Liniaciutatvella 35

redacció: liniaciutatvella@comunicacio21.com 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Equipaments pàg 8 El Zoo comença la reforma per ser “un dels millors del món”

Esports pàg 13 L’Atlètic-Barceloneta alça la seva desena Copa del Rei de waterpolo

líniaciutatvella barcelona

Març de 2014 · Núm.35 · www.liniaciutatvella.cat

Les botigues històriques volen ser patrimoni de la ciutat Els comerços antics en risc de tancar, la majoria a Ciutat Vella, no es conformen amb el pla de l’Ajuntament pàg 3

Un milió de visitants

pàg 10

Justícia pàg 8 Trias i Hereu declaren pel cas de l’hotel del Palau de la Música

Societat pàg 4 El mural contra la Sida de Keith Haring es torna a instal·lar al Raval Successos pàg 10 Ingressa a presó un home per abusar de tres dones Comerç pàg 12 El carrer Nou de la Rambla celebra 225 anys d’història

|2

lĂ­niaciutatvella.cat

Març 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

En Portada

Març 2014

líniaciutatvella.cat

3|

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

El tancament de la memòria » L’Ajuntament impulsa el pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar » L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res” F. Javier Rodríguez CIUTAT VELLA Han format part del paisatge urbà de la ciutat durant les darreres dècades d’història. Han donat un gran servei i una atenció personalitzada i propera, de vegades inexistent a les grans superfícies. I ara molts establiments emblemàtics de la ciutat estan en perill de desaparèixer per diverses raons, com la inviabilitat del seu negoci, la manca de successió o l’augment dels lloguers dels locals a causa de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta situació, el govern municipal va presentar fa dies una bateria de mesures amb l’objectiu de “prote-

gir i promocionar” aquests establiments antics. Entre d’altres, s’ha elaborat un llistat de comerços emblemàtics de la ciutat –el consistori calcula que n’hi ha uns 400, més d’una quarta part a Ciutat Vella– per part d’una comissió especial i s’han suspès provisionalment les llicències d’obres i d’activitat per impedir que es puguin transformar aquests locals o desmantellar la seva activitat. “El Pla vol garantir la conservació patrimonial i seu el valor comercial”, explica Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT? Per a l’Associació Establiments Emblemàtics aquesta mesura de govern “no soluciona res”, segons explica a Línia Ciutat Vella Josep M. Roig, secretari de l’associació. “Portem tres anys de-

nunciant la situació dels nostres comerços i el partit de govern ha passat del tema fins ara, quan la pressió mediàtica és més intensa”, afegeix Roig, que posa en valor l’existència d’aquests tipus d’establiments històrics.

Des d’Establiments Emblemàtics es demana a l’Ajuntament que aquestes botigues siguin declarades patrimoni de la ciutat i asseguren que el govern municipal “està més interessat en el negoci de les grans marques”, que són les que sovint ocupen els espais que deixen els comerços antics que han hagut de tancar, com la Llibreria Catalònia o Joguines Monforte. Però la llista dels que estan en perill de tancar les seves vetustes portes, com El Indio, el Bar Dulcinea o el Bosc de les Fades, entre d’altres, és encara més llarga.

Any 2015: la fi de la moratòria de la LAU REDACCIÓ4Els propietaris dels establiments emblemàtics de la ciutat tenen marcat aquest 2014 com l’any de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que dispara els lloguers d’aquests comerços. Molts d’ells no poden fer front a les noves tarifes que imposen els propietaris dels locals i es troben en risc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, permet extingir de cop tots els contractes de lloguer de locals comercials signats abans de l’any 1994. Aquesta llei, però, va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els locals llogats abans del 1985 mantinguessin la renda antiga. El temps s’esgota i el degoteig de comerços històrics que corren perill o estan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressió dels comerciants està obligant l’Ajuntament a treballar per tal de frenar el desastre. Tanmateix, la problemàtica d’aquests comerços, a banda de la llei d’arrendaments, és també sovint la manca de successió o la inviabilitat del negoci. Uns elements que posen en perill la història comercial i la memòria de la ciutat de Barcelona.

|4

Districte

Promoció | Un web amb tots els recursos de Raval Cultual

líniaciutatvella.cat

Per tal de complir un dels objectius del projecte Raval Cultural, el de millorar la comunicació i promoció conjunta, aquesta iniciativa compta, des de fa pocs dies, amb un nou lloc web (bcn.cat/ravalcultural), des d’on es poden consultar tots els recursos i equipaments culturals del barri, estar al dia de l’agenda i conèixer les últimes notícies del sector.

Març 2014

La cultura fa barri » El Districte de Ciutat Vella i diverses entitats del barri posen en marxa el projecte Raval Cultural » Es volen promocionar conjuntament els diversos equipaments i millorar la imatge del barri

El mural de Keith Haring, una visita guiada i el MACBA, alguns dels recursos i equipaments culturals del Raval. Fotos: Ajuntament

Redacció CIUTAT VELLA El Raval compta, des de fa molts anys, amb una extensa oferta cultural que inclou museus, teatres, sales de concerts, artistes, escriptors i reclams arquitectònics entre d’altres. Una oferta però, que ha passat desapercebuda en moltes ocasions als ulls dels visitants i dels mateixos veïns i veïnes de Barcelona. Amb l’objectiu de reivindicar-la i potenciar-la, el Districte i les diferents entitats han sumat esforços i han engegat el projecte Raval Cultural.

Un projecte que recull l’objectiu d’associar l’adjectiu cultural al nom del barri i que ja va propiciar la instal·lació al Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i del Museu d’Ar Contemporani de Barcelona (MACBA), a mitjans de la dècada dels 90. I que

ha fet que s’instal·lin i es potenciïn altres equipaments culturals en diversos punts del barri.

Ara, un cop bastit d’una gran xarxa d’equipaments i de recursos, el Raval Cultural vol fer una

El Raval compta amb més de 330 recursos culturals projecció conjunta de tots ells i fer més fàcil l’accés a la cultura.

ACCIONS CONCRETES El barri compta amb 322 recursos culturals repartits en diferents categories com ara museus, institucions acadèmiques, biblioteques, teatres, bars de música en directe o associacions entre molts altres. Entre ells ja existeixen algunes xarxes per treballar con-

juntament. Raval Cultural és un pas més per afavorir la cooperació entre entitats.

