitat, diàleg, xantatge, impunitat, llibertat, veritat i mentida, estat de dret, tenir seny, adoctrinar, imposar idees, anar cap al precipici, impossible, dividir la societat, etcètera. Es poden articular dos discursos totalment oposats com està passant en l’actual litigi entre Catalunya i Espanya. Hi ha qui se n’omple la boca de paraules amb discursos buits de contingut. Altres les van repetint de forma obstinada i donant-les com a certes sense que es correspongui amb la realitat. Qui d’un desig, expressat amb rotunditat, passa a donarho com a cert. A vegades es tergiversen els mots del seu sentit real, quina diferència hi ha entre sobi-
ranisme i independentisme? Poden haver-hi diverses interpretacions, a conveniència de qui convingui. Xavier Domènech diu que està “per redefinir el procés, no a participar del processisme”. Què s’ha d’entendre, potser cal un traductor o redefinidor de què ha volgut dir, o potser és una forma de fugir d’estudi per no mullar-se, en el tema de la independència? Hi ha qui té una gran habilitat en citar conceptes com: El poble, la majoria silenciosa, els nacionalistes, els que volen trencar Espanya i Catalunya, vagar pels espais siderals, la utopia, com també agafar una paraula o un paràgraf d’un discurs que llegit o escoltat fora de context, pot tenir un sentit totalment contrari a tot el discurs. Hi ha vertaders especialistes en el tema, especialment als mitjans informatius unionistes. Així estem.
línianord.cat
Dipòsit legal: B 6618-2015
publicitat 686 429 517
Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com
redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com Difusió controlada
amb el suport de:
9.581 exemplars mensuals
Actualitat a la xarxa
#TotsAmbForcadell
@ForcadellCarme: Els que volen que el Parlament deixi de fer la seva funció han de saber que els debats del carrer sempre entraran a aquesta cambra.
#Estratosfèric
#AraVeNadal
@diegotorresro: ¿Cuántos Balones de Oro han hecho en toda su carrera lo que Messi ha hecho esta noche en dos minutos?
@pauv1979: És molt difícil gestionar el consumisme quan tens fills i arriba el Nadal. Crec que l'únic que es pot fer és racionalitzar el grau de consum.
Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com
Un diari obert
veïns
línianord.cat
7|
4Dones perfectes
4L’hem feta grossa
per Mariona Isern
per Juanita Ponce, coordinadora de La Marató de TV3 a Martorell
En una de les últimes entrevistes que li han fet a la Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern, ha parlat de la política, de la independència i de per què el poder atrapa tant a uns i a altres, els allunya de les càmeres i l’impacte mediàtic. Evidentment, això té un perill i és que tot el que t’atrapa, et pot arribar a xuclar tant fins que et converteixi en algú que no ets i t’oblidis d’on véns. Sembla difícil arribar a aquest punt per als que ens sentim molt lluny del poder però des de fora dóna la sensació que del pati de casa al poder hi ha una passa. Com de l’odi a l’amor. En aquest país, hi ha gent molt bona, molt professional i que excel·leix en el seu ofici –per què hem perdut aquesta preciosa paraula i l’hem substituït per professió?– però curiosament no se sent reconeguda. No és bo generalitzar, però tenim molts exemples que ens demostren que alguns sí que tenen reconeixement sense fer ni la meitat d’allò que pregonen aquells que lluiten i piquen pedra cada dia. Per què el poder és tan incòmode per als que tenen molt talent? Es pot arribar a dalt de tot sense talent? Què és el que els mou a alguns per arribar al poder de la forma que sigui? És indispensable tenir pocs escrúpols per tenir èxit? I els valors, on queden?
Parlen els
Desembre 2016
Què és el poder? Afortunadament, no té el mateix significat per tothom. Per algú, el poder significa arribar a dalt de tot, al cim, a l’Everest i triomfar sí o sí però per a una altra persona, tenir èxit pot voler dir fer el que li agrada, sentirs’hi a gust i no tenir el reconeixement unànime però sí dedicar-se a allò que l’apassiona. L’error està aquí, en voler arribar al cim sense pensar en quin preu s’ha de pagar. Pensava per què el poder ens atrau tant i és capaç de sobrepassar el talent quan escoltava els discursos de campanya que va fer Donald Trump i la posterior victòria a les eleccions dels Estats Units. El mirava i observava la seva gent. Els seus fidels, les persones que el van votar i que semblava que el seguien com si fos un profeta. Potser, és això el que ha captivat a tanta gent. Estem fugint de les convencions, de la suposada normalitat i de les promeses infundades per acabar elegint de president a algú que diu –bestieses, sí– coses que ningú s’atreveix a dir. Tothom sap que a qualsevol persona li agrada que la segueixin, l’aplaudeixin i li riguin les gràcies. Potser és així com s’arriba al poder sense tenir un gran talent. Amb la cara molt dura. Sense pudors ni vergonyes.
La jornada festiva i solidària que vam viure el 18 de desembre passat, amb motiu dels 25 anys de La Marató de TV3 a Martorell va ser una mostra clara que quan els martorellencs ens hi posem, ho aconseguim, i això és el més important de tot. Va ser una bogeria, però compartida, va ser molt més gratificant. Aquesta idea de fer-la grossa amb La Marató de TV3 va sorgir el mes de març passat quan m’assabento que enguany es complien 25 anys de La Marató. De seguida, vaig traslladar-ho als meus companys de La Xarxa. La primera condició indispensable era que, d’entrada, s’hi volguessin mullar. Un cop vaig tenir el vistiplau, vam contactar amb l’associació de veïns Pont del Diable, que centralitzaven els actes de La Marató a Martorell en més d’una dècada. També van pujar al carro! Aleshores vam redactar un projecte perquè enteníem que l’Ajuntament havia de ser partícip, també, d’aquesta iniciativa. Des d’aquí agraeixo a l’alcalde Fonollosa i a la regidoria de Comunicació, Participació i Cooperació per la predisposició que van mostrar
des del primer moment. El projecte va donar el tomb més esperat quan més d’una cinquantena d’entitats van voler implicar-s’hi després d’una primera presa de contacte. Més endavant serien una vuitantena d’entitats, un fet rellevant que demostra la riquesa social que té Martorell. En aquest projecte de treball fosc i invisible hi han participat moltíssimes persones. Destacaria, sobretot, la quinzena de persones de la comissió organitzadora. Si no s’haguessin deixat la pell durant setmanes, això no hagués estat possible. Un poble és ric pel seu teixit associatiu. Amb accions com les del 18 de desembre, Martorell ha posat de manifest que les entitats són el motor potent; que l’Ajuntament posa el combustible i que el poble s’hi bolca. La jornada va ser tot un èxit perquè vam complir els tres objectius fixats: aplegar la majoria del teixit associatiu per una causa comuna; la presència de TV3 amb una unitat mòbil i, superar, sobretot, la xifra dels 25.000 euros que ens havíem fixat. Un èxit col·lectiu que ens fa més grans com a poble.
Et gastaràs més diners en els regals de Nadal i Reis que l’any passat? per Quim Miró
Teresa
Carlos
Alícia
“No acostumo a “Com l’any passat, “No, cada any més o gastar diners en reni més ni menys. menys faig les magals ni en els àpats. Les despeses seran, teixes compres. SoLa nit de Nadal sóc principalment, en bretot, per als àpats a casa d’uns famigastronomia. Em de Nadal i Sant Esliars i des de fa anys toca preparar el diteve. No tenim néts, la resta de dies, per nar de Nadal, Sant per tant, no comprem joguines perquè els nostres fills ja Cap d’Any, marxo fora de casa, així que Esteve, Any Nou i Reis... Sóc de les que són grans. No m’agrada comprar amb no em considero un consumidor per espero l’últim dia per comprar el peix, peraquestes festes tan assenyalades”. què no m’agrada congelar-lo”. massa antelació. Ho faig a poc a poc”.
Josep
“Gastaré el que em faci falta i el que necessito, però no sóc dels que embogeixo quan arriben aquestes festes. He de comprar regals per a la família... Jo sóc dels que acompanyo a la dona a comprar i pago, però qui decideix la compra és ella”.
La comarca a Twitter @AlbertBarber09: Avui he vist un policia local d'Olesa sancionant amb una multa de 300 euros el propietari d’un gos per no recollir la tifa. Gairebé ploro de l'emoció.
@llcapdevila: Del Francisco Franco ha muerto al Fidel Castro ha muerto, quaranta-un anys i només canvia el color...
