Liniasantandreu 44

redacció: 93 624 25 17 - liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Turisme pàg 3 El Districte afronta el repte de portar turistes als barris

Esports pàg 13 El nou entrenador del Sant Andreu confia a poder capgirar la mala ratxa

líniasantandreu barcelona

26 de febrer de 2014 · Núm.44 · www.liniasantandreu.cat

Clam veïnal perquè els legionaris deixin les casernes Unes 500 persones es manifesten pels carrers de Sant Andreu en contra de la presència militar a la zona pàg 8

Bon Pastor pàg 8 Impulsen una campanya per recuperar la memòria històrica del barri

Sant Andreu, a punt per al Carnaval

Trinitat Vella pàg 11 Ja està en marxa la segona fase de la campanya de civisme

Foto: Pere Virgili

Successos pàg 9 Una parella roba més de 250 mòbils d’una botiga

pàg 9

Comerç pàg 12 Arriba la rematada de les rebaixes amb el Forastocks

|2

lĂ­niasantandreu.cat

26 febrer 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

26 febrer 2014

En Portada

líniasantandreu.cat

3|

La Fabra i Coats és el nucli del patrimoni industrial i cultural de Sant Andreu i un dels grans reclams turístics. Foto: Institut Ramon Llull

Líders en turisme estranger » Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat” » Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat Pamela Martínez SANT ANDREU Catalunya és la Comunitat Autònoma que més turistes estrangers rep. Així ho ratifiquen les dades del balanç turístic de l’any 2013.

I és que un de cada quatre visitants estrangers que arriben a Espanya tria Catalunya com a destí de vacances.

Enguany, 15,59 milions de turistes han passat per terres catalanes, un vuit per cent més que l’any anterior i la millor xifra d’arribades internacionals mai registrada, segons el baròmetre de l’Organització Mundial del Turisme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, valora positivament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “perquè s’ha incrementat el màrqueting destinat a buscar turistes amb més poder adquisitiu”. En conseqüència, la despesa dels visitants ha augmentat a un ritme major que el del nombre d’arribades i supera els 14.000 milions d’euros, un 14,2 per cent més que l’any 2012.

En declaracions a Línia Sant Andreu, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elaborat un pla de màrqueting per als anys 2013-2015, on els objectius són “augmentar en un 15 per cent els ingressos turístics, la desestacionalització, la despesa turística i el poder de marca”. Per aconseguir-ho, Espasa afirma que “s’ha de passar de la promoció turística offline a la online, aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la demanada que cap a l’oferta i construir una plataforma online on els visitants puguin compartir les seves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT? Tot i que a Catalunya el sector de la indústria té molt de pes, el turisme comença a agafar força i ja suposa el 12 per cent del PIB. Per a Xavier Espasa, el creixement del sector turístic a Catalunya té avantatges i inconvenients. “L’augment del turisme genera riquesa i llocs de treball i, a més, tenim una molt bona oferta complementària per a tot tipus de visitants, però no tot són beneficis”, explica. “Per això s’ha de vigilar que sigui un turisme sostenible, que aporti valor i que no ens costi diners. En definitiva, volem turisme de qualitat”, conclou.

Desconcentració territorial de l’activitat turística REDACCIÓ4L’Ajuntament ha posat en marxa els Plans de Turisme de Districte com a eina de desconcentració territorial de l’activitat turística a Barcelona, per tal d’ordenar i obtenir una millor distribució dels seus efectes en el conjunt del territori i afavorir-ne una millor gestió. Es tracta d’un nou mapa turístic de la capital catalana que posa en valor la identitat de cada barri i districte i en destaca tots els seus atractius, de manera que els turistes descobreixin els “secrets més ben guardats de la ciutat”.

A Sant Andreu hi ha un bon nombre d’aquests racons d’inte-

rès amagats, ja que el districte és un dels més desconeguts pels turistes. Per això, des del consistori es volen impulsar quatre eixos bàsics per al desenvolupament turístic de Sant Andreu. Són el relacionat amb el patrimoni industrial, la dinamització dels espais culturals, la cultura popular i festiva, on hi destaquen els Tres Tombs, i l’impuls del comerç i la restauració. En aquest últim punt es vol ampliar més enllà del barri central i històric.

Projectes com la Frabra i Coats, el Canòdrom i l’estació de la Sagrera seran un gran impuls turístic per al districte.

|4

líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

Opinió

Un diari participatiu

Un diari plural

4Les set diferències 4L’empresariat

Com si del joc de buscar les 7 diferències entre dos dibuixos, aparentment iguals, es tractés, em vénen les ganes de jugar a trobar-les en perquè els catalans ens sentim diferents a la gent de la resta dels pobles d'Espanya, sense que això vulgui dir ser millors sinó això, diferents, per molt que ens diguin que no pot ser, que és impossible, que el motlle és el mateix i comú per a tots.

A part de la primera diferència, la llengua, que ja per si sola seria suficient per certificar-ho, s'ha de parlar forçosament també de la nostra pròpia cultura, en algun cas totalment enfrontada a les altres, i més a les determinades com a nacionals que qui no les té assumides així sembla que estigui en pecat.

S'ha de parlar, també forçosament, de la nostra pròpia història que des dels 800 han anat escrivint, a vegades amb la seva sang, els que han lluitat defensant la nostra terra. La que, en algun moment i fet, pot coincidir... I no gaires vegades favorablement, i si massa vegades amb l'efecte d'opressió i imposició.