Des de Raval Cultural ja han començat a treballar. Els objectius marcats són millorar la imatge del barri, sovint estigmatitzada, potenciar l’acció conjunta i transversal en l’àmbit cultural i reforçar el lligam entre els veïns del Raval i la cultura. Per fer-ho s’han dissenyat tres camps d’actuació: potenciar l’acció cultural, intervencions urbanístiques i establir una comunicació i promoció conjunta. Algunes de les accions concretes que ja s’estan duent a terme són visites guiades per diversos punts del barri (ja hi han participat més de 600 persones), la creació d’un banc de recursos tècnics, el projecte apadrina el teu equipament que es fa amb col·laboració amb les escoles, una campanya de comunicació a la ciutat i la col·locació de plaques identificatives a tots els equipaments de Raval Cultural.

Fer-se més visible CULTURA4La cultura ja és present al Raval, però no és prou visible. Amb aquest objectiu es fan moltes de les accions promocionals d’aquest projecte. A finals de febrer es va inaugurar el mural de Keith Haring Todos juntos podemos parar el sida, que serà un símbol de la ciutat i contribuirà a aquesta finalitat.

Raval Cultural, amb la col·laboració del MACBA, ha decidit aprofitar la celebració del 25è aniversari d'aquesta obra, per posar en valor el fet que el Raval ha estat i és pol d'atracció de grans artistes de fama mundial, com Keith Haring. L’artista va pintar la seva obra en un mur d'un edifici avui desaparegut, situat al voltant de la plaça Salvador Seguí. Ara s’ha reinstal·lat en un mur situat al costat del MACBA.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Març 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

5|

|6

líniaciutatvella.cat

Cartes dels lectors

Març 2014

Un diari participatiu

Un diari plural

4Els 11 de març i la Via Catalana

4Margallo

4El nom no fa la cosa

per Josep Sort

per Jordi Lleal

per Francesc Bonastre

calent era a l’aigüera: la data i la pregunta. De cop i volta, tot va canviar, i CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, en una acció audaç van consensuar aquests dos temes.

Va ser com una glopada d’oxigen a algú que s’estava ofegant.

La situació va canviar com un mitjó, i de nou l’optimisme va consolidar-se entre els catalans favorables a la Independència.

Tot semblava indicar que el següent pas era un govern de coalició CiU-ERC, però de seguida es va veure que era un miratge.

Nova decepció, tot i que d’importància relativa. Artur Mas havia sortit reforçat de l’acord, i això malgrat les punyalades reiterades del seu soci, en Duran i Lleida, que no pot pair de cap de les maneres els èxits de Mas. Però on realment va fer mal l’acord de desembre va ser en el bloc espanyol. Com sempre, Madrid es va quedar amb cara de pòquer, perquè no s’esperaven que s’arribés a un acord.

L’histerisme catalanòfob va pujar encara més, i les crides de tall ètnic adreçades als catalans nascuts a la resta de l’Estat, es van multiplicar. Així com les amenaces, el foment del terror, i l’advertència que caurien sobre Catalunya totes les plagues bíbliques, fins que el mateix Garcia-Margallo, ha advertit que una Catalunya independent vagarà eternament, pels segles dels segles, per l’espai sideral.

El senyor José Manuel GarcíaMargallo, ministre d’assumptes exteriors d’Espanya, no para de fer advertiments, amenaces i pronòstics de què ens passarà als catalans si continuem pel mal camí, entestats a voler fer un procés de referèndum per votar- lo a les urnes. Crec sincerament, que el senyor ministre pateix estrabisme, perquè si mira cap a Catalunya i veu Crimea, n’és una prova definitiva i no em refereixo a un estrabisme òptic sinó mental i polític. Desviar el punt de vista des de Crimea cap a Catalunya afirmant que “el paral·lelisme és absolut” és d’una simplicitat ratllant la grolleria, els dos casos no tenen res a veure i estan als antípodes un de l’altre, i fa un discurs sense el més mínim respecte ni sensibilitat per aquells ciutadans que defensen pacíficament i democràticament el seu dret a decidir. És clar que es pot estar en contra d’aquesta opció, però es pot fer amb ni que sigui una mica de finezza política i sense excretar mentides clamoroses sobre Artur Mas, Oriol Junqueras, ANC, Òmnium, etc., etc. Els catalans que són independentistes, per a ell, continuen sent espanyols o no?

Si és que sí, com pot menysprear, insultar i maltractar a tres milions d’espanyols pel cap baix? Atenció! Es posa molt d’èmfasi en el controvertit tema de les Balances Fiscals que ens van en contra, però crec que és molt més important seguir treballant sense descans per fer un país millor i així si comparem amb Espanya les Balances Democràtiques, aquestes sí que s’inclinaran inexorablement a favor de Catalunya.

Fins a l’any passat no m’havia adonat de la importància estratègica de tots els 11 de març, que òbviament és un referent de com evoluciona el procés respecte de l’anterior 11 de setembre, i també de cara al pròxim 11 de setembre. El del 2014, serà més important encara als dos anteriors.

Deixeu-me que reflexioni respecte d’aquestes dues perspectives. Els sis mesos que han passat des de la Via Catalana, presenten un balanç, en general, positiu, tot i que no hem de pensar que ja tot està fet. El procés avança a batzegades. Sembla que s’atura i de sobte fa un pas de gegant. Això és el que ha passat en els darrers sis mesos. Després de l’èxit de la Via i del seu impacte internacional, el procés va entrar en camins estrets i a poc a poc semblava que tot anava a caure pel pedregar.

El progressiu allunyament dels socialistes, ha acabat sent definitiu. I l’actitud del govern espanyol ha estat duríssima, no donant mostres de cap flexibilitat. Per altra banda, el pols s’ha traslladat sobretot a l’escenari internacional, fins al punt que els espanyols van intentar implicar el mateix Obama, fracassant. L’ofensiva exterior espanyola ha estat un desastre rere un altre, amb ridículs espantosos. En el front interior, es veia amb desesperació com s’acostava el mes de desembre i el més

El 7 de juny de 2005 apareix el primer manifest de Ciudadanos creat per alguns intel·lectuals.