@nuriacoll1: El que val la pena de Nadal no són ni els torrons, ni la sopa de galets ni el pessebre. És l'home de l’anunci d’Invictus!
|8
L’Entrevista línianord.cat
Desembre 2016
Perfil | Entre dues passions: els pessebres i el cinema
A Martorell se’l coneix com l’acomodador del Cine Nou Martorell. Fill de cal Pinyorro, és la tercera generació de la família Guich que va treballar en una sala de cinema i en va ser propietari fins l’any 1997, quan va abaixar la persiana. Un cop jubilat ha potenciat, encara més, una altra debilitat que li ve d’infantesa: els pessebres.
“Faig pessebres artístics, adaptant els clàssics a altres cultures del món” Llorenç Guich i Mañosa / Pessebrista martorellenc Una de les tradicions de Nadal per a la gent de Martorell és veure els seus pessebres. Aquest any s’exposen a l’espai Muxart i al vestíbul de l’edifici antic de l’Ajuntament. Ha fet una doble versió d’Egipte i les columnes acompanyen el naixement. És la recompensa de tot un any de feina al seu taller.
Quim Miró MARTORELL uan li crida l’atenció elaborar un pessebre per primera vegada? La meva afició pels pessebres va ser des de ben petit. Jo vaig viure els primers anys a Horta, que aleshores era un poble a dins de Barcelona. Vinc d’una família de flequers, ho van ser el meu avi i el meu pare. Abans de Nadal sempre fèiem el pessebre a la fleca. Ja vivint a Martorell, quan tenia 10 anys, a l’escola Balmes vaig tenir de professor l’artista martorellenc Jaume Amat. Amb ell fèiem el pessebre clàssic i popular, amb la molsa, el naixement, el caganer... Però més endavant em va dir: ‘Llorenç, has de provar de fer un pessebre amb guix’. El primer que vaig fer em va quedar com un bunyol.
Q
Martorell havia tingut una gran tradició pessebrista, com la que es manté a Esparreguera i Olesa. Durant l’època franquista, el Frente de Juventudes organitzava un concurs de pessebres. Un jurat es
dedicava a anar casa per casa per puntuar els pessebres. Aquell concurs jo l’havia guanyat molts anys! N’hi havia de molt bonics.
columnes, dunes i tots els complements d’aquella cultura. És una feina que la faig tot l’any. Vinc al taller un parell d’hores cada matí.
Amb els anys ha canviat el mètode per elaborar els pessebres? Sí, és evident. Ara una bona part el faig amb porexpan! Aquest material el vaig descobrir amb els artistes de La Tramoia, amb qui compartim taller. Ara tenen menys pes
A més dels pessebres, el cinema és la seva altra passió, seguint els passos del seu avi i el seu pare. El meu pare no volia treballar de nit i dormir de dia perquè no s’hi va acabar d’acostumar i va canviar d’ofici. El meu avi era molt aficionat al cinema sent fundador i propietari del Cine Unió d’Horta, a la plaça d’Eivissa. L’any 1947, en Llorenç Mateu, propietari del Cinema Martorell, ubicat al carrer del Mur, va posar el negoci a la venda. El meu pare ho va veure anunciat en un diari i va arribar a un acord per arrendar el negoci, que va passar a ser de la nostra propietat.
“Recordo que els primers pessebres van ser a la fleca de la família, a Horta” i la tècnica s’ha perfeccionat molt amb el pas dels anys. Tot i que el guió del pessebre sempre és el mateix: el naixement i els diferents passos fins a l’adoració, el que el fa especial és tot el que l’envolta. Faig pessebres artístics, adaptant el clàssic a altres cultures del món. Com el que es pot veure aquest any, dedicat a Egipte, on apareixen
Vostè, pràcticament, va viure les hores d’esbarjo al cinema. La meva primera tasca al cinema va ser posar les butaques en ordre! En aquells moments les butaques no eren fixes, com ara. Abans d’iniciar la sessió les col·locàvem al seu lloc respectant la separació dels passadissos. Després vaig passar a ser l’acomodador del cinema.
A tots els qui vam anar al cinema el recordem amb un objecte per a l’acomodador: la llanterna. [Somriu] Sí! Em dedicava a acompanyar els espectadors al seu lloc. Sempre hi havia algun espavilat que venia sol i em demanava seure a prop d’alguna noia per lligar. És certa la llegenda que els qui volien flirtejar es col·locaven en les darreres files? No és cap llegenda, és la veritat. Ja els veies a venir... Recordo una anècdota d’una noia de l’època que l’endemà de la pel·lícula va venir al cinema a recollir una faixa que havia perdut... Ella em va assegurar que se l’havia treta perquè li estrenyia en seure a la butaca. Que tothom pensi el que vulgui.
L’any vinent farà vint anys que van abaixar la persiana. Des d’aleshores Martorell no té cinema. Com pot ser possible? L’esclat de tenir un apartament a la platja, que en el seu moment va provocar la marxa de molta gent als pobles els caps de setmana, i l’accés dels joves a les discoteques van fer mal al cinema. Ara bé, el factor decisiu va ser que no podíem competir amb els cinemes de Barcelona amb les estrenes. A Martorell, per contracte, les podíem visionar fins sis mesos més tard. Tots aquests factors han influït decisivament en un declivi evident del consum de cinema. La gent prefereix anar a esquiar o veure un partit de futbol. El cinema està en perill d’extinció.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Desembre 2016
lĂnianord.cat
9|
| 10
Martorell línianord.cat
Poesia | Núria Domènech presenta ‘Afonia’
Desembre 2016
La martorellenca Núria Domènech va presentar Afonia, el seu primer llibre de poesia en un acte a la Biblioteca. L’obra és un recull de poemes en què descriu el concepte d'afonia com les reflexions personals i col·lectives sobre la vida, la felicitat o la música. L’autora va aconseguir el Premi de Poesia Martí Dot 2015 per a poetes inèdits. Domènech ha guanyat, en diverses ocasions, guardons dels Premis Vila de Martorell.
Martorell supera els 28.000 euros recaptats per a la Marató » La ciutat, punt de connexió de TV3, va viure una jornada festiva i solidària que va superar el repte inicial marcat de 25.000 euros Quim Miró MARTORELL Martorell va demostrar, el 18 de desembre passat, un alt compromís social amb La Marató de TV3 coincidint amb els 25 anys. Va superar, amb escreix, els 25.000 euros que s’havien fixat com a objectiu a benefici de la investigació de l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. A l’hora del tancament d’aquesta edició, la plataforma d’entitats de Martorell ja havia superat els 28.000 euros. Durant la jornada, l’organització va transformar un espai de La Vila en el carrer de La Marató. Les entitats, agrupades en diferents estands, van oferir tota mena d’accions per a recaptar fons per La Marató de TV3. Les donacions es recaptaven amb unes guardioles solidàries fetes per a l’ocasió. Milers de martorellencs es van passejar des de primera hora del matí i fins a la tarda fent la seva aportació econòmica. La gran tómbola, el dinar solidari, el mosaic dels centres escolars o la connexió en directe de TV3 han sigut alguns dels punts àlgids de la jornada festiva i solidària. Des de la plataforma d’entitats de Martorell, la coordinadora Juanita Ponce reconeixia que “estem molt contents perquè vam assolir tres objectius. El primer, agrupar el teixit associatiu de la ciutat; el segon, que TV3 vingués a fer una connexió en directe des d’aquí; i el tercer: arribar als 25.000 euros. Vam
Comença l’enderroc de l’antic edifici de la brigada municipal URBANISME4Aquest mes de desembre han començat les obres d’enderroc de l’antic edifici de la brigada municipal al barri de Can Cases, en uns terrenys de titularitat municipal, on s’ubicarà un nou pavelló esportiu. L’edifici, de titularitat municipal, havia allotjat antigament un restaurant. L’Ajuntament té prevista la construcció d'un nou magatzem per a la Brigada Municipal, més modern i funcional, que s’està aixecant al nou polígon industrial que s’està construint a prop del
barri de Can Bros. La nova seu dels Serveis Municipals de la Via Pública (9.106 m2) compartirà ubicació amb la deixalleria municipal, que es traslladarà del polígon La Torre al nou emplaçament (3.600 m2). Les obres del nou pavelló començaran l’estiu vinent i tindran una durada aproximada de 18 mesos. Serà un equipament de 3.500 m2, de titularitat municipal, dividit en tres àrees: espai esportiu –pista poliesportiva divisible amb cortines en tres pistes–, vestidors i graderia.
