Liniaciutatvella 34

redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Justícia pàg 10 Arrenca el judici pel cas de l’hotel del Palau de la Música

Homenatge pàg 11 Barcelona dedicarà una plaça a l’actor Pepe Rubianes

líniaciutatvella barcelona

25 de febrer de 2014 · Núm.34 · www.liniaciutatvella.cat

Centenars de persones clamen pels drets dels immigrants Una manifestació recorre diversos carrers del districte per demanar “papers, treball i dignitat per a tothom” pàg 10

Cultura pàg 10 El Macba es reinventa i aposta per la innovació i per atraure nous públics

Ciutat Vella, a punt per al Carnaval

Districte pàg 3 Ciutat Vella vol fomentar el turisme sostenible i la convivència als barris

Foto: Pere Virgili

Comerç pàg 12 Polèmica entre els floristes de la Rambla pels souvenirs

pàg 11

Esports pàg 13 Segona derrota europea del Club Atlètic Barceloneta

|2

lĂ­niaciutatvella.cat

25 febrer 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

25 febrer 2014

En Portada

líniaciutatvella.cat

3|

El Born Centre Cultural és un dels reclams turístics destacats de Ciutat Vella. Foto: Ajuntament

Líders en turisme estranger » Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat” » Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat Pamela Martínez CIUTAT VELLA Catalunya és el territori de l’estat que més turistes estrangers rep.

Així ho ratifiquen les dades del balanç turístic de l’any 2013. I és que un de cada quatre visitants estrangers que arriben a Espanya tria Catalunya com a destí de vacances.

Enguany, 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes, un vuit per cent més que l’any anterior i la millor xifra d’arribades internacionals mai registrada, segons el baròmetre de l’Organització Mundial del Turisme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, valora positivament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “perquè s’ha incrementat el màrqueting destinat a buscar turistes amb més poder adquisitiu”. En conseqüència, la despesa dels visitants ha augmentat a un ritme major que el del nombre d’arribades i supera els 14.000 milions d’euros, un 14,2 per cent més que l’any 2012.

En declaracions a Línia Ciutat Vella, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elaborat un pla de màrqueting per als anys 2013-2015, on els objectius són “augmentar en un 15 per cent els ingressos turístics, la desestacionalització, la despesa turística i el poder de marca”. Per aconseguir-ho, Espasa afirma que “s’ha de passar de la promoció turística offline a la online, aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la demanada que cap a l’oferta i construir una plataforma online on els visitants puguin compartir les seves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT? Tot i que a Catalunya el sector de la indústria té molt de pes, el turisme comença a agafar força i ja suposa el 12 per cent del PIB. Per a Xavier Espasa, el creixement del sector turístic a Catalunya té avantatges i inconvenients. “L’augment del turisme genera riquesa i llocs de treball i, a més, tenim una molt bona oferta complementària per a tot tipus de visitants, però no tot són beneficis”, explica. “Per això s’ha de vigilar que sigui un turisme sostenible, que aporti valor i que no ens costi diners. En definitiva, volem turisme de qualitat”, conclou.

Desconcentració territorial de l’activitat turística REDACCIÓ4L’Ajuntament ha posat en marxa els Plans de Turisme de Districte com a eina de desconcentració territorial de l’activitat turística a Barcelona, per tal d’ordenar i obtenir una millor distribució dels seus efectes en el conjunt del territori i afavorir-ne una millor gestió. Es tracta d’un nou mapa turístic de la capital catalana que posa en valor la identitat de cada barri i districte i en destaca tots els seus atractius, de manera que els turistes descobreixin els “secrets més ben guardats de la ciutat”.

Ciutat Vella és, segurament, un dels districtes més coneguts

pels visitants i pels mateixos veïns de Barcelona. Però els seus carrers amaguen encara alguns racons per descobrir. Amb la intenció de donar-los a conèixer, el Districte ha elaborat un pla de turisme basat en la cultura, el patrimoni històric i arquitectònic i el comerç. I també en la sostenibilitat, amb la intenció de conciliar l’activitat dels residents amb els turistes i aconseguir una convivència cívica al centre històric de la ciutat.

Com a reclams a potenciar, hi ha el Born Centre Cultural i el desconegut monestir romànic de Sant Pau del Camp.

|4

Districte

Rehabilitació | Obres a 109 finques amb el Pla Dintres

líniaciutatvella.cat

25 febrer 2014

109 finques de Ciutat Vella s’estan remodelant o ja s’han rehabilitat gràcies al Pla Dintres. Aquest projecte vol garantir unes condicions de vida dignes pels veïns i actua en aquells edificis que es troben en estat deficient i en els que calgui millorar la seguretat i assegurar-ne les condicions d’habitabilitat.

Més espais per als vianants » El Triangle Comtal i el carrer de Sant Pere Més Baix seran espais amb prioritat per als veïns » Fins al 2015 es faran diverses actuacions en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic

El Triangle Comtal (a dalt), el carrer Sant Pere Més Baix, abans de la remodelació (a baix), i el carrer Reina Cristina (a la dreta). Fotos: Google Maps

Redacció CIUTAT VELLA Les obres de la primera fase de la remodelació del carrer de Sant Pere Més Baix ja han finalitzat.

Aquests treballs que el consistori barceloní va començar el mes de juliol passat han convertit el tram de carrer comprès entre Via Laietana i el carrer del General Álvarez de Castro en una via de plataforma única amb prioritat per als vianants.

Amb aquesta actuació, s’ha transformat aquest carrer de voreres estretes en un carrer amb el paviment únic que elimina barreres arquitectòniques, amb l’objectiu de millorar la comunicació del barri, l’accessibilitat del veïnat, i dinamitzar els usos comercials i culturals d’aquesta via.