Ciudadanos diu que la llibertat i la igualtat de les persones està per davant de les llengües i les banderes. Que els drets no són dels territoris, sinó dels ciutadans. Proclamant un rebuig a qualsevol caràcter d’identitat nacional. Denuncien l’abús dels nacionalismes. Diuen no a tots els nacionalismes.

Rivera advoca per una Espanya uninacional. El seu eslògan a Espanya és “Juntos Podemos” i el partit passa a dir-se “Movimiento Ciudadano”. Ciudadanos vol regenerar la política i aposta per tancar el model autonòmic i blindar les competències exclusives de l’Estat. Parla d’una Espanya plural, però unida. Ciudadanos està per la monarquia constitucional com a forma de govern, es cataloga com d’esquerra no nacionalista, partidària del liberalisme progressista i del socialisme democràtic amb una defensa dels drets individuals i drets socials. Ciudadanos diu que l’actual generació no ha de retre comptes del passat, ni ha de situar-se en un bàndol determinat. Ciudadanos diu que en els

mitjans catalans es poden trobar exemples de manipulació molt freqüent. Vist tot plegat, Ciudadanos és un poti-poti, un desgavell d’idees contradictòries que busca la confusió, la utilització del desori amb mètodes emotius i irracionals per estimular els sentiments dels ciutadans cap a l’acceptació de programes contraris als proposats. Ciudadanos obra de manera fraudulenta i, per tant, el nom no fa l’essència.

Veiem algunes contradiccions: 1. Els drets són dels ciutadans, no dels territoris. Però aquests estan habitats per ciutadans que tenen drets individuals i col·lectius com a poble, que parlen una llengua i s’identifiquen amb una identitat nacional que té com a símbols les banderes.

2. Si es proclama un veritable rebuig a tots els nacionalismes, a qualsevol identitat nacional o bandera, aleshores per què només van contra el nacionalisme català i la llengua catalana i, en canvi, van amb banderes espanyoles i diuen que Espanya és uninacional?

3. Si volen regenerar la política, hauríem de veure els orígens, l’evolució i la formació dels seus representants. Els Ciudadanos no són ciutadans.

líniaciutatvella.cat

Dipòsit legal: B.43220-2010

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els firmants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció:liniaciutatvella@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

#VolemVotar

@pepturmo: #consultamigdia És important que el món vegi, el pròxim dia 8 d'abril, que el Parlament Espanyol diu no a poder votar!

#BéEscàs

@Pere_TorresG: L'escassetat sobtada (d'aigua, d'energia i d'aliments) ens recorda, ni que sigui de passada, que vivim en una abundància només aparent.

#TotsAmbL’ANC

@DavidGR1714: L'editorial d’El País sobre l'ANC és idèntic al de l’ABC, i certifica que dretes i esquerres espanyoles són exactament el mateix respecte a Catalunya.

Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com

Un diari obert

Març 2014

líniaciutatvella.cat

7|

4Votar és democràcia

430 anys del MDT

per Carles Caballero

per Manel Fantassin Creieu que estaran les institucions i la premsa del nostre país a l’alçada de la importància que té aquesta efemèride per reconèixer-la? No trigarem gaires dies a veure-ho, però d’entrada ens cal començar amb un record entranyable pels companys que ens han deixat, uns en la lluita durant aquells anys tan durs, i molts altres després, alguns massa recentment.

No tinc cap intenció de discutir per enèsima vegada sobre el paper fonamental que va tenir el MDT, perquè estic cansat de polèmiques amb nous independentistes que justifiquen en les contradiccions d’aquell moment les seves actituds patriòticament distretes d’aleshores. En tinc prou recordant la il·lusió i el sacrifici d’aquells anys, ja tan llunyans. Què feia jo aquell març de 1984?

No és fàcil fer un exercici de memòria, perquè guardàvem pocs pa-

Va deixar dit Winston Churchill, primer ministre britànic durant la II Guerra Mundial, que els feixistes del futur es dirien a si mateixos antifeixistes.

Churchill es va quedar curt. Els feixistes del futur, no contents amb proclamar-se antifeixistes, s’han atrevit, passats els anys, a proclamar-se defensors de la democràcia. En el cas espanyol, el cas que ens ocupa per ser part de Catalunya, una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, la democràcia s’ha equiparat de forma ràpida i simple a una altra paraula anomenada Constitució, de tal manera que els feixistes d’avui defensen amb convicció cega que ambdues paraules són sinònimes.

Deia un estudi recent, que l’Estat espanyol era l’Estat d’Europa amb el temps mitjà de reforma de la seva constitució més alt: 17,5 anys. Aquesta xifra és el resultat de dividir el nombre de reformes que la Constitució espanyola ha tingut en 35 anys d’existència, és a dir, dues. La primera reforma es va haver de fer per entrar a formar part de la Unió Europea; la segona, molt més recent, per limitar constitucionalment el dèficit de l’Estat.

Sense menysprear els efectes que aquestes dues reformes han tingut i tenen sobre la realitat actual, podríem arribar a considerar que, tenint en compte l’extensió i el contingut del text constitucional espanyol, la Constitució espanyola no s’ha reformat mai.

Així doncs, contraposant el temps mitjà de reforma constitucional dels països occidentals (5 anys) al de l’Estat

espanyol (17,5 anys sent puristes, 35 i augmentant sent realistes) ens trobem que el cas espanyol és, una vegada més, un cas excepcional. Existeix, en el cas del constitucionalisme espanyol, una altra dada excepcional que convé recordar: l’Estat espanyol ha tingut, al llarg de la història, més constitucions que ningú, tantes com dotze.

Veieu alguna relació entre la incapacitat manifesta de l’Estat espanyol per reformar constitucions i l’existència de dotze constitucions diferents? Si és així, jo hi trobo dues explicacions: la primera i més simple és que sou uns autoritaristes. La segona i més complexa d’explicar és que el constitucionalisme espanyol, si em permeteu l’ús d’aquesta expressió, ha estat sempre una eina d’aplicació restrictiva, enfront d’altres lleis fonamentals d’aplicació oberta. Dotze constitucions espanyoles després, algú hauria d’haver après, Meseta enllà, que no se li poden posar portes al camp o, dit en altres paraules, que o els textos legals s’adapten a la realitat o la realitat acaba adaptant els textos legals. Per a més senyes, només cal recordar què diu alguna constitució espanyola: “La nació espanyola la formen els espanyols d’ambdós hemisferis”.