Presenten els nous vestits per als gegants Ferran i Isabel Els ciutadans es van bolcar amb La Marató de TV3. Foto: Ajuntament
demostrar, un cop més, que quan els martorellencs ens hi posem, ho aconseguim, i això és el més important de tot”. La xifra solidària desitjada es va superar a primera hora de la tarda. Ponce va subratllar que “aquest èxit no seria possible sense les quinze persones de l’organització que s’han deixat la pell, que han estat disposades a tot i que no s’espanten davant de bogeries com aquesta”. Isidre Ricart, un altre dels coordinadors de la plataforma, admet que “va ser una jornada indescriptible, indefinible, espectacular, un dia ple d’emocions”. CONNEXIÓ AMB TV3 Un dels moments més emocionats de la jornada va ser la connexió amb TV3 des de Martorell, on durant tot el dia s’hi va traslladar una unitat mòbil pendent de les activitats que es van fer pels carrers de la ciutat. Martorell era un dels dotze
punts de connexió que TV3 va fixat arreu del país. Pels volts de les dues del migdia, va tenir lloc el moment televisiu per a Martorell marcat per un gran ambient festiu on van aparèixer, entre d’altres, els bastoners. La festa solidària de Martorell va tenir cura de tots els detalls. Fins i tot, els ciutadans sabien en tot moment com estava el recompte d’aportacions econòmiques a través d’un mini marcador instal·lat a la plaça de les Hores, gestionat pels Capgrossos de Martorell. La jornada solidària també va comptar amb un mosaic construït per infants de totes les escoles de Martorell a la plaça de la Mare Sant Ramon, les actuacions de les figures festives i de cant coral, sardanes, mercat medieval, passi de moda, flashmobs, un teatre solidari i karaoke convertint Martorell en un dels municipis més actius del país amb La Marató de TV3.
TRADICIÓ4Els gegants de Martorell, Ferran i Isabel, llueixen nous vestits coincidint amb el 70è aniversari de la seva primera cercavila. Els Gegants van organitzar una gran festa de presentació, el 17 de desembre passat, amb una cercavila a la plaça de la Vila, juntament amb les colles de cultura tradicional. La geganta Isabel porta un nou vestit setinat de color ataronjat i cinturó i capa blau marí, farcit amb perles i de mànigues bombades, mentre Ferran duu una capa i cintura marrons, ves-
tit satinat de color verd clar i una capa i franja central de verd fosc. Tots dos dissenys estan inspirats en documents antics i fets a partir d'esbossos de Quim Aranda. L'artesà Jordi Grau ha estat l’encarregat de la restauració i el pintat dels gegants i el modista Ramon Roig va confeccionar-ne els vestits. Les perruques dels gegants són del Taller Damaret de Barcelona. A més, durant la festa, va presentar-se el nou ball dels gegants Ferran i Isabel, obra del músic martorellenc Pere Miró.
Martorell
Desembre 2016
Buenos Aires rememora 50 anys com a barri de referència Redacció MARTORELL El barri de Buenos Aires ha complert 50 anys de vida. Tot i que oficialment es va anomenar ‘barrio de La Paz’, el nom de Buenos Aires es va acabar imposant entre els veïns pel nom d’una finca d’estil colonial que hi havia aleshores, propietat d’una família de Martorell que havia emigrat a l’Argentina i que, un cop enriquits, van retornar a casa. La finca estava emplaçada en l’espai que ocupa el Pavelló Esportiu. El barri va construir-se amb la necessitat d’acollir el creixement demogràfic de Martorell durant la dècada de 1960. D’una banda, per als ciutadans arribats de diferents punts de l’Estat espanyol, i per dos fets assenyalats en la història del municipi: les inundacions de 1962 i l’eixamplament del carrer del Mur al seu pas per l’antiga NII, que va augmentar de dos a quatre carrils. L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, reconeix que “era un barri nou, però amb moltes carències. Si la Vila ens explica els orígens, Buenos Aires representa la transformació que
Buenos Aires és un dels barris més emblemàtics. Foto: Santi Carbonell
ha convertit Martorell en una ciutat industrial moderna”.
INAUGURAT PER FRANCO El desenvolupament de Buenos Aires va anar a càrrec de l’Obra Sindical del Hogar, un programa impulsat per la dictadura franquista, format per 680 pisos, en una primera fase, i 616 més, a principis dels anys 70. Precisament, el general Francisco Franco va passejar-se pels carrers de Martorell durant la inauguració del barri i amb els carrers i avingudes plenes de veïns
de Martorell. Una de les llegendes del barri asseguren que els sis edificis de la primera fase van construir-se en referència a les sis lletres del cognom del Generalísimo. Buenos Aires acull la majoria de serveis sanitaris, educatius, policials, esportius i culturals de la zona nord del Baix Llobregat. L’expresident de l’Associació de veïns, Juan Requena, diu que “en aquests 50 anys hem assolit el barri que tenim. La seva renovació ha estat clau”. L’Ajuntament hi ha contribuït renovant places i avingudes.
línianord.cat
11 |
Convocatòria oberta del Premi Vila de Martorell
Nous espais per a la Creu Roja i Protecció Civil
CULTURA4Els Premis Vila de Martorell, que enguany arriba a la 42a edició, ha obert la convocatòria amb moltes novetats. A més de les tretze categories que hi havia fins ara, se n’ha creat una de nova dedicada a la poesia visual amb el suport de la Fundació Joan Brossa de Barcelona. Un format que ja ha començat a visualitzar-se a certàmens com els Jocs Florals de Calella i els Jocs Florals de les Corts i els Jocs Florals de Nules, a Castelló. Els joves tenen més al·licients amb nous guardons per al millor tràiler de llibre o audiovisual i al millor blog literari, booktube o booktag. L’any passat, el Premi Vila de Martorell va arribar a la xifra rècord de 485 participants, va augmentar un 52% respecte de l’any 2014. Les obres i treballs s’han de presentar via electrònica a martorell.cat juntament amb la complementació d’un formulari. Enguany es vol regular el volum de recepció d’obres en format electrònic i en paper. El termini per lliurar les obres finalitza el 15 de febrer de 2017 i a l’abril es penjarà al web l’acta amb els guanyadors de l’edició. La gala tindrà lloc el 28 d’abril coincidint amb la Fira de Primavera.
ENTITATS4L’Ajuntament de Martorell cedirà dos dels seus espais municipals per ubicar-hi les noves dependències de Creu Roja Baix Llobregat i Protecció Civil. La reubicació d’espais d’aquestes dues entitats és fruit de l’imminent enderrocament de l’edifici on les dues entitats tenen actualment la seva seu perquè en aquest emplaçament s’alçarà el nou Pavelló Esportiu, PAV3. La nova ubicació de Creu Roja Baix Llobregat serà l’edifici de l’antic camp de futbol de Les Carolines mentre que la nova seu de Protecció Civil serà en la primera planta de ca n’Oliveras, a les dependències de la Policia Local. L’Ajuntament està fent millores a ca n’Oliveras amb l’objectiu de millorar el rendiment energètic amb la construcció d’una façana ventilada.
| 12
línianord.cat
Martorell
Desembre 2016
Demanen 26 anys de presó per a un veí acusat de matar la mare Redacció MARTORELL La fiscalia demana 26 anys i mig de presó per a un jove de Martorell, Daniel C. N., de 29 anys i de nacionalitat espanyola, acusat d’haver matat a ganivetades la seva mare, contra qui tenia una ordre d’allunyament. El fiscal acusa el noi d’un delicte d’assassinat amb traïdoria i acarnissament i, a més, dels delictes de violència en l’àmbit familiar i de trencament de condemna. El judici es farà pròximament a l’Audiència de Barcelona davant d’un jurat popular. El crim, segons l’escrit d’acusació pública, va tenir lloc la matinada del 24 de febrer del 2015, al domicili de la víctima, de 59 anys i de nacionalitat sueca. Com que el noi no tenia un lloc de residència fix, hi acudia habitualment a menjar, a dutxarse i a dormir. Durant la convivència amb la mare, el jove l’havia sotmès a diferents atacs físics i psicològics. La mare havia denunciat alguns dels episodis violents i, com a conseqüència, el jove havia estat condemnat a penes lleus. Entre
La Policia Local denuncia una dona per robar en un súper SUCCESSOS4Agents de la Policia Local de Martorell van denunciar una persona amb material furtat per valor de 575 euros. Els fets van tenir lloc el 3 de desembre passat, a les 21.00 hores, mentre la patrulla efectuava vigilància preventiva al pàrquing del supermercat Carrefour, situat a tocar del pas de l’antiga NII. Els agents van observar que la denunciada, en
veure el vehicle policial, va intentar amagar-se entre els cotxes, motiu pel qual va ser identificada. Un cop, la Policia Local va retenir a la persona se li va demanar que demostrés la compra. En no poder mostrar el tiquet de tot el material que portava a la bossa, va reconèixer que havia furtat gran quantitat de productes alimentaris, higiene personal i roba.