La llengua, la cultura i la història, serien els trets bàsics per argumentar el sentiment que, històricament al llarg dels temps, ens volen negar. Però bé, fins a complir amb el repte

per Xavier Guarque

per Jordi Lleal

de trobar-ne 7 de diferències, prou sòlides, encara en faltarien 4... I no ha estat massa difícil trobar-les.

Tenim una manera diferent de viure en societat, de viure la política, de treballar, d'afrontar els problemes... de pensar. La nostra capacitat en saber-se enfotre de nosaltres mateixos, i dels qui ens envolten, sense que això s'hagi de prendre com a insultant ni que provoqui cap escarafall.

Ens regim per un innat instint dialogant, potser massa i tot, com a valor principal per negociar el que es pretén tot i que, sovint, i en segons que, només ens ha servit per caure en l'engany i l'ensarronada.

La setena diferència podria estar representada per uns que viuen d'Espanya i uns que viuen per a Espanya. Per als que tenen il·lusió per un incert projecte nou i els que tan sols estan aferrats a les restes d'un certament caduc.

Aquestes diferències només es poden negar a través de la malaltissa subordinació a la qual ens sotmet un poder establert que hauria de començar a veure com, amb l'estupidesa còmplice d'altres, es va esmicolant per la impotència per canviar la cara per resultar més seductora, per reinventar-se per poder acomodar la diversitat existent.

Artur Mas ha demanat als empresaris catalans que no es deslliguin de la política i penso que és una forma subtil de demanarlos que no es posin en contra del procés, que és el que ja han fet alguns com José Manuel Lara (Grupo Planeta) i Josep Lluís Bonet (Freixenet). És normal que la CEOE prengui posició respecte a la possible independència de Catalunya i faci declaracions en contra, especulant que seria desastrós per a Catalunya. Fins aquí res a dir, cadascú pot dir el que li sembli. Però el que és increïble és fer afirmacions amb uns supòsits que no tenen cap base.

El senyor Rosell diu: “La majoria de catalans no vol marxar d’Espanya” i es queda tan ample! Però com es pot prendre la part pel tot? És ben provable que una part de catalans vulguin continuar a Espanya, però dir la majoria, com ho sap? Està donant suport, sense voler, al fet que es faci d’una vegada la consulta i així hi haurà una resposta sense cap mena de dubte. A hores d’ara és inútil preguntar als banquers i empresaris catalans quina és la seva posició, estan lligats de mans i peus, amb l’espasa de Dàmocles penjant sobre els seus caps per la por al boicot espanyol als seus productes i serveis. La pregunta s’ha de fer l’endemà de la consulta. Si guanya el sí, ens podem imaginar quina serà la resposta: “S’ha de respectar la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya, ens posem ara mateix al servei d’aquest poble, per la millora i prosperitat del país (i dels nostres negocis)”.

Temps al temps.

4Brams d’ase per Miquel Estruch Algú es pot arribar a imaginar una família catalanoparlant desplaçada a viure, posem per cas a Guadalajara, ni tan sols plantejar-se demanar al sistema públic d’ensenyament una escolarització personalitzada per als seus fills en català?

Només imaginar-s’ho ja es fa difícil, oi? Però si fem aquest esforç excepcional d’imaginació, el resultat es fa més clar que la llum d’un dia de juliol. L’evidència és tan absoluta que el simple plantejament sona grotesc. Grotesc i patètic, perquè fins i tot una gran majoria de catalans pensaria que és una absurditat.

Aleshores, jo em demano: si això és tan absurd, com és que no ens ho sembla quan és a la inversa? Com és que la constitució reconeix i protegeix els drets dels castellanoparlants, no només als seus territoris propis, sinó a tot el territori de l’Estat espanyol i no fa el mateix amb els dels parlants d’altres llengües pròpies dels seus

territoris respectius, ni tan sols dins dels seus territoris?

Amb la constitució a la mà, llegida com es vulgui llegir, un catalanoparlant com jo té, per la simple desgràcia de ser ciutadà de l’Estat espanyol, menys drets que qualsevol castellanoparlant fins i tot sense sortir de casa seva. Agradarà més o agradarà menys, però aquesta és la crua realitat que ningú pot contradir. Aquesta és una de les tres crues realitats per les quals vaig votar NO a aquella constitució filla del franquisme i de la por. La negació de la realitat nacional catalana, per una banda, i la imposició d’un sistema polític medieval basat en drets de sang i semen, foren les altres dues raons del meu convençudíssim i militant NO. Ara, tants anys després d’aquell NO contundent, em reconec expectant i il·lusionat davant la possibilitat d’emetre, finalment, un contundent doble SÍ per recuperar el país i per guanyar el futur.

líniasantandreu.cat

Dipòsit legal: B.11298-2010

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

redacció:liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.com administració: facturacio@comunicacio21.com publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Actualitat a la xarxa

Uniformidad Populismo y Demagogia #NiUnPasEnrere

@gaab75: Valencia: un padre reclama 17.000 euros por no poder escolarizar en valenciano. Antentos los padres de Cataluña. #somescola.

#UPyD

@RaholaOficial: El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) ha votat amb Rosa Díez (UPyD) contra Catalunya. Poden caure més baix? Difícil.

#Seguim

@LluisJBove: El sindicat #ManosLimpias ho arregla tot a través del tribunal de la Santa Inquisició Espanyola. #wertgonya.

No hi ha res a fer!

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

26 febrer 2014

lĂ­niasantandreu.cat

5|

|6

líniasantandreu.cat

Un diari obert

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Camacho: Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fet massa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap. Tu també. El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap. Tu també. El PP està ple de gom a gom de fills, nets, cosins, tiets o germans de falangistes, nostàlgics i simpatitzants del "movimiento". Tothom ho sap. Tu també.