Els catalans i les catalanes afrontem un procés, el del nostre alliberament nacional, amb les armes més poderoses que hem après de la història: la raó, la paraula, la pau i el vot; i el vot, diguin el que diguin els feixistes d’ahir o de demà, és democràcia.

pers i menys fotos, i el deteriorament cognitiu comença a treure el nas a partir dels cinquanta. Però recordo que durant l’any anterior en Toni Villaescusa, l’Antònia, el Josep, la Pilar, el Cesc, el Julià… ens trobàvem immersos en la construcció del Moviment de Defensa de la Terra, entre Sant Boi i Martorell. En aquells primers mesos de 1984 érem només quatre, però ens fèiem veure molt, o això deien els veïns. Precisament el verb “Fer” era una mena de lema del Grup de Defensa de la Terra de Martorell.

Tinc constància que aquell març havíem fet un petit homenatge particular al Xavier Romeu, mort uns mesos enrere, amb la lectura d’una de les seves obres. Una altra curiositat de l’època és que recordo que mentre preparàvem pancartes també sonaven cançons en espanyol, en concret nicaragüenques sandinistes: “Pàtria o Mort”.

4SOS als més grans de 45 per Josep M. Loste Després del debat de la pobresa caldria activar amb urgència-entre moltes altres mesures- un pla especial per lluitar de debò contra l’atur dels més grans de 45 anys. Caldria articular -amb un gran consens polític i social– quotes socials per contractar, tant a l'empresa privada com a l'administració pública, aquest sector de gent de difícil inserció laboral; però amb experiència, molt valuosa. Tal com està el mercat laboral i, sobretot, amb les arbitrarietats que pateixen, si no es posa en funcionament quelcom excepcional, mai podran tornar a treballar i a tenir una vida mínimament digna.

En un país tan desestructurat com el nostre, la principal dificultat que impedeix crear ocupació no és el model laboral sinó el, malgirbat, model econòmic. En un país en què resta tan abandonada la

recerca, la formació i el coneixement de llengües resulta difícil pensar que rebaixant les indemnitzacions per acomiadament aconseguirem augmentar la competitivitat i situar la taxa d’atur en uns paràmetres mitjans europeus. I això sense el més important: un marc català de relacions laborals. Per altra banda, ara i aquí tenim una part de la població – molt abandonada i marginada- que són els aturats majors de 45 anys. Aquesta porció de població pateix el greu risc social de no poder treballar (gairebé mai) perquè els directius i caps de personal de les empreses privades els consideren “vells i caducats”; però, per contra, segons les lleis vigents es troben molt lluny, temporalment parlant, de la jubilació. A més a més, cada dia que passa se’ls hi degrada enormement la futura pensió.

Opinió en 140 caràcters @eightercua: L'ABC vol il·legalitzar l'ANC. Jo vull il·legalitzar la Fundació Franco o les FAES i no puc. A més reben fons públics, i l'ANC no.

@salvadorcardus: Si una cosa m'emprenya és que em perdonin la vida! Rajoy diu que ni els independentistes es mereixen una Catalunya "empobrida”.

@cristina_pardo: Secretario de Estado de Seguridad: "el disparo de pelotas de goma no causó escenas de pánico en Ceuta".

Nada, lo normal es que te entre la risa.

|8

Ciutat Vella líniaciutatvella.cat

Museu de l’Eròtica | Una exposició inèdita a l’estat

Març 2014

El Museu de l'Eròtica de Barcelona (MEB) va presentar el passat 13 de març l'exhibició d'escultures eròtiques Contradiction of Attraction de l'artista Rob MacDonald. La mostra, única a tot l’estat espanyol, es podrà veure fins al pròxim 12 de maig al Jardí Eròtic del MEB, convertit ara en una nova sala del museu i un nou espai de referència artística a Barcelona.

El Zoo comença la reforma per ser “un dels millors del món” » Comptarà amb un nou i gran delfinari que no farà espectacles » Oposició, treballadors i ecologistes critiquen el projecte Redacció CIUTAT VELLA “Convertir el Zoo de Barcelona en un dels millors parcs zoològics del món”. Aquest és, en paraules de Sònia Recasens, tinenta d’alcalde d’Economia i presidenta del Zoo, l’objectiu del Pla Estratègic 2012-2020 que s’està començant a desplegar i que ha d’aconseguir una “gran transformació” de l’equipament.

En aquest sentit, Recasens destaca “l’important esforç per millorar el parc” fet fins ara en àmbits com les instal·lacions, les condicions dels animals i l’experiència dels visitants. Un esforç que s’ha vist recompensat amb el que ha estat el segon millor registre de visitants dels últims 10 anys, amb una mitjana de 2.211 persones per dia.

Pel que fa a la modernització

Trias i Hereu declaren pel cas de l’hotel del Palau de la Música JUSTÍCIA4L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i l’exalcalde Jordi Hereu van declarar dimecres 19 de març en qualitat de testimonis en el judici pel cas de l’hotel del Palau de la Música contra Fèlix Millet, Jordi Montull i l’antiga cúpula d’Urbanisme de l’Ajuntament per presumpte tràfic d’influències en la tramitació urbanística de l’hotel fallit.

Tal com informen diversos mitjans, Trias va afirmar davant el jutge que creia que l’hotel el faria el Palau de la Música i que Mi-

llet mai no el va informar, quan era el cap de l’oposició, que havia cedit els terrenys a una empresa privada per construir-lo. Un argument que va compartir Hereu, alcalde en el moment que es va projectar l’hotel.

Tant Trias com Hereu van defensar un projecte que havia d’estar vinculat al Palau de la Música i van argumentar que la seva “obligació”, “com tots els catalans”, era la d’ajudar una institució cabdal per a la ciutat de Barcelona i per al país.

Croquis del futur delfinari del Zoo, que no farà espectacles. Foto: Ajuntament

i actualització de les instal·lacions, el pròxim mes de juny començaran les obres d’ampliació de l’espai d’orangutans i les actuacions previstes a la Sabana. A més, el recinte comptarà amb un nou i gran delfinari que estaria acabat el 2017 i que no farà espectacles.