Presenten el projecte ‘Hospital Cardioprotegit’ L’assassinat va ser en aquesta casa del carrer Cambreta. Foto: Línia Nord
altres mesures, se l’havia prohibit acostar-se a un radi de mil metres a la seva mare.
LA VA MATAR A COPS Malgrat això, la nit dels fets, el jove tornava a ser a casa de la dona. Sempre segons la fiscalia, en una hora no determinada, Daniel C. N. va atacar la seva mare utilitzant un pal de fregar i un ganivet de cuina amb una longitud de fulla de 24 centímetres. El jove, segons el fiscal, va colpejar i agredir la dona repetidament i amb una gran força,
tot causant-li múltiples ferides a tot el cos, com ara al crani, la cara, el coll, el tronc, l’abdomen, el tòrax, l’espatlla, els braços i les cames, fins a provocarli la mort. La dona va morir per un xoc hemorràgic agut, originat per la pèrdua massiva de sang. La víctima, segons assenyala el fiscal, no va tenir oportunitat de defensa perquè l’atac va ser inesperat i es trobava sota l’efecte de l’alcohol. El fiscal vol que l’acusat indemnitzi la filla de la víctima –i germana seva– amb 200.000 euros.
SALUT4La Fundació Hospital Sant Joan de Déu de Martorell va presentar el projecte ‘Hospital Cardioprotegit’ en el marc del primer Congrés d’Infermeres Directives de Catalunya. El projecte garanteix una desfibril·lació precoç abans de 3 minuts després d’una aturada cardiorespiratòria en qualsevol espai intern i exterior més proper al centre hospitalari. Les aturades cardiorespiratòries hospitalàries “constitueixen un problema de primera magnitud en relació a la gravetat, en què hi ha evidència que la mortalitat, les seqüeles neurològiques i els costos que originen
es podrien disminuir escurçant el retard en la resposta assistencial”, segons la cap d’Àrea d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, Encarni Dengra. El centre hospitalari ha estratificat les diferents àrees de risc d’aturada cardiorespiratòria per adequar l’equipament, formació i protocols en suport vital. Segons Dengra “els resultats obtinguts són una millor eficàcia en la resposta en l’aturada cardiorespiratòria, reducció de costos en equipament (43.694 euros) i una millor formació amb un elevat grau de satisfacció dels professionals formats”.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Desembre 2016
lĂnianord.cat
13 |
| 14
Sant Andreu de la Barca línianord.cat
Desembre 2016
Sant Andreu de la Barca donarà la benvinguda al 2017 amb una festa al poliesportiu Josep Pla, un equipament allunyat del nucli urbà amb la intenció d’evitar molèsties per als veïns. A la festa hi podran accedir els majors de 16 anys. Les entrades anticipades, a 20 euros, estan a la venda.
Foment torna a aturar les obres de l’enllaç entre l’A2 i l’AP7 » Justifica que l’espai “és un coll d’ampolla” i vol que es reformuli » L’alcalde Llorca exigeix una “represa immediata” dels treballs Redacció SANT ANDREU DE LA BARCA Pols obert entre l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i el Ministeri de Foment per les obres d’enllaç entre l’A2 i l’AP7. Per segon cop aquest 2016, el Ministeri ha decidit aturar les obres i ho justifica assegurant que l’enllaç projectat “és petit” i que no servirà per “minimitzar el volum de trànsit que es comptabilitza a la zona”. Foment pretén, ara, reformular el projecte, que es va aprovar fa 10 anys. En els darrers dos anys s’han fet dues modificacions de l’obra i aquesta aturada seria la tercera. La nova aturada ha fet perdre la paciència al consistori santandreuenc, tenint en compte que el termini de l’execució finalitzava abans d’acabar aquest any. L’alcalde, Enric Llorca, ha
Festa | Cap d’any al poliesportiu Josep Pla
Sant Andreu i Castellbisbal volen connectar-se amb bus MOBILITAT4Els alcaldes de Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal, Enric Llorca i Joan Playà, han instat al Servei Territorial de Transports de Barcelona, que depèn de la Generalitat, que impulsi una línia d’autobús que comuniqui les dues poblacions. La prioritat és que la línia d’autobusos recorri pels dos nuclis urbans, els polígons industrials de Sant Vicenç i del Llobregat, l’estació de Renfe de Castellbisbal i l’estació del Palau
de FGC. Llorca recorda que aquest nou servei de bus “facilitaria l’enllaç amb l’estació de Renfe de Castellbisbal i beneficiaria el transport dels joves de Sant Andreu de la Barca que estudien a la UAB”. El 2007, el Govern va incloure aquesta línia d’autobús en la redacció del pla de mobilitat i accessibilitat dels polígons industrials de les dues poblacions però que, arran de la crisi econòmica, no va arribar a executar-se.
Les obres d’enllaç entre l’A2 i l’AP7 s’allarguen. Foto: Línia Nord
recordat que “fa una dècada que exigim la construcció d’aquest enllaç” i exigeix “una represa immediata de les obres”. El consistori considera l’enllaç com a “estratègic” per als ciutadans, que podran connectar amb l’altra banda del riu, i per als transportistes i empre-
saris, que tindran un accés ràpid a França”. L’enllaç connectarà les dues vies amb un viaducte de 850 metres a una zona per la qual passen cada dia més de 200.000 vehicles. El pressupost previst per la construcció d’aquest enllaç ha passat dels 50 a 76 milions d’euros.
El bus urbà, en una avinguda principal a Sant Andreu. Foto: Línia Nord
Parcs infantils inclusius INFÀNCIA4Sant Andreu de la Barca adaptarà els parcs infantils per a les persones amb discapacitat, per assegurar que “tots els nens de la ciutat puguin compartir espai sense distinció”, assegura la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament, Eva Prim. Segons fonts del consistori, els primers parcs remodelats seran els que es troben a les places de la Pau i de Charlie Rivel. Sant Andreu de la Barca compta amb alguns aparells adaptats
per a nens amb cadira de rodes i, ara, s’ampliarà aquesta mesura a tots els parcs i zones verdes de la ciutat. Prim diu que “volem que els nens comparteixin espais i jocs, sense fer distincions, per fer una ciutat més inclusiva, igualitària i cohesionada”. Per posar en marxa aquest projecte inclusiu als parcs infantils de la ciutat, el consistori va realitzar un procés de participació recollint l’opinió de les famílies amb nens amb discapa-
citat. “Volem que no hi hagi barreres arquitectòniques per a ningú, que els jocs siguin accessibles des d’una cadira de rodes perquè els infants puguin compartir-ho plegats”, afegeix Prim. Aquesta iniciativa ha estat recollida després que a Barcelona diversos col·lectius que agrupen les persones amb discapacitat hagin reclamat al consistori que prengui mesures i adapti els parcs infantils de la ciutat a favor de la inclusivitat.
15 |
Olesa línianord.cat
Seguretat | Trasllat de les dependències de la Policia Local
Desembre 2016
L’aluminosi que pateix des de fa temps edifici de la comissaria de la Policia Local ha obligat l’Ajuntament a traslladar les noves dependències a uns terrenys municipals al barri dels Closos. L’alcaldessa Puimedon reconeix que “hi havia dos espais possibles, però l’escollit és el més cèntric i davant de possibles actuacions és a 5 minuts de tots els punts del municipi”. La inversió serà de 700.000 euros dels quals, 300.000 aniran a càrrec de la Diputació.