Gent que un cop mort el dictador es va transmutar automàticament en demòcrata i que s'ha subjectat a una Constitució escrita amb l'alè pudent dels militars a la nuca. Una Constitució que els va garantir no ser perseguits pels seus nombrosos crims de guerra i de postguerra. Tothom ho sap. Tu també. Gent que quan perdien els arguments cridaven allò de "usted a mí no me tiene que dar lecciones de democracia". Tócate lo que no suena.

No es van conformar amb el fet d'haver guanyat una guerra. Van voler reprimir, aniquilar, exterminar, esborrar del mapa tots aquells que no els juréssin fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunya dels franquistes 2.0 tens els sants ovaris de comparar els independentistes amb els etarres. I et quedes tan ampla. I afirmes que us diem com heu de viure la vostra vida. Vosaltres, que privatitzeu amb el rosari i la creu tots els úters aliens, que imposeu el castellà a cop de Wert, que traieu les senyeres dels edificis públics de Balears, que tanqueu canals de televisió i emissores de ràdio, vosaltres afirmeu que us diem com heu de viure? El que et diré és com viviu: viviu de puta mare des del 39. De puta mare! I us

26 febrer 2014

Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com

4Ja no puc més

4La catalana taronja agra

per Àlex Socies

per Jaume Fàbrega

queixeu? Vosaltres que heu fet i desfet, que heu privatitzat empreses públiques que després us han contractat, que heu enganxat amb cola permanent els tres poders de l'estat, que heu robat tot el que es pot robar, que voleu imposar l'amnèsia col·lectiva perquè és l'única manera que trobeu perquè els joves no sàpiguen la merda en la què vau ficar aquest país durant quaranta anys, vosaltres sou el darrer reducte de democràcia? No me jodas, Alicia!!!

I tu? Què has fet per a Catalunya?

Què hem d'agrair-te? Què et devem pels serveis prestats? Què et deu la cultura catalana? I l'esport? I l'economia? Què et devem? De veritat, digue-ho, si us plau! En què has millorat aquest país? Què has fet per a Catalunya? Quant has aportat a la llibertat dels catalans, als nostres drets, als nostres símbols? De quina manera has prestigiat la nostra història?

Quin milisegon has fet servir per aportar algun valor polític, filosòfic, ideològic o intel·lectual a aquesta societat? Què et devem els catalans per la teva trajectòria parlamentària? Ja t'ho dic jo: res. No et devem res.

Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terroristes. Abans hem estat nazis. Ara som etarres. I demà? Quants dolents us queden per agafar com a metàfores?

Quanta Història sabeu perquè la mentida sobre la que edifiqueu la vostra manca d'arguments trobi noves formes de maldat per comparar-les amb el procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem arribat. No teniu dignitat, ni vergonya.

Sort que dueu data de caducitat a l'envàs. Comença el compte enrere.

D’entrada, la taronja agra és un test preciós per comprovar el grau d’ús, coneixement del català i del país o arrelament de la persona que en parla.

Així, els periodistes de TV3 o els que fan gastronomia a Catalunya Ràdio, però també els gurmets més coneguts i fins i tot els o les especialistes en confitures i museus de dolços, parlen de “taronja amarga”.

Aquesta expressió gramaticalment és segurament correcta, però no és gens genuïna. Els qui coneixem aquesta taronja –com en el meu cas, que hem fet de pagès, o n’hem cultivat, fins i tot en un cossi en una terrassa, o en cultivem–, sempre n’hem dit taronja agra. Podem dir que gairebé totes les cases de pagès tenien un taronger d’aquesta mena, ja que les seves rugoses taronges servien per a una funció essencial, com és la de rentar els budells del porc quan es matava. Per això en algunes comarques valencianes se’n diu, també, “taronja de llavar budells”. A la Catalunya Nord, en canvi, el seu nom és punxet.

La taronja agra té diversos usos a la cuina: al Pla de l’Estany se’n fa un aromàtic allioli, i aquí, així com en alguns punts càlids de la Garrotxa i a l’Empordà, se’n fa una amanida o bé es confita en aigua i vinagre, per menjar amanida com a acompanyament dels llegums fregits. És, igualment, l’acompanyament ideal de plats d’aviram

i especialment l’ànec. L’ànec amb taronja –Canard à l’orange– era anomenat també (així apareix al Diccionari de gastronomia d’Alexandre Dumas al s. XIX) à la bigarade, mot que en francès vol dir taronja agra. Bigarade correspon a l’occità i català bigarrada, que significa, a part de l’accepció cromàtica, cosa rugosa i amb bonys, tal com ho és la taronja agra. De fet, el gran gurmet Platina, al Renaixement, atribueix als catalans l’art de cuinar l’aviram amb taronja. Els espanyols varen dur la taronja agra o “de Sevilla” a Amèrica. És molt popular en la cuina cubana (naranja agria) per marinar i amanir carn i, especialment, el porc.

Amb tot, l’ús actual més corrent i famós internacionalment de la taronja agra és en forma de confitura. Però la història d’aquest afortunat dolç sembla que es deu a una casualitat. Es va inventar durant el Barroc a Anglaterra i a Escòcia. D’ una banda, a aquest darrer país, a la localitat de Dundee, hi va arribar un carregament de “taronges de Sevilla”, que era com es coneixien, i que eren agres –ja sabem allò de “més fals que un duro sevillano”–, i a un botiguer se li va acudir fer-ne confitura. La realitat és més prosaica: un fabricant anomenat Keiller, en efecte, va començar a comercialitzar una marmelade Dundee o confitura de taronja agra amb èxit.