Un projecte, el del delfinari, que han criticat tant l’oposició

com els treballadors del Zoo, així com entitats ecologistes, ja que lamenten que es tracta d’una iniciativa que no s’ha consensuat prèviament.

En aquest sentit, oposició i treballadors tampoc veuen amb bons ulls l’externalització del servei de manteniment i jardineria del recinte zoològic.

L’hotel havia d’estar vinculat al Palau. Foto: Palau de la Música

Cultura contra l’exclusió social PROJECTE4Democratitzar la cultura. Aquest és l’objectiu del programa Apropa cultura, que ofereix visites i activitats a persones en situació de risc d'exclusió social i que ara es consolida i creix amb la incorporació de sis museus de la ciutat a l’oferta de música i teatre ja existent.

El Macba és un dels museus que se suma a la iniciativa i ofereix visites comentades a un grup de persones amb discapacitat intel·lectual dels Tallers

Bellvitge. Les visites són dinàmiques i la interacció entre l'educador i els participants hi té un paper clau per estendre la cultura a tots els àmbits de la societat.

SIS MUSEUS COMPROMESOS El programa Apropa Cultura va néixer l’any 2006 a l'Auditori per facilitar l'accés a les persones en situació de discriminació a la programació musical a un preu màxim de 3 euros. Des d’aleshores, 39 equipaments culturals

s'han adherit al programa i només l'any passat 11.000 persones van assistir a les activitats programades.

A més del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), CaixaForum Barcelona, la Fundació Joan Miró i el Museu Picasso oferiran aquestes experiències culturals perquè tothom formi part del món cultural.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Març 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

9|

| 10

líniaciutatvella.cat

Ciutat Vella

Març 2014

El Born Centre Cultural supera el milió de visitants en 6 mesos Redacció CIUTAT VELLA El Born Centre Cultural (Born CC) és un èxit. Quan ja s’han complert els sis mesos de la seva inauguració, el passat 9 de setembre, l’equipament ja ha rebut més d’un milió de visites (1.005.088 visitants). Una xifra que supera, i de molt, les expectatives inicials, que preveien que durant el primer any de funcionament passessin pel Born CC uns 750.000 visitants.

Les dues exposicions que s’han fet fins al moment i que són la permanent, Barcelona 1700 de les pedres a les persones, i la temporal, Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714, han estat visitades per 124.870 persones. El jaciment, en les diferents modalitats de visites, ha rebut 19.782 persones. A més, des del novembre, 241 escoles han seguit algun tipus de formació educativa al Born CC, cosa que ha fet que més de 12.000 escolars ja coneguin aquest nou equipament municipal.

Un altre dels èxits del Born CC és la seva presència i seguiment a les xarxes. El compte de

El barri del Pi celebra les festes de Sant Josep Oriol

TRADICIÓ4Durant els dies 21, 22 i 23 de març, el barri del Pi es va omplir de gegants, música popular, cercaviles i festivals infantils amb motiu de les festes de Sant Josep Oriol, una celebració que enguany ha arribat a la 20a edició.

Les festes van començar amb el pregó del sociolingüista Miquel Strubell, el divendres a la tarda, seguit del Ball dels Ge-

gants Originals del Pi i la cercavila pels carrers del barri.

Dissabte es va celebrar la cercavila dels gegants del Districte de Ciutat vella i l’ofrena floral a Sant Josep Oriol, així com el ball de Festa Major a la nit.

Per a diumenge van quedar les matinades, la XX Trobada de Gegants i Bestiari de Sant Josep Oriol, l’actuació dels Falcons de Barcelona i la Diada Castellera.

Detenen un home per diverses agressions sexuals

El jaciment del Born Centre Cultural. Foto: Ajuntament

Twitter del Born (@elborncc) ja supera els 5.300 seguidors i, segons informa l’Ajuntament, és un dels més visitats dels centres culturals de la ciutat.

LA PROGRAMACIÓ NO S’ATURA El Born CC és el centre de motes de les activitats commemoratives del Tricentenari de 1714 i té una gran programació d’actes i activitats culturals.

Fins ara s’hi han fet actes com ara concerts, conferències,

obres de teatre, la passarel·la de moda 080 i una variada gamma de rutes i programacions familiars el cap de setmana.

Per als pròxims mesos, algunes de les més destacades són els diàlegs entre Mònica Terribas i Sami Naïr i Orhan Pamuk dins el cicle D.O.Europa; la celebració de Sant Jordi, un cap de setmana dedicat a les Illes Balears (els dies 2, 3 i 4 de maig) i el cinquè Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya.

SUCCESSOS4Els Mossos d’Esquadra van detenir fa un dies un home per agressions sexuals a tres dones. L’home hauria adormit les dones mitjançant una beguda per abusar sexualment i física d’elles, i robar-los alguns objectes personals.

El detingut coneixia les víctimes en una discoteca i després es guanyava la seva confiança per convidar-les a una consumició. Els Mossos creuen que els introduïa alguna substància a la beguda que els feia perdre la consciència i anul·lar la seva voluntat, ja que cap de les dones recorda res posteriorment.

El detingut abusava sexual-

ment d’elles i les agredia, i després les abandonava enmig del carrer seminues. També els robava les seves pertinences.

En un dels casos, la víctima va accedir a anar amb l’home a un local de la seva propietat per prendre una darrera consumició.

Precisament va ser gràcies a localitzar aquest local, i a la descripció similar de l’agressor de les tres víctimes, que es va poder identificar l’home.

En un posterior registre i escorcoll al seu domicili es van trobar alguns objectes que havia sostret a les víctimes, fet que va permetre detenir-lo i que ingressés a presó.

11 |

Districte

Recursos | Nou web i compte de Twitter

líniaciutatvella.cat

Març 2014

Per agilitzar l’accés als serveis oferts per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’ha estrenat un nou lloc web (bcn.cat/centrescivics), des d’on es pot fer la inscripció als cursos i tallers, consultar totes les activitats i reservar espais, entre d’altres. També s’ha creat un compte de Twitter (@CcivicsBCN) on s’informa de les últimes novetats.