Aquesta intervenció,ha tingut un pressupost 565.961 euros, i actualment s’està tramitant el

projecte de la segona fase de la remodelació del carrer de Sant Pere Més Baix.

A prop d’aquest carrer, està en marxa des del novembre una altra obra important a Ciutat Vella.

Es tracta de la urbanització del

zona. Aquesta és una de les actuacions que es desenvolupen amb el segell de distintiu “Contracte per Ciutat Vella”, en què empreses del territori col·laboren en el finançament de les obres, en aquest cas l’hotel Ohla.

Es remodelen espais per donar prioritat als vianants

REFORMES INTEGRALS Durant les últimes setmanes s’han posat en marxa diferents obres a la ciutat que formen part del Pla de Millora Integral de l’espai públic de Barcelona (PMI), que contempla actuacions de renovació integral a 65 carrers i 13 parcs fins al 2015. Es faran obres a tots els districtes que suposaran una inversió total de prop de 45,57 milions d’euros.

Aquest pla està pensat per millorar l’accessibilitat, la il·luminació, el paisatge urbà, el manteniment o l’enjardinament dels barris per aconseguir una regeneració urbana. A més es treballa amb materials eficients per incentivar l’estalvi energètic.

Triangle Comtal, una actuació que s’està fent per fases per reduir al mínim les afectacions als veïns.

Es tracta de la conversió en un nou espai de vianants del triangle en el qual conflueixen la Via Laietana, i els carrers Comtal i Magdalenes.

El projecte té un cost de 550.000 euros i preveu una millora integral de tota aquesta

Millores als Porxos d’en Xifré REDACCIÓ4També a la zona més propera al port s’hi estan duent a terme diverses obres.

Destaquen les del conjunt d’edificis conegut com els Porxos d’en Xifré o com les botigues del port, és a dir, l’entorn que envolta els carrers Llauder i Reina Cristina. L’Ajuntament ha començat les obres amb les quals es remodelaran aquestes dues vies per transformar-les en una nova zona de vianants.

La intervenció va començar a mitjans de febrer i preveu un canvi de paviments, instal·lació de mobiliari urbà i plantació de nou verd urbà als carrers Llauder i Reina Cristina. A més a més, s’eliminarà l’estacionament de vehicles en tot l’entorn i es modificaran els passos de vianants.

Es tracta d’una intervenció inte-

gral que recuperarà la qualitat d’aquests espais emblemàtics de la ciutat, a tocar del Port Vell, que a més a més estan catalogats patrimonialment.

Amb aquesta actuació, el Districte de Ciutat Vella, en col·laboració molt directa amb els propietaris dels edificis d’aquesta zona tan singular del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, vol afavorir mitjançant una reforma urbana, la recuperació del dinamisme comercial que havia tingut en el passat.

Aquesta és la primera fase del projecte de millora d’aquesta zona, en la qual posteriorment es crearà un nou espai obert i enjardinat, amb una zona de jocs infantils, en l’espai d’aparcament de vehicles en superfície al carrer del Pas Sota Muralla.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

25 febrer 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

5|

|6

líniaciutatvella.cat

25 febrer 2014

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4Les set diferències 4L’empresariat

Com si del joc de buscar les 7 diferències entre dos dibuixos, aparentment iguals, es tractés, em vénen les ganes de jugar a trobar-les en perquè els catalans ens sentim diferents a la gent de la resta dels pobles d'Espanya, sense que això vulgui dir ser millors sinó això, diferents, per molt que ens diguin que no pot ser, que és impossible, que el motlle és el mateix i comú per a tots.

A part de la primera diferència, la llengua, que ja per si sola seria suficient per certificar-ho, s'ha de parlar forçosament també de la nostra pròpia cultura, en algun cas totalment enfrontada a les altres, i més a les determinades com a nacionals que qui no les té assumides així sembla que estigui en pecat.

S'ha de parlar, també forçosament, de la nostra pròpia història que des dels 800 han anat escrivint, a vegades amb la seva sang, els que han lluitat defensant la nostra terra. La que, en algun moment i fet, pot coincidir... I no gaires vegades favorablement, i si massa vegades amb l'efecte d'opressió i imposició.

La llengua, la cultura i la història, serien els trets bàsics per argumentar el sentiment que, històricament al llarg dels temps, ens volen negar. Però bé, fins a complir amb el repte

per Xavier Guarque

per Jordi Lleal

de trobar-ne 7 de diferències, prou sòlides, encara en faltarien 4... I no ha estat massa difícil trobar-les.

Tenim una manera diferent de viure en societat, de viure la política, de treballar, d'afrontar els problemes... de pensar. La nostra capacitat en saber-se enfotre de nosaltres mateixos, i dels qui ens envolten, sense que això s'hagi de prendre com a insultant ni que provoqui cap escarafall.

Ens regim per un innat instint dialogant, potser massa i tot, com a valor principal per negociar el que es pretén tot i que, sovint, i en segons que, només ens ha servit per caure en l'engany i l'ensarronada.

La setena diferència podria estar representada per uns que viuen d'Espanya i uns que viuen per a Espanya. Per als que tenen il·lusió per un incert projecte nou i els que tan sols estan aferrats a les restes d'un certament caduc.

Aquestes diferències només es poden negar a través de la malaltissa subordinació a la qual ens sotmet un poder establert que hauria de començar a veure com, amb l'estupidesa còmplice d'altres, es va esmicolant per la impotència per canviar la cara per resultar més seductora, per reinventar-se per poder acomodar la diversitat existent.