Puimedon reclama que s’arregli l’esvoranc d’accés a Ribes Blaves Redacció OLESA DE MONTSERRAT L’Ajuntament d’Olesa reclama a la Diputació de Barcelona que resolgui l’accés al barri de Ribes Blaves que té un esvoranc des de març del 2015. Així li va transmetre l’alcaldessa Pilar Puimedon a la presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, en una trobada a principis de desembre. La carretera, de titularitat de l’ens provincial, manté un carril tallat des d’aleshores i no s’ha fet cap intervenció. Actualment, la carretera a Ribes Blaves té l’accés restringit i aquesta situació crea incomoditats en el pas dels turismes dels veïns com també per als vehicles d’emergència que han d’acudir a fer serveis a la zona. Quan va aparèixer l’esvoranc, l’Ajuntament va buscar una solució que ja inicialment es veia costosa i que es dilataria en el temps, sobretot per la complexitat oro-
L’esvoranc, a la urbanització Ribes Blaves, des de 2015. Foto: Ajuntament
gràfica de la zona. Per aquesta raó, el consistori olesà va recórrer a la Diputació per trobar una solució immediata. “És una prioritat per a Olesa que des de l’Ajuntament no es pot abordar de forma íntegra. Cal que la Diputació l’entengui, també, com a prioritària”, apunta Puimedon. Fruit de la trobada, Conesa s’ha
compromès a elaborar un projecte tècnic que permeti actuar en l’indret i possibilitar que, en el mínim període de temps possible els veïns de Ribes Blaves deixin de conviure amb aquesta problemàtica. El consistori olesà confia que, aquesta vegada, es desbloquegi aquesta problemàtica.
113 veïns optaran Donen la petjada de rèptil a l’Institut a 12 habitatges de lloguer social de Paleontologia HABITATGE4126 veïns residents a Olesa han presentat una sol·licitut per optar a un dels 12 habitatges de lloguer social que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya està acabant d’enllestir en els terrenys de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. El termini de presentació de les sol·licituds d’aquesta promoció d’habitatges socials va finalitzar el 17 d’octubre passat. D’aquestes 126 sol·licituds presentades, 13 n’han quedat fora per no complir els requisits de la convocatòria. Un dels sol·licitants per tenir uns ingressos anuals superiors als exigits i una dotzena per no arribar als ingressos mínims. L’AHC revisarà els expedients abans de realitzar el sorteig dels habitatges. La finalització de l’obra era prevista a finals d’aquest any però, segons explica Maite Ribas, tècnica d’Habitatge de l’Ajuntament, es van detectar “unes deficiències en la coberta de tres habitatges”. Durant la primavera vinent es lliuraran les claus.
HISTÒRIA4La icnita del rèptil d’una època anterior als dinosaures –de fa 290 milions d’anys– trobada a Olesa ha estat dipositada de manera definitiva a l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont. Membres del Centre Muntanyenc de Recerca Olesà, descobridors de la troballa l’abril passat, van lliurar la icnita del rèptil a l’ICP en un acte simbòlic davant de l’alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon. La petjada fossilitzada del rèptil, de l’icnogènere Isochirterium, és la peça més ben conservada de la seva època a la península Ibèrica.
| 16
Sant Esteve Sesrovires línianord.cat
Desembre 2016
Recapten una tona i mitja de menjar per al Banc d’Aliments Redacció SANT ESTEVE SESROVIRES El Banc d’Aliments de Sant Esteve Sesrovires va recollir 1.505,38 quilos de menjar durant la campanya del Gran Recapte. Aquesta xifra augmentarà en els pròxims dies, ja que hi ha entitats que encara estan col·laborant amb el Banc d’Aliments recollint donacions solidàries dels sesrovirencs. La campanya d’aquest any s’ha fet coincidint amb el Gran Recapte, que va tenir lloc a tot Catalunya els dies 25 i 26 de novembre. A Sant Esteve, el Banc d’Aliments va posar un parell de punts de recollida durant aquests dos dies, però la iniciativa s’ha allargat en el temps gràcies a que hi ha associacions que han col·laborat abans i després de la data del Gran Recap-
Sant Esteve s’ha implicat en la recollida d’aliments. Foto: Ajuntament
te. Així, el grup Salto a la Fama va recollir aliments durant l’espectacle que van oferir al Casino. L’Entitat Cultural Flamenca va fer el mateix al Festival de Flamenc Solidari. La iniciativa del Banc d’Aliments ha comptat el suport dels centres educatius del municipi, de diverses botigues i d’espais municipals com Policia Local, la Residència de Can Serra, el
Incivisme | Enxampen dos ‘grafiters’
La Policia Local va enxampar els autors d’unes pintades en espais públics i privats que havien aparegut en les darreres setmanes al municipi. Són dos veïns de Sant Esteve, de 25 i 26 anys, que van reconèixer els fets. L’Ajuntament ha obert un expedient sancionador per als infractors.
Complex Esportiu i el Casal de la Gent Gran, que han col·laborat com a punts de recollida d’aliments. L’Esplai Trapella ha donat suport com a voluntariat. El Banc d’Aliments Parroquial és una entitat sense ànim de lucre que lluita contra la situació de pobresa que viuen alguns veïns i veïnes de Sant Esteve, així com contra el malbaratament alimentari.
Un nou servei de bus a demanda, aviat en marxa
TRANSPORT4A partir del 2 de gener, l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires impulsarà una reestructuració del servei de transport urbà amb la intenció de millorar-ne l’eficiència i la sostenibilitat. Així entrarà en funcionament un servei, com a prova pilot, que reorganitza les expedicions de bus durant el matí i incorpora el transport a demanda per les expedicions du-
L’ús del disc a la zona blava gratuïta es reprèn al gener MOBILITAT4L’estacionament gratuït a la zona blava de l’Avinguda Montserrat i carrer de Pau Costas tornarà a estar controlat per l’ús del disc cronòmetre. Amb la represa d’aquest sistema, l’Ajuntament de Sant Esteve pretén afavorir la rotació de l’aparcament en aquesta zona comercial del municipi.
Entitats | Recapten 1.800 euros en la lluita contra el càncer
Redacció ABRERA Des de mitjans de desembre, el Ministeri de Foment ha inhabilitat el carril d’incorporació a l’autovia A2 en sentit Barcelona del polígon industrial Sant Ermengol, davant de la benzinera HAMSA, a causa de les obres que s’estan fent al Torrent Gran. L’accés al nucli urbà per part dels turismes i motocicletes, es pot realitzar per les sortides, sentit Lleida, número 585 (Ca n’Amat i polígons industrials d’Abrera), 582A (C55 direcció Manresa) i 582B (polígon industrial Sant Ermengol i el Rebató). Pel que fa a l’accés dels camions als polígons, només poden utilitzar les sortides, sentit Lleida, número 585 (Ca n’Amat i polígons industrials d’Abrera), i 582B (polígon industrial Sant Ermengol i el Rebato), també en sentit Lleida.
Es manté vigent el disc blau ja existent i aquells veïns que no en disposin el podran adquirir a les dependències municipals per un euro. Fins al 15 de gener, la Policia Local farà una campanya d’informació alertant de l’obligatorietat de l’ús del disc i, des d’aleshores, s’aplicaran les sancions corresponents.
Abrera
El XIII Festival contra el Càncer a Abrera va recaptar 1.800 euros en la lluita contra la malaltia en un acte celebrat a la sala Municipal. En el festival van haver un seguit d’actuacions musicals i exhibicions de dansa a càrrec de músics i artistes locals. També es va subhastar un quadre de la pintora local Aurora Escribano.
Inhabiliten un carril de l’A2 per les obres al Torrent Gran
rant la tarda que prestaran els taxistes locals. Així, l’usuari haurà de fer la prestació del servei trucant al telèfon gratuït 900 69 65 66 el dia anterior, abans de les 20 hores i indicant si és necessari transport adaptat. Aquesta prova és fruit d’un estudi fet per l’Ajuntament de Sant Esteve i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU).
Subvencionen els llibres de text i ordinadors escolars AJUDES4L’Ajuntament d’Abrera subvencionarà els escolars del municipi en la compra de llibres de text, material autoeditat, ordinador, tauleta digital i continguts educatius digitals. El consistori concedirà un ajut econòmic de 75 euros per a l’adquisició d’un ordinador o una tauleta digital, així com una subvenció del 50% del cost dels continguts educatius digitals.
Per als alumnes matriculats en escoles d’educació especial, l’ajut és del 50% del cost del material didàctic. Les persones que hagin comprat els llibres a través d’un comerç o per qualsevol altre mitjà, hauran de sol·licitar l’ajut a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament fins al 31 de desembre. El consistori ho va confirmar amb un conveni amb els centres educatius i les AMPA.
Obres al carril d’incorporació a l’A2. Foto: Ajuntament
Des de finals del passat mes de agost s’estan duent a terme obres de millora hidràulica en el Torrent Gran d’Abrera al seu pas per sota de la l’Autovia A2 i a la via de servei lateral d’accés al nucli urbà d’Abrera i al polígon industrial Sant Ermengol.
Les obres consisteixen en substituir l’obra de drenatge actual per una de nova, amb una major geometria que l’actual. L’actuació del Ministeri de Foment manté tancada l’entrada principal a Abrera venint des de Barcelona.