La cultura, a prop de casa » A Barcelona hi ha 51 Centres Cívics que donen un servei de proximitat a tots els districtes » L’oferta d’aquests equipaments inclou la formació, les arts escèniques, i el foment de la creativitat

El nou web de la Xarxa de Centres Cívics ja està operatiu a bcn.cat/centrescivics Fotografia de Samuel Aranda per il·lustrar el projecte Obejctiu BCN i un cartell de l’oferta d’activitats dels Centres Cívics. Fotos: Centres Cívics de Barcelona

Redacció CIUTAT VELLA La cultura, el coneixement, la formació, la tradició, l’associacionisme. Tot això és el el que ofereixen i fomenten els 51 equipaments que formen la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona i que es distribueixen per tot el territori de la ciutat per oferir un servei de qualitat i de proximitat.

Els Centres Cívics són equipaments que tenen com a objectiu el desenvolupament social i cultural i la promoció de la vida associativa de la ciutat. No només com a generadors de cultura, sinó també com a informadors i difusors de l’oferta cultural del districte i de la ciutat i donant suport a les iniciatives culturals ciutadanes.

De fet, aquest és un dels grans objectius de cara al futur en el qual la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona està treballant: obrir els centres a les iniciatives que neixen del territori per enfortir el moviment associatiu i crear vincles de col·laboració. En altres paraules, aconseguir que la relació amb la ciutadania sigui bidireccional.

Cada un dels 51 Centres Cívics

té el seu propi catàleg d’activitats, però tots ofereixen formació, espectacles culturals (dansa, arts escèniques, música, etc.), exposicions i seminaris, entre moltes altres. A banda d’aquests serveis, els equipaments també disposen

als Centres Cívics. És el cas de la commemoració del Tricentenari, de la qual n’ha sortit l’exposició L’Aposta Catalana, que arriba a tots els districtes i que s’ha adaptat a la història de cada un dels barris on es pot visitar.

El projecte Objectiu BCN fomenta la fotografia a la ciutat

FOTOGRAFIAR LA CIUTAT Un d’aquests projectes de ciutat és Objectiu BCN, que es fa a 12 Centres Cívics i que vol oferir un retrat de diferents visions de la ciutat. Es tracta d’un projecte de fotografia documental comissariat i coordinat per Samuel Aranda, premi World Press Photo 2012, i en el qual un grup de persones de cada un dels Centres Cívics treballaran per oferir un retrat fotogràfic de la ciutat.

Durant els mesos que dura Objectiu BCN (de febrer a juny de 2014), els participants rebran els consells d’alguns dels millors fotògrafs del panorama internacional, els quals faran de professors.

Les places per participar en aquestes classes estan exhaurides però també es faran 4 sessions magistrals al Museu del Disseny obertes a tothom. Les impartiran alguns fotògrafs tan reconeguts com Navia, David Airob o Cristina García-Rodero.

d’espais per llogar i cedir a les associacions dels barris, com bucs d’assaig, escenaris o sales d’actes.

INSCRIPCIONS MÉS SENZILLES La Xarxa de Centre Cívics, a més, està treballant per facilitar l’accés dels ciutadans a l’oferta dels diferents centres. Per això s’ha creat un aplicatiu que permet matricular-se a tots els cursos i tallers des de casa.

Una altra de les apostes de la xarxa són els projectes culturals de ciutat: aprofitar els grans esdeveniments culturals i de coneixement de la ciutat, com ara congressos, per organitzar activitats

Centres Cívics de Ciutat Vella CENTRE CÍVIC PATI LLIMONA4Carrer Regomir, 3 / 932566100 www.patillimona.net

CENTRE CÍVIC BARCELONETA4Carrer Conreria, 1 / 932563320 www.bcn.cat/ccbarceloneta

CENTRE CÍVIC DRASSANES4Carrer Nou de la Rambla, 43 / 934412280 - www.ccdrassanes.cat

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ4Carrer Comerç, 36 / 932565000 - www.bcn.cat/centrecivicsantagusti/

| 12

Comerç

Renovació | Reobre el mític bar Núria de la Rambla

líniaciutatvella.cat

Març 2014

Després de setmanes de reforma, el mític bar Núria, situat davant la font de Canaletes a la Rambla, reobre les portes. Aquest establiment, nascut l’any 1930 de la mà de Marcel·lí Cortadellas i Josep Vila, ha estat al llarg de la seva història testimoni excepcional de la vida social i política barcelonina. Els actuals propietaris tenen l’objectiu ”que els barcelonins tornin a ramblejar”, tal com afirma Montse Vila, néta d’un dels dos fundadors.

Les botigues podran obrir els diumenges de juliol i agost » Ajuntament i comerciants arriben a un pacte pels festius d’obertura » Vicenç Gasca, Fundació BCN Comerç: “un acord per satisfer tothom” Redacció CIUTAT VELLA Els representants del comerç barceloní i l’Ajuntament van presentar fa uns dies un acord sobre la regulació dels horaris comercials d’obertura de les botigues de la ciutat.

L’acord permetrà que les botigues de Barcelona puguin obrir tots els diumenges de juliol i agost durant el matí, des de les 10 fins a les 2 de la tarda. La decisió no només afecta els eixos comercials i zones de la ciutat més cèntriques i, per tant, turístiques, sinó que es farà extensible a tota la ciutat.

Aquests dies d’obertura se sumen als 10 marcats per la nova normativa catalana, dels quals l’Ajuntament n’ha triat quatre i els ha adaptat al turisme de congressos i a l’afluència de creue-

L’acord busca aprofitar el turisme de curta estada a la ciutat. Fotos: Arxiu

ristes. Així, s’han fixat el 18 de maig i el 14 de setembre, dos dels dies més forts pel que fa a creuers, i també el 30 de març, data que coincideix amb el saló Alimentària, i el 29 de juny, coincidint amb el Dia de l’Orgull Gai. Les associacions comercials que van signar l’acord –el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona, la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pimec i la Fun-

El Mobile World Centre, premiat amb la Rosa de Plata

GUARDONS4L’associació comercial Barna Centre va lliurar el premi Rosa de Plata en la categoria de millor botiga remodelada al Mobile World Centre del carrer Fontanella amb Portal de l’Àngel. Més conegut com l’edifici de la Telefònica, aquest immoble va ser construir l’any 1928, i al llarg dels seus més de 80 anys d’història ha allotjat oficines i una botiga a la seva planta baixa.