Artur Mas ha demanat als empresaris catalans que no es deslliguin de la política i penso que és una forma subtil de demanarlos que no es posin en contra del procés, que és el que ja han fet alguns com José Manuel Lara (Grupo Planeta) i Josep Lluís Bonet (Freixenet). És normal que la CEOE prengui posició respecte a la possible independència de Catalunya i faci declaracions en contra, especulant que seria desastrós per a Catalunya. Fins aquí res a dir, cadascú pot dir el que li sembli. Però el que és increïble és fer afirmacions amb uns supòsits que no tenen cap base.

El senyor Rosell diu: “La majoria de catalans no vol marxar d’Espanya” i es queda tan ample! Però com es pot prendre la part pel tot? És ben provable que una part de catalans vulguin continuar a Espanya, però dir la majoria, com ho sap? Està donant suport, sense voler, al fet que es faci d’una vegada la consulta i així hi haurà una resposta sense cap mena de dubte. A hores d’ara és inútil preguntar als banquers i empresaris catalans quina és la seva posició, estan lligats de mans i peus, amb l’espasa de Dàmocles penjant sobre els seus caps per la por al boicot espanyol als seus productes i serveis. La pregunta s’ha de fer l’endemà de la consulta. Si guanya el sí, ens podem imaginar quina serà la resposta: “S’ha de respectar la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya, ens posem ara mateix al servei d’aquest poble, per la millora i prosperitat del país (i dels nostres negocis)”.

Temps al temps.

4Brams d’ase per Miquel Estruch Algú es pot arribar a imaginar una família catalanoparlant desplaçada a viure, posem per cas a Guadalajara, ni tan sols plantejar-se demanar al sistema públic d’ensenyament una escolarització personalitzada per als seus fills en català?

Només imaginar-s’ho ja es fa difícil, oi? Però si fem aquest esforç excepcional d’imaginació, el resultat es fa més clar que la llum d’un dia de juliol. L’evidència és tan absoluta que el simple plantejament sona grotesc. Grotesc i patètic, perquè fins i tot una gran majoria de catalans pensaria que és una absurditat.

Aleshores, jo em demano: si això és tan absurd, com és que no ens ho sembla quan és a la inversa? Com és que la constitució reconeix i protegeix els drets dels castellanoparlants, no només als seus territoris propis, sinó a tot el territori de l’Estat espanyol i no fa el mateix amb els dels parlants d’altres llengües pròpies dels seus

territoris respectius, ni tan sols dins dels seus territoris?

Amb la constitució a la mà, llegida com es vulgui llegir, un catalanoparlant com jo té, per la simple desgràcia de ser ciutadà de l’Estat espanyol, menys drets que qualsevol castellanoparlant fins i tot sense sortir de casa seva. Agradarà més o agradarà menys, però aquesta és la crua realitat que ningú pot contradir. Aquesta és una de les tres crues realitats per les quals vaig votar NO a aquella constitució filla del franquisme i de la por. La negació de la realitat nacional catalana, per una banda, i la imposició d’un sistema polític medieval basat en drets de sang i semen, foren les altres dues raons del meu convençudíssim i militant NO. Ara, tants anys després d’aquell NO contundent, em reconec expectant i il·lusionat davant la possibilitat d’emetre, finalment, un contundent doble SÍ per recuperar el país i per guanyar el futur.

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció:liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

Uniformidad Populismo y Demagogia #NiUnPasEnrere

@gaab75: Valencia: un padre reclama 17.000 euros por no poder escolarizar en valenciano. Antentos los padres de Cataluña. #somescola.

#UPyD

@RaholaOficial: El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha votat amb Rosa Díez (UPyD) contra Catalunya. Poden caure més baix? Difícil.

#Seguim

@LluisJBove: El sindicat #ManosLimpias ho arregla tot a través del tribunal de la Santa Inquisició Espanyola. #wertgonya.

No hi ha res a fer!

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

25 febrer 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

7|

|8

líniaciutatvella.cat

Un diari obert

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho: Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fet massa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap. Tu també. El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap. Tu també. El PP està ple de gom a gom de fills, nets, cosins, tiets o germans de falangistes, nostàlgics i simpatitzants del "movimiento". Tothom ho sap. Tu també.

Gent que un cop mort el dictador es va transmutar automàticament en demòcrata i que s'ha subjectat a una Constitució escrita amb l'alè pudent dels militars a la nuca. Una Constitució que els va garantir no ser perseguits pels seus nombrosos crims de guerra i de postguerra. Tothom ho sap. Tu també. Gent que quan perdien els arguments cridaven allò de "usted a mí no me tiene que dar lecciones de democracia". Tócate lo que no suena.

No es van conformar amb el fet d'haver guanyat una guerra. Van voler reprimir, aniquilar, exterminar, esborrar del mapa tots aquells que no els juréssin fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunya dels franquistes 2.0 tens els sants ovaris de comparar els independentistes amb els etarres. I et quedes tan ampla. I afirmes que us diem com heu de viure la vostra vida. Vosaltres, que privatitzeu amb el rosari i la creu tots els úters aliens, que imposeu el castellà a cop de Wert, que traieu les senyeres dels edificis públics de Balears, que tanqueu canals de televisió i emissores de ràdio, vosaltres afirmeu que us diem com heu de viure? El que et diré és com viviu: viviu de puta mare des del 39. De puta mare! I us

25 febrer 2014

Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com

4Ja no puc més

4La catalana taronja agra

per Àlex Socies

per Jaume Fàbrega

queixeu? Vosaltres que heu fet i desfet, que heu privatitzat empreses públiques que després us han contractat, que heu enganxat amb cola permanent els tres poders de l'estat, que heu robat tot el que es pot robar, que voleu imposar l'amnèsia col·lectiva perquè és l'única manera que trobeu perquè els joves no sàpiguen la merda en la què vau ficar aquest país durant quaranta anys, vosaltres sou el darrer reducte de democràcia? No me jodas, Alicia!!!