Signatura dels convenis amb les AMPA i les escoles. Foto: Ajuntament
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Desembre 2016
lĂnianord.cat
17 |
| 18
Esparreguera línianord.cat
Educació | ‘Compartim converses’ a l’Institut El Castell
45 joves voluntaris de l’Institut El Castell van participar en la dotzena edició del projecte Compartim Converses, l'adaptació del Voluntariat per la llengua a un centre de secundària. Un dels centres pioners a Catalunya va ser l'Institut El Castell, ara fa 12 anys, de la mà del tècnic local de Normalització Lingüística Marc Piera.
Desembre 2016
La nova temporada de la Passió arrencarà el 12 de març Redacció ESPARREGUERA El 12 de març s’obrirà el calendari de representacions de La Passió a Esparreguera. La Junta del Patronat de La Passió ha programat tres de les representacions en horari de tarda –una sessió de les 17 a les 22 hores– els dies 18 de març i el 8 i 22 d’abril. La resta de representacions de la temporada seran de jornada completa –la vida pública de Jesús en sessió de matí de 10.30h a 13h, i la Passió, mort i resurrecció a la tarda, de 15.30h a 18h–. Seran els dies 26 de març; 2, 14 (Divendres Sant) i 30 d’abril i 7 de maig, sent la darrera representació de la temporada. La d'Esparreguera és l'única Passió catalana que manté el format de jornada teatral amb tres entreactes.
L’anunciació de Jesús, a Esparreguera. Foto: 777.cat
Enguany, l’entitat ha renovat l’equip de direcció artística de l'espectacle, a l’espera de desvetllar el cartell previst per a principis d’any. La Passió d'Esparreguera és un espectacle amb una gran complexitat dramàtica i tècnica, que aconsegueix transmetre a l'espectador actual l'essència d'uns personatges amb dos mil anys d'història. La grandiositat del teatre, amb una ca-
pacitat per a 1.700 espectadors, la gran quantitat d'actors en escena, els vertiginosos canvis escenogràfics, la perfecta unió del text, i la música original interpretada en directe per una orquestra i una coral converteixen La Passió d'Esparreguera en una producció teatral de característiques úniques. Després de Nadal i Reis tocarà el temps de passions al Baix Nord.
L’Arxiu Municipal restaura un padró d’habitatge del 1837 HISTÒRIA4L’Arxiu Municipal d’Esparreguera, que fa deu anys que participa en el programa de restauració de documents que ofereix l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Gerència de Serveis de Cultura de l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona, ha restaurat un Padró Municipal d’Habitants de l’any 1837. Aquest llibre té unes dimensions de 30,5 x 21 centímetres.
Solidaritat | Conscienciació ciutadana
Collbató
L’Associació Collbató per la Solidaritat va organitzar el VI Cap de Setmana Solidari per presentar situacions que fan necessària la col·laboració entre les persones. El president de l’entitat, Josep Lluís Escriu, va presentar el foto documental Hijos de Chernobyl, que explicava les experiències dels afectats per l’accident nuclear.
Tradició i cultura popular a l’onzena Fira de Nadal Redacció COLLBATÓ Collbató va celebrar, el 18 de desembre passat, la seva onzena Fira de Nadal, que es va renovar l’any passat i que guarneix els carrers del nucli antic de tradició, de cultura i d’activitats per a grans i petits. Desenes de visitants van passejar pel nucli històric entre la gran varietat de firaires amb productes artesanals. Menjars de productes de proximitat, juntament amb objectes de decoració van ser l’atractiu gastronòmic de la fira d’enguany, que a més, va complementar-se amb la segona edició de la jornada gastronòmica i tast de vins, al Casinet. Durant tot el dia, els més petits van poder visitar el corralet de la fira, passejar amb ponis, ser un ceramista amb el taller “Enfanga’t a la Fira”. Un dels principals atractius per als infants va
La plaça de l’Era va aplegar la Fira de Nadal. Foto: Ajuntament
sent les activitats organitzades a la plaça de l’Era per les entitats municipals. Els més grans, van visitar els expositors dels productes d’oli de Collbató, dins de la 5a Fira de l’Oli amb la presència d’Àlex Duran. També van comprar productes en la parada
solidària davant de Can Rogent i veure l’exhibició de ball a càrrec de l’Associació Moreneta Swing. A l’Església de Sant Corneli va tenir lloc la tradicional Cantada de Nadales a càrrec dels alumnes i mestres de l’Escola Municipal de Música de Collbató.
La restauració feta per Aina Vila i Núria Casademunt ha permès recuperar aquest document únic de l’Arxiu d’Esparreguera, ja que dóna informació bàsica de quina gent vivia a Esparreguera al principi del segle XIX, d’on venien, quins oficis hi havia, quins carrers existien llavors i el seu nom. Al llarg d’aquests anys s’han restaurat més de 35 documents, que van des del segle XII fins al segle XX.
Acollida de nens de Txernòbil durant l’estiu
Els infants trien les propostes de futur a Collbató
COOPERACIÓ4L’Associació de Collbató per a la Solidaritat promou l’acollida al municipi d’un nen o nena afectats per l’accident de Txernòbil per a l’estiu vinent. L’entitat, que gestiona acolliments des de l’any 2001, anima als collbatonins a seguir acollint infants amb la intenció que “millorin la seva salut en un entorn lliure de radiació, que segons les analítiques, els nens acollits han reduït els seus índexs de radiació de mitjana un 36%”. El temps d’acollida són uns 45 dies. El període de sol·licitud finalitza el 31 de desembre i es pot demanar a través del correu electrònic collbatosolidaritat@outlook.com i al mòbil 696 269 178. L’associació ofereix més informació sobre el procés d’acollida al seu web. El setembre del 2015 van rebre un diploma d’agraïment del Govern Bielorús per la tasca que realitzen per part de la Direcció d’Ajuda Humanitària del President de Bielorússia.
ENSENYAMENT4Els alumnes de les escoles de La Salut i Mansuet van enumerar les seves propostes del Collbató que volen en un futur pròxim en una jornada promoguda per a l’Ajuntament amb el suport de l’equip 2GES. Un skate park, una zona d’aventura amb tirolines, espais per a jocs o um centre lúdic, van ser les demandes preferents. La jornada forma part del procés d’elaboració del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que està duent a terme l’equip de govern de Collbató.
19 |
Comarca línianord.cat
Festes | Els infants de Castellví faran cagar un nou tió
Desembre 2016
El dia de Nadal, a les 12.30 hores, la plaça d’Europa acollirà la tradicional activitat de fer cagar el tió. L’endemà, dia de Sant Esteve, el Patge Picarol visitarà Castellví per recollir les cartes que ens nens i nenes adrecin als Reis d’Orient. Les visites seran a la residència de gent gran, al centre cívic Can Sunyer Valldaina i a la plaça del poble.
Martínez relleva Sánchez al capdavant de la Creu Roja Quim Miró BAIX LLOBREGAT NORD Santiago Sánchez (Villanueva del Duque, Còrdova, 1948) ha deixat de ser el president de Creu Roja Baix Llobregat Nord després de 19 anys. El nou president de l’entitat és Pere Martínez que va accedir a Creu Roja com a voluntari. Sánchez no es desvincula de l’entitat, ja que seguirà com a president honorífic de la zona a proposta de la direcció a Barcelona i, a més, s’ocuparà de les gestions relacionades amb la província. “És un pas al costat a la presidència, no marxo del tot”, explica Sánchez a Línia Nord. El martorellenc va arribar a la presidència de l’assemblea local de Creu Roja, primer, i de la zona nord de la comarca, després, arran de la unificació de les
Castellví de Rosanes reclama millores a la Diputació
Santiago Sánchez ha fet un pas al costat a Creu Roja. Foto: Quim Miró
assemblees locals, l’any 2003, per “sumar esforços, optimitzar recursos i oferir millors serveis a les persones”, explica el fins ara president. El martorellenc va substituir el darrer president, Mario Garcia, l’any 1997. “Van ser moments de molts canvis per dissenyar una Creu Roja adaptada a les noves necessitats de les persones”. Actualment, l’entitat compta amb prop de 200 vo-
luntaris i ofereix una cinquantena de serveis. Es finança amb les aportacions de 2.700 socis amb quotes anuals, convenis amb els ajuntaments i aportacions d'empreses privades. Sánchez té clar que “Creu Roja no té sentit sense els voluntaris”. “M’emporto l’agraïment de molta gent a qui, per diverses circumstàncies, hem atès”, conclou.