4Per què no una pregunta única? per Octavi Despuig

Em costa entendre per què no s’agafa el millor de les dues preguntes plantejades per a la consulta. La claredat d’una única pregunta, i la clarificació de les tres opcions de resposta. I més, quan per saber si alguna de les opcions ha tret la meitat més una de les paperetes vàlides, res té a veure amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pregunta clara, i les tres opcions de resposta. L’autonòmica, la federal i la independentista. Sabent que les dues primeres cedeixen les decisions a la voluntat majoritària de tota Espanya. I quedant en la tercera, el poder de de-

cidir, en les nostres mans i en la capacitat negociadora per entrar als diferents organismes dels quals volguéssim formar part, i que al mateix temps, ens admetessin i ens volguessin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impossible. L’exclusió dels vots en blanc és una consideració personal, i és una qüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls inclou, es desvirtua el sentit del seu vot de cedir la decisió en mans de la majoria. Perquè si se’ls inclou, a qui més perjudica és a l’opció més votada, pel fet de dificultar poder aconseguir la meitat més un dels vots.

Opinió en 140 caràcters @junqueras: Tal dia com avui de 1799, el Piemont vota per decidir sobre la unió amb França o la independència. Això de la democràcia ve de lluny.

@JordiMartiGrau: Fer costat a Rosa Díez, líder d’UPyD, és un error garrafal, inexplicable, trist. Del Partit dels Socialistes de Catalunya, però també del PSOE.

@joseprull: @jordi_canyas o és un cínic o ha enfollit definitivament. Que es pregui til·la: ningú no aconseguirà trencar la convivència en aquest país.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

26 febrer 2014

lĂ­niasantandreu.cat

7|

|8

Sant Andreu líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

Educació | 75 anys de l’Escola Bon Pastor

El passat 7 de febrer van començar els actes commemoratius del 75è aniversari de l’Escola Bon Pastor. Ho van fer amb un muntatge audiovisual sobre les activitats que fa l’escola i amb la presentació de la cançó oficial per a l’efemèride, cantada pels alumnes de 4t d’ESO i composta per Alberto García.

Sant Andreu clama perquè els legionaris deixin el barri » Unes 500 persones es manifesten fins a les antigues casernes » També reclamen que a l’espai s’hi construeixin equipaments Redacció SANT ANDREU Nova manifestació antifeixista a Sant Andreu, el passat diumenge 23 de febrer, per demanar que els legionaris marxin de les casernes. Unes 500 persones –segons els organitzadors de la protesta, l’Assemblea Antifeixista de Sant Andreu– es van concentrar primer a la Plaça Orfila i van recórrer els carrers del barri més tard per mostrar el seu desacord amb la presència dels legionaris a la zona.

A les 11:30h del matí es va fer la concentració a la Plaça Orfila, on representants de diverses entitats veïnals van llegir textos i van fer parlaments en contra de la presència militar al barri.

Després, l’escriptor andreuenc Jaume Copons va llegir un manifest signat per una vuitantena

Recuperant la memòria històrica de Bon Pastor

CULTURA4L’Associació de Veïns i Veïnes de Bon Pastor, amb la col·laboració del Centre de Recerca Polis de la Universitat de Barcelona i amb el suport del Districte, han engegat una campanya per recuperar la memòria històrica del barri.

Amb el lema Fem la memòria del Bon Pastor, des de l’Associació de Veïns han demanat a tots els conciutadans que portin les fotografies que tinguin en llocs o moments representatius del barri. També han recollit do-

cuments, escrits o dibuixos que ajudin a construir el passat i el present de Bon Pastor. El projecte vol mostrar en algun indret emblemàtic o repartit en l'espai públic, amb caràcter permanent, els fets més rellevants de la història del barri.

Un cop recollides les fotografies (entre els dies 9 i 14 de febrer) els veïns treballen ara en petits grups, en format de tallers, per buscar la manera i els llocs on exposar-les públicament a tots els veïns i veïnes.

Pancarta contra els legionaris. Foto: Assemblea Antifeixista de Sant Andreu

d’entitats. El text va repassar el motiu de les protestes, que és la cessió, per part del Consorci de la Zona Franca el passat 29 d’octubre, d’uns terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu a la Hermandad de los Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona.

Les entitats signants exigeixen la retirada d’aquest espai a

la germandat legionària i reclamen que a les Casernes s’hi construeixin els equipaments que, segons van recordar, porten 7 anys de retard.

Després de la lectura, els assistents es van manifestar per diversos carrers del barri, fins a les antigues casernes militars, exhibint pancartes i cridant lemes antifeixistes.

Imatge de la campanya. Foto: Associació de Veïns del Bon Pastor

Recursos d’economia social

La Fira d’Economia Solidària a la Fabra i Coats. Foto: Twitter (XES_cat)

SOLIDARITAT4Amb la intenció de fer un recull dels diversos recursos existents a Sant Andreu en matèria d’economia social i solidària, el Districte ha creat un document que els agrupa i ofereix als ciutadans la possibilitat de conèixer-los. En total són 27 espais i empreses que treballen en aquest sector.

La Guia de Serveis d’Economia Social i Solidària recopila les botigues de comerç just, les cooperatives de consum, els bancs

del temps, les entitats, els mercats d'intercanvi, els rebosts d'aliments i les empreses d'inserció laboral, entre d'altres, que hi ha a Sant Andreu. Aquest és un sector que treballa per fer empreses rendibles que alhora cuiden el projecte social i la conservació dels llocs de treball.