I tu? Què has fet per a Catalunya?

Què hem d'agrair-te? Què et devem pels serveis prestats? Què et deu la cultura catalana? I l'esport? I l'economia? Què et devem? De veritat, digue-ho, si us plau! En què has millorat aquest país? Què has fet per a Catalunya? Quant has aportat a la llibertat dels catalans, als nostres drets, als nostres símbols? De quina manera has prestigiat la nostra història?

Quin milisegon has fet servir per aportar algun valor polític, filosòfic, ideològic o intel·lectual a aquesta societat? Què et devem els catalans per la teva trajectòria parlamentària? Ja t'ho dic jo: res. No et devem res.

Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terroristes. Abans hem estat nazis. Ara som etarres. I demà? Quants dolents us queden per agafar com a metàfores?

Quanta Història sabeu perquè la mentida sobre la que edifiqueu la vostra manca d'arguments trobi noves formes de maldat per comparar-les amb el procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem arribat. No teniu dignitat, ni vergonya.

Sort que dueu data de caducitat a l'envàs. Comença el compte enrere.

D’entrada, la taronja agra és un test preciós per comprovar el grau d’ús, coneixement del català i del país o arrelament de la persona que en parla.

Així, els periodistes de TV3 o els que fan gastronomia a Catalunya Ràdio, però també els gurmets més coneguts i fins i tot els o les especialistes en confitures i museus de dolços, parlen de “taronja amarga”.

Aquesta expressió gramaticalment és segurament correcta, però no és gens genuïna. Els qui coneixem aquesta taronja –com en el meu cas, que hem fet de pagès, o n’hem cultivat, fins i tot en un cossi en una terrassa, o en cultivem–, sempre n’hem dit taronja agra. Podem dir que gairebé totes les cases de pagès tenien un taronger d’aquesta mena, ja que les seves rugoses taronges servien per a una funció essencial, com és la de rentar els budells del porc quan es matava. Per això en algunes comarques valencianes se’n diu, també, “taronja de llavar budells”. A la Catalunya Nord, en canvi, el seu nom és punxet.

La taronja agra té diversos usos a la cuina: al Pla de l’Estany se’n fa un aromàtic allioli, i aquí, així com en alguns punts càlids de la Garrotxa i a l’Empordà, se’n fa una amanida o bé es confita en aigua i vinagre, per menjar amanida com a acompanyament dels llegums fregits. És, igualment, l’acompanyament ideal de plats d’aviram

i especialment l’ànec. L’ànec amb taronja –Canard à l’orange– era anomenat també (així apareix al Diccionari de gastronomia d’Alexandre Dumas al s. XIX) à la bigarade, mot que en francès vol dir taronja agra. Bigarade correspon a l’occità i català bigarrada, que significa, a part de l’accepció cromàtica, cosa rugosa i amb bonys, tal com ho és la taronja agra. De fet, el gran gurmet Platina, al Renaixement, atribueix als catalans l’art de cuinar l’aviram amb taronja. Els espanyols varen dur la taronja agra o “de Sevilla” a Amèrica. És molt popular en la cuina cubana (naranja agria) per marinar i amanir carn i, especialment, el porc.

Amb tot, l’ús actual més corrent i famós internacionalment de la taronja agra és en forma de confitura. Però la història d’aquest afortunat dolç sembla que es deu a una casualitat. Es va inventar durant el Barroc a Anglaterra i a Escòcia. D’ una banda, a aquest darrer país, a la localitat de Dundee, hi va arribar un carregament de “taronges de Sevilla”, que era com es coneixien, i que eren agres –ja sabem allò de “més fals que un duro sevillano”–, i a un botiguer se li va acudir fer-ne confitura. La realitat és més prosaica: un fabricant anomenat Keiller, en efecte, va començar a comercialitzar una marmelade Dundee o confitura de taronja agra amb èxit.

4Per què no una pregunta única? per Octavi Despuig

Em costa entendre per què no s’agafa el millor de les dues preguntes plantejades per a la consulta. La claredat d’una única pregunta, i la clarificació de les tres opcions de resposta. I més, quan per saber si alguna de les opcions ha tret la meitat més una de les paperetes vàlides, res té a veure amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pregunta clara, i les tres opcions de resposta. L’autonòmica, la federal i la independentista. Sabent que les dues primeres cedeixen les decisions a la voluntat majoritària de tota Espanya. I quedant en la tercera, el poder de de-

cidir, en les nostres mans i en la capacitat negociadora per entrar als diferents organismes dels quals volguéssim formar part, i que al mateix temps, ens admetessin i ens volguessin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impossible. L’exclusió dels vots en blanc és una consideració personal, i és una qüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls inclou, es desvirtua el sentit del seu vot de cedir la decisió en mans de la majoria. Perquè si se’ls inclou, a qui més perjudica és a l’opció més votada, pel fet de dificultar poder aconseguir la meitat més un dels vots.

Opinió en 140 caràcters @junqueras: Tal dia com avui de 1799, el Piemont vota per decidir sobre la unió amb França o la independència. Això de la democràcia ve de lluny.

@JordiMartiGrau: Fer costat a Rosa Díez, líder d’UPyD, és un error garrafal, inexplicable, trist. Del Partit dels Socialistes de Catalunya, però també del PSOE.