URBANISME4L’Ajuntament de Castellví de Rosanes busca el suport de la Diputació per tal de poder tirar endavant diferents iniciatives relacionades amb el patrimoni i els equipaments locals. L’alcalde Joan Carles Almirall va sol·licitar al diputat delegat d’Urbanisme i Habitatge, Josep Ramon, que la Diputació doni suport econòmic per a realitzar el catàleg de patrimoni local, així com ajut tècnic per a diverses millores. Destaquen la zona esportiva del barri del Taió,
Tendència | El xai i el lluç, els productes frescos més consumits durant aquest mes Un estudi del Grupo Uvesco destaca que els productes frescos que més es consumeixen durant les festes de Nadal són el xai i el lluç. En concret, el xai representa un 15% de les vendes de carn durant Nadal, enfront del 5% de la resta de l’any. Per la seva banda, l’estudi ressalta que el 25% del peix que es ven durant el desembre és lluç, mentre que les angules també experimenten un creixement important en les vendes nadalenques.
El Baix Nord s’omple de fires per escalfar motors per a Nadal Redacció BAIX LLOBREGAT El Baix Llobregat Nord es va omplir de fires el darrer cap de setmana del 17 i 18 de desembre, l’últim abans de Nadal. Unes fires que van servir per animar les vendes d’una campanya nadalenca que promet ser de les millors dels últims anys, segons els pronòstics del sector. Pel que fa a Martorell, una vintena de botigues de La Vila van participar el passat dia 18 a la Fira de Nadal, de 10 del matí a vuit de la tarda al carrer de Francesc Santacana i a la plaça de la Vila. Per altra banda, els comerciants locals estan repartint durant aquests dies entre els seus clients unes butlletes per participar en el sorteig d’una panera gegant, en la confecció de la qual hi han participat més de 50 establiments locals. Conté jo-
La comarca es prepara per celebrar Nadal. Foto: Ajuntament de Martorell
guines, roba, complements, aliments, begudes i vals de compra, entre altres productes. El guanyador es coneixerà el 2 de gener. Per la seva banda, Sant Andreu va celebrar el diumenge 18 la seva particular Fira de Nadal, entorn de l’antic Ajuntament i amb la participació d’una vintena de comerços del municipi. Organitza l’Associació de Comerciants i Serveis de Sant Andreu, amb la col·laboració de l’Ajuntament.
Dissabte dia 17 Olesa va acollir una nova edició de la seva Fira de Nadal, entre el carrer Salvador Cases i la plaça Fèlix FIgueras i Aragay. Va estar organitzada per l’Eixida de l’art i va aplegar molts visitants. El mateix dia va ser el torn dels comerciants de Collbató, tot i que en el seu cas va celebrar l’onzena edició. Com a complement, va celebrar la segona Jornada Gastronòmica i el Tast de Vins, al Casinet.
actualment en desús donat el seu estat i la necessitat de grans reformes que té la instal·lació. D’altra banda, aquest mes de desembre ha finalitzat el curs per a cuidadors de gent gran o persones amb dependència. Aquesta activitat formativa l’Ajuntament a càrrec de Creu Roja. El curs, gratuït per als participants, ha tingut per objectiu oferir un espai de suport a les persones que tenen al seu càrrec gent gran o familiars amb dependència.
Comerç
Activen el Grèvol per garantir la seguretat durant Nadal
COMARCA4Garantir la seguretat de les zones comercials durant el mes de Nadal serà una de les prioritats dels cossos de seguretat. En aquest sentit, els Mossos han tornat a activar el Pla Grèvol, orientat a reforçar la vigilància de les àrees més concorregudes durant les festes, molt sovint en col·laboració amb les policies urbanes de cada municipi. A Sant Andreu, per exemple, durant aquest mes de Nadal els Mossos i la policia municipal
han posat en marxa un operatiu conjunt per incrementar la presència d’agents uniformats als principals carrers comercials com a mesura dissuasiva per als lladres i per incrementar la sensació de seguretat entre els ciutadans. L’inspector en cap de la policia municipal Jordi Bernat, ha avançat que “una de les novetats és que als comerços es penjarà un full informatiu en cinc idiomes alertant que qualsevol furt o robatori serà denunciat a la policia”.
Policia local i Mossos es coordinen per vigilar els eixos comercials. Foto: Arxiu
| 20
Esports línianord.cat
Atletisme | Inscripcions obertes per a la Sísmica Race
Desembre 2016
L’Associació esportiva Smàrfan, amb la col·laboració del Club Atletisme Sant Andreu de la Barca, reediten la Sísmica Race, que es disputarà el 26 de febrer de 2017. Hi ha tres recorreguts de 10, 17 i 27 kilòmetres. Fins el 28 de gener, el preu de la inscripció és de 12, 15 i 23 euros, respectivament. La informació és a www.sismicarace.com.
El Club Futbol Martorell flirteja amb la permanència a Segona » L’equip d’Íñigo Irisarri tanca l’any amb un recorregut irregular » Aquesta temporada ha perdut 19 dels 24 punts possibles a casa Quim Miró MARTORELL El primer equip del Club Futbol Martorell continua adaptant-se a la nova categoria, Segona Catalana. El conjunt que entrena Íñigo Irisarri, que és la referència del futbol català de la zona nord de la comarca, ha acomiadat l’any 2016 amb llums i ombres. Els números parlen per sí mateixos: 17 punts en 15 jornades que situen als martorellencs a només dos punts del descens a Tercera Catalana. Una de les claus per entendre la situació que viu el CF Martorell és el pobre balanç en els partits a casa. Del CE Torrent de Llops s’han esfumat 19 dels 24 punts possibles en joc que es trudueix amb cinc derrotes (Can Vidalet, Ciutat Cooperativa, Unificació Bellvitge, Atlètic Sant
Els martorellencs han de trobar l’equilibri aquest curs. Foto: S.Akimova
Just i Atlètic Vilafranca), dos empats (Olímpic Can Fatjó i Fontsanta-Fatjó) i una sola victòria davant el Montserrat Igualada. En canvi, a domilici, els martorellencs han guanyat cinc dels vuit partits que ha disputat aquest curs. El tècnic Irisarri reconeix a Línia Nord que “un dels secrets de l’ascens a Segona Catalana aconseguit el curs passat va ser, precisament, ser molt
forts a casa. Aquest any ens està costant moltíssim, juguem pressionats...”. El CF Martorell manté intactes les opcions de permanència a Segona. En els darrers quatre anys ha consumat dos ascensos a Segona i un descens a Tercera. “Som un equip jove, que ningú cobra i estem buscant el punt d’equilibri”, admet el tècnic. El 7 de gener vinent visitarà el camp del Júnior.
El CB Martorell perpetua Jordi Fusalba Soriano BÀSQUET4La presentació del Club Bàsquet Martorell quedarà visualitzada en una sola imatge: la samarreta del ‘4’ de Jordi Fusalba Soriano penjada en una de les parets del Pavelló Esportiu Municipal. Aquest és el gest etern que ha tingut l’entitat amb el martorellenc, que va morir de forma sobtada als 22 anys, l’agost passat. Amb la melodia de És la nostra història, de Teràpia de shock, cinc amics i el germà
de Fusalba, l’Albert, van descobrir una samarreta que perpetua el jove martorellenc, qui va ser jugador i entrenador del club blau. El president del CB Martorell i pare del Jordi, va donar les gràcies pel suport que està rebent la família: “En nom de la Montse, de l’Albert i el meu, us vull agrair la força que ens esteu donant en aquests moments. És un recolzament molt gran, gràcies de debò”, va confessar.
Esparreguera homenatja el locutor Luismi Rebollo RECORD4 Esparreguera va retre un homenatge amb tots els honors al locutor d’esports de l’emissora municipal, Luismi Rebollo, qui va morir l’any passat als 58 anys per culpa d’un càncer. La trentena d’entitats esportives del municipi es van mobilitzar, el passat dia 18, amb un seguit d’activitats que van tenir lloc a l’entorn del camp de futbol d’Esparreguera i en les pistes annexes durant tot el matí. La família del locutor va rebre l’escalf de prop dels trescents esportistes de les dife-
rents modalitats que van participar en l’homenatge. L’actual alcalde, Eduard Rivas, va comentar que Rebollo va ser “una persona que sempre va generar molta concòrdia i que tenia molt interès en el bon funcionament de la vila. Figures com les del Luismi, les hem de reivindicar”, va apuntar. D’altra banda, l’exalcalde d’Esparreguera i amic de joventut de Rebollo, Joan-Paül Udina, explica que “el format de l’acte és el que més li hagués agradat al Luismi. Segur que n’hauria estat molt orgullós”.