El regidor del Districte, Raimond Blasi, destaca que “és molt important la tasca que fan aquestes empreses i entitats” en un moment en el qual és més

important que mai “impulsar un tipus d’economia amb una projecció molt social”. Blasi també espera que “Sant Andreu esdevingui un referent pel que fa a tot allò relacionat amb l'economia solidària”.

En aquest aspecte hi juga un paper clau la Fira d’Economia Solidària de Catalunya, que ha celebrat ja dues edicions a la Fabra i Coats, i que té garantida la seva presència a l’espai andreuenc fins al 2015.

26 febrer 2014

Sant Andreu

líniasantandreu.cat

9|

Els barris del districte escalfen motors per al Carnaval Redacció SANT ANDREU

Un moment del Carnaval de Barcelona de l’any passat. Foto: Pere Virgili

Una parella roba més de 250 mòbils d’una botiga SUCCESSOS4Els Mossos d’Esquadra han detingut l’encarregada d’una botiga de mòbils i la seva parella com a presumptes autors de dos robatoris que van tenir lloc en la botiga de telefonia mòbil del districte de Sant Andreu on treballava la dona. Fruit dels dos robatoris, els detinguts se’n van endur 253 mòbils valorats en més de 53.000 euros.

Els Mossos d’Esquadra van obrir una investigació arran de les denúncies presentades pel responsable de la botiga i van poder comprovar que l’encarregada i la seva parella actuaven coordinadament i, fins i tot, en una ocasió l’home hauria lligat de mans i peus la seva companya per tal de simular l’atracament.

La Gordíssima rep una ordre de desallotjament SOCIETAT4L’edifici ocupat La Gordíssima, a Sant Andreu, podria seguir els passos de La Carboneria, a l’Eixample, i ser desallotjat aviat. I és que aquest mes han rebut una ordre de desallotjament que podria acabar amb la desaparició d’aquest espai després de cinc anys de la seva ocupació. És per això que els col·lectius de ‘La Gordi’, com es coneix popularment l’espai, estan organitzant diverses jornades per mostrar el seu rebuig al desallotjament, com la recent xerrada Autodefensa legal per l’okupació a càrrec d’Eduardo Cáliz, membre d’Arrels Advocats, o la jornada lúdico-reivindicativa del passat 7 de febrer, que va servir per explicar al barri les activitats que es realitzen a aquest espai i la història del centre.

Ja ha començat el compte enrere. La ciutat es prepara per celebrar una de les festes més tradicionals i participatives. Arriba el Carnaval, que enguany començarà demà, 27 de febrer, i acabarà dimecres que ve, 5 de març.

Al districte de Sant Andreu, tots els barris, amb màscares i disfresses, han convocat, com diu l’auca del Carnaval de la ciutat, “festes, rues i altres rareses”. Demà, el Mercat de Sant

Andreu acollirà les Disfresses al mercat per comerciants i clients, amb degustació de botifarra d’ou i concurs de truites. També al Mercat de Bon Pastor hi tindrà lloc un acte similar.

Divendres i dissabte se celebraran diverses rues a tots els barris del districte, així com diferents espectacles d’animació infantil, xocolatades i balls. Però el plat fort del Carnaval al districte arribarà diumenge, quan se celebrarà la 10a Rua de Carnaval de Sant Andreu de Palomar, organitzada per l’Eix Comercial i la comissió de festes de Sant Andreu. La rua ha allargat el seu

recorregut i promet emocions i diversió per a tothom. Així ho explica Ruth Sans, dinamitzadora de l’Eix comercial Sant Andreu, en declaracions a aquesta publicació. “Volem que la gent vingui, s’ho passi bé i s’oblidi de tots els problemes”, afirma Sans, la qual afegeix que “cada any augmenten els participants i encara que plogui o nevi la gent ve i gaudeix de la rua”.

El Carnaval acabarà dimecres que ve amb el tradicional Enterrament de la Sardina, que es durà a terme a dos quarts de set de la tarda al Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu.

| 10

lĂ­niasantandreu.cat

26 febrer 2014

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

Trinitat Vella líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

11 |

Població | Un barri amb molta diversitat

Trinitat Vella és un barri de poc més de 10.000 habitants en el qual el 33,6% de la població és estrangera, la majoria d’Amèrica del Sud, Marroc i Pakistan. A més, també compta amb un 46% de població de més de 80 anys. Els indicadors socioeconòmics indiquen que la renda familiar per habitant està per sota de la mitjana i que un 51,4% dels ciutadans només tenen estudis primaris.

Aprenent a viure junts » El Districte posa en marxa la segona fase de la campanya de civisme a Trinitat Vella » La iniciativa s’emmarca dins del Pla Integral de barri que treballa per fomentar la cohesió social

Una imatge del barri (a dalt), una activitat a l’Espai Via Barcino (a baix) i una imatge de la campanya M’agrada viure amb tu (a la dreta). Fotos: Google Maps, Espai Via Barcino i Maria Diamantes

Redacció TRINITAT VELLA M’agrada viure amb tu és el lema que s’ha triat per a la campanya de civisme al barri de Trinitat Vella que té l’objectiu de millorar la convivència entre comunitats de veïns. Aquesta és la segona fase d’un projecte que va començar el maig de 2013 i que s’emmarca en el Pla Integral del barri.