@joseprull: @jordi_canyas o és un cínic o ha enfollit definitivament. Que es pregui til·la: ningú no aconseguirà trencar la convivència en aquest país.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

25 febrer 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

9|

| 10

Ciutat Vella líniaciutatvella.cat

Successos | Novetats en el Cas Raval

25 febrer 2014

El veí que es va barallar amb Juan Andrés Benítez abans que fos reduït pels Mossos d’Esquadra i morís posteriorment va declarar a la jutge, segons informen diversos mitjans, que els agents van donar diversos cops a Benítez, fins i tot amb porres. La jutge manté la imputació a 10 agents del cos policial.

Manifestació per reclamar papers i drets per als immigrants » Centenars de protestants es reuneixen a la plaça Sant Jaume » També fan tancades i dejuni a diverses esglésies de la ciutat Redacció CIUTAT VELLA Els defensors dels drets dels immigrants van fer abans-d’ahir una demostració de força amb diverses accions per fer visibles les seves reclamacions. Centenars de persones es van tancar durant el matí en esglésies on van seguir una jornada de dejuni i després es van manifestar a la plaça Sant Jaume.

L’acte de protesta es feia per commemorar els 13 anys de les tancades i la vaga de fam que milers d’immigrants van fer en esglésies de tot el país per protestar contra la Llei d’Estrangeria. Convocats per la Federació d’Associació de Veïns (FAVB), l’Associació Papers i Drets per a Tothom, la plataforma Tanquem els CIE i d’altres associacions, centenars de persones

El judici pel cas de l’hotel del Palau ja ha començat

JUSTÍCIA4Ahir van seure al banc dels acusats, per primer cop, Fèlix Millet i Jordi Montull.

No ho van fer, però, per l’espoli del Palau de la Música pel qual estan imputats, sinó per les presumptes irregularitats en el projecte de l’hotel que s’havia de construir a prop del Palau.

Pel projecte d’aquesta construcció, que no es va arribar a fer realitat, també estan imputats els antics responsables d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, entre els quals hi ha l’extinent d’alcalde Ramon Gar-

cia-Bragado, l’exgerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, l’exdirector jurídic d’aquesta regidoria, Enric Lambies, i l’arquitecte Carles Díaz.

Tal com informen diversos mitjans, estava previst que ahir declaressin Millet i Montull, però la jutge va decidir ajornar-ho fins avui, i ahir simplement es van tractar les qüestions prèvies.

El fiscal demanarà penes de presó per als acusats, que podrien ser de més de 10 anys per a Millet i Montull i de més de 4 per a Garcia-Bragado i Massaguer.

Diversos manifestants a la plaça Sant Jaume. Foto: Twitter (PapersxTothom)

van participar en les mobilitzacions sota el lema Papers, treball i dignitat per a tothom.

La jornada va començar amb la tancada i el dejuni entre les 11h del matí i les 17h a tres punts de la ciutat: la parròquia de Sant Medir, a Sants, i a l’es-

glésia del Pi i a la plaça Sant Jaume, a Ciutat Vella. A les 18h de la tarda, els protestants es van reunir a la plaça Sant Jaume on va començar una manifestació que, després de recórrer diversos carrers del districte, va arribar fins a la Plaça Catalunya.

Millet i Montull també seran jutjats per l’espoli del Palau. Foto: Arxiu

El Macba busca nous horitzons CULTURA4El Macba es reinventa amb la intenció de no perdre la pista de la innovació i apropar-se a nous públics. Per això, ha decidit canviar el model productiu i convertir-se en un centre productor de coneixement.

“Un museu que no investiga es converteix en un gran magatzem de coses”, va comentar Beatriz Preciado, doctora en filosofia i directora del Programa d'estudis independents del Macba, durant la presentació de la

nova etapa del museu. Preciado és una de les responsables del canvi de rumb juntament amb Valentín Roma, historiador i comissari d'art en nombroses exposicions del museu des de l'any 1997 i amb el director, Bartomeu Marí, i el gerent del museu Joan Abellà. Els quatre han definit sis línies d'investigació crítica que marcaran les actuacions del Macba en els pròxims tres anys.

Segons va explicar Bartomeu Marí, l’actual "és un mo-

ment de reflexió en el marc d'un període que aprofitem per créixer, però també per implicar-nos amb la ciutat i amb el context artístic que ens envolta, especialment al Raval". Per això, la nova manera de treballar busca vincular d'una altra manera els diversos àmbits del museu per "mantenir l'excel·lència i connectar amb nous públics". Ho intentaran fer realitat amb noves propostes com ara esdeveniments nocturns, tallers i cursos.

25 febrer 2014

Ciutat Vella

Arriba el Carnaval amb Ciutat Vella com a protagonista Redacció CIUTAT VELLA Ja ha començat el compte enrere. Barcelona es prepara per celebrar una de les festes més tradicionals i participatives. Arriba el Carnaval, que enguany començarà demà passat, 27 de febrer, i acabarà dimecres que ve, 5 de març. Uns dies en els quals el districte de Ciutat Vella serà protagonista destacat.

I és que el Born Centre Cultural, des d’on el Rei Carnestoltes, enguany interpretat per l’actor Jordi Martínez, emetrà el Ban proclamant el seu regnat, es reafirma com a plaça major de la festa. Cal destacar també, divendres de Carnaval, la conferència Barcelona, ciutat de Carnestoltes a càrrec de l’historiador Albert Garcia Espuche, reconegut coneixedor del Born i de la seva funció com a plaça Major de Barcelona i com a marc històric de les festes de Carnaval. A més, durant tota la setmana al Born Centre Cultural es podrà visitar l'exposició fotogràfica Torna el Carnaval! amb imatges del fotògraf Pere Virgili.