L’any 2013 es va reformar com-

pletament i es va convertir en el que és ara, el Mobile World Centre, una iniciativa público-privada duta a terme entre Telefónica i la Mobile World Capital.

L’objectiu dels guardons Rosa de Plata és reconèixer els comerços de la zona que aposta per la innovació i l’emprenedoria. Barna Centre, qui atorga aquests guardons, va néixer com a entitat el 1973, i aplega més de 18 associacions de comerciants del Gòtic.

dació Barcelona Comerç– van mostrar la seva satisfacció per aquesta ampliació.

“Aquest és un acord pensat per satisfer a tothom”, explica a Línia Ciutat Vella Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç. Gasca afirma que aquesta mesura va dirigida específicament al turista que està de trànsit a la ciutat, ja que “no volem que la mesura afecti la demanda interna”, conclou.

El carrer Nou de la Rambla celebra els 225 anys de vida

COMMEMORACIÓ4El 1788, any d’interregne entre Carles III i Carles IV, s’obria un nou carrer a la ciutat de Barcelona: el de Nou de la Rambla.

Per tal de celebrar els 225 anys de la creació d’aquest vial, l’Associació de Veïns i Comerciants Nou de la Rambla i l’Eix Raval han organitzat tot una sèrie d’actes commemoratius d’aquesta efemèride des de finals de 2013.

Per exemple, al novembre van

comptar amb el cronista de la ciutat, Lluís Permanyer, que va fer una xerrada sobre la història d’aquest carrer, que fins al retorn de la democràcia el 1975 es va dir Conde del Asalto.

Les associacions organitzadores programen, a més, rutes guiades per la zona, d’una hora de durada. Per inscriure’s cal enviar un correu electrònic a la direcció 225noudelarambla@gmail.com o trucar al telèfon 93 318 62 30.

Posen en marxa un projecte de rehabilitació d’espais

L’Ajuntament es fa càrrec de la gestió del local durant un any. Foto: Arxiu

INICIATIVA4La regidoria de Comerç i Consum, el Districte de Ciutat Vella i l’Institut de Cultura volen donar suport als emprenedors i emprenedores barcelonins mitjançant la cessió temporal de locals buits per desenvolupar els seus negocis.

L’Ajuntament, a través de l’associació Mentrestant, actua com a intermediari entre els propietaris de locals i els futuribles usuaris per tal que aquests puguin obtenir un lloguer assequible. A més, s’ocupa de la rehabilitació i gestió dels espais durant un any.

De fet, a través de Mentrestant s’ha negociat amb els propietaris de dos locals als carrers Príncep de Viana i Cendra, al Raval, els termes d’ocupació d’aquests espais per acollir emprenedors que tenen la seva activitat relacionada amb la creativitat i la innovació cultural.

Tanmateix, els usos poden variar des d’estudis, taller, coworking, botigues o expositors de productes. Aquesta iniciativa, a més, impulsa la revitalització i dinamització de diferents zones del Raval.

13 |

Esports

Futbol | El CF Barceloneta, al fil del descens

líniaciutatvella.cat

Març 2014

Tot i l’empat a 1 gol davant el Batlló, primer classificat, el CF Barceloneta continua vorejant els llocs de descens del grup 10è de Tercera Catalana. Els de Ciutat Vella tenen ara per ara 22 punts i són quinzens, a tres punts de La Florida, que és qui marca les places de descens a Quarta Catalana.

L’Atlètic-Barceloneta alça la seva desena Copa del Rei » Els mariners derroten a domicili el Sant Andreu per 14 gols a 5 » Felipe Perrone anuncia que jugarà els Jocs Olímpics amb el Brasil Redacció CIUTAT VELLA El CN Atlètic-Barceloneta va revalidar el títol de Copa el diumenge 9 de març després de derrotar a la Piscina Pere Serrat el CN Sant Andreu per 14 gols a 5.

Amb aquesta victòria, l’equip mariner aconsegueix la desena Copa de la seva història.

Tot i que la final va començar de manera molt igualada, a poc a poc l’Atlètic-Barceloneta va anar ampliant el seu avantatge fins a arribar al descans amb un 6 a 3 a favor. A la represa, la intensitat defensiva i l’atac efectiu dels de Ciutat Vella va posar un 10 a 3 al marcador a falta d’un quart. A l’últim temps del partit els dos entrenadors van donar minuts als jugadors suplents.

A la lliga, l’enfrontament contra el Mataró del cap de setmana

Aquesta és la desena Copa de la història del CNAB. Foto: RFEN

va deixar un favorable 7 a 11 pels mariners. L’Atlètic-Barceloneta segueix líder indiscutible de la Divisió d’Honor amb 54 punts.

PERRONE JUGARÀ AMB BRASIL Felipe Perrone, propietat del Fluminense però cedit a l’AtlèticBarceloneta, on estarà a les ordres de Chus Martín fins a l’estiu, va anunciar a BTV la seva intenció de tornar a jugar amb el Brasil. Perrone porta vuit anys disputant

S’entreguen els setens premis Dona i Esport

GUARDONS4Barcelona ha reconegut el paper de les dones en l’àmbit de l’esport amb l’entrega dels setens Premis Dona i Esport, en una gala celebrada el passat dijous al Saló de Cent.

Enguany s’han entregat quatre premis i dues mencions, que han recaigut en l’expatinadora i actualment entrenadora de patinatge, Rosa Maria Laguna, que va rebre el premi Mireia Tapiador a la Promoció de l’Esport; l’esquia-

dora de muntanya Mireia Miró, que va rebre el premi a la Dona Esportista; l’alpinista Araceli Segarra, que ha rebut el Premi al Mitjà de Comunicació, i el CN Kallipollis, que ha estat guardonat amb el Premi al Club Esportiu, un guardó aquest de nova creació.

Pel que fa a les mencions especials, concedides per votació popular, van anar a parar a l’esportista Clàudia Prat i el club Fasttriatlon.

partits amb la selecció espanyola, però el waterpolista ha acceptat l’oferta de la Federació Brasilera de Natació per disputar els Jocs Olímpics de 2016 amb la selecció canarinha.