La campanya, impulsada pel Districte de Sant Andreu, va engegar la seva segona fase a mitjans de febrer i se centra en la millora de la convivència en les comunitats de veïns del barri. El Districte considera que les comunitats són un espai essencial per a la convivència, amb unes responsabilitats individuals i conjuntes de tots els veïns. Mitjançant aquesta iniciativa també es vol incidir en la

promoció de la resolució de conflictes a través de la mediació i d’un diàleg constant amb els veïns que faciliti la convivència i la cohesió social.

Per posar en marxa aquesta segona fase s’ha editat un tríptic per a tots els veïns amb consells per afavorir una bona convi-

La segona fase se centra en la vida a les comunitats de veïns vència entre ells i sobre les responsabilitats dels ciutadans en els espais comuns. Tot el material de la campanya és multilingüe i es fa en català, castellà, àrab i urdú. També es va fer una sessió informativa a l’Espai Via Barcino a càrrec del Servei de Suport a les Comunitats de Veïns.

M’agrada viure amb tu és una iniciativa que va començar el maig del 2013 amb els objectius de millorar la convivència al barri, evitar el vandalisme a l’espai públic, conscienciar en el respecte pel descans nocturn dels veïns i millorar els hàbits de neteja. Ara se centra en les comunitats de veïns i compta amb la col·laboració de ciutadans que ja estan treballant amb l’equip de suport a les comunitats de veïns, que expliquen les seves experiències. Alguns dels punts que es treballen són el manteniment i cura dels espais comuns, la neteja de l’escala, el respecte al descans dels veïns, evitar molèsties en les accions quotidianes, participació en la comunitat i l’acollida als nous veïns.

La iniciativa ha sorgit de l’associació de veïns del barri i els temes que es tracten en la campanya han estat consensuats des dels òrgans de participació del Pla Integral.

Accions per a la cohesió social PLA INTEGRAL4La campanya de civisme i convivència a Trinitat Vella forma part del Pla Integral del barri que va començar el juliol passat i se centra en la cohesió social entre els veïns.

Es tracta d’una continuació del Pla de Barris que va estar vigent entre 2006 i 2011 i que estava enfocat a les actuacions urbanístiques a la zona.

El Pla Integral treballa amb tres línies estratègiques per reduir les desigualtats socials, amb un treball conjunt entre serveis municipals i teixit social.

Són la implementació de programes per reduir l’exclusió social, fer de l’Espai Via Barcino un motor de projectes fets i pensats a la mida del barri i fomentar la corresponsabilitat amb el teixit social i associatiu.

| 12

Comerç

Ordenances | Informen sobre la nova regulació de terrases

líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

L’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa sobre la nova Ordenança de terrasses, per tal que les mateixes s’adaptin al canvi legislatiu que va entrar en vigor el passat 1 de gener. Un total de 20 informadors recorreran les més de 4.500 terrasses de baris i restaurants que hi ha a la ciutat per informar els propietaris sobre la complexitat de la norma.

Els botiguers, satisfets amb la nova llei d’horaris comercials » El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial » La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10 F. Javier Rodríguez SANT ANDREU El comerç de proximitat català ja compta amb una nova llei d’horaris. El passat 12 de febrer el Parlament va aprovar la llei d’horaris comercials amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i PSC, una normativa que pretén “preservar el model comercial català” i “blindar-lo” davant les onades liberalitzadores provinents de Madrid.

En aquest sentit, el canvi significatiu és l’increment dels dies festius d’obertura, que passen de 8 a 10, seguint la recomanació del Consell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Comerç de Catalunya s’ha valorat molt positivament aquesta nova llei, ja que “regula la situació creada pel recurs d’inconstitucionalitat del Govern espanyol”, segons indica l’organització. Pel que fa a la Fundació Barcelona Comerç, l’aprovació d’aquesta nova normativa suposa “un punt i final al marc normatiu que ha de

La rematada de les rebaixes arriba amb el Forastocks

FIRA4L’Eix comercial de Sant Andreu intentarà donar una bona “rematada final” a les rebaixes d’hivern d’enguany amb el tradicional Forastocks, la cita comercial que posa fi als descomptes al districte.

“Hi haurà articles de qualitat, amb un bon gènere i no fabricats expressament per a unes rebaixes”, explica a Línia Sant Andreu Ruth Sans, dinamitzadora de l’eix comercial.

L’esdeveniment tindrà lloc el pròxim dissabte dia 1 de març al carrer Gran de Sant Andreu, entre els carrers Malats i Rubén Dario. Des de l’associació comercial afirmen que una trentena de botigues associades a l’eix participaran en aquesta ja tradicional cita que cada any aplega “força gent”, assegura Sans. Els productes que es podran trobar al Forastocks aniran des de roba fins a ulleres i complements.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

regir el model comercial català”, tal com afirma a Línia Sant Andreu Vicenç Gasca, president de la fundació, que es mostra satisfet de la fi de “la indefinició en la qual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀ Aquesta norma va ser impulsada ara fa poc menys d’un any per part de CiU i ERC, després que el govern de Madrid decidís recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) un decret de la Generalitat que regulava els horaris comercials, i que encara es troba en suspensió. El desembre, el Consell de Garanties va recomanar ampliar els festius d’obertura a la nova legislació per tal d’evitar la inconstitucionalitat de la norma. A canvi, els grups van decidir que aquests dos dies els puguin determinar lliurement els ajuntaments de cada municipi. A partir d’ara, les hores setmanals d’obertura a Catalunya seran 72, i els únics establiments exempts seran els dels municipis turístics i els comerços d’alimentació més petits de 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRES Un altre tema que preocupa especialment els comerciants són les ampliacions de les grans superfícies comercials. En aquest sentit, la Fundació Barcelona Comerç es va reunir el passat dia 13 de febrer amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, per expressar el seu “neguit” per les informacions que apunten a l’obertura de quatre nous centres comercials, dos a Barcelona –a la Sagrera– i dos a la seva àrea metropolitana –l’outlet de Viladecans i un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de la Fundació a aquesta publicació, els dirigents es van mostrar “receptius” amb les demandes dels comerciants i van afirmar el seu compromís per reduir el màxim possible l’ampliació de grans superfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarien un nou sostre comercial que arribaria als 300.000 metres quadrats, el que segons la Fundació equivaldria a uns 3.300 establiments i a una “pèrdua de la identitat del model comercial”.