La Cercavila del Rei Carnes-

Un moment del Carnaval de l’any passat. Foto: Pere Virgili

toltes s'enriqueix enguany de creativitat artística amb nous personatges, actors, saltimbanquis i músics, i que seran reforçats per un seguici d'entitats i col·lectius de tots els racons de la ciutat.

La Taronjada, la Batalla Campal de diumenge de Carnaval, serà el gran moment de la festa. Amb l'arribada de la Cercavila del Rei Carnestoltes, da-

vant del Born Centre Cultural, i proveïts de globus i de confeti de color taronja, personatges carnestoltescs, entitats participants i tots els barcelonins i les barcelonines que ho vulguin podran viure el moment més divertit del Carnaval.

La festa s’acabarà dimecres que ve amb el tradicional Enterro de la Sardina al Parc de la Ciutadella, també al districte.

líniaciutatvella.cat

Barcelona dedicarà una plaça a Pepe Rubianes

HOMENATGE4El pròxim 1 de març farà cinc anys de la mort de l’actor Pepe Rubianes, el termini mínim perquè l’Ajuntament de Barcelona pugui donar el nom d’alguna personalitat traspassada a un espai públic. La petició ja es va fer tot just va morir Rubianes, i va ser assumida per l’anterior equip de govern de Jordi Hereu.

Ara, l’alcalde Xavier Trias ha confirmat que la iniciativa tira endavant, i el passat 29 de gener, en la Ponència del Nomenclàtor, es va acordar reser-

11 |

var a l’actor galaico-català una de les quatre places projectades en la reforma de l’avinguda Paral·lel, la qual s’iniciarà a l’abril i es preveu acabar a mitjans del 2015.

Amb tot, tampoc es descarta que se li acabi dedicant un espai a la Barceloneta, on viva Pepe Rubianes, malgrat que des del consistori no se n’és molt partidari perquè aquesta opció allargaria el procés, ja que s’hauria de canviar el nom d’un espai ja existent o esperar a què se’n construís un de nou.

| 12

Comerç

Ordenances | El Paral·lel, susceptible d’ordenació singular

líniaciutatvella.cat

25 febrer 2014

La nova ordenança de terrasses que va entrar en vigor el passat 1 de gener contempla quatre punts específics de la ciutat que podran desenvolupar ordenacions singulars. El districte de Ciutat Vella compta amb un d’aquests punts, el Paral·lel, un espai emblemàtic que podrà adoptar canvis en la nova reglamentació gràcies a la seva situació a la ciutat.

Els botiguers, satisfets amb la nova llei d’horaris comercials » El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial » La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10 F. Javier Rodríguez CIUTAT VELLA El comerç de proximitat català ja compta amb una nova llei d’horaris. El passat 12 de febrer el Parlament va aprovar la llei d’horaris comercials amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i PSC, una normativa que pretén “preservar el model comercial català” i “blindar-lo” davant les onades liberalitzadores provinents de Madrid.

En aquest sentit, el canvi significatiu és l’increment dels dies festius d’obertura, que passen de 8 a 10, seguint la recomanació del Consell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Comerç de Catalunya s’ha valorat molt positivament aquesta nova llei, ja que “regula la situació creada pel recurs d’inconstitucionalitat del Govern espanyol”, segons indica l’organització. Pel que fa a la Fundació Barcelona Comerç, l’aprovació d’aquesta nova normativa suposa “un punt i final al marc normatiu que ha de

Polèmica entre els floristes de la Rambla pels nous souvenirs

NORMATIVA4De moment, només una parada ha començat a vendre’ls i tres estan pensant fer-ho. Són els únics records no estrictament florals que poden vendre, des del novembre, els floristes de la Rambla. Tenen la marca d’una flor i han estat dissenyats per l’escola d’art Massana. L’Ajuntament prohibeix la venda de souvenirs que no siguin aquests, i ja ha multat algunes parades que venen els típics records per als turistes.

La polèmica entre els floristes de la Rambla està servida. Carme Romero, membre de l’Associació de Floristes de la Rambla, és l’ú-

nica florista que, de moment, ha acceptat vendre aquests nous souvenirs, i destaca a Línia Ciutat Vella que “s’ha de fer un pensament per tal d’establir una marca floral per a la Rambla”, i aquesta mesura en pot ser un pas.

Una postura divergent a la d’altres membres del col·lectiu, que a diversos mitjans s’han mostrat en contra dels nous records “imposats” per l’Ajuntament.

Romero considera que els floristes de la Rambla no han de perdre la seva essència “venent altres souvenirs barats”, ja que “la flor és una cosa que es pot treballar bé per al turista”.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

regir el model comercial català”, tal com afirma a Línia Ciutat Vella Vicenç Gasca, president de la fundació, que es mostra satisfet de la fi de “la indefinició en la qual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀ Aquesta norma va ser impulsada ara fa poc menys d’un any per part de CiU i ERC, després que el govern de Madrid decidís recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) un decret de la Generalitat que regulava els horaris comercials, i que encara es troba en suspensió. El desembre, el Consell de Garanties va recomanar ampliar els festius d’obertura a la nova legislació per tal d’evitar la inconstitucionalitat de la norma. A canvi, els grups van decidir que aquests dos dies els puguin determinar lliurement els ajuntaments de cada municipi. A partir d’ara, les hores setmanals d’obertura a Catalunya seran 72, i els únics establiments exempts seran els dels municipis turístics i els comerços d’alimentació més petits de 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRES Un altre tema que preocupa especialment els comerciants són les ampliacions de les grans superfícies comercials. En aquest sentit, la Fundació Barcelona Comerç es va reunir el passat dia 13 de febrer amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, per expressar el seu “neguit” per les informacions que apunten a l’obertura de quatre nous centres comercials, dos a Barcelona –a la Sagrera– i dos a la seva àrea metropolitana –l’outlet de Viladecans i un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de la Fundació a aquesta publicació, els dirigents es van mostrar “receptius” amb les demandes dels comerciants i van afirmar el seu compromís per reduir el màxim possible l’ampliació de grans superfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarien un nou sostre comercial que arribaria als 300.000 metres quadrats, el que segons la Fundació equivaldria a uns 3.300 establiments i a una “pèrdua de la identitat del model comercial”.