L’artista Markus Armengol pinta Cruyff dins del mar
HOMENATGE4El martorellenc Markus Armengol va pintar, el passat dia 1, un retrat de Johan Cruyff en homenatge a la seva mort dins el mar, a 12 metres de profunditat i durant quaranta minuts sota l’aigua. Ho va fer al port de Palamós, al Baix Empordà. El llenç utilitzat era de gran format i més rugós del que és habitual. La pintura de sis colors era florescent i especial per pintar a sota aigua. L’artista, il·luminat a sota aigua per llum ultraviolada, va rebre l’escalf d’amics i curiosos. Armengol es
va submergir dins l’aigua acompanyat per sis persones. El martorellenc va explicar a Línia Nord que “al principi em va costar una mica, sobretot en la part alta del quadre. Va ser una gran experiència”. In situ va ser-hi Cristina Bandrés, representant de la Fundació Johan Cruyff, qui va reconèixer que “com que el Johan era un geni, aquesta performance li hagués semblat una genialitat. Aquest retrat li hagués encaixat molt al Johan”. El quadre s’entregarà a la Fundació Cruyff per a subhastar-lo.
Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517
Desembre 2016
lĂnianord.cat
21 |
| 22
línianord.cat
Esports
Desembre 2016
Un retrobament històric » Martorell reviu l’època daurada del futbol sala amb un partit bènefic per a La Marató de TV3 » Els exjugadors de l’equip del Baix Nord que van jugar a l’elit i el FC Barcelona van ser els protagonistes Redacció MARTORELL Martorell va reviure, durant dues hores, el millor futbol sala de la seva història. Com si hagués retrocedit el temps més d’una dècada, el Pavelló Esportiu Municipal va tornar a veure vestits de curt una colla d’exjugadors del FS Martorell de l’època en què el club del Baix Nord jugava a Primera Divisió del futbol sala estatal. Més de 600 persones van omplir la graderia principal de l’equipament. Aquest retrobament tenia un objectiu comú: recaptar diners per La Marató de TV3. I un convidat de luxe: l’’Associació de Jugadors Barça Futbol Sala (AJBFS), amb qui va comptar amb referents d’aquest esport com ara Javi Rodríguez o Jordi Torras, que van atraure als aficionats. El matx, que va acabar amb empat (3-3), va incloure’s dins els actes que les entitats de Martorell van organitzar per La Marató de TV3 i que es van recaptar més de 25.000 euros.
El FS Martorell va portar la iniciativa des del principi i es va arribar avançar fins a tres ocasions en el marcador amb gols de Manel Muñoz, Dani Cano i Jordi Gay, amb un gran cop de cap. Els blaugrana van neutralitzar els gols locals gràcies a l’encert de Dani Mateo, Jordi Torras, també de cap, i Marc Ventura, en l’últim segon, que deixava contents a tots dos equips. A les files del FS Martorell, sota la direcció de Julià Naranjo i Sito Rivera, van jugar Ñeco, Vidal, Gay, Mesa, Fredy, Francis, Uriel Pesqueira, Cano, Óscar Redondo, Manel Muñoz, Diego Blanco i Cala. En el combinat blaugrana, dirigit per Santi Gea i Ramon Ferres, han jugat Velasco, Alberto Pérez, Vilajoana, Pepelu, Ventura, Manzanares, Javi Rodríguez, Medina, Valtinho, Dani Mateo, Palau, Costals, Fran Serrano i Jordi Torras. El president del Sala5 Martorell, l’entitat qui va organitzat el partit, Jordi Gay assegura a Línia Nord que “ha estat una jornada inoblidable. Poder retrobar-te amb qui van ser els teus excompanys que, alguns d’ells,
Els exjugadors del FS Martorell i del FC Barcelona, plegats, en un partit benèfic. Foto: Svetlana Akimova
són amics, va ser sensacional. La intenció és mantenir el lligam, que no hàgim d’esperar 15 anys més per retrobar-nos”, apunta. Per part blaugrana, Jordi Torras, president de l’AJBFS, explica a Línia Nord que “va ser un partit molt emotiu per a tots i, sobretot, que hagi servit per recaptar fons per a La Marató de TV3 reforça aquest objectiu”. Del partit Torras admet que “tot i que era amistós i benèfic no deixem de ser competitius”.
RECONEIXEMENT A MIRÓ Un dels moments emotius de la trobada va ser durant el descans del partit en què Martorell va homenatjar qui va ser president de l’entitat, Francesc Miró. “Va ser una època única en l’esport de Martorell que tots guardem bons records. Que tanta gent que venia a veure els partits al Pavelló quinze anys després encara ho tingui tant present és un motiu de satisfacció”, confessa l’expresident, qui va rebre una pilota
signada per als exjugadors. D’altra banda, el secretari de l’AJBFS, César Fernández, va lliurar al FS Martorell un donatiu que l’associació blaugrana va destinar per La Marató de TV3. En l’acte també hi van assistir Carles Leandro, directiu de la secció de futbol sala del FC Barcelona; la regidora d’Esports de l’Ajuntament de Martorell, Belén Leiva i el president de la Lliga Catalana de Futbol Sala (LCFS), José Miguel Calle.
Agenda
Desembre 2016
línianord.cat
23 |
agenda@comunicacio21.com
AGENDA MENSUAL MARTORELL DIMARTS 27 DE DESEMBRE 18:30 La desena edició de La màgia del Nadal tindrà com a artistes convidats els divertits The Pinker Tones. / Auditori Joan Cererols del Centre Cultural.
L’Home dels Nassos no falla amb la seva cita anual Ds. 31 de desembre a les 11:00
SANT ANDREU Arriba la cantada de l’Escola Municipal de Música i Dansa Dj. 22 de desembre a les 19:15
Les Festes ja són aquí i, per això, la coral de l’Escola Municipal de Música i Dansa oferirà un recital de nadales i d’altres temes variats. / Plaça de Federico García Lorca.
DIVENDRES 23 DE DESEMBRE 16:30 La vila torna a celebrar una de les cites imprescindibles del Nadal. L’espectacle El Tió d’En Gil és una cita imprescindible per als més menuts. / El Palau. La tradició és viva. Com cada dia de Cap d’any, l’Home dels Nassos no falla i serà a la ciutat per dur a terme el clàssic taller de nassos i la cercavila. / Rambla de les Bòbiles.
DIMARTS 10 DE GENER Tot el dia Amb l’arribada del 2017 tornaran a començar totes les activitats culturals i, una d’elles, seran els cursos de català, dels quals s’obrirà el termini d’inscripció la segona setmana del mes.
COMARCA DISSABTE 31 DE DESEMBRE 12:00 Les campanes repicaran per les millor causes. El darrer dissabte d’aquest any, els Amics del Campanar de la ciutat organitzaran la Repicada per la pau al món. / Campanar de Santa Eulàlia (Esparreguera).
4 I 5 DE GENER Tot el dia Durant els dies 4 i 5 de gener, Olesa i la comarca mostraran el seu vessant més solidari impulsant la campanya de recollida de joguines no sexistes ni bèl·liques Cap infant sense joguina. / El Casal (Olesa).
CULTURA Sant Esteve acull una exposició de fotografies de Glòria Cruz Fins al 23 de desembre per la tarda
Milonga, una exposició de fotos de Glòria Cruz sobre el tango, serà la protagonista de la setmana a la vila. / Sala Domènech i Estapà (Sant Esteve).
ESPORTS DIUMENGE 29 DE GENER 13:30 Partit d’handbol corresponent a la dissetena jornada de la Primera estatal masculina entre l’Handbol Sant Esteve i l’OAR. / Pavelló Municipal Sant Esteve Sesrovires.
El BC Martorell comença l’any rebent el Menorca Dg. 15 de gener a les 13:00
DILLUNS 26 DE DESEMBRE 19:00 Música per celebrar una de les festes més nostrades. La Coral Contrapunt s’encarregarà del Concert de Sant Esteve d’aquest any. / Església de Sant Pere (Abrera).
FINS AL 9 DE GENER Matí-Tarda Darreres setmanes en les quals es pot veure l’exposició Caterina Albert / Víctor Català en l’aniversari dels 50 anys de la seva mort. / Casal de Cultura (Collbató).
Partit de bàsquet de la dotzena jornada de la Lliga EBA entre el BC Martorell i el Menorca. / Pavelló Esportiu Municipal de Martorell.
| 24
línianord.cat
Desembre 2016
Pròxima edició: 30 de gener