El Forastocks ofereix des de moda fins a òptiques. Foto: Arxiu

Lleugera millora dels resultats a l’últim trimestre de 2013

VENDES4 A poc a poc sembla que els resultats dels comerços barcelonins comencen a repuntar. Això és el que es desprèn de les dades del quart trimestre del 2013 de l’Indicador de Comerç de Barcelona (IcoB), elaborat per ESADE per encàrrec de la Fundació Barcelona Comerç, i que realitza sondejos trimestrals a una mostra d’uns 500 establiments dels principals eixos de la ciutat.

En concret, durant els últims mesos de l’any passat la caiguda de les vendes es va moderar un 5,3% respecte al mateix període del 2010. La facturació global, en aquest sentit, va caure un 2,5% els darrers 3 mesos

del 2013, un descens menys pronunciat que el trimestre anterior, quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demostren que la caiguda de les vendes s’està ralentitzant: són esperançadors”, indica a Línia Sant Andreu Vicenç Gasca, president de la Fundació Barcelona Comerç.

Tot i així, Gasca reconeix que “no deixen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciants són optimistes de cara a aquest any, ja que aquests resultats fan intuir una millora durant el 2014.

“Aquestes dades són un bon punt de partida per a aquest any que tot just ara comencem”, afegeix Gasca.

13 |

Esports

Natació | Èxit del CN Sant Andreu als campionats estatals Màster

líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

Els nedadors del CN Sant Andreu, Josep Farré i Jordi Julián, van proclamar-se campió i sots campió d’Espanya, respectivament, en categoria Màster de natació aquest passat cap de setmana. Farré, participant de la categoria 65-69 anys, es va proclamar campió d’Espanya als 400 i als 800 lliures, mentre que Julián, nedador de la categoria 50-54 anys, va obtenir el sots campionat als 400 lliures.

El nou entrenador del Sant Andreu confia en la recuperació » Martí Cifuentes substitueix Salinas a la banqueta quadribarrada » El tècnic anima a “treballar” per tal de “canviar la dinàmica” Redacció SANT ANDREU El Sant Andreu, de moment, no aixeca el vol. Després del cessament de Patxi Salinas fa més de dues setmanes i l’arribada del nou entrenador, el vallesà Martí Cifuentes, la UE Sant Andreu no acaba de remuntar a la lliga.

Ara per ara és setzè amb 27 punts, a tres del descens, i encadena una ratxa negativa de cinc partits sense aconseguir la victòria.

La darrera va ser contra el filial de l’Elx a domicili (2-0), un equip que està donant la sorpresa a la competició i que no va atorgar gaires opcions als de Sant Andreu. En el segon partit de Cifuentes a la banqueta quadribarrada, el nou entrenador va destacar la bona actuació del seu equip durant la primera part del

El Sant Andreu va caure davant el filial de l’Elx per 2 a 0. Foto: UE Sant Andreu

matx contra els valencians. “A la primera part hem competit força bé, però ens ha faltat connectar l’última passada per culminar algun contraatac”, explicava Cifuentes a l’acabament del partit.

El cert és que el primer gol de l’Elx va acabar amb les opcions i la moral dels andreuencs, que van abaixar els braços davant l’embranzida local. “Les dinàmiques fan que quan et marquen

Creix la pràctica esportiva entre els infants i els joves ESTUDI4Segons l’estudi d’hàbits esportius entre infants i joves de 6 a 18 anys, la pràctica esportiva ha crescut un 9,2% respecte a l’any 2007, l’últim any del qual es tenen dades.

Durant la presentació d’aquest estudi, la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, va assenyalar que “s’ha aconseguit rectificar la pèrdua de noies practicants a segon de batxillerat de-

tectada a l’enquesta de 2007”.

Segons el document, un 76% de la població escolar practica esport. Això situa Barcelona per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 67,3%. Aquesta xifra, tanmateix, només és superada internacionalment per Finlàndia i Austràlia, amb un 84% i un 73%, respectivament. De l’estudi també es desprèn que la transmissió d’hàbits esportius en el nucli familiar és decisiva.

un gol anímicament et costa donar la volta a la situació”, va reconèixer Cifuentes a la roda de premsa post partit.

Aquest cap de setmana el Sant Andreu rebrà a casa el Vilareal B, un conjunt que va golejar els catalans a l’anada per 4 gols a 1. Per a Cifuentes ara és prioritari “canviar la dinàmica i les sensacions” i treballar en conjunt per tal de revertir la situació.

Més de 15.000 corredors inscrits a la Zurich Marató ATLETISME4Fins ara, prop de 15.000 corredors ja s’han inscrit a la 35a edició de la Zurich Marató de Barcelona, la quarta cursa d’aquestes característiques més important del continent europeu –per darrere de les maratons de Londres, París i Berlín– i la que aplega més gent de les que es disputen a la ciutat.