Lleugera millora dels resultats a l’últim trimestre de 2013

VENDES4 A poc a poc sembla que els resultats dels comerços barcelonins comencen a repuntar. Això és el que es desprèn de les dades del quart trimestre del 2013 de l’Indicador de Comerç de Barcelona (IcoB), elaborat per ESADE per encàrrec de la Fundació Barcelona Comerç, i que realitza sondejos trimestrals a una mostra d’uns 500 establiments dels principals eixos de la ciutat.

En concret, durant els últims mesos de l’any passat la caiguda de les vendes es va moderar un 5,3% respecte al mateix període del 2010. La facturació global, en aquest sentit, va caure un 2,5% els darrers 3 mesos

del 2013, un descens menys pronunciat que el trimestre anterior, quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demostren que la caiguda de les vendes s’està ralentitzant: són esperançadors”, indica a Línia Ciutat Vella Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç. Tot i així, Gasca reconeix que “no deixen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciants són optimistes de cara a aquest any, ja que aquests resultats fan intuir una millora durant el 2014.

“Aquestes dades són un bon punt de partida per a aquest any que tot just ara comencem”, afegeix Gasca.

13 |

Esports

Futbol | Nova derrota del CF Barceloneta

líniaciutatvella.cat

25 febrer 2014

El CF Barceloneta va perdre abans-d’ahir a domicili contra l’Ibèria Club Atlètic per 2 gols a 1. Els de Ciutat Vella ja arrosseguen una ratxa de 5 partits sense aconseguir la victòria i amb aquesta nova derrota cauen a la quinzena posició de la classificació amb 18 punts, a les portes del descens.

Segona derrota europea del Club Atlètic Barceloneta » Els homes de Chus Martín cauen a casa contra l’Olympiacos (10-11) » A la lliga, però, es mantenen imbatuts amb quinze victòries Redacció CIUTAT VELLA L’Olympiacos grec va trencar la imbatibilitat del CN Atlètic-Barceloneta després de derrotar els mariners per 10 gols a 11 a la piscina de Sant Sebastià, a la sisena jornada de la fase preliminar de la Champions. Aquesta derrota suposa la segona a la competició del conjunt de Ciutat Vella i davant del mateix rival, ja que a l’anada els grecs van derrotar els catalans per 9 gols a 8.

L’Atlètic-Barceloneta perd, d’aquesta manera, el lideratge del grup A i cau a la tercera posició per darrere del Primorje i del Pro Recco. Els grecs de l’Olimpiacos, sorprenentment, només han aconseguit dues victòries a la competició, i totes dues han estat contra el Barceloneta, un equip que el supera en punts.

L’Atlètic-Barceloneta és ara tercer a la Champions. Foto: Arxiu

Tot i el bon inici dels catalans a la sortida, a poc a poc els grecs es van començar a sentir còmodes a la piscina. El joc de possessions llargues en atac i una sòlida defensa dels grecs convivia amb les errades ofensives dels mariners. Tot i així, el màxim anotador del partit va ser Gonzalo Echenique, amb 4 gols. El CN Atlètic-Barceloneta compta ara amb 10 punts, 3 vic-

Creix la pràctica esportiva entre els infants i els joves

ESTUDI4Segons l’estudi d’hàbits esportius entre infants i joves de 6 a 18 anys, la pràctica esportiva ha crescut un 9,2% respecte a l’any 2007, l’últim any del qual es tenen dades.

Durant la presentació d’aquest estudi, la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va assenyalar que “s’ha aconseguit rectificar la pèrdua de noies practicants a segon de batxillerat de-

tectada a l’enquesta de 2007”.

Segons el document, un 76% de la població escolar practica esport. Això situa Barcelona per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 67,3%. Aquesta xifra, tanmateix, només és superada internacionalment per Finlàndia i Austràlia, amb un 84% i un 73%, respectivament. De l’estudi també es desprèn que la transmissió d’hàbits esportius en el nucli familiar és decisiva.

tòries, un empat i dues derrotes.

El pròxim partit de la Champions pels homes de Chus Martín tindrà lloc el 15 de març a la piscina del Jug, quart classificat.

Aquest sotrac a la competició europea contrasta amb l’espectacular paper del conjunt de Ciutat Vella a Divisió d’Honor, on es manté líder indiscutible amb quinze victòries de quinze partits.

Més de 15.000 corredors inscrits a la Zurich Marató ATLETISME4Fins ara, prop de 15.000 corredors ja s’han inscrit a la 35a edició de la Zurich Marató de Barcelona, la quarta cursa d’aquestes característiques més important del continent europeu –per darrere de les maratons de Londres, París i Berlín– i la que aplega més gent de les que es disputen a la ciutat.

La cita atlètica, que tindrà lloc el pròxim diumenge dia 16 de març, passarà pel districte de Ciutat Vella. La cursa arribarà de

Sant Martí i passarà per davant del parc de la Ciutadella, pujarà per Urquinaona i arribarà a plaça Catalunya, d’on descendirà per la Via Laietana pel Gòtic fins al passeig de Colom i el Paral·lel.