El jugador, amb nacionalitat brasilera i espanyola, ha aconseguit amb el combinat estatal en els últims anys dues medalles, una de bronze i una de plata, als mundials de 2009 i 2007, respectivament.

Barcelona serà la seu del Grand Prix 2014 de patinatge

PATINATGE4Barcelona ha tornat a ser escollida seu d’un gran esdeveniment esportiu.

Fa uns dies la Federació Internacional de Patinatge (ISU) va anunciar que la capital catalana acolliria la Final del ISU Grand Prix de patinatge sobre gel 2014 els dies 11, 12, 13 i 14 del mes de desembre.

Així ho va anunciar l’ens esportiu després de la reunió mantinguda el passat mes de

febrer a Sotxi (Rússia) per la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, amb representants de la ISU i la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern, on es va valorar que Barcelona pogués acollir aquesta cita. Fandos va valorar com una “gran notícia” aquest anunci i va destacar que aquest esdeveniment apropa la ciutat a poder organitzar els Jocs d’Hivern del 2026.

La Marató de Barcelona bat el rècord de participació

Un 56% dels participants a la Marató eren estrangers. Foto: Ajuntament

ATLETISME4Al voltant de 18.000 corredors van participar el diumenge 16 de març a la Marató de Barcelona, una de les curses més importants del continent i la que aplega més gent a la ciutat. De fet, el 56% dels participants provenien de fora de Catalunya i s’hi van poder veure 87 nacionalitats diferents.

Pel que fa a l’àmbit purament esportiu, l’etíop Abayu Getachew, amb un cronòmetre de dues hores, 10 minuts i 45 segons, i la kenyana Frashiah Nyambura, amb un temps de 2 hores, 33 minuts i 27 segons, van endur-se la victòria en categoria masculina i femenina, respecti-

vament. El rècord de la prova, per tant, continua en mans dels kenyans Jackson Kotut, que el 2010 va fer un cronòmetre de 2 hores, 7 minuts i 30 segons, i Emily Chepkomi, que el 2012 va finalitzar la carrera en 2 hores, 26 minuts i 53 segons. Entre els deu primers classificats de la Marató de Barelona 2014 van entrar dos catalans, Adrià Garcia i Òscar Rodríguez.

La cursa, que provenia de Sant Martí, va entrar a Ciutat Vella pel parc de la Ciutadella fins a l’Arc de Triomf, on va enfilar la Ronda de Sant Pere fins arribar a la plaça de Catalunya, on va descendir fins gairebé al port.

| 14

líniaciutatvella.cat

Agenda

Març 2014

AGENDA MENSUAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA FINS AL 30 DE MARÇ 21:00 Sólo el hombre solo és una història d’un ésser envoltat d’informació, un anti-heroi tancat a un cementiri de paper de periòdic, que furga a la seva soledat i per sobreviure crea mons paral·lels. / Sala Fènix.

3a Festa de Cultura Popular Raval de Sant Madrona Dg. 30 de març

TALLERS Ruta històrica pel carrer Nou de la Rambla Dg. 6 d’abril

EXPOSICIONS FINS AL 6 D’ABRIL Matí-Tarda I Miss Barcelona és una retrospectiva d’una breu estada a Amèrica, marcada pel retorn a la ciutat enyorada, Barcelona, que compta amb una perfecta barreja que creen els diferents vessants que la caracteritzen. A càrrec de Lara Gombau. / Sala Fènix.

En el marc de la commemoració dels 225 anys de l’obertura del carrer Nou de la Rambla, l’Associació de Veïns i Comerciants d’aquest carrer i l’Eix Raval organitzen rutes guiades per aquesta zona. Per inscriure’s cal trucar al telèfon 93 318 62 30 o fer un correu a 225noudelarambla@gmail.com.

INFANTIL El tren de les emocions

ESPORTS DIUMENGE 6 D’ABRIL

Dm. 9 d’abril a les 18:00

12:00 Partit de futbol del CF Barceloneta contra l’Atlètic Prat, en un partit corresponent a la 27a jornada de Tercera catalana. / Camp del Doctor Aiguader.

Les emocions venen i van, i a través d’aquests contes els participants les experimentaran jugant. Aquesta proposta explora les emocions d’una manera lúdica. / Biblioteca Francesca Bonnemaison.

Partit de l’Atlètic Barceloneta Ds. 29 de març a les 12:00

FINS AL 12 DE MAIG DILLUNS 7 D’ABRIL 16:30-19:00 Jornades per a la salut mental del Raval. Mitjançant aquestes trobades es vol posar fi a l’estigma que tenen les persones que conviuen amb un trastorn mental. El dia 7 es duran a terme a la Rambla del Raval una sèrie d’activitats lúdic-esportives.

Matí-Tarda Contradiction of attraction. Exposició que es pregunta com viure la sexualitat amb més llibertat. La mostra inclou una exhibició fotogràfica i un vídeo amb el procés de creació de les peces exposades. / Museu de l’Eròtica.

DIMARTS 25 DE MARÇ 18:00 Contes a la mà és una proposta de música, dansa, pintura i escultura, això és, l’art en majúscules. Els infants participants el descobriran mitjançant la narració de contes a càrrec d’Anna Casals. / Biblioteca Sant Pau.

DIMECRES 9 D’ABRIL Els carrers del Raval acolliran la cercavila amb les figures del bestiari popular de Barcelona en una nova edició d’aquestes populars festes. / Plaça Folch i Torres.

18:00 A Babel amb patinet. Una comèdia amb titelles que, a través de l’humor i la cançó, mira de reflexionar sobre la diversitat i els rumors relacionats amb els immigrants. Per a infants majors de 4 anys. / Biblioteca Barceloneta.

El CNAB rep a casa el CE Mediterrani amb vista a augmentar la seva distància amb el segon classificat, el CN Mataró Quadis. Els de Ciutat Vella són líders indiscutibles de la Divisió d’Honor. / Piscina Sant Sebastià.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Març 2014

lĂ­niaciutatvella.cat

15 |

| 16

líniaciutatvella.cat

Març 2014

Pròxima edició: 23 d’abril