La cita atlètica, que tindrà lloc el pròxim diumenge dia 16 de març, passarà pel districte de Sant Andreu. La cursa vindrà del

Clot pel carrer València, i enfilarà la Meridiana fins a la Rambla de Fabra i Puig, on farà mitja volta i tornarà a descendir per la mateixa Meridiana fins a la Verneda, on seguirà cap a Sant Martí.

La xifra de participants manté el ritme de l’edició anterior i des del 2008 s’ha duplicat el nombre de corredors. La competició comptarà amb 48 punts d’animació amb música i ball a càrrec de diverses entitats culturals de la ciutat.

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

BÀSQUET4La ciutat de Barcelona serà una de les cinc seus oficials de la Copa del Món de Bàsquet que enguany se celebrarà a l’Estat del 30 d’agost al 14 de setembre. Per tal de començar a escalfar motors i celebrar que Barcelona torna a ser seu d’un esdeveniment esportiu mundial, s’han posat en marxa tota una sèrie d’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres 31 de gener, una dotzena d’escoles de la ciutat van ser obsequiades amb material de bàsquet. Mitjançant aquesta donació, el consistori vol que els grans esdeveniments deixin un llegat social a la ciutat, en aquest cas en forma de ma-

terial a les escoles i amb la celebració d’activitats paral·leles.

Per altra banda, el passat dia 3 de febrer va tenir lloc al Palau de la Música el sorteig de grups del Mundial. L’equip espanyol no va tenir gaire sort i va quedar enquadrat en un difícil grup que compartirà amb França, Sèrbia, el Brasil, Iran i Egipte. Tanmateix, la selecció estatal no s’enfrontaria als EUA fins a la final.

A l’agost, el Palau Sant Jordi acollirà els quarts de final i semifinals del campionat mundial. Amb aquests actes la capital catalana és la primera a assumir protagonisme en la gran trobada del bàsquet mundial.

| 14

líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

Agenda

AGENDA MENSUAL agenda@comunicacio21.com

CULTURA FINS A L’1 DE MARÇ Tarda Just a Dancer. Thomas Noone Dance i altres artistes convidats ofereixen una proposta que vol explorar els camins de la dansa contemporània. / Espai Dansat

Masticació Cia. Bojum Teatre Fins al 9 de març De dj. a ds. a les 21:00

TALLERS Coneguem la nostra història: Els fets de Prats de Molló Dl. 24 de març a les 19:00

EXPOSICIONS FINS AL 28 DE FEBRER Matí-Tarda Exposició de treballs artístics d’extreballadores de la Fabra i Coats mostra treballs confeccionats amb fil de cotó on s’entrecreuen creativitats laborioses que configuren hores i hores de realització. / Espai Josep Bota de la Fabra i Coats

En el marc del cicle de xerrades organitzades pel Centre cívic Can Fabra, Coneguem la nostra història, el 24 de març l’historiador i professor de la UB Giovanni Cattini farà una xerrada sobre la importància dels fets de Prats de Molló, l’intent de Francesc Macià d’envair Catalunya des de França per fer caure Primo de Rivera.

INFANTIL Rua de Carnestoltes

ESPORTS DISSABTE 15 DE MARÇ

Dg. 2 de març a les 11:00

16:30 Partit entre el CN Sant Andreu i el CD Waterpolo Navarra, corresponent a la 17a jornada de Divisió d’Honor masculina de waterpolo. / Pere Serrat

L’Eix comercial de Sant Andreu i la Comissió de Festes de Sant Andreu organitzen aquest cap de setmana la desena edició de la Rua de Carnaval de Sant Andreu. La ja tradicional cita finalitzarà a plaça de Can Fabra, amb una festa amb premis pels participants.

Partit del Sant Andreu Dg. 2 de març a les 12:00

FINS AL 10 DE MARÇ DEL 17 AL 20 DE MARÇ 16:00-20:00 Introducció al disseny d’espai i llum per a teatre és un curs intensiu on es posa en consideració tant l’espai com la llum d’una sala de teatre. Inscripcions obertes. / Nau Ivanow

Matí-Tarda ExpoKDD’S. Una exposició col·lectiva de 9 fotògrafs de Photosagrera. Aquesta mostra vol ser un reconeixement especial a Sílvia Jané i Josep Avilés, dos dels impulsors de la iniciativa. / Nau Ivanow

DIJOUS 13 DE MARÇ 18:00 Tintinventari. Un viatge lúdic i participatiu per l’univers de Tintín, amb motiu del seu 85è aniversari. Activitat a càrrec de Salvador Boix. Adreçat a nens i nenes majors de 5 anys. / Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

DIJOUS 27 DE FEBRER En un cementiri d’una petita localitat qualsevol, emergeixen de sota terra uns quants éssers enterrats allà, que reprendran les seves vides on les van deixar abans de morir. / Nau Ivanow

18:00 Contes a mà. En el marc del programa Sac de rondalles, aquesta activitat a càrrec de Núria Clemenares està adreçada a infants entre els 2 i els 4 anys. La temàtica dels contes serà el mar i els peixos. / Biblioteca la Sagrera

La UE Sant Andreu rep al Narcís Sala el Vila-real B, un equip que ocupa un dels primers llocs de la classificació. Els andreuencs tenen com a objectiu aconseguir la victòria per no caure en places de descens. / Narcís Sala

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

26 febrer 2014

lĂ­niasantandreu.cat

15 |

| 16

líniasantandreu.cat

26 febrer 2014

Pròxima edició: 26 de març