La xifra de participants manté el ritme de l’edició anterior i des del 2008 s’ha duplicat el nombre de corredors. La competició comptarà amb 48 punts d’animació amb música i ball a càrrec de diverses entitats culturals de la ciutat.

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

BÀSQUET4La ciutat de Barcelona serà una de les cinc seus oficials de la Copa del Món de Bàsquet que enguany se celebrarà a l’Estat del 30 d’agost al 14 de setembre. Per tal de començar a escalfar motors i celebrar que Barcelona torna a ser seu d’un esdeveniment esportiu mundial, s’han posat en marxa tota una sèrie d’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres 31 de gener, una dotzena d’escoles de la ciutat van ser obsequiades amb material de bàsquet. Mitjançant aquesta donació, el consistori vol que els grans esdeveniments deixin un llegat social a la ciutat, en aquest cas en forma de ma-

terial a les escoles i amb la celebració d’activitats paral·leles.

Per altra banda, el passat dia 3 de febrer va tenir lloc al Palau de la Música el sorteig de grups del Mundial. L’equip espanyol no va tenir gaire sort i va quedar enquadrat en un difícil grup que compartirà amb França, Sèrbia, el Brasil, Iran i Egipte. Tanmateix, la selecció estatal no s’enfrontaria als EUA fins a la final.

A l’agost, el Palau Sant Jordi acollirà els quarts de final i semifinals del campionat mundial. Amb aquests actes la capital catalana és la primera a assumir protagonisme en la gran trobada del bàsquet mundial.

| 14

líniaciutatvella.cat

25 febrer 2014

Agenda

AGENDA MENSUAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA DIMARTS 25 DE FEBRER 18:30 Xerrada-recital Amics de la poesia del Casc Antic. Col·loqui sobre l’Orfeó Català a càrrec del poeta Joan Asbert, amb un posterior recital poètic obert a tothom presentat per Carme Catà. / Centre cívic Pati Llimona.

Estellés a cau d’orella: concert de Bertomeu Dm. 26 de febrer a les 19:00

TALLERS La crisi, mirades i alternatives en femení Dl. 10 de març a les 19:00

EFEMÈRIDE 26 de febrer de 1932 El 26 de febrer de 1932 entrava en vigor la llei del divorci republicana. Aquesta llei va causar una gran controvèrsia entre el sector polític conservador de l’època. Fins al 1936, l’índex de divorcis a l’Estat era de 165 per cada mil matrimonis.

EXPOSICIONS FINS AL 29 DE MARÇ Matí-Tarda Arquitectures pintades és una reflexió de Rosa Solano sobre l’ordre de les coses i l’estructuració de l’espai. A partir de fils, teixits, volums i materials propis de la construcció, Solano es planteja què significa construir i desconstruir. / Fundació Setba.

Aquest cicle descriu la manera com l'actual crisi econòmica i social està accentuant les desigualtats de gènere en els llocs de treball, però alhora visibilitza que ja existeixen altres mirades i pràctiques per superar aquestes desigualtats. / Biblioteca Francesca Bonnemaison.

INFANTIL La casa flotant al Gran Teatre del Liceu Dj. 13 de març a les 10:45

Màgia visual en un espectacle en el qual els titelles a mida natural de l’elefant, l’ovella, el gall, la puça, el gat i el cangur faran les delícies dels més petits. Aquest espectacle permet desenvolupar diversos aspectes multidisciplinaris. / Gran Teatre del Liceu.

ESPORTS DIUMENGE 9 DE MARÇ 12:00 Partit de futbol entre el CF Barceloneta i el Montornès al camp de Doctor Aiguader, en un partit corresponent a la 23a jornada del grup 10 de Tercera catalana.

Partit de l’Atlètic-Barceloneta Dc. 29 de març a les 19:00

FINS A L’1 DE MARÇ DIJOUS 27 DE FEBRER 19:00 La Fundació Andreu Nin i la biblioteca del Gòtic organitzen un cicle de xerrades al voltant de la figura de l’escriptor George Orwell, amb motiu del trentè aniversari del títol de la seva gran novel·la 1984. / Biblioteca Gòtic-Andreu Nin. Vicent Andrés Estellés és un dels poetes més musicats en llengua catalana. Ara es presenta un llibre-disc de poemes seus versionats per Albert Ortega Bertomeu. / Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.

Matí-Tarda The transit workers of Singapore. A càrrec de Manu Valcarce, aquesta mostra fotogràfica té la intenció d’entendre i documentar la veritable experiència dels “treballadors en trànsit”. / Centre cívic Pati Llimona.

DIJOUS 27 DE FEBRER 18:00 Granotes, gripaus i altres trifulgues són uns contes explicats a càrrec de Cesc Serrat adreçats a nens i nenes de més de 4 anys. Aquestes històries fan referència a llocs i personatges històrics catalans. / Biblioteca Francesca Bonnemaison.

DIMECRES 5 DE MARÇ 18:00 Treure’s contes del barret és una sessió de contes adreçada a nenes i nenes a partir de 5 anys. L’entrada és lliure, però l’aforament és limitat. / Biblioteca Gòtic-Andreu Nin.

El CN Atlètic-Barceloneta rep a casa el Real Canoe madrileny, en un partit corresponent a la dissetena jornada de Divisó d’Honor masculina. Els mariners intentaran seguir amb la seva ratxa d’imbatibilitat. / Sant Sebastià.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

25 febrer 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

15 |

| 16

líniaciutatvella.cat

25 febrer 2014

Pròxima edició: 25 de març